14 de novembre 1924 Maria Sabaté, primera locutora de Ràdio Barcelona 1997 S'estrena "Anastàsia" 2016 Premi de Comunicació per Carles Capdevila

 

Avui dues estrenes (ràdio i cinema) i el Premi Nacional de Comunicació del 2016. Aquest any en el que les dones són protagonistes no me’n sé estar amb alguns homes: Pepe Rubianes, el meu pare i avui amb Carles Capdevila.

Tal dia com avui de 1924 comença les seves emissions regulars Ràdio Barcelona, l'emissora de ràdio més antiga dels Països Catalans i de l'Estat espanyol, com indica el seu distintiu, EAJ-1. Maria Sabaté, primera veu de Ràdio Barcelona. Finalment, les proves d'emissió van arrencar el 10 d'octubre del 1924. L'èxit d'aquestes proves, junt amb la notificació oficial de la concessió el 12 de novembre, fa que les emissions regulars comencin el 14 de novembre de 1924, a les 18:30h, amb Maria Sabaté al micròfon, que posteriorment va cedir la paraula a Darius Rumeu, alcalde de Barcelona. Després dels discursos de les autoritats i la publicitat es va emetre un concert a càrrec del pianista Torné i el violoncel·lista Oró.

Tal dia com avui de 1997 la Fox estrena la seva primera pel·lícula d'animació “Anastàsia”, una història musical inspirada en la història de la gran duquessa Anastasia Romanova de la Rússia Imperial. Aquesta pel·lícula considerada una fita en l'animació per la seva qualitat, la taquilla i per fer competència a Disney, empresa el regnat de la qual semblava irrevocable. La pel·lícula va obtenir un gran èxit, tant de taquilla com de crítica, sent recompensada en total amb vuit premis i fins a 16 nominacions, incloent dos als Óscar que no va guanyar: millor banda sonora i millor cançó original. Tot i les llibertats artístiques que la pel·lícula va prendre amb la història russa, la recepció crítica i popular a Rússia va ser positiva.

Hi ha gent que sap comunicar i que reben un reconeixement pels seus dons i el seu treball en aquests àmbit. Tal dia com avui de l'any 2016, el Carles Capdevila va rebre el Premi Nacional de Comunicació.  Perquè tingueu una mostra de com era, no me’n puc estar de copiar les seves paraules d’agraïment quan va rebre el Premi Ciutat de Barcelona de Comunicació. Si busqueu una mica trobareu el discurs d'agraïment del premi d'avui.

"Us diré set coses

1. Un minut és poc, en gastaré dos.

2. Gràcies, jurat, per valorar l’humor que educa, per valorar el periodisme que homenatja els educadors. I gràcies per valorar el meu discurs de comiat de l’ARA, del qual n’estic molt orgullós. Però ja és ben curiós que em premieu per deixar l’ARA, i no per haver-lo fundat. Si ho arribo a saber plego abans.

3. És el segon premi important que em donen des que tinc càncer, el primer va ser el Marta Mata. A vegades penso: collons, Carles, sí que deus estar fotut. Però vaja, si em premieu per això tinc molt males notícies: no tinc cap intenció de morir-me, i un cop sobrevisqui no penso tornar el premi.

4. No el penso tornar, perquè de fet no el vull, el premi. El premi el dedico i comparteixo amb tots els mestres, professors, educadors socials, monitors, amb tothom que educa cada dia a primera línia amb passió, vocació, il·lusió i bon humor. Em reconeixeu per posar en valor l’educació en positiu, doncs jo reconec que tot, tot, i tot el mèrit és d’aquests educadors positius.

5. La dotació econòmica tampoc no la vull, els 7.000 euros els cedeixo tots íntegres al Vall d’Hebron Institut d’Oncologia. Tinc la sort que em curen en un hospital públic pioner en recerca i vull que ho continuït sent.

6. I el premi físic el trossejaré o clonaré per donar-ne un bocí a cada membre de la redacció de l’ARA, agraït per la seva complicitat de cinc anys inoblidables.

i 7. Què em queda del premi per a mi? Què m’emporto jo sol? El compromís, la responsabilitat. Dir el currículum que tens al premi Ciutat de Barcelona és l’hòstia. Me’l doneu als 50 anys i ara i aquí em comprometo a treballar 50 anys més per l’educació, per un periodisme ben intencionat, ben educat, ambiciós, que aspiri a transformar la societat, proper als que pateixen i als que els atenen i crític amb tots els poders. I em comprometo a ajudar tant com pugui a fer que Barcelona sigui la capital mundial de les persones, barri a barri, que sigui una ciutat tan intel·ligent que sigui justa socialment, que elimini la pobresa, que posi la gent al centre, que sigui la ciutat del món que tingui millor cura dels nens i dels avis, que sigui el paradís de les persones que tenen cura de les persones, un paradís on l’educació sigui garantia de meritocràcia. Visca la Barcelona educada i educadora!"

Com diria el Victor Küppers: “ole, ole y ole!” LLegiu-lo bé no hi manca ni hi sobra res ni en la forma ni en el fons.

Carles Capdevila era un gran comunicador i el trobem molt a faltar. Ens agradaria saber com encararia ell aquests temps tan convulsos amb el seu humor tan propi. El seu record ens acompanyarà sempre.

18 de juny 1928 Mor Roald Admunsen

 

El nostre protagonista d'avui és un explorador. A principis del segle XX encara quedaven parts del món desconegudes... ell va ser l'explorador del gel, de les regions polars.

Roald Engelbregt Gravning Amundsen va neixer a Borge, Noruega, el 16 de juliol de 1872 i va morir al Mar de Barents el 18 de juny de 1928 quan anava a rescatar el seu competidor Scott. Fou un explorador noruec de les regions polars. Va dirigir l'expedició a l'Antàrtida que va assolir el Pol Sud per primera vegada el 14 de desembre de 1911. També va ser el primer a solcar el Pas del Nord-Oest, que unia l'Atlàntic amb el Pacífic, i va formar part de la primera expedició aèria que va sobrevolar el Pol Nord. També va ser la primera persona a localitzar la situació del Pol nord magnètic.

Roald Amundsen comptava amb una excel·lent formació naval i una especial habilitat en les tècniques de supervivència, apreses en part de la seva experiència en esports hivernals, en la vida dels esquimals, i en les expedicions que el van precedir. En les seves diferents expedicions va comptar amb un reconegut equip en els camps de la navegació, de l'esquí, de l'enginyeria aeronàutica i de l'aviació. Juntament amb Fridtjof Nansen (que va inspirar Amundsen amb la travessia de Groenlàndia que va realitzar el 1888), és l'explorador més cèlebre de la història de Noruega.

Suggeriment: us ajudarà a entendre aquesta situació i aquest personatge el visionat de la pel·lícula. Segur que us cridarà l'atenció l'evolució dels materials de protegir l'ésser humà del fred. El cartell de la pel·lícula ja és molt evident.

 

19 de desembre 1915 Mor Alois Alzheimer 2015 S'estrena "El despertar de la fuerza" de la saga d' "Stars War"

 

Alois Alzheimer va morir a Breslau el 19 de desembre de 1915, als 51 anys d'un atac al cor. Fou un psiquiatra i neuròleg alemany que va identificar per primera vegada els símptomes del que després es coneixeria com malaltia d'Alzheimer. Els va observar en una pacient que va veure el 1901, i va publicar el 1906 els descobriments que va fer en examinar post mórtem el seu cervell. No va escriure mai una obra en solitari.

La Alzheimer's Association ha creat una llista senyals d'advertència de la malaltia d'Alzheimer i altres tipus de demència. Cada individu pot experimentar una o més d'aquestes senyals a graus diferents. En notar qualsevol d'elles cal consultar el metge. És cert que d’alguna manera tots, a partir de certa edat podem tenir dificultats en aquests camps per tant cal observar sense angoixa i si es tornen repetitius cal fer la consulta pertinent.

1.- Canvis de memòria que dificulten la vida quotidiana.

2.- Dificultat per planificar o resoldre problemes.

3.- Dificultat per exercir tasques habituals a la casa, a la feina o en el seu temps lliure.

4.- Desorientació de temps o lloc.

5.- Dificultat per comprendre imatges visuals i com els objectes es relacionen entre sí.

6.- Problemes amb l'ús de paraules en la parla o l'escrit.

7.- Col.locació d'objectes fora de lloc i la manca d'habilitat per retraçar seus passos.

8.- Disminució o falta de seny (prendre bones decisions).

9.- Pèrdua d'iniciativa per prendre part en el treball o en les activitats socials.

10.- Canvis en l'humor o la personalitat.

Realment són malalties molt dures i els cuidadors i familiars pateixen molt. Cal una gran fortalesa per portar aquestes circumstàncies. Els creients demanem força a Déu per portar aquestes malalties amb dignitat.

Tal dia com avui del 2015 es va estrenar "El despertar de la Fuerza". "Star Wars" ocupa portades no només de revistes de cinema sinó també de diaris a tot arreu. És un fenòmen mundial. "La guerra de les galàxies" (Star Wars en anglès) és una sèrie de pel·lícules de ciència-ficció creades pel guionista, productor i director George Lucas. La primera pel·lícula, "Una nova esperança", va comptar amb els actors Mark Hamill, Harrison Ford, Carrie Fisher, Alec Guinness, Anthony Daniels, Kenny Baker, Peter Mayhew, Peter Cushing i David Prowse i, tot i que va tenir nombroses dificultats durant la producció, 20th Century Fox es va encarregar finalment de la seva distribució. La seva estrena va ser el 25 de maig de 1977. Ara, a partir de demà podrem veure la darrera producció que compta amb molts d’aquells actors. La saga cinematogràfica de Star Wars ha derivat en altres mitjans, com ara: llibres, sèries de televisió, videojocs, còmics i jocs de rol. Aquests suplements formen el denominat «Univers expandit».

Ja ha arribat el dia... "que la Força us acompanyi!!!!"

18 de desembre Quart diumenge d'Advent Mare de Déu de l'Esperança 1946 Neix Steven Spielberg 1963 Neix Brad Pitt

 

Avui l’església celebra el dia de la Mare de Déu de l’Esperança. També se la coneix com la Mare de Déu de la O perquè les cançons que li dedicaven començaven amb un OOOOOh! I així es va quedar. Però l’OOOOh d’avui va de cinema. Celebrem l’aniversari de dos persones importants en el món del cinema.

Steven Allan Spielberg va neixer a Cincinnati, Ohio, el 18 desembre de 1946. És un director, guionista, productor de cinema i dissenyador de videojocs dels Estats Units. És un dels directors més reconeguts i populars de la indústria cinematogràfica mundial. Candidat set vegades als Premis Oscar en la categoria de millor director, obtenint el premi en dues ocasions, amb "La llista de Schindler" (1993) i "Saving Private Ryan" (1998). Tres de les seves pel·lícules ("Jaws", "ET: the Extra-Terrestrial" i "Jurassic Park") van aconseguir rècord de taquilles i es van convertir en les pel·lícules de major recaptació en el seu moment. També va dirigir les pel·lícules d’Indiana Jones. Ha estat també condecorat amb l'Ordre de l'Imperi Britànic i la National Humanities Medal. Gran aficionat al còmic, té una gran col·lecció, que inclou el número 1 de la revista Mad. En el món de l'espectacle, se’l coneix com "El Rei Mides de Hollywood". Segons la revista Forbes, la fortuna de Spielberg supera els 7 mil milions de dòlars norteamericans. Vanity Fair va publicar la llista dels Top 40 celebritats de Hollywood amb més ingressos al llarg de 2010 i Spielberg va ser classificat en tercer lloc en la llista, va guanyar un estimat d'uns 80 milions de dolars.

William Bradley "Brad" Pitt va neixer a Shawnee, Oklahoma, el 18 de desembre de 1963. És un actor i productor de cinema nord-americà. A més de pel seu treball interpretatiu, pel qual ha estat nominat en tres ocasions als Premis Oscar i en quatre als Premis Globus d'Or, la seva significativa presència mediàtica es deu també a la seva consideració com un dels homes més atractius del món. Pitt va començar la seva carrera interpretativa en aparèixer com a convidat en programes de televisió, entre els quals s'inclou un paper en el serial televisiu "Dallas" (1987). Posteriorment, va obtenir reconeixement de la premsa amb la interpretació del cowboy autoestopista que sedueix al personatge de Geena Davis a la pel·lícula "Thelma & Louise" (1991). Els primers papers protagonistes de Pitt en produccions d'alt pressupost van ser "A River Runs Through It" (1992) i "Entrevista amb el vampir" (1994). També va participar juntament amb Anthony Hopkins en el drama "Llegendes de passió" (1994), paper que li va fer obtenir la seva primera nominació als Premis Globus d'Or. El 1995 va rebre aclamació de la crítica per les seves interpretacions en el film de suspens "Seven" i en el de ciència ficció "Dotze micos", sent aquesta última la que ho va fer guanyar un Globus d'Or en la categoria de millor actor de repartiment i una nominació al Premi Oscar. Quatre anys més tard, va protagonitzar l'èxit de culte "Fight Club" (1999), i poc després va actuar en l'exitós film "Ocean's Eleven" (2001) en el paper de Rusty Ryan i el mateix en les seves seqüeles, "Ocean's Twelve" (2004) i "Ocean's Thirteen" (2007). Els seus màxims èxits a nivell comercial han estat "Troia" (2004) i "Sr i Sra. Smith" (2005). Pitt va rebre la seva segona nominació al premi de l'Acadèmia pel seu paper protagonista en la pel·lícula "El curiós cas de Benjamin Button" (2008) i la seva tercera nominació quatre anys més tard, en la mateixa categoria, per "Moneyball" (2011).

Suggeriment: Podem començar a fer una llista de pel·lícules per veure durant les vacances de Nadal. Entre les dues persones que avui fan anys tenim una mostra de gairebé tots els estils de cinema.

Avui és el Quart diumenge d'Advent i encenem la quarta espelma de la corona d'Advent això en recorda que el Nadal es celebrarà la propera setmana (en aquest cas, el diumenge vinent).

6 d'octubre 1927 Primera pel·lícula sonora 1993 Michael Jordan es retira per primera vegada

Els protagonistes d’avui pertanyen a dues de les activitats de lleure més practicades en el segle XX: el cinema i l’esport.

Tal dia com avui del 1927 es va projectar al cinema Warner de Nova York la primera pel·lícula sonora: "El cantor de jazz". Fins aquest moment parlem de cinema mut perquè no hi ha so i s’acompanya d’un senyor que toca el piano. És una revolució pel món del cinema que es puguin sentir les veus i els sorolls, fins i tot música. El cinema s’acostava a la vida real. Van aparèixer nous actors i actrius perquè els del cinema mut sobreactuàven i es necessitava una expressivitat diferent. 

Als Estats Units tenen diferents esports nacionals: el beisbol i el basquet (el futbol mai ha estat massa arrelat malgrat es facin equips amb grans estrelles....). La NBA, lliga nacional de basquet mou un grandíssim pressupost i moltíssima gent. Dons tal dia com avui, de 1993, el jugador de bàsquet Michael Jordan va anunciar la seva retirada. Es va retirar per primera vegada el 1993, després el 1999 i finalment el 2003. Se’l coneixia com “Air”, “His Royal Airness” (la seva majestat aèria) o “Air Jordan”. És considerat per la majoria dels especialistes el millor jugador de bàsquet de la història, per això va ser nominat a la Llista dels 50 millors jugadors de la història de l'NBA elaborada l'any 1996. Va guanyar sis anells de campió de l'NBA amb els Chicago Bulls, on va aconseguir una mitjana de 30,1 punts per partit, la mitjana més gran de la història de la lliga. A més, també va guanyar 10 títols com a màxim anotador, va ser escollit 5 vegades com el MVP de la temporada, 6 com el MVP de les finals, en deu ocasions va formar part del millor quintet de l'NBA, i nou vegades en el millor quintet defensiu; durant tres temporades va ser líder en robatoris de pilotes, i un cop va rebre el premi al millor defensor de la temporada. Des de 1983, ha sortit a la portada de la prestigiosa revista esportiva Sports Illustrated en 49 ocasions, tot un rècord, a més de ser anomenat el 1991, "Esportista de l'Any". Va ser reconegut com el "millor atleta del segle XX" per ESPN.

Suggeriments pel cap de setmana 9 i 10 d'abril

Us proposem un seguit d'activitats arreu del territori per aquest cap de setmana.

És temps de Passió. La podreu veure a (per ordre alfabètic perquè ningú s’enfadi...) Cervera,  Esparreguera, Llinars del Vallès, Olesa de Montserrat i Ulldecona.

En el context del Dia de la Dona 2020, nou museus catalans ens presentem una col·lecció de vídeos contes que posen en valor nou dones rellevants de la cultura, la ciència i les arts. Podreu conèixer d’una manera lúdica i entretinguda de dones amb una biografia d’allò més interessant. Tots els contes estaran reunits al canal de Youtube expressament creat per aquest cicle de narracions infantils. Pots seguir també a #PetitesHistoriesGransDones

Durant al mes d’abril podreu veure cinema a diferents poblacions. El Cicle Gaudí és un projecte que impulsa l’Acadèmia del Cinema Català amb el suport de les quatre Diputacions Catalanes, la Generalitat de Catalunya i la Fundació Víctor Grífols i Lucas. És l’únic circuit estable a Catalunya que promou el consum de cinema català arreu del territori. En el marc d’aquest cicle es projecta cada mes una pel·lícula catalana estrenada recentment a sales comercials a una xarxa de 66 poblacions. Aposta pel cinema de proximitat, programant exclusivament cinema de producció catalana amb l’objectiu de prestigiar la cinematografia feta aquí i fomentar un hàbit de consum en el públic català.

Activitats especials

Activitats religioses:

Diumenge a les 11 del matí  podeu anar a la Processó de Diumenge de Rams a Barcelona. Sortida del Pas de la Burreta. Inici i final a la Parròquia de Sant Agustí.

Diumenge de 18.00 a 21.00 hores hi ha la Processó de la Bona Mort amb inici i final a la Parròquia Major de Santa Anna (darrera de la Plaça de Catalunya al carrer Rivadeneyra). 

Activitats gastronòmiques:

Comencem amb els pèsols de Llavaneres. El calendari d'activitats gastronòmiques de la comarca dona el tret de sortida amb les Jornades Gastronòmiques, i te com a protagonista el pèsol del Maresme.

Fira de la Cervesa artesana al Pla de Santa Maria.

Diumenge hi ha la Quarta Favatada “De l’hort al plat” a Valls amb activitats per a tota la família.

Aquest cap de setmana és Festa Major a Bellpuig.

Una exposició molt curiosa al Monestir de Santa Maria de Pedralbes que podreu veure fins el 17 d’abril: "La lluna de Lotus" Art i poesia de la monja budista Ōtagaki Rengetsu del segle XIX. 

Exposició al CaixaFòrum fins el 17 d’abril: “Homo ludens. Videojocs per entendre el present” parteix d'una visió antropològica del joc i entén els videojocs com la seva expressió contemporània més estesa. Posa en relleu com els videojocs transcendeixen l'àmbit estricte de l'acte de jugar, perquè són una indústria, un mitjà cultural i una proposta creativa a través de la qual podem comprendre millor el nostre present. Youtubers, MMORPG, Demo, AFK, NooB, Grinding... són termes que a cop de like o retuit s'imposen en una vocabulari comú que naturalitzem i interioritzem per crear, així, un imaginari tecnosocial que s'expandeix cada dia i que manté el videojoc a l'epicentre. Dividida en sis sales, aquesta exposició dedica cada sala a un àmbit en què l'ésser humà –conscientment o no– es pot relacionar amb el videojoc. Les obres que la formen destaquen pel paper central que tenen com a fenomen cultural, estètic i artístic. El recorregut per les sales comença mostrant com certes mecàniques de joc universals perviuen en els videojocs. A partir d'aquesta idea, la mostra posa en relleu els mecanismes subjacents a la indústria i mostra el videojoc com un producte que influeix en la nostra manera de treballar, consumir i estimar. També destaca l'aproximació al videojoc com a material de creació artística i com a llenguatge de creació que desborda els gèneres i els formats tradicionals. Més informació sobre l'exposició al web del CaixaForum. L’accés és gratuït pels clients de Caixabank.

Fins al gener del 2023 cada mes el Museu d’Història de Tarragona tria una peça com la peça del mes per divulgar la seva història. Cada mes, al pati de la Casa Castellarnau s'exposa un objecte de la col·lecció municipal en una vitrina, juntament amb un cartell que explica la seva singularitat, i és visible des del carrer.

La imatge és per la Passió d'Ulldecona, la darrera en l'ordre alfabètic.

8 de febrer 1834 Neix Mendeléiev 1828 Neix Jules Verne 1920 Neix Josep Maria Ballarín

 

Els protagonistes d’avui són un químic, el pare de la ciència ficció i un mossèn ben especial.

Tal dia com avui del 1834 va néixer Dmitri Ivànovitx Mendeléiev. Va un destacat químic rus, catedràtic de la Universitat Imperial de Sant Petersburg, famós per haver descobert la llei periòdica el 1869 amb la qual va classificar els elements químics en la taula periòdica. Aquesta classificació li permeté preveure l'existència d'elements químics encara no descoberts, com ara el gal·li, el germani i l'escandi, predir-ne amb molta exactitud les propietats, així com detectar errors en els valors de propietats d'elements ja coneguts, com la massa atòmica o les valències, mal calculades. Per altra banda, també fou el descobridor de la temperatura crítica (que ell anomenà temperatura absoluta d'ebullició) i formulà per primera vegada l'equació d'estat dels gasos ideals tot identificant la constant del gasos com una constant universal i calculant-ne el valor de manera molt precisa. A més a més, tingué un paper destacat com a assessor del govern rus en relació amb la modernització de la major part dels sectors industrials del país, que havien quedat molt endarrerits respecte als països europeus i als Estats Units. Fou guardonat amb el Premi Demídov (1862); la medalla Davy (1882); el Faraday Lectureship Prize (1889) i la medalla Copley (1905). Va ser nomenat Doctor honoris causa per les universitats d'Edimburg, Göttingen, Oxford, Cambridge, Princeton, Glasgow i Yale. Però  malgrat el seu prestigi internacional, mai va ser admès com a membre de l'Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg i la seva candidatura al Premi Nobel de Química va ser rebutjada dues vegades (1905 i 1906).

Jules Gabriel Verne va néixer a Nantes el 8 de febrer del 1828. Va ser un escriptor francès conegut especialment per novel·les en què apareixen molts temes de ciència-ficció i un nombre considerable d'invents tècnics. Una de les seves idees era la «novel·la de la ciència»: escriure aventures basades en els invents i avenços científics i tècnics. És el segon autor més traduït de tots els temps, després d'Agatha Christie, segons Index Translationum. Juntament amb H. G. Wells, és considerat un dels pares de la ciència-ficció. Durant molts anys, va viure a la ciutat d'Amiens, a la casa que, avui dia, és un museu en honor seu.

Les obres de Verne s'han caracteritzat per ser anticipacions sorprenentment semblants dels temps moderns. “París al segle XX” n'és un exemple: en l'obra, s'hi descriuen l'aire condicionat, els automòbils, Internet, la televisió i altres invents molt similars als que existeixen en l'actualitat. Un altre exemple n'és el “De la Terra a la Lluna”, que és increïblement semblant al Programa Apollo, ja que tres astronautes són llançats a l'espai des de la península de Florida i recuperats mitjançant l'aterratge. En el llibre, la nau espacial és llançada des de Tampa, Florida, que es troba a uns 200 km de cap Canaveral, des d'on es van enlairar els coets del Programa Apollo. També va descriure amb exactitud invents que encara no existien, com ara l'helicòpter, i territoris i regions de la Terra que encara no havien estat explorats, com els pols. Alguns dels llibres que va escriure són: (1863) Cinq semaines en ballon (Cinc setmanes en globus), (1864) Voyage au centre de la Terre (Viatge al centre de la terra), (1865) De la terre à la lune (De la Terra a la Lluna), (1867-68) Les Enfants du capitaine Grant (Els fills del capità Grant), (1869-70) Vingt mille lieues sous les mers (Vint mil llegües de viatge submarí), (1873) Le Tour du Monde en quatre-vingts jours (La volta al món en vuitanta dies), (1876) Michel Strogoff (Miquel Strogoff), (1878) Un capitaine de quinze ans (Un capità de quinze anys), (1882) L'Ecole des Robinsons (Escola de Robinsons),  (1994) Paris au XXe siècle (escrita l'any 1863, però no fou publicada fins al 1994).

Josep Maria Ballarín i Monset va néixer a Barcelona el 8 de febrer de 1920. Va ser un capellà i escriptor català. Popular i singular, controvertit i prolífic, va construir una obra literària extensa, amb títols d'una gran repercussió en vendes com “Mossèn Tronxo” i “Santa Maria, pa cada dia”. El 1953, esdevingué el capellà de Santa Maria de Queralt. A partir d'aleshores, escriure es convertí en bona part de la seva tasca pastoral. El 1988 fou traslladat a la parròquia de Gòsol, on exercí com a vicari. El 1995 li fou concedida la Creu de Sant Jordi en reconeixement de la seva tasca religiosa i literària. El 1996 guanya el Premi Ramon Llull de novel·la amb l'obra Santa Maria, pa cada dia. El primer d'agost de 2004 li fou concedida la Medalla d'Or de la ciutat de Berga.

Suggeriments: Començarem per posar en agenda una visita a l’exposició “Tot és química” del Museu de la Ciència i la Tècnica de Terrassa, per recordar la feina de Mendeléiev. Després podem veure quins llibres de Juli Verne podem llegir. Sempre són més interessants que el pas al cinema de moltes de les obres. La lectura ens permet imaginar i hi trobem molts més detalls. També podeu posar a la llista algun llibre de Josep M. Ballarín, veure alguna de les seves entrevistes o el seu comiat a You Tube. I per airejar l’esperit podem anar al Santuari de Santa Maria de Queralt o a Gòssol...  

26 de gener Dia d'Austràlia 1905 el diamant més gran del món 1925 neix Paul Newman

 

Els protagonistes d’avui es situen en països ben llunyans: comencem amb el Dia d’Austràlia, seguim amb  el diamant més gran del món i per últim el portador d’uns ulls que enamoraven a través de la gran pantalla.

Avui es celebra el Dia d’Austràlia. En aquesta data es commemora l'arribada dels primers britànics als antípodes el 1787. El país es paralitza, els parcs i les platges s'omplen de joves i famílies i barbacoes. Les ciutats es decoren amb banderes i el cel amb focs artificials, perquè tots a l'uníson puguin cridar orgullosos: Sóc Australià! Però l'arribada dels primers britànics a Austràlia també és motiu per a una cosa totalment diferent a una celebració. És per això que molts australians també utilitzen aquest dia per penedir-se del que dos segles enrere els seus avantpassats van fer en aquest país, especialment els primers habitants d'Austràlia. I així, en lloc de pintar-se la cara de blau amb estrelles per la seva estimada bandera, decoren la cara amb pintures vermella i negra i un cercle groc: la bandera aborigen.

Tal dia com avui de 1905, a Sud-àfrica, a la mina Premier de Trasvaal, es descobreix el diamant més gran del món amb una massa de 3.016 quirats, al qual es bateja amb el nom de diamant "Cullinan". Un tallador holandès, Isaac Asscher, el tallarà i en farà 9 diamants grans i 100 peces més petites. El més gran, de 530 quirats, serà "La gran estrella d'Àfrica", que es caracteritzarà per ser el diamant més transparent, més pur i de més qualitat del món. Saps quina diferència hi ha entre diamant i brillant? Diamant és la pedra en sí, i brillant és aquesta pedra tallada que optimitza la seva aparença i la forma en la que reflexa la llum. Una bona talla incrementa el valor d'un diamant però una mala talla el pot desvalorar. 

Paul Newman va néixer el 26 de gener de 1925. Va ser un actor i director de cinema estatunidenc. Va enamorar a moltes generacions de jovenetes, i no tan jovenetes. Va ser molt apreciat com a actor, considerat com un dels darrers grans actors del Hollywood daurat, però també com a persona, per les seves activitats en favor dels drets civils i les seves nombroses obres humanitàries (defensà els drets dels homosexuals, va organitzar campaments per a nens amb el càncer i va ajudar econòmicament centres per a persones amb problemes de droga i d'alcohol). Va estar casat amb la seva segona dona, l'actriu Joanne Woodward, des del 1958 fins a la seva mort, l’any 2008. El jove Paul, que era un brillant esportista, també va començar a interessar-se molt d'hora pel teatre, cosa que la seva mare va encoratjar. Als 17 anys va actuar per primer cop en l'obra Robin Hood, amb el grup de teatre de l'institut on estudiava (el Shaker Heights High School). Va continuar els seus estudis a la universitat d'Ohio i va completar-los acabada la guerra, a la Universitat Kenyon, on va obtenir el graduat de ciències econòmiques i va formar part de l'equip de futbol americà. L'any 1943 es va allistar a la Marina i va ser enviat al Pacífic, a Okinawa i a Guam, participant així en la Segona Guerra Mundial com a metrallador d'avió bombarder (hauria desitjat ser pilot, però el seu daltonisme li ho va impedir). Durant la contesa va ser ferit, la qual cosa li impedí practicar l'esport de manera professional, decidint-se així per una carrera teatral. De retorn al país, i després de finalitzar els seus estudis, es va inscriure a la Universitat Yale i a l'Actors Studio per estudiar-hi la interpretació. Les curses de cotxes van constituir l'altra gran passió de Newman. Va interessar-s'hi per primer cop durant el rodatge de Winning. Era l'any 1968 i, malgrat el seu daltonisme, va esdevenir pilot professional. Va participar en diverses curses, guanyant-ne algunes (va quedar segon a les 24 hores de Le Mans l'any 1979). L'any 1983 va crear una escuderia, la Newman/Haas Racing, que ha esdevingut molt prestigiosa en els circuits de curses americans. Fins a l'any 2005 encara va participar en curses com a pilot, convertint-se en el pilot de més longevitat dels circuits.

Va ser actor i director de nombroses i aclamades pel·lícules i va acabar la seva carrera professional posant veu a Doc Hudson de Cars, l’any 2006. Va rebre molts premis des de l’Oscar a Baftas passant pel Globus d’Or o l’Os d’argent.

Suggeriment: Avui et proposo fer uns caps de setmana de cinema. Caldrà que triis quines pel·lícules vols veure de Paul Newman. Veuràs que n’ha fet de tots els estils. Crispetes, manteta i que comenci l’espectacle.

19 de desembre 1986 neix Leire Landa 1997 s'estrena "Titanic" 2021 Marató de TV3: Salut Mental

Avui tres històries de superació: Leire Landa, el Titanic i la Marató de TV3. Davant de la dificultat busquem altres sortides, busquem avançar.

Leire Landa és una jugadora de futbol que va néixer a Irun, Guipúscoa, el 19 de desembre de 1986. Juga a la posición de defensa, va jugar amb la sel·lecció española absoluta en 26 ocasions incloent l'Eurocopa 2013 i el Mundial 2015. Va començar la temporada 2001-1002 a Oiartzun, va pasar per la Reial Societat, per l’Atlètico de Madrid i finalment va acabar la seva carrera esportiva al Futbol Club Barcelona. Es va retirar al final de la temporada 2016-17.

Hi ha moltes estrenes cinematogràfiques que es fan durant les festes de Nadal. Aquest va ser el cas de la pel·lícula “Titanic” que es va estrenar el 19 de desembre el 1997. És una pel·lícula estatunidenca produïda i dirigida per James Cameron el 1997 sobre l'enfonsament del vaixell RMS Titanic.

Està protagonitzada per Leonardo DiCaprio i Kate Winslet com Jack Dawson i Rose DeWitt Bukater respectivament, membres de diferents classes socials que s'enamoren durant el viatge inaugural del vaixell el 1912. La pel·lícula està co-protagonitzada per Billy Zane que interpreta el paper de Caledon Hockley, promès de Rose, Bill Paxton que interpreta a Brock Lovett, cap d'una expedició de recerques submarines de l'època actual i Gloria Stuart, que interpreta la Rose de l'any 1995.

Hi ha documentals molt interessants que parlen tant dels fets reals de l’enfonsament del Titanic com dels decorats i efectes especials que es van fer servir per a la pel·lícula els quals van ser espectaculars.

Avui té lloc la 30ª Marató de TV3. Parlen de “trencar murs per la salut mental”. Segurament és nomès una coincidencia però coincidir amb el record d’un vaixell que es creia superior i invencible que es va trencar i enfonsar. Potser és una metàfora del que passa al cervell, màquina perfecte que per algún motiu s’espatlla i no funciona com estava esperat. Hi ha vegades que pot haver-hi solució i tornem a l’estat inicial; i altres vegades hem d’aprendre a viure amb la nova situació.

Des de fora no es veu més que per les accions que fan els qui pateixen aquestes dolències. Tots podem ajudar a que puguin viure amb elles i gaudeixin dels avenços que els portin els equips d’investigadors sobre el tema. Doble possibilitat, doble obligació moral, doble compromís personal. Acceptar i acompañar; alhora col·laborar amb la Marató trucant al telèfon de la Marató. Feu el vostre donatiu. Tot compta, tot suma per una bona causa.

18 de desembre Mare de Déu de l'Esperança 1946 Neix Steven Spielberg

 

Avui celebrem el dia de la Mare de Déu de l’Esperança. Se la coneix com Mare de Déu de la O perquè les seves invocacions sempre comencen per l’exclamació “Oh” i la tradició popular la va convertir en “Maria de la O”.

Avui parlem d’una bèstia cinematográfica en un cos menut però una personalitat molt rica, en tots els sentits de la paraula.

Steven Allan Spielberg va néixer a Cincinnati, Ohio, el 18 de desembre de 1946. És un director, guionista i productor de cinema, dissenyador de videojocs i empresari de l'entreteniment estatunidenc que ha rebut l'Orde de l'Imperi Britànic. La revista Forbes situa el patrimoni net de Spielberg en 3.100 milions de dòlars. El 2006, la revista Premiere va situar-lo com la figura més potent i influent de la indústria del cinema. El Time el va classificar com una de les 100 persones més importants del segle. A finals del segle XX, la revista Life el va nomenar la persona més influent de la seva generació. Amb tots aquests reconneixements podeu fer-vos una idea de que ens trobem davant d’una persona que està fent història.

En una carrera d'unes quatre dècades, les pel·lícules de Spielberg han tocat tota mena de temes i gèneres. Les primeres pel·lícules de ciència-ficció i aventures, de vegades molt dirigides al públic infantil, es van considerar com un arquetip de les superproduccions de Hollywood. Els anys següents les seves pel·lícules van començar a enfocar temes com l'Holocaust, l'esclavatge, la guerra i el terrorisme.

Spielberg va guanyar l'Oscar al millor director el 1993 per "La llista de Schindler" i el 1998 per "Salvem el soldat Ryan". Tres pel·lícules de Spielberg, "Tauró" (1975), ET, l'extraterrestre" (1982), i "Jurassic Park" (1993), van batre rècords de taquilla, convertint-se en la pel·lícula amb més recaptació fins al moment. Fins ara, la recaptació total de totes les pel·lícules dirigides per Spielberg és de més de 8.500 milions de dòlars a tot el món.

Fundador de la societat de producció Amblin Entertainment i cofundador dels estudis DreamWorks SKG, també ha creat la Shoah Foundation Institute for Visual History and Education, amb l'objectiu de recollir els testimonis de tots els supervivents de l'holocaust.

De petit va pasar por a l’escola perquè l’assetjaven per ser jueu. Recorda la seva infantesa com una època molt difícil però també hi va trobar la seva passió. Sempre va estar fascinat per la indústria del cinema, des que va veure L'espectacle més gran del món el 1952. Als 7 anys va començar a fer pel·lícules d'aventures en 8 mm, amb els seus amics i companys de classe fent d'actors (algunes escenes d'aquestes pel·lícules s'han inclòs en una edició extra del DVD de Saving Private Ryan). De petit cobrava entrades per les seves pel·lícules casolanes (les quals incloïen accidents de trens que ell representava amb el seu joc de trens Lionel) mentre la seva germana venia crispetes. Als 11 anys roda el seu primer curt, The Last Train Wreck (1957), on dos trens de joguina xoquen, i als 12 anys ja tenia acabada la seva primera producció amb guió i actors inclosos: The Last Gun (1959), un western de 4 minuts de duració, amb la càmera de 8 mm del seu pare. Un any després, als 13 anys, Spielberg va guanyar un premi per una pel·lícula de guerra de 40 minuts de durada que portava el títol de “Escape to Nowhere”, basada en una batalla a l'est d'Àfrica. El 1963, als 16 anys, la seva producció de 140 minuts anomenada “Firelight”, basada en la història d'un atac d'OVNIs, escrit per la seva germana Nancy, que posteriorment l'inspiraria per a realitzar “Encontres a la tercera fase”, i que tenia un pressupost de 500 dòlars. La pel·lícula va ser projectada en un teatre especialment llogat pel seu pare, generant 1 dòlar de beneficis. També va fer diverses pel·lícules de la Segona Guerra Mundial inspirades en les històries que son pare li contava.

A partir d’aquí comença una vida dedicada al cinema amb mil títols importants des de “Tauró” fins a “ET” passant per tots els Indiana Jones, els Men in black, els Retorns al Futur o els Transformers…  i aquest darrer any la darrera adaptació de “West side story”.

Suggeriment: Si ens proposéssim en el any 2022 veure cada setmana una pel·lícula de Steven Spielberg, amb les que té fins aquest moment, tindríem cinema fins l’entrada del 2024. Se’m fa molt difícil suggerir-ne una així que depèn del moment crec que et toca fer una tria. N’hi ha per tots els moments: per relaxar-se i gaudir, per patir per una realitat dolorosa però real, per somiar amb personatges fantàstics… tu tries.

Felicitem a totes les noies que porten el nom d'Esperança ! Per molts i bons anys!

14 de novembre 1888 Inauguració de l'Institut Pasteur 1983 Núm 1 la cançó d'"Oficial i cavaller"

 

Avui tenim un centre d’investigació de primer ordre i una cançó que s’ha convertit en una de les més romàntiques de la història.

Tal dia com avui de 1888 s’inaugura a Paris l’Institut Pasteur. L'Institut Pasteur és una fundació francesa sense ànim de lucre que es dedica a l'estudi de la biologia, dels microorganismes, de les malalties i de les vacunes. Anomenat Institut Pasteur en honor de Louis Pasteur, el seu fundador i primer director que, el 1885, va descobrir la primera vacuna contra la ràbia. Va ser fundat el 4 de juny de 1887, gràcies a una subscripció nacional i inaugurat el 14 de novembre de 1888. Durant més d'un segle, l'Institut Pasteur ha estat al capdavant de la lluita contra les malalties infeccioses. Aquesta organització internacional d'investigació, amb seu a París, ha estat la primera a aïllar el 1983 l'VIH, virus que provoca la sida. Al llarg dels anys, ha estat en l'origen de descobriments revolucionaris que han permès a la medicina controlar malalties virulentes, tals com la diftèria, el tètanus, la tuberculosi, la poliomielitis, la grip, la febre groga. Des de 1908, vuit científics de l'Institut han estat recompensats amb un Premi Nobel de Medicina o Fisiologia.

Tal dia com avui de 1983 la cançó "Up where we belong" va arribar al número 1 de la Billboard (Billboard és una revista setmanal estatunidenca especialitzada en informació sobre la indústria musical. Manté diverses llistes musicals internacionalment reconegudes entre les quals es troben les cançons i àlbums més populars en diverses categories, tot això setmanalment.). És la típica cançó que serveix per emmarcar una romàntica història d'amor. El duet protagonitzat per Joe Cocker i Jennifer Warnes es va col·locar un dia com avui a dalt de tot de les llistes americanes. I com no podia ser altrament, el tema il·lustrava una de les pel·lícules més sentimentals de la història: “Oficial i cavaller”. De fet, el single va servir com a tema central de la banda sonora original de la pel·lícula protagonitzada per Richard Gere i Debra Winger. A més, la cançó va guanyar un Oscar com a Millor Banda Sonora i també un globus d'Or el 1983 a la millor cançó original. Per quan aquest senzill va ser editat els noms dels dos intèrprets eren de sobres coneguts, però de qualsevol forma aquest va ser una empenta definitiva a les carreres d'un i altre. Però la Banda Sonora contenia altres temes, també de tall melós, que posaven la cirereta al pastís… “Hungry for your love”, “Treat me right”, “Be real” o “Tunnel of love” en són només alguns exemples. Evidentment, tant Joe Cocker com Jennifer Warnes van fer més rendible la cançó incloent-la en les seves produccions discogràfiques següents. I anys després, Cocker, la convertiria en un imprescindible dels seus recopilatoris de grans èxits.

Suggeriment: el d’avui és musical. Us convido a escoltar "Up where we belong" i a preparar quan tingueu temps una llista de reproducció amb les balades que més us agradin. La podreu escoltar quan necessiteu una mica de calma… 

La imatge és per la seu de l'institut Pasteur a Paris.

8 d'octubre 1949 Neix Sigourney Weaver

 

La protagonista d'avui ha fet mil papers i l'hem vist de totes maneres però generalment amb papers d'aquells que recordes...

Susan Alexandra Weaver, coneguda com Sigourney Weaver és una actriu i coproductora americana nascuda el 8 d'octubre del 1949 a Nova York. Tria el nom de Sigourney l’any 1963 pel personatge de Gatsby de Francis Scott Fitzgerald. Fa 182 cm i parla correctament el francès i l'alemany.

Estudià teatre a la Universitat Yale. Hi va interpretar una obra escrita pel seu company Christopher Durang. fa les primeres passes al cinema sota la direcció de Woody Allen, a la comèdia dramàtica Annie Hall (1977). 

La seva carrera està marcada per la pel·lícula de Ridley Scott, Alien, el 1979. Hi encarna la tinent Ripley, única supervivent de la matança feta per un monstre. Va tornar a fer el mateix paper a les seqüeles Aliens, Alien 3 i Alien the Resurrection. També ha fet el paper de Dana Barett a Els Caçafantasmes i Caçafantasmes 2.

Ha fet moltíssimes pel·lícules però jo la recordo especialment a Goril·les a la Boira fent el paper de Diane Fossey. La pel·lícula ha estat rodada a Ruanda i a Kenya durant l'estiu 1987. Els costos de producció van ser aproximadament de 22 milions de dòlars. Va rebre el Globus d’Or a la millor actriu dramàtica i va estar nominada a l’Oscar a la millor actriu. Representa la vida de la primatòloga que va ser assassinada l’any 1985 en circumstàncies que continuen sent misterioses.  

 

6 d'octubre 1927 s'estrena The jazz singer 1974 Fittipaldi campió de Fòrmula 1

 

Els protagonistes d’avui són la primera pel·licula sonora i un pilot de Fòrmula 1.

The Jazz Singer (El cantant de jazz o El cantor de jazz) és el primer llargmetratge comercial amb so sincronitzat. Va ser dirigit per Alan Crosland i es va estrenar el 6 d'octubre de 1927. Aquesta pel·lícula va tenir dues versions posteriors: la primera de Michael Curtiz, l'any 1952, amb l'actor Danny Thomas, i la segona, de Richard Fleischer, l'any 1980, amb Neil Diamond.

The Jazz Singer és la primera pel·lícula parcialment rodada amb so i diàlegs sincronitzats, que va utilitzar el sistema sonor "Vitaphone" (gravació de so sobre un disc). A partir d'aquest moment, el cinema canvia de manera radical, encara que es van seguir produint pel·lícules mudes per directors que opinaven que el cinema silenciós es valia per a ell mateix. Des de llavors, les comèdies musicals es van multiplicar.

La veu d'Al Jolson era la primera que es va sentir en un llargmetratge; va provocar un tro d'aplaudiments. En principi, Al Jolson no havia de cantar més que cinc cançons i entonar alguns temes religiosos. Pels productors, calia evitar absolutament el llenguatge parlat enmig dels cants; per aquest motiu, la història encara és explicada amb l'ajuda de cartrons i de subtítols.

La pel·lícula conté només dos minuts de diàleg amb so i, a més, gran part del diàleg (o ben bé tot) és improvisat: en la cançó Blue Skies, l'actor es va llançar a una verdadera improvisació no prevista en el guió: un diàleg amb la seva mare. No obstant, la resta del diàleg, com ja hem dit abans, es presenta a través d'intertítols. Aquesta intervenció de la part d'Al Jolson va tenir com a efecte descongelar el mite de la pel·lícula sonora i va permetre als altres llançar-se a «parlar».

Quan algú condueix molt de pressa li podem dir que sembla en Fittipaldi. Però qui és en Fittipaldi? Emerson Fittipaldi és un ex pilot brasiler de Fórmula 1 que va guanyar els campionats de pilots de 1972 i 1974. El de 1974 el va guanyar tal dia com avui. Conegut amb el sobrenom de Emmo, Fittipaldi va començar a competir a Europa l'any 1969 en Formula Ford i va debutar a la Fórmula 1 l'any 1970 amb Lotus.

L'any 1971 va ser la seva primera temporada completa a la categoria i va acabar en sisena posició del campionat de pilots. L'any 1972 el brasiler va guanyar 5 curses i va proclamar-se campió del món amb 16 punts d'avantatge sobre Jackie Stewart. En aquell moment amb 25 anys va ser el pilot més jove en aconseguir el campionat del món. Després d'aquesta fita va abandonar l'equip Lotus i va anar a Mclaren on va aconseguir el seu segon campionat del món l'any 1974. Va decidir retirar-se de la Formula 1 l'any 1980. Fittipaldi només tenia 33 anys però ja havia competit durant 10 anys a la Fórmula 1 i va decidir començar a competir als Estats Units, primer en les sèries Indy 500 i posteriorment a la CART aconseguint proclamar-se campió a totes dues.

En la imatge veiem el cartell de la primera pel·lícula sonora.

23 de novembre 1888 neix Harpo Marx

El vint-i-tres de novembre de 1888 va néixer Harpo Marx.

Els Germans Marx van ser un grup de còmics dels Estats Units que originàriament estava compost per cinc germans (entre parèntesis els noms artístics): Leonard (Chico), Adolph (Harpo), Julius (Groucho), Milton (Gummo) i Herbert (Zeppo).

Harpo es va fer famós gràcies al seu paper de mut, amb la perruca característica de color taronja, la gavardina amb les butxaques sempre plenes i la botzina, amb la qual podia emetre sons.

Va escriure les seves memòries en el llibre "¡Harpo Parla!" (1961).

Van començar actuant quatre germans però les seves pel·lícules més famoses les van fer Groucho, Harpo i Chico. Alguns dels títols més recordats són: A Night at the Opera (Una nit a l'òpera) (1935), A Day at the Races (Un dia a les curses) (1937), Room Service (L'hotel dels embolics) (1938), At the Circus (Una tarda al circ) (1939), Go West (Els germans Marx a l'Oest) (1940) i A Night in Casablanca (Una nit a Casablanca) (1946).

Suggeriment: potser un bon dia per plantejar-nos veure alguna pel·lícula dels germans Marx. Tenen algunes escenes que han passat a la història del cinema com la quantitat de gent que hi cap en un camarot o la lectura d’un contracte que fa Groucho Marx...

5 de novembre 2013 neix Vivien Leigh

Tal dia com avui va néixer l'actriu Vivien Leigh.

Avui, l’actriu, bufaria 106 espelmes si aquella tuberculosi no se l’hagués endut prematurament als 54 anys. Però no la podem imaginar com una dolça centenària perquè sempre va ser una dona de caràcter amb moltes semblances amb el personatge que li va donar el primer Oscar de la seva carrera cinematogràfica. 

Als 23 anys, va descobrir aquell novel.lot de més de mil pàgines que havia revolucionat els Estats Units l’any 1936, mentre guardava repòs desprès d’un accident d’esquí. Es va buscar un agent als Estats Units i va fer tot el possible per ser la cara d’aquella rica i capriciosa Scarlata O’Hara. No va parar fins que ho va aconseguir. 

Va ser actriu de teatre i, fins i tot, va rebre un premi Tony per la seva actuació a la comèdia musical “Tovarich”. 

Va rebre un segon Oscar per la pel.lícula  “Un tramvia anomenat desig”. 

Va tenir una vida molt complicada amb un trastorn bipolar mal diagnosticat i amb diversos tractaments amb electroxocs, que la van afeblir prematurament.

Per a la gent de la meva generació el cinema ha estat, fins fa molt poc, parlat en castellà per això no puc per menys que recordar aquell descarat “Lo pensaré mañana. Después de todo, mañana será otro día” o aquell altiu “Pongo a Dios por testigo, que nunca volveré a pasar hambre”. Descansi en pau l’actriu britànica, nascuda a la India, que avui fa 106 anys.

6 d'octubre 1927 neix el cinema sonor 1993 es retira Michael Jordan

Els protagonistes d’avui pertanyen a dues de les activitats de lleure més practicades en el segle XX: el cinema i l’esport.

Tal dia com avui del 1927 es va projectar al cinema Warner de Nova York la primera pel·lícula sonora: El cantor de jazz. Fins aquest moment parlem de cinema mut perquè no hi ha so i s’acompanya d’un senyor que toca el piano. És una revolució pel món del cinema que es puguin sentir les veus i els sorolls, fins i tot música. El cinema s’acostava a la vida real. Van aparèixer nous actors i actrius perquè els del cinema mut sobreactuàven i es necessitava una expressivitat diferent. 

Als Estats Units tenen diferents esports nacionals: el beisbol i el basquet (el futbol mai ha estat massa arrelat malgrat es facin equips amb grans estrelles....). La NBA, lliga nacional de basquet mou un grandíssim pressupost i moltíssima gent. Dons tal dia com avui, de 1993, el jugador de bàsquet Michael Jordan va anunciar la seva retirada. Es va retirar per primera vegada el 1993, després el 1999 i finalment el 2003. Se’l coneixia com “Air”, “His Royal Airness” (La seva majestat aèria) o “Air Jordan”. És considerat per la majoria dels especialistes el millor jugador de bàsquet de la història, per això va ser nominat a la Llista dels 50 millors jugadors de la història de l'NBA elaborada l'any 1996. Va guanyar sis anells de campió de l'NBA amb els Chicago Bulls, on va aconseguir una mitjana de 30,1 punts per partit, la mitjana més gran de la història de la lliga. A més, també va guanyar 10 títols com a màxim anotador, va ser escollit 5 vegades com el MVP de la temporada, 6 com el MVP de les finals, en deu ocasions va formar part del millor quintet de l'NBA, i nou vegades en el millor quintet defensiu; durant tres temporades va ser líder en robatoris de pilotes, i un cop va rebre el premi al millor defensor de la temporada. Des de 1983, ha sortit a la portada de la prestigiosa revista esportiva Sports Illustrated en 49 ocasions, tot un rècord, a més de ser anomenat el 1991, "Esportista de l'Any". Va ser reconegut com el "millor atleta del segle XX" per ESPN.

18 de desembre Mare de Déu de l'Esperança 1946 Neix Steves Spielberg

Avui l’església celebra el dia de la Mare de Déu de l’Esperança. També se la coneix com la Mare de Déu de la O perquè les cançons que li dedicaven començaven amb un OOOOOh! I així es va quedar.

Però l’OOOOh d’avui va de cinema. Celebrem l’aniversari d'un nom amb majúscules en el Seté Art.

Steven Allan Spielberg va neixer a Cincinnati, Ohio, el 18 desembre de 1946. És un director, guionista, productor de cinema i dissenyador de videojocs dels Estats Units. És un dels directors més reconeguts i populars de la indústria cinematogràfica mundial.

Candidat set vegades als Premis Oscar en la categoria de millor director, obtenint el premi en dues ocasions, amb "La llista de Schindler" (1993) i "Saving Private Ryan" (1998). Tres de les seves pel·lícules ("Jaws", "ET: the Extra-Terrestrial" i "Jurassic Park") van aconseguir rècord de taquilles i es van convertir en les pel·lícules de major recaptació en el seu moment. També va dirigir les pel·lícules d’Indiana Jones. També ha produit series com "Bck to the future", "Men in black" o "Transformers". Ha estat també condecorat amb l'Ordre de l'Imperi Britànic i la National Humanities Medal. Gran aficionat al còmic, té una gran col·lecció, que inclou el número 1 de la revista Mad. Actualment a més del cinema està també en la indústria dels videojocs.

En el món de l'espectacle, se’l coneix com "El Rei Mides de Hollywood". Segons la revista Forbes, la fortuna de Spielberg supera els 7 mil milions de dòlars norteamericans. Vanity Fair va publicar la llista dels Top 40 celebritats de Hollywood amb més ingressos al llarg de 2010 i Spielberg va ser classificat n.º 3 en la llista, va guanyar un estimat d'uns 80 milions de dolars.

14 de novembre 1983 quina cançó...

Segon post d’avui... amb una cançó de protagonista. Potser el títol no us digui gran cosa però de ben segur que els adults quan la sentin la reconeixeran ràpidament. Sobretot el Christian i la Miriam que la van ballar en el seu casament com si es tractès del Danubi blau…

Tal dia com avui de 1983 la cançó "Up where we belong" va arribar al número 1 de Billboard (la llista americana d'èxits). És la típica cançó que serveix per emmarcar una romàntica història d'amor. El duet protagonitzat per Joe Cocker i Jennifer Warnes es va col·locar un dia com avui al capdamunt de les llistes americanes. I com no podia ser d'una altra manera, el tema il·lustrava una de les pel·lícules més sentimentals de la història: “Oficial i cavaller”. De fet, el single va servir com a tema central de la banda sonora original de la pel·lícula protagonitzada per Richard Gere i Debra Winger. A més de ser número 1 de Billboard, la cançó va guanyar un Oscar com a Millor Banda Sonora i també un globus d'Or el 1983 a la millor cançó original. Per quan aquest senzill va ser editat els noms dels dos intèrprets eren ja molt coneguts, però aquest tema va ser una empenta definitiva a les carreres d'un i altre. Però la Banda Sonora contenia altres temes, també de tall melós, que posaven la cirereta al pastís ... "Hungry for your love", "Treat em right", "Be real" o "Tunnel of love" són només alguns exemples. Evidentment, tant Joe Cocker com Jennifer Warnes van fer més rendible la cançó incloent-la en les seves següents produccions discogràfiques. I anys després, Cocker, la convertiria en un imprescindible de les seves recopilatoris de grans èxits.

Música i cinema fan una parella perfecta. El cinema ha fet que es composessin grans temes i també ha fet servir molts temes que s’havien creat en altres temps o sense pensar en la seva projecció cinematogràfica.

19 de setembre 1893 Vot femení a Nova Zelanda 1991 trobat fòssil d'Home de Gel

Avui, parlarem del dret de vot a les dones i un fòssil que van trobar uns turistes alemanys.

L’any 1893 Nova Zelanda va ser el primer estat que va atorgar el dret de vot a les dones.

On és Nova Zelanda o Nova Zelandianota (en anglès: New Zealand, en maorí: Aotearoa, «terra del gran núvol blanc»)?  És un país d'Oceania que es localitza al sud-oest de l'oceà Pacífic format per dues grans illes: l'Illa Nord i l'Illa Sud, al costat d'altres moltíssimes illes menors, destacant-se entre elles l'Illa Stewart i les Illes Chatham. El Regne de Nova Zelanda també inclou a les Illes Cook i Niue (estats autònoms en lliure associació) ja Tokelau.

Nova Zelanda, notable pel seu aïllament geogràfic, està situada a prop de 2000 quilòmetres al sud-est d'Austràlia al mar de Tasmània, i els seus veïns més propers al nord són Nova Caledònia, Fiji i Tonga. A causa d'aquest llarg aïllament, al país es va desenvolupar una fauna endèmica dominada per les aus, moltes de les quals es van extingir després de l'arribada dels humans i els mamífers que van introduir sense cap control. La major part de la població neozelandesa és d'ascendència europea; els indígenes maoris són la minoria més nombrosa. Els asiàtics i els polinesis també són minories significatives, especialment a les zones urbanes. Encara que té tres idiomes oficials el més parlat, amb diferència, és l'anglès.

Isabel II, com a reina de Nova Zelanda, és la cap d'Estat del país i està representada per un governador general, mentre que el poder executiu és exercit pel gabinet i el Primer Ministre. Les seves ciutats se situen entre les de millor qualitat de vida al món. Nova Zelanda és un país desenvolupat que es posiciona en llocs alts dins d'escalafons internacionals sobre molts temes, incloent l'absència de corrupció, el nivell d'educació i la llibertat econòmica, però sens dubte entre el que més ressalta, és en el seu índex de desenvolupament humà, que el posiciona setè al món el 2013, i els seus índexs de democràcia, els quals el situen en la gran majoria de les publicacions i estudis importants com el país més lliure i amb el major respecte als drets civils al món. Sabent això, no crida l’atenció que fos el primer país que va permetre el vot de les dones.

Tot i que el cinema va arribar al país des de la dècada de 1920, va ser fins a cinquanta anys després que el nombre de pel·lícules neozelandeses augmentar significativament. El 1978, la Comissió de Cinema de Nova Zelanda va començar a donar suport als cineastes locals i moltes de les seves pel·lícules van aconseguir una audiència mundial, i alguns van rebre reconeixements internacionals. Els diversos escenaris naturals del país, la seva mida petita i els incentius del govern, van aconseguir que algunes pel·lícules de gran pressupost hagin estat filmades a Nova Zelanda; la més representativa de les quals és la trilogia cinematogràfica del Senyor dels Anells i del Hobbit.

I del cinema a la realitat, encara que sembli ficció... l’any 1991 uns turistes alemanys van trobar el fòssil d'un Home de Gel que els professionals van batejar com Ötzi.

Ötzi és el cadàver momificat d'un home que fou trobat en una glacera dels Alps el 1991, que ha servit per aportar molta informació als científics sobre la prehistòria, pel seu grau de conservació. Es va demostrar que el cos tenia uns 5.300 anys d'antiguitat i, per tant, ha estat durant molts anys la mòmia humana més antiga del món. Els científics l'anomenen l'Home del Gel, o Ötzi, per la regió d'Ötztal (que significa vall d'Ötz), on fou trobat. Algunes de les dades rellevants que va aportar l'anàlisi de les restes d'Ötzi:

- Anava molt ben preparat per resistir el fred: duia un vestit cosit amb fibres vegetals, fet de retall de pell de cérvol i d'isard, una capa d'herba trenada i unes sabatilles de pell de cabra.

- A la seva tribu sabien cosir.

- Les dents desgastades demostren que menjava cereals i que, per tant, ja es conreaven.

- També duia uns bolets per tractar la diarrea i d'altres per aturar les hemorràgies.

- En els intestins hi tenia restes de cérvol, cabra salvatge i pa.

- A l'esquena hi duia clavada una punta de fletxa de sílex. També tenia una ferida profunda a la mà. Així doncs, potser, va morir després d'una forta baralla i, a més, es va defensar: a les fletxes, el ganivet i la roba s'hi han trobat restes de sang de quatre persones diferents.

Ja veieu que l’estudi de les restes humanes ens dona molta informació.

A la fotografia podeu veure on està situada exactament Nova Zelanda.