19 de febrer Dia Internacional contra l'Homofòbia en el Futbol 2016 S'estrena "L'heroi de Berlin"

 

El 19 de febrer és el Dia Internacional Contra l'Homofòbia en el Futbol, en homenatge al naixement de Justin Fashanu el primer futbolista d'elit a reconèixer públicament la seva homosexualitat. Va ser el 1990 i després d'aquell fet, Fashanu va ser expulsat de l'equip i objecte de burla per alguns dels seus companys. Anys després i després d'una acusació falsa de violació, el jugador va entrar en una profunda depressió i es va suïcidar el 1998. Perquè fets com aquests no es tornin a repetir, es celebra aquesta efemèride, per a la fi de la discriminació per raons homòfobes al futbol, i a l'esport en general.

El 19 de febrer de 2016 s’estrena al Canadà la pel·lícula “L’heroi de Berlin”. Els Jocs Olímpics de Berlín 1936, oficialment coneguts com els Jocs de la XI Olimpíada, es van dur a terme a Berlín, Alemanya, entre l'1 i el 16 d'agost de 1936, durant el període del Tercer Reich. Van participar 3963 esportistes (3632 homes i 331 dones) de 49 països, els qui van competir en 19 esports i 129 especialitats. L'esportista més destacat va ser l'atleta estatunidenc Jesse Owens. La ciutat de Berlín va ser seleccionada com a seu en 1931, més d'un any abans del nomenament d'Adolf Hitler com a Canceller d'Alemanya. Cal ressaltar la primera intenció de boicot als jocs per part de l'equip dels Estats Units, però finalment van optar per participar. Hitler va aprofitar la instància esportiva per a demostrar al món la suposada "magnificència" del nazisme i va encarregar un elaborat programa de difusió al ministre de propaganda Joseph Goebbels, qui al seu torn va encarregar la posada en escena a Albert Speer i la supervisió i filmació a la fotògrafa Leni Riefenstahl. L'1 d'agost, durant la inauguració dels Jocs Olímpics de Berlín, com una mostra de la grandesa del poder alemany, el cèlebre dirigible Hindenburg va sobrevolar l'estadi olímpic moments abans de l'aparició d'Hitler. Espanya, per primera i única vegada en la història, va boicotejar aquests Jocs i no va participar. Havia organitzat com a alternativa l'Olimpíada Popular a Barcelona, suspesa per començar la Guerra Civil el dia anterior a la seva inauguració. Transmissions de televisió Els jocs van ser els primers a tenir cobertura televisiva en viu en blanc i negre. L'Oficina de Correus Alemanya, utilitzant equips de Telefunken, va transmetre més de 70 hores de cobertura a sales especials en tot Berlín i Potsdam i a alguns televisors privats, transmetent des de l'estació de televisió Paul Nipkow. Van utilitzar tres tipus diferents de càmeres de televisió, per la qual cosa es produïen apagades en canviar d'un tipus a un altre. Els jocs també van ser fotografiats i filmats per primera vegada en color utilitzant l'acabat d'inventar Agfacolor. Aquesta olimpíada va ser la primera en la qual es va fer una carrera de relleus per a portar el foc olímpic des de Grècia al lloc dels jocs. La idea va provenir de Carl Diem (cap del comitè organitzador) perquè veia al Tercer Reich com una continuació del Sacre Imperi Romanogermànic, que al seu torn es veia com una continuació de l'Imperi romà, els qui es veien com una continuació cultural dels antics grecs. Del 20 de juliol a l'1 d'agost, 3422 rellevistes van portar la torxa olímpica en un recorregut de 3422 quilòmetres des d’Olímpia, Atenes, Tessalònica, Sofia, Belgrad, Budapest, Viena, Praga, Dresden fins a Berlín. Espanya no va participar, ja que el govern de la Segona República Espanyola estava organitzant a Barcelona unes Olimpíades paral·leles amb la finalitat de no donar ales al feixisme i boicotejar a l'Alemanya d'Hitler. En aquesta Olimpíada Popular anaven a participar més atletes que en les oficials, però mai es van arribar a celebrar perquè el dia abans del seu començament, el 18 de juliol de 1936, es va produir el Cop d'estat contra el govern de la República, que donaria lloc a la guerra civil espanyola.

26 d'abril 1937 bombardeig de Guernika

Avui és un dia que cal recordar... no sortirà a les portades dels diaris però no podem oblidar que a Espanya hi va haver una guerra i tal dia com avui de 1937 es va produir el bombardeig de Guernika. Quan veiem imatges de pobles en guerra i ciutats arrasades hem de recordar que això també ha passat a Espanya.

Guernika és una petita ciutat del País Basc que compta amb uns 5.000 habitants més un gran nombre de soldats que es retiren per preparar la defensa de Bilbao, a més dels refugiats que fugen de l'avanç de les tropes franquistes. A dos quarts de cinc de la tarda del vint-i-sis d’abril del 1937 avions pertanyents a la "Legió Còndor" alemanya i a la "Savoia" italiana, que ajuden a les forces franquistes, bombardegen i metrallen la població. La ciutat sencera crema. El 70% dels edificis resulten destruïts i un nombre indeterminat de morts, entre 800 i 1.600. Aquest bombardeig indiscriminat és un assaig per a la guerra mundial que estava a punt de començar. El nom clau d'aquest raid és Operació Rügen. Aquest bombardeig convertirà a aquesta ciutat en un símbol perquè és el primer atac a la població civil.

Però en aquesta ciutat enlloc d’incrementar l’odi s’hi ha creat el “Museo de la Paz”. En ell es recorda aquest fet però des del pensament que aquest fet no s’hauria de repetir enlloc pel patiment que provoca. Cal treballar per la Pau. És difícil però s’ha de fer perquè els beneficis són molt importants. Si aneu al País Basc l’heu de visitar perquè val la pena... entrar a la sala i sentir el bombardeig t’acosta al que va sentir aquella gent i t’acosta a la Pau. Bakea és Pau en euskera.

En aquests dies, a més del confinament hi ha altres realitats que continuen. Hi ha gent que marxa de casa seva, que fuig de diverses situacions: de la fam, de la guerra... estem vivint el drama dels refugiats que fugen. Ens estarem plegats de braços? Què podem fer des d’aquí? I què podem fer amb els d’aquí? Alguns diuen que la pau es construeix dia a dia a través de justícia i l’educació. Els dos camins no són excloents: ajudar i atendre, seguir construint la Pau.  

18 de juliol 1936 Alzamiento Nacional 1918 neix Mandela 1953 primera cançó d'Elvis 1966 Los 40 Principales 1975 neixcen els Nois de la Torre

 

El divuit de juliol va lligat a una Festa Nacional durant el règim franquista (de 1939 a 1975), en la qual es commemorava l'inici de l'anomenat "Alzamiento Nacional" que va provocar la Guerra Civil Espanyola.

Però aquesta data van passar moltes altres coses, avui en destacarem quatre més...

Al 1918, a Umtata, a la Unió Sud-africana, va neixer Nelson Mandela, president de la república de Sud-àfrica, defensor dels drets humans.

Al 1953 Elvis va enregistrar ‘My happiness’, la seva primera cançó, com regal per la seva mare Gladys. El personal dels estudis va quedar encantat amb la cançó i  li van oferir un contracte discogràfic.

Al 1966 es va emetre per primera vegada el programa musical “Los 40 Principales” a la Cadena SER. 

Al 1975 a Torredembarra es presenten oficialment els “Nois de la Torre”, en una actuació castellera, encara amb camises blanques, al camp de futbol de la Unió Deportiva Torredembarra. En aquell moment, són la tretzena colla existent del món casteller.

26 d'abril 1937 Bombardeig de Guernika 1986 accident nuclear a Txernòbil 1987 Supersardana a Lleida

Del dia 26 d’abril destaquem dos fets terribles: un bombardeig i un accident nuclear. L’home que és capaç de les més grans meravelles també és capaç de les més grans atrocitats (voluntàries i involuntàries). Però com la vida està feta com un mosaic d’una miqueta de cada també destaquem l’entrada de Lleida en el llibre dels Rècords amb una supersardana.

Recordem el bombardeig de Guernika durant la Guerra Civil Espanyola. Guernika compta amb uns 5.000 habitants més un gran nombre de soldats que es retiren per preparar la defensa de Bilbao, a més de refugiats que fugen de l'avanç de les tropes franquistes. El vint-i-sis d’abril del 1937 a dos quarts de cinc de la tarda, al poble de Guernika avions, pertanyents a la "Legió Còndor" alemanya i a la "Savoia" italiana, bombardegen i metrallen la població. La ciutat sencera crema. El 70 % dels edificis resulten destruïts i un nombre indeterminat de morts entre la població civil, entre 800 i 1.600. Aquest bombardeig indiscriminat és una assaig per a la guerra i convertirà aquesta ciutat en un símbol. El nom clau d'aquest raid és Operació Rügen. A Guernika per recordar aquest trist episodi de la seva història s’hi ha erigit un Museu de la Pau. És de visita obligada si aneu per la zona. Un lloc on malgrat els horrors de la guerra no es crida a la revenja sinó a la Pau. En una guerra no hi guanya ningú (encara que en algun moment ho sembli). Tothom hi perd.

El vint-i-sis d’abril de 1986 va tenir lloc la pitjor catàstrofe nuclear de la història: l’accident a la planta nuclear de Txernòbil, a l’Unió Soviètica. Es va produir una explosió al reactor número 4 de la central nuclear. 135.000 persones van ser evacuades i 215.000 reubicades amb posterioritat. A més 30.000 persones moriran en els deu anys següents. Es registrarà una gran contaminació ambiental després d'haver alliberat a l'atmosfera 200 vegades més radioactivitat que les bombes d'Hiroshima i Nagasaki juntes. 

Canviem totalment de tema i recordem que s’apropa el Dia de la Dansa (29 d’abril) i per començar a fer boca recordem que tal dia com avui de l’any 1987 a la ciutat de Lleida 8.000 persones aconsegueixen un rècord Guinness en ballar una sardana de 5 km de longitud.