21 de novembre "Dia Mundial de la Televisió"

 

L'Assemblea General de les Nacions Unides decideix proclamar el 21 de novembre Dia Mundial de la Televisió. El Dia de la Televisió és una efemèride que se celebra a Mèxic, Perú, Xile, Paraguai, Argentina, Espanya, Colòmbia, Uruguai, Equador, Bolívia i Veneçuela i en alguns altres llocs.

El 17 de desembre de 1996 l'Assemblea General de les Nacions Unides a la Resolució 51/205 decideix proclamar el 21 de novembre "Dia Mundial de la Televisió", en commemoració de la data en què es va celebrar el primer Fòrum Mundial de la Televisió. Convida a tots els Estats Membres a que observin el Dia Mundial de la Televisió promovent intercanvis mundials de programes de televisió centrats, en particular, en qüestions com la pau, la seguretat, el desenvolupament econòmic i social i la promoció de l'intercanvi cultural".

Dins el món de les comunicacions, la televisió és una de les protagonistes clau. Ha estat els ulls del món en molts conflictes i altres amenaces per a la pau i la seguretat, així com per haver cridat l'atenció de tota la societat en importants qüestions econòmiques i socials.

Actualment és un element que ha entrat en totes les llars del primer món. Són moltes les llars que compten amb diversos aparells de televisió. La possibilitat de veure un gran nombre de canals ha donat lloc a noves expressions com “fer zapping”.

L’horari de la tele ha canviat molt. Va començar amb els informatius del migdia i després tornava a emetre a la tarda. Entre aquests temps d’emissió hi havia la “carta de ajuste”. Poc a poc es van anar allargant els temps d’emissió primer a la tarda, després els matins i finalment la nit. I ja tenim l’horari que ara coneixem: un horari continu, llevat de les emissions locals.

L’evolució també ha estat tecnològica tant en el color com en la definició. Va començar en blanc i negre per passar a ser amb color i cada dia la imatge millora per ser més natural i amb millor definició.

Ara ja no hem d’esperar a l’emissió d’un programa. El podem veure a través de l’ordinador, tablet o mòvil o en el aparell del televisor a qualsevol hora. Això vol dir que l’espectador és qui tria. Ha passat a tenir un paper molt més actiu que quan hi havia un sol canal i tothom havia de veure el que li donaven quan ho donaven...

La tele forma part de la vida de molta gent, tot i que hi ha famílies que opten per no tenir tele... què en penses?

10 de març 1914 record del 1r semàfor a Cleveland

Hi ha elements que sembla que sempre han estat aquí però tot va tenir una primera vegada... i tot té una història...

El semàfor és un dispositiu, normalment elèctric, que regula el trànsit de vehicles i vianants a les interseccions de camins. El tipus més freqüent té tres llums de colors: verd, per avançar, ja que no hi ha obstacles; vermell, per parar-se immediatament; i groc o ambre, com a pas entremig del verd al vermell o precaució si està intermitent.

Es pot considerar el primer semàfor uns llums de trànsit que s'havien instal·lat a l'exterior del parlament britànic de Westminster; obra de l'enginyer J.P. Knight, especialista en senyals de ferrocarril. Aquest aparell va començar a funcionar el 10 de desembre del 1868. Imitava els senyals de ferrocarril i només utilitzava els llums de gas vermells i verds a la nit. Dos brunzits assenyalaven que el trànsit que podia avançar era el de l'avinguda i un sol brunzit indicava que era el trànsit del carrer 105. No va tenir una llarga existència atès que un desafortunat accident va provocar que explotés i matés un policia. Fins a la invenció de l'automòbil no va ser necessari, i va ser llavors quan es va reprendre el seu desenvolupament.

El 1914, el 4 d'agost, es va instal·lar el primer semàfor "modern", a Cleveland, Estats Units d'Amèrica. Gestionava el trànsit entre l'avinguda Euclid i el carrer 105 Est. Comptava amb llums vermells i verds, col·locats sobre uns suports amb forma de braç. A més, incorporava un emissor de brunzits tal com el seu antecessor anglès.

El primer semàfor d'Espanya es va col·locar l'any 1927 a Barcelona, a la cruïlla Balmes-Provença.

Els semàfors han anat evolucionant amb el pas del temps i actualment s'estan utilitzant làmpades LED per a la senyalització lluminosa, ja que utilitzen només el 10% de l'energia consumida per les bombetes d'incandescència i tenen una vida estimada 50 vegades superior. Així, es generen importants estalvis d'energia i de manteniment, i se satisfà l'objectiu d'aconseguir una major fiabilitat i seguretat pública. Entre els grans avantatges que tenen els senyals lluminosos amb LED hi figuren: molt baix consum i, per tant, estalvi energia; vida útil més llarga que les làmpades; més seguretat operativa; menys manteniment; respecte al medi ambient; recanvi fàcil; unitat òptica a prova de l'alt contrast amb la llum solar; senyalització lluminosa uniforme, major seguretat viària.

Avui, els semàfors ja no emeten brunzits llevat dels que estan preparats perquè quan s’hi acosti un invident s’activi.

A Barcelona tenim també semàfors per autobusos que fan servir una altra codificació. A dalt, línia blanca horitzontal significa parar i, abaix línia blanca vertical és per avançar. En trobem a moltes cruïlles en les que els autobusos han de fer canvis de carrils o girs com per exemple a la Plaça Lesseps pujant per Gran de Gràcia.

11 de novembre Sant Martí de Tours 1821 neix Dostoievski 1926 neix Noah Gordon 1995 Metro de Bilbao

Tres apartats pel dia d’avui: religiós, literari i tecnològic.

Avui és Sant Martí de Tours. Va ser un bisbe de Tours, venerat com a sant per diverses confessions cristianes. Va ser un dels sants més populars i amb més devoció durant l'Edat mitjana. La seva festivitat és l'11 de novembre, aniversari del seu funeral a Tours. Es recorda al sant que va partir la seva capa... La llegenda més famosa entorn de la seva vida succeiria a l'hivern de 337. Martí és soldat romà i serveix a Amiens. Va trobar prop de la porta de la ciutat un captaire tremolant de fred, a li donà la meitat de la seva capa, perquè l'altra meitat pertany a l'exèrcit romà que serveix i no se'n pot desprendre. A la nit següent, Crist se li apareix vestit amb la mitja capa i dient als àngels: "Aquí hi ha Martí, el soldat romà que no està batejat: ell m'ha vestit". En desvetllar-se, Martí va trobar que la capa estava sencera i va decidir de batejar-se. Aquesta és l'escena de la vida del sant que generalment es fa servir per a representar-lo.

La llegenda catalana explica que Martí va donar-li la capa al pobre en nom de Jesucrist i que, tot just pronunciar el nom de Crist, el cel es va obrir, el sol va brillar esplendorós i es va formar un gran arc iris que va fondre la neu i enretirar el fred, ajudant d’aquesta manera al vagabund. Per aquest motiu es coneix aquest fenomen amb el nom d'arc de Sant Martí, i l’interludi de bonança que cada any té lloc a mitjan novembre amb el nom d’Estiuet de Sant Martí.

En l’apartat literari dos naixements importants:  Dostoievki i Noha Gordon.

L’any 1821 va néixer Fyodor Dostoyevsky, un dels escriptors més grans en llengua russa, autor d’obres com “Crim i càstig“, “Els germans Karamazov”, “Humiliats i ofesos”, “L’idiota” o “El jugador”. Escriu les seves obres en el segle XIX però dibuixa tan bé l’ànima humana que semblen personatges actuals. És un autor imprescindible dins de la literatura universal.

L’any 1926 neix Noah Gordon, novel•lista americà (Estats Units). Les seves novel•les tracten sobre història de la medicina, ètica mèdica, la Inquisició i la història cultural del poble jueu. Gordon estudià Periodisme a la Universitat de Boston, on també obtingué un màster en Literatura i Redacció Creativa. Treballà de periodista especialitzat en ciències per a The Boston Herald i escrigué diversos articles científics per a altres publicacions. Fou també director de dues revistes mèdiques, Psychiatric Opinion i The Journal of Human Stress. La seva primera novel•la, “El rabí”, va ser a la llista dels llibres més venuts de The New York Times durant més de sis mesos. També va ser autor d’obres tan conegudes com “El Metge”, “Xaman” i “La doctora Cole“, “El diamant de Jerusalem” o “El celler”. Tots han estat best-sellers traduïts a moltes llengües arreu del món entre elles al català.

Avui tenim apartat tecnològic és l’aniversari de la inauguració del Metro de Bilbao l’any 1995. Va ser la quarta ciutat espanyola en tenir metro darrera de Madrid, Barcelona i València. questa xarxa té un traçat en forma de Y, amb dues línies i que recorren els dos marges de la ria per a confluir en un tronc comú que arriba fins al sud de Bilbao. La Xarxa de Metro està connectada amb l'estació terminal d'autobusos i l'estació de tren de Bilbao-Abando. Actualment és la tercera en nombre de passatgers transportats per davant de València. Té 42 estacions, 26 d’elles subterrànies, i una longitud de 38.2 km.

27 de setembre 1961 mor Josep Maria de Segarra 1998 es funda Google 2008 mor Paul Newman

Novament tres temes ben diversos per avui: un escriptor en llengua catalana, la fundació de Google i la mort d’un dels artistes de cine de més renom del segle passat: Paul Newman. 

Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau va morir el 27 de setembre de 1961. Va ser un poeta, novel•lista, dramaturg, periodista i traductor català. Fou l'autor d'obres dramàtiques molt populars com “L’Hostal de la Glòria”, o El Cafè de la Marina”..., és molt recordat el seu famós “Poema de Nadal”. Va ser membre destacat de l'Institut d'Estudis Catalans i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres. Va traduir al català obres de Goldoni, Molière, Pirandello, gairebé totes les obres de Shakespeare i va fer la millor traducció de “La Divina Comèdia” de Dant. 

Tal dia com avui (també ho he trobat pel 4 de setembre) del 1998 Larry Page i Sergey Brin, dos estudiants de doctorat en ciències de la computació de la Universitat de Stanford, van fundar Google. Van aconseguir un cercador més eficaç que els que en aquell moment hi havia en marxa. Però tot i que és la seva fita més important amb més de 200 milions de cerques diàries ha posat en marxa altres productes com el servei de correu electrònic anomenat Gmail, el seu propi mapamundi en 3D (Google Earth), el Google Maps... A mi, personalment m’apassionen els Doodles que són les imatges que fan jugant amb les seves lletres per commemorar efemèrides i els posen en una data determinada en la portada del cercador.

Paul Newman va ser un actor i director de cinema americà que va morir l’any 2008. Va ser molt apreciat en tant que actor, considerat com un dels darrers grans actors del Hollywood daurat, però també en tant que persona, degut a les seves activitats en favor dels drets civils i a les seves nombroses obres humanitàries. Va començar al teatre però de seguida va passar a treballar Hollywood. Va tenir una molt dilatada carrera com actor. Paul Newman va estar nominat nou vegades als Oscars en tant que actor: per “La gata sobre la teulada de zinc” (1958), “El vividor” (1961), “Dolç ocell de joventut” (1962), “Hud” (1963), “La llegenda de l'indomable” (1967), “Veredicte final” (1982), “El color dels diners” (l'any 1986 i únic que va guanyar en aquesta categoria), “Nobody's Fool” (1994) i, el 2002, per “Road to Perdition”, en tant que millor actor secundari. Va rebre un Oscar honorífic per la seva trajectòria. El seu darrer paper va ser de doblador a la pel•lícula “Cars”, l’apassionava el món de les carreres de cotxes.  Els seus ulls són dels més bonics de la història del cinema.

4 de setembre 1781 fundació de Los Ängeles, 1882 1r carrer il.luminat, 1888 rodet i càmera Kodak, 1951 cable coaxial

Avui, dia de Sant Moisés profeta ens endinsarem en el món de la ciència. Gairebé de la preciència perquè ens sembla impossible un carrer sense llum elèctrica, un món amb càmeres de fotos amb rodets de paper o sense cables que portin imatges... Tot va començar algun dia...

L’any 1781 a Nueva España (Estats Units), en la regió coneguda pels nadius com la "Vall del Fum", Gaspar de Pórtola i Junípero Serra funden el poble de la "Reina de los Ángeles", que en el futur es convertirà en la populosa ciutat de Los Ángeles. 

L’any 1882 a Nova York (EEUU), amb un gran èxit i admiració general, Pearl Street es converteix en el primer carrer il•luminat amb llum elèctrica del món. 7.200 làmpades i una estació elèctrica de 900 CV de potència concebuda per Edison en són els responsables.

L’any 1888 George Eastman patenta el primer rodet el rodet de cel•luloide per a les seves càmeres Kodak, en substitució de les pel•lícules de paper. Actualment que fem les fotos amb el mòbil tot això ens sembla tan antic... però va ser imprescindible perquè pogués arribar la tecnologia actual.

L’any 1951 s’inaugura el cable coaxial que va permetre la primera transmissió de televisió transcontinental. El cable no era una novetat però sí la seva aplicació. El cable coaxial va ser creat a la dècada del 1930, i és un cable utilitzat per transportar senyals elèctrics d'alta freqüència. Té dos conductors concèntrics, un central, anomenat viu, encarregat de portar la informació, i un exterior, d'aspecte tubular, anomenat malla o blindatge, que serveix com a referència de terra i retorn dels corrents. Entre tots dos hi ha una capa aïllant anomenada dielèctric, de les característiques del qual dependrà principalment la qualitat del cable. Tot el conjunt sol estar protegit per una coberta aïllant. El cable coaxial actualment ha estat substituït per la fibra òptica a llarga distància (superiors a alguns quilòmetres).

7 de maig 1298 primera pedra Catedral de Barcelona 1891 primera pedra Real Academia Española 1946 es funda Sony

Avui parlem de “primeres pedres”... d’inicis de projectes...

Tal dia com avui de l’any 1298 es posava la primera pedra per a la construcció de la Catedral de Barcelona. La Catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és la catedral gòtica de Barcelona, seu de l'arquebisbat de Barcelona. La catedral es va construir durant els segles XIII al XV al mateix lloc on hi havia hagut una catedral romànica, i encara abans una de paleocristiana. La façana d'estil neogòtic, és moderna (segle XIX). L'edifici es va declarar Bé d'Interès Cultural i, des del 2 de novembre de 1929, és Monument Històric Artístic Nacional.

L’any 1891 es posa, també, la primera pedra del edifici de la Real Academia Española a Madrid. Està situat al carrer Felipe IV, 4, en el barri de Los Jerónimos. L’edifici, dissenyat per Miguel Aguado de la Sierra i construït especialment per l’Academia, va ser inaugurat l’1 d’abril de 1894 amb l’assistència de S.M. el Rei Alfonso XIII i de la seva mare, la Reina Regent, Dª María Cristina de Habsburgo-Lorena. La institució, però, és anterior. Fou fundada el 1713 per iniciativa de l’il.lustrat Juan Manuel Fernández Pacheco, marquès de Villena i duc d’Escalona, a imitació de la Academia Francesa. Al any següent, el rei Felipe V va aprovar la seva constitució i la va col.locar sota la seva protecció. La funció principal de la Reial Academia és la regularització lingüística del castellà i es fa principalment a través de dos documents: el diccionari i la gramàtica.

L’any 1946 es fa fundar Sony, o Sony Corporation amb 20 empleats. Avui és un referent com a empresa tecnològica de primera línia. És una multinacional japonesa amb seu a Kōnan Minato, Tokyo. Fabrica el que es coneix com electrònica de consum (àudio, vídeo, computació, fotografia, videojocs, telefonia mòbil...) Darrerament ha venut la divisió de televisors i d’ordinadors personals. No ha estat una història fàcil però cal destacar la gran tenacitat i la força emprenedora que els permetia continuar després del fracàs i intentar-ho d’una altra manera. La innovació ha estat un dels seus punts forts. Així van tenir grans èxits: El 1955 Sony va desenvolupar la primera ràdio de transistors del món, el que li va valer l'acceptació en el mercat d'EUA. Això va ser seguit per altres productes com el televisor Trinitron a colors (1968). El Betamax aparegut a mitjan els 70's, va anar un concepte de Ibuka, que es va convertir en un èxit, però que a poc a poc va perdre el seu domini del mercat a les mans del format VHS, liderat per JVC. Aquesta situació es va produir davant la negativa de Sony de compartir l'ús del seu format amb altres companyies. Per aquesta raó, la majoria de fabricants van adoptar el format VHS. Altres grans èxits de Sony són: l'estèreo personal Walkman (1979), l'audilector de CD (1982), la Betacam per a usos de transmissió professional (1982), el Micro Floppy (1983), la càmera de vídeo Handycam (1985), el MiniDisc (1993), la PlayStation (1994), la videolectora DVD (1997) i el Memory Stick (1998).

3 de maig 1962 inici de la televisió per satèl.lit

Avui la tele és un element imprescindible a les cases. Però no és un element estàtic, continua evolucionant. Vam passar d’aquells mobles i aquelles grans caixes a pantalles extraplanes. Avui ja no necessitem l’aparell televisor per a veure continguts televisius; els podem veure al mòbil, a la tablet, a l’ordinador... Però anem a pams... avui recordem un fet històric l’inici de les emissions de televisió per satèl.lit.

La televisió per satèl.lit és un mètode de transmissió televisiva consistent en fer rebotar en un satèl.lit de comunicacions un senyal de televisió emès des d'un punt de la Terra, de manera que aquest pugui arribar a altres parts del planeta. D'aquesta manera és possible la difusió de senyal televisiu a zones molt àmplies, independentment de les seves condicions orogràfiques.

Actualment trobem tres tipus de televisió per satèl.lit: Recepció directa per al teleespectador (DBS), recepció per a les capçaleres de televisió per cable (per a la seva posterior redistribució) i serveis entre afiliats de televisió local.

Però aquesta història va començar amb la posada en òrbita del primer satèl.lit de la Unió Soviètica, l'any 1957, anomenat Spútnik 1. Des de aquell moment s’han llançat milers d'aquests artefactes per a tot tipus de finalitats. Un dels seus usos més estesos és el de les telecomunicacions, el qual ha permès la difusió de senyals de televisió oferint una cobertura pràcticament total per a zones molt àmplies de terreny. Des del llançament del primer satèl.lit han anat sorgint diversos esdeveniments importants des del punt de la televisió per satèl.lit, com ara l'emissió del primer senyal de televisió, l'any 1962, utilitzant el satèl.lit Telstar 1 o el llançament del primer satèl.lit de difusió directa (DBS), l'Ekran, pensat per a la recepció de senyal de televisió a casa, l'any 1976. 

L'ús de satèl.lits de comunicacions s'ha estès fins al punt que existeixen en l'actualitat més de 300 satèl.lits de comunicacions en òrbita geostacionària, emetent senyals de televisió arreu del món. Les telecomunicacions són un camp de treball i investigació molt potent en aquest inici del segle XXI.

28 d'abril 1908 neix Oskar Schindler 1987 el primer CD abans que vinil

A la població de Zwittau, actual República Txeca, neix Oskar Schindler. Va ser un empresari que va fer fortuna durant la dominació nazi del seu país, i més tard a Polònia, utilitzant per a això a obrers hebreus. Serà membre del partit nazi i un gran vividor. Va dilapidar en festes seva enorme fortuna. Malgrat tot, va defensar i protegir, sobretot al final de la guerra, als seus obrers hebreus, salvant-los d'una mort segura. Per a això, traslladarà a 1.200 d'ells, a una fàbrica al seu país natal. 

Aquesta història ha estat portada al cinema amb el nom de “Schindler's List”.És una pel.lícula rodada en blanc i negre excepte tres escenes que són en color. Una pel.lícula que explica una dura realitat viscuda durant la Segona Guerra Mundial. És una pel.lícula de 1993 basada en el llibre “Schindler's Ark” de Thomas Keneally. Va ser dirigida per Steven Spielberg i interpretada, entre d'altres, per Liam Neeson i Ben Kingsley. La pel.lícula va ser guardonada amb 7 Oscars, entre ells el de millor director i millor pel.lícula, 3 Globus d’Or, 7 BAFTAs (premis britànics) i el Grammy a la millor composició instrumental per a un genial John Williams.

El vint-i-vuit d’abril del 1987 tenim una fita tecnològica als Estats Units. Per primera vegada, un disc surt a la venda en CD abans que en vinil. Si avui anem a una botiga de discos no trobarem cap LP o, com es diu ara, cap vinil. Potser sí que trobaríem algun d'aquests discos de plàstic negre i uns 30 cm. de diàmetre, però per a col.leccionistes o bé per a ús dels que tota la vida han estat discjòqueis i que ara es diuen DJs. Aquest primer disc va ser "The art of excellence" i a partir d’aquí tot ha anat molt de pressa i els “pick up“ dels nostres avis i els nostres “tocadiscos” han passat a ser història. 

11 de febrer Dia d'Internet Segura i 1990 alliberament de Nelson Mandela

Avui es celebra el Dia d’Internet Segura és un esdeveniment que té lloc cada any al mes de febrer, amb l'objectiu de promoure a tot el món un ús responsable i segur de les noves tecnologies, especialment entre menors i joves. Sovint parlem de la indefensió d’infants i joves respecte la xarxa. La tecnologia actual ens permet avançar el que la vida ens portarà més tard: sentir-nos sols i prendre decisions de les quals hem de sentir-nos responsables.  Si en molts moments l’educació és acompanyament, quan tenim els nens davant la màquina també ho ha de ser. No parlem de patir abans d’hora però sí de tractar de cara el tema dels perills que pot representar la xarxa. Cadascú coneix els seus fills i mentre per alguns conèixer els perills voldrà dir no acostar-s’hi per altres voldrà dir haver posat la catifa vermella perquè s’endinsin en el “aviam què passa”... No és fàcil acompanyar els fills en el seu procés de fer-se grans però és absurd girar l’esquena a la tecnologia que fan servir de manera habitual i no donar-los eines per navegar minimitzant els perills, i mai millor dit...

Tal dia com avui l’any 1990 van alliberar Nelson Mandela després de 27 anys de captiveri a Robben Island. I a partir d’aquí comença la història magníficament narrada a Invictus. Una història de reconciliació quan el més fàcil hagués estat emprar la força; treure l’odi o la revenja; o exercir la superioritat. Va fer el més difícil, amb naturalitat, demostrant que era possible. De fet, ho sabíem en la teoria però ell ho va posar en pràctica malgrat les reticències, tant dels seus seguidors com dels detractors, però el seu convenciment ferm el va portar a inventar un nou camí que encara ningú havia seguit. Aquest any, en motiu de la seva mort hem sentit moltes coses de Nelson Mandela però sobretot quedarà per a la posteritat el record d’una persona de Pau.