dilluns, 7 de desembre del 2020

7 de desembre 43aC mor Marc Tul·li Ciceró 1941 atac a Pearl Harbour 1991 l'URSS es desfà

 El set de desembre té tres noms propis: Ciceró, Pearl Harbour i la URSS.


Marc Tul·li Ciceró va néixer a Arpinum el 3 de gener de l'any 106 aC i va morir a Formia el 7 de desembre del 43 aC. De ben jove els seus pares el van enviar a Roma, on va rebre classes de gramàtica, dret, filosofia i oratòria per accedir després a la carrera política. Més endavant també va entrar en contacte amb els rètors més importants de Grècia i d'Àsia. Recordem el que seria un dels oradors, polítics i filòsofs més coneguts de l'antiguitat i gràcies a la revista Catorze (catorze.cat) en podem llegir 14 reflexions ben interessants.

1. Si vols aprendre, ensenya. 

2. Per a mi, la meva consciència té més pes que el que digui la resta del món.

3. Si a prop de la biblioteca teniu un jardí, ja no us faltarà res.

4. Una llar sense llibres és com un cos sense ànima.

5. No hi ha res que els humans vulguin conservar tant, i administrin tan malament, com la pròpia vida.

6. Si vols ser vell durant molt de temps, fes-te vell aviat.

7. La pàtria és allà on s'està bé.

8. No només és cega la fortuna, sinó que per inèrcia també torna cecs aquells a qui acaricia. 

9. Els homes savis ens han ensenyat que no només hem de valorar els mals menors, sinó que també n'hem de saber treure tot el bé que puguin contenir.

10. Els meus llibres sempre estan a la meva disposició, mai estan ocupats.

11. La llibertat només existeix en els estats en què el poble té el poder suprem.

12. Si volem gaudir de la pau, hem de vetllar bé les armes. Si deposem les armes, no hi haurà mai pau. 

13. Hem de menjar per viure, i no viure per menjar.

14. Equivocar-se és humà, però només els estúpids perseveren en l'error.


Pearl Harbour és un complex portuari i una base militar, ubicat a l'illa d'Oahu, que pertany a l'arxipèlag de les Hawaii. Famós per haver estat objectiu d'un atac preventiu el 7 de desembre de 1941 per part del Japó, davant del bloqueig econòmic que els estava exercint Estats Units. Aquest atac va provocar la participació activa dels Estats Units a la Segona Guerra Mundial. Els estatunidencs, formalment neutrals, ja participaven en la guerra des del principi donant suport i subministrament a les nacions que s'enfrontaven a les potències de l'Eix.


Quants pares i mares davant del mapa dactual d’Europa no han trobat a faltar aquell “URSS capital Moscú”, ara són moltes les exrepúbliques soviètiques que funcionen com a estats independent.... l’any 1991 l’URSS va signar un tractat per tornar a ser Rússia i canviar les seves fronteres. La llista d’estats quan estudiem geografia política ara és sustancialment més llarga...


La imatge d'avui correspon a Ciceró, l'orador. Podem aprofitar una estona per reflexionar sobre les seves frases...




dimarts, 1 de desembre del 2020

1 de desembre Dia Mundial de la Lluita contra la Sida

 

L’1 de desembre és el Dia Mundial de la Lluita contra la Sida. És la jornada escollida per recordar i donar a conèixer al món l’epidèmia global de la sida causada per la extensió de la infecció pel VIH. 

El llaç vermell és el símbol d’aquesta lluita. Es fan moltes activitats amb aquest motiu algunes ben originals. El Far de Calella s'il·luminarà de vermell però no serà l’únic... Al vespre, tota una colla d’edificis es tenyiran de vermell a la ciutat de Barcelona: l’Ajuntament, el Palau de la Generalitat de Catalunya, la Torre Agbar, la Sagrada Família, la Pedrera, el Liceu, Caixafòrum, la Fundació Francisco Godia,  la Casa Batlló, el TNC, l'Auditori, la Font Màgica de Montjuïc o l'Arc de Triomf, entre d’altres.

Enguany el lema és: “Solidaritat mundial, responsabilitat compartida”

Des de fa més de 30 anys, cada 1 de desembre es commemora el Dia Mundial de la Sida. Persones de tot el món uneixen esforços per fomentar la conscienciació en relació amb el VIH/sida i mostrar solidaritat internacional. Aquest esdeveniment brinda a tots els coparticipants, tant públics com privats, una de les oportunitats més clares per donar a conèixer la situació i impulsar avenços pel que fa a la prevenció i el tractament de la infecció en els països amb més prevalença i també de la resta del món.

Cada any, l’Agència de Salut Pública de Catalunya del Departament de Salut es suma a aquesta diada per fomentar la conscienciació de la societat i implicar-la en la lluita contra el VIH, fent difusió de les estratègies que estan a l’abast de la població per fer front a aquesta infecció i també elaborant un comunicat conjunt al qual s’adhereixen més de 130 entitats públiques i privades que adquireixen un compromís laboral i professional per fomentar i mantenir el respecte i la no discriminació de les persones que viuen amb el VIH/sida.

Aquest any sembla que tot és Covid-19, però hi ha moltes altres malalties que segueixen el seu curs. La Sida és una d'elles...

La desinformació condueix a la discriminació, a l’empitjorament de la nostra salut i la dels altres i a un empobriment com a societat. El dret a viure en un entorn lliure, inclusiu i sense VIH, ve acompanyat del deure de treballar per aconseguir-ho. Aprofitem aquesta commemoració per reflexionar i afegir-nos a un esforç conjunt que ens doni respostes positives per a totes les persones.



dilluns, 30 de novembre del 2020

30 de novembre Sant Andreu 1773 neix Friedrich Mohs

 

Avui tota l’Església celebra la festa de Sant Andreu. Era pescador i germà de qui va ser Sant Pere. Andreu es va fer deixeble de Joan Baptista i quan Jesús es va anar fer a batejar per ell al riu Jordà el va conèixer i el va seguir. Diuen que és el primer apòstol de Jesús. És venerat com a sant a tota la cristiandat. És el patró d’Escòcia, d’Ucraïna, de Rússia, de Sicília i de Grècia... i a casa nostra també de Serinyà, de Sant Andreu de Llavaneres i del districte de Sant Andreu del Palomar. Aquestes poblacions celebren en honor del sant la seva Festa Major d’hivern.

 

A Gernrode, actual Alemanya, neix tal dia com avui de 1773 en Friedrich Mohs, geòleg i mineralogista alemany que serà recordat per la creació de l'escala de Mohs de duresa dels minerals comprovant la seva capacitat de ser ratllats, utilitzada com a referència per comparar la solidesa d'una substància, amb el talc i el diamant en les seus extrems.


Cercant he trobat altres catalogacions de la duresa... Actualment existeixen les escales següents:

Duresa Brinell: empra com a punta una bola d'acer. Per a materials durs, és poc exacta.

Duresa Rockwell: s'utilitza com a punta un con de diamant (en alguns casos bola d'acer). És la més estesa, ja que la duresa s'obté per mesura directa i és apte per a tot tipus de materials. Se sol considerar un assaig no destructiu per la petita grandària de l'empremta.

Rockwell superficial: hi ha una variant de l'assaig, anomenada Rockwell superficial, per a la caracterització de peces molt primes, com a fulles d'afaitar o capes de materials que han rebut algun tractament d'enduriment superficial.

Duresa Knoop: mesura la duresa en valors d'escala absolutes, i es valoren amb la profunditat de senyals gravades sobre un mineral mitjançant un estri amb una punta de diamant al qual se li fa una força estàndard.

Duresa Rosiwal: mesura en escales absoluta de dureses, s'expressa com la resistència a l'abrasió mitjanes en proves de laboratori i prenent com a base el corindó amb un valor de 1000.

Duresa Shore: empra un escleroscopi. Es deixa caure un indentat a la superfície del material i es veu el rebot. És adimensional, però consta de diverses escales. A major rebot → gran duresa. Aplicable per a control de qualitat superficial. És un mètode elàstic, no de penetració com els altres.

Duresa Webster: empra màquines manuals en el mesurament, sent apte per a peces de difícil maneig com a perfils llargs extruïts. El valor obtingut se sol convertir a valors Rockwell.

Duresa Vickers: utilitza com penetrador un diamant amb forma de piràmide quadrangular. Per a materials tous, els valors Vickers coincideixen amb els de l'escala Brinell.


És molt curiós com no som gens conscients de que coneixem una part molt petita del món. El món és gran i divers. Tot ho tenim molt proper. Hi ha tant per fer i tantes maneres de fer-ho... Avui recordem un home que va experimentar els materials per la seva capacitat de ser ratllats. Els humans tenim la necessitat d'ordenar, de posar nom, de separar per característiques, de controlar...

Això que és molt bo de fer amb les coses perquè ens ajuda a avançar com a societat alguns pretenen fer-ho també amb les persones. M’agradaria que el respecte fos norma per tot arreu i no hi haguessin persones ni tradicions ratllades sinó convivència pacífica.



dissabte, 28 de novembre del 2020

28 de novembre 1995 s'inaugura el MACBA

 

El Museu d'Art Contemporani de Barcelona, conegut també per les seves sigles MACBA, està dedicat a l'exposició de l'art i les pràctiques culturals contemporànies. Es troba situat al barri del Raval de la ciutat de Barcelona, molt a prop del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, a la Plaça dels Àngels número 1. Es va inaugurar el 28 de novembre de 1995.


Aqui teniu els consell que ens proposen per preparar la visita a la web del MACBA:

• Consulta els horaris i preus del Museu.

• Consulta els serveis que ofereix el Museu i les visites guiades, ja que el MACBA posa a disposició dels visitants un equip d’educadors que atén el públic, tant en visites en horaris fixos com en visites concertades per a grups.

• A la web trobaràs informació detallada de les exposicions vigents i futures. També pots consultar dades de molts dels artistes i obres que formen part de la nostra Col·lecció permanent.

• Si t’interessa aprofundir en algun aspecte específic de l’art contemporani, pots descarregar-te els nostres vídeos i àudios o consultar els textos de les publicacions.

• Descarrega’t la nostra aplicació gratuïta de realitat augmentada (dins la pestanya 'Accés a internet'). Et permetrà conèixer algunes de les obres exposades d’una manera més lúdica.

• Si véns en família, consulta la pestanya corresponent i descobreix-ne totes les opcions.

• Si tens preguntes o dubtes, pots consultar les FAQ o trucar per telèfon.


Curiosament trobem un altre museu que també té el mateix nom: MACBA també és el Museu d'Art Contemporani de Buenos Aires.


La fotografia correspon a la façana del Museu però si hi heu estat potser no la reconeixereu perquè no hi ha skaters a la plaça...jejeje...



divendres, 27 de novembre del 2020

27 de novembre Dia del Mestre Sant Josep de Calassanç

 

Felicitem a tots els Mestres! Els qui treballen amb el més menuts o amb els més grans, els generalistes i als més especialitzats, als de l’educació formal i a tots els que ens han ensenyat tantes coses al llarg de la vida... els nostres mestres.... Avui és un dia especial....

He tingut la sort de conèixer a grans mestres... hi puc posar molts noms.... aquells que de manera absolutament vocacional acompanyen els infants i joves en el seu procés de fer-se grans. No és un acompanyament de lluny, des de fora, ni una incursió dirigista i obligatòria. Des del respecte més profund a la persona es treballa perquè infants i joves arribin a ser tot allò que poden arribar a ser. Aquests són els mestres que la nostra societat necessita.  No és una professió fàcil barreja:  passió, dedicació, encert, assumir l’error com a part del procés i com deien els grecs res en excés. El mestre és seny i rauxa, il.lusió i tècnica. Les tecnologies, les ratios, les llibretes, les cançons, els problemes, els grups cooperatius, les programacions, els continguts, les avaluacions, les competències, els projectes... tot són mitjans mentre caminem, mentre el curs avança, mentre els cursos avancen...fins i tot en un curs tan complex com aquest...

A casa nostra celebrem avui el Dia del Mestre en record a Josep de Calassanç que va néixer a Peralta de la Sal (Osca) l’any 1557. Va ésser un sacerdot i va fundar les Escoles Pies per a l'ensenyament dels nens. És venerat com a sant per l'Església catòlica. Climent XIII el canonitzà el 16 de juliol de 1767. Avui es celebra el Dia del Mestre en el qual s’engloben mestres, catedràtics i professors. Se celebra en diferents dates d'acord amb cada país. 



dijous, 26 de novembre del 2020

26 de novembre Molta ciència i 2003 últim vol del Concorde

 Avui... molta ciència i aeronàutica!

Aquests dies celebrem la Setmana Europea de la Prevenció de #ResidusHi ha més de 800 activitats programades per entitats amb compromís ambiental per conscienciar sobre com prevenir els residus. Consulta-les http://gen.cat/3fdFWGu

Del 14 al 29 de novembre se celebrarà a Catalunya la 25a Setmana de la Ciència. Durant la Setmana de la Ciència es portaran a terme tot un munt d’activitats de disseminació científica arreu del nostre territori. Jornades de portes obertes, exposicions, xerrades, jocs, tallers científics… tot un ventall de possibilitats al teu abast en una edició assenyalada en què fem 25 anys disseminant la ciència i la tecnologia. Trobareu les activitats a https://setmanaciencia.fundaciorecerca.cat/

El 27 de noviembre es celebra la Nit Europea de la Recerca amb un munt d’activitats que podeu trobar a https://researchersnight.udl.cat/programa/  


No és freqüent que la indústria aeronàutica aparegui en els nostres textos... però avui és una data assenyalada: tal dia com avui de 2003 l’avió jet supersònic Concorde va volar per darrera vegada.

L'avió supersònic Aérospatiale-BAC Concorde va ser un dels dos únics models d'avió de passatgers supersònics en servei. El Concorde tenia una velocitat de creuer Mach 2,04 (més de dues vegades la velocitat del so) que li permetia travessar l’oceà Atlàntic en tres hores i mitja. Els vols comercials del Concorde, de British Airways i Air France, van començar el 21 de gener del 1976 i van acabar el 24 d'octubre del 2003, amb un últim vol d'acomiadament el 26 de novembre del mateix any. Fins al 2003, Air France i British Airways van continuar operant vols a Nova York de forma diària.

Podem trobar un exemplar de Concorde al Musée de l'Air et de l'Espace a l’aeroport de Le Bourget, prop de París. És un dels museus d'aviació més antics del món.


Voleu saber curiositats d’aquests fantàstic avió?

- En el món del cinema ha aparegut el Concorde en diferents ocasions: un dels robots de “Els Transformers, la pel·lícula” és un Concorde. James Bond viatja amb el Concorde a “Moonraker”.

- Fins i tot un d’ells va aconseguir que un músic toqués a Europa i a Amèrica en el mateix dia. El 13 de juliol de 1985 es van celebrar per tot el planeta diversos concerts benèfics per ajudar econòmicament al tercer món, l'esdeveniment es va anomenar Live Aid. L'estrella del pop Phil Collins va volar amb el Concorde des de Londres fins a Filadèlfia i això va permetre que en un mateix dia actués a les dues ciutats.

- L'1 de novembre de 1968 un Concorde charter va donar la volta al món en 31 hores i 51 minuts.



dimecres, 25 de novembre del 2020

25 de novembre Dia Internacional de la Eliminació de la Violència de Gènere

 

Avui es celebra el Dia Internacional de la Eliminació de la Violència de Gènere contra la Dona. L’Ajuntament de Barcelona ha engegat una campanya de tolerància  zero: no deixar passar “ni mitja”. I és que hi ha frases i comportaments que estan molt arrelats i que s’entenen com a normals i no ho són. Quan llegim les frases que ens mostren en els cartells o a les falques publicitàries podem constatar que les hem sentit alguna vegada: al cinema, al carrer, amb els amics –potser per riure- però les hem sentit... no hem de deixar que floreixi cap tipus de violència. Aquesta tampoc. Els Grups d'Atenció a la Víctima, o GAV, són uns equips de treball que hi ha a totes i cadascuna de les comissaries dels Mossos d'Esquadra per tal d'oferir un servei ràpid i confidencial a les dones i infants víctimes de la violència de gènere. En cas d'emergència cal trucar al telèfon 112 que comunicarà immediatament amb la dotació policial que caigui més a prop (tant de mossos com de policia local)

 

Tal dia com avui del 1864 es va publicar “Viatge al centre de la Terra” (Voyage au centre de la Terre) que tracta de l'expedició d'un professor de mineralogia, el seu nebot i un guia a l'interior del globus. Aquesta és una de les poques novel·les de Jules Verne que no va ser serialitzada. Totes les altres es van anar publicant en fascicles.

Jules Gabriel Verne, conegut com Juli Verne, va ser un escriptor, poeta i dramaturg francès cèlebre per les seves novel·les d'aventures i per la seva profunda influència en el gènere literari de la ciència ficció.

Va néixer a Nantes el 1828 i va estudiar per continuar els passos del seu pare com a advocat, però molt jove va decidir abandonar aquest camí per dedicar-se a escriure. La seva col·laboració amb l'editor Pierre-Jules Hetzel va donar com a fruit la creació de “Viatges extraordinaris”, una popular sèrie de novel·les d'aventures escrupolosament documentades i visionàries entre les quals s'incloïen les famoses “Viatge al centre de la Terra”, “Vint mil llegües de viatge submarí” i “La volta al món en vuitanta dies”.

Jules Verne és un dels escriptors més importants de França i de tota Europa gràcies a l'evident influència dels seus llibres a la literatura avantguardista i el surrealisme, i des de 1979 és el segon autor més traduït al món, després d'Agatha Christie.  És considerat, juntament amb HG Wells, el “pare de la ciència ficció”. Va ser condecorat a França amb la Legió d'Honor per les seves aportacions a l'educació i a la ciència.



dimarts, 24 de novembre del 2020

24 de novembre 1974 troben a Lucy 2012 Dia de l'Orgull Primat

 

El vint-i-quatre de novembre recordem dos fets relacionats amb la paleontologia.

La paleontologia és la disciplina basada en el mètode científic que estudia el desenvolupament de la vida sobre la Terra, de plantes i animals antics, basant-se en el registre fòssil, evidència de la seva existència que s'ha conservat en fòssils. Això inclou l'estudi de fòssils, petjades i nius (icnofòssils), fems fossilitzats (copròlits) i residus químics. Entre els seus objectius hi ha, a més de la reconstrucció dels éssers vius molt antics, l'estudi del seu origen, dels seus canvis en el temps (evolució i filogènia), de les relacions entre ells i amb el seu entorn (paleoecologia, evolució de la biosfera), de la seva distribució espacial i migracions (paleobiogeografia), de les extincions, dels processos de fossilització (tafonomia) o de la correlació i datació de les roques que els contenen (biostratigrafia). La paleontologia permet entendre l'actual composició (biodiversitat) i distribució dels éssers vius sobre la Terra (biogeografia) -abans de la intervenció humana-, ha aportat proves indispensables per a la solució de dues de les més grans controvèrsies científiques del passat segle, l'evolució dels éssers vius i la deriva dels continents, i, de cara al nostre futur, ofereix eines per a l'anàlisi de com els canvis climàtics poden afectar al conjunt de la biosfera.

El 24 de novembre de 1974 el nord-americà Donald Johanson i el seu equip van trobar un esquelet fossilitzat gairebé complet d'un homínid pertanyent a l'espècie Australopithecus afarensis, de 3,2 milions d'anys d'antiguitat. El van descobrir a 159 km de Addis Abeba, a Etiòpia.

Es tracta de l'esquelet d'una femella d'al voltant d'1 metre d'alçada, d'aproximadament 27 kg de pes (en vida), d'uns 20 anys d'edat (els queixals del judici estaven acabades de sortir) i que pel que sembla va tenir fills, encara que no se sap quants. Dotada d'un crani minúscul, comparable al d'un ximpanzé, Lucy caminava sobre els seus membres posteriors, signe formal d'una evolució cap a l'hominització. La capacitat bípeda de Lucy pot deduir-se de la forma de la seva pelvis, així com de l'articulació del genoll.

Li van posar per nom Lucy. El seu nom prové de la cançó «Lucy in the sky with diamonds» del conjunt musical The Beatles, que sentien els membres del grup investigador en el moment de la troballa.

Fins al 1977, la comunitat científica no va prendre en consideració la troballa de Johanson i el seu equip de l'International Afar Research Expedition. La revista Kirtlandia va acceptar publicar el descobriment del nou homínid, al qual els seus autors van assignar el nom científic d'Australopithecus afarensis.

Tal dia com avui del 2012 en alguns països de Llatinoamèrica, es va celebrar per primera vegada el Dia de l'Orgull Primat. Commemoraven una doble fita: la publicació del llibre L'origen de les espècies, del naturalista britànic Charles Darwin (1859), i el descobriment de les restes fòssils de Lucy.





dilluns, 23 de novembre del 2020

23 de novembre Movember 1888 neix Harpo Marx

Heu vist que hi ha homes que es deixen bigoti només en el mes de novembre? Per què? És que estem al “Movember”. Aquest any amb les mascaretes és més difícil de veure però hi ha gent com els de l’ICO que s’han fet unes mascaretes amb bigoti per aquest mes.

Movember Foundation és una organització benèfica internacional compromesa amb impulsar una vida més feliç, saludable i duradora per als homes. Des de 2003, milions de persones s'han unit a la causa per la salut masculina, la qual ha recaptat 542 milions d'euros i ha finançat més de 1.000 programes d'investigació centrats en el càncer de pròstata, el càncer de testicles, la salut mental i la inactivitat física.

Cada mes de novembre, des de l’any 2003, proposen als homes que es deixin bigoti. És senzill i molt visual. Deixar-se créixer el bigoti i recaptar donacions per la investigació. Al llarg de 30 dies poden penjar fotos de la seva evolució capil•lar (ara encara incipient) i tothom qui vulgui pot entrar al seu perfil, deixar-hi comentaris i, si vol, aportar diners destinats a la investigació contra el càncer de pròstata. Els participants s’anomenen Mo Bros i protagonitzen, a més, diverses accions en favor de la prevenció d’aquesta malaltia. Pots veure un detall de tot el que es fa a la seva web, i si vols saber quines iniciatives han posat en pràctica, visita la pàgina   https://es.movember.com


El vint-i-tres de novembre de 1888 va néixer Harpo Marx.

Els Germans Marx van ser un grup de còmics dels Estats Units que originàriament estava compost per cinc germans (entre parèntesis els noms artístics): Leonard (Chico), Adolph (Harpo), Julius (Groucho), Milton (Gummo) i Herbert (Zeppo).

Harpo es va fer famós gràcies al seu paper de mut, amb la perruca característica de color taronja, la gavardina amb les butxaques sempre plenes i la botzina, amb la qual podia emetre sons.

Va escriure les seves memòries en el llibre "¡Harpo Parla!" (1961).

Van començar actuant quatre germans però les seves pel·lícules més famoses les van fer Groucho, Harpo i Chico. Alguns dels títols més recordats són: A Night at the Opera (Una nit a l'òpera) (1935), A Day at the Races (Un dia a les curses) (1937), Room Service (L'hotel dels embolics) (1938), At the Circus (Una tarda al circ) (1939), Go West (Els germans Marx a l'Oest) (1940) i A Night in Casablanca (Una nit a Casablanca) (1946).

Suggeriment: potser un bon dia per plantejar-nos veure alguna pel·lícula dels germans Marx el proper cap de setmana. Tenen algunes escenes que han passat a la història del cinema com la quantitat de gent que hi cap en un camarot o la lectura d’un contracte que fa Groucho Marx...




divendres, 20 de novembre del 2020

20 de novembre Dia Universal de la Infància

 L’any 1959, l’Assemblea General de les Nacions Unides va recomanar que s’instituís a tots els països un Dia Universal de la Infància que es dedicaria a promoure la fraternitat, comprensió i benestar dels nens i nenes de tot el món. L’Assemblea General és l'orgue principal de les Nacions Unides. En ella estan representats tots els Estats Membres, cadascun amb un vot. Les votacions sobre qüestions importants, com les de pau i seguretat, ingrés de nous membres i qüestions pressupostàries, es decideixen per majoria de dos terços (majoria qualificada). Per les altres qüestions n’hi ha prou amb majoria simple (la meitat més un dels vots). El 20 de novembre de 1959 es va aprovar la Declaració sobre els Drets dels Nens i per això avui celebrem el Dia Universal de la Infància.


Els principis de la Declaració Universal dels Drets de l'Infant aprovada el 1959 a les Nacions Unides, que compta amb un preàmbul en què s'afirma que "la humanitat ha d'atorgar a l'infant el millor d'ella mateixa". Podrem opinar però primer hem de conèixer.


Avui, sense voler, molts nens estan immersos en les nostres pitjors notícies: a les guerres, amb la fam, entre els refugiats, són víctimes innocents de la pobresa i la violència arreu del món. Tot això ens recorda que són els més vulnerables en els desastres naturals i en els desastres humans creats pels adults.


Malgrat tot això, s’han produït alguns avenços rellevants. La mortalitat infantil s’ha reduït. La tendència és positiva però es pot fer molt més. La majoria dels gairebé set milions d’infants morts es podria evitar amb serveis bàsics de salut i nutrició adequada.


Molta feina feta, molt per fer.... Fem servir la diada d’avui per recordar que els infants són el futur i per tenir el millor futur ells han de tenir el millor present. No ho podem arreglar tot però hi ha coses que sí que estan a les nostres mans...




dijous, 19 de novembre del 2020

19 de novembre 2002 vesament de petroli del Prestige

 El protagonista del dia d’avui és d’aquells de trist record. Preferiríem que no hagués passat mai i que no calgués parlar d’aquests accidents però lamentablement es produeixen. Avui recordem el vessament de petroli del Prestige davant de les costes gallegues.


El Prestige va ser un petrolier monobuc construït al Japó el 1976 que es va enfonsar davant les costes gallegues el 19 de novembre de 2002, produint una immensa marea negra que va afectar una àmplia zona compresa des del nord de Portugal fins a les Landes de França, provocant el major desastre ecològic de la història de Galícia i una mobilització social i política. L'accident va posar al descobert les deficiències dels sistemes de prevenció, i va generar una allau de crítiques contra els governs espanyol i gallec i va donar lloc al naixement d'un ampli moviment de protesta ciutadana liderat per la plataforma "Nunca Máis" (Mai més); i va fer que milers de voluntaris d'arreu de l'estat espanyol es desplacessin fins a les costes afectades per tal col·laborar solidàriament en les tasques de neteja, en un moviment que es va conèixer popularment com marea blanca (pel color dels uniformes que utilitzaven els voluntaris, i en oposició a la marea negra provocada per l'accident).


El vessament de petroli del Prestige ha estat considerat el tercer accident més costós de la història, amb un cost de neteja de 12.000 milions de dòlars, per darrere de l'accident del transbordador espacial Columbia i de l'accident de Txernòbil.


Es coneix com a chapapote el petroli o oli mineral deixat anar il·legalment pels vaixells cap a la costa, a vegades prové de tancs de combustible o maquinària. A causa del vessament del Prestige es va popularitzar aquest terme, que és un sinònim d'asfalt.




dimecres, 18 de novembre del 2020

18 de novembre 1928 neix Mickey Mouse 1995 s'estrena Goldeneye del 007

Els nostres protagonistes d’avui són un ratolí dibuixat i una nova entrega de les pel·lícules de James Bond.


Mickey Mouse és un personatge fictici, emblema de la companyia Disney. Creat el 18 de novembre de 1928, aquest ratolí té un origen disputat. La llegenda oficial explica que va ser creat per Walt Disney durant un viatge en tren i que el seu nom inicial va ser Mortimer, però que va canviar a Mickey a petició de la seva esposa, Lillian. Segons Bob Thomas, la llegenda del nom és fictícia, i cita el cas d'un personatge anomenat Mortimer Mouse, que va néixer el 1936, oncle de Minnie Mouse. A Disney cal atribuir tant la veu del personatge, com la personalitat i el caràcter del ratolí: “El seu cap era un cercle amb un altre cercle a manera de musell. El seu cos era com una pera i tenia una cua llarga; les seves potes eren tubs i vam dibuixar amb sabates grans per donar-li l'aspecte d'un noi amb el calçat del seu pare.

The Walt Disney Company celebra el naixement de Mickey el 18 de novembre de 1928, arran de l'estrena de Steamboat Willie, primer curtmetratge sonor de dibuixos animats, i tercera aparició del ratolí. Walt Disney va prestar la seva veu al personatge, durant disset anys, des de 1928 fins a 1947, quan va ser substituït pel tècnic de so Jimmy MacDonald. Des de 1977 la veu és de Wayne Allwine fins 2009 des de llavors és interpretat per Bret Iwan. Al llarg dels anys Mickey ha aparegut en dibuixos animats, cinema, tires còmiques, videojocs, convertint-se en la icona de la companyia Walt Disney, que comparteix nom amb el seu creador.


Tal dia com avui de 1995 comença al cinema un nou Agent 007. S'estrena la pel·lícula “Goldeneye”, amb Pierce Brosnan com a nou James Bond. Pierce Brosnan feia el seu debut interpretant al famós agent secret britànic. El tema central d'aquest nou film, el nº 17 de la saga de 007, va ser una cançó escrita pels components d'U2, Bono i The Edge, que es va encarregar d'interpretar amb gran èxit Tina Turner. El músic francès Éric Serra (El gran blau, El professional, Nikita) es va encarregar de compondre la banda sonora del film.







dimarts, 17 de novembre del 2020

17 de novembre Santa Isabel 1869 s'inaugura el Canal de Suez 1970 es patenta el primer ratolí


Comencem per felicitar a les noies que es diuen Isabel o Elisabet en record a Santa Isabel d'Hongria. Santa Elisabet d'Hongria o de Turíngia va ser una princesa hongaresa, esposa del landgravi Lluís IV de Turíngia; que quan va ser vídua, va entrar al Tercer orde Franciscà i es va dedicar a fer obres de caritat. És venerada com a santa per l'Església catòlica i l'anglicanisme, i com a renovadora de la societat pel luteranisme.


Avui parlem de viatges i d'ordinadors....


Per anar d’Europa a Àsia per mar només s’hi podia anar vorejant Àfrica amb el que això suposava de temps i de cost. Però un projecte ho va canviar tot...

El Canal de Suez és un canal artificial que enllaça la mar Mediterrània amb la mar Roja a través de l'itsme de Suez i aïllant la península del Sinaí. El canal, que des de 1957 es troba en territori egipci, fou construït per Ferdinand de Lesseps entre els anys 1859 i 1869. Es va inaugurar el 17 de novembre del 1869. La seva longitud és de 162,2 km i uneix les poblacions de Port Saïd (a la riba mediterrània) i Suez (a la costa del Mar Roig). Aquest canal té una enorme importància per a l'abastiment europeu de petroli i pel comerç mundial en general perquè permet la comunicació marítima entre Europa i Àsia sense necessitat de circumval·lar el continent africà pel cap de Bona Esperança (Sud-àfrica).



Els ordinadors van anar incorporant peces que feien més fàcil el seu us. Avui recordarem que el disset de novembre de 1970 es va patentar el primer ratolí d’ordinador als Estats Units. 

Douglas C. Engelbart (Portland, Oregon, 30 de gener de 1925 - 2 de juliol de 2013), fou un inventor i pioner de la computació estatunidenc. És més conegut per inventar el ratolí d'ordinador, i com un pioner de la interacció persona-ordinador.Va començar amb el ratolí d'ordinador, però també va col·laborar perquè fos possible una primera videoconferència, l'hipertext, el processador de text, la hipermedia, l'enllaçat dinàmic i l'editor col·laboratiu, amb pantalla compartida entre dues persones en diferents llocs comunicats amb una xarxa d'àudio i vídeo. Moltes persones han fet possible tot això que nosaltres tenim avui només prement un botó.

El major assoliment d’Engelbart va ser el ratolí de l’ordinador, que va començar a desenvolupar en la dècada de 1960 i va acabar per patentar el 1970. Per aquell llavors consistia en una simple carcassa de fusta que cobria dues rodes metàl·liques. Es tractava d’un dispositiu que l’usuari podia desplaçar amb la mà i traslladar el corresponent moviment a la pantalla. El concepte d’Engelbart, que per llavors treballava per a l’Institut de Recerca Stanford, a Menlo Park (Califòrnia), va ser materialitzat pels enginyers de Xerox amb forma de pastilla de sabó i batejat com a ratolí (mouse, en anglès).





dilluns, 16 de novembre del 2020

16 de novembre Santa Margarida Dia Internacional per la Tolerància Dia de la Llengua Islandesa


Avui és un dia de grans paraules: Tolerància, UNESCO... i d’un gran país llunyà ple de volcans: Islàndia.


Comencem per felicitar a les nois que es diuen Margarida, Margarita o Daisy!


El 12 de desembre de 1996, en la 82 sessió plenària, l'Assemblea General de les Nacions Unides a la Resolució 51/951 "convida als Estats Membres a que el 16 de novembre de cada any observin el Dia Internacional per la Tolerància amb activitats adequades dirigides tant als centres d'ensenyament com al públic en general". Cada vegada que veiem un Dia Internacional, Mundial... és que hi ha un tema que encara requereix sensibilització. I la Tolerància, sens dubte, necessita que tothom la practiqui.


A Islàndia avui es celebra el Dia de la Llengua Islandesa. L'islandès és la llengua oficial que es parla a Islàndia. És una llengua de gran complexitat morfològica que pertany a la família de les llengües germàniques, grup germànic septentrional, subgrup escandinaves occidentals i és l'única llengua escandinava que no presenta variació dialectal. La parlen al voltant de 320.000 persones. 


Ara, a RAC 1, a les 7 de la tarda, hi ha un programa que presenta l’Albert Om que es diu Islàndia. No només en du el nom sinó que donen informacions sobre aquest llunyà i desconegut país. Cada dia ens donen la temperatura... 


L'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura es diu en anglès United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, i la seva abreviatura internacional és UNESCO. És un organisme especialitzat de les Nacions Unides. Es va fundar a Londres el 16 de novembre de 1945 amb l'objectiu de contribuir a la pau i la seguretat al món mitjançant l'educació, la ciència, la cultura i les comunicacions. La constitució signada aquell dia va entrar en vigor el 4 de novembre de 1946, i va ser ratificada per vint països. El 1958 es va inaugurar la seva seu principal, al districte VII de París. La seva directora general és Audrey Azoulay (França), des del 10 de novembre, que substitueix a l'antiga directora Irina Bokova (Bulgària). Al 2014, comptava amb 195 estats membres i vuit membres associats. Es dedica a orientar als pobles en una gestió més eficaç del seu propi desenvolupament, a través dels recursos naturals i els valors culturals, i amb la finalitat de modernitzar i fer progressar a les nacions del món, sense que per això es perdin la identitat i la diversitat cultural. La UNESCO té vocació pacifista, i s'orienta molt particularment a donar suport a la alfabetització. En l'educació, aquest organisme assigna prioritat a l'assoliment de l'educació elemental adaptada a les necessitats actuals. Col·labora amb la formació de docents, planificadors familiars i habitatge, administradors educacionals i encoratja la construcció d'escoles i la dotació d'equip necessari per al seu funcionament.



dimecres, 4 de novembre del 2020

4 de novembre Sant Carles 1922 tomba de Tuttankamon

Avui felicitem als nois que es diuen Carles i a les Carlas.


Els protagonistes d'avui són dos homes excepcionals


Howard Carter va ser un arqueòleg i egiptòleg anglès, descobridor tal dia com avui de 1922 de la KV62, la tomba de Tutankamon a la Vall dels Reis, situada a la necròpolis de Tebes (avui Luxor), a Egipte.

El 1907 va conèixer en Lord Carnarvon, un aristòcrata anglès molt interessat en l'arqueologia i el món dels faraons. Carnarvon fou el protector de Carter, i li subvencionà els següents treballs arqueològics. Aquest noble també finançà la recerca de la tomba del jove faraó Tutankamon. El 4 de novembre de 1922, Howard Carter trobà la tomba a la Vall dels Reis. Junts estudiaren la tomba del faraó, la qual obriren el 16 de febrer de 1923. La tomba és coneguda amb el nom de KV62 i ara es pot fer un tour virtul des del vostre ordinador. 

Tal dia com avui de l’any 1929 va néixer Miliki. Els més grans el recordem de la nostra infantesa quan els Payasos de la Tele entraven cridant “Cómo están ustedeeeees?”. Van popularitzar moltes cançons que continuen en els cançoners infantils des de la Susanita, que tenia un ratolí fins a la salutació entre Don Pepito i Don José, passant pel coche de papá o la gallina Turuleta que anava ponent ous sens parar. Aquests pallassos anaven vestits de vermell amb el nas que els caracteritza. Ens van fer passar moltes estones de bells records. 


  


dimarts, 3 de novembre del 2020

3 de novembre Santa Sílvia 2000 Mor Domingo LLucià

 

Avui és un dia especial. Avui, tres de novembre, ja fa vint anys que va morir el meu pare. És una data que queda marcada per sempre. I desprès de Tots Sants i de Difunts... Al llarg d’aquests vint anys he fet un llarg camí sense poder consultar, comentar, agrair, abraçar. Però ha arribat un moment en el que puc recordar sense aquell dolor tant punyent, i recordar els bons moments viscuts a casa i a l’escola.

 

El Sr. Domingo Llucià va néixer el 6 de febrer de 1932 a Vilassar de Dalt. Mestre de vocació va dedicar tota la seva vida a l’educació en tots els àmbits. Va deixar petjada en moltes generacions del Poble Sec on va començar amb la primera escola, l’Escola del Carme, en la dècada dels 50. Quants records del carrer Tapioles: la sortida en la que donava la ma a cadascun dels seus alumnes; les excursions que movien totes les famílies amb aquells autocars quan gairebé ningú tenia cotxe, les Primeres Comunions; els Festivals; la celebració del Sant del Sr. Director sempre acompanyat de la mare, la Srta. Mª Rosa. Als seixanta va fundar amb el seu bon amic Vicenç Rovira la Institución Escolar Menéndez Pidal a la Vall d’Hebró. Ell volia posar-li escola Lledoner però va perdre, i per sempre l’escola va portar el nom del filòleg espanyol estudiós de la literatura medieval que encara era viu i va agrair aquest honor que li feia una escola catalana. Estava a les classes però també va fer política educativa a Barcelona i a Madrid participant de manera activa a través de la Federació de Centres Docents amb les subvencions, les àvies dels concerts educatius dels centres privats. Per ell, l’educació era un dret. Van ser anys molt intensos. Nosaltres seguim recordant el pare, l’avi, el mestre, el director... de vegades, encara ara, em sembla sentir els seus passos. Ara, ja han descatalogat la seva colònia i no sentim olor de tabac als despatxos... tot això formava part d’ell com les sarsueles, el futbol o afaitar-se amb aquell sabó blanc que feia tan bona olor cada matí... però era molt més... era tot el que ha deixat escampat pel món.

 

El dia del seu enterrament hi havia moltíssima gent. I molts dies després, encara ara, quan trobem gent del Carme o de Menéndez seguim recordant-lo. Hi ha vides plenes que deixen detalls de vida. Avui, des del segle XXI diria que va ser un home del seu temps i que va viure molt intensament. Per això el trobem molt a faltar i seguim fent camí.

 

Avui també és Santa Sílvia i aprofitem per felicitar a totes les Sílvies !!!

dilluns, 2 de novembre del 2020

2 de novembre Dia de Difunts

 Avui és el Dia de Difunts. Els recordem avui per tradició i cada dia per necessitat del nostre cor i per gratitud. Algunes vegades encara sentim dolor quan recordem; altres vegades, potser pel pas del temps, podem recordar sense dolor. Fer-los presents ens desperta sentiments contradictoris: d’una banda és com si hi fossin, d’una altra sentim el buit de les seves abraçades, paraules i petons però no de la seva presencia que continua amb nosaltres... i ens dona pau.  


Quan estem amb el cor més embolicat veiem segons el calendari el curiós tràfec d’aquests dies de comprar flors, anar als cementiris... amb horaris més amplis dels transports públics que ens hi poden portar.


Com que el dia 1 és festiu es barregen les dues celebracions i hi ha gent que creu que el dia de difunts és el dia 1. El dia 2 és el dia de difunts però  molta gent comença molt abans a preparar els nínxols i panteons perquè estiguin nets i plens de flors en aquests dies.


A Barcelona tenim un bon nombre de cementiris: el de Poble Nou, el de Sant Genís dels Agudells, el de les Corts, el de Sant Gervasi, el de Sant Andreu però el més gran de tots és el de Montjuic. Fora de Barcelona, però ja tan enganxat que és com si fos de la ciutat, tenim del de Collserola. Aquests dies a tots ells hi trobem activitats especials i també mesures especials per la pandèmia de coronavirus.




diumenge, 1 de novembre del 2020

1 de novembre Tots Sants

 

En la festa de Tots Sants celebrem tots els que ens han avançat cap a la Casa del Pare i són Sants, declarats per l’Ésglésia però també celebrem que estem en camí tots els que ens sentim cridats a ser millors cada dia a la llum de l’Evangeli. Per tant, per molts anys a tots els que us sentiu en aquest grup!

La celebració de Tots Sants és una festa tradicional catòlica dedicada al record dels avantpassats que se celebra el dia 1 de novembre i que està íntimament relacionada amb la festa que se celebra demà, la del Dia dels Morts o Dia dels Difunts, el 2 de novembre. En alguns indrets, també hi resta la tradició de fer representacions teatrals. Fins al segle XX la festivitat de Tots Sants havia comptat amb manifestacions de teatre popular, i la peça més representada era Don Juan Tenorio, tant en la versió original com en una altra d’humorística i burlesca. La creença tradicional és que l'1 de novembre, els vius visiten els morts, també és moment en què es mengen les castanyes i els panellets i el 2 de novembre, els morts visiten els vius, també es feien les representacions teatrals. Aquesta festivitat és una de les més antigues en el món cristià. A Espanya, França i Portugal, entre molts altres països de la mateixa tradició, és un dia festiu. Per Tots Sants s'acosta el fred i els dies s’escurcen com més va més; i la natura, després de l’estiu, entra en una època de mort aparent. Per tot això, no és estrany que des de l’antiguitat moltes cultures instituïssin el dia de record dels morts entorn d’aquestes dates.

Tots Sants també és dia de recordar els difunts (donat que demà és dia laborable). Per això hi ha el costum d’anar al cementiri a visitar la tomba dels avantpassats, arranjar-la i ornar-la amb flors. Aquesta tradició té un caràcter familiar i es manté en la intimitat. Hi ha molta gent que va als cementiris per tenir cura de les tombes des dels darrers dies d’octubre. En aquestes dates, a Barcelona  s’amplien el nombre d’autobusos que van als cementiris de la ciutat que estan més allunyats (Cerdanyola i Montjuic ), altres estan dins de la ciutat: Les Corts, Sant Gervasi, Sant Genís dels Agudells, Sant Andreu...

I per si algú no tenia present el pas del temps, avui queden 60 dies per acabar l’any. Sembla que les festes de Nadal són molt lluny però arribaran en un tres i no res. De ben segur que aquesta pandèmia ens tenyirà les festes amb normatives que complir. És important seguir-les però alhora trobar la manera de no perdre el contacte amb la gent que estimem tot i que potser haurem de crear noves tradicions...



dissabte, 31 d’octubre del 2020

31 d'octubre 2011 7000 milions d'habitants Castanyada Haloween

 Aquest any amb la pandèmia de Covid-19 estan canviant tantes coses... Als Estats Units ja fa setmanes que parlen de que la tradició de Haloween d’anar per les cases demanant llaminadures no es podrà fer aquest any pel risc de contagi. No hi haurà per tant la canalla disfressada per les cases amb el tradicional “Trick or treat“. A casa nostra però la tradició és una altra encara que molts intentin fer un mix i celebren la Castaween. Nosaltres fem la Castanyada i mengem castanyes torrades, boniatos i panelletes. Se celebra el dia de Tots Sants, tot i que darrerament se n'ha desplaçat la celebració a la vigília d'aquesta diada (entre el 31 d'octubre i l'1 de novembre). L'àpat tenia un sentit simbòlic de comunió amb les ànimes dels difunts: tot torrant les castanyes, es resaven les tres parts del rosari pels difunts de la família. Trobem les castanyeres pels carrers de les ciutats venent castanyes torrades calentes que ajuden a passar el fred que comença. Darrerament amb el canvi climàtic ja fa anys que anem amb màniga curta per menjar castanyes a Barcelona i no ens calen aquells abrics de fa temps. Tot i això no perdem la tradició de celebrar-la amb la família o amb els amics encara que sigui per videoconferència.

 

Tal dia com avui de l’any 2011, segons càlculs estadístics aproximats va neixer l’habitant 7000 milions del planeta. La població mundial era de 7.675 milions de persones el 5 de gener del 2019. El poblament s'ha produït en tots els llocs de la Terra on ha sigut possible viure. Així, hi ha superpoblació a la República Popular de la Xina i l'Índia i poca gent a l'Antàrtida.

Àsia, el continent on viuen dos terços de la població mundial, hauria acollit l'ésser humà número 7.000 milions el dia 31/10/2011. L’ONU va triar com a nadó símbol Danica Camacho, a Filipines, un dels països més pobres del planeta i el dotzè país més poblat del planeta, amb 94,9 milions d’habitants, dels quals el 54% tenen menys de 25 anys. En només 12 anys la Terra ha passat de 6.000 milions d’habitants (el 1999) a 7.000, el creixement demogràfic més vertiginós de la història. Cada any neixen 83 milions de persones. A l'Índia, cada minut hi ha 51 naixements. L'Àfrica subsahariana, amb 883 milions, és on més ha crescut la població les darreres dècades. Des de 1980, el major creixement de població s’ha concentrat en els països més pobres, la qual cosa dificulta l’erradicació de la pobresa. Però aquest creixement de la població és desigual per zones, ja que Europa i Amèrica del Nord viuen un cert estancament demogràfic. Diversos autors i corrents d'opinió s'han mostrat preocupats per un excessiu creixement de la població humana en els darrers segles. Aquest problema es traduiria en una excessiva pressió demogràfica amb una sèrie de conseqüències a tots nivells: social, polític, econòmic i natural.



dijous, 29 d’octubre del 2020

29 d'octubre Sant Narcís, Patró de Girona 1901 inauguració del Funicular del Tibidabo

 

Avui  es celebra Sant Narcís, patró de Girona. Conta la llegenda el miracle de les mosques. El 1285, les tropes franceses assetjaven Girona i van aconseguir entrar en la ciutat. A Sant Fèlix, van profanar el sepulcre de Sant Narcís, trencant-lo: de dintre van començar a sortir mosques que van picar els francesos, deixant de banda els gironins. Els soldats francesos, espantats, van marxar: les mosques havien mort 4.000 cavalls i 20.000 soldats, encomanant-los algun mal en picar-los. Aquest fet, deia la llegenda, es va repetir en altres setges de la ciutat, sempre protagonitzats per francesos: el 1653 i en 1808. Per això es diu que “Per Sant Narcís cada mosca val per sis”o “Les mosques, per Sant Narcís, a cada picada en maten sis”. Gràcies a aquesta llegenda, les mosques s’han convertit en un símbol de la ciutat, apareixent en nombrosos productes de marxandatge. Si aneu a Girona no us podeu perdre el carrer de les mosques ni l’església de Sant Narcís. És una ciutat amb molts recons per passejar.

 

I avui parlem de Funiculars. Barcelona en té tres: el de Montjuic, el del Tibidabo i el de Vallvidrera. I un d’ells és el nostre protagonista perquè es va inaugurar tal dia com avui de 1901.

El Funicular de Montjuic va ser inaugurat el 24 d'octubre del 1928, amb motiu de l'Exposició Internacional que es va dur a terme l'any següent. El funicular fou obra de l'enginyer Emilio Echevarría i les estacions, de l'arquitecte Ramon Reventós i Farrarons. L'obra es construí en 14 mesos. Un segon tram -de l'avinguda de l'Estadi fins al Castell de Montjuïc- s'inaugurà el 23 de juliol de 1929. En el moment de la seva inauguració, les instal·lacions van comptar amb el tapís rodant més llarg d'Europa.

De 1981 a 1984 es realitzen unes obres de remodelació general. El juliol de 1984 es torna a reobrir el primer tram, de Paral·lel a l'estació Parc de Montjuïc, mentre que el segon tram fins al Castell ja no es va tornar a posar en servei mai més.

L'any 1992 va ser objecte d'una nova renovació, i es va reobrir el 24 de juny del 1992, amb motiu dels Jocs Olímpics que es van dur a terme aquell any. L'any 2005, va rebre una altra renovació, i es va obrir per 4a vegada el 29 de novembre del 2005.

Entre 2019 i 2020 es va fer un desmuntatge complet dels elements de seguretat de la instal·lació, la substitució d’equips per envelliment tecnològic i reparacions i actualitzacions en la infraestructura de la instal·lació. El 2020 van finalitzar les obres de millora de les estacions del funicular, destacant l’adaptació total a persones amb mobilitat reduïda de l’estació Parc de Montjuïc i la instal·lació de portes d’andana a les dues estacions.

 

El funicular del Tibidabo és un funicular de Barcelona que uneix la Plaça del Doctor Andreu amb el Tibidabo. El seu trajecte té una longitud de 1152 metres i l'estació inferior està connectada amb el Tramvia Blau. Es tracta del primer transport d'aquestes característiques que va funcionar a Catalunya.

La necessitat de dotar d'un transport d'accés al nou parc projectat del Tibidabo i el fort pendent de la muntanya van fer del funicular l'opció escollida entre l'Avinguda Tibidabo i el nou parc, i que es complementaria amb el tramvia a la part inicial. Les obres s'iniciaren el 16 de juny del 1900, s'enllestiren en poc més d'un any, amb participació de Siemens AG, i fou inaugurat a les 15:00 del 29 d'octubre de 1901, amb un cost total de 697.000 pessetes. Els primers vehicles fabricats pels tallers Estrada de Sarrià foren de fusta amb 5 compartiments. Van ser substituïts el 1958 per 4 vehicles construïts per Macrosa d'un sol vagó que operaren fins al 15 de setembre de 2019.

 

El funicular de Vallvidrera és un funicular de Barcelona que uneix la part alta del barri de Sarrià amb Vallvidrera. L'estació inferior està connectada amb la línia Barcelona-Vallès dels Ferrocarrils de la Generalitat (estació de Peu de Funicular).

A finals del segle XIX sorgeix la necessitat d'un mitjà de transport que uneixi el nucli de Vallvidrera amb Barcelona. El 1892 es projecta un funicular de tracció de vapor. La FSB (companyia del Ferrocarril de Barcelona a Sarrià) es fa càrrec el 1905 de la construcció del funicular amb la col·laboració de la companyia suïssa Von Roll. S'inaugurà el 24 d'octubre de 1906.

Des del 17 de desembre de 1906 el funicular va quedar unit directament amb la resta de la ciutat per mitjà de la nova línia de tramvia que el Tren de Sarrià havia construït des de les Tres Torres fins al Peu del Funicular. A partir de 1918 el funicular va enllaçar amb Ferrocarrils de Catalunya, en inaugurar-se el primer tram de la prolongació suburbana, des de Sarrià fins a Les Planes. El 1979 FGC n'assumeix la propietat i impulsà el 1981 una renovació dels vehicles. El 1998 es féu una renovació completa de la línia, que consistí a canviar tota la plataforma de via, les estacions i els vehicles. Aquesta actuació ha permès que el funicular funcioni de manera totalment automàtica, amb portes d'andana a les estacions per protegir les vies.

La línia consta de tres estacions: Vallvidrera-Inferior, amb connexió amb l'estació de Peu de Funicular; Carretera de les Aïgues, parada intermèdia facultativa; i, finalment, Vallvidrera-Superior, que dona servei a l'antic poble de Vallvidrera. Va ser inaugurat el 1906 per comunicar la línia Sarrià-Barcelona amb el poble de Vallvidrera (llavors tots tres encara no formaven part del mateix continu urbà). L'any 1979 va passar a formar part dels FGC, que en són l'explotador actual. El 1998 es va realitzar una remodelació integral de la línia.



dimecres, 28 d’octubre del 2020

28 d'octubre 1636 fundació de la Universitat de Harvard

 

La Universitat Harvard és una de les institucions educatives més prestigioses del món i la més antiga dels Estats Units d'Amèrica. Fundada el 28 d’octubre de 1636 com a New College a Cambridge, va ser rebatejada el 13 de març de 1639 en honor de John Harvard, un dels seus principals mecenes.

Harvard és una universitat privada, és una de les més selectives. Harvard és considerada generalment una de les universitats més prestigioses dels Estats Units i del món. Té el fons més gran dintre de l'àmbit universitari, al voltant de 25.620 milions de dòlars (2009). Compta amb 2.497 professors, 7.181 estudiants de llicenciatura i 14.044 de postgrau. Harvard té nou facultats. La rivalitat entre Harvard i Yale és la més antiga i intensa de la "Ivy League". La rivalitat involucra l'aspecte acadèmic i esportiu, des de l'equip de rem fins al futbol nord-americà, esport inventat per un entrenador de Yale, i els seus equips femenins.

Algunes persones il·lustres són exalumnes de Harvard: Barack Obama, Benazir Bhutto, David Rockefeller, John Fitzgerald Kennedy... 

També hi ha gent de casa nostra que ha estudiat a Harvard com el professor Xavier Sala i Martín o que ho està fent com la Paula Leyes Carreño.

Xavier Sala i Martín és un economista català, professor a la Universitat de Colúmbia conegut també pels seus articles i aparicions en diversos mitjans de comunicació. Ha adoptat la nacionalitat nord-americana  amb el nom de Xavier Sala-i-Martin. Es va llicenciar en Ciències Econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona l'any 1985 i va anar amb una beca de "la Caixa" a fer el doctorat a la Universitat Harvard, on l'any 1990 va presentar la tesi On States and Growth. Des de 1996, ostenta la càtedra de desenvolupament econòmic Jerome and Matthew Grossman a la facultat d'economia de la Universitat de Colúmbia i professor visitant de la Universitat Pompeu Fabra. També és Fellow del National Bureau of Economic Research i del Centre for Economic Policy Research i ha estat consultor del Banc Mundial i del Fons Monetari Internacional. És l'assessor econòmic principal ("Chief Economic Advisor") del Fòrum econòmic mundial de Davos. És un gran economista i divulgador de l'ecomia. Es conegut també per les seves americanes de colors vius i llampants.

Mai ha suspès un examen en els seus 18 anys de vida. Ha passat de les Teresianes de Ganduixer de Barcelona a la Universitat de Harvard. Pero això no és el més important. La van admetre en les 14 millors Universitats d’Estats Units. Parla català, castellà, anglès, francès i alemany. No ha estat un camí de roses. Esforç i moltes hores d’estudi li donen un deu de nota mitja a la ESO i al Batxillerat i una nota de selectivitat  13,78 sobre 14, la tercera millor nota de Catalunya el curs 2019-20. Paula Leyes Carreño està cursant Matemàtiques amb Informàtica amb molt bons resultats. En sentirem a parlar...

Suggeriments: Si us agrada l'economia, o només per cultura general us proposo una sèrie de programes que va fer el Professor Sala Martín amb TV3 i que van ser premiats al Zapping. Si preferiu llegir també té el llibre "Economia en colors". També el podeu coneixer millor através del seu capítol de "El convidat".



dimarts, 27 d’octubre del 2020

27 d'octubre 1987 Neix Kilian Jornet

 

Kílian Jornet i Burgada va neixer a Sabadell el 27 d'octubre de 1987. A l’estiu fa muntanya i a l’hivern esquia. És un esquiador de muntanya i corredor de muntanya. Esportista especialment prolífic, ha estat campió del món d'esquí de muntanya el 2010 i el 2011, i campió del món de curses de muntanya del 2007 al 2010 i també del 2012 al 2014. És especialment conegut per haver guanyat en tres ocasions (2008, 2009 i 2011) l'Ultra-Trail du Mont Blanc i la Pierra Menta (2008, 2010 i 2011). Jornet també s'ha proclamat vencedor en sis ocasions de la Sierre Zinal (2009, 2010, 2014, 2015, 2017 i 2018), ha guanyat el Grand Raid de l'illa de la Reunió —la Diagonale des Fous— dos cops (2010 i 2012), ha guanyat en 8 ocasions la marató Zegama-Aizkorri, i ha entrat en primera posició a totes les edicions del Giir di Mont entre 2008 i 2011, cursa que també va vèncer el 2014. A més, també ha batut nombrosos rècords de temps i distàncies, com el del Tahoe Rim Trail, el de la Hardrock 100 (una cursa que ha guanyat quatre cops consecutius, batent els rècords de temps en tots dos sentits), el del GR 20 (2009), el de l'ascens i el descens del Kilimanjaro o el de diversos cims emblemàtics del planeta gràcies al projecte Summits of my Life. És àmpliament reconegut com un dels millors atletes de tots els temps en la seva disciplina, i l'any 2014 la revista National Geographic el distingí com l'aventurer de l'any. És una bèstia de muntanya. Ara, ja casat i amb una filla, continua amb la muntanya com a eix de la seva vida.

Suggeriments: Podeu veure diferents documentals per poder-lo coneixer a ell i les seves passions. Des de “El Convidat” (2012), fins a “Summits of my life”. El 2013 seria l'any que provarà batre el rècord de velocitat d'ascens de l'Elbrús (5642 m), el Cerví (4478 m) i el Mont Blanc (4808 m). L'any següent ho temptaria als cims de l'Aconcagua (6962 m) i el Mont McKinley (6194 m). I, finalment, l'any 2015 miraria de batre el rècord de velocitat d'ascensió al cim de l'Everest (8844 m) - sense guies, ni portadors, ni cordes fixes, ni oxigen suplementari - que en el moment de proposar-se el projecte era de 22 hores i 29 minuts.

A la fotografia el veiem amb la seva parella, també epsortista de muntanya, i la seva filla. Tindran tots tres el mateix amor per la muntanya?



dilluns, 26 d’octubre del 2020

26 d'octubre 1923 Neix Joan Oró

 

Joan Oró, neix a Lleida tal dia com avui de 1923. Fill d'una família de flequers de Lleida, des de petit es va mostrar interessat pel paper de la humanitat a l'univers. Oró es llicencià en Ciències Químiques a la Universitat de Barcelona el 1947. L'any 1952 emigrà als Estats Units i el 1956 es doctorà en bioquímica al Baylor College of Medicine de Houston. L'any 1955 ingressà a la Universitat de Houston, i el 1963 en va ser nomenat catedràtic. La seva tesi doctoral estudiava el metabolisme de l'àcid fòrmic en els teixits animals. També va fer importants estudis sobre els compostos orgànics existents en sediments terrestres, meteorits i mostres de la Lluna.

A partir del 1963 va col·laborar en diversos projectes d'investigació espacial de la NASA, com el projecte Apol·lo per a l'anàlisi de les roques i altres mostres de material de la Lluna, i el programa Viking per al desenvolupament d'un instrument per a l'anàlisi molecular de l'atmosfera i la matèria de la superfície del planeta Mart. Aplicant els seus coneixements de química i bioquímica, va poder explicar els resultats d'anàlisi de mostres marcianes que s'havien interpretat prèviament com a resultat de l'acció d'éssers vius. Va participar també com a membre de la Junta Espacial de l'Acadèmia Nacional de Ciències, que assessora el Govern dels EUA sobre els projectes d'exploració espacials. Aquests projectes inclouen entre d'altres, l'estació internacional en òrbita terrestre, i el viatge tripulat al planeta Mart.

Va tornar a Catalunya l'any 1980 per col·laborar en els nous plans de desenvolupament energètic i l'estudi de fonts alternatives d'energia. Va ser diputat de CiU per Lleida al Parlament de Catalunya (1980-1981) i assessor en temes científics del president de la Generalitat. Les condicions que el país li oferia no li permetien fer una recerca de qualitat i va tornar a Houston, fins a la jubilació, el 1994.

Entre altres reconeixements, Joan Oró va ser investit doctor Honoris Causa per les universitats de Granada (1972), Houston (1998) i Lleida (1999); guardonat amb la Medalla Narcís Monturiol al mèrit tecnològic i científic (Barcelona, 1982), la Cruz de la Orden Civil de Alfonso X el Sabio (Madrid, 1983), la Creu de Sant Jordi (1991), la Medalla d’Or de la Fundació Catalana per a la Investigació (1996), la Medalla del President Francesc Macià (2000) i la Medalla d’Or de la Generalitat (2004).

Diuen que quan era petit i ajudava al seu pare al forn, entre fornada i fornada tenia una estona i sortia a observar el cel. A partir d’aquí aquella mentalitat científica i curiosa va seguir evolucionant i avançant. I va arribar molt i molt lluny de la seva Lleida natal.