30 de novembre Sant Andreu

Avui es celebra Sant Andreu i felicitem a tots els nois que porten aquest nom i a les noies que es diuen Andrea.

Segons el Nou Testament, Andreu (en grec Ανδρέας Andreas) conegut com a sant Andreu va neixer a Galilea en el segle primer abans de Crist. Va ser deixeble de Joan el Baptista, posteriorment un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret. Germà de Sant Pere. Es convertí en el primer Cap del Cristianisme Ortodox de l'Est. És venerat com a sant a tota la cristiandat.

Sant Andreu és patró de Rússia, Romania, Escòcia i de la ciutat de Pica a Xile. Patró també de Serinyà, Sant Andreu de Llavaneres i del barri de Sant Andreu del Palomar, la seva festa (30 de novembre) se celebra amb xocolatades i cercaviles de gegants.

Sant Andreu de Palomar és un barri del districte de Sant Andreu de Barcelona. Fou el principal nucli de l'antic municipi de Sant Andreu de Palomar, que més o menys coincideix amb el que avui és el districte de Sant Andreu, Nou Barris i una part d'Horta-Guinardó. Té una superfície de 187 hectàrees i té una població d'uns 58.200 habitants. Els seus límits són: el carrer Rovira i Virgili (antiga Riera d'Horta), el passeig de Santa Coloma, l'avinguda Meridiana, i les vies de ferrocarril. El seu codi postal és el 08030.

És un nom popular i coneixem força famosos de camps diversos que porten aquest nom:

- Andreu Buenafuente : humorista, presentador, periodista, locutor i productor de televisió català de Reus.

- Andrés Iniesta : exjugador de futbol de Fuentealbilla.

- Andrés Velencoso: model català de Tossa de Mar.

- Andrés Calamaro: músic i compositor argentí.

Avui, podem elegir Andrés i no n'he tingut cap dubte en triar el més ben plantat. Sobretot perquè no és només una cara i un cos bonic sinó que està molt ben moblat.

29 de novembre San Saturnino 1832 Neix Louisa May Alcott

 

Avui els temes són les festes i la lectura.

A la capital Navarra tenen aquests dies una colla de festes que poden derivar en un superpont abans de les festes de Nadal. Avui és San Saturnino, patró de  Pamplona; el dia 3 de desembre San Francisco Javier, patró de Navarra; i empalmen amb les festes del 6 de desembre, la Constitució i el 8 de desembre, la Puríssima. Això dels calendaris laborals, escolars… és fantàstic. Ens agrada treballar i estudiar però en quan hi ha possibilitat de pont (convertir en festiu un dia laborable per estar entre dos festius) no perdem l’ocasió.

Avui parlarem de lectura. La lectura és un procés molt complicat que solem aprendre de petits. Sovint no en som prou conscients. Es tracta de descodificar uns dibuixos anomenats lletres i convertirlos en paraules i idees. No és gens fácil però en quan aconseguim automatitzar el procés és oli en un llum. Però encara que ho haguem automatitzat el secret és trobar el plaer de llegir i això només es dóna quan trobem “el nostre llibre”. Aquell llibre que ens obre les portes a entendre, saber, sentir, viure altres vides, conèixer altres llocs, altres persones… Cadascú té el seu i molts han tingut la sort de trobar-lo. Altres encara diuen que no els agrada llegir, però el que volen dir és que encara no han trobat el seu llibre. Avui parlem de lectura perquè tal dia com avui de 1832 va néixer Louisa May Alcott, escriptora estatounidenca, autora de la novela inoblidable “Little women” (cast. Mujercitas, cat. Donetes). Tracta sobre la vida de les quatre filles d'un metge, el senyor March. L'autora del llibre, s'inspirà en les seves germanes i ella mateixa per escriure el llibre. Fou publicada originalment en dos volums el 1868 i 1869. Va ser una lectura “obligada” per les joves de la meva generació que va desvetllar moltes passions per la lectura als anys 60-70 i fins avui. Un clàssic.

Un gran mestre deia: “abans d’anar a dormir cal sempre llegir”. Aquest és el suggeriment que us deixo avui. Si teniu la lectura una mica oblidada podeu reemprendre la vostra relació amb els llibres en paper, en e-book, amb audiollibres… però apagar els sorolls i concentrar-vos una estona en un bon llibre. N’hi ha molts, però heu de llegir els millors. Deixeu-vos aconsellar per algú que sàpiga endevinar què us pot agradar. No vulgueu començar per coses complicades perquè perdreu les ganes, ni amb coses tan senzilles que us sembli perdre el temps. Si un llibre després de les trenta primeres pàgines no us ha enganxat deixeu-lo. No és el seu moment. Estem parlant de la lectura per plaer, no de la lectura de feina. Comenceu pels vostres interessos. Tasteu, cerqueu, no tingueu pressa però comenceu aviat perquè quan gaudiu de la lectura voldreu haver començat abans.

La imatge d'avui és pel fotograma d'una de les versions cinematogràfiques que s'han fet d'aquest títol.

28 de novembre 1814 The Times al vapor 1838 Catedral de Cadis 1893 Vot per les dones a Nova Zelanda 1995 Inauguració del Macba

 Avui recordem quatre fets que són senyals de modernitat.

El primer va pasar tal dia com avui de 1814. El diari The Times s’imprimeix per primera vegada amb premses alimentades per màquines de vapor.  The Times compta amb contribucions d'importants figures en els camps de la política, ciències, literatura i art per augmentar la seva reputació. Durant els seus primers temps, els beneficis de The Times eren molt alts i la competència era molt baixa, el que li permetia pagar molt més que els seus rivals per aconseguir informació i redactors. The Times va ser el primer diari a enviar corresponsals a l'estranger, així com corresponsals de guerra per cobrir diversos conflictes. W. H. Russell, el corresponsal del Times durant la guerra de Crimea, i considerat el pare del periodisme de guerra, va tenir una gran influència amb els seus missatges al seu retorn a Anglaterra. Al gener de 2019, The Times tenia una circulació diària de 417.298 exemplars i The Sunday Times 712.291, comparats amb les 394.448 còpies de març de 2014, sent el segon dels diaris seriosos per darrere de The Daily Telegraph amb que en 2014 en tenia 523.048. Considerat durant molt de temps com el diari per excel·lència al Regne Unit, The Times és vist com una publicació seriosa que compta amb periodistes de gran talla. Manté en general la seva imatge, tot i que ha augmentat la cobertura de notícies relacionades amb famosos i esports (notícies que, d'altra banda, rarament tenen un paper destacat a la portada).

El segon és la Catedral de Cadis. Ella és la seu episcopal de la diòcesi de Cadis i Ceuta, a Espanya. Es va començar a construir el 1722 i les obres van finalitzar el 28 de novembre de 1838. També rep el nom de la "Santa Cruz sobre el Mar" o la "Santa Cruz sobre las Aguas" encara que els gaditans la denominen "Catedral Nova" en contraposició a la "Catedral Vella" edificada el segle XVI sobre l'antiga catedral gòtica que va fer construir Alfons X el Savi. Està situada a la Plaça de la Catedral i és visible des de gairebé qualsevol punt de la ciutat. Té horari de visites tant per a l'interior del recinte com per poder accedir a la Torre del Ponent. La mateixa entrada a la catedral serveix per accedir al Museu Catedralici, situat a la Plaça de Fray Félix, al costat de la Catedral Vella.

La tercera va pasar a l’altra banda del món: a Nova Zelanda. Nova Zelanda (Nova Terra del Mar, en referència a la província neerlandesa; Aotearoa en maori, llarg núvol blanc) se situa a uns 2.000 quilòmetres al sud-est d'Austràlia. Es tracta d'un conjunt d'illes que es troben al llarg del Pacífic Sud tenint una extensió una mica més gran que el Regne Unit. El país es compon de nou illes, sent l'illa del Nord i l'illa del Sud les que tenen més extensió i importància. Ambdues illes es troben tan sols a 32 quilòmetres de distància. En l'illa meridional es troben els Alps Neozelandesos, així com volcans, alguns dels quals encara són actius, glaceres, llacs creats per explosions volcàniques, termes, fiords, milers de quilòmetres quadrats de boscos, costes de coralls i els seus innombrables rius. Tot això fa de Nova Zelanda un país amb un atractiu natural incomparable, que ofereix zones naturals molt diverses.  Avui entra en aquest quartet perquè tal dia com avui de 1893 a Nova Zelanda, per primera vegada a la Història humana, les dones voten en una elecció nacional. Això si que va ser una entrada a la Història per la porta gran. Hi ha molta feina per fer però s’han fet molts passos i més que se n’hauran de fer…

El quart és el Museu d'Art Contemporani de Barcelona, conegut també per les seves sigles MACBA, està dedicat a l'exposició de l'art i les pràctiques culturals contemporànies. Està situat al barri del Raval de la ciutat de Barcelona, molt a prop del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Va ser declarat museu d'interès nacional per la Generalitat de Catalunya. El MACBA va ser oficialment inaugurat el 28 de novembre de 1995, tot i que ja s'havia fet una obertura de portes informal entre el 29 d'abril i l'1 de maig del mateix any, amb motiu de l'entrega oficial de les obres, per ensenyar l'edifici a la ciutadania.

27 de novembre Dia del Mestre Sant Josep de Calassanç

 

Felicitem a tots els Mestres! Els qui treballen amb el més menuts o amb els més grans, els generalistes i als més especialitzats, als de l’educació formal i a tots els que ens han ensenyat tantes coses al llarg de la vida... els nostres mestres.... Avui és un dia especial....

He tingut la sort de conèixer a grans mestres... hi puc posar molts noms.... aquells que de manera absolutament vocacional acompanyen els infants i joves en el seu procés de fer-se grans. No és un acompanyament de lluny, des de fora, ni una incursió dirigista i obligatòria. Des del respecte més profund a la persona es treballa perquè infants i joves arribin a ser tot allò que poden arribar a ser. Aquests són els mestres que la nostra societat necessita.  No és una professió fàcil, barreja: passió, dedicació, encert, assumir l’error com a part del procés i com deien els grecs res en excés. El mestre és seny i rauxa, il.lusió i tècnica. Les tecnologies, les ratios, les llibretes, les cançons, els problemes, els grups cooperatius, les programacions, els continguts, les avaluacions, les competències, els projectes... tot són mitjans mentre caminem, mentre el curs avança, mentre els cursos avancen...

A casa nostra celebrem avui el Dia del Mestre en record a Josep de Calassanç que va néixer a Peralta de la Sal (Osca) l’any 1557. Va ésser un sacerdot i va fundar les Escoles Pies per a l'ensenyament dels nens. És venerat com a sant per l'Església catòlica. Climent XIII el canonitzà el 16 de juliol de 1767. Avui es celebra el Dia del Mestre en el qual s’engloben mestres, catedràtics i professors. Se celebra en diferents dates d'acord amb cada país.

  

26 de novembre 1865 Es publica "Alícia en el país de les meravelles" 1922 neix Charles Schulz 1942 s'estrena "Casablanca"

 

Queden 35 dies per acabar l’any. L’acabem amb un llibre, una pel·lícula i un còmic. Els conèixes?

 

El llibre és “Alícia en terra de meravelles” o “Alícia al país de les meravelles” (en anglès original: “Alice's Adventures in Wonderland”), és una obra de literatura fantàstica publicada tal dia com avui de 1865 creada pel matemàtic, sacerdot anglicà i escriptor britànic Charles Lutwidge Dodgson, més conegut amb el pseudònim de Lewis Carroll. El conte explica la història d'una noia anomenada Alícia que cau per un forat i es troba en un món de fantasia poblat per criatures peculiars i antropomorfes. L'obra és plena d'al·lusions satíriques als amics de Dodgson, l'educació anglesa i temes polítics de l'època. La terra de les meravelles juga amb la lògica d'una manera tan especial que l'obra ha arribat a tenir molta popularitat tant entre els infants com entre els adults. El llibre és considerat un dels exemples més característics de la literatura de l'absurd i la seva estructura narrativa ha estat enormement influent, principalment en el gènere fantàstic. En aquesta obra apareixen alguns dels personatges més famosos de Carroll, com el Conill Blanc, el Barreter, el Gat de Cheshire o la Reina de Cors, els quals han pres prou importància per a ser reconeguts fora del món d'Alícia.

Les tires còmiques són Peanuts i Charlie Brown. El seu autor Charles Monroe Schulz va néixer a Minneapolis, Estats Units, el 26 de novembre de 1922. Els seus personatges principals són:

Charlie Brown: és el protagonista de la sèrie, un noi tímid, maldestre a qui res no li surt bé. Representa l'antiheroi per excel·lència. Intenta liderar l'equip de beisbol, que mai no guanya. En castellà es va traduir per “Carlitos”.

Snoopy: és el gos del Charlie, adopta diferents rols com el d'aviador, advocat o escriptor. Es caracteritza per buscar el plaer, la vida fàcil i les ganes de fer la guitza a alguns amics del seu amo.

Linus: és el millor amic del protagonista, té una postura existencialista davant la vida i es caracteritza per estar sempre enganxat a una manta que li dona seguretat.

Lucy: germana de l'anterior, és una nena set-ciències i arrogant que vol ser la líder del grup. Es comporta d'una manera cínica, excepte amb el seu enamorat, Schroeder.

Sally: germana petita del Charlie, és una nena egoista que té problemes a l'escola (no li interessa gens) i que intenta atreure l'atenció del Linus. Sovint acaba deprimida parlant amb les parets o al consultori psiquiàtric de la Lucy.

Marcia: és una nena intel·ligent, que destaca a l'escola però que es mostra com a ingènua a la resta d'aspectes de la vida.

Patty: una nena molt esportista i un desastre a classe que manté una relació d'amor amb el Charlie. És la millor amiga de la Marcia.

Podeu trobar les aventures d’aquesta colla en còmic i també en sèrie de dibuixos animats i fins i tot en comèdia musical sota el nom de “Snoopy”.

La pel.lícula és un clàssic. Tal dia com avui de 1942 es va estrenar “Casablanca” a Hollywood (EUA). Va ser protagonitzada per Humphrey Bogart e Ingrid Bergman. Va ser nominada a vuit premis Óscar i va guanyar els de millor pel·lícula, millor director i millor guió adaptat. I ens va deixar frases cèlebres com “Tórna-la a tocar, Sam”, “Sempre ens quedarà Paris”.

 

Suggeriments: llegeix, viu el cinema… avui tens tres suggeriments.

25 de novembre Santa Caterina Dia internacional contra la violència de gènere

 

Avui es celebra la festa de Santa Caterina d'Alexandria i felicitem a les noies que porten aquests nom.

Suggeriment : anar a visitar el Mercat de Santa Caterina. Des de la Catedral de Barcelona destaca una teulada ondulant i colorista. Atrets com l'insecte per una flor vistosa, ens acostem per descobrir-hi que sota aquest sostre, s'hi amaga un mercat d'alimentació: el mercat de Santa Caterina. L'originalitat de l'edifici, així com el tresor de parades que allotja, no defraudaran aquells qui passegin pel barri de Santa Caterina. El 2005 acabava la reforma del primer dels mercats coberts de Barcelona. L'antic mercat d'alimentació de Santa Caterina mostrava, després de la reforma de l'equip d'arquitectes d'Enric Miralles i Benedetta Tagliabue, un sostre llustrós, ondulant i acolorit pensat per ser vist des de l'aire. Una estructura de fusta uneix la teulada, i un gran mosaic de peces de ceràmica de colors, representant fruites i verdures, trenca agosaradament el caràcter tradicional del mercat. Un mercat, però, caracteritzat des de sempre per la voluntat innovadora. El mercat de Santa Caterina, naixia el 1845 per tal de subministrar queviures al sector popular del barri. L'edifici del mercat, espaiós i modern, va ser construït a l'espai anteriorment ocupat pel convent de Santa Caterina, del qual va manllevar-ne el nom. Amb la postguerra, Santa Caterina es va convertir en el centre de provisions de la població de les ciutats que envolten Barcelona. Gent de Sant Adrià, Santa Coloma o Mataró, baixaven amb el tramvia fins al barri per comprar en aquest mercat en temps de carestia. Avui, acostar-nos-hi val encara la pena: la modernitat ens rep des de fora i ens dóna pas a l'interior, a un mercat tradicional amb parades d'alimentació i restaurants que destaquen per la qualitat dels seus productes.

 

El 25 de novembre va ser declarat Dia internacional contra la violència de gènere durant el primer Encuentro Feminista de Latinoamérica y del Caribe celebrat a Bogotà (Colòmbia) l'any 1981.

En aquesta trobada, les dones van denunciar la violència de gènere en l'àmbit domèstic i la violació i l'assetjament sexual en l'àmbit dels governs, incloent-hi la tortura i els abusos que patien moltes presoneres polítiques.

Es va escollir aquest dia per commemorar el violent assassinat de les germanes i activistes polítiques Minerva, Patria i Maria Teresa Mirabal, van ser assassinades per la policia secreta del dictador Rafael Trujillo a la República Dominicana mentre anaven a Puerto Plata a visitar els seus marits empresonats el 25 de novembre de 1960. Els seus cadàvers destrossats van aparèixer al fons d'un barranc. Adela (Dedé) Mirabal va ser l’única germana que va sobreviure i va morir el 2014 a Bèlgica als 88 anys. Per al moviment popular i feminista de la República Dominicana, històricament, aquestes dones han simbolitzat la lluita i la resistència. El 1999, l'ONU va donar caràcter oficial a aquesta data.

Cada any, amb motiu d'aquest dia senyalat, la Generalitat de Catalunya, les Diputacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, l’Ajuntament de Barcelona, la Federació de Municipis de Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis i la Delegación del Gobierno a Catalunya, consensuen un manifest per a commemorar i visibilitzar aquesta data i tot el que representa.

En el manifest d’enguany diem que “el temps s’ha esgotat per als agressors masclistes” i que “el rebuig social contra les violències masclistes és cada cop més fort”. Es reconeix que “mai abans hi havia hagut una implicació tan extensa i conscient respecte les violències masclistes. I és que, els darrers mesos han estat absolutament durs per a les dones i criatures que viuen en situacions de violència com, segurament, ho seran els mesos que vindran, mentre duri la pandèmia”. I ens dirigim als homes “que esteu en contra d’aquestes violències i sabeu que un dels vostres amics, familiars, coneguts les exerceixen: és hora que us en feu responsables i hi intervingueu”. El document acaba adreçant-se als agressors, “als agressors, un recordatori: no hi haurà espai per a la impunitat”.

El mateix dia 25 de novembre convoquem a tota la ciutadania a fer a les 12.00h del migdia un minut de silenci.

24 de novembre 2020 Encesa oficial de la il·luminació nadalenca de Barcelona

 

Avui fem servir les paraules de Maria Ortega, periodista de l’ARA per parlar de la il·luminació de Nadal de Barcelona.

Barcelona es prepara per a un any de rècord pel que fa a la il·luminació nadalenca. A partir del 24 de novembre, que és quan es farà l'encesa oficial amb un espectacle d'homenatge a la llum, la ciutat il·luminarà fins a 100,5 kilòmetres de carrers, 36 més dels que s'encenien fa deu anys, i hi dedicarà un pressupost, també rècord, de 2,1 milions d'euros.

L'estrena es viurà en tres espais cèntrics: la plaça Catalunya, la Gran Via i el carrer Aragó. Tindran una il·luminació feta amb tires de leds estàndards, que ha dissenyat l'estudi d'Antoni Arola, que és qui va guanyar el concurs convocat a principis d'any. No recolliran la iconografia cristiana, sinó idees sòbries amb llums que es podran reutilitzar d'un any per l'altre per crear propostes diferents. La més espectacular serà la de la plaça Catalunya, que es reforça com a centre neuràlgic de Nadal i que s'il·luminarà amb una mena de pèrgola que bategarà amb la llum. Aquest serà, de fet, l'escenari mimat per l'Ajuntament, que l'ha escollit com punt oficial d'inici de les festes.

L'Ajuntament, de fet, ja presenta aquest Nadal com el "primer postpandèmia" i espera que sigui "el més normal possible" per contribuir a la recuperació del comerç local.

Aquest Nadal, per primer cop, s'il·luminarà la ronda de Sant Pere entre el passeig de Sant Joan i la plaça Urquinaona, i creixerà el tram amb llum del carrer Balmes, que tindrà motius nadalencs des de la Diagonal fins a la ronda Universitat. A més, es consolidaran espais que van debutar l'any passat com la Via Laietana, el Paral·lel o la plaça Urquinaona. Tot plegat i tenint en compte que el consistori assumeix el cost dels llums del centre i que manté la subvenció del 75% per als eixos comercials, suposa una inversió municipal de 2,1 milions d'euros, un 32,4% més alta que els 1,6 milions del Nadal passat.

23 de novembre 1811 S'aprova la Loteria Nacional

 

Hi ha molta gent que juga a la Loteria. Que espera que comprant un número la sort els faci rics. Hi ha loteria tot l’any però la més famosa  i popular és la Loteria de Nadal.  Qué es la Loteria de Nadal?

La Loteria de Nadal és el sorteig en que més gent participa a Espanya. El seu primer sorteig data de 1812, a Càdis. Des d'aleshores s'ha anat celebrant cada any. És tradicional que es celebri el dia 22 de desembre.

Tal dia com avui de 1811: les Corts de Càdis aproven la institució de la «Lotería nacional».

La popular Grossa de Nadal porta aquest any 4.000.000 de euros per serie, que equival a 400.000 euros per dècim. El segon se'n porta 1.200.000 euros per serie i els cinquens també ascendeixen, a 60.000. A la pedrera hi haurà un total de 1.764 premis.

Els ciutadans que compren Loteria de Nadal admeten sense reserves que cada any s'aferren a supersticions i ritus per atreure la sort el dia del sorteig. Fregar el dècim pel ventre d'una embarassada, un calb, l'esquena d'un geperut o el llom d'un gat, són només algunes d'aquestes supersticions que es remunten molts anys enrere i que encara avui segueixen vigents entre molts jugadors de Loteria de Nadal, que amb aquest tipus de trucs pretenen augmentar les seves probabilitats al sorteig de la Grossa.

Des que es fes efectiu el sorteig el 1812, són moltes les costums i ritus que s'han anat establint i, que actualment, formen part de la cultura nadalenca. Una de les més cridaneres és la d'intercanviar loteria amb familiars, amics i companys de treball. També hi ha aquells jugadors que els agrada mantenir-se fidels al mateix número de loteria, any rere any, per por de que toqui i que no el comprin. Altres compren tot dècim que passa per les seves mans, perquè pensen que estan deixant escapar a la sort. Fins i tot, n'hi ha que van a les administracions de loteria o pàgines d'Internet, que han lliurat grans premis anys anteriors, amb la il·lusió de contagiar-se d'aquesta sort.

22 de novembre Santa Cecília, patrona dels músics i de la Música

 

Una de les santes més conegudes i venerades al llarg de la història cristiana ha estat Cecilia de Roma. Universalment reconeguda com a patrona de la música, aquesta màrtir primitiva ja tenia una àmplia veneració i reconeixement per part de la comunitat cristiana en el segle IV de la nostra era, i posteriorment la hi ha commemorat tant a Orient com a Occident. L'Església Catòlica commemora el 22 de novembre, la mort de Santa Cecilia, una dona de família noble que va morir en un any indeterminat entre el 180 i el 230 de la nostra era després de ser torturada per la seva conversió al cristianisme. En 1594, el papa Gregori XIII la va nomenar patrona de la música, i així continua sent fins avui.

Avui felicitem a les noies que porten aquest bell nom però també a tots els músics i als amants de la música.

La música, entre molts altres beneficis, és capaç de reduir l'ansietat i l'estrès, contribueix a reduir la sensació de dolor físic, ens ajuda a millorar la nostra memòria, ens puja l'estat d'ànim tornant-nos més optimistes, activa la segregació d'òxid nítric en la nostra sang i ens ajuda a millorar la circulació i serveix de tractament per a algunes lesions cerebrals.

Des de Los40.com van recopilar algunes frases cèlebres sobre la música i la seva importància, i cançons que ens demostren que la música és un pilar fonamental per a una vida sana i feliç.

Aquí us les deixem:

"Sense música, la vida seria un error". Friederich Nietzcche.

"La música és per a l'ànima el que la gimnàstica per al cos", Plató.

"La música és la vida emocional de la majoria de la gent". Leonard Cohen.

"La música compon els ànims descomposts i alleuja els treballs que neixen de l'esperit". Miguel de Cervantes.

"Si no fos per la música, hi hauria més raons per a tornar-se boig". Piotr Ilich Txaikovski.

"La música de Beethoven és tan bella i pura que puc veure que és el reflex de la bellesa interior de l'univers". Albert Einstein.

"L'art de la música és el que més pròxim es troba a les llàgrimes i els records" Oscar Wilde.

"La música pot canviar el món perquè canvia a les persones. Bo.

"Tots els escriptors que conec preferirien ser músics". Kurt Cobain.

"L'única veritat és la música". Jack Kerouac.

"La música és la poesia de l'aire". Jean Paul Richter.

"La música és el veritable llenguatge universal". Carl Maria Von Weber.

" La música és l'amor buscant paraules". Lawrence Durrel.

"La música pot donar nom a l'innomenable i comunicar el desconegut". Leonard Bernstein.

"En la música tots els sentiments tornen al seu estat pur i el món no és sinó música feta realitat". Schopenhauer.

"Hauríem de considerar com un dia perdut aquell en el qual no hàgim ballat". Nietzsche.

"La música és un oasi al meu cap". River Phoeinx.

 

I aquí teniu les cançons que són una declaració d'amor a la música:

Music to my eyes, de Ladi Gaga

Mi vida es la música, de Sidonie

Thank you for the music, de Abba

Music, de Madonna

Bravo por la música, de Juan Pardo

Celebrem amb Música la Diada de Santa Cecília!

21 de novembre 2000 ETA assassina a Ernest Lluch

 

Ernest Lluch i Martín va ser un economista i polític català. Doctor en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona també va estudiar a la Universitat de la Sorbona, a París. Va ser militant del PSC i un dels fundadors del PSPV. Va tenir una important carrera política: portaveu del PSC al Congrés dels Diputats d'Espanya i ministre de Sanitat i Consum, nomenat el 1982 per Felipe González; va exercir el càrrec fins al 1986. Va ser assassinat per ETA el 21 de novembre del 2000.

Va destacar com a defensor del diàleg com a eina per aconseguir el respecte pels drets humans, i la pau a Euskadi. El 21 de novembre del 2000 va ser víctima d'un atemptat mortal al garatge de casa seva, a Barcelona, reivindicat per l'anomenat Comando Barcelona de la banda terrorista d'ETA.

De forma pòstuma fou guardonat l'any 2000 i 2001 amb el Premi Català de l'Any i amb la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya respectivament. L'any 2000 també se'l va distingir com a col·legiat de mèrit del Col·legi d'Economistes de Catalunya. L'any 2009 es va celebrar al Palau Robert de Barcelona l'exposició Ernest Lluch, l'esforç per construir un país, organitzada per la Generalitat de Catalunya i la Fundació Ernest Lluch.

Hi ha biblioteques que porten el seu nom a Vilassar de Mar (el seupoble natal) i a Girona; Jardins a Barcelona-Les Corts i a Lleida; Instituts a Barcelona-Eixample i Cunit; i una escola pública de Primària a Abrera i fins i tot té parada de Metro i estació de Trambaix a Barcelona.

Va ser una persona molt valorada no només dins del seu partit. La manifestació de rebuig del seu assassinat  va aplegar a un mil.lió de persones al Passeig de Gràcia de Barcelona. Era ple a vessar,  hi havia famílies senceres, gent molt diversa en opinions polítiques desitjava i exigia des del carrer que ETA deixés de matar i iniciés la via del diàleg que ell sempre va promoure.

20 de novembre Dia Internacional dels Drets dels Infants

 

El Dia Universal del Nen, que se celebra tots els anys el 20 de novembre, és un dia dedicat a tots els nens i nenes del món.

És un dia de celebració pels avanços aconseguits, però sobretot és un dia per a cridar l'atenció sobre la situació dels nens més desfavorits, donar a conèixer els drets de la infància i conscienciar a les persones de la importància de treballar dia a dia pel seu benestar i desenvolupament.

UNICEF treballa tot l'any per a aconseguir canvis reals en la vida dels nens i les nenes, i el Dia Universal del Nen és un moment clau per a sumar-nos a aquesta crida mundial a favor de la infància i dels nens més vulnerables.

Aquest dia mundial recorda que tots els nens tenen dret a la salut, l'educació i la protecció, independentment del lloc del món en el qual hagin nascut.

Dedicar un Dia Internacional a la Infància també serveix per a fer una crida mundial sobre les necessitats dels més petits i per a reconèixer la labor de les persones que cada dia treballen perquè els nens i nenes tinguin un futur millor.

El 20 de novembre és una ocasió especial perquè tothom conegui els drets dels nens i per a recordar la importància de treballar per a aconseguir el benestar de tots els nens i les nenes del món. És un bon dia per a conèixer les diferents maneres de col·laborar amb els nens més vulnerables, perquè els seus drets siguin reconeguts i garantir el seu benestar i desenvolupament.

T'agradaria fer una cosa extraordinària avui? Tria la teva aportació mensual. Amb 15€ al mes durant un any, podem vacunar contra la pòlio a 332 nens. Amb 25€ al mes durant un any, podem proporcionar tractament complet contra la desnutrició a 7 nens. Amb 35€ al mes durant un any, podem subministrar aigua potable durant un mes a 442 nens. Pots fer la teva aportació directament a https://www.unicef.es/  Passem de les paraules als fets!

19 de novembre 1963 Neix Carles Porta 1969 Trepitgen de nou la Lluna

 

Avui posarem llum a la foscor amb les espelmes d’aniversari del Carles Porta i anirem cap a la Lluna.

Carles Porta i Gaset va neixer a Vila-sana al Pla d'Urgell el 19 de novembre de 1963. És un periodista, productor, director, guionista i escriptor català. Darrerament ha saltat a la fama per l'èxit del seu programa Crims a TV3 i Catalunya Ràdio. Ha rebut el Premi Ondas de Ràdio aquest 2021 al Millor programa de radio per “Crims”, de Catalunya Ràdio. Carles Porta, n’és el director. És un programa que ha recuperat amb rigor periodístic, màxima qualitat i èxit, la narrativa radiofònica de la crònica negra. Ell sempre parla de posar llum a la foscor, avui la llum la posen les espelmes que ha de bufar.

Tal dia com avui de 1969 Charles "Pete" Conrad i Alan Bean es converteixen en el tercer i quart home que camina sobre la Lluna, en arribar-hi amb la missió Apollo 12.  Sempre parlem del primer però  aquests dos astronautes jo els desconeixia per complet. De fet, pensaba que en tota la cursa espaial nomès s’havia anat una vegada a la Lluna. Dons avui parlarem d’aquests dos homes “oblidats” o “desconeguts”.

Charles "Pete" Conrad Jr. va ser un astronauta nord-americà. Llicenciat en enginyeria aeronàutica per la Universitat de Princeton l'any 1953, va aconseguir entrar a la Marina dels Estats Units d'Amèrica, on es va convertir en pilot de proves i més tard en instructor de vol. Va formar part del segon grup d'astronautes triats per la NASA el 1962 que trepitjaria la Lluna al novembre de 1969 bord de l'Apollo 12.

Pete Conrad allunitzà amb el "Intrepid" al novembre de 1969, convertint-se en el tercer home que va trepitjar la Lluna. Un cop va haver baixat del Mòdul lunar i realitzés el seu primer passeig en la superfície del satèl·lit, parlant amb Houston va dir una frase cèlebre que tothom va poder sentir des dels receptors de ràdio i televisió: «Whoopie! Home, aquest va ser un petit pas per a Neil (Armstrong), però ha estat un gran pas per a mi!»

El novembre de 1969, Pete i Bean van allunar a l'Oceà de les Tempestes, on van efectuar nombrosos experiments científics. Per un descuit de Bean amb la rudimentària càmera de televisió de l'època en enfocar directament al sol, cosa que la va fer malbé, es tenen molt poques imatges de vídeo de la missió Apollo 12 sobre la superfície de la lluna. La nostra imatge d’avui és per aquest tercer astronauta a la Lluna.

28 de novembre 1814 The Times al vapor 1838 Catedral de Cadis acabada 1893 Voten les dones a Nova Zelanda 1995 S'inaugura el Macba

 

Avui recordem quatre fets que són senyals de modernitat.

El primer va pasar tal dia com avui de 1814. El diari The Times s’imprimeix per primera vegada amb premses alimentades per màquines de vapor.  The Times compta amb contribucions d'importants figures en els camps de la política, ciències, literatura i art per augmentar la seva reputació. Durant els seus primers temps, els beneficis de The Times eren molt alts i la competència era molt baixa, el que li permetia pagar molt més que els seus rivals per aconseguir informació i redactors. The Times va ser el primer diari a enviar corresponsals a l'estranger, així com corresponsals de guerra per cobrir diversos conflictes. W. H. Russell, el corresponsal del Times durant la guerra de Crimea, i considerat el pare del periodisme de guerra, va tenir una gran influència amb els seus missatges al seu retorn a Anglaterra. Al gener de 2019, The Times tenia una circulació diària de 417.298 exemplars i The Sunday Times 712.291, comparats amb les 394.448 còpies de març de 2014, sent el segon dels diaris seriosos per darrere de The Daily Telegraph amb que en 2014 en tenia 523.048. Considerat durant molt de temps com el diari per excel·lència al Regne Unit, The Times és vist com una publicació seriosa que compta amb periodistes de gran talla. Manté en general la seva imatge, tot i que ha augmentat la cobertura de notícies relacionades amb famosos i esports (notícies que, d'altra banda, rarament tenen un paper destacat a la portada).

El segon és la Catedral de Cadis. Ella és la seu episcopal de la diòcesi de Cadis i Ceuta, a Espanya. Es va començar a construir el 1722 i les obres van finalitzar el 28 de novembre de 1838. També rep el nom de la "Santa Cruz sobre el Mar" o la "Santa Cruz sobre las Aguas" encara que els gaditans la denominen "Catedral Nova" en contraposició a la "Catedral Vella" edificada el segle XVI sobre l'antiga catedral gòtica que va fer construir Alfons X el Savi. Està situada a la Plaça de la Catedral i és visible des de gairebé qualsevol punt de la ciutat. Té horari de visites tant per a l'interior del recinte com per poder accedir a la Torre del Ponent. La mateixa entrada a la catedral serveix per accedir al Museu Catedralici, situat a la Plaça de Fray Félix, al costat de la Catedral Vella.

La tercera va pasar a l’altra banda del món: a Nova Zelanda. Nova Zelanda (Nova Terra del Mar, en referència a la província neerlandesa; Aotearoa en maori, llarg núvol blanc) se situa a uns 2.000 quilòmetres al sud-est d'Austràlia. Es tracta d'un conjunt d'illes que es troben al llarg del Pacífic Sud tenint una extensió una mica més gran que el Regne Unit. El país es compon de nou illes, sent l'illa del Nord i l'illa del Sud les que tenen més extensió i importància. Ambdues illes es troben tan sols a 32 quilòmetres de distància. En l'illa meridional es troben els Alps Neozelandesos, així com volcans, alguns dels quals encara són actius, glaceres, llacs creats per explosions volcàniques, termes, fiords, milers de quilòmetres quadrats de boscos, costes de coralls i els seus innombrables rius. Tot això fa de Nova Zelanda un país amb un atractiu natural incomparable, que ofereix zones naturals molt diverses.  Avui entra en aquest quartet perquè tal dia com avui de 1893 a Nova Zelanda, per primera vegada a la Història humana, les dones voten en una elecció nacional. Això si que va ser una entrada a la Història per la porta gran. Hi ha molta feina per fer però s’han fet molts passos i més que se n’hauran de fer…

El quart és el Museu d'Art Contemporani de Barcelona, conegut també per les seves sigles MACBA, està dedicat a l'exposició de l'art i les pràctiques culturals contemporànies. Està situat al barri del Raval de la ciutat de Barcelona, molt a prop del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Va ser declarat museu d'interès nacional per la Generalitat de Catalunya. El MACBA va ser oficialment inaugurat el 28 de novembre de 1995, tot i que ja s'havia fet una obertura de portes informal entre el 29 d'abril i l'1 de maig del mateix any, amb motiu de l'entrega oficial de les obres, per ensenyar l'edifici a la ciutadania.

18 de novembre 1996 es crea el CemCat a l'Hospital de la Vall d'Hebrón

 

Avui fem un monogràfic recordant la inauguració d’una unitat a l’Hospital de la Vall d’Hebrón de Barcelona que en l’actualitat és un centre de referència  en el tractament, atenció i investigació de l’Esclerosi Múltiple.

El CemCat és el Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya, està situada a l’Hospital de la Vall d’Hebrón i es va inaugurar el 18 de novembre de 1996. Atén el 35 % dels malalts d’EM de Catalunya. Els professionals que hi treballen estan altament especialitzats. El doctor X. Montalban dirigeix el centre amb un equip de 70 persones. Participa en assajos clínics internacionals per a trobar medicaments més efectius. Forma part i potencia les xarxes internacionals d’experts però… saps què és l’esclerosi múltiple? Aquí en tens una petita explicació:  

L’esclerosi múltiple (EM) és una malaltia crònica i de moment sense cura del sistema nerviós central.  L’esclerosi múltiple és una de les malalties neurològiques més comuns entre les persones joves d’entre 20 i 40 anys i la segona causa de discapacitat en els països desenvolupats. L’esclerosi múltiple també és coneguda com la malaltia de les 1.000 cares i es presenta en diferents símptomes en cada persona. El fet de tenir una diversitat tan gran de símptomes, dificulta el diagnòstic que es fa a través de diverses proves mèdiques que descarten altres malalties. Els diferents símptomes poden ser la manifestació de diferents malalties que s’han de descartar abans d’arribar a un diagnòstic definitiu. L’esclerosi múltiple és una malaltia autoimmune. Això vol dir que el sistema immunològic ataca estructures pròpies de l’organisme, com és el cas de la mielina. La mielina afavoreix la conducció dels impulsos nerviosos, de manera que quan resulta danyada es produeix una interrupció d’aquesta transmissió i apareixen els símptomes i signes característics de la malaltia. Aquests atacs del sistema immunològic a la mielina es coneixen com a brots. L’evolució de l’esclerosi múltiple és diferent en cada persona.

El Cemcat treballa amb equips interdisciplinars i fa sessions clíniques presencials i on line amb altres hospitals.

El Cemcat organitza diferents sessions clíniques setmanalment per comentar les primeres visites de pacients i prendre decisions sobre tractaments. La posada en comú entre tot l’equip assistencial fa que les decisions es facin de manera consensuada. Les sessions clíniques són prova del treball multidisciplinari i de l’alta protocol·lització dels processos al Cemcat. Les sessions clíniques contribueixen a l’objectiu de poder arribar a un tractament més personalitzat. Als membres de l’equip assistencial del Cemcat (neuròlegs, neuropsicòlegs, infermers i terapeutes), s’uneixen també els radiòlegs i els farmacòlegs de l’Hospital Vall Hebron, així com els rotants durant el període de formació al centre.

Un cop per setmana les sessions clíniques es realitzen, mitjançant videoconferència, amb altres centres de Catalunya (l’Hospital Dr. Josep Trueta de Girona i l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida). Gràcies a aquestes videoconferències tots els professionals poden compartir els seus coneixements i comentar casos complexos per tal d’individualitzar al màxim el maneig del pacient. Es manté així l’esperit de treball en xarxa amb què, com a centre de referència, va néixer el Cemcat.

Mensualment es realitzen també sessions conjuntes amb la Unitat de Ressonància Magnètica de l’Hospital Vall d’Hebron. En aquestes sessions les dades clíniques es combinen amb els resultats de la ressonància magnètica per poder oferir al pacient un diagnòstic molt més acurat. En aquest sentit cal destacar l’estreta col·laboració amb la Unitat de Ressonància Magnètica i el seu cap, el Dr. Alex Rovira.

L’edifici actual del Cemcat es va inaugurar el 2012 amb unes instal·lacions noves i creades específicament per millorar l’estat de salut i la qualitat de vida del pacient amb Esclerosi Múltiple. Són 1.812 m2 dividits en 3 plantes. Cada dia més de 80 pacients entren per les portes del Cemcat per visitar-se amb el metge, rebre tractament o rehabilitació. La imatge d’avui és per aquest edifici.

17 de novembre 1869 Inaugurat el Canal de Suez 2010 Primera Festa no catòlica a Espanya

 

Avui recordem un fet que va permetre que la ruta de la seda poguès ser molt més curta (10 dies més curta) i va millorar el transport marítim fent-lo passar pel mediterrani enlloc d’envoltar el continent africà.

I també la primera festa religiosa no cristiana en l’estat espanyol.

Tal dia com avui del 1869 es va inaugurar oficialment el Canal de Suez. El Canal de Suez (àrab: قناة السويس, Qanāt as-Suways) és un canal artificial que enllaça el mar Mediterrani amb el mar Roig a través de l'Istme de Suez i aïllant la península del Sinaí. El canal, que des de 1957 es troba en territori egipci, va ser construït per Ferdinand de Lesseps entre els anys 1859 i 1869.

La seva longitud és de 162,2 km i uneix Port Saïd (a la riba mediterrània) i Suez (a la costa del Mar Roig). Aquest canal té una enorme importància per a l'abastiment europeu de petroli i pel comerç mundial en general, perquè permet la comunicació marítima entre Europa i Àsia sense necessitat de circumval·lar el continent africà pel cap de Bona Esperança (Sud-àfrica).

  

El nostre calendari està ben farcit de festes religioses cristianes catòliques: del Nadal a Setmana Santa passant per Sant, Josep, Sant Joan, la Mare de Déu d’agost , la Puríssima, o les festes majors de tots els pobles que es celebren en honor a algun sant o santa. Malgrat l’estat permet que es practiquin diferents religions (judaisme, islam, altres religions cristianes diferents del catolicisme…) les festes de les religions minoritàries no havien arribat al calendari. Però el 17 de novembre del 2010 es celebra l’Eid al Adha, la primera festa pública oficial musulmana, és la primera vegada que una festa religiosa no-catòlica és oficialment celebrada a Espanya des de la Reconquesta. Es celebra a Melilla.

La imatge correspon al col·lapse que hi va haver el març d’aquest any quan un vaixell de càrrega anomenat Even Given (tot i que en el casc hi t´escrit Even greem) que anava des de Malasia als Paisos Baixos amb 400 metres d’eslora, 59 de manega i una capacitat de 224.000 tones, va quedar encallat a l’extrem sud del canal havent patit una pèrdua d’energia. El canal és creuat a diari per una mitja de 52 vaixells en la seva majoria porta contenidors, petrolers i graners. El fet de que el canal quedés parat deu dies va suposar un col·lapse que va costar uns quants mesos en regularitzar-se del tot.

16 de novembre Santa Margarida Dia Internacional de la Tolerància 1989 Assassinats dels màrtirs de la UCA

 

Avui comencem felicitant a totes les noies que es diuen Margarida i també a la novia de l’ànec Donald que es diu Daisy (Margarita en anglès).

Al desembre de 1996 l'Assemblea General de la UNESCO, Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura, va resoldre celebrar aquest dia per a destacar el valor de la tolerància i la riquesa de la diversitat humana. En 1995, declarat Any de les Nacions Unides per la Tolerància, la UNESCO va proclamar la importància d'educar a nens i nenes i a la població en general en el respecte mutu i el reconeixement als drets humans i les llibertats fonamentals. Aquest organisme promou els valors de la tolerància mitjançant estratègies integrades de lluita contra el racisme, la discriminació i la xenofòbia, i impulsa accions educatives de qualitat protegint la diversitat cultural. El Document Final de la Cimera Mundial 2005 reafirma el compromís dels governs de fomentar el benestar, la llibertat i el progrés, així com encoratjar la tolerància, el respecte, el diàleg i la cooperació entre diferents cultures, civilitzacions i pobles.

El 16 de novembre de 1989 vuit persones van ser assassinades a la Universitat Centreamericana José Simeón Cañas (UCA), situada a la ciutat de San Salvador (El Salvador). Se’ls coneix com els  màrtirs de la UCA. Tot això va passar en el marc de la Guerra Civil salvadorenca. Cinc sacerdots eren espanyols. Els que estan marcats com SJ eren jesuïtes.

Les víctimes van ser:

Ignacio Ellacuría S. J., espanyol, rector de la universitat

Ignacio Martín-Baró S. J., espanyol, vicerector acadèmic

Segundo Montes S. J., espanyol, director de l'Institut de Drets Humans de la UCA

Juan Ramón Moreno S. J., espanyol, director de la biblioteca de Teologia

Amando López S. J., espanyol, professor de Filosofia

Joaquín López i López S. J., salvadorenc, fundador de la universitat i estret col·laborador

Elba Ramos, salvadorenca, empleada domèstica.

Celina Ramos, salvadorenca, filla de Elba Ramos, de 16 anys.

Al novembre de 2009, amb motiu del vintè aniversari de la massacre, el president Maurici Funes va atorgar l'Orde de José Matías Delgado, en el grau de Gran Cruz amb Estrella d'Or, als 6 sacerdots assassinats. Funes els coneixia personalment, els considerava amics i acreditava el seu paper en el seu desenvolupament professional i personal. La majoria d'aquests acadèmics també són reconeguts per les seves contribucions duradores als camps de la filosofia, la teologia i la teologia de l'alliberament (Ellacuría), la psicologia (Martin-Baró) i els estudis d'antropologia social i migració (Montes). Alguns dels seus estudis han estat publicats per UCA Editors i altres, però gran part del seu material encara no s'ha categoritzat o no s'ha publicat.

Al campus de la Universitat Centreamericana José Simeón Cañas (UCA), l'auditori de l'Edifici d'Aules D es va dir Auditori Elba i Celina, en un acte on es va inaugurar una placa commemorativa l'11 de novembre del 2013.

Hi ha actes terribles que no poden ser oblidats i hem de recordar que hi ha persones que moren per seguir les seves idees i fer les coses ben fetes, i altres per estar en un lloc equivocat en un moment terrible.

La imatge d’avui és pel logo del Dia Internacional de la Tolerància.

15 de novembre Sant Albert Magne 1966 Comencen les emissions regulars de la 2.

 

Els nostres protagonistes d’avui són el sant de les ciències i un “nou” canal de televisió: la 2.

Avui es celebra la festivitat de Albert el Gran o el Magne, conegut també com a Albert de Bollstädt o Albert de Colònia, o sant Albert. Aprofitem per felicitar  a tots els nois que porten aquests nom. Per molts i bons anys!

Sant Albert Magne va ser un dominic, filòsof i professor recordat com un dels més grans pensadors medievals i una figura fonamental de l'escolàstica, anomenat Doctor Universalis i Doctor Expertus, considerant un dels introductors la ciència i les filosofies grega i àrab en el món medieval. És venerat com a sant per l'Església catòlica, l'anglicana i la luterana, i ha estat proclamat Doctor de l'Església i sant patró de les ciències i els científics. Per tant avui felicitem també a tots els científics, grans i petits que el tenen per patró.

 

Avui també parlem de televisió. De vegades, sembla que parlem de la prehistòria però en un temps no tan llunyà a Espanya hi havia només una cadena de televisió (Televisión Española, la Primera) i que funcionava a partir del migdia i s’acabava al vespre amb la “Oración, despedida y cierre”. A mitjans dels anys 60 s’hi va afegir La 2, coneguda històricament amb el nom d'UHF, La Segona Cadena o Cadena II i en els anys 80 com TVE-2. El canal va començar les seves emissions l'1 de gener de 1965. L'emissió de les proves es va restringir a Madrid i comprenia 3 hores diàries, des de les 21:00 fins a les 00:00 hores. La programació regular va començar el 15 de novembre de 1966 i ja podia veure's a altres punts d'Espanya com la ciutat de Barcelona. Avui segueix en marxa i emet les vint-i-quatre hores com la majoria de canals. Des de l’inici es va crear com un canal minoritari i cultural. Als anys 90 la cadena tindria com a lema “La 2, para una immensa minoria”.

La imatge d’avui és de l’escultura de Gerhard Marcks de Sant Albert a la Universitat de Colònia.

14 de novembre 1888 Inauguració de l'Institut Pasteur 1983 Núm 1 la cançó d'"Oficial i cavaller"

 

Avui tenim un centre d’investigació de primer ordre i una cançó que s’ha convertit en una de les més romàntiques de la història.

Tal dia com avui de 1888 s’inaugura a Paris l’Institut Pasteur. L'Institut Pasteur és una fundació francesa sense ànim de lucre que es dedica a l'estudi de la biologia, dels microorganismes, de les malalties i de les vacunes. Anomenat Institut Pasteur en honor de Louis Pasteur, el seu fundador i primer director que, el 1885, va descobrir la primera vacuna contra la ràbia. Va ser fundat el 4 de juny de 1887, gràcies a una subscripció nacional i inaugurat el 14 de novembre de 1888. Durant més d'un segle, l'Institut Pasteur ha estat al capdavant de la lluita contra les malalties infeccioses. Aquesta organització internacional d'investigació, amb seu a París, ha estat la primera a aïllar el 1983 l'VIH, virus que provoca la sida. Al llarg dels anys, ha estat en l'origen de descobriments revolucionaris que han permès a la medicina controlar malalties virulentes, tals com la diftèria, el tètanus, la tuberculosi, la poliomielitis, la grip, la febre groga. Des de 1908, vuit científics de l'Institut han estat recompensats amb un Premi Nobel de Medicina o Fisiologia.

Tal dia com avui de 1983 la cançó "Up where we belong" va arribar al número 1 de la Billboard (Billboard és una revista setmanal estatunidenca especialitzada en informació sobre la indústria musical. Manté diverses llistes musicals internacionalment reconegudes entre les quals es troben les cançons i àlbums més populars en diverses categories, tot això setmanalment.). És la típica cançó que serveix per emmarcar una romàntica història d'amor. El duet protagonitzat per Joe Cocker i Jennifer Warnes es va col·locar un dia com avui a dalt de tot de les llistes americanes. I com no podia ser altrament, el tema il·lustrava una de les pel·lícules més sentimentals de la història: “Oficial i cavaller”. De fet, el single va servir com a tema central de la banda sonora original de la pel·lícula protagonitzada per Richard Gere i Debra Winger. A més, la cançó va guanyar un Oscar com a Millor Banda Sonora i també un globus d'Or el 1983 a la millor cançó original. Per quan aquest senzill va ser editat els noms dels dos intèrprets eren de sobres coneguts, però de qualsevol forma aquest va ser una empenta definitiva a les carreres d'un i altre. Però la Banda Sonora contenia altres temes, també de tall melós, que posaven la cirereta al pastís… “Hungry for your love”, “Treat me right”, “Be real” o “Tunnel of love” en són només alguns exemples. Evidentment, tant Joe Cocker com Jennifer Warnes van fer més rendible la cançó incloent-la en les seves produccions discogràfiques següents. I anys després, Cocker, la convertiria en un imprescindible dels seus recopilatoris de grans èxits.

Suggeriment: el d’avui és musical. Us convido a escoltar "Up where we belong" i a preparar quan tingueu temps una llista de reproducció amb les balades que més us agradin. La podreu escoltar quan necessiteu una mica de calma… 

La imatge és per la seu de l'institut Pasteur a Paris.

13 de novembre 2002 Accident del Prestige 2015 Atemptats a Paris

 

Avui parlarem de dos fets terribles que van tenir lloc tal dia com avui: l’accident del Prestige a les costes gallegues i els atemptats de Paris.  

El Prestige va ser un petrolier monobuc de propietat liberiana, construït al Japó el 1976 que es va acabar enfonsant davant les costes gallegues el 19 de novembre de 2002, produint una immensa marea negra que va afectar una àmplia zona compresa des del nord de Portugal fins a les Landes de França, provocant el major desastre ecològic de la història de Galícia i una mobilització social i política. D'aquesta mobilització en sortí la plataforma Nunca Máis. El vessament de petroli del Prestige ha estat considerat el tercer accident més costós de la història, amb un cost de neteja de 12.000 milions de dòlars, per darrere de l'accident del transbordador espacial Columbia i de l'accident de Txernòbil. Les investigacions van demostrar la falta de mesures de seguretat en la costa atlàntica. El Govern va ordenar al petrolier allunyar-se de la costa, amb la intenció que s'enfonsés en alta mar.

A les 15:10 del 13 de novembre de 2002, el capità va sentir un fort cop, com una explosió, i va adonar-se que el vaixell començava a escorar ràpidament (25-40º al cap de deu minuts), mentre observava la sortida de combustible a través de les escotilles de coberta. Una via d'aigua afectava els dos tancs de llast d'estribord. Tement que el vaixell s'enfonsés, a les 15:15 hores va demanar ajuda als serveis de rescat espanyols, amb l'esperança de poder refugiar-se en un port. En aquest moment les condicions climatològiques eren d'un fort temporal, vents d'entre 63 i 74 quilòmetres per hora —amb ràfegues de 90 km/hora— i onades de 6 a 8 metres d'alçada. Quan el Centre de Rescat de Fisterra rep el missatge "Mayday, Mayday" que emet el vaixell, es posa en marxa l'operatiu de rescat. El problema és que el fort onatge dificultava considerablement l'operació de rescat i no era possible enganxar i mantenir els cables dels remolcadors. Mentrestant, el vaixell seguia perdent combustible i anava a la deriva cap a la costa, fins a arribar aquesta matinada a les proximitats de Muxía. Es coneix com a chapapote el petroli o oli mineral deixat anar il·legalment pels vaixells cap a la costa, a vegades prové de tancs de combustible o maquinària. A causa del vessament del Prestige es va popularitzar aquest terme, que és un sinònim d'asfalt.

 

Els atemptats de París del 13 i 14 de novembre de 2015 van ser un seguit d'atacs simultanis contra civils succeïts durant la nit del 13 i 14 de novembre a París, en els districtes 10è i 11è (al restaurant Le Petit Cambodge, el bar Le Carillon, la plaça de la República, la rue Bichat, el Bataclan, el boulevard Beaumarchais, i a la rue de Charonne Faidherbe) i explosions a l'Stade de France a Saint-Denis. L'esdeveniment més mortífer va tenir lloc a la sala de concerts de Bataclan, on els terroristes van disparar contra la multitud que assitia a un concert i després van prendre ostatges. Hi va haver vuit accions terroristes simultànies. L'Estat Islàmic va reivindicar l'autoria dels atemptats.

En aquests temps que estem treballant per aconseguir minimitzar els efectes negatius de la petjada ecològica que estem deixant al món no podem oblidar moments terribles contra el medi ambient i contra els homes i dones que no s’haurien de repetir mai més. La fotografia d’avui és pels voluntaris que van anar a Galícia a recollir chapapote perquè la costa es pogués recuperar el més aviat possible d’aquell terrible accident.

12 de novembre 1929 Neix Michael Ende

 Avui el protagonista és un gran escriptor en literatura fantàstica per a infants i joves.

Michael Andreas Helmut Ende neix a Garmisch-Partenkirchen, a Baviera, el 12 de novembre de 1929. Va ser un escriptor alemany de literatura fantàstica i infantil. Els seus llibres van tenir un gran èxit de vendes i han estat traduïts a més de 40 idiomes. Les seves obres més destacades són les dedicades a Jim Botó, Momo i, sobretot, La Història Interminable, on fa una defensa de la imaginació i el poder de la ficció i de la paraula.

La història interminable (en alemany Die unendliche Geschichte) és una novel·la de temàtica fantàstica escrita l'any 1979 i il·lustrada per Roswitha Quadflieg. Hi ha una traducció en català de Francesca Martínez i Planas, de 1988.

Aquest n’és l’argument:

En Bastian Baltasar Bux és un nen grassonet i sapastre que pateix els insults i molèsties dels seus companys de l'escola, i per aquesta raó es considera un nen rebutjat i pensa que l'escola no és un lloc per a ell. Fugint dels seus assetjadors, en Bastian arriba a una llibreria una mica especial on coneix el senyor Karl Konrad Koreander, el llibreter, que en aquell moment llegeix un llibre que de seguida li crida l'atenció: La Història Interminable. El llibre, amb les seves tapes daurades, l'atrau tant que, aprofitant que el senyor Koreander agafa el telèfon, en Bastian el roba i surt corrents. En arribar a l'escola, s'adona que és tard i, com que no hi ha ningú pels passadissos, decideix no entrar a classe. Així que s'amaga a les golfes de l'escola, on comença de llegir el llibre tapat amb una tela, tot escoltant, a través de la finestra, el so de la pluja.

La història comença amb la problemàtica que existeix a Fantasia, el lloc on transcorre l'argument. El No-res s'està apoderant del regne i l'Emperadriu Infantil, reina de tot el món de Fantasia, es troba malalta. Per aquest motiu, a l'Atreiu, un jove indi pell verda, li és encomanada la tasca de salvar Fantasia i l'Emperadriu.

Al llarg del llibre, l'Atreiu viatja per Fantasia per trobar-ne la cura i passa per diferents proves i aventures. Paral·lelament, en Bastian s'adona que alguna cosa estranya succeeix quan llegeix el llibre, ja que sembla que ell i l'Atreiu estiguin connectats. L'Atreiu descobreix que la solució a la malaltia de l'Emperadriu és donar-li un nou nom i en Bastian s'adona que, cada vegada més, és ell qui l'hi ha de donar, però les seves pors no li ho permeten. Així que, en un moment desesperat, l'Emperadriu decideix intervenir mitjançant el Vell de la Muntanya Errant, i l'home comença a llegir de nou la història perquè en Bastian vegi que és ell qui ha de donar el nom a l'Emperadriu.

Quan en Bastian s'atreveix a pronunciar el nom nou de l'Emperadriu, és enviat al món de Fantasia: s'esdevé així la història d'en Bastian, la història de Fantasia.

L'edició original d'aquest llibre, respectada també en moltes edicions i traduccions, és impresa en dos colors diferents: en tinta vermella, quan llegim què li passa a en Bastian, i en tinta verda, quan som dins el llibre.

Hi ha molta joves i adults que confessen haver-se enganxat a la lectura amb aquest llibre.

11 de novembre Sant Martí 1926 Ruta 66 1918 Fi de la Primera Guerra Mundial

Avui, dia de Sant Martí, Festa Major del Clot a Barcelona, és el torn d’una carretera i d’un armistici. La imatge del dia és pel mapa de la famosa ruta 66. Aprofitem per felicitar a tots els nois que porten aquest bell i generós nom.

La Ruta 66, oficialment U.S. 66 però també coneguda com a U.S. Route 66, Route 66, The Main Street of America (El carrer principal d'Amèrica), The Mother Road (La carretera mare) i la Will Rogers Highway, és una carretera històrica que va formar part de la Xarxa de Carreteres Federals dels Estats Units.

Hi ha una carretera mítica als Estats Units, la Ruta 66 que va des de Chicago fins a Santa Mònica. És una de les rutes federals originals. L'U.S. 66 es va establir l'11 de novembre de 1926, tot i que no es va senyalitzar fins a l'any següent. Originalment discorria des de Chicago (Illinois), a través Missouri, Kansas, Oklahoma, Texas, Nou Mèxic, Arizona i Califòrnia, fins a finalitzar a Los Angeles amb un recorregut total de 2.448 milles (3.939 km).

Va ser el principal itinerari dels emigrants que anaven a l'oest, especialment durant les tempestes de pols dels anys 30, i va sostenir l'economia de les zones que la carretera travessava. La gent que va prosperar durant la creixent popularitat de la carretera va ser la mateixa que anys més tard va lluitar per mantenir-la viva quan es va començar a construir-se la nova Xarxa d'Autopistes Interestatals dels Estats Units.

La carretera va ser descatalogada (és a dir, oficialment retirada de la Xarxa de Carreteres dels Estats Units) el 27 de juny de 1985, després de decidir-se que la carretera ja no era rellevant i haver estat reemplaçada per la Xarxa d'Autopistes Interestatals dels Estats Units. Parts de la carretera que discorre a través d'Illinois, Nou Mèxic i Arizona han estat senyalitzades amb rètols de "Historic Route 66" (Històrica Ruta 66) i ha tornat a aparèixer en els mapes de carreteres d'aquesta forma.

 

La Primera Guerra Mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918. La política exterior cada vegada més agressiva d'Àustria-Hongria, Rússia i especialment Alemanya va originar el conflicte. El detonant de l'esclat de la guerra fou l'assassinat, el 28 de juny de 1914 a Sarajevo (Bòsnia), de l'hereu al tron dels Habsburg, Francesc Ferran d'Àustria. Després de la declaració de guerra d'Àustria a Sèrbia el 28 de juliol, la majoria d'estats europeus es van veure implicats en el conflicte. Rússia es va mobilitzar en suport de Sèrbia els dies 29 i 30 de juny. Alemanya va declarar la guerra a Rússia el 1r d'agost i a França el 3 d'agost. Dels 32 països bel·ligerants, els principals estats involucrats van ser, d'una banda, els anomenats «aliats»: França, l'Imperi britànic, Sèrbia, l'Imperi Rus, els Estats Units i el Regne d'Itàlia, i de l'altra les «potències centrals»: l'Imperi alemany, l'Imperi Austrohongarès, l'Imperi turc i Bulgària. L'Estat Espanyol va romandre neutral durant tota la guerra.

Finalitzà amb la signatura de l'armistici de Compiègne l'11 de novembre de 1918, que establia la derrota de les potències centrals, provocada més per un desgast que impossibilitava la continuació de l'esforç militar que no pas per cap derrota militar. En aquest sentit, i amb la decisió dels dos bàndols de no arribar a un status quo després dels primers mesos de guerra, amb l'estil de guerra de desgast i guerra total, la I Guerra mundial representa un canvi radical respecte als conflictes del segle XIX. Durant tota la guerra ambdós bàndols van haver d'anar adaptant-se a noves situacions estratègiques, per a les quals no estaven preparats. Hi respongueren amb una escalada militar sense precedents en la història europea que causà un total de nou milions de morts.