10 de maig 1958 Neix Ellen Ochoa (astronauta) Mes de Maria: Mare de Déu de Queralt

Avui la protagonista és una astronauta.

El 10 de maig de 1958 va néixer a Los Angeles l’Ellen Ochoa. És una astronauta estatunidenca i directora del Centre Espacial Lyndon B. Johnson. Els seus avis paterns eren mexicans, amb la qual cosa se la considera la primera dona d'origen hispà que ha viatjat a l'espai. Seleccionada per la NASA el gener de 1990, Ochoa es va convertir en astronauta al juliol de 1991. Va realitzar quatre vols espacials, registrant 978 hores en espai. Va ser especialista de missió en la STS-56 i comandant de càrrega en la STS-66, i enginyer de vol en les STS-96 i STS-110.

L'església dedica el Mes de Maig a la Mare de Déu, és el Mes de Maria. Nosaltres recordem 31 advocacions de la Mare de Déu. Avui és el torn de la Mare de Déu de Queralt. El Santuari de Queralt, de Santa Maria de Queralt o de la Mare de Déu de Queralt està situat al nord-oest del municipi de Berga (Berguedà). És una obra protegida com a bé cultural d'interès local. La gent de Berga i comarca sempre s'han dirigit a Queralt per demanar la protecció enfront sequeres, epidèmies, guerres...

8 de gener Sant Tornem-hi 1927 Neix Virgínia Tower Norwood, física aeroespaial 1979 Neix Paula Ortiz Álvarez, cineasta

 

Avui comencem de nou les classes, després d'unes merescudíssimes vacances. Ahir, dia de mares i fills pel carrer el comentari, en veu baixa, entre elles, era: “quines ganes tinc de que comenci l’escola i tornem tots a la normalitat”. Primerament, perquè tots necessitem normes que ens ajuden a situar-nos i a regular-nos. Una hora de llevar-nos, preparar esmorzars, anar a l’escola, les activitats extraescolars, una estona de joc, una estona en família, sopar i anar a dormir. I recomençar l’endemà.

Desprès, perquè només des de la rutina podem trencar-la amb moments especials o dates especials. De fet, hauríem d’aconseguir viure de manera especial aquest continuum en el que estem embarcats. Si estem atents als petits detalls podem fer-nos la vida molt més agradable.

Avui és Sant Tornem-hi! El primer dia d’escola del 2024! Tornem a la normalitat desprès de una pila de dies de disbauxa d’horaris, de menjars, d’activitats... Un dia màgic en el qual la carrossa torna a convertir-se en carbassa, però “que nos quiten lo bailao” i que es preparin perquè seguirem ballant...

Sí, és la primera classe del 2024. Però... sabeu quin és el primer any que vàreu escriure a la llibreta. Feu el compte... podria ser a finals de P5 o a Primer de Primària o d’EGB... Segur que sense adonar-vos-en heu escrit un munt de dates. Ara, en aquesta primera setmana de curs és molt freqüent que ens equivoquem i encara posem 2023, però aviat ens acostumarem a aquest 2024 que comença.

Avui, 8 de gener és Sant Tornem-hi també pel blog de Cultureta després de les vacances de Nadal. Sóc Sílvia Llucià, pedagoga, però sobretot curiosa en el món de la cultura. M'encanta conèixer, escriure, fer divulgació i reflexió.

Torno a escriure sobre el món i la vida prenent com a referència el què va passar tal dia com avui. D’aquesta manera passem per molts camps diferents, perquè han passat tantes coses... De vegades és difícil prioritzar i parlar d’un sol tema, altres dies n’hi ha un tema que ho tenyeix tot... Espero que us serveixi, com a mi, per aprendre mil coses. Aquest curs vaig decidir que les dones serien les protagonistes d’aquests blog per això veurem els noms de moltes dones que no coneixíem perquè ens han explicat una part de la història però que fan o han fet coses rellevants.

Aquesta idea va néixer l’any 1995 i es va plasmar fins el 2012 en el Full d’Inici de Classe de l’Escola Menéndez Pidal de Barcelona. A partir d’aquí va patir un temps de silenci però els inquiets no podem parar i la cultura no es pot amagar sota la catifa... per això va trobar un nou format. Ja no era en paper, havia nascut el blog. El 3 de novembre del 2013 va aparèixer aquest blog de cultureta com a seguiment natural de la idea.

Aquests darrers anys treballo amb ments curioses que poden trobar en aquests petits escrits diaris vitamines de coneixements: informació per seguir tibant del fil i descobrir coses, persones i fets que desconeixien. Aquest curs les protagonistes són les dones. També, de vegades, a més de la informació hi trobareu suggeriments... També podeu trobar informació per a fer activitats els caps de setmana per a tota la família.

Per començar, ja hem tingut prou lectura però necessitem l’apunt del “tal dia com avui....” Avui recordem dues dones: una física i una directora de cinema que van néixer tal dia com avui.

La física aeroespaial i inventora Virgínia Tower Norwood va néixer a Nova York el 8 de gener de 1927. Va ser una física, militar, enginyera i inventora estatunidenca. Coneguda per fer part integral de la primera missió del Projecte Landsat de la Nasa que ha permès al llarg dels anys posar en òrbita diversos sensors remots per a l'observació de la superfície terrestre amb aplicacions a la cartografia, l'agricultura, la geologia, la hidrologia entre moltes altres àrees d'interès ambiental. Va contribuir al programa Landsat dissenyant l'escàner multiespectral que es va utilitzar per primera vegada en Landsat 1. Va presentar i va obtenir tres patents: dos d'elles són un reflector de radar dissenyat per a rastrejar globus meteorològics i l'altre és una nova antena de rastreig.

Paula Ortiz Álvarez va néixer a Saragossa el 8 de gener de 1979. És una directora, guionista i productora aragonesa que treballa a Get in the Pictures Productions i Amapola Films. Es va llicenciar en 2002 en Filologia Hispànica per la Universitat de Saragossa i va realitzar el Màster d'Escriptura per a Cinema i Televisió de la UAB (2003). A més, es va formar en direcció de cinema en el Graduate Department of Film and TV de la prestigiosa Tisch School of the Arts de la universitat de Nova York (2006 i 2007). També va cursar estudis de màster de guió i teoria literària en UCLA (2008 i 2009), principal centre de formació cinematogràfica de Los Angeles. Al març de 2012 va estrenar el seu primer llargmetratge “De tu ventana a la mía”, protagonitzat per Maribel Verdú, on va obtenir nombrosos premis nacionals i internacionals, i un gran recorregut comercial. Al desembre de 2015 va estrenar “La núvia”, una adaptació lliure de l'obra “Bodas de Sangre”, de Federico García Lorca. L'estrena de la pel·lícula va tenir lloc en la 63 Edició del Festival de Sant Sebastià obtenint una unànime aclamació per part de la crítica. A més, fins a la data la pel·lícula ha estat nominada i premiada àmpliament en els premis Goya 2016, Premis Feroç 2016, Premis CEC 2016, premis Paramount Channel 2016, entre altres, comptant amb premis a la Millor Direcció, Millor Pel·lícula, i Millor Guió Adaptat, entre altres. Totes dues pel·lícules, amb gran èxit en la taquilla espanyola, han estat distribuïdes internacionalment en més de 20 països. Actualment és professora del Grau de Comunicació Audiovisual de la Universitat de Barcelona, i col·labora amb la Universidad de San Jorge de Saragossa.

1 d'octubre 1958 s'inaugura la NASA 1990 Dia Internacional de la Gent Gran 1948 Neix Mimi Koehl, biomecànica 1912 Neix Kathleen Ollerenshaw, matemàtica 2022 Núria Picas, corredora

 

Comencem el mes d’octubre amb un munt de coses i tres dones ben especials.

Tal dia com avui del 1958 s’inaugurà la NASA. La National Aeronautics and Space Administration (NASA) és l'agència governamental dels Estats Units, responsable del programa espacial, de la investigació i exploració espacial.  A l’inici van lluitar contra la URSS en la cursa espaial. Moltes dones hi van treballar i hi treballen. És molt interessant conèixer la feina que ha fet i segueix fent aquesta entitat.

1-O és una nova data assenyalada a casa nostra. La història s’encarregarà de donar-li el seu pes específic però sabem que hi ha un abans i un després d’aquesta data. Encara hi ha moltes lectures, moltes opinions diferents, som massa a prop per veure-ho amb perspectiva. Però és una data que no passarà desapercebuda. Al 2017 es va dur a terme el referèndum d’autodeterminació de Catalunya.

L'Assemblea General de Nacions Unides, a la Resolució 45/106, de 14 de desembre de 1990, va proclamar l'1 d'octubre Dia Internacional de la Gent Gran. La comunitat internacional insta d'aquesta manera a reflexionar sobre els reptes socials i polítics que suposa el creixent envelliment demogràfic i proposa vetllar per una vellesa digna i segura. Governs, associacions, institucions i totes les persones estan convidades a adherir-se a aquesta commemoració i a involucrar-se al desenvolupament d'una societat apta per a totes les edats. La finalitat d'aquesta jornada festiva i reivindicativa és fer que les persones grans siguin per un dia veritables protagonistes i centre d'interès d'arreu del món, i difondre una imatge més positiva de l'envelliment. La diada representa també una oportunitat per conscienciar la societat sobre l'estat en què es troba la gent gran i els desafiaments i problemes que afronta, així com per promoure accions apropiades per defensar-la i per respectar la seva dignitat i saviesa.

 

Comencem amb la biomecànica Mimi Koehl que va néixer tal dia com avui del 1948. És professora de la University of California a Berkeley i directora del Koehl Lab. La seva recerca tracta sobre les regles físiques bàsiques que regeixen els organismes, per a conèixer com l'estructura del cos afecta a la funció mecànica en la naturalesa. Combina per a això tècniques de mecànica de fluids i sòlids amb els de la biologia per a realitzar experiments tant en el camp com en el laboratori.

 

Continuem amb la matemàtica i educadora Kathleen Ollerenshaw que va néixer l’1 d'octubre de 1912. Doctora en matemàtiques (1945), va ser especialista en quadrats màgics. També va ser una política britànica que va ocupar el càrrec d'alcaldessa de Manchester de 1975 a 1976 i va ser consellera en assumptes educatius del govern de Margaret Thatcher en els anys 80.

Núria Picas és una corredora de muntanya catalana. Els primers anys de la dècada del 2010 va guanyar desenes de curses de muntanya de les més destacades. Viu a Berga i s'entrena per les muntanyes dels voltants del Berguedà. Després d'acumular resultats destacats amb la selecció catalana de curses de muntanya, des de l'any 2012 és membre del Buff Pro Team de curses de muntanya, i des de l'any 2014 és col·laboradora de Leksport. Tal dia com avui de 2022 la Núria Picas va guanyar amb rècord la ultratrail Pirineus després d’una greu lesió de turmell que l’havia apartat de l’esport durant 4 anys. Per a ella és la fotografia d'avui.

27 de setembre 1970 Santa Teresa de Jesús nomenada Doctora de l'Església 1966 Neix Stephanie Wilson, astronauta 1972 Neix Gwyneth Paltrow

 

Avui tenim dones Doctores de l’Església, astronautes i actrius. Un còctel de cel ben curiós.

Tal dia com avui de 1970, Pau VI proclama Santa Teresa de Jesús com a Doctora de l'Església: és la primera dona a qui es confereix aquesta distinció. En l'Església Catòlica, un Doctor de l'Església és un sant que ha estat proclamat per un papa o un concili ecumènic com a mestre eminent de la fe. Aquest honor és concedit molt rarament, sols pòstumament, i només després de la canonització.

Originalment, els quatre Doctors de l'Església eren Ambròs de Milà, Sant Agustí, Sant Jerònim i el Papa Gregori I. Havien estat designats el 1298 i eren coneguts com els Grans Doctors de l'Església d'Occident. El 1568 el papa Pius V va reconèixer els Grans Doctors de l'Església d'Orient: Joan Crisòstom, Basili el Gran, Gregori de Nazianz i Sant Atanasi d'Alexandria. Tot i que el beat mallorquí Ramon Llull era conegut com a Doctor Illuminatus, oficialment no es considera un Doctor de l'Església.

Les obres dels doctors són molt diverses en forma i temàtica: Ambròs i Gregori I han deixat epístoles i breus tractats; Caterina de Siena i Joan de la Creu escrigueren teologia mística; i Agustí i Bellarmino va defensar l'Església contra l'heretgia. També hi trobem llibres d'història com el de Beda, o els tractats de teologia del filòsofs escolàstics com Anselm de Canterbury d'Albert Magne o Sant Tomàs d'Aquino.

Fins al 1970, cap dona havia estat nomenada doctora de l'església i en l’actualitat comptem amb quatre Doctores de l’Església. L’any 1970 ho van ser Teresa de Jesús (monja castellana) i Caterina de Siena (monja italiana); l’any 1997, Teresa de Lisieux (monja francesa); i el 2012, Hildegarda de Bingen (monja alemanya).

 

Tal dia com avui del 1966 va néixer a Boston, Massachusetts, Stephanie Wilson. És una  astronauta nord-americana. Stephanie Diana Wilson ha participat en les missions del transbordador espacial STS-121, STS-120 i STS-131 i és candidata elegible per a esdevenir la primera dona que trepitgi la lluna el 2024 com a part del programa Artemis de la NASA.

 

També avui és l’aniversari de l’actriu Gwyneth Paltrow  que va néixer el 1972 a Los Angeles, Califòrnia, Estats Units. Durant la seva trajectòria ha estat guardonada l’any 1998 amb un Oscar  un Globus d'Or com a millor actriu pel seu paper a la pel·lícula “Shakespeare in Love”.  L’any 2011 va rebre el Primetime Emmy a la millor actriu convidada en sèrie còmica per Glee. A la fotografia la veiem en el seu paper de Virginia "Pepper" Potts a “Iron Man” i a diferents pel·lícules dels “Avengers”.

14 de setembre 1752 Calendari Gregorià 1963 Neix M. Begoña Vila, astrofísica de la NASA

 

Avui veiem com es pot anar des de Vigo fins a la NASA. No és nou el fet de que les noies treballin en àmbits científics i algunes ho fan al més alt nivell. També veurem com ens hem posat d’accord per concretar dates al llarg de la Història. Quin embolic! ni les dates són el que són...

Tal dia com avui de 1752 l'imperi Britànic va adoptar el calendari gregorià i es va saltar onze dies. Ahir, per a ells, va ser el 2 de setembre i avui és 14 de setembre. Per això quan consultem coses antigues sovint apareixen en dates properes però que és difícil contrastar amb exactitud. Per això de vegades apareixen aniversaris o esdeveniments en diferents dates. Per a nosaltres no té gran importància perquè tots aquests fets ens serveixen per ampliar la cultureta i per tant com diuen els italians : “si non é vero, é ben trobatto”. Ho donarem per bo per continuar aprenent...

María Begoña Vila Costas va néixer a Vigo el 14 de setembre de 1963. És una astrofísica espanyola especialitzada en l'estudi de galàxies espirals. Va estudiar astrofísica en la Universitat de Santiago de Compostel·la i a l'Institut d'Astrofísica de Canàries (1981-1986) i es va doctorar en astrofísica en el Centre Jodrell Bank per a Astrofísics de la Universitat de Mánchester (1989).En l'actualitat resideix a Washington D. C. i treballa com a enginyera de sistemes en el centre de vol espacial Goddard. És enginyera de sistemes en la NASA del GSFC (Centre de Vol Espacial Goddard) del Fine Guidance Sensor (FGS), sensor que porta el telescopi espacial James Webb, a més de ser l'encarregada de la prova freda final del grup d'instruments abans de la seva integració amb el telescopi. En 2016 va ser premiada per la NASA amb la medalla Exceptional Public Achievement Medal que concedeix a les persones alienes a l'organització però que contribueixen, de manera rellevant, a la missió de l'agència espacial estatunidenca.

En 2022 va rebre la medalla de la NASA 'Exceptional Public Service Medal' pels seus anys dedicats al desenvolupament i al període de posada a punt en òrbita del Sensor de Guia (Fini Guidance Sensor) de JWST que permet que aquest increïble Observatori tingui la precisió i anotació excepcionals necessaris per a obtenir les dades científiques.

Vila és l'encarregada de controlar que el telescopi espacial James Webb tingui la màxima precisió en la presa d'imatges després del llançament, a bord d'un coet Ariane 5, que va tenir lloc el 25 de desembre de 2021. Va presentar el programa de la NASA en espanyol del llançament del Telescopi i va participar en el període de comissió en el centre de Control de Missió a Baltimore i continua involucrada amb l'instrument de guia en les operacions del telescopi espacial James Webb. Ha començat a treballar també en el Telescopi Espacial Nancy Grace Roman.

3 de febrer Sant Blai 1468 mor Guttemberg 1995 Eileen Collins, primera dona que pilota el Transbordador Espaial Discovery

Avui es celebra Sant Blai. Sobre aquesta data el refranyer castellà té diferents propostes. Recomana el refranyer que "Por San Blas, si ya no lo has sembrado, siembra tu ajar". També fa referència al fet que els dies s'allarguen amb la dita "Por San Blas, una hora más". I no s'oblida de les cigonyes, a què al·ludeix en el conegut refrany: "Por San Blas la cigüeña verás, y si no la vieres: año de nieves". Aquestes majestuoses aus migratòries tornen a Espanya per criar des d'Àfrica al febrer o març, anunciant que s'aproximen el bon temps, el sol i la calor. Encara que si l'hivern és fred ("any de neus"), aquest retorn es retarda. Però, en les darreres dècades aquest refrany ha perdut vigència a causa de que aquesta espècie, en molts casos, ja no emigra a trobar a la península Ibèrica abundant menjar en els abocadors i aigua en els regadius, segons destaquen ornitòlegs de SEO / Bird Life. A més, la població de cigonyes, amb més de 30.000 parelles segons el cens realitzat en 2004 augmenta a Espanya cada any.

Per cert, que sobre el mes de febrer, ja ens adverteix una altra dita sobre la meteorologia: "En febrero loco ningún día se parece a otro".

Recordem també que tal dia com avui de l’any 1468 va morir Johannes Gutenberg, inventor de l'impremta. Fins a l’arribada d’aquest invent la única manera de tenir una còpia d’un document o un llibre era tornar-lo a escriure. La impremta és un mètode mecànic destinat a reproduir textos i imatges sobre paper, tela o altres materials. En la seva forma clàssica, consisteix a aplicar una tinta, generalment oliosa, sobre unes peces metàl·liques (tipus) per transferir-la al paper per pressió. Encara que va començar com un mètode artesanal, la seva implantació va comportar una revolució cultural. Més modernament, l'evolució de diverses tecnologies ha donat lloc a diferents mètodes d'impressió i reproducció, com són la flexografia, la serigrafia, el gravat al buit, l'alt gravat, la fotografia electrolítica, la fotolitografia, la litografia, la impressió òfset, la xerografia i els mètodes digitals.

Tal dia com avui de 1995 al Centre espaial John F. Kennedy de Florida (EUA) va tenir lloc l’enlairament de la missió STS-63 del Transbordador espaial Discovery. Per primera vegada a la història va ser pilotat per una dona, Eileen Collins. La coronel Eileen Collins va néixer a Elmira el 19 de novembre de 1956. És una astronauta estatunidenca i antiga pilot de les Forces Aèries dels Estats Units d'Amèrica. Va ser la comandant de la tripulació de la missió STS-114, la primera missió d'un transbordador espacial després del desastre del Columbia. Collins va ser seleccionada per ser astronauta el 1990 i va volar per primera vegada amb un transbordador espacial com a pilot el febrer de 1995. També va ser la primera dona comandant d'una nau espacial EUA amb la missió del transbordador STS-93, llançat al juliol de 1999, que va desplegar l'Observatori de raigs X Chandra.

Com no pot ser d'altra manera la fotografia és per la comandant Eileen Collins. Així li posem cara. La fotografia és del 1998. Una sort que aquestes primeres dones obrin camí per totes aquelles que vulguin continuar-lo... Gràcies per ser-hi i fer l'esforç de no rendir-vos davant les dificultats, que no havien de ser poques... 

1 d'octubre 1958 inauguració de la NASA 1990 Dia de la Gent Gran 2017 Referendum d'autodeterminació

Tal dia com avui del 1958 s’inaugurà la NASA. La National Aeronautics and Space Administration (NASA) és l'agència governamental dels Estats Units, responsable del programa espacial, de la investigació i exploració espacial.  A l’inici van lluitar contra la URSS en la cursa espaial. És molt interessant conèixer la feina que ha fet i segueix fent aquesta entitat.

També es celebra el Dia de la Gent Gran. L'Assemblea General de Nacions Unides, a la Resolució 45/106, de 14 de desembre de 1990, va proclamar l'1 d'octubre Dia Internacional de la Gent Gran. La comunitat internacional anima d'aquesta manera a reflexionar sobre els reptes socials i polítics que suposa el creixent envelliment demogràfic i proposa vetllar per una vellesa digna i segura. Governs, associacions, institucions i totes les persones estan convidades a adherir-se a aquesta commemoració i a involucrar-se al desenvolupament d'una societat apta per a totes les edats. La finalitat d'aquesta jornada festiva i reivindicativa és fer que les persones grans siguin per un dia veritables protagonistes i centre d'interès d'arreu del món, i difondre una imatge més positiva de l'envelliment. Hi ha moltes llars d’infants i parvularis que celebren aquest dia i fan un petit homenatge als avis. La diada representa també una oportunitat per conscienciar la societat sobre l'estat en què es troba la gent gran i els desafiaments i problemes que afronta, així com per promoure accions apropiades per defensar-la i per respectar la seva dignitat i saviesa.

La 1-O és una nova data assenyalada a casa nostra. La història s’encarregarà de donar-li el seu pes específic però sabem que hi ha un abans i un després d’aquesta data. Encara hi ha moltes lectures, moltes opinions diferents, som massa a prop per veure-ho amb perspectiva. Però és una data que no passarà desapercebuda. Al 2017 es va dur a terme el referèndum d’autodeterminació de Catalunya.

La nostra fotografia és per les urnes de l'1-O.

 

19 de novembre 1963 Neix Carles Porta 1969 Trepitgen de nou la Lluna

 

Avui posarem llum a la foscor amb les espelmes d’aniversari del Carles Porta i anirem cap a la Lluna.

Carles Porta i Gaset va neixer a Vila-sana al Pla d'Urgell el 19 de novembre de 1963. És un periodista, productor, director, guionista i escriptor català. Darrerament ha saltat a la fama per l'èxit del seu programa Crims a TV3 i Catalunya Ràdio. Ha rebut el Premi Ondas de Ràdio aquest 2021 al Millor programa de radio per “Crims”, de Catalunya Ràdio. Carles Porta, n’és el director. És un programa que ha recuperat amb rigor periodístic, màxima qualitat i èxit, la narrativa radiofònica de la crònica negra. Ell sempre parla de posar llum a la foscor, avui la llum la posen les espelmes que ha de bufar.

Tal dia com avui de 1969 Charles "Pete" Conrad i Alan Bean es converteixen en el tercer i quart home que camina sobre la Lluna, en arribar-hi amb la missió Apollo 12.  Sempre parlem del primer però  aquests dos astronautes jo els desconeixia per complet. De fet, pensaba que en tota la cursa espaial nomès s’havia anat una vegada a la Lluna. Dons avui parlarem d’aquests dos homes “oblidats” o “desconeguts”.

Charles "Pete" Conrad Jr. va ser un astronauta nord-americà. Llicenciat en enginyeria aeronàutica per la Universitat de Princeton l'any 1953, va aconseguir entrar a la Marina dels Estats Units d'Amèrica, on es va convertir en pilot de proves i més tard en instructor de vol. Va formar part del segon grup d'astronautes triats per la NASA el 1962 que trepitjaria la Lluna al novembre de 1969 bord de l'Apollo 12.

Pete Conrad allunitzà amb el "Intrepid" al novembre de 1969, convertint-se en el tercer home que va trepitjar la Lluna. Un cop va haver baixat del Mòdul lunar i realitzés el seu primer passeig en la superfície del satèl·lit, parlant amb Houston va dir una frase cèlebre que tothom va poder sentir des dels receptors de ràdio i televisió: «Whoopie! Home, aquest va ser un petit pas per a Neil (Armstrong), però ha estat un gran pas per a mi!»

El novembre de 1969, Pete i Bean van allunar a l'Oceà de les Tempestes, on van efectuar nombrosos experiments científics. Per un descuit de Bean amb la rudimentària càmera de televisió de l'època en enfocar directament al sol, cosa que la va fer malbé, es tenen molt poques imatges de vídeo de la missió Apollo 12 sobre la superfície de la lluna. La nostra imatge d’avui és per aquest tercer astronauta a la Lluna.

26 d'octubre 1923 Neix Joan Oró

 

Joan Oró, neix a Lleida tal dia com avui de 1923. Fill d'una família de flequers de Lleida, des de petit es va mostrar interessat pel paper de la humanitat a l'univers. Oró es llicencià en Ciències Químiques a la Universitat de Barcelona el 1947. L'any 1952 emigrà als Estats Units i el 1956 es doctorà en bioquímica al Baylor College of Medicine de Houston. L'any 1955 ingressà a la Universitat de Houston, i el 1963 en va ser nomenat catedràtic. La seva tesi doctoral estudiava el metabolisme de l'àcid fòrmic en els teixits animals. També va fer importants estudis sobre els compostos orgànics existents en sediments terrestres, meteorits i mostres de la Lluna.

A partir del 1963 va col·laborar en diversos projectes d'investigació espacial de la NASA, com el projecte Apol·lo per a l'anàlisi de les roques i altres mostres de material de la Lluna, i el programa Viking per al desenvolupament d'un instrument per a l'anàlisi molecular de l'atmosfera i la matèria de la superfície del planeta Mart. Aplicant els seus coneixements de química i bioquímica, va poder explicar els resultats d'anàlisi de mostres marcianes que s'havien interpretat prèviament com a resultat de l'acció d'éssers vius. Va participar també com a membre de la Junta Espacial de l'Acadèmia Nacional de Ciències, que assessora el Govern dels EUA sobre els projectes d'exploració espacials. Aquests projectes inclouen entre d'altres, l'estació internacional en òrbita terrestre, i el viatge tripulat al planeta Mart.

Va tornar a Catalunya l'any 1980 per col·laborar en els nous plans de desenvolupament energètic i l'estudi de fonts alternatives d'energia. Va ser diputat de CiU per Lleida al Parlament de Catalunya (1980-1981) i assessor en temes científics del president de la Generalitat. Les condicions que el país li oferia no li permetien fer una recerca de qualitat i va tornar a Houston, fins a la jubilació, el 1994.

Entre altres reconeixements, Joan Oró va ser investit doctor Honoris Causa per les universitats de Granada (1972), Houston (1998) i Lleida (1999); guardonat amb la Medalla Narcís Monturiol al mèrit tecnològic i científic (Barcelona, 1982), la Cruz de la Orden Civil de Alfonso X el Sabio (Madrid, 1983), la Creu de Sant Jordi (1991), la Medalla d’Or de la Fundació Catalana per a la Investigació (1996), la Medalla del President Francesc Macià (2000) i la Medalla d’Or de la Generalitat (2004).

Diuen que quan era petit i ajudava al seu pare al forn, entre fornada i fornada tenia una estona i sortia a observar el cel. A partir d’aquí aquella mentalitat científica i curiosa va seguir evolucionant i avançant. I va arribar molt i molt lluny de la seva Lleida natal.

1 d'octubre 1958 inauguració de la Nasa 1990 Dia de la Gent Gran 1-O

Tal dia com avui del 1958 s’inaugurà la NASA. La National Aeronautics and Space Administration (NASA) és l'agència governamental dels Estats Units, responsable del programa espacial, de la investigació i exploració espacial.  A l’inici van lluitar contra la URSS en la cursa espaial. És molt interessant conèixer la feina que ha fet i segueix fent aquesta entitat.

L'Assemblea General de Nacions Unides, a la Resolució 45/106, de 14 de desembre de 1990, va proclamar l'1 d'octubre Dia Internacional de la Gent Gran. La comunitat internacional anima d'aquesta manera a reflexionar sobre els reptes socials i polítics que suposa el creixent envelliment demogràfic i proposa vetllar per una vellesa digna i segura. Governs, associacions, institucions i totes les persones estan convidades a adherir-se a aquesta commemoració i a involucrar-se al desenvolupament d'una societat apta per a totes les edats.

La finalitat d'aquesta jornada festiva i reivindicativa és fer que les persones grans siguin per un dia veritables protagonistes i centre d'interès d'arreu del món, i difondre una imatge més positiva de l'envelliment. Hi ha moltes llars d’infants i parvularis que celebren aquest dia i fan un petit homenatge als avis.

La diada representa també una oportunitat per conscienciar la societat sobre l'estat en què es troba la gent gran i els desafiaments i problemes que afronta, així com per promoure accions apropiades per defensar-la i per respectar la seva dignitat i saviesa.

1-O és una nova data assenyalada a casa nostra. La història s’encarregarà de donar-li el seu pes específic però sabem que hi ha un abans i un després d’aquesta data. Encara hi ha moltes lectures, moltes opinions diferents, som massa a prop per veure-ho amb perspectiva. Però és una data que no passarà desapercebuda.

La nostra fotografia és pel logo de la NASA.

  

12 d'abril 1981 la reutilització arriba a la NASA 1933 neix Montserrat Caballé

Tal dia com avui celebrem l'arribada de la reutilització amb majúscules a la NASA. Fins aquest moment molts dels enginys que construien es convertien a la llarga en brossa espacial. Amb aquest projecte va començar un procés que disminueix (minimitza em sembla agoserat) l'impacte i el cost dels elements dissenyats per les agencies espacials. Nosaltres a casa fem servir diverses vegades la carmanyola i ells van crear un transbordador espacial que han fet servir en diverses ocasions... ja no era tot "utilitzar i llençar".... 

La brossa espacial o ferralla espacial (space debris o space junk en anglès) són objectes creats per l'home que estan actualment en òrbita al voltant de la terra però que no tenen cap tipus d'utilitat pràctica. La preocupació que genera la brossa espacial està creixent en els darrers anys, ja que les col.lisions a velocitats orbitals poden causar greus avaries en satèl.lits operatius a la vegada que poden produir encara més ferralla descontrolada en el procés. Actualment les naus es blinden per intentar lluitar contra aquests impactes, o com a mínim, intentar minimitzar-los. Per això és una fita històrica que l’any 1981 es llancés des de Cap Canaveral, a Houston (EE.UU.), la primera nau espacial reutilitzable de la història: el transbordador Columbia. Us aconsello la plana de la NASA referida a la brossa espacial, al programa Orbital Debris, és molt interessant

http://orbitaldebris.jsc.nasa.gov/index.html  

Avui també és l’aniversari d’una catalana universal Montserrat Caballé. Soprano i cantant d'òpera catalana ha cantat als teatres d’òpera de tot el món. És una de les més grans sopranos d'òpera de la segona meitat del segle XX. Té molta anomenada per la seva tècnica i les seves interpretacions dels grans papers del bel canto de Rossini, Bellini i Donizetti. Va estudiar solfeig, piano i cant al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona. Tot i uns difícils inicis, per la precarietat econòmica de la família i els problemes de salut del seu pare, gràcies a un mecenes, Joan Antoni Bertrand, entra en el món de l’òpera. Va debutar al Liceu l’any 1962 però el seu primer gran èxit internacional va ser l’any 1965 substituint a una indisposada Marilyn Horne en la representació de Lucrezia Borgia al Carnegie Hall de Nova York. La seva actuació causà sensació i la féu famosa al món de l'òpera, arribant a dir el New York Times que la seva veu era la unió de Maria Callas i Renata Tebaldi. Montserrat Caballé ha cantat més de vuitanta papers operístics, des de l'òpera barroca fins a Verdi, Wagner i Puccini, incloent obres de Richard Strauss. També ha cantat cançons populars espanyoles. La seva veu és notable per la seva puresa, pel seu control precís i per la seva potència. Caballé també ha fet incursions en la música pop, per exemple, el duet de Caballé amb el cantant de rock Freddie Mercury, “Barcelona”, es va convertir en l'himne oficiós dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992. Ara, ja retirada, participa en activitats benèfiques: és Ambaixadora de Bona Voluntat de la UNESCO i ha creat una fundació pels nens necessitats a Barcelona.