4 de maig 1936 primera dona ministra a Espanya Frederica Montseny

En la Segona República Espanyola trobem la primera dona que va ser ministra a Espanya. No era gens freqüent veure dones a les universitats i les feines assistencials i de cura de persones estaven dirigides a elles però sempre hi ha algú diferent... algú que comença i avui recordem a Frederica Montseny. Tal dia com avui de l'any 1936 va assumir la responsabilitat del Ministeri de Sanitat de la Segona República Espanyola, esdevenint la primera dona ministra a Espanya. Frederica Montseny i Mañé, nascuda a Madrid, va ser una líder anarquista, política i escriptora.

De molt jove va començar a escriure sobre temes literaris, filosòfics i feministes. Va entrar dins del Sindicat de Professions Liberals de la Confederació Nacional del Treball (CNT) i també a la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) el 1936. Va ser membre del comitè regional de la CNT de Catalunya el 1936 i ministra de Sanitat (1936 – 1937). Aturà, com a delegada governamental a Barcelona, els Fets de maig del 1937 i fins i tot va sofrir un atemptat.

Va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. El 1930 va conèixer l'anarcosindicalista Germinal Esgleas Jaume, que fou el seu company fins que es va morir, el 1981, a Tolosa. La parella va tenir tres fills: Vida (1933), Germinal (1938) i Blanca (1942). Tres noms ben especials que mostraven les seves idees en un moment on era habitual posar noms de sants.

No és encara gaire freqüent veure dones en llocs de poder. Encara està lluny la paritat (el mateix nombre d’homes i de dones) però es va avançant i cada vegada hi ha més dones i més preparades. Encara hi ha països però que estan molt lluny d’aquesta situació però a finals del segle XX es van donar passos molt important en aquesta línia. 

14 d'abril 1931 proclamació de la Segona República Espanyola

Els diaris van plens d’adjectius sobre el moment actual a nivell polític i social. No podem perdre la memòria històrica. És important saber d’on venim perquè els fets marquen el que som avui. 

La proclamació de la Segona República Espanyola és la instauració el 14 d'abril de 1931 del nou règim polític republicà que va succeir la Monarquia restauracionista d'Alfons XIII, que havia quedat deslegitimada en haver permès la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) i que havia fracassat en el seu intent de tornada a la "normalitat constitucional" amb la Dictablanda del general Dámaso Berenguer (1930-1931).

Aquí a Catalunya va anar de la següent manera: Al voltant de dos quarts de dues de la tarda del 14 d'abril, Lluís Companys, un dels líders d'Esquerra Republicana de Catalunya que havia obtingut una ressonant victòria en les eleccions municipals del 12 d'abril (25 regidors, enfront dels 12 de la Lliga Regionalista i a altres 12 de la candidatura republicana-socialista), va sortir a la balconada de l'Ajuntament de Barcelona, en la Plaça de Sant Jaume que en aquests moments no estava molt concorreguda, per proclamar la República i hissar la bandera republicana Al voltant d'una hora després i des de la mateixa balconada, on ja onejava també la bandera de Catalunya, el líder d'Esquerra Francesc Macià es va dirigir a la multitud concentrada a la plaça i va proclamar, en nom del poble de Catalunya, "L'Estat Català, que amb tota la cordialitat procurarem integrar a la Federació de Repúbliques Ibèriques". Així doncs, abans que es proclamés la República a Madrid, Macià donava per constituït un Estat català i definia la forma d'Estat de la nova República "ibèrica" com federal o confederal.

Us recomano la visita al Museu de Història de Catalunya on podreu veure i “viure” amb la distància del temps el fet del balcó de la Generalitat.