22 d'abril Dia de la Terra 1915 us d'armes químiques a la Primera Guerra Mundial

Avui, que es celebra el Dia de la Terra, Google ens felicita amb el colibrí vermell, la medusa lluna i l'escarabat piloter amb un doodle ben curiós i animat.

Jo sóc una persona de Pau. M’agradaria no haver de parlar d’armes, i menys d’armes químiques, però avui la data ho porta. Sí, al 1915 va començar una tendencia que feia perillar la Terra i els seus habitants.

Tal dia com avui del 1915, les forces alemanyes sorprenen als aliats a Ypres (Bèlgica) al fer servir per primera vegada gas de clor (Chlorine gas) en el camp de batalla, causant almenys 5.000 baixes i contaminant les trinxeres enemigues. Els alemanys utilitzen màscares de gas i uniformes protectors molt sofisticats. La resposta dels anglesos amb el mateix agent químic es donarà sis mesos més tard en Loos (França). El 1917, els alemanys faran servir el gas mostassa i el fosgen a Verdum. El terrible balanç al final de la Primera Guerra Mundial serà que una quarta part dels projectils haurà contingut agents químics i que més de 100.000 persones hauran mort i fins a 1.000.000 hauran resultat ferides per l'ús de gasos durant aquesta tràgica guerra. Per això quan es planteja l’inici de la Segona Guerra Mundial el primer que s’acaba són les màscares de gas... ho vaig veure en un documental i no entenia el perquè fins que vaig coneixer l’abast de les dades que acabo de presentar. Desgraciadament no s'han aturat aquí i  en molts conflictes es fa ús d'armes químiques.

Tot això no fa més que reforçar la idea que en una guerra no hi guanya cap dels dos bàndols contrincants.En una guerra tothom hi perd i és imprescindible arribar a acords quan encara hi estem a temps. Ara, com al llarg de tot el segle vint, hi ha conflictes repartits per tots els continents, uns més evidents i altres més amagats o oblidats. Cal un esforç per aconseguir la Pau sempre i en tot lloc. Nosaltres potser no podem aconseguir la Pau en els llocs en conflicte però sí que la podem portar al nostre entorn més proper. Crec que tots tenim l’obligació d’intentar-ho i aconseguir-ho d’aquesta manera, molt possiblement la Pau s’estendrà com una taca d’oli...