27 de setembre Neix Miguel Servet 1986 Trobada ecuménica per la Pau

És molt curiós que la mort de Miguel Servet i la convocatòria d’una trobada ecumènica per resar per la Pau coincideixin el mateix dia.

Miguel Servet va néixer a un poblet de la província de Huesca, Villanueva de Sigena. Els seus interessos van abastar un bon nombre de ciències: l'astronomia i la meteorologia, la geografia, la jurisprudència, la teologia i l'estudi de la Bíblia, les matemàtiques, l'anatomia i la medicina. Gran part de la seva fama i reconeixement posterior es degut al seu treball sobre la circulació pulmonar descrita en la seva obra Christianismi Restitutio.

Però com a ment inquieta quan no veia alguna cosa clara l’havia de dir i va escriure posant en dubte alguns punts del cristianisme. Va ser acusat d’heretgia per dubtar de la Santíssima Trinitat i per la seva defensa del baptisme a l’edat adulta. La Santa Inquisició el va condemnar a morir a la foguera cremat juntament amb el seu llibre perquè fos exemple de que no es podia pensar fora de les normes. Era el 27 d'octubre del 1553.  

Independentment de la importància dels seus descobriments fisiològics o de la seva tasca com a polemista religiós, els successos que van implicar el judici i mort de Miguel Servet s'han considerat com a punt d'arrencada de la discussió que va conduir al reconeixement de la llibertat de pensament i d'expressió de les idees.

L'execució de Servet va escandalitzar molts pensadors de tot Europa, principalment en l'àmbit protestant, que s'oposaven al fet que es matés a les persones per raons de fe. Destaca particularment la defensa de Servet que va realitzar Sebastián Castellion: «Matar un home no és defensar una doctrina, és matar un home. Quan els ginebrins van executar a Servet, no van defensar una doctrina, van matar a un home. »

D'altra banda, des de mitjan segle XIX i principis del XX, Servet va començar a ser reivindicat per partidaris del lliure pensament, que veien en la seva execució una prova dels perills que comporta el fanatisme religiós, encara que sovint com a resultat d'una anàlisi superficial i sense tenir en compte l'obra i conceptes teològics del propi Servet.

Molts anys més tard, al 1986 el Sant Pare de l’església catòlica, Joan Pau II, va convocar una trobada ecumènica per resar per la Pau. Es van trobar a la catedral d’Assis els màxim representants de les principals religions del món. Cada grup s’avançava i feia la seva pregaria mentre tots els altres hi participaven respectuosament. Hi van participar budistes, hindús, jainistes, musulmans, sintoistes, sikh, de les religions africanes tradicionals, ameríndia, zoroastrana, jueus i cristians. En la celebració hi va haver cants i gestos simbòlics, rams d'olivera, coloms blancs llançades al vol ... Finalment, Joan Pau II va pronunciar el discurs de cloenda. Va ser un gest d’apropament molt important a les altres confessions religioses.

Avui, en ple segle XXI, en el nostre primer món podem parlar de llibertat d’expressió però encara hi ha molts llocs on pensar diferent és vist com un problema i amenaça. Encara hi ha molts països on segueixen existint els presos polítics... quan tindrem un món amb llibertat de pensament i d’expressió? Nosaltres podem fer que en el nostre entorn sigui realment lliure i tothom es senti respectat, sigui respectat. Som etnocentristes de mena però podem ser empàtics amb els altres i respectar i conèixer altres realitats. En quines situacions puc ser realment empàtic i respectuós? Fem entre tots un món millor.

30 de gener DENIP (Dia Escolar de la No Violència i la Pau) Santa Martina 1951 Neix Phil Collins 1979 Neix Carlos Latre 1994 mor Pierre Boulle

 

Els protagonistes d’avui són la Pau i una colla d’artistes en majúscules.

El 30 de gener se celebra el dia Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP), una iniciativa d’Educació No-violenta i Pacificadora, difosa internacionalment. Avui us presentem una proposta de Lleida. La Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida volem contribuir a fer que sigui una jornada per fomentar el pensament crític, treballar continguts transformadors i posar focus en els problemes socials de l’entorn. Entre tots construirem una societat més justa, tolerant i solidària. Pel DENIP 2022 proposem que s’abordi la temàtica de la seguretat a l’escola i els infants en context de conflicte. Les escoles han de ser un refugi i no un blanc d’atacs. Agafant com a referència i fil conductor el bombardeig de Lleida del 2 de novembre de 1937, la Coordinadora volem convidar als centres educatius a treballar el dret a l’educació i el dret a la infància. La proposta d’enguany està dividida en tres fases i consta de diverses activitats i recursos com infografies, poemes, dades, jocs i dinàmiques, audiovisuals. Els centres educatius poden escollir les fases en les quals volen participar. Podeu cercar més informació a https://www.coordinadora-ongd-lleida.cat/denip-2022/

Avui també es celebra Santa Martina i per això felicitem a les noies que porten aquest bell nom!

Tal dia com avui de 1951 va néixer Phil Collins. Quan un busca dades sobre Phil Collins pot trobar-se amb una pàgina web -i no és la seva- en la qual es diu que “malgrat l'èxit, és una de les persones més decents del món de la música”. I no sols és cert, sinó que recordar-se de qui no ha tingut la seva mateixa sort té molt mèrit. Va néixer a Londres, en plena postguerra. Potser per això un dels seus primers regals va ser, quan tenia cinc anys, un tambor de llauna. I No l'havia de tocar molt malament, perquè els seus pares van arriscar la seva tranquil·litat i la del veïnat comprant-li, quan va complir els dotze, la seva primera bateria completa. Malgrat la seva afició per les baquetes, la vocació de Phil era la d'actor. De fet, va tenir un paper en el musical “Oliver!” i va participar com a extra en diverses pel·lícules, entre elles la que va inaugurar el cinema pop, “Quina nit la d'aquell dia”, amb els Beatles i a les ordes de Richard Lester. Entre paper i paper, Phil Collins dedicava també el seu temps a la música, tocant amb diversos grups. En un d'ells va entrar per ser l'únic que va respondre a l'anunci en el qual se sol·licitava un arranjador. Un bon costum la de llegir els anuncis i contestar-los, perquè va anar a través d'un anunci, de “Melody Maker” en concret, com va entrar a Genesis. Corria l'any 1970 i Phil Collins va començar a simultanejar Genesis amb la seva pròpia banda de jazz. Diuen que l'entusiasme i el bon humor de Phil van obrar miracles en el grup fundat per Peter Gabriel que, en tot just, tres anys es va col·locar en el cim del que es coneixia llavors com a música "progressiva", unes vegades, o "rock simfònic", unes altres. En 1974 Peter Gabriel va decidir emprendre la seva carrera en solitari i Genesis es va prendre un temps per a decidir el seu futur. Van optar per continuar i van buscar un substitut a Gabriel i, després d'escoltar a centenars d'aspirants, van acordar donar una oportunitat a Collins. La nova etapa de Genesis va comportar una simplificació de la seva música i, també, una major popularitat que va tenir el seu zenit amb l'àlbum “Duke”. També Phil Collins va voler expressar-se en solitari, encara que sense abandonar el grup, i en 1981 va llançar el seu primer àlbum, “Face value” que va tenir més èxit que qualsevol treball de Gènesi. En el 85 va aconseguir el Grammy a l'àlbum de l'any amb “No jacquet required”. Estava ja en el cim i l'èxit no semblava tenir fi. Però la seva carrera en solitari i el lideratge de Genesis eren massa, així que en 1997 va decidir deixar el grup que, des de llavors, ha reduït pràcticament a recopilatoris la seva producció discogràfica. Amic dels seus amics, Phil Collins ha tocat la bateria per a Robert Plant en gira; ha produït discos per a Eric Clapton; Frida, d’Abba; i, sobretot, per al seu amic John Martyn, un dels millors músics britànics, al qual va recolzar en els seus pitjors moments. Passada ja la cinquantena, la carrera de Collins es fa ja molt més pausada, espaiant el treball en favor de les activitats que duu a terme per amistat o per amor a l'art. Va fer la música per la pel·lícula Tarzan de Disney  amb la que va obtenir, l’any 2000, l’Oscar i el Globus d’Or a la millor cançó original amb “You'll Be In My Heart” i el Grammy al millor àlbum de banda sonora. És uns dels tres cantants de pop que ha venut més de 100 millions de discos, al costat de Paul McCartney i Michael Jackson. El 7 de març de 2011 es va fer pública la seva retirada del món de la música, però al 2015 enunciar la seva tornada a la música.

El trenta de gener de 1979 neix Carlos Latre a Castelló de la Plana. És actor còmic i de doblatge amb uns dots especials per a la imitació. És una persona en construcció i en formació constant, molt conscient de que cal oferir cada dia una feina tan ben feta com sigui possible. Forma part d’aquells actors que omple teatres ell sol. La seva fama el precedeix. Fins a mitjans de mes ha estat treballant a Madrid al Teatro La Latina amb la comèdia musical “Golfus de Roma” que combina amb el programa setmanal “Tu cara me suena” d’Antena 3 que està ja en la seva novena temporada. Per a ell és la nostra fotografia d'av

Tal dia com avui de 1994 va morir Pierre Boulle, a Paris. Va ser un escriptor francès de vocació tardana, però molt aplaudit des dels seus primers treballs. Va ser l’autor de les novel·les "El planeta dels simis" i "El pont sobre el río Kwai", ambdues es van convertir en pel·lícules de gran èxit.

Els suggeriments d'avui ens porten a ser elements de Pau en el nostre entorn i a conèixer i conrear la nostra vessant artística en l'àmbit en el que ens sentim millor. Els nostres tres protagonistes d'avui ens mostren que val la pena!

24 d'octubre Dia Internacional de les Biblioteques 1971 Concert de Pau Casals a la ONU

El 24 d’octubre es celebra el Dia Internacional de les Biblioteques. Com han canviat les biblioteques.. eren llocs tancats on només els erudits podien acudir i avui són espais moderns, plens de llum on tothom hi pot entrar i on és molt agradable anar-hi a llegir, a estudiar, fer treballs o a fer deures. Amb el carnet fots fer servir el préstec de llibres i altres materials de la biblioteca  i com que estan en xarxa et poden portar els llibres que estiguin en una altre biblioteca. És un dels serveis de la ciutat de Barcelona que te una valoració més alta per part dels ciutadans. Moltes d’elles compten també amb una zona d’infants. Gairebé a totes s’hi fan activitats d’animació a la lectura i xerrades divulgatives dels temes més diversos. Per la meva feina n'he visitat moltes dins i fora de Barcelona i realment són llocs per a repetir...La gran majoria són de cinc estrelles: la de Lliçà d'Amunt, la del Vendrell, la d'Arenys de Mar

Tal dia com avui de l’any 1971 va tenir lloc el Concert de Pau Casals a la ONU (Organització de les Nacions Unides). Va ser el millor ambaixador que Catalunya podia demanar. Com a músic tenia una repercussió internacional i la seva coherència i integritat van fer que durant la guerra civil el seu violoncel restés mut pels horrors de la guerra. Ara quan es començava a vislumbrar el final de la dictadura fa tornar la música amb el reconegut “Cant dels Ocells”. El seu parlament sobre Catalunya és recordat per la seva claredat.    

2 d'octubre Dia de l'Àngel de la Guarda 1869 neix Gandhi

Avui l’Església catòlica celebra el dia de l’Àngel de la Guarda. De petits molts hem aprés una oració molt simple que no hauríem de perdre quan creixem... “Àngel de la Guarda, dolça companyia; no em deixis sol ni de nit, ni de dia; perquè em perdria.” Alguns han canviat aquest àngel per “la veu de la consciència” o “una veu interior” que ens acompanya... feu-ho com vulgueu però penseu el que feu i les conseqüències que poden tenir el vostres actes. Grans o petits.. sempre en tenen. Els que hi creiem avui el mimarem i el tindrem especialment present. 

Mahatma Gandhi va néixer tal dia com avui del 1869 a Porbandar, a la Índia britànica. Va ser un advocat, pensador i polític hinduista indi. Va rebre de Rabindranath Tagore el nom honorífic de Mahatma, que significa ànima gran. A la Índia també se l’anomenava Bapu, que vol dir pare en idioma gujarati.

Des de 1918 va pertànyer obertament al capdavant del moviment nacionalista indi. Va instaurar mètodes de lluita social nous com la vaga de fam, i en els seus programes rebutjava la lluita armada i realitzava una predicació de la ahimsa (no violència) com a mitjà per resistir al domini britànic. Defensava i promovia àmpliament la total fidelitat als dictats de la consciència, arribant fins i tot a la desobediència civil si fos necessari; a més, va bregar pel retorn a les velles tradicions hinduistes. Va mantenir correspondència amb Lleó Tolstói, qui va influir en el seu concepte de resistència no violenta. Empresonat en diverses ocasions, aviat es va convertir en un heroi nacional. En 1931 va participar en la Conferència de Londres, on va reclamar la independència de l'Índia. Un cop aconseguida la independència, Gandhi va tractar de reformar la societat índia, començant per integrar les castes més baixes (els shudras o 'esclaus', els pàries o 'intocables' i els mlechas o 'bàrbars'), i per desenvolupar les zones rurals. Va ser un gran defensor del vegetarianisme i rebutjava qualsevol forma de maltractament als animals.

Gandhi mai va arribar a rebre el Premi Nobel de la Pau, encara que va ser nominat en cinc ocasions entre 1937 i 1948. Dècades després, però, el Comitè que administra el premi Nobel va declarar la injustícia de tal omissió, que va atribuir als sentiments nacionalistes dividits que van negar tal premi a Gandhi. El Govern de l'Índia atorga un premi a què denominen el Premi de la Pau de Mahatma Gandhi. Un dels que va rebre aquest premi va ser el dirigent sud-africà Nelson Mandela.

A l'Índia, cada 2 d'octubre se celebra el dia de Gandhi Yaianti.

El 30 de gener se celebra el Dia Escolar de la No Violència i la Pau (DENIP) en record de Gandhi. Als països amb calendaris escolars propis de l'hemisferi sud aquesta jornada es commemora el 30 de març.

Un home de Pau és el protagonista d’avui. I la nostra imatge és per un llibre que té pinta de divertit... pels més menuts.

27 de setembre 1986 Trobada ecumènica per resar per la Pau

L’activitat que recordem avui és la convocatòria d’una trobada ecumènica per resar per la Pau. No és nou que el món estigui embolicat i que la violència floreixi aquí i allà. Hi ha molts intents i molta gent que treballa per la Pau de moltes maneres diferents. Els creients de diferents confessions també ho fan resant... 

Fa una colla d’anys, al 1986 el Sant Pare de l’església catòlica, Joan Pau II, va convocar una trobada ecumènica per resar per la Pau. Es van trobar a la catedral d’Assis els màxim representants de les principals religions del món. Cada grup s’avançava i feia la seva pregaria mentre tots els altres hi participaven respectuosament. Hi van participar budistes, hindús, jainistes, musulmans, sintoistes, sikh, de les religions africanes tradicionals, ameríndia, zoroastrana, jueus i cristians. En la celebració hi va haver cants i gestos simbòlics, rams d'olivera, coloms blancs llançades al vol ... Finalment, Joan Pau II va pronunciar el discurs de cloenda. Va ser un gest d’apropament molt important a les altres confessions religioses.

Avui, en ple segle XXI, en el nostre primer món podem parlar d’una certa llibertat d’expressió però encara hi ha molts llocs on pensar diferent és vist com un problema i amenaça. Encara hi ha molts països on segueixen existint els presos polítics... quan tindrem un món amb llibertat de pensament i d’expressió?

10 de juny 1942 venjança a Lídice

Les guerres són terribles. Amaguen històries d’odi profund, episodis terribles de la història de la humanitat. No hauríem d’oblidar. Hauríem d’aprendre per no repetir-ho però de vegades sembla que preferim mirar cap a una altra banda i continuar amb la nostra vida com si res no estès passant a altres humans uns quilòmetres més enllà.

Avui recordarem un llogaret (que no arriba ni a poblet) de Txèquia que va ser totalment destruït pels alemanys. Anem a pams...

El 1942 el dirigent de les SS Reinhard Heydrich exercia com "protector" de Bohèmia i Moràvia, ocupades des de 1939. En el matí del 27 de maig de 1942, es dirigia en el seu Mercedes Benz descapotable al Castell de Praga al sector de Holešovice, quan va ser atacat per dos guerrillers de la resistència txeca, Jozef Gabčík i Jan Kubiš. Aquests soldats, entrenats al Regne Unit, havien descendit en paracaigudes al desembre de 1941, com a part de l'Operació Antropoide.

El 4 juny 1942 Heydrich va morir a l'Hospital Bulovka de Praga, víctima d'septicèmia. Això va fer enfurismar a Hitler, que va ordenar al nou governador de Bohèmia, Kurt Daluege, que fes el necessari per trobar els assassins. Com a resultat d'això, els alemanys van iniciar una brutal campanya de repressió en contra de la població civil txeca.

De totes les operacions de venjança, la més coneguda és l'ocorreguda el 10 de juny. Aquest dia, forces de seguretat alemanyes van envoltar el poblat de Lídice, tancant totes les sortides. Aquest poble va ser escollit per ser un dels més actius en contra de l'ocupació nazi, i d'allí procedia una gran quantitat de partisans que es van unir a la resistència. A l'entrar al poble tota la població va ser treta de casa seva, separant a tots els homes majors de 15 anys i portant-los a un graner. L'endemà van ser afusellats. Altres 19 homes i 7 dones que treballaven en una mina propera van ser portats a Praga i també executats. Les dones i nens restants van ser enviats al camp de concentració de Ravensbrück, on la quarta part d'ells va morir a les cambres de gas o a causa dels treballs forçats. Els nens, per la seva banda, van ser portats al gueto del carrer Gneisenau en Łódź (actual Polònia), on van ser separats amb criteris racials. Els que podrien ser objecte de "arianització" van ser enviats a Alemanya, mentre que els 82 restants van ser assassinats en el camp d'extermini de Chelmno. Els nazis dinamitaran tots els edificis i destruiran fins i tot el cementiri. Per si no fos suficient, les tropes alemanyes cremaran Lídice i passaran a sobre amb màquines per aplanar la runa. Amb aquestes atrocitats Hitler pretén advertir a tots els que lluiten contra el feixisme. Un documental original, realitzat pels soldats alemanys, ha sobreviscut com a testimoni de la massacre.

En total, 340 habitants del poble van ser assassinats (192 homes, 60 dones i 88 nens). El mateix li va succeir a un altre petit poblat anomenat Ležáky dues setmanes després: els homes assassinats, les dones enviades als camps de concentració i els nens "arianizats" o enviats a les cambres de gas. El resultat final de la repressió per la mort de Heydrich va ser de 1.300 persones, entre partisans, alts dirigents txecs i víctimes circumstancials, com els habitants de Lídice.

Malgrat haver estat completament destruït, el poble va ser reconstruït en 1949. El poble s'aixeca en un àrea contigua a l'original, on hi ha un gran parc-monument en memòria de les víctimes. Per tot això, Lídice es convertirà en un símbol de lluita contra la injustícia i el totalitarisme.

5 de desembre Dia del Voluntariat Sant Nicolau 2002 Troben al Pau

Moltes entitats necessiten de voluntaris per poder dur a terme les seves activitats amb els col·lectius més vulnerables. Altres vegades per fer coses per a tots necessitem moltes mans... A casa tots col·laborem i en la societat també hi ha un punt de gran família. Hi ha molta gent que en un moment determinat i puntual col·labora, d’altres ho fan d’una manera més continuada, i uns altres han fet de la col·laboració voluntària una part important de la seva vida.  Des de qui acompanya infants o gent gran fins els que participen en el gran recapte d’aliments, o a proves esportives com les olimpíades o d'altres més modestes com el cross del barri, passant pels qui ofereixen el que han aprés de manera gratuïta (metges, infermeres, enginyers, arquitectes, pallassos, mestres, informàtics, bombers...) Avui que és el vostre Dia us diem un gràcies molt fort perquè aporteu somriures a moltes vides. De vegades quan som infants diem què podem fer per canviar les coses que no ens agraden en la nostra societat. Hi podem posar remei atenent i alhora canviant les condicions d’injustícia. És un llarg camí en el que la col·laboració de tots gran o petita, habitual o puntual compta. Avui en el Dia del Voluntariat us diem "Moltes gràcies"!

Avui és Sant Nicolau. Festa dels nens i l’inici de les festes de Nadal pels pobles nòrdics.

De vegades sembla que les coses passen molt lluny però molt a prop, a casa nostra, també passen coses i els “Indiana Jones” de torn també hi fan troballes. Sabeu que tal dia com avui del 2002 als Hostalets de Pierola (l'Anoia) un grup de paleontòlegs de l'Institut Paleontològic Miquel Crusafont, dirigits per Salvador Moyà-Solà, hi van trobar els primers ossos del Pau, el 'Pierolapithecus catalaunicus'?

27 de setembre 1509 Neix Miguel Servet 1986 Trobada ecumènica per la Pau

És molt curiós que la mort de Miguel Servet i la convocatòria d’una trobada ecumènica per resar per la Pau coincideixin el mateix dia.

Miguel Servet va néixer a un poblet de la província de Huesca, Villanueva de Sigena. Els seus interessos van abastar un bon nombre de ciències: l'astronomia i la meteorologia, la geografia, la jurisprudència, la teologia i l'estudi de la Bíblia, les matemàtiques, l'anatomia i la medicina. Gran part de la seva fama i reconeixement posterior es degut al seu treball sobre la circulació pulmonar descrita en la seva obra Christianismi Restitutio.

Però com a ment inquieta quan no veia alguna cosa clara l’havia de dir i va escriure posant en dubte alguns punts del cristianisme. Va ser acusat d’heretgia per dubtar de la Santíssima Trinitat i per la seva defensa del baptisme a l’edat adulta. La Santa Inquisició el va condemnar a morir a la foguera cremat juntament amb el seu llibre perquè fos exemple de que no es podia pensar fora de les normes. Era el 27 d'octubre del 1553.  

Independentment de la importància dels seus descobriments fisiològics o de la seva tasca com a polemista religiós, els successos que van implicar el judici i mort de Miguel Servet s'han considerat com a punt d'arrencada de la discussió que va conduir al reconeixement de la llibertat de pensament i d'expressió de les idees.

L'execució de Servet va escandalitzar molts pensadors de tot Europa, principalment en l'àmbit protestant, que s'oposaven al fet que es matés a les persones per raons de fe. Destaca particularment la defensa de Servet que va realitzar Sebastián Castellion: «Matar un home no és defensar una doctrina, és matar un home. Quan els ginebrins van executar a Servet, no van defensar una doctrina, van matar a un home. »

D'altra banda, des de mitjan segle XIX i principis del XX, Servet va començar a ser reivindicat per partidaris del lliure pensament, que veien en la seva execució una prova dels perills que comporta el fanatisme religiós, encara que sovint com a resultat d'una anàlisi superficial i sense tenir en compte l'obra i conceptes teològics del propi Servet.

Molts anys més tard, al 1986 el Sant Pare de l’església catòlica, Joan Pau II, va convocar una trobada ecumènica per resar per la Pau. Es van trobar a la catedral d’Assis els màxim representants de les principals religions del món. Cada grup s’avançava i feia la seva pregaria mentre tots els altres hi participaven respectuosament. Hi van participar budistes, hindús, jainistes, musulmans, sintoistes, sikh, de les religions africanes tradicionals, ameríndia, zoroastrana, jueus i cristians. En la celebració hi va haver cants i gestos simbòlics, rams d'olivera, coloms blancs llançades al vol ... Finalment, Joan Pau II va pronunciar el discurs de cloenda. Va ser un gest d’apropament molt important a les altres confessions religioses.

Avui, en ple segle XXI, en el nostre primer món podem parlar de llibertat d’expressió però encara hi ha molts llocs on pensar diferent és vist com un problema i amenaça. Encara hi ha molts països on segueixen existint els presos polítics... quan tindrem un món amb llibertat de pensament i d’expressió?

5 de desembre Dia dels Voluntaris Sant Nicolau 2002 troballa arqueològica a Hostalets de Pierola

Moltes entitats necessiten de voluntaris per poder dur a terme les seves activitats amb els col·lectius més vulnerables. Altres vegades per fer coses per a tots necessitem moltes mans... A casa tots col·laborem i en la societat també hi ha un punt de gran família. Hi ha molta gent que en un moment determinat i puntual col·labora, d’altres ho fan d’una manera més continuada, i uns altres han fet de la col·laboració voluntària una part important de la seva vida.  Des de qui acompanya infants o gent gran fins els que participen en el gran recapte d’aliments, o a proves esportives com les olimpíades o d'altres més modestes com el cross del barri, passant pels qui ofereixen el que han aprés de manera gratuïta (metges, infermeres, enginyers, arquitectes, pallassos, mestres, informàtics, bombers...) Avui que és el vostre Dia us diem un gràcies molt fort perquè aporteu somriures a moltes vides. De vegades quan som infants diem què podem fer per canviar les coses que no ens agraden en la nostra societat. Hi podem posar remei atenent i alhora canviant les condicions d’injustícia. És un llarg camí en el que la col·laboració de tots gran o petita, habitual o puntual compta. Moltes gràcies!

Avui és Sant Nicolau. Festa dels nens i l’inici de les festes de Nadal pels pobles nòrdics.

De vegades sembla que les coses passen molt lluny però molt a prop, a casa nostra, també passen coses i els “Indiana Jones” de torn també hi fan troballes. Sabeu que tal dia com avui del 2002 als Hostalets de Pierola (l'Anoia) un grup de paleontòlegs de l'Institut Paleontològic Miquel Crusafont, dirigits per Salvador Moyà-Solà, hi van trobar els primers ossos del Pau, el 'Pierolapithecus catalaunicus'?

2 d'octubre 1869 neix Gandhi 2016 consulta per la Pau a Colòmbia

Mahatma Gandhi va néixer tal dia com avui del 1869 a Porbandar, a la Índia britànica. Va ser un advocat, pensador i polític hinduista indi. Va rebre de Rabindranath Tagore el nom honorífic de Mahatma, que significa ànima gran. A la Índia també se l’anomenava Bapu, que vol dir pare en idioma gujarati.

Des de 1918 va pertànyer obertament al capdavant del moviment nacionalista indi. Va instaurar mètodes de lluita social nous com la vaga de fam, i en els seus programes rebutjava la lluita armada i realitzava una predicació de la ahimsa (no violència) com a mitjà per resistir al domini britànic. Defensava i promovia àmpliament la total fidelitat als dictats de la consciència, arribant fins i tot a la desobediència civil si fos necessari; a més, va bregar pel retorn a les velles tradicions hinduistes. Va mantenir correspondència amb Lleó Tolstói, qui va influir en el seu concepte de resistència no violenta. Empresonat en diverses ocasions, aviat es va convertir en un heroi nacional. En 1931 va participar en la Conferència de Londres, on va reclamar la independència de l'Índia. Un cop aconseguida la independència, Gandhi va tractar de reformar la societat índia, començant per integrar les castes més baixes (els shudras o 'esclaus', els pàries o 'intocables' i els mlechas o 'bàrbars'), i per desenvolupar les zones rurals. Va ser un gran defensor del vegetarianisme i rebutjava qualsevol forma de maltractament als animals.

Gandhi mai va arribar a rebre el Premi Nobel de la Pau, encara que va ser nominat en cinc ocasions entre 1937 i 1948. Dècades després, però, el Comitè que administra el premi Nobel va declarar la injustícia de tal omissió, que va atribuir als sentiments nacionalistes dividits que van negar tal premi a Gandhi. El Govern de l'Índia atorga un premi a què denominen el Premi de la Pau de Mahatma Gandhi. Un dels que va rebre aquest premi va ser el dirigent sud-africà Nelson Mandela.

A l'Índia, cada 2 d'octubre se celebra el dia de Gandhi Yaianti.

El 30 de gener se celebra el Dia Escolar de la No Violència i la Pau (DENIP) en record de Gandhi. Als països amb calendaris escolars propis de l'hemisferi sud aquesta jornada es commemora el 30 de març.

A Colòmbia avui es celebra una consulta per saber si el poble confirma els termes de la negociació que el president de la nació ha dut a terme amb la Guerrilla de les Farc. Està clar que tothom vol la Pau però alguns pensen que han de votar No perquè s’està fent massa concessions amb aquells que han sembrat la mort encara que avui s’avinguin a deixar les armes. Les negociacions no són fàcils però la Pau és imprescindible.

Un home de Pau i una consulta per la Pau són els protagonistes d’avui.

26 d'abril 1937 bombardeig de Guernika

Avui és un dia que cal recordar... no sortirà a les portades dels diaris però no podem oblidar que a Espanya hi va haver una guerra i tal dia com avui de 1937 es va produir el bombardeig de Guernika. Quan veiem imatges de pobles en guerra i ciutats arrasades hem de recordar que això també ha passat a Espanya.

Guernika és una petita ciutat del País Basc que compta amb uns 5.000 habitants més un gran nombre de soldats que es retiren per preparar la defensa de Bilbao, a més dels refugiats que fugen de l'avanç de les tropes franquistes. A dos quarts de cinc de la tarda del vint-i-sis d’abril del 1937 avions pertanyents a la "Legió Còndor" alemanya i a la "Savoia" italiana, que ajuden a les forces franquistes, bombardegen i metrallen la població. La ciutat sencera crema. El 70% dels edificis resulten destruïts i un nombre indeterminat de morts, entre 800 i 1.600. Aquest bombardeig indiscriminat és un assaig per a la guerra mundial que estava a punt de començar. El nom clau d'aquest raid és Operació Rügen. Aquest bombardeig convertirà a aquesta ciutat en un símbol perquè és el primer atac a la població civil.

Però en aquesta ciutat enlloc d’incrementar l’odi s’hi ha creat el Museu de la Paz. En ell es recorda aquest fet però des del pensament que aquest fet no s’hauria de repetir enlloc pel patiment que provoca. Cal treballar per la Pau. És difícil però s’ha de fer perquè els beneficis són molt importants. Si aneu al País Basc l’heu de visitar perquè val la pena...

En aquests dies estem vivint el drama dels refugiats que fugen de la guerra. Ens estarem plegats de braços? Què podem fer des d’aquí? I què podem fer amb els d’aquí? Alguns diuen que la pau es construeix dia a dia a través de justícia i l’educació. Els dos camins no són excloents: ajudar i atendre, seguir construint la Pau.  

24 de desembre Nit de Nadal 1914 Primera Treva de Nadal.

Avui tot el món cristià celebra la Nit de Nadal, el Neixament de Jesús.

Amb la litúrgia romana actual o forma ordinària (Pau VI) hi ha quatre Santes Misses de Nadal possibles: "Missa de vigília", "Missa de nit", "Missa de l'aurora" i "Missa del dia".

El Papa Sixte III (segle V dC), va introduir a Roma el costum de celebrar per Nadal una vigília nocturna, a mitjanit, "de seguida de cantar el gall", en un petit oratori, anomenat "ad praesepium", "davant el pessebre", situat darrere de l'altar major de la Basílica de Santa Maria la Major de Roma. Aquesta expressió es deu al fet que els antics romans anomenaven el Cant del Gall al començament del dia, a la mitjanit. La missa que se celebrava a aquesta hora va agafar el nom de Missa de Gall. Aquesta missa també era coneguda popularment amb el nom de "Missa dels pastors". Avui és molt popular a casa nostra la Missa del capvespre, que per comparació amb la missa del Gall, es coneix com la Missa del "Pollet", sobretot a Catalunya.

Des de l'any 1961, TVE emetia en directe des de Roma la Missa del Gall en directe, bé a La 1, bé a La 2. Des de l'any 2013 la Missa del Gall no s'emet per TVE, sent possible seguir-la a Espanya només a través de l'emissora privada 13TV.

L’any 1914, en plena Primera Guerra Mundial va tenir lloc un moment especial. Els soldats britànics i alemanys interrompen la primera guerra mundial per celebrar el Nadal. Cantaran nadales, enterraran els seus morts, intercanviaran cigarretes i, fins i tot, faran un partit de futbol en el que guanyaran els alemans per 3 a 2. Passat el dia de Nadal van tornar a remprendre els combats.

A partir d’aquí, en moltes confrontracions hi ha treves per Nadal. És una pena que a partir d’aquestes treves no trobin motius per fer les paus... per construir la Pau.

27 d'octubre 1986 Trobada a Assís per resar per la Pau.

Avui recordem que el 27 d’octubre de 1986 Joan Pau II va convocar una trobada ecumènica per resar per la Pau a Assis. Sabeu qui hi havia també en aquesta trobada? L’objectiu era «Estar junts per pregar per la Pau». Ala matí després de l’acollida cada grup va anar a un lloc diferent per fer les seves pregàries i a la tarda va tenir lloc el la pregària comunitària. Es van anar succeint l'oració dels budistes, hindús, jainistes, musulmans, sintoistes, sikh, de les religions africanes tradicionals, ameríndia, zoroastrana, dels jueus i dels cristians. En la celebració hi va haver cants i gestos simbòlics, rams d'olivera, coloms blancs llançades al vol ... Finalment, Joan Pau II va pronunciar el discurs conclusiu.

Aplegà, per invitació del papa Joan Pau II, els líders de totes les principals religions del món per pregar per la pau mundial. La iniciativa sorgí arran d’una carta que Joan Pau II  l’any anterior havia rebut del físic Carl Friedrich von Weizsäcker, bon coneixedor del perill nuclear, en la qual li demanava que fes alguna cosa per la pau. Vint-i-cinc anys més tard, a l’àngelus de l’1 de gener de 2011, Jornada Mundial per la Pau, Benet XVI anuncià que volia celebrar el 25è aniversari d’aquella primera Jornada d’Assis a la mateixa ciutat. El papa alemany hi introduí alguns canvis i a més, introduí la presència i la intervenció de personalitats no religioses, però compromeses amb la cerca de la veritat i el progrés de la humanitat.

Hi ha paraules que de vegades fem servir com a sinònims i no ho són. L’ecumenisme i el diàleg interreligiós són coses diferents amb punts en comú. 

Ecumenisme és la tendència o moviment que cerca la restauració de la unitat dels cristians, és a dir, la unitat de les diferents confessions religioses cristianes «històriques», separades des dels grans cismes. Si bé el terme «oikoumene» es va utilitzar des dels temps de l'Imperi Romà per expressar al món com a unitat, en l'actualitat la paraula «ecumenisme» té una significació eminentment religiosa, i és usada primordialment per al·ludir als moviments existents en el si del cristianisme el propòsit consisteix en la unificació de les diferents denominacions cristianes, separades per qüestions de doctrina, d'història, de tradició o de pràctica.

En canvi, la recerca de cooperació entre diferents religions (tant entre les religions abrahàmiques -judaisme, cristianisme i islam- com amb altres) es diu diàleg interreligios.

En el sentir de nombroses personalitats cristianes de l'últim segle, l'ecumenisme constitueix un camí de superació de les divisions entre els cristians, amb vista al compliment del mandat de Crist: «[...] que tots siguin un [...]» (Evangeli de Joan 17:21) .

Entre les moltes personalitats rellevants que tenen o van tenir influència en el desenvolupament de la consciència ecumènica es troben Robert Gardiner; el teòleg Yves Congar; el germà Roger Schutz, fundador de la Comunitat ecumènica de Taizé; Chiara Lubich, fundadora del Moviment dels Focolars; el patriarca Atenàgores I; els papes Joan XXIII, Pau VI i Joan Pau II, Benet XVI i Francesc I; i l'arquebisbe de Canterbury Rowan Williams.

27 de gener 1756 neix Mozart 1880 es patenta la bombeta 1954 alliberament d'Auschwitz

Tres noms propis pel dia d’avui, dues persones i un lloc: Mozart, Edison i Auschwitz.

Tal dia com avui l’any 1756 va neixer Wolfgang Amadeus Mozart. Va ser músic i compositor des de ben petit. Tenia una gran capacitat musical però alhora va haver de treballar molt per convertir-se en un virtuós. Va tocar davant de les més altes personalitats de la seva època.

Ara li diem bombeta però ell la va batejar acom a làmpada incandescent. Sí, tal dia com avui de l’any 1880 es va patentar aquest nou invent. Thomas Alva Edison deia que havia trobat 99 maneres diferents de no aconseguir-ho fins que va trobar la manera de que la bombeta s’encengués i quedés encesa. És un exemple de constancia. Molts a la meitat o a l’inici no ho hauríen tornat a intentar però ell va ser ben tossut i ho va aconseguir!

Avui es celebra el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust. Fa setanta anys que les tropes soviètiques van alliberar als set mil cinc cents presoners que quedaven en el camp de concentració d'Auschwitz, a Polònia. Es fa un acte amb mandataris de diferents països i alguns dels supervivents que ja són molt grans alguns tenen més de noranta anys i estan convençuts que aquests fets horrorsos no s’han d’oblidar perquè no es repeteixin. Ben aviat, a finals de gener celebrem el Dia de la Pau. Aquesta Pau l’hem de construir entre tots i cada dia. 

10 de desembre 1901 atorgament dels Premis Nobel

Els Premis Nobel van ser creats en el seu testament per Alfred Nobel, inventor de la dinamita i industrial suec. La seva funció és la de premiar les persones la labor de les quals hagi sigut excel·lent al llarg de la seva vida en algun dels camps premiats. Nobel va signar el seu testament al Club Suec-Noruec de París el 27 de novembre de 1895. Se sentia culpable per la seva responsabilitat com a empresari enriquit a través d'una indústria productora de dinamita el principal mercat era la mineria, però també la guerra. Aquesta pot haver estat la motivació principal del seu famós testament, potser lligat al costum de l'època de realitzar accions per fer transcendir el seu nom en morir.

La primera cerimònia d'entrega dels Premis Nobel es va celebrar en la Reial Acadèmia Sueca de Música d'Estocolm (Suècia) tal dia com avui del 1901. L'entrega dels mateixos es realitza pel Rei de Suècia i, a més del seu prestigi, suposa l'entrega de 10 milions de corones sueques (una mica més d'un milió d'euros). La finalitat d'aquesta suma és evitar les preocupacions econòmiques del guardonat perquè així puga desenvolupar millor els seus futurs treballs.

Inicialment, el rei Òscar II no estava d'acord en donar el premi a estrangers, però es diu que va canviar d'idea en adonar-se de l'enorme potencial publicitari per al país.

Els premis es concedeixen en una cerimònia celebrada anualment a la Sala de Concerts d'Estocolm, seguint el banquet a l'ajuntament el 10 de desembre, data en què Alfred Nobel va morir. El lliurament del Premi Nobel de la Pau es realitza a Oslo, Noruega. Els noms dels premiats, però, solen anunciar-los a l'octubre els diversos comitès i institucions que actuen com tribunals de selecció dels premis.

Els diversos camps en què es concedeixen premis són els següents: Física (decidit per la Reial Acadèmia Sueca de Ciències), Química (decidit per la Reial Acadèmia Sueca de Ciències), Medicina o Fisiologia (decidit per l'Institut Karolinska), Literatura (decidit per l'Acadèmia Sueca), Pau (decidit pel Comitè Nobel Noruec del Parlament Noruec).

Mentre Alfred Nobel era viu ell mateix decidia a qui se li atorgava el premi, després les institucions van acceptar fer-ho en el seu nom.

El Premi Nobel d'Economia no està proveït dels fons amb base al "Testament de Nobel" i per tant tècnicament no és un Premi Nobel (i l'actual família Nobel no l'accepta com a tal). Però es concedeix juntament amb els altres Premis Nobel. El 1968 es va decidir no afegir cap altre premi "en memòria de Nobel" en el futur. Al febrer de 1995 es va acordar que el premi de ciències econòmiques es redefiniria com un premi en ciències socials, obrint així el Premi Nobel a grans contribucions en camps com les ciències polítiques, la psicologia i la sociologia. A més, el comitè del premi de ciències econòmiques va patir canvis perquè dos membres no economistes participessin cada any en el procés de selecció (anteriorment el comitè del premi estava compost únicament per cinc economistes).

Curiositats:

Sabeu quants espanyols han rebut algun Premi Nobel? En tenim de Literatura i de Medicina i Fisiologia.

I per què no hi ha Premi Nobel de Matemàtiques? és curiós... "ma si non e vero é ben trobato"...

3 de desembre Sant Francesc Xavier 1997 Tractat Prohibició de les Mines Antipersones

Avui un sant i un pas cap a la Pau en el món de la alta política. 

Francesc Xavier fou un rellevant missioner jesuïta navarrès, membre del grup precursor de la Companyia de Jesús i un estret col·laborador del seu fundador, Sant Ignasi de Loyola. Va destacar per les seves missions que es van desenvolupar a l'extrem orient i el Japó. Va rebre el sobrenom de l'Apòstol de les Índies. Avui, recordant el dia de la seva mort l’any 1552, es celebra la seva festa. És també el patró de Navarra. 

Tal dia com avui de l’any 1997 els representants de 125 països van signar a Ottawa, Canadà, el Tractat per a la Prohibició Total de les Mines Antipersones. Però no va se el seu final... encara hi ha països que no han signat aquest tractat i amb dades actuals: deu persones moren o queden ferides cada dia a causa de l'explosió d'una mina antipersones, Colòmbia va ser el país amb més víctimes mortals el 2013, ha informat el director de programes del Servei d'Acció de Mines de l'ONU, Paul Heslop. "El que hem de traslladar a l'opinió pública és que s'ha avançat moltíssim, però que hem de seguir treballant per eradicar totalment aquestes armes", ha destacat Heslop.

El 2012 i 2013 es té constància de l'ús de mines antipersones per part de dos règims: Myanmar (Birmània) i Síria. A més, grups armats no governamentals van usar mines a l'Afganistan, Colòmbia, Myanmar, Pakistan, Síria, Tailàndia, Tunísia i Iemen. El 2012, hi va haver 62 països al món que van registrar ferits o morts a causa de l'explosió d'una mina, amb 3.628 víctimes entre morts i ferits.

El responsable de l'ONU ha comentat que, "afortunadament", l'ús de les mines és rebutjat gairebé unànimement, tot i que encara queden 32 estats que no han signat i ratificat el Tractat Internacional sobre Mines Antipersones, entre ells els Estats Units, Xina, Rússia i el Pakistan. Al món, encara hi ha 59 estats i quatre àrees en disputa que tenen terrenys plantats amb mines antipersones, entre elles el Sàhara Occidental, on el 2013 l'ONU "va netejar" uns 3 milions de metres quadrats de terra i destruir 1.419 mines. Per tant quan acaba una guerra no acaba tot...

27 d'octubre 1553 mor Miguel Servet 1986 Trobada ecumènica a Assis

És molt curiós que la mort de Miguel Servet i la convocatòria d’una trobada ecumènica per resar per la Pau coincideixin el mateix dia.

Miquel Servet va néixer a un poblet de la província de Huesca, Villanueva de Sigena. Els seus interessos van abastar un bon nombre de ciències: l'astronomia i la meteorologia, la geografia, la jurisprudència, la teologia i l'estudi de la Bíblia, les matemàtiques, l'anatomia i la medicina. Gran part de la seva fama i reconeixement posterior es degut al seu treball sobre la circulació pulmonar descrita en la seva obra Christianismi Restitutio.

Però com a ment inquieta quan no veia alguna cosa clara l’havia de dir i va escriure posant en dubte alguns punts del cristianisme. Va ser acusat d’heretgia per dubtar de la Santíssima Trinitat i per la seva defensa del baptisme a l’edat adulta. La Santa Inquisició el va condemnar a morir a la foguera cremat juntament amb el seu llibre perquè fos exemple de que no es podia pensar fora de les normes. Era el 27 d'octubre del 1553.   

Independentment de la importància dels seus descobriments fisiològics o de la seva tasca com a polemista religiós, els successos que van implicar el judici i mort de Miguel Servet s'han considerat com a punt d'arrencada de la discussió que va conduir al reconeixement de la llibertat de pensament i d'expressió de les idees.

L'execució de Servet va escandalitzar molts pensadors de tot Europa, principalment en l'àmbit protestant, que s'oposaven al fet que es matés a les persones per raons de fe. Destaca particularment la defensa de Servet que va realitzar Sebastián Castellion: «Matar un home no és defensar una doctrina, és matar un home. Quan els ginebrins van executar a Servet, no van defensar una doctrina, van matar a un home. »

D'altra banda, des de mitjan segle XIX i principis del XX, Servet va començar a ser reivindicat per partidaris del lliure pensament, que veien en la seva execució una prova dels perills que comporta el fanatisme religiós, encara que sovint com a resultat d'una anàlisi superficial i sense tenir en compte l'obra i conceptes teològics del propi Servet.

Molts anys més tard, al 1986 el Sant Pare de l’església catòlica, Joan Pau II, va convocar una trobada ecumènica per resar per la Pau. Es van trobar a la catedral d’Assis els màxim representants de les principals religions del món. Cada grup s’avançava i feia la seva pregaria mentre tots els altres hi participaven respectuosament. Hi van participar budistes, hindús, jainistes, musulmans, sintoistes, sikh, de les religions africanes tradicionals, ameríndia, zoroastrana, jueus i cristians. En la celebració hi va haver cants i gestos simbòlics, rams d'olivera, coloms blancs llançades al vol ... Finalment, Joan Pau II va pronunciar el discurs de cloenda. Va ser un gest d’apropament molt important a les altres confessions religioses.

Avui, en ple segle XXI, en el nostre primer món podem parlar de llibertat d’expressió però encara hi ha molts llocs on pensar diferent és vist com un problema i amenaça. Encara hi ha molts països on segueixen existint els presos polítics... quan tindrem un món amb llibertat de pensament i d’expressió? 

3 de setembre 1914 es escollit el Papa Benet XV

Tal dia com avui de 1914 sortia fumata blanca de la petita xemeneia del Vaticà. Feia poc havia mort el Papa Pius X i el Conclave acabava d’escollir un nou Sant Pare. Es tractava del  cardenal Giacomo Giambattista della Chiesa que triaria el nom de Benet XV per la seva nova funció.

L'inici del seu pontificat va coincidir amb l'esclat de la I Guerra Mundial, contra la qual no va poder fer més que tasques humanitàries, sempre es va preocupar per les víctimes i va crear al Vaticà una agència d'informació sobre els presoners. En la seva encíclica “Ad beatissimi Apostolorum” del mateix 1914 va analitzar lúcidament les causes del conflicte i va proclamar una neutralitat estricta que va disgustar els dos bàndols en guerra. En aquesta carta encíclica exposa justament que les causes de la guerra eren la manca de comprensió entre els homes, el menyspreu de l'autoritat, la injustícia en la lluita de classes i l'afany de lucre. Gairebé al final de la guerra, el 1917, va promulgar l'exhortació apostòlica “Dès li début” que era tot un programa doctrinal de cara a un possible armistici.

El Papa Benet XV va ser un diplomàtic de carrera que va buscar sense èxit la Pau.

6 de juny 1944 és el Dia D: comença el Desembarcament de Normandia

Corria l’any 1944, just a mitjanit comença l'Operació Overlord dirigida per Eisenhower. A l'alba, acaba el bombardeig massiu de la costa francesa mentre 135.000 soldats aliats desembarquen a les platges de Normandia per cinc llocs diferents. Malgrat les formidables defenses alemanyes de la costa, a l'entrar per cinc llocs alhora, s'aconsegueix prendre la platja. Al vespre, 150.000 soldats hauran desembarcat a Europa, fent possible la ràpida alliberament de França i ampliant les possibilitats d'envair Alemanya aquest mateix any.

Avui fa setanta anys de l'històric desembarcament aliat a les costes de Normandia durant la Segona Guerra Mundial, el començament de la fi del nazisme. Una vintena de caps d'estat i de govern encapçalen avui a les platges de Normandia els actes de commemoració del setantè aniversari del desembarcament de tropes aliades, en plena Segona Guerra Mundial, a la França ocupada pels nazis. Aquell Dia D, saldat amb la mort de no pas menys de quinze mil soldats (principalment nord-americans), va obrir la porta a l'alliberament de París i a la caiguda, un any després, del règim d'Adolf Hitler. Internet ofereix una gran quantitat de recursos dedicats al desembarcament més gran de la història.

Conèixer la nostra història ens pot ajudar a no cometre els mateixos errors. En una guerra sempre hi perd tothom. Cal treballar per la Pau i evitar el conflicte sempre.

26 d'abril 1937 Bombardeig de Guernika 1986 accident nuclear a Txernòbil 1987 Supersardana a Lleida

Del dia 26 d’abril destaquem dos fets terribles: un bombardeig i un accident nuclear. L’home que és capaç de les més grans meravelles també és capaç de les més grans atrocitats (voluntàries i involuntàries). Però com la vida està feta com un mosaic d’una miqueta de cada també destaquem l’entrada de Lleida en el llibre dels Rècords amb una supersardana.

Recordem el bombardeig de Guernika durant la Guerra Civil Espanyola. Guernika compta amb uns 5.000 habitants més un gran nombre de soldats que es retiren per preparar la defensa de Bilbao, a més de refugiats que fugen de l'avanç de les tropes franquistes. El vint-i-sis d’abril del 1937 a dos quarts de cinc de la tarda, al poble de Guernika avions, pertanyents a la "Legió Còndor" alemanya i a la "Savoia" italiana, bombardegen i metrallen la població. La ciutat sencera crema. El 70 % dels edificis resulten destruïts i un nombre indeterminat de morts entre la població civil, entre 800 i 1.600. Aquest bombardeig indiscriminat és una assaig per a la guerra i convertirà aquesta ciutat en un símbol. El nom clau d'aquest raid és Operació Rügen. A Guernika per recordar aquest trist episodi de la seva història s’hi ha erigit un Museu de la Pau. És de visita obligada si aneu per la zona. Un lloc on malgrat els horrors de la guerra no es crida a la revenja sinó a la Pau. En una guerra no hi guanya ningú (encara que en algun moment ho sembli). Tothom hi perd.

El vint-i-sis d’abril de 1986 va tenir lloc la pitjor catàstrofe nuclear de la història: l’accident a la planta nuclear de Txernòbil, a l’Unió Soviètica. Es va produir una explosió al reactor número 4 de la central nuclear. 135.000 persones van ser evacuades i 215.000 reubicades amb posterioritat. A més 30.000 persones moriran en els deu anys següents. Es registrarà una gran contaminació ambiental després d'haver alliberat a l'atmosfera 200 vegades més radioactivitat que les bombes d'Hiroshima i Nagasaki juntes. 

Canviem totalment de tema i recordem que s’apropa el Dia de la Dansa (29 d’abril) i per començar a fer boca recordem que tal dia com avui de l’any 1987 a la ciutat de Lleida 8.000 persones aconsegueixen un rècord Guinness en ballar una sardana de 5 km de longitud.