10 de gener 1810 Anulació del matrimoni de Napoleó i Josefina 1912 Neix Maria Mandel, criminal de guerra 1975 Neix Mònica López, meteoròloga

Les protagonistes d’avui són tres dones que ens mostren que les dones poden, tenir una història digne de ser llegida, terriblement letals o ser models de professionalitat en positiu. La meva àvia deia: “Som al món per haver-hi de tot” i avui es confirma. 

El deu de gener de 1810 va ser anul·lat el matrimoni de Napoleó i Josefina. La fi del matrimoni de Napoleó i Josefina va ser el tardà descobriment que Napoleó no podria tenir hereu amb Josefina. Per diversos anys es va suposar que Josefina podia tenir fills amb Napoleó, evidenciat pel fet que Josefina ja tenia dos fills, de manera que Napoleó va assumir que era ell el responsable que el seu matrimoni es veia sense fills. No obstant això, en 1806 Napoleó va arribar a ser el pare d'un fill il·legítim. Després en 1809 el seu amant per a l'època, una comtessa polonesa, Maria Walewska, li va revelar que estava també embarassada. En veure's clarament que Josefina era incapaç de donar-li un fill al seu espòs, va acceptar divorciar-se perquè Napoleó pogués tornar a casar-se i tenir l'hereu que tant anhelava. El divorci va ser el primer sota el Codi de Napoleó. En 1811, Napoleó va contreure matrimoni amb l'Arxiduquessa María Luisa d'Àustria, amb la qual va tenir un fill aquest mateix any: Napoleó II de França.

María Mandel va néixer a Münzkirchen, a l’Imperi austrohúngar; el 10 de enero de 1912. Va ser una guàrdia femenina i una criminal de guerra de les SS nazis amb alt rang al camp d'extermini d'Auschwitz. Va ser la responsable de la mort d'aproximadament 500.000 dones civils, que eren jueves, gitanes i presoneres polítiques. Va ser executada per crims contra la humanitat el 1948.  

Mònica López i Moyano neix a La Seu d'Urgell el 10 de gener de 1975. És llicenciada en física i fou presentadora del temps a Televisió de Catalunya. La seva mare, malaguenya, li deia “No te van a coger porque hablas muy rápido. Habla más despacio, que no se te entiende”. Des de l'any 2003 i fins al 2008,  va ser presentadora de l'espai del temps de TV3 i el Canal 33. Des del 23 d'abril del 2004 va ser també la meteoròloga del programa matinal de TV3, Els matins, presentat i dirigit per en Josep Cuní. Fins i tot va presentar les campanades de TV3 del Cap d'Any del 2006. Des del 2005 col·labora en la revista de divulgació Nat amb una secció sobre els fenòmens meteorològics. L'any 2007 va publicar el llibre “Si no plou, plourà”, un recull de refranys i frases fetes sobre el temps i els fenòmens meteorològics. La meteoròloga va ser pionera pel que fa a ser una dona que ens acostés la informació del temps a televisió, "un referent per totes les dones que hem vingut al darrera", tal i com va dir  la Mònica Usart de RAC1. El juliol del 2008 va deixar TV3 per ser la nova cap dels serveis meteorològics de TVE a Madrid. Va ser un daltabaix quan fa 16 anys va dir adeu als espectadors catalans per marxar a donar la informació meteorològica a nivell estatal, a TVE. El 31 d'agost del 2020 fa un canvi de rumb a la seva vida professional. Passa a presentar el programa matinal d'actualitat “La Hora de la 1”. Ara la veiem els migdies amb “Ahora o nunca”, un espai diari on segons el programa, "muestra la riqueza de España y anima al espectador a disfrutarla y a conservarla para su posteridad. Se trata de un viaje por la riqueza natural, cultural, gastronómica, histórica y artística de España". 

La fotografia d'avui és per l'emotiva despedida de TV3 de la Mònica López juntament amb la Mònica Oltra i en Josep Cuní.

9 de gener 1908 Neix Simone de Beauvoir, filòsofa 1948 Neix Susana Dosamantes, actriu 1923 Neix Maria Torremadé, atleta 1959 Neix Rigoberta Menchú, activista Premi Nobel

Avui comencem amb dues dones de nom llarguíssim (els costums d’un temps), una dona que va obrir camí en l’esport per ser trans i una Premi Nobel. Quatre pinzellades per fer-les presents. És apassionant conèixer què van fer i què van viure aquestes persones.

Simone Lucie Ernestine Marie Bertrand de Beauvoir va néixer a París el 9 de gener de 1908. Coneguda com a Simone de Beauvoir (es pronuncia Bovuà, aquests francesos, va ser una filòsofa, professora, escriptora i activista feminista francesa, autora de novel·les, assaigs, biografies i monografies sobre temes polítics, socials i filosòfics. El seu pensament s'emmarca en el corrent filosòfic de l'existencialisme, i la seva obra “El segon sexe” es considera fonamental en la història del feminisme. Va ser parella del filòsof Jean-Paul Sartre.

El 9 de gener del 1948 va néixer a Guadalajara, Mèxic, María del Perpetuo Socorro Guadalupe Susana Rul Riestra, coneguda professionalment com Susana Dosamantes, va ser una actriu mexicana. Va guanyar el premi a la millor actriu antagonista de TVyNovelas de 1990 pel seu paper a la telenovela de 1989, “Morir para vivir”. Ella és la mare de la cantant Paulina Rubio. 

Jordi Torremadé Martínez (Barcelona, 9 de gener de 1923 - 2 de novembre de 1990) fou un atleta trans català reconegut com un dels millors esportistes del país en atletisme, bàsquet i hoquei herba durant els anys de la postguerra civil espanyola. Va batre rècords estatals d'atletisme femení on no tenia rival a l'època. Va revolucionar l'atletisme per les seves inèdites marques fins aleshores i posteriorment amb al seu canvi de sexe. Nascut amb el nom de Maria, al barri del Guinardó, ningú no va advertir que tenia una síndrome de Morris, una condició intersexual, per això va ser criat com una nena i va viure com a dona fins als 19 anys, moment en què va iniciar la transició. Abans d'anomenar-se Jordi, va començar a destacar en diversos esports amb els que s'evadia de la seva peculiar situació, ja que tot i no saber què li passava, no se sentia dona. Practicà el bàsquet amb el Club Esportiu Laietà i va ser porter d'hoquei sobre herba amb el SEU. Però sobre tot va triomfar en l'atletisme amb el Reial Club Deportiu Espanyol on va arribar a ser rebut pel president Lluís Companys. Durant els anys 1940 i 1941, va anar batent diversos rècords femenins, catalans i estatals en les modalitats de 100 metres llisos, 200 metres, 800 metres i relleus 4×100 metres, en salts d’alçada i de llargada. El 1942, als 19 anys, va canviar el seu nom de naixement al Registre Civil pel de Jordi després d'una intervenció d'adequació genital. La seva carrera a l'atletisme es va truncar i les seves marques van desaparèixer dels registres oficials. El 13 de febrer de 1942 el diari sensacionalista madrileny Informaciones va treure a la llum el seu canvi de sexe assenyalant que “la plusmarquista era, en realitat, un home que havia estat competint transvestit”. A causa de l'escàndol d'aquest cas, la Sección Femenina, liderada per Pilar Primo de Rivera, va aprofitar per a prohibir l'atletisme femení a Espanya durant més de 20 anys, ja que deia que l'esport masculinitzava les dones allunyant-les de la seva funció natural que era la maternitat. Una circular de 1943 era prou clara, la dona espanyola «sólo practicaría los deportes que no perjudicaran su función específica: la maternidad». Amb aquesta premissa, el règim franquista va imposar una cultura esportiva i educativa sexista, on les dones havien d'assumir la seva suposada inferioritat física respecte als homes. L’atletisme femení va estar 21 anys prohibit. Dins de la cotilla ideològica de l'època, l'obsessió de les institucions franquistes per disciplinar les dissidències sexuals i de gènere i per destapar els suposats casos de «falses dones», va promoure la introducció massiva de controls abans de les competicions esportives. Durant les proves, cadascuna de les participants s'havia de posar dempeus i nua davant del personal mèdic perquè aquest pogués comprovar la naturalesa biològica dels seus genitals. Aquesta mesura, instaurada a la península i arreu d'Europa, va provocar que moltes dones s'allunyessin del món de la competició després de sotmetre's a controls intimidatoris i humiliants, i que les persones trans i intersexuals fossin expulsades dels campionats per no encaixar en la categorització binària de gènere establerta, esdevenint permanentment objectes de sospita i rebuig. El 1963 a causa de les protestes es va tornar a permetre l'atletisme femení en les competicions estatals.

Rigoberta Menchú Tum neix a Chimel, Guatemala, el 9 de gener de 1959. És una activista social guatemalenca, membre del grup indígena maia quitxé i "ambaixadora de Bona Voluntat" de la UNESCO. El 1992 fou guardonada amb el Premi Nobel de la Pau i el 1998 amb el Premi Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional.

8 de gener Sant Tornem-hi 1927 Neix Virgínia Tower Norwood, física aeroespaial 1979 Neix Paula Ortiz Álvarez, cineasta

 

Avui comencem de nou les classes, després d'unes merescudíssimes vacances. Ahir, dia de mares i fills pel carrer el comentari, en veu baixa, entre elles, era: “quines ganes tinc de que comenci l’escola i tornem tots a la normalitat”. Primerament, perquè tots necessitem normes que ens ajuden a situar-nos i a regular-nos. Una hora de llevar-nos, preparar esmorzars, anar a l’escola, les activitats extraescolars, una estona de joc, una estona en família, sopar i anar a dormir. I recomençar l’endemà.

Desprès, perquè només des de la rutina podem trencar-la amb moments especials o dates especials. De fet, hauríem d’aconseguir viure de manera especial aquest continuum en el que estem embarcats. Si estem atents als petits detalls podem fer-nos la vida molt més agradable.

Avui és Sant Tornem-hi! El primer dia d’escola del 2024! Tornem a la normalitat desprès de una pila de dies de disbauxa d’horaris, de menjars, d’activitats... Un dia màgic en el qual la carrossa torna a convertir-se en carbassa, però “que nos quiten lo bailao” i que es preparin perquè seguirem ballant...

Sí, és la primera classe del 2024. Però... sabeu quin és el primer any que vàreu escriure a la llibreta. Feu el compte... podria ser a finals de P5 o a Primer de Primària o d’EGB... Segur que sense adonar-vos-en heu escrit un munt de dates. Ara, en aquesta primera setmana de curs és molt freqüent que ens equivoquem i encara posem 2023, però aviat ens acostumarem a aquest 2024 que comença.

Avui, 8 de gener és Sant Tornem-hi també pel blog de Cultureta després de les vacances de Nadal. Sóc Sílvia Llucià, pedagoga, però sobretot curiosa en el món de la cultura. M'encanta conèixer, escriure, fer divulgació i reflexió.

Torno a escriure sobre el món i la vida prenent com a referència el què va passar tal dia com avui. D’aquesta manera passem per molts camps diferents, perquè han passat tantes coses... De vegades és difícil prioritzar i parlar d’un sol tema, altres dies n’hi ha un tema que ho tenyeix tot... Espero que us serveixi, com a mi, per aprendre mil coses. Aquest curs vaig decidir que les dones serien les protagonistes d’aquests blog per això veurem els noms de moltes dones que no coneixíem perquè ens han explicat una part de la història però que fan o han fet coses rellevants.

Aquesta idea va néixer l’any 1995 i es va plasmar fins el 2012 en el Full d’Inici de Classe de l’Escola Menéndez Pidal de Barcelona. A partir d’aquí va patir un temps de silenci però els inquiets no podem parar i la cultura no es pot amagar sota la catifa... per això va trobar un nou format. Ja no era en paper, havia nascut el blog. El 3 de novembre del 2013 va aparèixer aquest blog de cultureta com a seguiment natural de la idea.

Aquests darrers anys treballo amb ments curioses que poden trobar en aquests petits escrits diaris vitamines de coneixements: informació per seguir tibant del fil i descobrir coses, persones i fets que desconeixien. Aquest curs les protagonistes són les dones. També, de vegades, a més de la informació hi trobareu suggeriments... També podeu trobar informació per a fer activitats els caps de setmana per a tota la família.

Per començar, ja hem tingut prou lectura però necessitem l’apunt del “tal dia com avui....” Avui recordem dues dones: una física i una directora de cinema que van néixer tal dia com avui.

La física aeroespaial i inventora Virgínia Tower Norwood va néixer a Nova York el 8 de gener de 1927. Va ser una física, militar, enginyera i inventora estatunidenca. Coneguda per fer part integral de la primera missió del Projecte Landsat de la Nasa que ha permès al llarg dels anys posar en òrbita diversos sensors remots per a l'observació de la superfície terrestre amb aplicacions a la cartografia, l'agricultura, la geologia, la hidrologia entre moltes altres àrees d'interès ambiental. Va contribuir al programa Landsat dissenyant l'escàner multiespectral que es va utilitzar per primera vegada en Landsat 1. Va presentar i va obtenir tres patents: dos d'elles són un reflector de radar dissenyat per a rastrejar globus meteorològics i l'altre és una nova antena de rastreig.

Paula Ortiz Álvarez va néixer a Saragossa el 8 de gener de 1979. És una directora, guionista i productora aragonesa que treballa a Get in the Pictures Productions i Amapola Films. Es va llicenciar en 2002 en Filologia Hispànica per la Universitat de Saragossa i va realitzar el Màster d'Escriptura per a Cinema i Televisió de la UAB (2003). A més, es va formar en direcció de cinema en el Graduate Department of Film and TV de la prestigiosa Tisch School of the Arts de la universitat de Nova York (2006 i 2007). També va cursar estudis de màster de guió i teoria literària en UCLA (2008 i 2009), principal centre de formació cinematogràfica de Los Angeles. Al març de 2012 va estrenar el seu primer llargmetratge “De tu ventana a la mía”, protagonitzat per Maribel Verdú, on va obtenir nombrosos premis nacionals i internacionals, i un gran recorregut comercial. Al desembre de 2015 va estrenar “La núvia”, una adaptació lliure de l'obra “Bodas de Sangre”, de Federico García Lorca. L'estrena de la pel·lícula va tenir lloc en la 63 Edició del Festival de Sant Sebastià obtenint una unànime aclamació per part de la crítica. A més, fins a la data la pel·lícula ha estat nominada i premiada àmpliament en els premis Goya 2016, Premis Feroç 2016, Premis CEC 2016, premis Paramount Channel 2016, entre altres, comptant amb premis a la Millor Direcció, Millor Pel·lícula, i Millor Guió Adaptat, entre altres. Totes dues pel·lícules, amb gran èxit en la taquilla espanyola, han estat distribuïdes internacionalment en més de 20 països. Actualment és professora del Grau de Comunicació Audiovisual de la Universitat de Barcelona, i col·labora amb la Universidad de San Jorge de Saragossa.

20 de desembre Darrer dia de classe del 2023 1942 Maria Teresa Gallart, metge 1967 Neix el Xavier

 

Avui tenim uns protagonistes especials: una metgessa que treballa la immunologia i l'aniversari del Xavier... què més voleu?

Maria Teresa Gallart i Gallart va néixer a Artesa de Lleida el 20 de desembre del 1942. Impulsora de la introducció i la consolidació de la immunologia com a especialitat mèdica i un dels seus referents per a successives generacions. Estudia medicina a la Universitat de Barcelona, on es gradua el 1967. Durant la carrera és alumna interna per oposició de la càtedra del professor Máximo Soriano de l’Hospital Clínic. Un cop obté el títol entra com a metge ajudant al Laboratori Central de Bioquímica de l’Hospital Clínic, que dirigeix el professor August Corominas Vilardell. Al cap d’un any deixa l’Hospital Clínic i passa al servei de Bioquímica de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, que dirigeix el Dr. M. Salazar. El 1971 torna a canviar d’Hospital i s’integra en el Servei de Bioquímica de l’Hospital de la Vall d’Hebron, dirigit pel Dr. Simon Schwartz Riera. L’any 1972 obté el títol d’especialista en anàlisis clíniques i dos anys més tard aconsegueix la plaça de cap de secció del Servei d’Immunologia del mateix departament. L’any 1981 torna a l’Hospital Clínic al Servei d’Immunologia que dirigeix el Dr. Jordi Vives Puiggrós, amb el càrrec de cap de secció, lloc que manté fins a la seva jubilació el 2013. Forma part de la primera junta directiva de la Sociedad Española de Inmunología el 1975. Durant el període de 1988 a 1992 va ser presidenta de la Societat Catalana d’Immunologia. Junt amb el Dr. Jordi Vives funda la revista Immunologia de la qual és redactora en cap de 1988 fins a 1994. Membre de la Comisión Nacional de l’especialidad de Immunologia del Ministeri d’Educació i Ciència de 1978 fins a 1985.

La Dra. Gallart va ser un dels pilars de la introducció i la consolidació de la immunologia com a especialitat mèdica independent. Al mateix temps va ser un referent per a successives generacions d’immunòlegs del nostre país. Directora de quinze tesis doctorals, va desenvolupar una important activitat de recerca, participant en nombrosos projectes finançats, en la majoria dels quals era la investigadora principal. Gallart va treballar molt en el camp de la infecció pel Virus de la Immunodeficiència Humana (VIH) en col·laboració amb els investigadors Josep Maria Gatell i Felipe García, especialment en el desenvolupament de la vacuna terapèutica. Vacuna que va aconseguir reduir un 90% la càrrega viral en la sang, el 2013. Va ser professora ajudant en el Departament de Bioquímica i després d’immunologia a la Universitat Autònoma de Barcelona. Finalment fou professora col·laboradora d’immunologia de la Universitat de Barcelona. El 1990 va ser escollida acadèmica corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. L’any 2011 va rebre el premi a l’Excel·lència Professional atorgada pel Col·legi de Metges de Barcelona.

 

Tal dia com avui, de l’any 1967, va néixer el Xavier. Vam decidir fer camí junts fa una colla d’anys i continuem caminant... És el meu company de viatge i el pare de les meves filles. S’acosten dates especials en les que tornarem a sentir el cor trencat per les cadires buides però volem aprofitar el temps que tenim amb les cadires plenes. Avui, i cada dia, celebrem la Vida! Per molts i bons anys!

I per fi, el darrer dia de classe del 2023! Avui, entre nadales, donarem per acabat aquest any escolarment parlant i començarem unes merescudes vacances. Com en són de boniques les festes de Nadal. Hi ha tant per fer... A mi sempre m’ha agradat fer-me un calendari per posar-hi el que ens agradaria fer als de casa perquè desprès, si no ho fem passen els dies i ens trobem a primers de gener sense haver descansat ni fet el que realment voliem fer.

Avui, però ens acomiadem de mestres i companys, d’horaris farcits d’activitats per entrar en l’immensitat de les vacances que aprofitarem com vulguem, o  com puguem. Una part depén de nosaltres. Avui també ens despedim fins l'any vinent d'aquest blog. Això sí, el meu desig és que tinguem tots un Bon i Sant Nadal i una molt bona entrada d’any i que ens retrobem el mes de gener amb les piles ben carregades per afrontar amb il.lusió el segon trimestre del curs.

Per tradició, el món de l'escola és el meu món i m'hi sento molt identificada vivint com a pròpies les festes, celebracions i esdeveniments. Avui, darrer dia de classe, enrera queden molts moments especials. El curs escolar, com la vida, té de tot… però sobretot bons moments. La retrobada del setembre, la Castanyada, els Dia de la Música, els Concerts de Nadal-Pastorets… combinats amb les llibretes, les llàmines, els exercicis on line, la flauta, els temps de pati o d’educació física... la senyu nova, l’aniversari, les dents que ens cauen, el “primer amor”, les confidències...

19 de desembre 1915 Mor Alois Alzheimer Dones i la malaltia d'Alzheimer

 

Avui parlem d’Alzheimer perquè tal dia com avui de 1915 va morir el doctor Alois Alzheimer.

És probable que hagis sentit a parlar de que l’Alzheimer està considerat una patologia de dones, i tot i que es tracti d’una generalització, no és del tot desencertada. Mirem-lo amb dades; la demència tipus Alzheimer té una prevalença del 7,1% en dones i un 3,3% en homes de més de 55 anys. És a dir, les dones tenen el doble de risc de desenvolupar aquest tipus de deteriorament cognitiu respecte els homes.

Però, per què passa això? Estudis actuals a Fundació ACE i en d’altres institucions dedicades a la investigació de les demències, consagren molts esforços per comprendre les causes de l’Alzheimer i, si bé encara no sabem què provoca aquest tipus de demència, sí que hem pogut dilucidar alguns elements importants. Anaitzem-los. En matèria de genètica, sabem que l’apoliproteïna Ԑ4 (APOE) és el principal factor de risc per l’Alzheimer. Està present en un 45% dels casos, tot i que es desconeix com intervé en el seu desenvolupament. Doncs bé, gràcies a estudis com el projecte ADAPTED, de Fundació ACE, també sabem que l’al·lel APOE4 suposa un major risc de desenvolupar Alzheimer en les dones. Si parlem de factors de risc, les dones també serien més propenses a desenvolupar Alzheimer per diferents motius. Un d’ells són els canvis hormonals vinculats al seu sistema reproductiu, bàsicament per l’acció dels estrògens durant l’etapa menopàusica, que suposa un major risc de demència, així com el risc de malalties de tiroides observades en dones. A més, l’ús de psicotròpics, fàrmacs hormonals i immunosopresors i opioides, que són més freqüents en dones que en homes, produeixen un efecte disruptiu en la funció cognitiva i, per tant, major rics d’Alzheimer. I finalment, sabem que a major activitat intel·lectual menor és el risc de deteriorament cognitiu. Si parlem de la població espanyola, bona part de les dones nascudes durant el període de postguerra no van tenir accés a una educació bàsica, pel que, en grups d’edat superior a 70 anys, les dones tenen major risc de desenvolupar Alzheimer. Alguns estudis apunten a que en un futur és possible que les dades de prevalença tendeixin a equilibrar-se.

Alois Alzheimer va morir a Breslau el 19 de desembre de 1915, als 51 anys d'un atac al cor. Fou un psiquiatra i neuròleg alemany que va identificar per primera vegada els símptomes del que després es coneixeria com malaltia d'Alzheimer. Els va observar en una pacient que va veure el 1901, i va publicar el 1906 els descobriments que va fer en examinar post mórtem el seu cervell. No va escriure mai una obra en solitari.

La Alzheimer's Association ha creat una llista senyals d'advertència de la malaltia d'Alzheimer i altres tipus de demència. Cada individu pot experimentar una o més d'aquestes senyals a graus diferents. En notar qualsevol d'elles cal consultar el metge. És cert que d’alguna manera tots, a partir de certa edat podem tenir dificultats en aquests camps per tant cal observar sense angoixa i si es tornen repetitius cal fer la consulta pertinent.

1.- Canvis de memòria que dificulten la vida quotidiana.

2.- Dificultat per planificar o resoldre problemes.

3.- Dificultat per exercir tasques habituals a la casa, a la feina o en el seu temps lliure.

4.- Desorientació de temps o lloc.

5.- Dificultat per comprendre imatges visuals i com els objectes es relacionen entre sí.

6.- Problemes amb l'ús de paraules en la parla o l'escrit.

7.- Col.locació d'objectes fora de lloc i la manca d'habilitat per retraçar seus passos.

8.- Disminució o falta de seny (prendre bones decisions).

9.- Pèrdua d'iniciativa per prendre part en el treball o en les activitats socials.

10.- Canvis en l'humor o la personalitat

Realment són malalties molt dures i els cuidadors i familiars pateixen molt. Cal una gran fortalesa per portar aquestes circumstàncies. Els creients demanem força a Déu per portar aquestes malalties amb dignitat.

18 de desembre Mare de Déu de l'Esperança 1981 Neix Noelia Cobo, escultora

 

Avui l’església celebra el dia de la Mare de Déu de l’Esperança. També se la coneix com la Mare de Déu de la O perquè les cançons que li dedicaven començaven amb un OOOOOh! I així es va quedar.

Però l’OOOOh d’avui va d’escultura. Veurem diferents escultores de casa nostra.

Comencem amb la Noelia Cobo García que va néixer a Barcelona el 18 de desembre de 1981. És una artista catalana especialitzada en escultura i la responsable de que avui parlem de dones escultores.

L’any 2005 es va llicenciar en Belles Arts a la Universitat de Barcelona, i es va doctorar el 2016 per la Universitat de Granada, on resideix en l'actualitat. Compagina la seva activitat artística amb la recerca i la docència. La seva especialitat és l'escultura amb certes connotacions simbòliques. Planteja una visió metafísica de l'escultura com un art de substitució. La cerca d'un llenguatge propi a través de formes inèdites alimenta les seves creacions plagades de volums imaginaris i vitals, respectant les qualitats intrínseques de la matèria. Ha participat en nombroses exposicions individuals i col·lectives en centres com el Museu d'Art Contemporani de Aoya (Tottori), el Museu Pablo Serrano, el Lynne Fini Art Gallery (Scottsdale, Arizona), el Crucero de l'Hospital Real de Granada (Espanya) o el Museu del Molí Paperer de Capellades (Barcelona). Destaca el 2010 la seva participació en la I Trobada d'Art Rural de Jaén, i el 2011 en el VII Certamen La Casa de Andalucía de Cerdanyola del Vallès a Barcelona. El 2011 va rebre el Premi a la Creació Artística Alonso Cano, atorgat per la Universitat de Granada, per la seva obra escultòrica "Amsara". Es tracta d'una peça vertical on la creadora fa ús de diferents materials, com el marbre de Carrara i la pedra d'Ulldecona, amb els quals aconsegueix diferents acabats i textures dotant l'obra d'un marcat caràcter orgànic.

 

La Filomena Batlle i March de 1908 va ser una pintora i escultora catalana. Es va començar a interessar per la pintura amb el professor Juan Núñez a l'Escola Municipal de Dibuix de Figueres, juntament amb les germanes Teresa i Maria. Els seus pares, Teresa March Mer i Joan Batlle Oliveras, que portaven la sastreria March de Figueres, van tenir cinc fills. Es va casar el 1932 amb Joan Baptista Muntada Macau, amb qui va anar a viure a Barcelona quan aquest hi va trobar feina. Joan Baptista esdevindria secretari de la Unió catalanista el 1931, fou un dels fundadors del Partit Nacionalista Català, el 1932 es va presentar a les eleccions del Parlament de Catalunya i escrivia a la premsa. En motiu de la guerra civil espanyola Joan Baptista va canviar de domicili però Filomena i els quatre fills van romandre a l'Empordà. Acabada la guerra es van desplaçar tots a Girona. Muntada va ser depurat i no va poder exercir d'advocat ni publicar res. Amb el seu marit van reconstruir el castell de Campdorà de Girona. Durant totes aquestes situacions familiars complicades Filomena no va deixar l'activitat artística, de fet amb els fills grans va anar a formar-se en escultura i pintura a l'Escola Massana de Barcelona. Va aplicar tècniques pictòriques diverses, com oli, aquarel·la i pa d'or aplicant damunt bol d'Armènia. La tècnica i la temàtica de la seva pintura denota gran religiositat. També incorpora simbologia religiosa com àngels. També va fer obres en terracota que la família va passar a bronze, com busts o figures. També va fer un dibuix de portada per un llibre. No va fer cap exposició. El 1976 va rebre el Premi de Belles Arts de Barcelona per la seva Verge de la Pau que es troba al Museu d'Història de Girona des del 1991.

La Gertrudis Galí Mallofré del 1912 va ser una escultora catalana, dedicada també al dibuix, la pintura, el gravat i el tapís, que s'exilià a França. La figura humana, especialment la femenina, fou la gran protagonista de les seves obres. Sovint els seus títols al·ludien a la naturalesa, cosa que accentuava la sensació de moviment. Aquesta preferència per la figura femenina podria ser una estratègia per al·ludir a la pàtria, sempre femenina: estratègia utilitzada sovint pel seu espòs a les seves pintures. Aquest difícil modelatge de la matèria pot entendre’s com a metàfora de la dura realitat que li va tocar viure en els llargs anys de l'exili: una realitat que ella intentava canviar amb molts esforços. Així ho feia amb l'escultura fins a aconseguir, a base de simplificacions de formes i d'actituds, unes figures tan elegants que semblen pertànyer a un altre món, a una realitat somniada o desitjada. Fou una polifacètica artista dedicada al dibuix, a la pintura, al gravat, al tapís i especialment a l'escultura. En els tapissos representà temes mitològics d'especial protagonisme femení que explicava mitjançant llargs títols: unes històries que podien al·ludir a la seva pròpia trajectòria vital. Amb el seu marit compartí llurs grans passions: la família –van tenir 4 fills i mai deixà la seva dedicació artística-, l'art –malgrat les penúries econòmiques que els va tocar viure- i el compromís amb el catalanisme més radical. Mai van poder tornar a la seva estimada Catalunya, es van haver de quedar a l'exili, entre París i Andorra.

La Lluïsa Granero i Sierra del 1924 va ser una escultora barcelonina. Va ser membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando i de la National Sculpture Society de Nova York. Destaca per un estil classicista senzill i ha fet escultures per a la via pública: Sant Jordi i la seva parella, de grans dimensions, al nou edifici de la Universitat de Belles Arts de Barcelona (1967), Dona amb nena i Dona amb nen (1970), als jardins del Palauet Albéniz de Barcelona, Fuente de las Aguadoras de Saragossa (1980) o Geni de les Illes, a Palma (1983). L'any 2007 va fer l'escultura Dona mediterrània, inicialment per a una exposició, que al 2009, després d'un procés de restauració a causa d'uns actes vandàlics, es va col·locar en un emplaçament definitiu a la punta de Sant Sebastià de Sitges. Ha obtingut diversos premis, entre els quals el Premi Ciutat de Barcelona en arts visuals, especialitat d'escultura, per l'obra Bañista nº 1 (1966). Va obtenir una tercera medalla en l’Exposició Nacional de Belles Arts de 1947, de nou una tercera medalla en la de 1948 i una segona en la de 1957. El Museu d'Art Modern de Barcelona conserva obra seva.

La Beth Fornas Dos-Santos va néixer a Barcelona el 1973, és una escultora catalana instal·lada al Maresme, on compagina la pràctica escultòrica amb la docència. De sòlida formació acadèmica, s'ha dedicat a l'escultura, servint-se dels seus coneixements en ceràmica per tractar la matèria amb singularitat i combinar-la en formes escultòriques properes a una poesia material i natural. Ferro, ceràmica i fragments de natura, triats amb cura i intuïció per l'artista en paisatges de tota Catalunya, es fonen en la seva mirada i es transformen en les seves obres. Amb un estil personal i íntim, la seva obra evoluciona cap a formes naturals i integra en l'art l'harmonia dels paisatges, dels naturals i dels interiors

Finalment coneixerem a la Mariona Millà Salinas que va néixer a Barcelona l’any 1954. És una pintora i escultora catalana. S'ha desenvolupat també en els terrenys de la joieria, la il·lustració de llibres d'art, tant per a infants com per a adults, i l'escenografia teatral. La seva obra pictòrica s'ha descrit com a expressionista. Paral·lelament a la creació pròpiament dita, Millà ha fet intervencions sobre arts plàstiques en programes de ràdio i de televisió. També ha escrit articles, prefacis, assaigs...

17 de desembre 1936 Neix el Papa Francesc 1989 Primera emissió de The Simpsons

 

Avui tenim una combinació explosiva: el papa Francesc i les dones d’Els Simpsons.

Jorge Mario Bergoglio va néixer a Buenos Aires el 17 de desembre de 1936, és el 266è papa de l'Església Catòlica, el primer no europeu des de la mort del Papa Gregori III l'any 741, i el primer castellanoparlant. Escollí el seu nom papal, Francesc, en honor de Francesc d'Assís. Va resultar elegit el 13 de març de 2013, després de la renúncia al càrrec de Benet XVI, pels cardenals que van votar en el conclave. És el primer pontífex procedent del continent americà. Anteriorment, i després de la mort del Papa Joan Pau II el 2 d'abril de 2005, havia estat considerat un dels candidats a Summe Pontífex, moment en què va ser escollit Benet XVI. Exercia d'arquebisbe de Buenos Aires des del 1998, i fou ordenat cardenal el 2001.

 

I perquè l’acompanyem de les dones de The Simpsons? Dons perquè aquesta sèrie s’estrenà el 17 de desembre de 1989, se n’han emès més de 700 episodis,​ en 32 temporades. Ha rebut 25 premis Emmy, 24 premis Annie i un premi Peabody. La revista Time del 31 de desembre de 1999 la va qualificar com la millor sèrie del segle XX i el 14 de gener de 2000 va rebre una estrella en el Passeig de la Fama d'Hollywood. Els Simpson és una de les sèries nord-americanes de dibuixos animats de llarga durada i el programa nord-americà d'animació més llarg. És una sèrie per adults però el fet de que sigui de dibuixos animats fa que els agradi també als joves i petits. La sèrie és una sàtira de la societat nord-americana que narra la vida i el dia a dia d'una família de classe mitjana (els membres: Homer, Marge, Bart, Lisa i Maggie Simpson) que viuen en un poble fictici anomenat Springfield. Diuen que són grocs perquè els van dibuixar sobre un tovalló d’aquest color.

Com que aquests curs les protagonistes són les dones, parlarem de les dones de la família Simpson:

La Marge és la mare de la família, i dona de Homer. Té uns 34 anys -no definit-. És una mestressa de casa pacient i equilibrada. Té els cabells blaus, amb un gran volum i tenyits.

La Lisa és la primera filla de la parella Simpson i la més intel·ligent de la família. Vegetariana, budista i qui ajuda Bart quan té problemes. Té 8 anys, és estudiant i saxofonista. És la típica nena perfecta, estudiosa, intel·ligent i educada que gaudeix tocant el saxòfon i estudiant sense parar.

La dona més petita de la família és la Maggie, la segona filla. Encara no sap parlar i sempre està amb sa mare. Té 1 any i succiona el xumet constantment. Encara no sap parlar i no pot caminar sense caure.