31 de gener 1994 incendi del Gran Teatre del Liceu

Tal dia com avui, ja fa vint anys, Barcelona va quedar commocionada. Semblava que s’havia parat la ciutat. Va ser un sentiment estrany.  Entre dos i tres quarts d’onze del mati, mentre dos operaris treballaven en la reparació del teló d’acer que havia de servir de tallafocs, una guspira va saltar, va prendre el teló de vellut i en molt poc temps tot va cremar. Els bombers van arribar a les onze i ja no van poder fer res per aturar el foc. El Gran Teatre del Liceu, al bell mig de les Rambles, va quedar reduït a cendres. La notícia va còrrer tant com el foc i no ens hem sabíem avenir. Algunes obres d’art del Cercle del Liceu van poder-se salvar gràcies a la feina de bombers, treballadors i veïns que fent cadena (passant-se els objectes dels uns als altres) van aconseguir que quedessin allunyats del foc. La columna de fum negre es veia des de qualsevol punt de la ciutat. Al dia següent van començar a aparèixer les fotos de com havia quedat tot. Aquella gran sala daurada, amb sis pisos d’alçada, tot un referent en el món de l’òpera va desaparèixer i només en quedava l’espai.  No era la primera vegada que el Liceu patia. Es va cremar l’any 1861 quan tot era de fusta, i el van reconstruir amb els planells originals de la seva creació l’any 1847. Però aquesta vegada... de res havien servit les mesures de seguretat... tot va anar tan de pressa. Gràcies a Déu, ningú va prendre mal.

Des d’aquell mateix dia les administracions i el grup de propietaris del Liceu es van posar a treballar de valent per reconstruir-lo. Va passar a ser de titularitat pública i una gran campanya de recaptació de fons va fer que més del cinquanta per cent dels diners procedís de particulars i empreses. Canviarien els materials però l’aspecte seria el mateix. Es podia fer... Barcelona i els barcelonins continuaven en estat de shock. Van aprofitar per fer-ne millores i ampliar la zona de darrera l’escenari i, ara que tenien l’oportunitat, convertir-lo en un dels teatres amb les darreres millores tècniques, convertir-lo en el més modern del món (subtitulat, traducció, càmeres, decorats...). El nou teatre combina les parts conservades de l'antic edifici (façanes, Saló dels Miralls, Cercle del Liceu i Conservatori) amb les noves, com la sala principal, reedificada respectant-ne l'aspecte original (llevat de les pintures del sostre, substituïdes per obres de Perejaume), però dotada de les innovacions tecnològiques més avançades. També nous són l'escenari, els espais d'oficines, d'assajos, una nova sala per a espectacles de format reduït i més espais públics. Els arquitectes del projecte de reconstrucció van ser Ignasi de Solà-Morales, Xavier Fabré i Lluís Dilmé. Es va treballar contra rellotge. Molts eren escèptics... mentrestant les òperes es representaven en altres escenaris de la ciutat: al Palau Sant Jordi, al Teatre Nacional de Catalunya, al Mercat de les Flors però sobre tot al Palau de la Música Catalana i al Teatre Victòria. 

Sense adonar-nos-en el Liceu tornava a prendre forma. I amb tots els honors es va fer la inauguració del nou Teatre del Liceu el 7 d’octubre de 1999 amb l’opera Turandot, la que no s'havia pogut representar per culpa del foc. S’havia tancat el cercle. La ciutat tornava a estar completa.

30 de gener Dia Internacional de la Pau. 1948 assassinat de Gandhi

Avui es celebra a tot el món el Dia Internacional de la Pau. 

És un dia que dona molt de joc a les escoles on es parla de Pau tot l’any. En el dia d’avui es fan actes en els quals aquesta idea de Pau és més gràfica i es fa més palesa. Sovint, quan parlem de Pau cal adaptar aquest concepte abstracte a l’entorn dels infants més petits. Ser més amics, ajudar, col.laborar, entendre les diferències i aprendre a conviure amb elles són reflexions que es fan a les classes d’Infantil i Primària. Amb els més grans ja podem treballar el conflicte i la violència. És important acostar la idea de Pau als joves. És molt més que l’absència de conflictes. Com la salut, és molt més que l’absència de malalties.

A partir d’un gest simbòlic es busca la sensibilització i el compromís personal envers la Pau en totes les seves formes.

Celebrem el Dia Internacional de la Pau tot recordant l’assassinat, als 78 anys, d’un home de Pau, l’indi Mahatma Gandhi, líder de la resistència pacífica a la India, tal dia com avui de 1948. Que la llavor que ell va sembrar de Pau floreixi en tots els cors.

29 de novembre 1773 neix Friedrich Mohs, geòleg

A Gernrode, actual Alemanya, neix tal dia com avui de 1773 en Friedrich Mohs, geòleg i mineralogista alemany que serà recordat per la creació de l'escala de Mohs de duresa dels minerals comprovant la seva capacitat de ser ratllats, utilitzada com a referència per comparar la solidesa d'una substància, amb el talc i el diamant en les seus extrems. 

Cercant he trobat altres catalogacions de la duresa... Actualment existeixen les escales següents:

Duresa Brinell: empra com a punta una bola d'acer. Per a materials durs, és poc exacta.

Duresa Rockwell: s'utilitza com a punta un con de diamant (en alguns casos bola d'acer). És la més estesa, ja que la duresa s'obté per mesura directa i és apte per a tot tipus de materials. Se sol considerar un assaig no destructiu per la petita grandària de l'empremta.

Rockwell superficial : hi ha una variant de l'assaig, anomenada Rockwell superficial, per a la caracterització de peces molt primes, com a fulles d'afaitar o capes de materials que han rebut algun tractament d'enduriment superficial.

Duresa Knoop: mesura la duresa en valors d'escala absolutes, i es valoren amb la profunditat de senyals gravades sobre un mineral mitjançant un estri amb una punta de diamant al qual se li fa una força estàndard.

Duresa Rosiwal: mesura en escales absoluta de dureses, s'expressa com la resistència a l'abrasió mitjanes en proves de laboratori i prenent com a base el corindó amb un valor de 1000.

Duresa Shore: empra un escleroscopi. Es deixa caure un indentat a la superfície del material i es veu el rebot. És adimensional, però consta de diverses escales. A major rebot → gran duresa. Aplicable per a control de qualitat superficial. És un mètode elàstic, no de penetració com els altres.

Duresa Webster: empra màquines manuals en el mesurament, sent apte per a peces de difícil maneig com a perfils llargs extruïts. El valor obtingut se sol convertir a valors Rockwell.

Duresa Vickers: utilitza com penetrador un diamant amb forma de piràmide quadrangular. Per a materials tous, els valors Vickers coincideixen amb els de l'escala Brinell.

És molt curiós com no som gens conscients de que coneixem una part molt petita del món. El món és molt gran i divers. M’ha impactat l’anunci de la "Fabada asturiana Litoral" en el que parla de la gran quantitat de menges d’altres indrets que han aparegut en el nostre entorn i que la diversitat no ens ha de fer perdre l’identitat i, al menys un cop per setmana... “lentejas”.

Tot això lliga amb l’entrada, divendres, a l’any xinès 4712, l’any del cavall. Avui, voltant per la xarxa, he trobat la felicitació dels jugadors del Barça per l'any nou en un espot publicitari en xinès mandarí. 

El món és gran i divers. Tot ho tenim molt proper. Avui recordem un home que va experimentar els materials per la seva capacitat de ser ratllats. M’agradaria que el respecte fos norma per tot arreu i no hi haguessin tradicions ratllades sinó convivència pacífica. 

28 de gener Sant Tomàs d'Aquino, patró dels estudiants

Estudiar és una activitat que ens ocupa una part de la vida, aprendre ens l’ocupa tota.  

Us transcriuré un paràgraf d’un llibre de José Antonio Marina, titulat “La educación del talento” que em sembla que il.lustra perfectament aquest tema de l’educació-aprenentatge. 

“..educar es la actividad fundacional de la especie humana a la que habría que definir como “la que educa a sus crías”. Esto es lo que nos caracteriza. La evolución biológica se ha prolongado con la evolución cultural, cuya esencia es la educación. Al nacer el cerebro de un niño es pura biología. Pocos años después, ha aprendido a hablar, a regular sus emociones, a establecer vínculos con los demás, a controlar su comportamiento. Se ha convertido en un ser cultural.

Asimila en un período asombrosamente breve lo que sus antepasados han conseguido penosamente durante decenas de miles de años. De esta manera, la educación se convierte en creadora de la Humanidad.” (fragment de la introducció, pàg. 11).

Estudiar pot ser feixuc, avorrit, dur, pesat o difícil però aprendre és fantàstic. Jo he conegut moltes persones que no els agradava estudiar, però a ningú que no li agradi aprendre. Als humans se’ns il.luminen els ulls quan aprenem... quan incorporem coses noves al que sabem... quan ens fem grans... De vegades hi ha infants que perden aquesta brillantor a l’escola o a la universitat, diem que estan poc motivats, que estudien només perquè cal fer-ho, sense passió, perquè toca... Com ho podem fer per a connectar aquests dos verbs? Cal tornar-los a desvetllar aquesta màgia que representa el fet d’aprendre. Els qui els han connectat gaudeixen amb tots dos. Hem de fer una reflexió seriosa sobre el sistema educatiu que permet que alguns nens i joves creguin que no poden aprendre, o no vulguin aprendre. 

Avui, dia de Sant Tomàs d’Aquino, patró dels estudiants, intentem connectar estudiar i aprendre. Felicitats a tots els estudiants i als que haurien de ser-ho!

27 de gener Dia Internacional en memòria de les víctimes de l'Holocaust 1945 alliberament del camp d'extermini d'Auschwitz

El Dia internacional en memòria de les víctimes de l’Holocaust s’escau el 27 de gener, en record de l’alliberament del camp d’extermini d’Auschwitz-Birkenau, el 27 de gener de 1945, i l’objectiu de la commemoració és recuperar la memòria històrica de la Shoah (el genocidi contra el poble jueu, que va comportar l’extermini de més de 6 milions de jueus), el Porrajmos (genocidi contra el poble gitano, amb més de 400.000 víctimes) i la persecució i assassinat de republicans i republicanes catalans i espanyols deportats als camps nazis, opositors, homosexuals, malalts mentals, Testimonis de Jehovà, etc.

Ho hem llegit en els llibres, vist fotografies, en pel.lícules i novel.les... però quan ho sents directament d’algú que ho ha viscut es fa encara més punyent. Vam tenir l’honor, a l’escola, de rebre a la Sra. Magdalena (no recordo el seu cognom però sí els seus ulls plens de dolor i bondat), testimoni d’excepció d’aquell terrible episodi en el qual van perdre la vida la major part de la seva família per les seves creences religioses. Eren i són Testimonis de Jehovà i la seva fe les va donar força per suportar mil penalitats. El més extraordinari era que, malgrat tot,  les seves paraules no ens parlaven d’odi sinó de perdó i, sobretot, de compromís, de no permetre que això es repetís mai més. Per a nosaltres, els mestres, va ser impressionant però pels nois i noies d’ESO i de Batxillerat va ser, també, molt impactant. Quan penso en un silenci ple, respectuós i contingut recordo aquell matí a la sala d’audiovisuals. 

Aquesta celebració no ens pot servir només per mirar enrere, i commemorar un dels més tristos i inoblidables episodis de la humanitat. Estem obligats a recordar i honorar totes aquelles persones que van patir la deportació, les persones que, després de lluitar per la República i les llibertats, van anar a parar a llocs com la inhòspita platja d’Argelers, i després als camps de concentració repartits per tot Europa. Doblement víctimes del feixisme espanyol i del nacionalsocialisme de Hitler.

Ens ha de servir també per mirar al nostre voltant i sobretot per mirar al futur i posar la nostra força, els nostres cinc sentits, en la denúncia i la prevenció davant de la perillosa situació que està amenaçant de nou la vella Europa on alguns aprofiten qualsevol situació per enfrontar els de casa i els de fora. S’apropa el Dia Internacional de la Pau i aquesta celebració, en essència hi està molt lligada. 

26 de gener l'Amistat i 1905 el diamant més gran del món

Avui parlarem de l'amistat. Solem dir que “no sabem el que tenim fins que ho perdem”, que “qui té un amic té un tresor”... i és cert. Un amic és aquela persona que sempre hi és, sobretot ens els moments que més el necessites i potser menys ho saps. Al llarg de la nostra pròpia història anem fent camí i ens trobem amb molta gent, la família, els companys d’escola, els amics de joventut, companys de feina, els veïns, aquells amb qui compartim aficions, activitats, creences, compromís, estius... Amb tots ells fem un tros de camí junts. Però els amics, els que realment mereixen aquest nom, deixen una petjada inesborrable a la nostra vida. 

Avui, 26 de febrer és l’aniversari de la meva amiga. Potser no ens veiem tant com ens agradaria, perquè la vida ens ha portat per camins diferents i cadascuna té les seves obligacions, famílies, i vida però sabem que quan ho necessitem, hi som. Hem marcat algunes dates en el calendari que fan que seguim fent història juntes, amb les nostres famílies. Anem afegint noves vivències que es converteixen en la nostra història. L’amistat cal cuidar-la perquè no es converteixi només en un record, nosaltres ens hem proposat que sigui ben viva i, de moment, ho aconseguim....  

Us animo a cuidar les vostres amistats i a deixar-vos cuidar per elles... tots estem en camí, i és fantàstic fer-lo en companyia! 

Tal dia com avui de 1905, a Sud-àfrica, a la mina Premier de Trasvaal, es descobreix el diamant més gran del món amb una massa de 3.016 quirats, al qual es bateja amb el nom de diamant "Cullinan". Un tallador holandès, Isaac Asscher, el va tallar en 9 diamants grans i 100 peces més petites. El major d'ells, de 530 quirats, serà " La gran estrella d'Àfrica", que es caracteritzarà per ser el diamant més transparent, més pur i de major qualitat del món.

Els diamants són els minerals formats només per carboni cristal.litzat i el brillant és una forma de talla, la més comuna dels brillants. Hi ha quatre característiques que determinen la qualitat i el cost d'un diamant talla i es coneixen com les quatre C (en anglès): el pes -carat-, el color -colour-, la talla -cut- i la puresa -clarity-.  

25 de gener "Alt com un Sant Pau" i 1980 neix Xavier Hernández

Diu la història que Sant Pau va ser un soldat que perseguia els cristians. Després de la seva conversió va ser, per la seva fe i entrega, un dels primers entre ells. Per tot això, el gremi dels qui feien espases el van prendre com el seu patró. Van fabricar una espasa molt gran i molt bonica perquè un home la portés quan sortissin de processó en la festa del sant. Aquest home representava Sant Pau. Aquesta gran espasa només la podia portar un home alt i ben plantat perquè sinó anava arrossegant per terra. Diu la tradició que aquest és l’inici de la frase feta “ser alt com un Sant Pau”.

Tal dia com avui del 1980 va néixer Xavier Hernández, jugador professional de futbol que sempre ha portat la samarreta del Barça. Format a la Masia el 16 de gener va jugar el seu partit 700 amb el Barça.En Xavi va debutar al primer equip del Barça el 18 d'agost de 1998, de la mà de l'entrenador Louis van Gaal, amb motiu del partit d'anada de la Supercopa d'Espanya davant el Reial Mallorca. En el partit del seu debut va ser titular i va fer un gol. És un dels tres capitans del primer equip. El 2009 va quedar tercer en la votació per la Pilota d'Or i va esdevenir així el primer català de la història en quedar entre els tres primers, més tard va quedar 3r dos cops més els anys vinents, el 2010 i el 2011. És considerat un dels millors jugadors de la història del Barça. És el jugador del FC Barcelona que ha assolit més títols amb un total de 25 (21 amb el club i 4 amb la selecció espanyola). 

Cap de setmana 25 i 26 de gener: Teatre, Musica, Tallers, Festes...

Teatre infantil

- Guasch Teatre  (c/ Aragó, 140) “Els Tres Porquets” Cia Germans Guasch dissabte 12.30, 17 i 19h diumenge12.30 i 17 

- Jove Teatre Regina ( c/ Sèneca, 22) “Els Tres Porquets” amb Dreams Teatre dissabte 18h diumenge 12h

- Poliorama (La Rambla, 115), “Bambi” de El Replà Produccions diumenges 19 i 26 de gener 2014  12.30 h 

- Teatre Victòria (Av. del Paral.lel, 67) el Musical del Club Super 3. Aquest dissabte i diumenge a les 12h

- SAT Sant Andreu Teatre ( c/ Neopàtria, 54) “La Princesa i el Pèsol” Espectacle infantil. Recomanat per a nens i nenes a partir de 4 anys. Dissabte 17.30 diumenge 12 i 17.30h  9 euros 

- Teatre Tantarantana (c/ de les Flors, 22) “El bavastell antic” Titelles  ds 18h i dg 12h

- Fundació Miró (Parc de Montjuic) “El regal” Cia. Pengim Pengjam diumenge a les 12 , el diumenge 26 de gener amb traducció a la llengua de signes. 6 euros, 3 euros els amics de la Fundació

- La Puntual. Teatre de titelles  (c/ Allada Vermell, 15) “Blau marí” amb la Companyia Pinotxo amb bicicleta. Recomanat a partir de 3 anys dv. ds.18h dg 12 i 17h 9 euros entrades a la web www.lapuntual.info

- Circ Raluy  (Moll de la Fusta) Espectacle Boom fins el 9 de febrer.

Teatre juvenil i d’adults

- La Villarroel (C/ Villarroel, 87) “El crèdit” dimarts, dimecres, dijous 20.30h divendres 21h i dissabte 18 i 20.30h, diumenge 18h 

- TNC (Pl. Arts, 1), a la Sala Gran: "La Rosa tatuada" de Tenessee Williams. De dimecres a dissabte a les 20h i diumenges a les 18h 28-24-14euros i a la Sala Petita “Fum” dirigida per Josep Maria Miró De dimecres a dissabte a les 20h i diumenges a les 18h 23-19.50-11.50euros 

- Poliorama (La Rambla, 115), “Bits” de EL Tricicle dimecres, dijous i divendres 21h dissabte 18,30 i 21h i diumenge 18.30h

- Teatre del Raval (C. de Sant Antoni Abat, 12) “Germans de Sang” Dijous i divendres: 20:30h Dissabte: 18h i 21:30h Diumenge: 18h Durada: 2h 20 minuts (amb un descans inclòs). Preu: 22 euros 

- Teatre Victòria (Av. del Paral.lel, 67) “Un jeta, dos jefes” de Richard Bean Basada en Il servitore di due padroni, de Carlo Goldoni. Adaptació: Paco Mir. Dimarts, dimecres i dijous: 20.30 h, divendres: 21.30 h, dissabtes: 18.30 i 22h, diumenges: 18 h

- Sala Becket (Carrer de ca l'Alegre de Dalt, 55) “Pulmons”de Duncan McMillan amb Pau Roca i Carlota Olcina. Una obra fresca amb un diàleg fragmentat que aposta per la taquilla inversa: pagament a la sortida el preu que trobeu just.

- Teatre Romea (c/ de l'Hospital, 15) “Dones com jo” de Pau Miró amb T de Teatre. De dimecres a divendres a les 20.30, dissabte18 i 20.30h diumenge 18h

- Teatre Goya (c/ de Joaquim Costa, 68) “El nom” De dimecres a divendres a les 20.30, dissabte18 i 20.30h diumenge 18h

- Teatre Condal (av. Paral.lel, 91) “La Odisea” de Homero  de Rafael Àlvarez “el Brujo”de dimarts a divendres 20.30, dissabte 17.30 i 20.30, diumenge 17.30h

- Teatre Lliure Montjuic (Passeig de Santa Madrona, 40-46) “Un enemic del poble” de Ibsen de dimarts a divendres 20:30h. dissabte 21h. diumenge 18h. Comença aquet cap de setmana, a l’Espai Lliure “Vània” adaptació de Txekov dissabte 18h. i 21:30h. Diumenge 18:30h. s’acaba diumenge.

- Teatre Lliure Gràcia (C/ Montseny, 47) “Jo mai” d’Iván Morales una obra jove sobre el compromís. Molt interessant, de dimecres a divendres 20:30h. dissabte 17:30h. i 21h. diumenge 18h.

- Club Capitol (Las Rambla, 138) “Toc  toc”, molt divertida,de dimarts a divendres 20.45, dissabte 18.15 i 20.30, diumenge 18h “Tuppersex” dimecres, dijous i divendres 20.30h dissabte 18 29.30h diumenge 17.30h

- Teatre Tivoli “Sonrisas y Lágrimas”  dimarts, dimecres i dijous 20.30h divendres 17.30 i 21.30, dissabte 17h 21h i diumenge 17h

- Teatre Borràs (Plaça Urquinaona, 9) “El crítico” de Juan José Afonso amb Juanjo Puigcorbé i  Pere Ponce dimecres i dijous 20.30h divendres 21.30h, dissabte 18h i 21.30h i diumenge 18h.

Música 

- CaixaFòrum (Av. Francesc Ferrer i Guàrdia, 6-8) “El Saltasomnis” espectacle familiar del Conservatori del Liceu. Has sentit alguna vegada la música que acompanya els teus somnis?  dissabtes, a les 17.30 h diumenges, a les 12h  6 € per persona 50% de dte. clients ”la Caixa” caps de setmana del mes de gener.

-  A l’Auditori, a l’Espai 5, hi ha un  taller per a famílies el diumenge 26 de gener a les 11, 12 i 13h que porta el títol "Ma, me, mi... Mozart!" i està adreçat a nenes i nens d'1 a 5 anys.

Tallers a Museus

Al Museu d’Història de Catalunya (Pl. de Pau Vila, 3 -Palau de Mar-) us ofereix el taller: "Un dia a l'època medieval" T'imagines que, tan sols per un dia, tota una família es pogués traslladar a l'època medieval? Les sales del museu us serviran d'escenari per viure unes hores com a cavallers, com a senyors feudals, com a pagesos o com a reis i reines... Més tard construireu una història digital en la qual vosaltres mateixos sereu els protagonistes. Diumenge 26 de gener a les 11.30 i té una durada de 90 minuts. Aquesta activitat està inclosa en el preu de l’entrada. Edat recomanada: de 6 a 12 anys  

CaixaLab Experience + 12 és un taller interactiu i multimèdia. Un espai innovador per aprendre i descobrir el món de l’emprenedoria en família que trobaràs a CaixaForum (Av. Francesc Ferrer i Guàrdia, 6-8). Amb aquesta activitat descobrireu que emprendre és una actitud. Coneixereu de primera mà les motivacions i experiències de diversos emprenedors. Aprendreu a observar la realitat i veureu com l’entorn és ple d’oportunitats. Podreu identificar la proposta de valor d’un producte. Experimentareu com convertir una idea en un negoci. Fills i pares podreu gaudir d’activitats conduïdes per un monitor, en les quals aprendreu el concepte d’emprenedoria i les característiques i els valors d’una actitud emprenedora. Les activitats són independents unes de les altres i la durada total de la visita s’estima en 90 minuts. L’espai s’estructura en diversos àmbits, i cadascun disposa de recursos interactius, variats i diferenciats dels altres. 4 € per persona 50% de dte. clients "la Caixa".

Museu del Gas (Plaça del Gas, 8, Sabadell) Diumenge 26 de gener, a les 11.30 h Una gran festa d’aniversari per al Museu del Gas Espectacle gratuït d’animació infantil a càrrec de Pep López i altres sorpreses a la plaça del Gas. Activitat oberta a tothom! Preu: 2 euros. Membres del Club d’Amics del Museu del Gas, gratuït. Aforament limitat. Cal que reserveu la vostra plaça a l’adreça museugasfgnf@gasnatural.com o bé al telèfon 934 129 640. Durada de les activitats: 2h

Museu de la Música (C. de Lepant, 150) Dins de la programació "Diumenge familiars" i en el marc de l'exposició "Escultures musicals. Instruments d'Àfrica, Àsia, Oceania i Amèrica de la Fundació la Fontana", que es pot visitar fins al 20 d'abril. Diumenge 26 a les 17.30h tindrà lloc el taller “Quin gong!" Heu sentit mai el so d'un gamelan? Us agradaria tocar-lo i descobrir com sona? Un taller pràctic i un joc de pistes pels espais de l'exposició us ajudaran a descobrir aquest conjunt orquestral de l'illa de Bali, recentment adquirit pel Museu. 

Fundació Miró Taller familiar d'arquitectura "A petita escala" L'activitat s'inicia amb un recorregut per alguns espais de la Fundació. Un cop al taller els participants, seguint les instruccions dels educadors, munten i acoblen les peces d'una maqueta de la Fundació a escala. Les peces encaixen a manera d'un trencaclosques tridimensional, que va revelant les connexions entre la maqueta i l'edifici real. Per acabar, a partir de les reproduccions de la planta i d'un alçat de la maqueta, els nens fan la representació gràfica de l'edifici. Taller concebut i conduït per: El globus vermell. Edat recomanada: nens i nenes a partir de 4 anys, acompanyats d'adults. Preus: 4 € per persona, Familimiró: 3 €, amics de la Fundació: 2 € Places limitades, cal fer reserva prèvia, de dilluns a dijous (de 10 a 13 h) al tel. 93 4439479 o a l'a/e: programa.educatiu@fundaciomiro-bcn.org

Activitats, Fires i Festes

- Està a punt d’acabar la temporada de Pastorets i Pessebres Vivents però en cara en podeu viure algun.

- Seguim amb la temporada dels Tres Tombs en trobareu a Calafell, Piera, Gandesa, Tàrrega, al barri de Sant Antoni de Barcelona. Entre Sant Pau, Sant Sebastià i Sant Vicenç hi ha molts pobles de Festa Major d’hivern: Castellbisbal, Calders, Llançà, Monistrol de Montserrat, Sant Vicenç de Montalt, Torrelles, Pals...   

- 449a Fira de Sant Vicenç a l'Espluga de Francolí i 11a Fira de l’Oli és una fira multisectorial i de productes de proximitat amb exposicions, xerrades, maridatge de vins i formatges, Concurs d'all i oli, i més.

- Festa de la Calçotada a Valls comença la temporada d'una menja que s'ha extès a tot el territori però que té denominació d'origen.

24 de gener Sant Francesc de Sales, patró dels periodistes

El periodisme és l'activitat de recopilar i publicar informació relativa a l'actualitat, especialment a fets notables. Com que els fets simultanis són infinits, el periodista està obligat a triar-ne només alguns, sempre amb la intenció de tendir a la objectivitat. Hi ha un codi deontològic que alguns diuen que ha de complir: contrastar les informacions en fonts fiables, donar veu a les parts i no opinar en les informacions. El periodisme pot adquirir diferents formes i transmetre la informació a través de diferents medis: així, existeix el periodisme gràfic (premsa escrita), però també oral (ràdio), visual (televisió) o multimèdia (internet).

Molts són els periodistes professionals però seguint la mateixa definició tots en coneixem un bon grapat de periodistes amateurs des dels qui retransmeten el que viuen, fins els que ho veuen tot en clau esportiva passant pels amants de “fer safareig” que saben totes les coses que passen entre els amics, companys de feina o veïns de l’escala. Aquests darrers no s’han llegit bé allò de donar veu a les parts i no emetre opinions...

L’escriptura és una acció terapèutica. Molt sovint ens aconsellen que fem un diari on exposar el que sentim, pensem, vivim. Ajuda a aclarir les idees. En aquest cas no parlaríem de periodisme però i quan ens dediquem a crear opinió? 

Hi ha una part del periodisme que es dedica a crear opinió. Hi ha tot un codi deontològic que alguns es salten intentant manegar els mitjans de comunicació a la seva voluntat quan haurien de ser fidels a la Veritat, amb majúscules, no a la petita veritat, en minúscules, dels uns o dels altres. Hi ha coses que fan riure (o plorar) com el nombre de participants en actes col.lectius com a manifestacions que segons els organitzadors són una cosa i segons els mitjans trobem dades diferents... tant difícil és.... aquí sí que hi deu haver una dada objectiva després expliquem-ho com vulguem però hi ha una dada objectiva en la qual tots hauríem d’estar d’acord i de vegades no ho sembla.... què difícil ho té el sant amb tanta gent “que mira a Soria” entre els seus protegits...

23 de gener 1989 mor Salvador Dalí

Tal dia com avi, fa vint-i-cinc anys, va morir Salvador Dalí. El gran pintor de fama mundial va néixer i morir a Figueres. Fou un pintor, decorador i escriptor empordanès, un dels principals representants del surrealisme. Se solen atribuir les seves habilitats pictòriques a la influència i l'admiració per l'art renaixentista. Dalí va tenir l'habilitat de forjar un estil personal i recognoscible. Una de les seves obres més conegudes és La persistència de la memòria, també anomenada «els rellotges tous», que data de l'any 1931.

Hi ha persones que marquen. Els que vam tenir l’oportunitat de conèixer a Salvador Dalí  a través de la tele tenim molt clara la seva imatge. Una cara allargada, un bigoti exagerat, una barretina o una barra de pa per barret, un parlar sil.labejant i molt rimbombant, uns ulls molt oberts,  uns gestos ampul.losos...  Sempre extravagant, extremat, llampant en el fons i en la forma, Va voltar pel món quan ningú ho feia. Va estar a Paris  i a Nova York, fins i tot va arribar a ser la portada de la revista Time. Però per sobre de tot això hi havia un artista excepcional. Quan era petita el veia tan histriònic que donava la imatge d’algú ximple, superficial... però si vas al Museu Dali de Figueres i et trobes amb la seva obra comences a canviar de parer. Els seus dibuixos són excepcionals. Després el seu univers oníric et pot agradar més o menys però és un artista reconegut arreu del món.

Encara que el seu principal mitjà d'expressió va ser la pintura, també va fer incursions als camps del cinema, l'escultura, la moda, la joieria i el teatre, disciplina en què va treballar com a dissenyador de vestuari i com a escenògraf. 

22 de gener 1881 mor María Moliner, filòloga espanyola

Hi ha un llibre que està a totes les cases... el diccionari. N'hi ha de grans, petits, escolars, de traducció, etimològics, ortogràfics, de sinònims i antònims, de frases fetes, de termes tècnics... Avui parlarem d’un diccionari amb nom propi i de la persona que el va escriure. En llengua espanyola tenim dos diccionaris de primera línia: el de la Real Academia i el María Moliner.

La protagonista d’avui és Maria Moliner que va morir a Madrid  tal dia com avui de l’any 1981. Va ser bibliotecònoma i lexicogràfa espanyola. Filla d'un metge rural, es llicencià en Història el 1921 a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Saragossa. Treballà com a funcionària del Cos Facultatiu d'Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs entre 1922 i 1970. Fou una promotora activa de la difusió de la cultura durant la II República. 

És l'autora del “Diccionario de uso del español”, una de les obres principals de la lexicografia castellana. Va iniciar-ne la confecció el 1952 i l'editorial Gredos en publicà la primera edició entre 1966 i 1967. Tot i que l'autora continuà treballant-hi per preparar-ne una nova edició, la segona edició no sortí al mercat fins al 1998 (un cop morta María Moliner), en dos volums i CD-ROM, així com en una edició abreujada d'un volum. Segons un dels seus fills, Fernando Ramón Moliner, la segona edició, amb totes les alteracions i modificacions efectuades, és una edició apòcrifa, car María Moliner patia d'Alzheimer, no se n'assabentà i no pogué donar un consentiment conscient a la publicació d'aquesta nova edició.

Els diccionaris són uns llibres especials. Recordo el plaer que sentia a classe, quan era una nena, i trobava les paraules; o quan jugava a endevinar les definicions. Sempre m’han agradat els diccionaris i les paraules. Ara, escrivint amb els ordinadors i amb l’aparició dels correctors sembla que els fem servir menys però a mi m’agrada tenir cinc minuts i perdre’m entre les planes i llegir, aquí i allà,  mots que no conec, que faig servir, que torno a posar en actiu... Porta poc temps i el benefici és gran... per mi sempre ha estat un plaer al qual us convido.  

No podem viure contra la tecnologia perquè ha vingut per quedar-se i facilitar-nos la feina... En aquest punt tecnològic,  m’he subscrit a una plana molt interessant que no em treu el cuquet de veure-ho per mi mateixa en paper  però que cada dia m’ofereix una paraula en català i sense adonar-me’n les vaig incorporant... és el Rodamots. Certament, molt interessant... 

21 de gener Santa Agnès i 1972 "American pie" número 1 al Billboard

Hi ha músiques que ens recorden moments importants de la nostra vida. 

El disc del qual avui en faig comentari va ser molt important per a mi. Va ser el meu primer disc en anglès. Jo era molt joveneta i en aquell moment amb les amigues de l’escola ens canviàvem cintes de casset en els que enregistràvem les cançons que ens agradaven de la ràdio. A casa meva hi havia: els discos dels meus pares (sarsueles, èxits dels festivals d’Eurovisió i de la Cançó Mediterrània, els “ indios tabajaras”, Genn Miller...) i els infantils. I, de sobte,va aparèixer, gràcies al meu cosí gran el primer disc en anglès. Aquests sí que va ser un punt d’inflexió que ens feia deixar enrere les cançons d’Enrique i Ana, del Parchís, dels Nins i de la família Picarol per entrar al grup “dels grandets”. Després van seguir els Beatles, Pink Floyd, Supertramp... però el que havia obert la finestra al món, en el meu cas, va ser “American pie”.

“American pie” va ser tal dia com avui de 1972, número 1 de Billboard. La cançó era un tema  de Don McLean. Estava inspirada en la  mort de Buddy Holly, en aquell dia en que "the music died”.  Anys més tard, Madonna va fer una personal versió de ball per a la pel.lícula “The next best thing”.

Recordeu de felicitar a les noies que es diuen Agnès, avui és el seu sant.

Ralli Dakar, el ralli més dur, en català

Sembla que tenim una bona combinació: motors i catalans. Els pilots catalans han acabat en les primeres places el Ralli Dakar. Nani Roma, en cotxes, Marc Coma, en motos i Laia Sanz, guanyadora del Dakar femení  i 16ena de la general. Tres campions ben especials. Nani Roma ha guanyant en la categoria de cotxes i va guanyar en motos. En Marc Coma es proclama vencedor del Dakar per quarta vegada a la seva carrera. La Laia Sanz ha acabat per quarta vegada el Dakar i ha estat la guanyadora del Dakar femení.

El Ralli va començar al 1977 a l’Àfrica de la mà Thierry Sabine. El 2009 la 31ª edició del Dakar, la primera que va tenir lloc a Sudamèrica. L’edició d’aquest any ha passat per l’Argentina, Bolívia i Xile amb sortida a Rosario i arribada a Valparaíso. Ha comptat amb 575 participants entre cotxes, motos, camions i quadricicles. La cursa ha tingut lloc del 4 al 18 de gener del 2014. 

20 de gener 1943 neix Valentí Fuster Carulla, metge cardiòleg

Avui tinc el plaer de presentar una persona que admiro profundament. El seu naixement, tal dia com avui de l’any 1943, el converteix en protagonista del meu post d’avui. 

Valentí Fuster Carulla prové d'una nissaga de metges i en acabar els estudis de Medicina, a Barcelona, es traslladà als Estats Units. Actualment és director de l'Institut de Cardiologia de l'Hospital Mount Sinaí. És una eminència en investigació. Però, per sobre de les consideracions científiques, és d’aquelles persones que considera que ha d’aprofitar la seva situació privilegiada per a fer difusió, pedagogia i prevenció arreu del món. Convençut que cal treballar la prevenció lidera diferents programes en els quals els infants són els que porten els hàbits saludables a les seves llars.

He tingut el plaer de sentir-lo en directe en diverses ocasions en conferències a Barcelona i de llegir alguns dels seus llibres de divulgació: ”El cercle de la motivació” (2013)  “Corazón y Mente” (2008) escrit amb Luis Rojas Marcos entre d’altres.

Els seus projectes estan en marxa i en veiem els seus fruits: 

- Actualment TV3 està emetent “Monstres Supersans” pels més petits, uns capítols del Barri Sèsam encarats cap als hàbits saludables per l’equip del Dr. Fuster. 

- Algunes escoles catalanes, com l’Escola Mare Nostrum de Tarragona, s’han adherit al Proyecto SI, un projecte que va tenir un gran èxit a els escoles de Colombia. 

- També ha impulsat la ciutat de Cardona com municipi cardiosaludable.

La seva vitalitat és envejable però la seva energia és saber que està al servei de les necessitats del món contribuint a fer-lo una mica més saludable amb diferents projectes per infants i adults en països tan diferents com Colombia, Estats Units, Espanya, Brasil... com a conseqüència d’aquesta vocació i l’evident necessitat social de la promoció d’hàbits saludables, ha creat la Fundació SHE (Science, Health and Education) que dirigeix amb l’objetiu d’aconseguir millorar la salut integral de la població, especialment de la infància i la joventut.

20 de gener Sant Sebastià

Sant Sebastià fou un militar romà, convertit al cristianisme i mort com a màrtir en no voler renunciar a la fe cristiana. És venerat com a sant en totes les confessions cristianes. Aquests sant té molta nomenada en terres catalanes que el consideren protector contra les plagues principalment contra la pesta. És el patró de nombroses poblacions entre ells podem anomenar : Cunit, Vinaròs, Riudoms, Matadepera, Monistrol de Montserrat, Palma de Mallorca; Donostia (País Basc) i Rio de Janeiro entre d’altres.

Referit al dia 20 de gener, festivitat de Sant Sebastià, trobem un refrany que ens mostra el pas del temps i que els dies es van allargant. “Per Nadal un pas de pardal, per Sant Esteve un pas de llebre i, per Sant Sebastià burro serà qui no ho coneixerà”

19 de gener Sant Canut i 1809 neix Edgar Allan Poe

Avui es celebra Sant Canut. Trobem aquesta dita referida al temps meteorològic:  “Si plou per Sant Canut, en tres mesos no veuràs eixut”, Espero que no sigui veritat perquè porta tota la nit plovent i el matí es fantàstic per les granotes i els venedors de paraigües.

Cada dia ens dona una nova oportunitat per acostar-nos a persones que van ser importants en el seu camp.

Avui és el torn d’un escriptor romàntic, no en el sentit rosa de l’expressió sinó dels qui estan catalogats en l’estil romàntic. Edgar Allan Poe va néixer tal dia com avui de 1809 als Estats Units. Va escriure poesia, novel.la i relats curts introduint un estil propi.

És conegut, sobretot, pels seus relats de temes fantàstics i d'horror. Algunes de les seves obres més conegudes són "Manuscrit trobat en una ampolla" (pel qual va rebre el seu primer premi literari, "El gat negre", "El pou i el pèndol", "El cor delator", "La caiguda de la Casa Usher", "La veritat sobre el cas del senyor Valdemar", "L'enterrament prematur", "Berenice", "Ligeia", etc, També va ser precursor de la novel.la policíaca a través d'històries com "L'escarabat d'or" (conte en què el protagonista aconsegueix fer-se amb un tresor pirata). Destaquen les narracions detectivesques que tenen com a protagonista el gentilhome Auguste Dupin: "Els crims de la Rue Morgue", "La carta robada" i "El misteri de Marie Rogêt". Diuen que en aquest personatge es va inspirar Arthur Conan Doyle per crear el seu Sherlock Holmes.

És considerat el pare del conte de terror psicològic i dels relats curts del seu país. Va ser un precursor del relat detectivesc i de la literatura de ciència ficció i renovador de l'anomenada novel.la gòtica.

En el musical "Snoopie" hi ha una cançó dedicada a aquest autor. La canten el Charlie i els seus amics quan es refereixen a les coses que aprenen a l'escola i ho lliguen d'una manera molt simpàtica a l'afició que tenen els americans pels concursos de lletrejar paraules i la dificultat de lletrejar "Mississippi". I la podem trobar en català.

18 de gener Adam i Eva i al 2002 l'ONU protegeig el Cap de Creus i les Illes Medes

Marxem a l’inici dels temps... a la Bíblia s’explica la història de la creació per fer palesa la relació de Déu amb els homes. Una relació directa i amorosa. Avui recordem Adam i Eva. Uns personatges que sastres i jardiners van tenir com patrons per ser els primers de fer els seus oficis. Una curiosa associació... 

Podriem dir que aquesta costa gironina és un tros de Paradís. De moment ben lligat, "si non e vero e ben trovatto" que diuen els italians. Ens situerm en una de les zones més boniques del món. L'any 2002 l'ONU va catalogar com a zones protegides el Cap de Creus i les Illes Medes. Les ones han esculpit amb la seva força els Pirineus que descansen al mar. El cel, el mar, la tramuntana...

El cap de Creus és un cap del litoral de l'Alt Empordà (Catalunya), situat a l'extrem nord de la Costa Brava, al final d'una petita península que s'endinsa a la mar Mediterrània i que separa el golf de Roses, al sud, del golf del Lleó, al nord. Engloba els municipis d'El Port de la Selva, La Selva de Mar, Llançà, Cadaqués, Palau-saverdera, Pau, Roses i Vilajuïga. Forma un litoral extremadament abrupte, d'aigües profundes, amb abundants illots, altíssims penya-segats, escollís de roques descarnades per l'erosió i els vents, prats i boscos a l'interior, i amagades cales d'aigües transparents, sovint només accessibles des del mar. Com a punt més oriental de la península Ibérica, és un punt important de flux d'aus migratòries. Hi ha restes del poblament d'aquesta zona ja durant el període prehistòric. La zona està esquitxada de diverses restes de dolmens. Durant l'antiguitat els rodis fundaren a prop de l'istme, Roses. Més al Nord ja en ple cap de Creus trobem Cadaqués i més al nord hi ha, a les acaballes del cap, el Port de la Selva. Durant l'època medieval es funda el Monestir de Sant Pere de Rodes. Ben entrat el segle XX es crea el Parc Natural del Cap de Creus. 

Les illes Medes són un arxipèlag de 21,5 hectàrees que és a la Costa Brava, a poc més d'un quilòmetre del litoral de l'Estartit. Aquest arxipèlag està format per set illots i algun escull. Els set illots són, de més a menys extensió: la Meda Gran (18,7 ha), la Meda Xica (2,6 ha), el Carall Bernat, els Tascons Grossos, el Medellot, els Tascons Petits i les Ferranelles. L'arxipèlag és, de fet, la continuació del massís del Montgrí. És un dels espais d'interès natural més importants de la Mediterrània i és una gran reserva de fauna i flora marina. Moltes empreses hi organitzen viatges amb vaixells de fons transparent, com també itineraris per practicar-hi el submarinisme. Són també un important atractiu per als aficionats de la fotografia de paisatge o submarina.ial interès biològic submarí. El fons sorrenc permet el creixement de prats submarins de Posidònia oceànica, font important de productivitat. Les múltiples coves del fons de les illes permeten el desenvolupament de corall vermell, extret durant molts anys i actualment en franca recessió, fet que n'impedeix qualsevol extracció sota pena de sanció.

17 de gener Sant Antoni Abad o Sant Antoni del porquet

Sant Antoni Abat és considerat el patró dels animals de peu rodó i, per extensió, de tots els animals domèstics, així com dels traginers. La llegenda explica que era un gran amic dels animals i, quan en veia un de ferit, el guaria. Així ho va fer amb un porquet, que, per mostrar-li el seu agraïment, va decidir acompanyar-lo la resta de la seva vida; és per això que popularment se l'anomena sant Antoni del porquet i, també, sant Antoni dels ases. Cal no confondre'l amb sant Antoni de Pàdua.

La seva festa és molt celebrada a Catalunya. Molts pobles celebren els Tres Tombs. De fet, de la mateixa manera que tenim temporada de Pessebres Vivents on cada poble el representa uns dies determinats també podriem dir que tenim temporada de Tres Tombs amb el dia central en la festivitat de Sant Antoni però en dues o tres setmanes trobem celebracions a diferents contrades. En molts pobles celebren la Festa Major d’hivern o festa petita. Com a patró dels gremis de traginers: el sant beneeix les cavalleries i presideix les cavalcades, ila gent fa tres passades (tres tombs) i en alguns pobles també hi trobem el pa de Sant Antoni.

A Falset (Priorat) la festa de Sant Antoni rep el nom de l'Encamisada, que commemora la victòria dels falsetans sobre els francesos. I a Manlleu (Osona) en diuen la Festa dels Tonis.

Troballes molt interessants a la xarxa...

Aquesta tarda, voltant per la xarxa, he trobat una persona molt interessant amb un missatge que m’ha ressonat. David Steindl-Rast, és un monjo benedictí que viu en un monestir de Nova York on es dedica a contemplar, llegir i escriure. M’ha arribat a través de les imatges de la seva participació en el TED-Global del 2013. Ell planteja l’agraïment com a base per a la felicitat. Tothom vol ser feliç però no ho aconseguim. Cada moment ens aporta un regal, una nova oportunitat. Viure-la amb agraïment ens farà feliços. 

La teoria és fantàstica però ... i la pràctica? Què podem fer en un món amb tantes presses, tan complicat com el nostre per a viure amb gratitud? Dons la pràctica que ens presenta encara és més fantàstica i senzilla. Només hem de fer el que ens van ensenyar quan érem petits per creuar un carrer: “Stop, look and walk” (para, mira i passa). És tan senzill... parar-nos, obrir els sentits i actuar. Quan ho fem tot sona diferent. Perquè l’agraïment porta la pau, compartir, gaudir de les diferències, respectar-nos i respectar l’altre i viure alegres... 

Ell afirma, amb un anglès clar i pausat... “l’agraïment pot canviar el món”. D’això jo en dic VIURE!

16 de gener 1957 s'inaugura el Cavern Club

Avui va de música... on posem el Beatles... a la música clàssica? ... a la música del segle XX? ... a la primera música amb efectes mundials?

Hi ha locals mítics i avui parlarem d’un ells... el Cavern Club de Liverpool. Tal dia com avui de 1957 aquest local obria les seves portes. Aquest va ser el local on van començar a tocar uns nois que van acabar essent coneguts arreu del món: el Beatles. El local estava en marxa i uns anys més tard, al 1960, The Beatles van oferir allà els seus primers concerts. Quan la beatlemania es va relaxar i el  grup es va dissoldre la sala va passar per diverses mans i fins i tot va estar tancada durant un temps. Gairebé 30 anys desprès un dels Beatles, Paul Mcartney va tornar a pujar a l’escenari d’aquest famós local.

Si no els heu sentit mai, o si fa temps que no els sentiu... no us ho podeu perdre. El só Beatles ens transporta als anys seixanta, al fenòmen de les fans, als "peluts", recordeu les seves cançons... avui ja són història... per a molts història vivent.

Cap de setmana 18 i 19 de gener

Teatre infantil

- Guasch Teatre  (c/ Aragó, 140) “Els Tres Porquets” Cia Germans Guasch  dissabte 12.30, 17 i 19h diumenge12.30 i 17 

- Poliorama (La Rambla, 115), “Bambi” de El Replà Produccions diumenges 19 i 26 de gener 2014  12.30 h 

- Teatreneu antic cinema Aquitània (Avinguda de Sarrià, 33) “La Sireneta” dissabte 17h diumenge 12h  

- Teatre Victòria (Av. del Paral.lel, 67) el Musical del Club Super 3. Aquest dissabte i diumenge a les 12h

- SAT Sant Andreu Teatre ( c/ Neopàtria, 54) “La Princesa i el Pèsol” Espectacle infantil. Recomanat per a nens i nenes a partir de 4 anys. Dissabte 17.30 diumenge 12 i 17.30h  9 euros 

- Teatre Tantarantana (c/ de les Flors, 22) “El bavastell antic” Titelles  ds 18h i dg 12h

- Fundació Miró (Parc de Montjuic) “El regal” Cia. Pengim Pengjam diumenge a les 12 , el diumenge 26 de gener amb traducció a la llengua de signes. 6 euros, 3 euros els amics de la Fundació

- La Puntual. Teatre de titelles  (c/ Allada Vermell, 15) “Blau marí” amb la Companyia Pinotxo amb bicicleta. Recomanat a partir de 3 anys dv. ds.18h dg 12 i 17h 9 euros entrades a la web www.lapuntual.info

- Circ Raluy  (Moll de la Fusta) Espectacle Boom fins el 9 de febrer.

- 18 Centre Cívic El Sortidor (Plaça del Sortidor 12 ) dissabte 18 a les 12 “El Petit Príncep” espectacle musical per a tota la família 2,3 euros

Teatre juvenil i d’adults

- La Villarroel (C/ Villarroel, 87) “El crèdit” dimarts, dimecres, dijous 20.30h divendres 21h i dissabte 18 i 20.30h, diumenge 18h 

- TNC (Pl. Arts, 1), a la Sala Gran: "La Rosa tatuada" de Tenessee Williams. de dimecres a dissabte a les 20h i diumenges a les 18h 28-24-14euros i a la Sala Petita “Fum” dirigida per Josep Maria Miró De dimecres a dissabte a les 20h i diumenges a les 18h 23-19.50-11.50euros 

- Poliorama (La Rambla, 115), “Bits” de EL Tricicle dimecres, dijous i divendres 21h dissabte 18,30 i 21h i diumenge 18.30h

- Teatre del Raval (C. de Sant Antoni Abat, 12) “Germans de Sang” dijous i divendres: 20:30h dissabte: 18h i 21:30h diumenge: 18h Durada: 2h 20 minuts (amb un descans inclòs). Preu: 22 euros 

- Teatre Victòria (Av. del Paral.lel, 67) “Un jeta, dos jefes” de Richard Bean Basada en Il servitore di due padroni, de Carlo Goldoni. Adaptació: Paco Mir. dimarts, dimecres i dijous: 20.30 h, divendres: 21.30 h, dissabtes: 18.30 i 22 h, diumenges: 18 h

- Teatre Romea (C/ Hospital, 51 ) “iaia!” no us podeu perdre l’oportunitat d’acomiadar Montserrat Carulla amb una obra escrita pel seu fill i representada per l’àvia i el nét. de dimecres a divendres a les 20.30, dissabte18 i 20.30h diumenge 18h

- Teatre Goya (C/ Joaquim Costa 68) “El nom” De dimecres a divendres a les 20.30, dissabte18 i 20.30h diumenge 18h

- Teatre Condal (av. Paral.lel, 91) “La Odisea” de Homero  de Rafael Àlvarez “el Brujo”de dimarts a divendres 20.30, dissabte 17.30 i 20.30, diumenge 17.30h

- Versus Teatre (C/Castillejos, 179) “(A)Murs. A love story” espectacle en català. de dijous a dissabte a les 20h diumenge 18h  20 euros per funció.  

- Club Capitol (Las Rambla, 138) “Toc  toc”,  molt divertida,  de dimarts a divendres 20.45, dissabte 18.15 i 20.30, diumenge 18h “Tuppersex” dimecres, dijous i divendres 20.30h dissabte 18 29.30h diumenge 17.30h

- Teatre Tivoli (Av. Paral.lel 67-69) “Sonrisas y Lágrimas”  dimarts, dimecres i dijous 20.30h divendres 17.30 i 21.30, dissabte 17h 21h i diumenge 17h

Música 

Al Palau de la Música, a la sala de concerts,  el dissabte 18 de gener a les 21h tindrà lloc el Concert de la Cinema Symphony Orchestra. Programa: "Grans Èxits de la Música de Cinema". Organitza: Promoconcert

A l’Auditori, a la sala gran, el diumenge dia 19 de gener a les 10.30 i a les 12 h teniu el concert familiar "Sona Bach". Amb la direcció escènica de Raquel Tomás i la direcció musical de Llibert Fortuny. 

CaixaFòrum (Av. Francesc Ferrer i Guàrdia, 6-8) “El Saltasomnis” espectacle familiar del Conservatori del Liceu. Has sentit alguna vegada la música que acompanya els teus somnis?  dissabtes, a les 17.30 h diumenges, a les 12.00 h  6 € per persona 50% de dte. clients ”la Caixa” caps de setmana del mes de gener.

Aquest concert és per la setmana vinent... A l’Auditori, a l’Espai 5, hi ha un  taller per a famílies el diumenge 26 de gener a les 11, 12 i 13h que porta el títol "Ma, me, mi... Mozart!" i està adreçat a nenes i nens d'1 a 5 anys.

Tallers a Museus

- Al Museu d’Història de Catalunya (Pl. de Pau Vila, 3 -Palau de Mar-) us ofereix el taller: “Estampem una indiana” Durant el segle XVIII, les indianes van servir de base per a l'inici de la industrialització a Catalunya, que va conèixer el màxim desenvolupament amb les fàbriques tèxtils del segle XIX. Les indianes eren teixits de cotó que s'estampaven a partir de motlles amb motius geomètrics, històrics o vegetals. Al museu viureu com era el treball en una fàbrica tèxtil i acabareu estampant la vostra pròpìa indiana. Diumenge 12 de gener a les 11.30 i té una durada de 90 minuts. Aquesta activitat està inclosa en el preu de l’entrada. Edat recomanada: de 6 a 12 anys  

- CaixaLab Experience + 12 és un taller interactiu i multimèdia. Un espai innovador per aprendre i descobrir el món de l’emprenedoria en família que trobaràs a CaixaForum (Av. Francesc Ferrer i Guàrdia, 6-8). Amb aquesta activitat descobrireu que emprendre és una actitud. Coneixereu de primera mà les motivacions i experiències de diversos emprenedors. Aprendreu a observar la realitat i veureu com l’entorn és ple d’oportunitats. Podreu identificar la proposta de valor d’un producte. Experimentareu com convertir una idea en un negoci.   Fills i pares podreu gaudir d’activitats conduïdes per un monitor, en les quals aprendreu el concepte d’emprenedoria i les característiques i els valors d’una actitud emprenedora. Les activitats són independents unes de les altres i la durada total de la visita s’estima en 90 minuts. L’espai s’estructura en diversos àmbits, i cadascun disposa de recursos interactius, variats i diferenciats dels altres.  4 € per persona 50% de dte. clients "la Caixa".

- Museu Europeu d'Art Modern (MEAM) (C. de la Barra de Ferro, 5) diumenge 19 a les 12h ofereix tallers infantils als nens de 5 a 12 anys un taller coordinat per monitors en què els infants trobaran el lligam entre la seva imaginació i l'art que en pot esdevenir, tot desenvolupant i potenciant les seves habilitats creatives. Cada taller pot partir d'una obra de la col.lecció del MEAM o d'un altre esdeveniment artístic o cultural del moment, que els motivarà per començar a experimentar i expressar-se tot utilitzant el material que se'ls posa a l'abast. L'activitat lúdica tindrà una durada d'una hora i mitja, mentre, els pares podran gaudir de l'exposició en visita guiada. Preu: 5 € per infant. Imprescindible fer reserva prèvia a l'a/e: reserves@meam.es o al tel. 93 3195693.

- Fundació Miró Taller familiar d'arquitectura "A petita escala" L'activitat s'inicia amb un recorregut per alguns espais de la Fundació. Un cop al taller els participants, seguint les instruccions dels educadors, munten i acoblen les peces d'una maqueta de la Fundació a escala. Les peces encaixen a manera d'un trencaclosques tridimensional, que va revelant les connexions entre la maqueta i l'edifici real. Per acabar, a partir de les reproduccions de la planta i d'un alçat de la maqueta, els nens fan la representació gràfica de l'edifici. Taller concebut i conduït per: El globus vermell. Edat recomanada: nens i nenes a partir de 4 anys, acompanyats d'adults. Preus: 4 € per persona, Familimiró: 3 €, amics de la Fundació: 2 € Places limitades, cal fer reserva prèvia, de dilluns a dijous (de 10 a 13 h) al tel. 93 4439479 o a l'a/e: programa.educatiu@fundaciomiro-bcn.org

Activitats, Fires i Festes

- Està a punt d’acabar la temporada de Pastorets i Pessebres Vivents però en cara en podeu viure algun.

- Comença la temporada dels Tres Tombs en trobareu dissabte a Canovelles, Centelles i Solsona; diumenge a Caldes de Montbui, Cambrils, Igualada,  Manlleu, Mataró, Puig-Reig, Ripollet, Sant Cugat del Vallés i Vilafranca del Penedés en honor a Sant Antoni. També trobareu la Festa dels Tonis a Santa Eugènia de Berga i a Manlleu. Entre Sant Antoni i Sant Sebastià hi ha un munt de poblacions de Festa Major d’hivern: Mora d’Ebre, Corbera, Sant Vicenç de Montalt, Premià de Mar, Corbera... 
  

- Aquest cap de setmana a Puig-Reig podreu presenciar “La Corrida”. "La Corrida" de Puig-reig és una festa que se celebra amb motiu de la festivitat de Sant Antoni des de fa més de 125 anys. I que gira a l'entorn del món dels cavalls, els carros, l'embotit i els productes elaborats del porc. Els actes més destacats són la desfilada dels Tres Tombs i la tradicional "Corrida", una cursa de mules, cavalls, perxerons i rucs.

- Comencem les fires gastronòmiques de l’any amb la Fira del Fesol, Fira de Sant Antoni a Santa Pau (Garrotxa), la Fira de l'Oli Qualitat Verge Extra de les Borges Blanques... 

- És Festa Major de Sant Antoni a Corbera de Llobregat. Trobem dissabte a les 11h una visita guiada al nucli històric de Corbera i diumenge a les 10 una marató de Zumba a les pistes semi cobertes. 

15 de gener... la Setmana dels Barbuts

En la tradició catalana, la setmana dels barbuts és la que inclou els dies 15, 16 i 17 de gener, corresponents, respectivament, als sants: Pau Ermità, Maure abat i Antoni abat. El seu nom prové del fet que en aquesta setmana l’església catòlica celebra la festa de sants que són representats amb llargues barbes. Generalment també s’hi inclouen sant Fruitós, sant Sebastià que tenen la seva diada el dia 20, i sant Vicenç màrtir, el dia 22. Tradicionalment, la setmana dels barbuts era considerada la més freda de l'any.

Podem trobar algunes dites populars referides al fred de la setmana dels barbuts:

- “Per la setmana dels barbuts governen els tres germans: tos, mocs i amagamans.”

- “Quan vénen els tres barbuts, Sant Pau ermità, Sant Maure i Sant Antoni Abat, vénen els freds cascarruts.”

Diuen que els infants que neixen a la setmana dels barbuts són molt peluts...

El que sí que és veritat és que aquesta setmana sol ser de fred rigorós.

15 de gener de 1759 s'inaugura el Bristish Museum

Si feu una visita, per curta que sigui, a Londres no us podeu perdre una visita al British Museum. Destaca la col.lecció de peces egípcies amb totes les mòmies, la Pedra Rosetta... i les peces de les col.leccions gregues i romanes... Requereix una visita pausada però una visita ràpida i puntual també és tot un plaer... 

El Museu Britànic de Londres (en anglès British Museum) és el museu més important del Regne Unit i un dels més importants del món sobre història i cultura. El Museu Britànic alberga més de set milions d'objectes que il.lustren i documenten la història de les cultures humanes, des del seu naixement fins a l'actualitat, a partir de peces de tots els continents.

Es va fundar el 1753 i estava basat inicialment en les col.leccions del físic i científic Hans Sloane. Es va obrir al públic per primer cop el 15 de gener de 1759 a la Montagu House de Bloomsbury, a l'actual ubicació de l'edifici del museu. L'expansió del museu en aquests dos segles i mig de vida ha estat en gran part fruit de l'acció de la col.lonització britànica i ha donat lloc a la creació a altres espais culturals com el Museu d'Història Natural de Londres i la Biblioteca Britànica.

Com tots els museus del Regne Unit són públics i d’entrada gratuïta tot i que podem trobar alguna exposició temporal de pagament.

14 de gener 1990 s'emet el primer episodi pilot de The Simpson

Els Simpson és una sèrie de televisió d'animació creada per Matt Groening. Inicialment produïda als Estats Units d'Amèrica per Fox Broadcasting Company, en format de comèdia, s'ha emès en diversos països del món. La sèrie és una sàtira de la societat estatunidenca que narra la vida, i el dia a dia, d'una família de classe mitjana d'aquest país (els membres són Homer, Marge, Bart, Lisa i Maggie Simpson) que viuen en un poble fictici anomenat Springfield. Són dibuixos animats per adults però que han calat també entre els infants i joves tot i que es perden una gran part del contingut perquè fa constants referències a la història, a política, al medi ambient, a l’educació, a la religió... Tot sovint hi apareixen personatges reals.

Diuen que el color groc dels personatges apareix després de fer els primers esbossos en un tovalló d’aquest color i ja mai més es va perdre el color. La família pren els noms dels membres de la família de l’autor excepte el seu que va canviar pel Bart. 

La sèrie ha estat doblada a molts idiomes, com l’espanyol, el francès, el japonès, l’alemany i el portuguès. En espanyol hi ha un doblatges mexicà i un altre que es fa a Madrid. Els Simpson ha estat també emès en àrab, però a causa dels costums islàmics han hagut de canviar nombrosos aspectes de la sèrie: l’Homer no beu cervesa sinó aigua amb gas, no menja frankfurts sinó salsitxes de vaques egípcies  amb tants canvis ningú ha quedat contents ni els islàmics ni els antics seguidors de la sèrie.

A la web d’Antena 3 podeu trobar els capítols de les 22 temporades dels Simpsons. Als Estats Units des del  seu debut el 17 de desembre del 1989, amb un episodi especial, des del primer del format que avui coneixem s’han emès 539 episodis fins el 5 de gener de 2014, i estan en la vint-i-cinquena temporada.

Malgrat el pas dels anys,els Simpsons  no envelleixen i segueixen mantenint el mateix aspecte i edat que al 1990.

Els Simpson han guanyat nombrosos premis des de la seva estrena com a sèrie, incloent 25 Premis Emmy, 24 Premis Annie i un Premi Peabody. La revista Time del 31 de desembre de 1999 la va qualificar com la millor sèrie del segle XX, i el 14 de gener de 2000 va rebre una estrella al Passeig de la Fama de Hollywood. Els Simpson és una de les sèries estatunidenques de dibuixos animats de major duració i el programa estatunidenc d'animació més llarg. El grunyit de fastigueig de Homer «D'oh!» ha estat inclòs al diccionari Oxford English Dictionary, mentre que la sèrie ha influït en moltes comèdies de situació animades per a adults.

És una d’aquelles sèries que crec que els infants i joves haurien de veure amb algun adult –cosa que desgraciadament sovint no passa- perquè entenguin que el que veuen a la pantalla no són models a seguir sinó que són fruit d’una crítica social.

Més de cent posts

A base d’escriure vaig sumant... han sortit un munt de temes... cada dia permet diverses coses i escullo el que més interessant em sembla. Permet combinar informació i opinió i és que de tot se’n pot aprendre i el món és tan interessant... Torno a tenir la disciplina d'escriure cada dia. Hi ha molta feina darrera, moltes hores de cercar els temes i un cop tinc els títols cal aconseguit més informació. Hi ha coses que ja coneixia i d’altres que són noves per a mi. Ara potser després d’aquests primers 100 posts ja arriba el moment de fer-ho saber. És el moment de fer-ne publicitat. Fer-ho saber a amics i coneguts... 

13 de gener 1888 es funda la National Geographic Society

Tal dia com avui l’any 1888, a Washington (EE.UU.), es va fundar la National Geographic Society per per 33 homes interessats en "organitzar una societat per a l'increment i la difusió del coneixement geogràfic" sota la presidència de Gardiner Greene Hubbard, advocat, financer i filantrop. Els objectius de la Societat són incrementar difondre els coneixements geogràfics, recolzant expedicions científiques i treballs de camp, promovent la conservació de la riquesa natural i cultural i educar la població en la cura de la natura. Més tard es va escurçar el nom a National Geographic. 

Actualment en espanyol té tres revistes: la que porta el nom de la societat, una de viatges i una altra d’història. Ha treballat molt l’àrea audivisual amb fantàstics reportatges. Al setembre de 1997, la societat va llançar el seu propi canal televisiu internacional, el National Geographic Channel que es pot veure per cable i via satèl.lit. 

Seguint els seus estatuts fundacionals ha donat suport a molts projectes d’investigació i treballs de camps en àrees ben diferents. Entre ells es poden destacar: Dianne Fossey - (Goril.les de muntanya), George Bass - (Arqueologia submarina), Gustavus McLeod - (Primer vol al Pol Nord en un avió de cabina oberta), Hiram Bingham - (Excavacions a Machu Picchu),

Ian Baker (Descobriment de les cascades de Tsangpo Gorge, al Tibet), Jacques-Yves Cousteau - (Exploració submarina), Jane Goodall - (Estudis sobre ximpanzés), Llig Berger - (Les petjades més antigues de l'home modern), Louis and Mary Leakey - (Descobriment del fòssil de Zinjanthropus, més de 1,75 milions d'anys d'antiguitat), Paul Serè - (Dinosaures), Richard I. Byrd - (Primer vol sobre el Pol Sud), Robert Ballard - (Titanic), Robert Peary i Matthew Henson - (Expedició al Pol Nord)....

Aquest any, és el seu 126 aniversari i encara trobem rastres a la web de la celebració dels 125 anys.  A http://www.nationalgeographic.com.es/ trobem un seguit de personalitats del món de la ciència, de la comunicació i de l’esport que feliciten els 125 primers anys de National Geograhic. Em sumo a la felicitació de tots ells  i faig meves les paraules d’Araceli Segarra,  la primera alpinista espanyola en fer l’Everest que afirma que “encara molt per descobrir” i molt per difondre...

12 de gener 1976 Mor Agatha Christie

Avui va de llibres... El 12 de gener de 1976 va morir al Regne Unit,de causes naturals, als vuitanta-cinc anys, l’escriptora britànica de novel.les de misteri més reconeguda del món: Agatha Christie,“la  reina del crim". 

Agatha Christie és l'escriptora de novel.la detectivesca més coneguda del món i l'autora més venuda de qualsevol gènere, a excepció de William Shakespeare. S'han venut al voltant de dos mil milions d'exemplars dels seus llibres en anglès, i uns altres mil milions en unes tres-centes tres llengües en què ha estat traduïda. També va escriure novel.les sentimentals però sota un altre pseudònim: de Mary Westmacott. 

Agatha Christie va publicar més de vuitanta novel.les i obres de teatre, en la majoria de les quals intervenia algun dels seus personatges principals, Hercule Poirot o Miss Marple. 

A les seves novel.les es presenten misteris i pistes per esbrinar-los. Cal saber llegir entre línies i seguint les pautes es pot arribar a esbrinar qui és l’assassí. Entre les seves obres més importants trobem títols com "Els deu negrets", "El misteri del tren blau", "El misteri de les set esferes", "Assassinat a la rectoria", "El Nadal d'Hercule Poirot", "Cartes sobre la taula", "El tren de les 4,50"...

Algunes de les seves novel.les s'han portat al cinema, fins i tot diverses vegades com "Assassinat a l'Orient Express" o "Mort al Nil"...

11 de gener 1989 detenció de Josu Ternera, dirigent d'ETA, a Bayona

La meva primera relació personal amb el terrorisme va ser a través d’un bon amic en Robert Manrique. Fins aquell moment, el terrorisme era un tema llunyà que veia a la televisió o als diaris, però que els passava “als altres”. El 19 de juny de 1987, en Robert va ser una víctima de l’atemptat de l’Hipercor. Aquest moment marca, clarament, un punt d’inflexió a la seva vida. La seva vocació de servei el porta a treballar  per les víctimes del terrorisme. Ell treballa amb persones.  Han estat molts anys de bona feina atenent aquelles persones que havien estat atacades: militars, guàrdies civils, policies, mossos d’esquadra, molts civils..., les seves vídues, fills, pares... ha compartit el seu dolor, ha estat al seu costat i s’ha mogut –tant com ha pogut- per millorar les condicions de vida dels supervivents. Mai ha estat sol perquè sempre s’ha sabut envoltar de bona gent. Ara ell hi afegiria amb aquell mig somriure “ i alguns altres...”. Podem posar-li molts adjectius, et pot agradar més o menys, però sempre ha seguit la línia que li ha marcat el cor i el seny.  Sempre atent, amb una memòria d’elefant, és qui més en sap sobre el tema però no només pel que ha llegit –que és moltíssim- sinó pel que ha viscut. Dates, noms, fets... Ara, el podeu seguir en el seu blog “el trastero azul” on es veu la seva gran activitat, en els primers nou dies del mes de gener ja hi trobem 30 posts en els que es diferencien les dades – normalment notícies de diferents diaris-  i la seva opinió. Certament han estat 26 anys de servei a les persones de qualsevol filiació política, procedència, classe social, ... una sola cosa els unia: el fet de ser víctimes d’organitzacions terroristes. Avui és una veu reconeguda per la seva dilatada experiència. Ell mai ha volgut entrar amb política i així està lliure per dir allò bo i dolent  que fan els uns i els altres. És un esperit lliure que treballa per la Pau.

A través d’ell, al llarg dels anys, he conegut força gent d'aquest món. Sempre m’ha impressionat com -molts d'ells- continuen endavant malgrat tot, amb tot. Amb ells vaig entendre el valor de la paraula resiliència. Ells la fan vida. Ser capaços de tenir un futur quan el passat és tan difícil de pair només ho aconsegueixen els valents, els forts. La vida segueix i no s’atura..  


Ara, tornem a tenir els terroristes en les portades dels diaris uns perquè demanen perdó, altres perquè poden sortir donat que la llei que estava vigent en el moment de cometre el delicte ho permet (Codi Penal de 1973 vigent fins a 1995)... la gran notícia és que ha passat un dia més sense atemptats i que la llibertat està guanyant terreny a la por. Avui fa 30 anys de la detenció a Bayona de Josu Ternera, dirigent d’ETA. Aquest fet ha motivat el meu post. Jo, com molts, desitjo Pau i Justícia en aquest 2014 per a tots els ciutadans del món. Alguns dies sembla que es donen passes en la bona direcció i hi ha dies que sembla que anem enrere però estic tranqui-la perquè hi ha persones com el Robert que mai deixaran de lluitar i tenen, com sempre, tot el meu suport.