30 d'abril 1789 Wasington D.C. 1931 Empire State 1977 les Madres de la Plaza de Mayo 1988 Pink Floyd

Avui parlarem d’Arquitectura, de Justícia i de Música.

Al 1789 seguint els planells de l’enginyer francès Pierre l'Enfant, s’inicia la construcció de la ciutat de Washington amb la seu del govern federal. D’aquesta manera s’acaba amb la  disputa entre Nova York i Filadèlfia per ser la capital. L'Enfant va preparar un pla bàsic per a Washington DC el 1791 que consistia a edificar una ciutat d'estil barroc, que era el dominant en moltes de les ciutats que es van planificar en aquella època a Europa i als Estats Units. El pla incorporava àmplies avingudes, a les quals desembocaven els carrers principals per mitjà de grans rotondes, que proporcionen vistes d'importants monuments. Com a capital dels Estats Units, a Washington s'hi troben la Casa Blanca (oficina de la branca executiva del govern nord-americà) i el Capitoli (seu de la branca legislativa). A més de ser seu del govern, és un centre turístic molt important, amb monuments memorials als presidents Abraham Lincoln, Thomas Jefferson i George Washington. 

Seguint amb l’arquitectura tal dia com avui de 1931 es va inaugurar l’Empire State a la Cinquena Avinguda de Nova York. Té 381 metres d’alçada i 102 plantes de luxe. Fins el 1972 serà l’edifici més alt del món. Aquest tipus d'edificis s'anomenen gratacels. Aquest ha estat el protagonista callat de moltes pel.lícules.

Parlem de Justícia en majúscules quan ens referim a  les que es coneixen internacionalment com les “Madres de la Plaza de Mayo”. Avui, amb el pas dels anys, ja són las “Abuelas de la Plaza de Mayo” però no han perdut l’esperança ni la força per continuar lluitant. Tal dia com avui del 1977 a Buenos Aires, la capital de l’Argentina, Azucena Villafor de Vicenti i 13 mares més es varen manifestar per primera vegada i amb gran valentia a la Plaza de Mayo, davant de la seu del govern  (Casa Rosada), per a sol.licitar informació dels seus fills segrestats, torturats i assassinats por la dictadura militar. Com que no les deixen agrupar-se ni parar-se, elles van  començar a caminar al voltant de piràmide que hi ha a la plaça. Caminen en fila de dues persones perquè un grup de tres estava prohibit i porten un mocador blanc al cap en record dels seus fills desapareguts i ho fan tots els dijous de 15.30 a 16h..

La Música, avui la posa el grup Pink Floyd. Al 1988 el seu àlbum "Dark side of the moon" va sortir de la llista dels 200 àlbums més venuts de Billboard. La notícia és que ho va fer desprès de set-centes vint-i-cinc setmanes, o sigui gairebé catorze anys. Es calcula que des de que es va editar s’han venut d’aquest disc més de quaranta milions de còpies. Parlem, naturalment per la època, del disc de vinil.

29 d'abril Dia de la Dansa 1483 conquesta de Gran Canària

Avui Dia de la Dansa us convido a dansar, a bellugar-vos al so de la música. És cert que la Dansa és un art (es neix i s'aprén a ser ballarí-ina). Però no cal ser Nureiev, Fred Astaire ni Sol Picó per gaudir del plaer de bellugar-se (amb més o menys gràcia) al só de la música. Balleu sols o en parella, música moderna o tradicional, a l'esbart o al bar de country o al casal fent bollywood o al gimnàs fent hip-hop... però danceu! és tot un plaer...

De vegades creiem que les coses sempre han estat d’una manera determinada i no és veritat. El món evoluciona i canvia. Avui anirem fins un dels territoris més llunyans de la península que pertanyen a l’estat espanyol: l’illa de Gran Canària.

El vint-i-nou d’abril de 1483 a l’illa de Gran Canaria, la més poblada de les Illes Canàries (actual Espanya), els aborígens finalment deposen les armes sent conquerits pel Regne de Castella. Juntament amb les illes de Lanzarote i Fuerteventura forma la província de Las Palmas. La seva capital, Las Palmas de Gran Canaria és la ciutat més poblada de l'illa i del arxipèlag amb 383.308 habitants (2010) i comparteix la capitalitat de Canàries amb Santa Cruz de Tenerife. L'òrgan de govern de l'illa és el Cabildo Insular de Gran Canària, creat per la llei de cabildos de 1912. Al seu torn, aquesta es divideix en 21 municipis.

Aquesta illa és un dels destins turístics més importants d’Espanya, amb uns 3,3 milions de turistes en el 2011. L’illa de Gran Canaria te un important patrimoni històric, cultural i artístic, entre els que destaquen el Museu Casa de Colón, el museu més visitat de Canàries, que rememora el pas de l’almirant per l’illa abans del seu primer viatge en el Descobriment d’Amèrica, o la Catedral de Canàries, considerat el monument més important de la arquitectura canària. També tenen una gran riquesa natural i un clima molt benigne que la fa un destí somiat per la gent de contrades fredes.

28 d'abril 1908 neix Oskar Schindler 1987 el primer CD abans que vinil

A la població de Zwittau, actual República Txeca, neix Oskar Schindler. Va ser un empresari que va fer fortuna durant la dominació nazi del seu país, i més tard a Polònia, utilitzant per a això a obrers hebreus. Serà membre del partit nazi i un gran vividor. Va dilapidar en festes seva enorme fortuna. Malgrat tot, va defensar i protegir, sobretot al final de la guerra, als seus obrers hebreus, salvant-los d'una mort segura. Per a això, traslladarà a 1.200 d'ells, a una fàbrica al seu país natal. 

Aquesta història ha estat portada al cinema amb el nom de “Schindler's List”.És una pel.lícula rodada en blanc i negre excepte tres escenes que són en color. Una pel.lícula que explica una dura realitat viscuda durant la Segona Guerra Mundial. És una pel.lícula de 1993 basada en el llibre “Schindler's Ark” de Thomas Keneally. Va ser dirigida per Steven Spielberg i interpretada, entre d'altres, per Liam Neeson i Ben Kingsley. La pel.lícula va ser guardonada amb 7 Oscars, entre ells el de millor director i millor pel.lícula, 3 Globus d’Or, 7 BAFTAs (premis britànics) i el Grammy a la millor composició instrumental per a un genial John Williams.

El vint-i-vuit d’abril del 1987 tenim una fita tecnològica als Estats Units. Per primera vegada, un disc surt a la venda en CD abans que en vinil. Si avui anem a una botiga de discos no trobarem cap LP o, com es diu ara, cap vinil. Potser sí que trobaríem algun d'aquests discos de plàstic negre i uns 30 cm. de diàmetre, però per a col.leccionistes o bé per a ús dels que tota la vida han estat discjòqueis i que ara es diuen DJs. Aquest primer disc va ser "The art of excellence" i a partir d’aquí tot ha anat molt de pressa i els “pick up“ dels nostres avis i els nostres “tocadiscos” han passat a ser història. 

Tito Vilanova, in memoriam

L’actualitat ens fa mirar al cel, i al món del futbol a través d’una persona que gaudint de màxima popularitat va voler viure seva malaltia de manera privada i mantenint la dignitat fins al darrer moment.  

Divendres equips escolars feien un minut de silenci, com els grans. Ahir els jugadors, molt joves, del Barça B col.laboraven els seus dos gols aixecant el dit índex i assenyalant al cel. Les flors i les mostres de condol s’agolpen en el espai que el Barça a habilitat en record a qui fou jugador des de la Masia i entrenador del primer equip. El món del futbol recorda al professional però sobretot a la persona. 

Els creients sabem que no s’acaba tot aquí per tant barregem la tristesa de la separació amb la certesa d’una vida en plenitud. Plens d’agraïment per l’exemple de vida que ens va donar, per totes les alegries esportives en les quals va participar, despedim al Tito Vilanova donant el condol a la seva família i amics i portant una mica d’ell en el nostre cor. 

Restaràs viu per sempre en el nostre record, Tito.

27 d'abril Mare de Déu de Montserrat 2007 mor Rostropovitx

La Mare de Déu de Catalunya és la patrona de Catalunya. La verge negra en un massís excepcional presideix el nostre país. El santuari és un punt de referència cultural i un punt de trobada de caminants (creients o no) que des de qualsevol punt del país s’atreveixen a anar a Montserrat a peu. És famosa arreu del món la seva Escolania i el cant més conegut a la Mare de Déu és el Virolai. La tradició diu que "un bon català no és ben casat fins que no ha anat a Montserrat". Si fa temps que no hi heu estat, pot ser el moment per repetir la visita... ara que ve el bon temps. Natura, fe i país es troben en aquest indret.

Tal dia com avui del 2007 va morir Mstislav Leopóldovitx Rostropóvitx, de càncer, als vuitanta anys, a Moscou. Va ser un músic d'origen soviètic, nacionalitzat estatunidenc, considerat el millor violoncel.lista de la seva generació. Va mantenir sempre un compromís social a favor de les llibertats i contra la Unió Soviètica. Va ser embaixador de bona voluntat de la UNESCO per recordar els valors d'unió i concordia que té la música. Una bona manera de recordar-lo pot ser escoltant alguna de les peces en els enregistraments que ens va deixar.

26 d'abril 1937 Bombardeig de Guernika 1986 accident nuclear a Txernòbil 1987 Supersardana a Lleida

Del dia 26 d’abril destaquem dos fets terribles: un bombardeig i un accident nuclear. L’home que és capaç de les més grans meravelles també és capaç de les més grans atrocitats (voluntàries i involuntàries). Però com la vida està feta com un mosaic d’una miqueta de cada també destaquem l’entrada de Lleida en el llibre dels Rècords amb una supersardana.

Recordem el bombardeig de Guernika durant la Guerra Civil Espanyola. Guernika compta amb uns 5.000 habitants més un gran nombre de soldats que es retiren per preparar la defensa de Bilbao, a més de refugiats que fugen de l'avanç de les tropes franquistes. El vint-i-sis d’abril del 1937 a dos quarts de cinc de la tarda, al poble de Guernika avions, pertanyents a la "Legió Còndor" alemanya i a la "Savoia" italiana, bombardegen i metrallen la població. La ciutat sencera crema. El 70 % dels edificis resulten destruïts i un nombre indeterminat de morts entre la població civil, entre 800 i 1.600. Aquest bombardeig indiscriminat és una assaig per a la guerra i convertirà aquesta ciutat en un símbol. El nom clau d'aquest raid és Operació Rügen. A Guernika per recordar aquest trist episodi de la seva història s’hi ha erigit un Museu de la Pau. És de visita obligada si aneu per la zona. Un lloc on malgrat els horrors de la guerra no es crida a la revenja sinó a la Pau. En una guerra no hi guanya ningú (encara que en algun moment ho sembli). Tothom hi perd.

El vint-i-sis d’abril de 1986 va tenir lloc la pitjor catàstrofe nuclear de la història: l’accident a la planta nuclear de Txernòbil, a l’Unió Soviètica. Es va produir una explosió al reactor número 4 de la central nuclear. 135.000 persones van ser evacuades i 215.000 reubicades amb posterioritat. A més 30.000 persones moriran en els deu anys següents. Es registrarà una gran contaminació ambiental després d'haver alliberat a l'atmosfera 200 vegades més radioactivitat que les bombes d'Hiroshima i Nagasaki juntes. 

Canviem totalment de tema i recordem que s’apropa el Dia de la Dansa (29 d’abril) i per començar a fer boca recordem que tal dia com avui de l’any 1987 a la ciutat de Lleida 8.000 persones aconsegueixen un rècord Guinness en ballar una sardana de 5 km de longitud.

25 d'abril Sant Marc 1744 mor Celsius 1859 s'inicia la construcció del Canal de Suez 2007 s'inaugura el Metro de Palma de Mallorca

Avui tenim un dia científic: física i enginyeria són els sacs on podríeu trobar els nostres temes d’avui. La història els ha unit un 25 d’abril. 

Quan volem mesurar la temperatura nosaltres habitualment ho fem amb graus centígrads o graus Celsius. Avui la història ens porta conèixer un físic i astrònom suec anomenat Anders Celsius que va morir tal dia com avui l’any 1744 a Uppsala (Suècia). Va inventar el termòmetre de mercuri calibrat amb l'escala centígrada, on el punt de temperatura 100 º coincideix amb el punt d'ebullició de l'aigua, i el de temperatura 0 ° amb el de la congelació de l'aigua al nivell del mar.  Però no és la única escala de medició de temperatura, també existeixen els graus Kelvin i Fahrenheit. La temperatura és una magnitud física de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.

Tal dia com avui de l’any 1859 S'inicia la construcció del Canal de Suez (Egipte). En les seves obres treballaran més d’un milió i mig de treballadors, fins a la seva finalització deu anys més tard, amb un cost de 17 milions de lliures esterlines. Per a la seva inauguració, el compositor italià Giuseppe Verdi compon, per encàrrec, l'òpera "Aída".

El 25 d’abril de 2007 es va inaugurar el Metro a Palma de Mallorca, el cinquè d’Espanya. En aquell moment tenien Metro Madrid (1919), Barcelona (1924), Valencia (1988), Bilbao (1995), Alicante (1999). Desprès de Palma de Mallorca s’han afegit a les ciutats espanyoles amb Metro:  Sevilla (2009) i Málaga (2011). Mentre Madrid i Barcelona tenen més de deu línies, Alacant i Valencia en tenen sis  i les altres ciutats una o dues. El Metro és un transport costós de construir però és net, ràpid i pot transportar un gran nombre de passatgers. Malgrat la crisi a totes aquestes ciutats hi ha projectes d’ampliació del servei de Metro ( a Alacant s’anomena TRAM) amb línies noves o ampliació de les ja existents.

Aprofitem per felicitar als Marcs que avui celebren el seu Sant.

24 d'abril 1953 condecoració a Wiston Churchil 1942 neix Barbara Streisand

La història ens presenta avui dos personatges excepcionals: l’un pel seu paper a l’historia del segle XX i l’altra per la seva veu extraordinària.

Tal dia com avui de 1953, al Regne Unit , Isabel II nomena "Knight of the Garter" a Winston Churchill. Però qui va ser aquest Winston Churchil? Va ser un polític, militar i escriptor britànic que va ser Primer Ministre britànic de 1940 a 1945 i de 1951 a 1955.   Àmpliament considerat com un dels més grans líders de temps de guerra del segle XX. Tenia formació com a oficial de l'Exèrcit Britànic, va ser un destacat home d'estat amb una notable oratòria, historiador, pintor i cronista. Churchill també va obtenir un càrrec en l'exèrcit britànic, va ser historiador i escriptor. Ell és l'únic primer ministre britànic, que ha guanyat el Premi Nobel de Literatura 1953) per la seva "descripció històrica i biogràfica , així com per la seva brillant oratòria en defensa dels valors humans", i va ser la primera persona a ser nomenat ciutadà honorari dels Estats Units. La seva biografia és molt interessant.

Una dona polifacètica com poques, Barbra Streisand. va néixer el 24 d'abril de 1942 al barri novaiorquès de Brooklyn. Actriu, cantant, directora, guionista i productora, la veritat és que tot el que ha fet, ha gaudit d'excel.lents crítiques. El seu debut al cinema amb " Funny Girl", l’any 1968, ja presagiava una carrera plena d'èxits. La seva magistral interpretació en aquesta pel.lícula va ser recompensava amb un Oscar, el primer en la història dels premis que era compartit, en aquesta ocasió amb Katherine Hepburn. Sens dubte, les taules del teatre (la seva experiència en el teatre) li van aplanar el camí en el món del cinema. Moltes de les seves pel.lícules, com la famosa "Hello Dolly ", han estat basades en musicals. I és que cinema i música han estat íntimament unides al llarg de la seva carrera. Va tornar a aconseguir un Oscar com a compositora de la banda sonora de la pel.lícula "Ha nascut una estrella" i va estar nominada a la millor direcció amb "El príncep de les marees ", que a més de dirigir, interpretava. La indústria discogràfica no ha estat menys generosa amb ella i el 1995 va rebre un Grammy de reconeixement a la seva carrera musical que engloba més de 60 treballs discogràfics. Carrera musical que va començar el 1963 amb "The Barbra Streisand Album". 

23 d'abril Sant Jordi

És molt difícil definir la Diada de Sant Jordi. És un esclat de catalanitat, d’orgull de la pertinença a un país petit, com diu en Llach, però nostre. Un dia laborable que arrenca el somriure des de primera hora del matí i la complicitat dels que ja porten la rosa ben ufans i sense amagar-se’n. Les parades de llibres i roses surten al carrer i la gent passeja amb aire festiu malgrat ser un dia de feina. Senyeres, llibres, roses, i més complicitat. Tothom troba un moment per anar a comprar el llibre i la rosa. Molts autors aprofiten per signar exemplars dels seus llibres i l’endemà apareix sempre el rànquing dels més venuts. Els carrers es veuen diferents, amb riuades de gent que cerquen un llibre adient, o el seu autor per fer-lo signar i regalar-lo absolutament personalitzat. Temps per tirar i remenar, llibres de tota mena: transcendents, intranscendents, per a grans i menuts, mediàtics i ocults, perles cultivades que ens faran sentir, que ens transportaran a altres llocs o altres temps... la lectura com a mitjà d’aprenentatge per a la vida. Cada Sant Jordi m’agradaria que la complicitat portés de la mà l’amor a la lectura amagat en el títol d’aquest any. Mai és tard per tornar a llegir. Mai és tard per tornar-nos a enganxar a la lectura. 

Aquesta diada s’ha exportat arreu del món i la UNESCO va declarar el 23 d’abril Dia del Llibre. Coincideixen en aquesta data diferents esdeveniments al voltant dels llibres i la lectura. Tal dia com avui de 1616 coincideix la mort de dos autors universals. Al 1616 moren Cervantes i Shakespeare. També en aquesta data, al 1925, apareix la primera edició de “Don Quijote de la Mancha” en sistema Braille, per a persones invidents. I ja més cap aquí, al 1976 es va fer la publicació del Diari Avui que s’escrivia en català en un moment on tota la premsa diària catalana s’escrivia en castellà.

Avui felicitem als Jordis, a les Jordines i Georgines... als aragonesos i als castellano-lleonesos perquè avui celebren la festa de la seva comunitat autònoma. Us desitjo a tots una bona diada! 

22 d'abril Dia de la Terra 1915 us d'armes químiques a la Primera Guerra Mundial

Avui, que es celebra el Dia de la Terra, Google ens felicita amb el colibrí vermell, la medusa lluna i l'escarabat piloter amb un doodle ben curiós i animat.

Jo sóc una persona de Pau. M’agradaria no haver de parlar d’armes, i menys d’armes químiques, però avui la data ho porta. Sí, al 1915 va començar una tendencia que feia perillar la Terra i els seus habitants.

Tal dia com avui del 1915, les forces alemanyes sorprenen als aliats a Ypres (Bèlgica) al fer servir per primera vegada gas de clor (Chlorine gas) en el camp de batalla, causant almenys 5.000 baixes i contaminant les trinxeres enemigues. Els alemanys utilitzen màscares de gas i uniformes protectors molt sofisticats. La resposta dels anglesos amb el mateix agent químic es donarà sis mesos més tard en Loos (França). El 1917, els alemanys faran servir el gas mostassa i el fosgen a Verdum. El terrible balanç al final de la Primera Guerra Mundial serà que una quarta part dels projectils haurà contingut agents químics i que més de 100.000 persones hauran mort i fins a 1.000.000 hauran resultat ferides per l'ús de gasos durant aquesta tràgica guerra. Per això quan es planteja l’inici de la Segona Guerra Mundial el primer que s’acaba són les màscares de gas... ho vaig veure en un documental i no entenia el perquè fins que vaig coneixer l’abast de les dades que acabo de presentar. Desgraciadament no s'han aturat aquí i  en molts conflictes es fa ús d'armes químiques.

Tot això no fa més que reforçar la idea que en una guerra no hi guanya cap dels dos bàndols contrincants.En una guerra tothom hi perd i és imprescindible arribar a acords quan encara hi estem a temps. Ara, com al llarg de tot el segle vint, hi ha conflictes repartits per tots els continents, uns més evidents i altres més amagats o oblidats. Cal un esforç per aconseguir la Pau sempre i en tot lloc. Nosaltres potser no podem aconseguir la Pau en els llocs en conflicte però sí que la podem portar al nostre entorn més proper. Crec que tots tenim l’obligació d’intentar-ho i aconseguir-ho d’aquesta manera, molt possiblement la Pau s’estendrà com una taca d’oli... 

21 d'abril 751aC Fundació de Roma 1211 Inauguració del Pòrtic de la Glòria de Santiago de Compostel.la

Avui, va de pedres... de la fundació de Roma i de la inauguració del Pòrtic de la Glòria de Santiago de Compostel.la. 

Segons la llegenda, Ròmul i el seu germà bessó Rem, funden Roma en el mateix lloc on una lloba els va cuidar i alletar l’any 751 a.C.. Segons la mateixa llegenda, quan eren joves es van barallar i quan Rem saltava sobre una muralla que Ròmul estava construint, aquest el va enfilar amb la seva espasa i el matà. Ròmul dirà que Roma té aquest emplaçament en honor al seu germà. En els propers 1.000 anys, la ciutat creixerà fins arribar a ser el cor de l'imperi romà, però l'any 330 de la nostra era i després de segles de dominació, l'emperador Constantí transferirà la capital de l' imperi a Constantinoble. L'abans totpoderosa Roma es convertirà en ciutat objecte d'invasions bàrbares. Més tard, durant l'Edat Mitjana, el Papat s'instal.larà a Roma, però no serà fins al segle XV, en què el Papa Nicolau V s'iniciarà la restauració de la ciutat, perquè reprengui la seva grandesa original. 

La catedral de Santiago de Compostel.la acull el que, segons la tradició, és el sepulcre de l'apòstol Sant Jaume, i això va convertir el temple en un dels principals destins de pelegrinatge d'Europa durant l'edat mitjana mitjançant l'anomenat Camí de Sant Jaume (Camino de Santiago), una ruta iniciàtica en què se seguia l'estela de la Via Làctia comunicant la Península Ibèrica amb la resta del continent. Això va ser determinant perquè els regnes hispànics medievals participessin en els moviments culturals de l'època. Actualment continua sent un important destí de pelegrinatge. Un privilegi concedit el 1122 pel papa Calixt II va declarar que serien «Any Sant Jubilar» a Compostel.la, tots els anys en què el dia 25 de juliol, dia de sant Jaume, coincidís amb diumenge. Va ser confirmat pel papa Alexandre III a la seva butlla "Regis aeterni" datada el 1179. 

Trobem una maqueta del pòrtic de la Glòria al Victoria and Albert Museum de Londres. És un pòrtic d'estil romànic realitzat pel Maestro Mateo i el seu taller per encàrrec del rei Ferran II de Lleó, qui va donar per això cent morabatins anuals, entre 1168 i 1188, data aquesta última que consta inscrita en la pedra com de la seva finalització. L'1 d'abril de 1188 es van col.locar les llindes del pòrtic i la conclusió del conjunt es va demorar fins a l'any 1211, en què es va consagrar el temple amb la presència del rei Alfons IX de Lleó.

El pòrtic es divideix en tres arcs de mig punt que es corresponen amb cada una de les tres naus de l'església, sostinguts per gruixuts pilars amb columnes adossades. L'arc central és el més gran (el doble que cada un dels laterals), és l'únic que posseeix timpà i està dividit per una columna central, el mainell, amb la figura de Sant Jaume. La disposició del timpà està basada en la descripció de Crist que fa l'evangelista Sant Joan a l'Apocalipsi (Cap. 1,1-18). Al centre, es mostra el Pantocràtor, amb la imatge de Crist en Majestat, mostrant a les mans i als peus les ferides de la crucifixió. Envoltant Crist trobem el Tetramorf (les figures dels quatre evangelistes amb els seus atributs: a l'esquerra, Sant Joan i l'àguila a dalt, Sant Lluc amb el bou a baix; i a la dreta, Sant Mateu a dalt, i Sant Marc i el lleó a baix).

20 d'abril 571 neixament de Mahoma 2014 Diumenge de Pasqua

Observant el calendari sovint trobem coses curioses. Avui dues de les religions monoteistes amb més seguidors del món celebren una data especial.

La tradició musulmana fixa en el dia d’avui el naixement del profeta Mahoma a la Meca, actual Aràbia Saudí, considerat segons l’Islam, el "segell dels profetes" al ser l’últim d’una llarga cadena de missatgers, enviats per Déu per actualitzar el seu missatge, que segons l’Islam, en essència és el mateix que han transmès els seus predecessors, entre els que es troben Ibrahim (Abraham), Isa (Jesús) i Musa (Moisés). Als quaranta anys Mahoma se retirarà al desert on restarà set dies sencers en una cova del mont Hira, i rebrà la revelació de Déu (Alà), que li va parlà a través del arcàngel Gabriel comunicant-li el secret de la veritable fe. Començarà a predicar a la seva ciutat natal, on es presentarà como continuador dels grans profetes monoteistes anteriors.

Avui, Diumenge de Pasqua, l’església catòlica celebra, aquest any, la Resurrecció de Jesús. És una festa mòvil que ha de coinicidir amb la primera lluna plena de Primavera. La Ressurrecció és el fet que dona sentit a la religió cristiana. El Diumenge de Pasqua està inclòs dins la Setmana Santa coneguda també com el Tríduum Pasqual. El Tríduum Pasqual al temps comprès des de la tarda del Dijous Sant, fins a la matinada del Diumenge de Pasqua, on se celebren els tres grans misteris de la redempció: la passió, la mort i la resurrecció de Jesús de Nazaret. Dijous recordem el Sant Sopar i la institució de l’Eucaristia. Divendres Sant, la Passió i Mort. Diumenge de Pasqua, la Resurrecció. Avui diumenge comença el temps de Pasqua. Si durant quaranta dies (Quaresma) els cristians s’han preparat per viure plenament el Tríduum Pasqual ara tenen el temps de Pasqua, cinquanta dies, fins a la Pentecosta (arribada de l’Esperit Sant) per celebrar amb alegria la Resurrecció.   

19 d'abril 1882 mor Charles Darwin

Avui, va de ciència. En l’aniversari de la seva mort recordem un home que a les darreries del segle XIX va elaborar una teoria que va canviar la manera de veure el món: Charles Darwin, biòleg i creador de la teoria evolucionista de les especies.

Tal dia com avui, al 1882, mor al comtat de Kent (Regne Unit), Charles Robert Darwin. Va ser un naturalista anglès, que va explicar que totes les espècies han evolucionat al llarg del temps a partir d'avantpassats comuns mitjançant la selecció natural. El fet que l'evolució es produeix fou acceptat ràpidament per la comunitat científica, mentre que la teoria de la selecció natural no començà a ser considerada com la principal explicació del procés de l'evolució fins a la dècada del 1930, i ara constitueix la base de la síntesi evolutiva moderna. En una forma modificada, el descobriment científic de Darwin continua sent la base de la biologia, ja que proporciona una explicació lògica de la diversitat de la vida.

Darwin desenvolupà el seu interès en la història natural mentre estudiava medicina a la Universitat d'Edimburg, i posteriorment teologia a Cambridge. Durant els seus cinc anys de travessia a l'HMS Beagle es va revelar com un eminent geòleg, amb observacions i teories que donaven suport a les idees uniformistes de Charles Lyell, i la publicació del seu diari del viatge el féu famós com a autor popular. Desconcertat per la distribució geogràfica de la fauna silvestre i pels fòssils recollits durant el viatge, Darwin va estudiar la transmutació de les espècies i va concebre la seva teoria de la selecció natural el 1838. Tot i que va discutir les seves idees amb diversos naturalistes, li calia temps per la seva investigació i donà prioritat al seu treball geològic. El 1858, Darwin estava escrivint la seva teoria quan Alfred Russel Wallace li envià un assaig que descrivia una teoria similar, i ambdues foren presentades a la Societat Linneana en un article conjunt.

Amb la publicació de L'origen de les espècies el 24 de novembre del 1859, Darwin pogué establir l'evolució per descendència comuna. Va examinar l'evolució humana i la selecció sexual a La descendència de l'home i sobre la selecció en relació amb el sexe, seguit de L'expressió de les emocions en els homes i els animals. La seva investigació sobre les plantes fou publicada en una sèrie de llibres. En el seu últim llibre va tractar els cucs de terra i els seus efectes al sòl.

Darwin tingué un gran reconeixement quan va morir. Fou una de les cinc úniques persones del segle XIX no pertanyents a la reialesa en rebre un funeral d'estat, sent enterrat a l'abadia de Westminster, a prop de John Herschel i Isaac Newton.

18 d'abril 1506 inici construcció Sant Pere del Vaticà 1887 inici construcció de la façana de la catedral de Barcelona

Avui parlarem d'una part de l'Església catòlica: les construccions. Església és una paraula polisèmica que es fa servir tant per designar els edificis com per designar el conjunt de creients seguidors de Jesús de Natzaret. Sovint es parla dels creients com a pedres vives de la seva església. Avui, que aquest any els cristians commemorem Divendres Sant, coincideixen dates d’inici de construcció relacionats amb esglésies de pedra.

L’any 1506 El Papa Juli II va col.locar la primera pedra del que serà la nova Basílica de San Pere a Roma. Aquesta es va construir on s’havia enderrocat la Basílica de Constantí (després antiga basílica de Sant Pere) en el lloc on va ser crucificat i enterrat Sant Pere, el primer Papa. L’any 1965 es va confirmar segons les investigacions realitzades per l'arqueòloga i epigrafista Margherita Guarducci que hi està enterrat Sant Pere.

La basílica de Sant Pere del Vaticà (en italià Basílica di San Pietro in Vaticano) és un dels principals edificis del catolicisme i el més gran tant en importància, ja que és l'església dels papes, com per les dimensions, ja que fa 193 metres de llargada i 44,5 d'alçada. Està situada a la riba del riu Tíber, dins del territori del Vaticà, estat independent dins de la ciutat de Roma. La seva construcció es donarà per finalitzada el 18 de novembre de 1626.

No és la catedral de la diòcesi de Roma, però sí que és l'església del Papa, en la qual celebra les cerimònies litúrgiques més importants. Al seu interior es troba la cathedra Petri, o Tron de Sant Pere. L'autèntica catedral de Roma és l'arxibasílica de Sant Joan del Laterà.

Fins a finals del segle XIX la Catedral de Barcelona no va tenir façana. Sí, estava tota construïda des de feia una colla d’anys, però la façana era una paret de pedra sense ornamentar. L’any 1887 van començar les obres de la façana de la catedral pagades pel mil.lionari banquer i alcalde de Barcelona, Manuel Girona. Hi ha imatges gràfiques, fotografies, de la catedral sense façana i és certament curiós. Per això quan es fa la relació de catedrals gòtiques de l’estat espanyol es parla de la de Burgos, León, Cuenca, Palencia, Sevilla, Girona, Pamplona, Palma de Mallorca... però mai de la de Barcelona. El fet, és que no es va començar i acabar en aquest estil arquitectònic. La façana es va construir en imitació al gòtic però amb tècniques de finals del segle XIX. A Barcelona hi ha altres edificis religiosos gòtics com l’església de Santa Maria del Mar, la de Santa Maria del Pi o el Monestir de Pedralbes.

17 d'abril 1492 es signen les Capitulaciones de Santa Fe

El viatge del descobriment d’Amèrica no va ser gens fàcil. Calia, com sempre, un bon finançament i Colom tenia una idea però no els diners per fer-la realitat. Va passar moltes dificultats abans d’aconseguir-ho. Cristòfor Colom, va viure deu anys primer a Lisboa, i després va anar a terres de Castella i de la Corona d'Aragó, tractant de vendre el seu projecte segons el qual, navegant cap a l'oest per la "Mar Oceànica" (avui l'oceà Atlàntic), podia arribar-se a l'Índia, donada la seva creença que la Terra era rodona com una bola. Els reis peninsulars no feien cas de les “esbojarrades” idees del navegant, fins que Lluís de Santàngel i altres comerciants que van finançar el primer viatge de Colom van convèncer la reina castellana dels avantatges de l'anomenada "Empresa d'Índies".

Després de llargues negociacions entre Colom i els Reis Catòlics, es va firmar un document a la vila de Santa Fe. Santa Fe era una població fundada sobre el campament que la reina Isabel havia establert com a quarter general per a la conquesta de Granada, i les Capitulacions es van firmar en els últims temps del setge a la ciutat, l'abril del 1492, mesos abans de la partida del primer viatge colombí. Per això, aquests acords es coneixen en la història com les Capitulacions de Santa Fe.

En aquella època s'anomenava "Capitulacions" el contracte firmat entre els monarques amb particulars per emprendre determinades accions. D'aquesta manera, la conquesta dels nous territoris es faria mitjançant particulars, no amb exèrcits d'Estat. Amb els anys, Amèrica es convertiria en l'objectiu dels aventurers europeus que desitjaven emprendre viatges a la recerca de riqueses.

Tal dia com avui, dons, de l’any 1492 a la localitat de Santa Fe, província de Granada, es va signar el primer conveni entre els Reis Catòlics i Cristòfor Colom, conegut com les “Capitulaciones de Santa Fe”. En virtut d’aquest acord Colom es nomenat almirant, virrei i governador general de tots els territoris que descobreixi o guanyi a la seva vida, nomenant com hereus els seus successors de manera vitalícia. També se li concedeix el delme ( la desena part) de totes les mercaderies que hi pogués haver en els territoris conquerits. Aquest acord està signat pel secretari i home de confiança del rei Ferran, Luis de Santángel, a qui, per altra banda, Colom aprecia molt. 

16 d'abril 1889 neix Charles Chaplin.

Avui va de cine amb un nom propi: Charlie Chaplin.

L’any 1889 va néixer a Londres Sir Charles Spencer Chaplin, conegut com a Charles Chaplin, Charlie Chaplin o encara més com a Charlot (en català, castellà i francès),  The Tramp al món anglòfon i Carlitos al Brasil. En català tenim una expressió per definir el que feia: "feia tots els papers de l'auca": actuava, dirigia, escrivia els guions, componia la música i produïa les seves pròpies pel.lícules... Està considerat com un dels millors mims i pallassos de la història del cinema. Chaplin fou una de les personalitats més creatives de l'època del cinema mut i va influir molt en altres actors. 

El seu principal personatge era Charlot, un rodamón amb aires refinats de gentilhome. La seva vestimenta típica era una corbata estreta, unes sabates i uns pantalons balders, un barret fort i un bastó de bambú i tenia una peculiar manera de caminar. La cara adornada amb un bigoti esquifit. Diuen que el 1915 va participar en un concurs de dobles de si mateix i va quedar en tercer lloc. A causa del cinema en blanc i negre molta gent creu que Chaplin tenia uns ulls marrons o foscos però en realitat el seu color era blau. Molts quedaven impressionats quan el coneixien personalment per aquest fet.

Les seves pel.lícules són molt interessants i sempre en podem treure una moralina. Us recomano “Modern Times”, “The kid” i “The great dictator”, on fa una crítica de Hitler nascut quatre dies després d’ell. Va rebre dos Oscars honorífics: el primer l’any 1929 per la versatilitat i el talent per a actuar, escriure, dirigir i produir The Circus (1929) i l’any 1972 novament per l'incalculable efecte que ha tingut en l'art del cinema del segle XX.

15 d'abril 1446 mor Brunelleschi 1452 neix Leonardo da Vinci

Avui l’història ha volgut que anem fins el Renaixement. El Renaixement és el nom que s'aplica a l'època artística, i per extensió cultural, que dóna començament a l'Edat Moderna i en què es reflecteixen els ideals del moviment humanista que va desenvolupar-se a Europa el segle XVI. Aquest corrent reprenia els elements de la cultura clàssica. Aquesta nova etapa va plantejar una nova forma de veure el món i l'ésser humà, l'interès per les arts, la política i les ciències, revisant el teocentrisme medieval i substituint-lo per un cert antropocentrisme (l’home és el centre de totes les coses).

Tal dia com avui de 1446 va morir Filippo Brunelleschi a Florència. Va ser un excepcional orfebre, arquitecte i magnífic escultor italià que juntament amb Alberti, Donatello i Masaccio, van ser els creadors de l’estil renaixentista. Va ser ell qui va fer les primeres provatures amb la perspectiva en el camp de la pintura; va inventar enginys hidràulics i va elaborar rellotges, cap dels quals ha sobreviscut fins als nostres dies. La seva passió per les matemàtiques i els seus coneixements d’enginyeria li varen facilitar la seva dedicació, gairebé absoluta a l’arquitectura on destacarà pel seu treball a l'alta cúpula de base octagonal de Il Duomo (Santa Maria dei Fiore), la catedral de la seva ciutat natal. En el concurs per a l'adjudicació del segon parell de portes per al Baptisteri de Florència, va competir amb Ghiberti, que va dur a terme la famosa "Porta del Paradís". Per damunt de tot Brunelleschi serà recordat com l'arquitecte que va establir els nous cànons clàssics dels ritmes serens, la geometria clara i precisa i la simetria, sovint usant els materials més senzills: la pietra serena grisa i l'estuc.

També un 15 d'abril però de 1452,  va néixer Leonardo a la ciutat de Vinci a la Toscana. Leonardo da Vinci fou un artista florentí i un home d'un esperit universal, a la vegada, científic, enginyer, inventor, anatomista, pintor, escultor, arquitecte, urbanista, naturalista, músic, poeta, filòsof i escriptor. No li hauria cabut tot en una targeta de visita, potser sí, com “home del Renaixement”: un filòsof humanista amb una curiositat il.limitada, i una gran força creativa; potser la persona més polifacètica i talentosa en un major nombre d'àmbits diferents. Dues de les seves obres, La Gioconda i El Sant Sopar, són pintures molt cèlebres, sovint copiades i parodiades i el seu dibuix de l'Home de Vitruvi ha estat igualment reproduït en nombrosos treballs. Només han sobreviscut fins a l'actualitat una quinzena d'obres; aquest petit nombre és una conseqüència del temps que dedicava a les seves constants experimentacions tècniques, i a la seva procrastinació crònica.  En psicologia, procrastinació (paraula derivada del llatí pro: "endavant" i cras: "demà") és l'acció o hàbit de deixar per a més endavant accions o activitats que s'han d'atendre per altres més irrellevants i agradables. Malgrat tot, aquestes poques obres, i tot el que apareix als seus quaderns plens de dibuixos, diagrames científics i reflexions sobre la naturalesa de la pintura, han estat un important llegat per a les següents generacions d'artistes, equiparable, salvant les distàncies, al llegat de Miquel Àngel Buonarotti.

Com a enginyer i inventor, Leonardo desenvolupà idees molt avançades per l'època que vivia, des de l'helicòpter, al carro de combat, el submarí o, fins i tot, l'automòbil. Molt pocs dels seus projectes arribaren a ser construïts; ni tan sols no eren realitzables a la llum dels coneixements del seu temps, però algunes de les seves petites invencions, com una màquina per a mesurar el límit elàstic d'un cable, entren en el món de la manufactura. En tant que científic, les aportacions de Leonardo van contribuir a desenvolupar el coneixement en els àmbits tan diversos com l'anatomia, l'enginyeria civil i l'òptica.

Avui, dos grans artistes ens acompanyen i ens obren la porta a una època artística de gran belles amb noms propis com: Brunelleschi, un gran arquitecte i Leonardo da Vinci un geni renaixentista. 

14 d'abril 1931 proclamació de la Segona República Espanyola

Els diaris van plens d’adjectius sobre el moment actual a nivell polític i social. No podem perdre la memòria històrica. És important saber d’on venim perquè els fets marquen el que som avui. 

La proclamació de la Segona República Espanyola és la instauració el 14 d'abril de 1931 del nou règim polític republicà que va succeir la Monarquia restauracionista d'Alfons XIII, que havia quedat deslegitimada en haver permès la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) i que havia fracassat en el seu intent de tornada a la "normalitat constitucional" amb la Dictablanda del general Dámaso Berenguer (1930-1931).

Aquí a Catalunya va anar de la següent manera: Al voltant de dos quarts de dues de la tarda del 14 d'abril, Lluís Companys, un dels líders d'Esquerra Republicana de Catalunya que havia obtingut una ressonant victòria en les eleccions municipals del 12 d'abril (25 regidors, enfront dels 12 de la Lliga Regionalista i a altres 12 de la candidatura republicana-socialista), va sortir a la balconada de l'Ajuntament de Barcelona, en la Plaça de Sant Jaume que en aquests moments no estava molt concorreguda, per proclamar la República i hissar la bandera republicana Al voltant d'una hora després i des de la mateixa balconada, on ja onejava també la bandera de Catalunya, el líder d'Esquerra Francesc Macià es va dirigir a la multitud concentrada a la plaça i va proclamar, en nom del poble de Catalunya, "L'Estat Català, que amb tota la cordialitat procurarem integrar a la Federació de Repúbliques Ibèriques". Així doncs, abans que es proclamés la República a Madrid, Macià donava per constituït un Estat català i definia la forma d'Estat de la nova República "ibèrica" com federal o confederal.

Us recomano la visita al Museu de Història de Catalunya on podreu veure i “viure” amb la distància del temps el fet del balcó de la Generalitat.

14 d'abril 1759 mor Handel 1912 naufragi del Titànic

Avui música i cinema. Handel i Titànic. Un punt de contacte:  Anglaterra, com a punt de partida d’un vaixell l’any 1912 i d’un gran professional que dirigeix la Royal Academy of Music al 1719. La vida barreja històries ben curioses... 

Trobem el nom del músic escrit amb grafia alemanya i anglesa. Alemanya és el seu país de naixement i després de voltar molt per Europa Anglaterra es va convertir en el seu país d’adopció. Georg Friedrich Händel (en alemany) o George Frideric Handel (en anglès) va ser un compositor del barroc britànic nascut a Alemanya. La seva obra més coneguda és El Messies, típica de l'època nadalenca. També fou el mestre indiscutible de l'opera seria del segle XVIII. Va influir profundament a altres compositors més tardans, com Haydn, Mozart, i Beethoven. Per situar-lo en la història de la música direm que va néixer quatre setmanes abans que Johann Sebastian Bach. La seva producció és molt important en tots els gèneres practicats del seu temps. Trobem la seva obra catalogada i ordenada. El seu catàleg HWV (que signifiquen Händel Werke Verzeichnis,en alemany, Catàleg d'obres de Händel), inclou en total 612 registres més 25 suplements i obres dubtoses i perdudes, va ser elaborat i publicat entre 1978 i 1986 en tres volums. El catàleg HWV és un sistema de numeració usat per identificar les obres de Händel. A diferència d'altres catàlegs que són ordenats cronològicament, el HWV està classificat per tipus d'obra de gèneres i segons la seva naturalesa vocal o instrumental, igual com el catàleg BWV de Bach, el catàleg KV de Mozart i el catàleg RV de Vivaldi.

L’any 1912, poc abans de mitjanit, el transatlàntic "Titànic" va xocar amb un iceberg a l’Atlàntic Nord. Dues hores després, a primeres hores del 15 d’abril, el vaixell es va enfonsar definitivament. Era vaixell de passatgers més gran i luxós de l'època juntament amb el RMS Olympic. Lamentablement, al pensar els seus constructors que el Titànic era indestructible, no es trobava preparat per una emergència d’aquest tipus i per tant no comptava amb bots salvavides per tots els passatgers. 1.513 morts i 705 supervivents serà el tràgic balanç del naufragi convertint aquest en un dels naufragis més famosos de la història. Avui us recomano la pel.lícula homònima estatunidenca produïda i dirigida per James Cameron el 1997,perquè va obtenir 11 Oscars i perquè tot i ser una ficció cinematogràfica -amb alguns personatges reals- està força ben documentada. Crec que també pot ser interessant recuperar un documental sobre el making off de la pel.lícula per veure com els cineastes troben la manera d’enregistrar imatges quasi increïbles. Hi ha una exposció sobre el Titànic, que ha estat ja dues vegades al Museu Marítim de Barcelona, amb peces originals, enregistraments, simulació dels camarots de les diferents categories, i un emotiu record -al costat d'un bloc de gel- de totes les persones que vàren perdre la vida en aquest trist esdeveniment (cúmul de situacions desafortunades i excès de vanitat humana). 

13 d'abril 1695 mor La Fontaine 1983 mor Mercè Rodoreda

La literatura torna a ocupar un lloc important en el nostre blog. S'acosta Sant Jordi i molts escriptors presenten les seves novetats. Avui tenim dos autors dels anomenats clàssics. La mort uneix en el dia d’avui a un escriptor universal, La Fontaine, i a una escriptora de casa nostra amb una sensibilitat especial per retratar paisatges humans, Mercè Rodoreda.

Jean de La Fontaine, va ser un escriptor francès que va escriure les faules més famoses dels temps moderns. Les faules són contes en prosa o en vers protagonitzats per animals als qui se’ls atribueixen característiques humanes. S’inspira en la Grècia clàssica, de fet reescriu algunes de les faules dels autors més notables d’aquest gènere. Les faules d’Esop (com “la cigarre et la fourmie”), les de Tit-Livi, Horaci o fins i tot cartes d’Hipòcrates li serveixen d’inspiració. El seu èxit literari més important van ser les seves tres col.leccions "Fables choisies, mises en vers par M. de La Fontaine", publicades entre 1668 i 1694, dedicades al Dauphin (Lluis de França, fill de Lluis XIV). Les seves faules es distingeixen per la seva agilitat i enginy narratiu, així com pel seu ampli i subtil coneixement de la vida i de l’ànima humana. Deia que feia servir els animals per educar els homes. Tenien  una funció clarament moralitzant. Van ser molt més importants que altres escrits del mateix autor que era un notable escriptor de contes.

Mercè Rodoreda es considera l'escriptora de llengua catalana contemporània més influent, tal com ho testifiquen les referències d'altres autors a la seva obra i la repercussió internacional, amb traduccions a trenta llengües diferents. La seva producció comprèn tots els gèneres literaris; Rodoreda conreà tant la poesia com el teatre o el conte, tot i que destaca especialment en la novel.la. D’entre totes les seves novel.les destaquen la Plaça del Diamant, Aloma, El carrer de les Camèlies o Mirall trencat on l’autora fa un retrat preciós amb els detalls exactes de les situacions i vivències... un escrit costumista i particular en el qual de la mà dels personatges entrem de puntetes en la Barcelona d’inicis i mitjans del segle XX.

12 d'abril 1981 la reutilització arriba a la NASA 1933 neix Montserrat Caballé

Tal dia com avui celebrem l'arribada de la reutilització amb majúscules a la NASA. Fins aquest moment molts dels enginys que construien es convertien a la llarga en brossa espacial. Amb aquest projecte va començar un procés que disminueix (minimitza em sembla agoserat) l'impacte i el cost dels elements dissenyats per les agencies espacials. Nosaltres a casa fem servir diverses vegades la carmanyola i ells van crear un transbordador espacial que han fet servir en diverses ocasions... ja no era tot "utilitzar i llençar".... 

La brossa espacial o ferralla espacial (space debris o space junk en anglès) són objectes creats per l'home que estan actualment en òrbita al voltant de la terra però que no tenen cap tipus d'utilitat pràctica. La preocupació que genera la brossa espacial està creixent en els darrers anys, ja que les col.lisions a velocitats orbitals poden causar greus avaries en satèl.lits operatius a la vegada que poden produir encara més ferralla descontrolada en el procés. Actualment les naus es blinden per intentar lluitar contra aquests impactes, o com a mínim, intentar minimitzar-los. Per això és una fita històrica que l’any 1981 es llancés des de Cap Canaveral, a Houston (EE.UU.), la primera nau espacial reutilitzable de la història: el transbordador Columbia. Us aconsello la plana de la NASA referida a la brossa espacial, al programa Orbital Debris, és molt interessant

http://orbitaldebris.jsc.nasa.gov/index.html  

Avui també és l’aniversari d’una catalana universal Montserrat Caballé. Soprano i cantant d'òpera catalana ha cantat als teatres d’òpera de tot el món. És una de les més grans sopranos d'òpera de la segona meitat del segle XX. Té molta anomenada per la seva tècnica i les seves interpretacions dels grans papers del bel canto de Rossini, Bellini i Donizetti. Va estudiar solfeig, piano i cant al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona. Tot i uns difícils inicis, per la precarietat econòmica de la família i els problemes de salut del seu pare, gràcies a un mecenes, Joan Antoni Bertrand, entra en el món de l’òpera. Va debutar al Liceu l’any 1962 però el seu primer gran èxit internacional va ser l’any 1965 substituint a una indisposada Marilyn Horne en la representació de Lucrezia Borgia al Carnegie Hall de Nova York. La seva actuació causà sensació i la féu famosa al món de l'òpera, arribant a dir el New York Times que la seva veu era la unió de Maria Callas i Renata Tebaldi. Montserrat Caballé ha cantat més de vuitanta papers operístics, des de l'òpera barroca fins a Verdi, Wagner i Puccini, incloent obres de Richard Strauss. També ha cantat cançons populars espanyoles. La seva veu és notable per la seva puresa, pel seu control precís i per la seva potència. Caballé també ha fet incursions en la música pop, per exemple, el duet de Caballé amb el cantant de rock Freddie Mercury, “Barcelona”, es va convertir en l'himne oficiós dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992. Ara, ja retirada, participa en activitats benèfiques: és Ambaixadora de Bona Voluntat de la UNESCO i ha creat una fundació pels nens necessitats a Barcelona.

11 d'abril Santa Gemma Galgani 1988 Oscar per "(I've had)The time of my life"

Una santa. Santa Gemma Galgani va ser una jove, mística vinculada a la congregació de les Religioses de la Passió de Jesucrist. El Santuari de Santa Gemma, al carrer Capità Arenes num 9, és un dels llocs de culte catòlic de Barcelona més concorregut: cada diumenge passen por ell més de 5.000 persones. Va ésser canonitzada per Pius XII en 1940, esdevenint la primera santa del segle XX. 

Una cançó. 1988 "(I've had)The time of my life", el tema principal de Dirty dancing, guanya un Oscar. La pel.lícula dirigida per Emile Ardolino i protagonitzada per Patrick Swayze es va convertir en tot un boom cinematogràfic. Un èxit al qual, d'alguna manera, va contribuir la banda sonora original que acompanyava al film, la temàtica central girava entorn de la música i el ball. La lletra d'aquesta cançó era de Frank Previte estava interpretada per Bill Medley de The Righteous Brothers i Jennifer Warnes, la mateixa que va realitzar un duet amb Joe Cocker en la cançó Up where we belong. "(I'veu had)The time of my life" va aconseguir el número 1 de Billboard i el 1988 es va alçar amb un Grammy a la Millor Actuació Pop d'un duo. La banda sonora de Dirty Dancing incloïa a més altres èxits com Hungry eyes, d'Eric Carmen.

Un somni fet realitat. Vam poder veure en el You Tube un casament en el qual els nuvis representaven la cançó de Dirty Dancing... per a ells un somni fet realitat. Cada vegada marxem més dels convencionalismes i hi ha gent que li agraden les coses diferents i no es queden en un somni sinó que les porten a la pràctica.

10 d'abril 1847 neix Joseph Pulitzer 1910 salpa el Titànic 1967 "Something stupid" al n.1

Un periodista emprenedor. A Mako, població hongaresa, tal dia com avui de l’any 1847 va néixer Joseph Pulitzer. Era militar i va marxar als Estats Units per lluitar en la Guerra Civil Americana. Un cop acabada la guerra va començar a treballar en un diari en llengua alemanya. A partir d’aquí continua escrivint però es va convertint en empresari comprant dos diaris a Sant Luis que encara avui està en marxa. Va iniciar la premsa groga, basant-se en el sensacionalisme, l'escàndol i les històries que la gent volia sentir. També va ser un pioner en els reportatges d'investigació d'impacte, com els de la sèrie de la guerra de Cuba que enfrontà a Espanya i els EUA. Amb les seves donacions, malgrat el rebuig inicial dels rectors, es van crear les primeres facultats de periodisme: les de Columbia i Missouri. Dins el seu testament també va contemplar la dotació dels Premis Pulitzer, que van començar a atorgar-se el 1917, un dels premis més prestigiosos del periodisme.

Un somni estroncat. El 1910 salpa el Titànic amb una gran expectació salpa el luxós transatlàntic Titànic des del port de Southampton (Regne Unit) amb destinació a Nova York. El vaixell està comandat pel veterà capità Edward John Smith, el més experimentat i prestigiós de la companyia White Star Line, qui realitzarà la seva última travessia abans de ser jubilat, per "passar més temps amb la meva dona i filla ", segons havia manifestat. Lamentablement, poc abans de la mitjanit del 14 d'abril, el transatlàntic xocarà amb un iceberg a les gèlides aigües de l'Atlàntic Nord. Malauradament, en pensar els seus constructors que el vaixell és indestructible, no es troba preparat per a una emergència d'aquest tipus i, per això, no compta amb suficients bots salvavides per al passatge i la tripulació. Dues hores més tard, a primeres hores del 15 d'abril, el vaixell s'enfonsarà definitivament deixant un tràgic balanç de 1.513 persones mortes i 705 supervivents que mai oblidaran aquesta fatídica nit. 

Un duet encantador. No va ser el primer, ni l'últim, dels duets de pare amb filla, que no amb nena, perquè el 10 d'abril de 1967, quan aquesta cançó, “Something stupid”, va arribar al número u en els Estats Units, Nancy Sinatra, la filla de Frank Sinatra, ja estava crescudeta. El que sí és indiscutible és que ha estat el duo de pare i filla més reeixit de la història del pop. Nancy Sinatra havia nascut del primer matrimoni de Sinatra i portava el nom de la seva mare que es va divorciar del cantant el 1951, quan es va fer pública la seva relació amb Ava Gadner. Aleshores Nancy Sinatra tenia tot just 11 anys. Però quan es va gravar aquesta cançó ja caminava en els 26 i és clar que pare i filla s'havien perdonant moltes coses. Per exemple, a més d'aquell tumultuós divorci, no cal oblidar que Nancy va haver de suportar la pública negativa del seu pare que emprengués la seva pròpia carrera musical. 

9 d'abril 1942 mor Lorenzo de Medici

Parlem avui de mecenatge perquè tal dia com avui de 1492, l’any del descobriment d’Amèrica, moria Lorenzo de Medicis.  Lorenzo, va ser banquer, polític, però sobre tot un important mecenes de les arts i les lletres durant el Renaixement italià. Va reunir a la seva cort  als creadors i intel.lectuals més importants de la seva època, com els artistes Sandro Botticelli i Miquel Àngel Buonarotti, els filòsofs Giovanni Pico della Mirandola i Marsilio Ficino ... 

El mecenatge és el patrocini financer d'artistes o científics, a fi de permetre'ls de desenvolupar la seva obra sense exigir en contrapartida crèdits monetaris immediats. Potser tradicionalment ho hem relacionat amb les obres d’art però actualment s’obre a diferents àmbits. Des de els equips femenins de futbol del Sant Gabriel fins a pel.lícules com el 1714 o a la preservació d’espais naturals compten amb l’ajut econòmic de particulars per tirar endavant. El mateix Palau de la Música compta amb una part del seu pressupost en aquesta forma de financiació. Avui a més del mecenatge, en sentit estricte, han aparegut noves fórmules com el micromecenatge (molts col.laboradors amb petites quantitats fins arribar al total necessari per fer realitat un projecte). 

Personatges com Francesc Cambó o Carles Ferrer Salat són tot un referent pel que fa al mecenatge nacional, que ha anat evolucionant molt al llarg dels anys. Francesc Cambó va fer de mecenes de nombroses activitats artístiques i culturals. Destaca la creació, el 1922, de la Fundació Bernat Metge, que ha traduït al català nombrosos textos clàssics grecs i llatins, i la Fundació Bíblica Catalana, que va traduir la Bíblia completa al català, a partir dels textos originals. Crea també la Fundació Cambó de la Sorbona de París. El seu mecenatge el porta a finançar obres com la Història de Catalunya (1934-35) de Ferran Soldevila, i el Diccionari General de la Llengua Catalana (1932) de Pompeu Fabra. Sovint se'l considera la versió catalana de grans filantrops com Rockefeller, els Rothschild o Krees. A la seva mort gran part de la seva col.lecció de pintura la va deixar a la ciutat de Barcelona, actualment al Museu Nacional d'Art de Catalunya.

8 d'abril Dia Internacional del Poble Gitano 1971 Primer Congrés Mundial del Poble Gitano

Avui es celebra el Dia Internacional del Poble Gitano. Tal dia com avui del 1971 es va celebrar a Londres el primer Congres Mundial del Poble Gitano, va ser la primera gran reunió de les associacions i moviments representatius del poble gitano en tot el món. Es va prestar especial atenció a la recerca i establiment d’uns símbols comuns que permetin unir a aquest poble que viu molt disseminat arreu del món, i per això, en aquest Congres es decidirà l’himne i la bandera del poble gitano. Finalment l’himne escollit es diu "Gelem, Gelem", i la seva música serà la d’una melodia molt popular. La lletra va ser composada per aquest motiu i parla de la manera errant de viure, del genocidi nazi que van patir i acaba fent una crida a la germandat entre tots els gitanos del món. També, en aquest Congrés es va adoptar el terme Rom, més d’acord amb la realitat geogràfica i cultural d’aquest poble amb l’intenció d’allunyar-la d’altres noms que tenen una connotació negativa com: gipsy, gitano, tzigano, zigeuner, zíngaro, etcètera. 

Van ser els oblidats de l'holocaust nazi. Es recorda l'holocaust dels jueus però no es parla d'altres minories religioses o ètniques com els testimonis de jehovà o els gitanos que van patir també l'intent d'extermini. El dia 29 de març va sortir a la premsa una notícia impactant: el govern suec demanava perdó a la comunitat gitana i reconeixia que durant cent anys els havien tractat molt malament (esterilitzacions, separació d'infants de les seves famílies, deportacions...) que reforça la realitat del que avui parlem. Però no és una cosa del passat... segueixen sent el col.lectiu que es coneix de manera més negativa.

És cert que hi ha algunes paraules que van lligades a connotacions negatives i la paraula “gitano” és una d’elles. En alguns moments s’ha fet servir com a sinònim de dolent, lladre o d’algú que pretén enganyar per treure un benefici. Però tots sabem que fer això és incorrecte. És un reduccionisme molt simple que transforma als catalans en treballadors, als andalusos en alegres o als anglesos en puntuals, i jo, en conec com a mínim un de cada que no ho són. D’això en diem estereotips: posar característiques prefixades a un col.lectiu. Si ho pensem per un minut sabrem que no és cert i que quan és negatiu es pot tornar molt injust. La meva proposta d’avui és intentar no quedar-nos enganxats en els estereotips i estar oberts a conèixer gent diferent, situacions diferents... i recordar sempre que mai un cas, o un conjunt de casos hauria de definir un tot.

6 d'abril una curiositat, un llibre i dues dones de casa nostre

Avui... una curiositat, un llibre excepcional i dues dones treballadores de casa nostra.

L’any 1722 l’emperador rus Pere I el Gran va imposar un tribut de 50 rubles anuals sobre les barbes que duien els fidels ortodoxos. Ens referim a això quan popularment diem que pagarem el sopar a tant per barba? Que vol dir que ho repartirem entre tots i cadascú pagarà una quantitat?

El sis d’abril de 1943 es va publicar la primera edició de la obra immortal d’Antoine de Saint-Exupéry “Le petit prince”, una bella metàfora sobre la vida, l’amistat i l’amor en forma de conte per adults. S’ha traduït a moltíssimes llengües i ha estat lectura obligatòria a moltíssimes escoles d’arreu del món i se n’han fet innumerables versions teatrals per copsar la profunditat dels personatges i deixar-ne petjada en els actors i espectadors. A l’escola era un clàssic que repetíem cada cert temps... i com sempre en els bons llibres cada vegada hi trobaves coses noves per aplicar a la vida quotidiana.

Finalment avui és l’aniversari de dues dones de casa nostra: Núria de Gispert, presidenta del Parlament de Catalunya i d’Emma Vilarasau, actriu. Ambdues a través de la seva feina ben feta visibilitzen unes dones que a l’inici del segle passat eren a casa, no podien estudiar, ni votar, i que ni es plantejaven tenir tasques de responsabilitat en el món que vivien més enllà de portar endavant el marit i els fills. Són exemple de bona feina i tenen una trajectòria, cadascuna en el seu món professional ple d’esforç i reconeixement. Per molts anys!

5 d'abril 1614 Pocahontas 1985 "We are the world"

Ara ens sembla que el món és molt petit i que saber el que passa molt lluny pràcticament en temps real és fàcil però no sempre ha estat així. Parlem de globalització quan el món constitueix un únic ordre social i natural perdent el seu efecte localista. Això pot tenir un efecte positiu o negatiu. Avui en veurem dos de positius: la barreja de cultures i l’extensió de la música més enllà de les fronteres.

La barreja de les cultures la veiem al 1614. Tal dia com avui, a Virginia, la nativa americana Pocahontas es casa amb el colon anglès John Rolfe. Molts hem vist un munt de vegades la pel.lícula de Disney i no sabíem que estava basada en fets reals. Ara, al segle XXI la gent es belluga molt i trobem molt sovint parelles amb diferents colors de pell però abans no era gens freqüent. La gent es relacionava només amb la gent del seu entorn, els seus iguals.

L’extensió de la música més enllà de les fronteres la veiem el 1985 quan més de 5.000 emissores de tot el món emeten simultàniament "We are the world". Per primera vegada en la Història, es van posar d'acord per radiar al mateix temps aquesta cançó. "We are the world" s'havia gravat el 25 de gener d'aquest mateix any en una sessió no menys històrica. La cita, en els estudis de A & M a Hollywood, es va fixar per al dia següent del lliurament dels Premis Americans de la Música. Es pretenia amb això que les millors i més conegudes veus de la música americana no tinguessin excusa per faltar a l' enregistrament. La cançó era la consumació d'un projecte de Michael Jackson i Lionel Richie, destinat a recaptar fons per combatre la fam a l'Àfrica. En la gravació, clarament irrepetible, van estar presents els promotors del projecte, Lionel Richie i Michael Jackson però també entre d’altres cantants de primera línia: Ray Charles, Bob Dylan, Cindy Lauper, Stevie Wonder, Kenny Rogers i Bruce Springsteen. A més, algun d’ells va cedir alguna de les seves cançons per l’àlbum que s’havia d’editar. “We are the world” va ser número u immediatament als Estats Units i arreu del món, en els Grammy de l’any següent va rebre el guardó al millor enregistrament de l’any. Us proposo que cerqueu el vídeo que es va fer de la cançó i intenteu esbrinar qui són els que canten... 

4 d'abril Caracalla, Alfonso X el Sabio i Martin Luther King

Avui, coincideixen tres persones la feina de les quals ha quedat reconeguda per la Història en relació als altres: donar drets, treballar plegats en igualtat i la no discriminació van ser les seves accions més notables i això va passar en temps ben diferents...

L’any 186 va néixer Marco Aurelio Antonino Basiano a Lugdunum (actual Lió, a França), se’l va conèixer com Caracalla i va arribar a ser emperador romà. Ell va concedir la ciutadania romana a tots els habitants lliures de les províncies que comprenia l’Imperi Romà. Els va donar el mateixos drets i obligacions que els habitants de Roma. 

Tal dia com avui de l’any 1284 va morir Alfonso X El Sabio (Alfonso décimo, El Sabio) rei de Castella i Lleó, a Sevilla.  Ell ha estat una de les figures més significatives i influents de l’Edat Mitjana en la Península Ibèrica i en el continent europeu. Durant el seu regnat va destacar la seva tasca legisladora relacionada amb el Dret Romà organitzant un formidable corpus de textos jurídics tan normatius com doctrinals. Les seves obres més significatives en aquest terreny van ser el "Fuero Real", el "Espéculo" y el "Código de las Siete Partidas". Es va preocupar per integrar les cultures d’Orient i Occident. L’escola de Traductors de Toledo va ser la màxima expressió de col.laboració i treball en comú on treballaven en igualtat de condicions: intel.lectuals cristians, jueus i musulmans. Un exemple històric de que la convivència entre gent de cultures diferents és possible.

Per acabar un referent del segle XX. El 4 d’abril de 1968 va morir Martin Luther King assassinat d'un tret, quan estava a la balconada de Lorraine Motel de Memphis, a l’estat de Tenesse als Estats Units. Martin Luther King, el pacifista més conegut de la història després de Mahatma Gandhi. Va ser un activista en pro dels drets dels negres, i se’l coneix com el líder espiritual del "poder negre". Ara no podem ni imaginar com era la situació i quan ho veiem en pel.lícules ens sembla mentida però als Estats Units els negres i els blancs eren tractats de manera diferent. Hi havia locals per a blancs i uns altres per a negres. Alguns locals grans tenien zones diferenciades pels dos i els blancs sempre en tenien la preferència. Els negres feien tasques de servei i no podien estudiar a la universitat ni tenir tasques de responsabilitat. Se’ls tractava com a éssers inferiors. Martin Luther King va lluitar de manera pacífica però contundent, per eliminar la segregació racial i va rebre, l’any 1964, el Nobel de la Pau. Una de les seves frases més recordades és “I have a dream” que va ser pronunciada el 28 d’agost de 1963 en el seu discurs al Memorial Lincoln, on davant d’aproximadament uns dos-cents mil manifestants, parlà de la igualtat entre blancs i negres. És un dels discursos més coneguts del segle XX.  L’any 1986, se li va retre homenatge a dedicant-li un dia nacional, "Dia Martin Luther King". Se celebra el tercer dilluns de gener de cada any, segons una decisió del Congrés. La data és fruit de l'aniversari de King, que es movia per aquelles dates (15 de gener). El 18 de gener de 1993, per primer cop, el dia Martin Luther King, fou establert per els cinquanta estats dels Estats Units.

4 d'abril Alimentària i Els Beatles ocupen les 5 primeres places del Billboard

Avui parlarem de dos plaers pels sentits: el menjar i la música.

Barcelona alimenta negocis amb una fira internacional biennal, professional, especialitzada, global i innovadora que va començar el 31 de març i avui tanca les seves portes. Alimentària, és un dels salons d'alimentació i begudes més importants del món amb catorze salons on són presents la carn, el peix, els lactis, l’oli, les begudes, els dolços, el vi, les conserves, els aliments ecològics i els restaurants. També trobem dues seccions dedicades a l’origen dels productes: les autonomies i el sector internacional. Han estat quatre dies en els quals 3.800 empreses han exposat els seus productes, s’han acollit 140.000 visitants i han pogut gaudir de 95.000 m² de fira. S’han trobat uns 40.000 compradors internacionals i s’han realitzat més de 8.000 reunions de negocis però no tot ha estat comprar i vendre... també ha tingut lloc la mostra The Alimentaria Experience amb 50 xefs i 50 estrelles Michelin. El sector de l’Alimentació i la Gastronomia és un dels més importants en el nostre país dins del sector turisme.

I de l’alimentació del cos a la de l’ànima. Diuen que la música també ens alimenta. Avui parlem d’una fita que no ha tornat a aconseguit cap altra grup musical. Tal dia com avui cinc cançons del Beatles van ocupar els primers cinc llocs del TOP 10 de la llista dels Estats Units. Els Beatles van ser un grup molt prolífic, treien dos LP per any. Els Beatles van ser número 1 a España en cinc ocasions fins que es van separar. Les cançons amb que ho van aconseguir van ser Girl, All you need is love, Hey Jude, Get Back i The ballad of John & Yoko. A les llistes del Regne Unit i dels EEUU, Record Retailer i Billboard respectivament, van aconseguir col.locar a la posició més alta 27 cançons. És a dir, les cançons del mateix disc s’anaven desplaçant mútuament a la llista a mida que la gent les anava coneixent. Per celebrar la data podeu cercar cançons del Beatles... van ser tota una revolució... i si voleu recordar l’únic concert que van fer a Barcelona al maig del 1965 podeu anar al bar “La Garrafa dels Beatles”, a les Corts, al carrer Joan Güell amb el carrer Novell, i allà trobareu un bar museu fundat l’any 1976, dedicat a exposar una bona recopilació de fotografies, records i "merchandising" del grup que va revolucionar els 60’s amb la seva màgia. 

3 d'abril 1860 s'inicia el Pony Express 1934 neix Jane Godall

La humanitat sempre ha necessitat comunicar-se. 

Avui amb el What’s Ups, els missatges de mòbil, el correu electrònic, els xats, l'Skype, les piulades al twitter... ens permeten una comunicació en temps real, o gairebé. Però abans, la comunicació escrita a distància es feia a través del correu. 

Avui recordem una gesta als Estats Units fer arribar les cartes de costa a costa a través de més de tres mil kilòmetres. El Pony Express fou un servei de correu ràpid que creuava els Estats Units des del riu Missouri fins a la costa del Pacífic. Va estar operatiu només des d'abril de 1860 fins a novembre de 1861. Els missatges es portaven a cavall a través de les Muntanyes Rocalloses. Es va aconseguir reduir el temps total que trigava el correu de costa a costa en deu dies. Els seus promotors pretenien aconseguir un contracte exclusiu amb el Govern per desplaçar les diligències, no tant ràpides ni segures com un genet que cavalqués en solitari i a tota velocitat, mercès als relleus de cavalls instalant en el trajecte 160 parades (una cada 20 km aproximadament) per a repostar i canviar de montura. Van demostrar que eren possibles l'establiment i el funcionament continuat durant tot l'any d'un sistema unificat de correu transcontinental, cosa que abans semblava impossible. Des de la seva substitució pel primer telègraf i el primer ferrocarril transcontinentals, el Pony Express va quedar fixat com un element més de l'èpica del Far West. Pel fet de dependre exclusivament de les capacitats d'un home i un cavall, menyspreant les innovacions tecnològiques, el Pony Express ha contribuït a formar part del tòpic de l'individualisme estatunidenc.

Aquesta setmana veurem dones especials. La primera, de la qual en celebrem el naixement l’any 1934 és Jane Godall, una primatòloga, etnòloga i antropòloga anglesa, coneguda arreu del món pels seus estudis sobre la socialització del ximpanzé. Va néixer el 3 d'abril de 1934 a la ciutat de Londres. Interessada en els animals des de la seva joventut, s'hi refermà quan acompanyà l'antropòleg Louis Leakey com a secretària el 1957 en un viatge a Kenya. El juliol de 1960 inicià la seva associació amb Leakey en l'estudi dels ximpanzés al Gombe Stream National Park de Tanzània. Sense abandonar l'estudi dels ximpanzés a Kenya, Goodall retornà al Regne Unit per aconseguir el doctorat en etologia per la Universitat de Cambridge el 1964. 

Gràcies a la seva tenacitat aconseguí que el Govern de Tanzània modifiqués l'estatus de la Reserva de Caça de Gombe Stream i el convertís en un Parc Nacional, on els ximpanzés són estudiats en grup, el que permet observar la seva socialització entre ells de forma natural.

El 1977 creà als Estats Units la Jane Goodall Institute for Wildlife Research, Education and Conservation, dedicat a la recerca, educació i conservació dels ximpanzés de l'Àfrica i d'arreu del món. Aquest Institut té projectes d'estudi i conservació a Burundi, Sierra Leona i Gàmbia, creant una sèrie de santuaris on els ximpanzés orfes, confiscats als caçadors furtius i als comerciants il.legals, són cuidats i protegits.Per seguir la seva tasca de sensibilització i investigació podeu fer-ho a http://www.janegoodall.org/  

Ha rebut diferents premis i reconeixements per la seva obra. L'abril de 2002 fou nomenada Missatgera de les Nacions Unides per la Pau pel Secretari General de les Nacions Unides Kofi Annan. El 2003 fou guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica pels seus estudis sobre els ximpanzés en llibertat i per la seva ferma defensa de conciliar el desenvolupament humà amb la protecció de la vida salvatge a l'Àfrica.

2 d'abril Dia Internacional de la Literatura Infantil i Juvenil 1805 neix Hans Christian Andersen

El 2 d'abril se celebra el Dia Internacional de la Literatura Infantil i Juvenil, un dia molt especial per als que estimem tant els llibres i, sobretot, aquesta classe de llibres. L'elecció de la data es va fer en record del naixement de l' escriptor danès Hans Christian Andersen tal dia com avui de l'any 1805 a Odense, Dinamarca.  

Els seus començaments van ser durs, ja que va néixer en una casa molt humil fins i tot va haver de pidolar a més el seu pare va morir quan ell només tenia 11 anys, pel que no va poder completar els seus estudis. La seva formació va ser,  sobretot, autodidacta. Amb el seu esforç, tenacitat i l'ajuda de certes persones va aconseguir viatjar per altres països, aprendre i conèixer altres escriptors famosos, com Charles Dickens. 

Aviat ell també arribaria a la fama amb els seus contes convertint-se en un dels grans genis de la literatura universal. Andersen era un gran viatger (afirmava que "viatjar és viure") i escrivia després les seves impressions als periòdics. Va escriure bons llibres de viatges però realment és reconegut pels seus contes: que a més d’escriure li agradava explicar-los ell mateix. Alguns dels seus contes són: El vestit nou de l'emperador (1837), L'arbre de Nadal (1844), La petita venedora de llumins (1845), La sireneta (1837), La princesa i el pèsol (1835), Les sabates vermelles (1845), La reina de les neus (1845), El soldadet de plom (1838), L'aneguet lleig (1843) i El príncep captaire (1841).Al 1866 el rei de Dinamarca li va concedir el títol honorífic de Conseller d'Estat i al 1867, va ser declarat Ciutadà Il.lustre de la seva ciutat natal.

Des de 1956 a Dinamarca es concedeix el premi Hans Christian Andersen a escriptors i il.lustradors infantils, és com un petit Premi Nobel de la narrativa infantil. Es concedeix cada dos anys i els premiats reben una medalla d'or i un diploma de mans de la reina de Dinamarca .

Aquest autor continua vigent en l'actualitat. Aquest any ha estat guardonada amb l'Oscar a la millor cançó "Let it go" de la pel.lícula Frozen, basada en un conte d'Andersen.

Sempre és un bon moment però avui aprofitem aquesta data per treballar amb els nens l'animació a la lectura, conèixer els autors infantils clàssics i moderns, els il.lustradors, la màgia que amaguen els llibres... Els mestres dels més menuts han de ser en aquestes ocasions el principal mag i treure de les butxaques o de la màniga tot tipus d'històries que als nens els deixin bocabadats. No tingueu por de disfressar-vos, de jugar amb ells... envoltant-los de literatura i de contes.