18 de juny 1906 Neix Ignàsia Salvans (metgessa) 1983 Sally Ride va a l'espai (astronauta i física)

Les protagonistes d’avui són dues científiques molt polivalents.

 

Comencem per una metgessa catalana dels inicis. Ignàsia Salvans i Casas va néixer a Manresa el 18 de juny de 1906 i va estudiar batxillerat a Lleida. El 1921 va començar els seus estudis de medicina, l’any 1925 es va casar amb el Dr. Diego Ferrer Fernández de la Riva i es va llicenciar el 1928 amb la qualificació d’excel·lent. Teresa Bracons Ganet i ella van ser les dues úniques dones aquell any. Durant l’estudi de la carrera va ser alumna interna de la càtedra de Microbiologia amb el professor Jaume Ferran i Clua del que admirava la seva obra.

Tot seguit, degut al seu bon expedient i personalitat, va començar a treballar com a metgessa ajudant del Dr. Joaquim Soler Dopff.  Cap als anys trenta va ser ajudanta a les classes d’Histologia i Anatomia Patològica de la Facultat de Medicina de Barcelona i va col·laborar a la Càtedra d’Histologia, on el seu marit era professor adjunt.  Amb ell va publicar un extens estudi titulat Acerca del origen de la microglía (1934) i posteriorment el llibre Esquemas de Histología (1940). Va col·laborar amb ell al llarg de la seva vida, sempre que la feina assistencial li ho permetia. El seu interès per la ginecologia la van portar a ser ajudanta de les classes pràctiques d’obstetrícia i ginecologia el curs de 1949-1950, continuant com a col·laboradora de la càtedra amb el professor Víctor Conill Serra.

La seva especialitat va ser la ginecologia. Com a metgessa va treballar a la Seguretat Social començant a Manresa, la seva ciutat natal, i va ser ginecòloga de la Mutua Regional de Accidentes del Trabajo fins al 1949.  L’1 de febrer de 1956 va guanyar per oposició la plaça de cap clínic de l’Equip de Ginecologia de l’Hospital Vall d’Hebró. Va ser una de les poques metgesses de la seva època que va exercir la cirurgia fins als darrers moments de la seva vida. Era una persona amb nombroses inquietuds que li van portar a cursar els estudis de farmàcia que va completar el 1964 i que havia començat molts anys abans.

A més de la vida de família va cultivar el dibuix i la pintura. La seva afició per la pintura es va cristal·litzar en l’estudi durant cinc anys a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, on fou deixeble del pintor Armand Miravalls. Va cultivar el retrat amb obres entre les que destaquen el retrat de figures públiques com el professor Agustí Pedro Pons i d’altres. L’any 1965 va concórrer a un concurs internacional de metges artistes a Torí (Itàlia) on va obtenir la medalla de bronze amb una pintura. També va participar en exposicions amb altres metges artistes, principalment al Col·legi de Metges de Barcelona. El 23 d’abril de 1970, i en plenitud de les seves facultats, víctima d’una leucèmia mieloblàstica aguda, va traspassar.

L'any 2013, l'Ajuntament de Barcelona ret homenatge a la metgessa Ignàsia Salvans donant el seu nom a uns jardins del barri de Les Corts, ubicats a la Gran Via de Carles III entre els carrers de Josep Irla i d'Antoni Alberdi.

 

Va arribar a anar a l’espai, la segona dona inquieta d’avui. El 18 de juny de 1983 la física Sally Ride es converteix en la primera estatunidenca a anar a l'espai. Al costat de la seva parella, Tam O'Shaughnessy, va treballar per a potenciar les vocacions científiques entre les nenes. Sally Ride va ser una física estatunidenca i astronauta. Fou la primera dona nord-americana a viatjar a l'espai i és encara la persona més jove que ho ha fet, amb 32 anys. Ride va ser la tercera dona a viatjar a l'espai, després de les cosmonautes de l'URSS Valentina Tereixkova (1963) i Svetlana Savítskaia (1982). Després de viatjar dues vegades en l'orbitador Challenger, es va retirar de la NASA el 1987. Va treballar durant dos anys a la Universitat de Stanford, després a la Universitat de Califòrnia a San Diego. Va participar en els comitès que van investigar els desastres dels transbordadors espacials Challenger (Comissió Rogers) i Columbia, va ser l'única persona a participar en tots dos programes. Ride va morir de càncer de pàncrees el 23 de juliol del 2012.

La imatge del dia és per l'Ignàsia Salvans una dona de la seva època amb molta, molta empenta.

22 de maig 1903 Neix Bertha Swirles (física, matemàtica i música) Mes de Maria: Nuestra Señora de Copacabana (Bolivia)

La nostra protagonista d'avui destaca en matemàtiques, física i música.

Bertha Swirles va néixer a Northampton el 22 de maig de 1903. Va ser una física i matemàtica anglesa. És molt interessant llegir la seva biografia. Filla d'un comerciant de pells de Northampton, va ser escolaritzada a la recent creada Northampton School for Girls fins al 1921, destacant en matemàtiques i on va guanyar una beca per estudiar matemàtiques al Girton College de Cambridge. A continuació va ser estudiant de recerca de Ralph Fowler i, després d'una estança a la universitat de Göttingen (1927-1928), va obtenir el doctorat a Cambridge el 1929, amb una tesi dirigida per Fowler i Max Born. Els anys següents va ser professora assistent a les universitats de Manchester, Bristol, Imperial College London i, novament, a Manchester. El 1939 va ser nomenada professora de matemàtiques del Girton College, on va romandre la resta de la seva vida acadèmica fins que es va retirar el 1969. 

El 1940 es va casar amb Harold Jeffreys, físic i professor del St John's College, Cambridge, amb qui va escriure conjuntament el llibre Methods of Mathematical Physics (1946), que s'ha reeditat diverses vegades fins al segle XXI. 

A més del seu treball científic era una música excel·lent, virtuosa del cello i el piano, i va dirigir els estudis de música del Girton College des de 1939 fins a 1947. A part del llibre esmentat, Swirles va publicar articles científics molt rellevants al llarg del seus setanta anys de vida a acadèmica. Especialment importants son els seus articles dels anys 1930's sobre mecànica quàntica, sobre l'estructura estelar i sobre les interaccions dels electrons.

L'església dedica el Mes de Maig a la Mare de Déu, és el Mes de Maria. Nosaltres recordem 31 advocacions de la Mare de Déu. Avui saltem l’oceà i és el torn de Nuestra Señora de Copacabana, patrona de Bolivia. Es diu que el 1583, un sacerdot d'un poble anomenat Copacabana, a la vora del llac Titicaca, va portar una figura de la Mare de Déu feta per un indi que havia après escultura a La Paz. Va ser coronada durant el pontificat de Pius XI. Els bolivians que la veneren celebren la seva festa el 5 d'agost.

10 de gener 1810 Anulació del matrimoni de Napoleó i Josefina 1912 Neix Maria Mandel, criminal de guerra 1975 Neix Mònica López, meteoròloga

Les protagonistes d’avui són tres dones que ens mostren que les dones poden, tenir una història digne de ser llegida, terriblement letals o ser models de professionalitat en positiu. La meva àvia deia: “Som al món per haver-hi de tot” i avui es confirma. 

El deu de gener de 1810 va ser anul·lat el matrimoni de Napoleó i Josefina. La fi del matrimoni de Napoleó i Josefina va ser el tardà descobriment que Napoleó no podria tenir hereu amb Josefina. Per diversos anys es va suposar que Josefina podia tenir fills amb Napoleó, evidenciat pel fet que Josefina ja tenia dos fills, de manera que Napoleó va assumir que era ell el responsable que el seu matrimoni es veia sense fills. No obstant això, en 1806 Napoleó va arribar a ser el pare d'un fill il·legítim. Després en 1809 el seu amant per a l'època, una comtessa polonesa, Maria Walewska, li va revelar que estava també embarassada. En veure's clarament que Josefina era incapaç de donar-li un fill al seu espòs, va acceptar divorciar-se perquè Napoleó pogués tornar a casar-se i tenir l'hereu que tant anhelava. El divorci va ser el primer sota el Codi de Napoleó. En 1811, Napoleó va contreure matrimoni amb l'Arxiduquessa María Luisa d'Àustria, amb la qual va tenir un fill aquest mateix any: Napoleó II de França.

María Mandel va néixer a Münzkirchen, a l’Imperi austrohúngar; el 10 de enero de 1912. Va ser una guàrdia femenina i una criminal de guerra de les SS nazis amb alt rang al camp d'extermini d'Auschwitz. Va ser la responsable de la mort d'aproximadament 500.000 dones civils, que eren jueves, gitanes i presoneres polítiques. Va ser executada per crims contra la humanitat el 1948.  

Mònica López i Moyano neix a La Seu d'Urgell el 10 de gener de 1975. És llicenciada en física i fou presentadora del temps a Televisió de Catalunya. La seva mare, malaguenya, li deia “No te van a coger porque hablas muy rápido. Habla más despacio, que no se te entiende”. Des de l'any 2003 i fins al 2008,  va ser presentadora de l'espai del temps de TV3 i el Canal 33. Des del 23 d'abril del 2004 va ser també la meteoròloga del programa matinal de TV3, Els matins, presentat i dirigit per en Josep Cuní. Fins i tot va presentar les campanades de TV3 del Cap d'Any del 2006. Des del 2005 col·labora en la revista de divulgació Nat amb una secció sobre els fenòmens meteorològics. L'any 2007 va publicar el llibre “Si no plou, plourà”, un recull de refranys i frases fetes sobre el temps i els fenòmens meteorològics. La meteoròloga va ser pionera pel que fa a ser una dona que ens acostés la informació del temps a televisió, "un referent per totes les dones que hem vingut al darrera", tal i com va dir  la Mònica Usart de RAC1. El juliol del 2008 va deixar TV3 per ser la nova cap dels serveis meteorològics de TVE a Madrid. Va ser un daltabaix quan fa 16 anys va dir adeu als espectadors catalans per marxar a donar la informació meteorològica a nivell estatal, a TVE. El 31 d'agost del 2020 fa un canvi de rumb a la seva vida professional. Passa a presentar el programa matinal d'actualitat “La Hora de la 1”. Ara la veiem els migdies amb “Ahora o nunca”, un espai diari on segons el programa, "muestra la riqueza de España y anima al espectador a disfrutarla y a conservarla para su posteridad. Se trata de un viaje por la riqueza natural, cultural, gastronómica, histórica y artística de España". 

La fotografia d'avui és per l'emotiva despedida de TV3 de la Mònica López juntament amb la Mònica Oltra i en Josep Cuní.

31 d'octubre Castanyada - Halloween - Castaween 1711 Neix Laura Maria Catarina Bassi, física 1877 Neix Francesca Fontova, primera metgessa de Lleida

 

Avui parlarem de tradicions de tardor i  de dues dones que van obrir el camí a moltes d’altres. Una va ser la primera professora i catedràtica de física d'una universitat europea i l’altra la primera dona llicenciada en Medicina de la província de Lleida.

Laura Maria Catarina Bassi (Bolonya, 31 d'octubre de 1711 - 20 de febrer de 1778) fou una física italiana del segle XVIII, coneguda per haver estat la primera professora i catedràtica d'una universitat europea. Laura Bassi era filla d'un advocat nadiu del ducat de Mòdena que havia adquirit la ciutadania bolonyesa. Un sacerdot, parent seu, ja va notar l'extraordinari talent de la noia i la seva educació fins als vint anys va estar a cura de Gaetano Tacconi, metge i professor d'anatomia a la Universitat de Bolonya. Durant els anys 1720 va participar en nombrosos debats intel·lectuals amb membres de l'acadèmia bolonyesa, cosa que va cridar l'atenció del cardenal Lambertini (futur papa Benet XIV), que aviat va esdevenir el seu protector.El 1732 es va graduar a la Universitat de Bolonya i va ser nomenada professora d'aquesta institució. Va ser, doncs, la segona dona europea a rebre un grau universitari i la primera a ser professora d'universitat, tot i que no va tenir permís per donar classe a les aules de la universitat fins al 1737. El 1738 es va casar amb el també professor de la universitat Giuseppe Veratti i van seguir junts la seva carrera de recerca, tot i que aquest matrimoni (i la possibilitat que Laura Bassi, una dona, continués donant classes) no va ser gens ben vist per la comunitat universitària i ciutadana. De tota manera, aquest matrimoni li va permetre continuar freqüentant els cercles intel·lectuals de la ciutat (ni que fos com a esposa de...) i també donar classes, encara que fos a casa seva i no a les aules.

Francesca Fontova i Rosell va néixer a Lleida el 31 d'octubre de 1877. Va ser una metgessa catalana, la primera dona llicenciada en Medicina de la província de Lleida. Feu estudis primaris al Col·legi Almodí de Lleida i després estudià Magisteri i obtingué el títol de Batxiller en Arts per l'Institut de Lleida el 1895. Seguidament, sol·licità ingressar a la Facultat de Medicina de Barcelona, però una circular de la Direcció General d'Instrucció Pública del 1893 que prohibia l'ingrés de les dones a l'ensenyament superior li ho impedí. Malgrat això, no es rendí i sol·licità al Ministre d'Instrucció l'autorització del seu ingrés. Finalment, el 1898, tres anys després d'haver-lo demanat, obtingué el permís per ingressar a la Universitat de Barcelona. Superats els impedients, cursà i obtingué la llicenciatura en Medicina i Cirurgia el mes de juny del 1903. Amb ella, obtingueren la llicenciatura dues dones més, Miracle Andreu Boigues i Trinitat Sais Plaja. Acabada de llicenciar, començà a exercir professionalment a Lleida. Posteriorment, amplià la seva consulta a altres poblacions del Segrià i de la província.

 

És temps de tardor. De recolliment. Temps de gaudir del fred i recuperar amb els teus l'escalfor de les nostres tradicions. I la millor manera de fer-ho, per arribar a la seva essència, és arribant al seu cor. El nostre personatge principal és la Castanyera amb disfressa i cançó inclosa. Quan es comença a notar la tardor, cap als volts de l’1 de novembre, moltes cultures celebren festivitats relacionades amb els difunts. El Halloween anglosaxó és una celebració que ha tingut un ampli ressò a la nostra societat al llarg dels darrers anys, però també n’hi ha d’altres com el Día de los Muertos mexicà o el Magosto asturià.

A Catalunya, la festa de la Castanyada també té un origen funerari. En la seva vessant més tradicional, aquesta consisteix en un àpat on es mengen castanyes i moniatos, ben regats amb moscatell. Sembla que l’origen d’aquesta tradició prové del fet que, durant la nit de Tots Sants (el dia dels difunts, és el dia 2 segons la tradició cristiana), es tocava a morts fins a la matinada. Tot el poble col·laborava en aquesta tasca, i els nutrients d’aquests aliments ajudaven a no defallir. L’àpat tenia, a més, un sentit simbòlic: tot torrant les castanyes, es resaven rosaris pels difunts de la família i en família.

Actualment, la Castanyada s’ha convertit en una revetlla de Tots Sants, i es celebra tant en l’àmbit familiar com al comunitari: a les escoles, és la primera de les festes tradicionals del curs. Ja sense referència ritual ni memorial envers els morts, la Castanyada conviu a la nostra societat amb l’esmentat Halloween, de tradició anglosaxona, i apareix el Castaween. Les escoles, els centres cívics i les biblioteques celebraran un seguit d’activitats i revetlles per celebrar la revetlla de Tots Sants, inspirades tant en la Castanyada com en Halloween. Consulteu les programacions per tal de conèixer els detalls.

La imatge és per "La Castanyera".

25 de setembre Festa Major Reus i Sitges 1992 Neix Rosalía, cantant 1970 Neix Susana Marcos, física

 

Avui és el Dia de la Mare de Déu de la Misericòrdia. És Festa Major a Reus i a Sitges.

Tal dia com avui va néixer la Rosalía. S’ha convertit en la imatge de Catalunya al món de la Música. També va néixer la Dra. Susana Marcos, una eminència física en l’estudi de l’ull humà.

Rosalia Vila i Tobella, més coneguda pel nom artístic de Rosalía (Sant Esteve Sesrovires, 25 de setembre de 1992), és una cantautora i actriu catalana. Rosalía mescla el flamenc tradicional amb la cobla i amb estils moderns com el pop, el trap, hip-hop, la música electrònica i la música experimental, i es pot categoritzar com a nou flamenc, flamenc-pop, flamenc-trap, pop experimental, worldbeat i música electrònica. Joan Luna, cap de redacció de la revista Mondo Sonoro, ho descriu com «un pop mainstream d'influència urbana». Després del seu èxit amb l'àlbum "El mal querer", ha tret singles amb artistes reconeguts dins de l'escena musical llatina com Ozuna o J Balvin, amb un so menys experimental, més orientats al pop llatí i al reggaeton. Dins de les seves influències musicals esmenta La Niña de los Peines, Camarón de la Isla, Niña Pastori, Tomás Luis de Victoria, Estopa, Lole y Manuel, Manolo García, el cant gregorià, melodies tradicionals de tangos de La Repompa de Málaga, Björk, Kanye West, James Blake, Beyoncé, Madonna, Justin Timberlake, Rihanna, Tego Calderón, Héctor el Father i Héctor Lavoe.

Susana Marcos Celestino va néixer a Salamanca el 25 de setembre de 1970. És una física espanyola especialitzada en òptica aplicada a la visió humana. El 2019 va rebre el Premi Nacional d'Investigació concedit pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats. Llicenciada en Física a la Universitat de Salamanca, on també va realitzar el doctorat. Treballà com a becària al Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) gràcies a un programa de Beques d'Introducció a la Investigació. Posteriorment, es va formar en diferents institucions d'Europa i els Estats Units amb estudis postdoctorals; passà tres anys a la Universitat Harvard com a investigadora, i a la tornada a Espanya, va aconseguir un lloc al CSIC, primer com a científica titular i després com a professora d'investigació. Actualment es la directora del laboratori d'Òptica Visual i Biofotònica de l'Institut d'Òptica del Consell Superior d'Investigacions Científiques, i professora d'investigació al mateix CSIC. El seu treball ha generat innovació i impacte en la indústria oftalmològica així com una millora en el diagnòstic i tractament de problemes oculars, el que pot ajudar a milions de pacients al món. La seva tasca li ha valgut nombrosos premis i distincions.

9 d'octubre Setmana Mundial de l'Espai 2019 Premis Nobels de Física

Els protagonistes d’avui tenen a veure amb la Ciència. 

Tal dia com avui es van comunicar els Nobels de Física del 2019. L’astrofísic canadenc James Peebles i els suissos Michel Mayor i Didier Queloz van estar guardonats perquè els seus treballs van canviar la visió del Cosmos i el lloc de la Terra en ell.

Coincideix amb la Setmana Mundial de l’Espai (World Space Day), del 4 al 10 d’octubre. La World Space Week és una festa anual que es celebra del 4 al 10 d’octubre a més de 95 països de tot el món. La Setmana Mundial de l'Espai es defineix oficialment com "una celebració internacional de la ciència i la tecnologia, i la seva contribució a la millora de la condició humana".

La imatge d'avui és pel cartell de la Setmana Mundial de l'Espai.

9 d'octubre Nobels de Física i Setmana Mundial de l'Espai

Avui és un dia capicua i no n’hi ha massa dies capicua al calendari: 9102019. un dia especial.

Els protagonistes d’avui tenen a veure amb la Ciència. 

Avui s’han comunicat els Nobels de Física del 2019. L’astrofísic canadenc James Peebles i els suissos Michel Mayor i Didier Queloz han estat els guardonats d’enguany perquè els seus treballs han canviat la visió del Cosmos i el lloc de la Terra a ell.

Coincideix amb la Setmana Mundial de l’Espai (World Space Day), del 4 al 10 d’octubre. 

Avui a l’IEC inaugura avui una exposició sobre els elements químics més freqüents. la podeu veure al carrer del Carme 47.

La imatge d'avui és dels tres físics que rebran el Nobel de Física d'enguany.

14 de març Santa Matilde Dia Pi

Avui felicitarem a les noies que es diuen Matilde en record de Matilde Reina.

Avui és el dia de PI (π ). Es dedica el dia d’avui al número pi por la forma en que s’escriu, en el format que utilitzen als Estats Units, el 14 de març (3,14).

π (pi) és la relació entre la longitud d'una circumferència i el seu diàmetre, en geometria euclidiana. És un nombre irracional i una de les constants matemàtiques més importants. Es fa servir freqüentment en matemàtiques, física i enginyeria. El valor numèric de π, truncat a les seves primeres xifres, és el següent:

    Pi  aprox. 3,14159265358979323846

El valor de π s'ha obtingut amb diverses aproximacions al llarg de la història, sent una de les constants matemàtiques que més apareix en les equacions de la física, juntament amb el nombre e. 

10 de setembre 1981 Torna el Guernica 2008 el major experiment del món

En el dia d’avui l’art i al ciència es donen la mà. Parlarem de la tornada del Guernica de Picasso a Espanya i també del major experiment fet al món fins l’any 2008. 

Comencem per la tornada a l’estat espanyol d’un quadre que es va convertir en tot un símbol: El Guernica torna a Espanya. Provenia del MOMA de Nova York però té una llarga i interessant història.... 

El Govern de la República va participar amb el Pavelló d'Espanya de l'Exposició Universal de París de 1937. I va encarregar una pintura monumental a un pintor de renom Pablo Ruiz Picasso, que estava exiliat a París. El "Guernica", és un gran mural de 3,5 m x 7,8, que explica els horrors i patiments de la guerra centrat en uns fets que van passar a la població basca de Guernika. S'inspira en un terrible fet que va passar el mateix any 1937, en el transcurs de la Guerra Civil Espanyola. Francisco Franco consenteix, que l'Alemanya nazi d'Hitler provés la seva acabada d'estrenar força aèria a Guernica, un poble del País Basc. Després de tres hores de bombardeig, uns 1.600 dels 5.000 veïns havien mort, i la població va quedar destrossada per la violència i el caos generat per les bombes. (si alguna vegada aneu a Guernika no us podeu perdre la visita al Museu de la Pau d’aquesta població on es recorden aquests fets perquè no es tornin a repetir mai). En senyal de protesta i record de la ignomínia per a la Història, Pablo Picasso va pintar aquest enorme quadre en el seu desterrament de París. Està pintat amb blanc, negre i gris i mostra el dolor de la guerra. El 1939, la pintura va ser enviada a Nova York, en el Museu d'Art Modern (MOMA) i allà va romandre, d'acord amb els expressos desitjos del pintor, fins que la democràcia tornés de nou a Espanya. Un cop mort Franco, l’any 1975, Espanya entra en un procés cap a la democràcia i l’any 1981 es donen ja totes les condicions que posava el pintor pel trasllat de la seva obra. Per fi, torna, amb grans mesures de seguretat per la dificultat d’una obra d’art de grans dimensions i s’instal•la al Museu Reina Sofia de Madrid on a l'actualitat es pot admirar aquest impressionant quadre.

Tal dia com avui, el deu de setembre de l’any dos mil vuit, en el Laboratori Europeu de Física de Partícules del CERN, situat a Suïssa, es porta a terme el major experiment de la Història fins aquest moment quan, sobre les 9:30 h, el major i més car accelerador de partícules del món, l'LHC , entra en funcionament i el primer feix de protons recorre els seus 27 quilòmetres de llarg per intentar simular el "big bang" a molt petita escala, l'explosió que va passar fa 15.000 milions d'anys donant origen a l'espai conegut. Més de deu mil científics de més de vuitanta països esperen resoldre grans enigmes: d'on venim, com hem arribat fins aquí, de què està fet l'univers i per què és com és. Amb això es culminen gairebé vint anys de treball per a físics, enginyers, tècnics i personal de suport de més de vuitanta països. A l’actualitat té més de deu mil científics visitants, la meitat dels físics de partícules del mundo, van al CERN per dur a terme les seves investigacions. Ells representen 608 universitats i 113 nacionalitats.

25 d'abril Sant Marc 1744 mor Celsius 1859 s'inicia la construcció del Canal de Suez 2007 s'inaugura el Metro de Palma de Mallorca

Avui tenim un dia científic: física i enginyeria són els sacs on podríeu trobar els nostres temes d’avui. La història els ha unit un 25 d’abril. 

Quan volem mesurar la temperatura nosaltres habitualment ho fem amb graus centígrads o graus Celsius. Avui la història ens porta conèixer un físic i astrònom suec anomenat Anders Celsius que va morir tal dia com avui l’any 1744 a Uppsala (Suècia). Va inventar el termòmetre de mercuri calibrat amb l'escala centígrada, on el punt de temperatura 100 º coincideix amb el punt d'ebullició de l'aigua, i el de temperatura 0 ° amb el de la congelació de l'aigua al nivell del mar.  Però no és la única escala de medició de temperatura, també existeixen els graus Kelvin i Fahrenheit. La temperatura és una magnitud física de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.

Tal dia com avui de l’any 1859 S'inicia la construcció del Canal de Suez (Egipte). En les seves obres treballaran més d’un milió i mig de treballadors, fins a la seva finalització deu anys més tard, amb un cost de 17 milions de lliures esterlines. Per a la seva inauguració, el compositor italià Giuseppe Verdi compon, per encàrrec, l'òpera "Aída".

El 25 d’abril de 2007 es va inaugurar el Metro a Palma de Mallorca, el cinquè d’Espanya. En aquell moment tenien Metro Madrid (1919), Barcelona (1924), Valencia (1988), Bilbao (1995), Alicante (1999). Desprès de Palma de Mallorca s’han afegit a les ciutats espanyoles amb Metro:  Sevilla (2009) i Málaga (2011). Mentre Madrid i Barcelona tenen més de deu línies, Alacant i Valencia en tenen sis  i les altres ciutats una o dues. El Metro és un transport costós de construir però és net, ràpid i pot transportar un gran nombre de passatgers. Malgrat la crisi a totes aquestes ciutats hi ha projectes d’ampliació del servei de Metro ( a Alacant s’anomena TRAM) amb línies noves o ampliació de les ja existents.

Aprofitem per felicitar als Marcs que avui celebren el seu Sant.