13 d'abril 1695 Mor Jean de La Fontaine 1983 Mor Mercè Rodoreda

La literatura torna a ocupar un lloc important en el nostre blog. S'acosta Sant Jordi i molts escriptors presenten les seves novetats. Avui tenim dos autors dels anomenats clàssics. La mort uneix en el dia d’avui a un escriptor universal, La Fontaine, i a una escriptora de casa nostra amb una sensibilitat especial per retratar paisatges humans, Mercè Rodoreda.

Jean de La Fontaine, va ser un escriptor francès que va escriure les faules més famoses dels temps moderns. Les faules són contes en prosa o en vers protagonitzats per animals als qui se’ls atribueixen característiques humanes. S’inspira en la Grècia clàssica, de fet reescriu algunes de les faules dels autors més notables d’aquest gènere. Les faules d’Esop (com “la cigarre et la fourmie”), les de Tit-Livi, Horaci o fins i tot cartes d’Hipòcrates li serveixen d’inspiració. El seu èxit literari més important van ser les seves tres col.leccions "Fables choisies, mises en vers par M. de La Fontaine", publicades entre 1668 i 1694, dedicades al Dauphin (Lluis de França, fill de Lluis XIV). Les seves faules es distingeixen per la seva agilitat i enginy narratiu, així com pel seu ampli i subtil coneixement de la vida i de l’ànima humana. Deia que feia servir els animals per educar els homes. Tenien  una funció clarament moralitzant. Van ser molt més importants que altres escrits del mateix autor que era un notable escriptor de contes.

Mercè Rodoreda es considera l'escriptora de llengua catalana contemporània més influent, tal com ho testifiquen les referències d'altres autors a la seva obra i la repercussió internacional, amb traduccions a trenta llengües diferents. La seva producció comprèn tots els gèneres literaris; Rodoreda conreà tant la poesia com el teatre o el conte, tot i que destaca especialment en la novel.la. D’entre totes les seves novel.les destaquen "La Plaça del Diamant", "Aloma", "El carrer de les Camèlies" o "Mirall trencat" on l’autora fa un retrat preciós amb els detalls exactes de les situacions i vivències... un escrit costumista i particular en el qual de la mà dels personatges entrem de puntetes en la Barcelona d’inicis i mitjans del segle XX.

13 d'abril 1695 mor La Fontaine 1978 neix Carles Puyol 1964 Oscar per Sidney Poitier 1982 Oscar per Volver a Empezar de Garci 1742 estrena El Messies de Haendel 1980 "Grease" cau el teló

El dia d’avui està ple d’artistes. Alguns ho són amb la ploma, com Jean La Fontaine. Un altre amb la pilota: en Carles Puyol. Recordem el primer Òscar a un actor afroamericà i el primer Òscar del cinema espanyol. També tenim noms propis en l’àmbit musical: de Haendel a Grease. Un dia ben complet.

Literatura

Tal dia com avui de l’any 1695 va morir Jean La Fontaine. La Fontaine, és l’escriptor francès que va escriure les faules més famoses dels temps moderns. El seu èxit literari va ser “Contes i relats en vers" de 1644 i les seves tres col·leccions de "Faules", publicades entre 1668 i 1694, que es distingeixen per la seva agilitat i enginy narratiu, així com pel seu ampli i subtil coneixement de l’ànima humana. D’entre les més conegudes trobem: La cigala i la formiga, el ratolí i el lleó...

Esport (Futbol)

L’any 1978 neix a La Pobla de Segur: Carles Puyol. Ex futbolista català que jugava com a defensa al primer equip del FC Barcelona, a la selecció catalana i a la selecció espanyola. Fou el capità de l'equip blaugrana des de la temporada 2003/2004, quan agafà el relleu de Luis Enrique i segon capità de la selecció espanyola, amb la qual va arribar a disputar 100 partits, i es proclamà campió d'Europa el 2008 i campió del món el 2010. Formava part de l'Àrea de Direcció Esportiva de futbol del Barça fins al 5 de gener del 2015.

Cinema

L’any 1964 Sidney Poitier és el primer negre afroamericà que rep un Oscar. El món dels Oscars havia començat l’any 1929. Aquestes dates no ens parlen precisament d’igualtat. Al començament el cinema era només per a blancs. El nostre cinema de mil colors al segle XXI no té res a veure amb els seus inicis.     

“Vover a empezar” és una pel·lícula dramàtica espanyola dirigida per José Luis Garci el 1981 i estrenada el 1982. Narra la història d'un exiliat que, després de la instauració de la democràcia a Espanya, torna a la seva ciutat natal i es retroba amb la dona que va ser l'amor de la seva joventut. Inicialment va ser molt mal rebuda per la crítica espanyola, però als Estats Units va obtenir el premi Óscar a la millor pel·lícula estrangera, que fins llavors cap producció espanyola havia guanyat. Gràcies a aquest reconeixement internacional, es va convertir en un èxit comercial a Espanya. Va ser el primer Oscar. L’han seguit d’altres com “Belle Epoque” de Fernando Trueba, “Todo sobre mi madre” de Pablo Almodóvar, “Mar adentro” de Fernando Amenábar.

Música

L’any  1742 es va estrenar a Dublín (Irlanda) "El Mesíes", una meditació sobre la vida de Crist, del gran compositor anglès, d’origen alemany, Georg Friedrich Händel. Va ser un compositor del barroc britànic nascut a Alemanya. Händel va estar a Anglaterra i a Alemanya. La seva obra més coneguda és la que va estrenar tal dia com avui, El Messies, que és típica de l'època nadalenca. També fou el mestre indiscutible de l'opera seria del segle XVIII. Va influir profundament a altres compositors més tardans, com Haydn, Mozart, i Beethoven.

Tal dia com avui de l’any 1980 va caure el teló pel musical "Grease" a Broadway després de vuit anys ininterromputs. El balanç final va ser de 3.388 representacions que van reportar 8 milions de dòlars de taquilla. La idea original va partir, el 1971, del cap pensant de dos joves, Jim Jacobs i Warren Cassey. En principi, l'obra estava destinada a ser representada per un grup de teatre aficionat de Chicago. Com sol passar, l'atzar va jugar una bona passada en aquest cas quan un productor de Broadway va veure una de les funcions i va decidir transformar-la en un gran musical. L'imparable èxit que va obtenir en els teatres acabar per convertir-lo en un autèntic fenomen social que va marcar modes i estils. Poc després, el 1978, es va estrenar la pel·lícula del mateix nom, protagonitzada per uns joveníssims John Travolta i Olivia Newton-John. L'èxit es va tornar a repetir i fins i tot va ser més gran. La banda sonora de la pel·lícula, amb cançons tan conegudes com You'r the one that I want o Grease, va vendre més de 25 milions de còpies a tot el món. Actualment, torna a estar a la cartellera de les ciutats amb teatres musicals.

18 de setembre 1750 neix Tomás de Iriarte

Tal dia com avui de 1750 va néixer Tomás de Iriarte. Es molt possible que aquest nom no l’identifiqueu. Però si us dic que va ser un gran poeta i fabulista que va escriure obres tan conegudes com “La Lechera”, “La libre y la tortuga” o “El burro flautista” segur que coneixeu alguna de les seves obres que han quedat en la literatura popular. En el Nou Testament trobem l’expressió “per les seves obres els coneixereu” i aquest és un cas claríssim. El nom no ens deia res però les obres ens el situen. Totes les seves obres tenen una moralina o ensenyança, no pretenen només entretenir sinó fer pensar y que la gent actui correctament no deixant-se portar pels instints sinò fer-ho de manera més reflexiva. Trobem altres fabulistes il.lustres al llarg de la història des del grec Esop fins al francès La Fontaine... 

13 d'abril 1695 mor La Fontaine 1983 mor Mercè Rodoreda

La literatura torna a ocupar un lloc important en el nostre blog. S'acosta Sant Jordi i molts escriptors presenten les seves novetats. Avui tenim dos autors dels anomenats clàssics. La mort uneix en el dia d’avui a un escriptor universal, La Fontaine, i a una escriptora de casa nostra amb una sensibilitat especial per retratar paisatges humans, Mercè Rodoreda.

Jean de La Fontaine, va ser un escriptor francès que va escriure les faules més famoses dels temps moderns. Les faules són contes en prosa o en vers protagonitzats per animals als qui se’ls atribueixen característiques humanes. S’inspira en la Grècia clàssica, de fet reescriu algunes de les faules dels autors més notables d’aquest gènere. Les faules d’Esop (com “la cigarre et la fourmie”), les de Tit-Livi, Horaci o fins i tot cartes d’Hipòcrates li serveixen d’inspiració. El seu èxit literari més important van ser les seves tres col.leccions "Fables choisies, mises en vers par M. de La Fontaine", publicades entre 1668 i 1694, dedicades al Dauphin (Lluis de França, fill de Lluis XIV). Les seves faules es distingeixen per la seva agilitat i enginy narratiu, així com pel seu ampli i subtil coneixement de la vida i de l’ànima humana. Deia que feia servir els animals per educar els homes. Tenien  una funció clarament moralitzant. Van ser molt més importants que altres escrits del mateix autor que era un notable escriptor de contes.

Mercè Rodoreda es considera l'escriptora de llengua catalana contemporània més influent, tal com ho testifiquen les referències d'altres autors a la seva obra i la repercussió internacional, amb traduccions a trenta llengües diferents. La seva producció comprèn tots els gèneres literaris; Rodoreda conreà tant la poesia com el teatre o el conte, tot i que destaca especialment en la novel.la. D’entre totes les seves novel.les destaquen la Plaça del Diamant, Aloma, El carrer de les Camèlies o Mirall trencat on l’autora fa un retrat preciós amb els detalls exactes de les situacions i vivències... un escrit costumista i particular en el qual de la mà dels personatges entrem de puntetes en la Barcelona d’inicis i mitjans del segle XX.