La
celebració de la festa de les diferents Marededéu trobades és el 8 de setembre,
diada de la Mare de Déu de setembre, i aquest dia es fan aplecs, romeries i
processons als molts santuaris de marededéu trobades que hi ha arreu dels
Països Catalans com Núria o Meritxell. També hi ha llocs on aquest dia celebren
la seva Festa Major, com ara a Olot amb les Festes de la Mare de Déu del Tura,
la Festa Major de la Mare de Déu de la Serra a Montblanc i la Festa Major de la
Mare de Déu del Claustre a Solsona. Una marededéu trobada és una figura de la
Mare de Déu que, segons les llegendes catalanes popularitzades durant els
segles XV-XVII, s'havien amagat abans de la invasió musulmana sent retrobades
més endavant enmig de prodigis per pastors o ermitans. Aquestes figures, en
general escultures en talla de fusta policromada, són molt típiques als Països
Catalans. D'estil típicament romànic o del romànic tardà i creades
fonamentalment a partir de finals del segle XII, són concebudes per ser vistes
frontalment i presenten un marcat hieratisme, propi d'aquest estil; la Mare de
Déu hi acostuma a aparèixer asseguda, ricament vestida i coronada, amb el Nen
Jesús assegut als genolls. La seva aparició coincideix amb la de la Coronació
de la Verge per part de l'Església. Gairebé totes les esglésies en tenien una.
Avui els habitants de Sant Sadurní d’Anoia celebren la Festa de la Fil·loxera. La festa ens relata d’una manera molt gràfica els passos del pas d’aquesta plaga per la comarca. Comença el 7 al vespre però el dia gran és el 8 a la Plaça de l’Església. Aquí en teniu l’explicació...
01. L'escampada de fil·loxeretes
La Festa de la Fil·loxera té un preludi el dia 7 de setembre a la nit, just després del tradicional castell de foc de les Fires i Festes. Les protagonistes són les fil·loxeretes, que surten del costat del castell de foc per a representar l'aparició de la plaga de la fil·loxera i inicien dues cercaviles de 15 fil·loxeretes cadascuna que recorren diversos carrers per a trobar-se al centre de la vila, a la plaça de l'Era del Guineu, situada al davant mateix de can Guineu, la casa pairal d'un dels Savis de Grècia, Marc Mir. Allà també intervé la fil·loxera gran.
02. La Baixada
La Festa pròpiament dita comença el dia 8 al Raval, a partir de les 10 de la nit. Tots els entremesos i participants fan una cercavila de foc, música i ball des del Raval fins la plaça de l'Església. Un cop aquí, abans de començar es llegeix un petit text en què es recorden els objectius i significat de la Festa de la Fil·loxera i les recomanacions tant per al públic com per als participants.
03. Ball de pagesos abans de la plaga
La Festa de la Fil·loxera comença amb el primer ball de pagesos, que dansen en dues rotllanes per a representar la tranquil·litat dels habitants de Sant Sadurní abans que arribés la plaga de la fil·loxera.
04. Primer atac de la Fil·loxera
La placidesa de la vida local i de tota la plaça s'acaba de sobte quan s'apaguen els llums i tot l'espai és ocupat pel primer atac de la fil·loxera. Primer ho fa la fil·loxera gran, a continuació entren en escena les fil·loxeretes i finalment torna a entrar la fil·loxera, sempre mentre toquen els timbalers.
05. Els ceps malalts
La conseqüència de l'atac de la fil·loxera es pot veure seguidament amb la primera aparició del ceps, que fan acte de presència per ballar, carregats amb petards de foc vermell, un color impropi dels ceps que simbolitza la malaltia de la planta. És el millor moment per a que els amants del foc, convenientment protegits, es puguin afegir a la festa i ballin al costat dels ceps.
06. Els pagesos esverats
Un cop han pres consciència de la importància de la plaga, els pagesos tornen a fer la seva aparició, ara no per a celebrar res sinó per a plantejar-se què poden fer per lluitar contra la fil·loxera.
07. Els 7 savis de Grècia
El desordre i el desconcert de la població posa en marxa les forces vives locals. La primera trobada dels Set Savis de Grècia, que ballen solemnes al ritme d'un valset, acaba sense que hagin trobat de moment la manera de resoldre el problema.
08. L'atac final de la Fil·loxera
La fil·loxera torna a demostrar la seva ferocitat i es fa amb el domini de la plaça. El so dels petards i dels timbals fan d'acompanyament musical de la bèstia. Com en la seva primera aparició, primer apareix la fil·loxera, seguida de les fil·loxeretes i de nou la fil·loxera gran.
09. La solució dels 7 savis de Grècia
En la seva segona aparició, els Set Savis de Grècia troben la solució contra la fil·loxera: replantar les vinyes amb peus de cep americans, que són immunes a la plaga.
10. Els ceps de peu americà
Un cop vençuda la plaga, tornen a aparèixer els ceps, però ara carregats amb foc verd. Són els ceps de peu americà, immunes a la fil·loxera, que tornen a portar vida a la població tot seguint el ritme d'una de les peces més alegres del repertori de la Festa.
11. El triomf final
Per a celebrar la victòria sobre la plaga, la festa s'acaba amb una ruixada general de cava, mentre la música convida a tots els participants i al públic assistent a ballar al mig de la plaça per a celebrar la culminació d'una nova edició de la Festa de la Fil·loxera.
El naixement de la Festa de la Fil·loxera s'ha de situar en el context de l'impuls que, a partir del 1979, els ajuntaments democràtics de Catalunya van donar a la recuperació de les festes i tradicions populars. La redescoberta del carrer com a espai de festa va fer possible que al llarg dels anys vuitanta molts municipis recuperessin festes de carrer com el Carnaval o que estrenessin gegants, dracs i colles de diables, entre altres elements de la cultura popular. A Sant Sadurní no hi havia tradició de feres de foc, però això no va suposar un problema, ja que va permetre que hi naixés i es consolidés una celebració al voltant d'un esdeveniment històric, la plaga de la fil·loxera, que, en néixer des de zero, es va poder desenvolupar lliurement sense cap mena de condicionant. Actualment és una festa molt arrelada que ens recorda la història de la vil·la.
La primera fil·loxera festiva de Sant Sadurní va tenir el seu bateig de foc el 6 de setembre de 1981, en unes matinades. El mateix dia, unes hores més tard, va participar en una de les tradicionals cercaviles de les Fires, al costat d'elements habituals d'aquesta mena d'actes festius: gegants, capgrossos, bastoners, etc. L'any següent, el 1982 es va fer la primera edició de l'aleshores anomenat Espectacle de la Fil·loxera. L'estructura actual de la Festa de la Fil·loxera és molt semblant a la de la primera edició.