Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris dona. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris dona. Mostrar tots els missatges

divendres, 29 de setembre del 2023

29 de setembre Dones Dia del Cor Sant Miquel, Sant Rafel, Sant Gabriel, arcàngels

 

Encara no hem acabat el mes de setembre i ja hem parlat de 36 dones, algunes d’elles pioneres en el seu camp. Fer-les presents només és un tema de justícia. Moltes vegades diem que ningú és més que ningú i la igualtat en la dignitat sempre hauria de ser present però aquesta igualtat comença amb la visibilitat. Si quan vaig començar tenia clar que aquesta mostra era important, dins de ser un petit gra de sorra, avui em reafirmo. Amb aquest petit recull del mes de setembre destacant com a màxim tres persones cada dia (que de vegades n’hi ha moltes més) he conegut moltes històries impressionants, moltes dones decidides a no amagar els seus talents, moltes dones que han obert camí, d’altres que l’han pogut seguir. En totes elles hi ha molta feina, un punt de sort, molta fortalesa pròpia o de l’entorn i alguna cosa que ha permès que arribessin a nosaltres sense quedar difuminades entre tantes dades...

 

Avui es celebra el Dia Mundial del Cor. Sabies que si cuidéssim la nostra salut amb uns hàbits saludables podríem aconseguir que les malalties cardiovasculars deixessin de ser la primera causa de mort al món? Petits canvis en la nostra vida quotidiana com menjar i beure de forma més sana, fer exercici i abandonar el tabac aconseguirien reduir els 17,5 milions de morts anuals prematures per malaltia cardiovascular. No obstant això, si continuem amb el nostre estil de vida actual es calcula que aquesta xifra no només no baixarà sinó que arribarà als 23 milions de morts anuals l'any 2030. Moltes dones arreu del món al costat de molts homes treballen amb aquest objectiu.

El 29 de setembre celebrem el Dia Mundial del Cor convidant a tothom a que tinguin cura la seva salut cardiovascular i evitin que les malalties cardíaques afecten les seves vides. El primer pas per aconseguir-ho és coneixent els teus factors de risc. A més, resulta clau prestar atenció a la nostra alimentació: controlar el consum d'aliments amb un alt contingut en greixos, greixos saturats, greixos trans, sucres i sal; substituir dolços i llaminadures per fruita fresca; incloure a la teva dieta cinc porcions de fruita i verdura al dia; mantenir el consum de begudes alcohòliques dins dels límits recomanats pels professionals de la salut o preparar a casa menjar sa per portar al col·legi o a la feina són alguns dels consells dels especialistes en salut cardiovascular.

És important també vigilar els nivells de glucosa en sang (les malalties cardiovasculars són responsables del 60% de totes les morts en persones amb diabetis), el nivell de pressió sanguínia -la hipertensió és un dels factors de risc més freqüents-, l’Índex de Massa Corporal (IMC) i els nivells de colesterol. I a més, és fonamental mantenir-se físicament actiu, realitzant com a mínim 30 minuts d'activitat física moderada cinc vegades a la setmana, i abandonar el tabac si ets fumador.

Concretem: què podem fer els adults per cuidar el nostre cor?

a.- Cuinar i menjar sa: dieta mediterrània evitant el consum de greixos saturats i augmentant la ingesta d’omega 3 i peix.

B.- Fer exercici físic, al menys trenta minuts diaris.

C.- Limitar el consum de substancies perjudicials com la sal, el tabac o l’alcohol.

D.- Controla el colesterol.

E.- Controla el teu pes. L’obesitat és un risc cardiovascular important.


No me’n puc estar... Avui també es celebra Sant Miquel, Sant Rafael i Sant Gabriel Arcàngels. Són àngels amb una missió important tradició jueva i cristiana. Dos d’ells solen sortir als Pastorets... Felicitem a tots els nois que porten aquests noms!



diumenge, 11 de desembre del 2022

11 de desembre Dia Internacional de les Muntanyes Tercer diumenge d'Advent

 

Aquesta setmana no guanyem per dies internacionals! I aquí tenim el següent: el Dia Internacional de les Muntanyes !

Les muntanyes cobreixen el 22 per cent de la superfície terrestre del món i són la llar de 915 milions de persones aproximadament, representant el 13 per cent de la població mundial. No obstant això, un de cada tres habitants de les muntanyes en els països en desenvolupament és vulnerable a la inseguretat alimentària, i s'enfronta a la pobresa i l'aïllament.

La població de muntanya, que són en gran part agricultors familiars, basa els seus mitjans de subsistència en activitats molt diversificades. Durant generacions, han desenvolupat sistemes de producció únics, resilients i sostenibles, adaptats als seus ambients locals que afavoreixen la producció de productes i serveis específics de la muntanya.

La demanda mundial en qualitat, alt valor, aliments i artesanies tradicionals produïdes en zones de muntanya, com el cafè, el formatge, les herbes i les espècies, així com artesanies i medicaments està en augment. L'agricultura de muntanya de petita escala no pot competir amb els volums de producció de les terres baixes, però té el potencial per aprofitar els mercats com l'orgànic, el comerç just, o els d'alta qualitat, i aconseguir preus premium.

Les dones tenen un paper fonamental per a la protecció del medi ambient i el desenvolupament social i econòmic a les zones muntanyoses. Solen ser les principals administradores dels recursos de les muntanyes, guardianes de la biodiversitat, custòdies de la cultura local i expertes en medicina tradicional.

La variabilitat climàtica en constant augment, alhora que la manca d'inversió en l'agricultura de muntanya i el desenvolupament rural, han induït els homes a emigrar cap a altres llocs a la recerca de mitjans de vida alternatius.

És per això que les dones que habiten a les muntanyes han assumit noves funcions, amb la diferència que elles, molt sovint, pateixen la manca de poder de decisió i l'accés desigual als recursos.

Com a agricultores, venedores del mercat, empresàries, artesanes, emprenedores i líders comunitàries, les dones i les nenes de les muntanyes, en particular a les zones rurals, tenen el potencial de ser importants impulsores del canvi. Quan les dones rurals tenen accés a recursos, serveis i oportunitats, es converteixen en una eina clau contra la fam, la desnutrició, la pobresa rural a les economies de les muntanyes.

El Dia Internacional de les Muntanyes 2022 i el seu lema “Les dones mouen muntanyes” és una oportunitat per promoure la igualtat de gènere i, per tant, contribuir a millorar la justícia social, els mitjans de vida i la resiliència. Estan prepararan materials de comunicació en els sis idiomes de les Nacions Unides, que podreu trobar al lloc web oficial.

Celebra aquest Dia Internacional 2022 amb la teva comunitat i amics preparant un esdeveniment o unint-te a la conversa a les xarxes socials usant el hashtag #MountainsMatter (#LasMontañasImportan). Transmet alguns dels missatges clau sobre la importància de les dones per a les muntanyes o comparteix una foto amb la teva muntanya preferida.

L'any 2018 el lema va ser "Les muntanyes són essencials per a les nostres vides". Potser sí que ens hauria de fer pensar... i actuar.


Avui és el tercer diumenge d'Advent i encenem la tercera espelma de la corona d'Advent.




divendres, 17 d’abril del 2020

17 d'abril 1942 Capitulaciones de Santa Fe 1964 Primera volta al món aeria en solitari


Avui parlarem de viatges... molt llunyans en el temps.

Tal dia com avui de l’any 1492 a la localitat de Santa Fe, província de Granada, es signa el primer conveni entre els Reis Catòlics i Cristòfor Colom, conegut com Capitulacions de Santa Fe, mitjançant el qual Colón és nomenat almirall, virrei i governador general de tots els territoris que descobreixi o guanyi durant la seva vida, nomenant com a hereus als seus successors de forma vitalícia. Així mateix se li concedeix un delme de totes les mercaderies que pogués haver-hi en els llocs conquistats. Estan signades pel secretari i home de confiança del rei Ferran, Luis de Santángel, a qui, d'altra banda, Colom aprecia molt.

"Jerrie" Friedritz Mock va ser la primera dona a completar una volta al món aèria en solitari. El viatge va finalitzar el 17 d'abril de 1964, va trigar 29 dies a completar-se, 21 parades i gairebé 36.800 kilòmetres. Posteriorment va ser premiada amb la medalla Louis Blériot de la Federació Aeronàutica Internacional.

Què hauria passat si aquestes dues persones enlloc d’estar inquietes per anar més lluny del que era possible en la seva època s’haguessin acomodat al que feia tothom? Sovint recordem només els èxits i no totes les complicacions que van trobar en el seu camí i que van saber superar per seguir endavant...


dilluns, 24 de febrer del 2020

24 de febrer 1989 incorporació de la dona a les forces armades espanyoles



El paper de la dona en la societat actual està clarament en expansió. Tal dia com avui, fa trenta anys, es feia efectiva una antiga reivindicació: la plena incorporació de la dona a les forces armades, era l’any 1989. Fins aquest moment, estava relegada a feines assistencials.

Mireu si han canviat les coses que hem tingut tres ministres de Defensa dones. La primera va ser Carme Chacón, del PSOE, que ens va brindar una imatge fantàstica de passar revista a les tropes amb avançat estat de gestació. Ho va ser del 14 d'abril del 2008 al 22 de desembre del 2011. La segona va ser M. Dolores de Cospedal del PP, del 4 de novembre del 2016 al 7 de juny del 2018 que va ser rellevada per Margarita Robles del PSOE.  


S’ha recorregut un llarg camí i en aquest moment trobem dones per tot arreu fent feines que abans estaven exercides exclusivament als homes: porten taxis i autobusos, són enginyeres i tenen un paper important en indústries, arbitren partits de futbol, són ministres, secretàries generals i portaveus de partits polítics, estudien totes les matèries possibles i tenen un futur brillant per davant...

No fa tants anys en el nostre país les dones no podien tenir estudis superiors, no podien estar en llocs de responsabilitat, ni tan sols podien treballar sense el permís del seu marit. Tot això, sortosament, és passat i les dones es formen i tenen la possibilitat d’accedir al món laboral i de tenir una independència real.
La dona en el nostre entorn, en el segle XXI, ja no està només a casa dedicada a la família però de vegades ens trobem que aquesta suposada alliberació es combina amb una doble feina a casa perquè la societat encara no ha paït el canvi. No hi ha igualtat real ni cooperació en moltes cases on el pes del dia a dia segueix recaient en la dona. Hauran de passar generacions, el canvi ha començat. És molt important que mantinguem una actitud positiva per accelerar-lo i que la igualtat sigui real dins i fora de casa. La col·laboració és imprescindible.

Però el paper de la dona no és el mateix a tot el món. Hi ha països en els quals tenen encara molta feina per fer... és important la col·laboració internacional per ajudar-los a fer un pas ferm en favor de les dones, en pro dels drets humans.


diumenge, 11 de febrer del 2018

11 de febrer Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència


Avui, mentre Barcelona celebra la seva Festa Major d'Hivern, vivim la Mitja Marató de Barcelona i tenim encara el record ben viu de les Comparses del Carnaval, ens recorden que les dones i les nenes tenen un paper molt minoritari a les ciències...

Segons dades de l'informe PISA, a Espanya tan sols un 7% de les nenes de 15 anys es plantegen cursar estudis superiors tècnics o científics. Per això el 11 de febrer es commemora el Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència, proclamat el 2015 per l'Assemblea General de les Nacions Unides.

L'objectiu és visibilitzar el treball de les científiques i crear rols femenins en les ciències i les enginyeries. A Espanya se celebrarà amb més de mil esdeveniments durant tot el mes, coordinats per la Iniciativa 11 de febrer que ha organitzat un grup d'investigadores i comunicadores científiques. Les agendes s'han omplert d'exposicions, xerrades i tallers en totes les províncies amb l'ajuda centres educatius i institucions.

Com expliquen des de la plataforma 11 de febrer, es tracta de "descobrir al públic totes les grans científiques que encara no coneixem i acabar amb els estereotips d'una ciència principalment masculina".
En una època en què la major part dels reptes que se'ns presenten (crisi energètica, crisi mediambiental, crisi alimentària, reptes en medicina i en qualitat de vida ...) depenen de la Ciència i la Tecnologia, no ens podem permetre prescindir del talent de la meitat de la població.
Podeu consultar a https://11defebrero.org

La Facultat d'Informàtica de Barcelona dins del marc del “International Day of Women and Girls in Science” organitza una jornada dirigida a noies de 12 a 14 anys el dia 15 de febrer a la tarda. Si us pot interessar inscriviu-vos-hi!  Teniu més informació a https://www.fib.upc.edu/ca/secundaria/dona-i-ciencia 

El 15 de febrer al Museu d'Arqueologia de Catalunya – MAC-, a Barcelona, de les 19:00 a les 20:30h tindrà lloc la conferència: “Les dones de l’Antic Egipte: de les tasques domèstiques al tron del faraó” a càrrec de la Doctora Irene Cordón Solà-Sagalés, dins del cicle de conferències Dona i Arqueologia. De ben segur que els noms de Nefertiti, Cleòpatra, Hatxepsut o Nefertari són recordats i associats amb l’antic Egipte. Però aquests noms d’esposes reials i fins i tot de dones que arribaren a ser faraó són una anècdota en la història mil·lenària de l’antic Egipte. Quina era la condició social, econòmica o personal de les dones en aquest món? El cas de Hatxepsut és només una excepció o n’hi va haver més de dones faraó? . Activitat gratuïta. Cal inscripció macvisites.acdpc@gencat.cat 





dilluns, 4 de maig del 2015

4 de maig 1936 primera dona ministra a Espanya Frederica Montseny


En la Segona República Espanyola trobem la primera dona que va ser ministra a Espanya. No era gens freqüent veure dones a les universitats i les feines assistencials i de cura de persones estaven dirigides a elles però sempre hi ha algú diferent... algú que comença i avui recordem a Frederica Montseny. Tal dia com avui de l'any 1936 va assumir la responsabilitat del Ministeri de Sanitat de la Segona República Espanyola, esdevenint la primera dona ministra a Espanya. Frederica Montseny i Mañé, nascuda a Madrid, va ser una líder anarquista, política i escriptora.

De molt jove va començar a escriure sobre temes literaris, filosòfics i feministes. Va entrar dins del Sindicat de Professions Liberals de la Confederació Nacional del Treball (CNT) i també a la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) el 1936. Va ser membre del comitè regional de la CNT de Catalunya el 1936 i ministra de Sanitat (1936 – 1937). Aturà, com a delegada governamental a Barcelona, els Fets de maig del 1937 i fins i tot va sofrir un atemptat.

Va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. El 1930 va conèixer l'anarcosindicalista Germinal Esgleas Jaume, que fou el seu company fins que es va morir, el 1981, a Tolosa. La parella va tenir tres fills: Vida (1933), Germinal (1938) i Blanca (1942). Tres noms ben especials que mostraven les seves idees en un moment on era habitual posar noms de sants.


No és encara gaire freqüent veure dones en llocs de poder. Encara està lluny la paritat (el mateix nombre d’homes i de dones) però es va avançant i cada vegada hi ha més dones i més preparades. Encara hi ha països però que estan molt lluny d’aquesta situació però a finals del segle XX es van donar passos molt important en aquesta línia. 

diumenge, 8 de març del 2015

8 de març Dia Internacional de les Dones


El dia internacional de les dones o dia de la dona treballadora se celebra el 8 de març de cada any i està reconegut per l'Organització de les Nacions Unides (ONU). És un dia aprofitat tradicionalment per reivindicar el feminisme. Aquest dia commemora la lluita de la dona per la seva participació juntament amb l'home al camp del treball i a la societat en general.

La Generalitat de Catalunya, les diputacions de Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida, l'Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya impulsen la campanya "Tu mous fitxa. Catalunya per l'equitat de gènere", en el marc de la commemoració el 8 de març del Dia Internacional de les Dones.

La campanya, que gràficament es representa amb les fitxes i el taulell del joc dels escacs, és d’amplia divulgació. L’objectiu de l’Institut Català de les Dones amb aquesta campanya és promoure la reflexió i la revisió individual de cada ciutadà i ciutadana al voltant del concepte equitat de gènere, ja sigui en l’àmbit professional, com en les relacions familiars i personals. Aquesta presa de consciència individual ha de permetre actuar, moure fitxa,  i  protagonitzar una transformació que ens porti a una societat on el valor de la igualtat d’oportunitats entre homes i dones sigui una realitat efectiva.

L’Estatut d’Autonomia de Catalunya afirma en el seu articulat que l’equitat de gènere és un valor de la societat catalana i que els poders públics han d’emprendre polítiques actives per a reconèixer les dones com a subjectes socials i polítics, superar el model androcèntric i reconèixer l’expertesa femenina, així com les aportacions que les dones han fet i fan en totes les esferes polítiques, socials, econòmiques i culturals.

Volem felicitar des d’aquest blog a totes les dones: grans i petites, d’aquí i d’allà... en aquest dia celebrem on som però també recordem que encara no hi som totes. Hi ha països on les dones encara no poden fer coses per elles mateixes. A casa nostra també hi ha dones en risc. S’ha fet molta feina però no hem arribat totes, encara queda feina per fer. Avui veiem coses que eren impensables... Tenim dones que condueixen autobusos, que fan carrera militar, que fan ciència, que volen anar a Mart, que han estat escollides per governar estats... la campanya de la Generalitat d’aquest any va en la línia de promoure una reflexió personal i una actuació en conseqüència. I jo... on sóc?. I les altres... on són?. Avui gaudim i pensem! ... tenim 364 dies per fer.

divendres, 16 de maig del 2014

16 de maig 1975 Junko Tabei arriba al cim de l'Everest


En el nostre entorn occidental ara trobem dones per tot arreu (encara menys dels que alguns desitjarien). Tenen les més diverses professions des de taxistes o conductores d’autobús fins a científiques passant per caps d’empreses o per representats polítics. Però no sempre ha estat així. Dones i muntanyes n'hi ha hagut tota la vidsa però aquesta combinació fins a  finals del segle XX, inicis del XXI no es fa realitat. Avui parlarem d’una dona que va ser la primera muntanyenca en escalar l’anomenat cim del món, l’Everest, i també de dones de casa nostra que han arribat molt amunt.

Es diu Junko Tabei i va néixer el 23 de maig de 1939. És una muntanyenca japonesa va néixer en la Prefectura de Fukushima. Es va enamorar del muntanyisme quan, a l'edat de 10 anys, va ascendir el Nasu, un volcà al nord de Tòquio amb un professor. Aquesta experiència va canviar la seva vida per a sempre. Es va graduar en la "Universitat per a Dones Showa" en Literatura Anglesa on es va unir al Club de Muntanya de la Universitat i va fundar el "Club de Muntanya per a Dones: Japó" el 1969. Va gaudir del muntanyisme amb el seu marit amb qui va pujar al Mont Fuji i algunes de les muntanyes més altes de Japó. També va escalar el Cervino o Matterhorn, dels Alps Suïssos. El 1972, Tabei ja era coneguda com una de les millors escaladores de Japó.

Les expedicions a l'Everest són molt costoses i necessiten patrocinadors. El diari japonès Yomiuri Shimbun i la Televisió Japonesa van decidir enviar un equip compost només per dones a Nepal a intentar escalar l'Everest. Quinze dones inclòs Junko van ser seleccionades per a l'expedició. Després d'un dur entrenament, a principis de 1975 van viatjar a Katmandú on van contractar 9 sherpes locals. Junko va fer servir la mateixa ruta que Edmund Hillary i Tenzing Norgay de 1953 per a arribar al cim on va arribar amb el sherpa Ang Tsering, tal dia com avui, convertint-se en la primera dona que escalava l'Everest. 

Ser la primera en arribar tan amunt no la va parar, ans al contrari, la va esperonar a continuar escalant. El 1992, Tabei va ser la primera dona que va completar els Set Cims, que engloba les muntanyes més altes dels set continents.

També tenim a casa nostra noms propis femenins dins del món de l’alpinisme. L’Araceli Segarra és una alpinista i model catalana. L'any 1996 es convertí en la primera dona de Espanya a assolir el cim de l'Everest. L’Edurne Pasaban és una alpinista basca, reconeguda per ser la primera dona en coronar els catorze cims de vuit mil metres del planeta, fita que completà el 17 de maig de 2010. Impressionant....

dimecres, 14 de maig del 2014

14 de maig Josefina Castellví: la catalana de l'any 2013

El Periódico de Catalunya convoca des de l’any 2000 els Premis “El català de l’any”. Han rebut aquesta distinció gent de móns molt diferents: metges, castellers, entrenadors de futbol, comunicadors, polítics, cantants, cuiners... Aquest any l’ha obtingut la tercera dona i és biòloga.

Josefina Castellví (Barcelona, 1935) va ser la primera dona en dirigir la base espanyola de l'Antàrtida. Deu anys després de jubilar-se, va tornar a l'illa de Livingston de la mà d'Albert Solé per gravar el documental 'Els records glaçats'. Científica per vocació, assegura que ha complert "tots els objectius" que s'ha proposat a la vida. Enguany, ha estat guardonada amb el premi Català de l'Any 2013.

Però com s’ha arribat a tenir tres candidats a Català de l’any? Aquest és el funcionament d’aquesta elecció que constar de tres fases.

Primera fase: Data d'inici: 16 de març | Data final: 29 de març
La primera fase és absolutament oberta: s'han de proposar candidats a Català de l'Any (vegeu condicions). Els lectors han de dir qui és per ells el català que ha fet més mèrits durant l'any 2013 i proposar-lo a través dels canals que tenen a la seva disposició: telèfon, sms o web. El dia 29 de març es tancaran les votacions de la primera fase i el dia 30 es publicaran les 10 persones escollides en funció a les bases del concurs, que són les que passaran a la següent ronda.

Segona fase: Data d'inici: 30 de març | Data final: 7 de maig
El funcionament de la segona fase és ben senzill. El dia 30 de març hi haurà 10 candidats, que es podran votar a través de telèfon, sms i web. De manera progressiva, s'aniran eliminant els menys votats fins al dia 7 de maig. El dia 8 es coneixerà qui és l'últim eliminat i, per tant, qui són els tres finalistes.

Tercera fase i cerimònia: Data d'inici: 8 de maig | Data final: 13 de maig
El dia 8 de maig es posarà en marxa el procés final per escollir el Català de l'Any. Els lectors votaran els tres finalistes pels canals habituals (telèfon, sms i web) fins al dia 13 de maig. Tot plegat culminarà en la cerimònia d'entrega del premi, el mateix dia 13, on es coneixerà l'escollit com a Català de l'Any 2013.

No es treballa pels premis però obtenir reconeixement és plaent per qui ha fet una bona feina.

dilluns, 12 de maig del 2014

12 de maig Sant Pancraç 1910 neix Dorothy Mary Crowfoot Hodgkin


Avui és Sant Pancraç. Sant Pancraç va ser un ciutadà romà convertit al cristianisme i, per no voler renunciar-hi, va ser martiritzat a Roma. S’invoca quan es necessiten diners, treball o un canvi de fortuna. A molts comerços i botigues podem trobar una imatge del sant amb una branqueta de julivert i/o amb una moneda foradada (abans hi havia la de cinquanta cèntims de pesseta que ho era) perquè proporcioni sort. Hi ha dites populars en aquest sentit: “Sant Pancraç ve amb un pa sota el braç”, “Sant Pancràç, salut i feina”, “Sant Pancràç, salut i feina pel nostre braç, i trobar qui la faci”.

Avui és també l’aniversari del naixement de Dorothy Mary Crowfoot Hodgkin una científica de quan les dones no abundaven en aquest camp. Va néixer a El Caire (avui és la capital d'Egipte però l’any 1910 formava part de l’Imperi Britànic). Va ser química i professora universitària anglesa. Va estudiar química al Somerville College de la Universitat d'Oxford i es va doctorar a la Universitat de Cambridge el 1934, on es va especialitzar en cristal.lografia, disciplina de la qual fou professora a Oxford fins que es va retirar l'any 1977. 

Hodgkin va ser pionera en la tècnica de determinació d'estructures de substàncies d'interès bioquímic mitjançant raigs X. Va convertir la insulina en el seu projecte d'investigació primària, iniciant la seva recerca l'any 1934 quan Robert Robinson li va oferir una mostra petita d'insulina cristal.lina. La difracció de raigs X a la dècada del 1930 encara no estava prou desenvolupada, per la qual cosa es va decidir a millorar la tècnica cristal.logràfica, aconseguint determinar l'estructura tridimensional de les biomolècules del colesterol l'any 1937, la penicil.lina el 1945, la vitamina B12 el 1954, la insulina el 1969, així com la de la lactoglobulina, ferritina i el virus del mosaic del tabac. 

El 1964 fou guardonada amb el Premi Nobel de Química per la determinació de l'estructura de moltes substàncies biològiques mitjançant els raigs X, convertint-se en la tercera dona en aconseguir aquest guardó després de Marie Curie i Irene Joliot-Curie.

dijous, 3 d’abril del 2014

3 d'abril 1860 s'inicia el Pony Express 1934 neix Jane Godall


La humanitat sempre ha necessitat comunicar-se. 

Avui amb el What’s Ups, els missatges de mòbil, el correu electrònic, els xats, l'Skype, les piulades al twitter... ens permeten una comunicació en temps real, o gairebé. Però abans, la comunicació escrita a distància es feia a través del correu. 

Avui recordem una gesta als Estats Units fer arribar les cartes de costa a costa a través de més de tres mil kilòmetres. El Pony Express fou un servei de correu ràpid que creuava els Estats Units des del riu Missouri fins a la costa del Pacífic. Va estar operatiu només des d'abril de 1860 fins a novembre de 1861. Els missatges es portaven a cavall a través de les Muntanyes Rocalloses. Es va aconseguir reduir el temps total que trigava el correu de costa a costa en deu dies. Els seus promotors pretenien aconseguir un contracte exclusiu amb el Govern per desplaçar les diligències, no tant ràpides ni segures com un genet que cavalqués en solitari i a tota velocitat, mercès als relleus de cavalls instalant en el trajecte 160 parades (una cada 20 km aproximadament) per a repostar i canviar de montura. Van demostrar que eren possibles l'establiment i el funcionament continuat durant tot l'any d'un sistema unificat de correu transcontinental, cosa que abans semblava impossible. Des de la seva substitució pel primer telègraf i el primer ferrocarril transcontinentals, el Pony Express va quedar fixat com un element més de l'èpica del Far West. Pel fet de dependre exclusivament de les capacitats d'un home i un cavall, menyspreant les innovacions tecnològiques, el Pony Express ha contribuït a formar part del tòpic de l'individualisme estatunidenc.

Aquesta setmana veurem dones especials. La primera, de la qual en celebrem el naixement l’any 1934 és Jane Godall, una primatòloga, etnòloga i antropòloga anglesa, coneguda arreu del món pels seus estudis sobre la socialització del ximpanzé. Va néixer el 3 d'abril de 1934 a la ciutat de Londres. Interessada en els animals des de la seva joventut, s'hi refermà quan acompanyà l'antropòleg Louis Leakey com a secretària el 1957 en un viatge a Kenya. El juliol de 1960 inicià la seva associació amb Leakey en l'estudi dels ximpanzés al Gombe Stream National Park de Tanzània. Sense abandonar l'estudi dels ximpanzés a Kenya, Goodall retornà al Regne Unit per aconseguir el doctorat en etologia per la Universitat de Cambridge el 1964. 

Gràcies a la seva tenacitat aconseguí que el Govern de Tanzània modifiqués l'estatus de la Reserva de Caça de Gombe Stream i el convertís en un Parc Nacional, on els ximpanzés són estudiats en grup, el que permet observar la seva socialització entre ells de forma natural.

El 1977 creà als Estats Units la Jane Goodall Institute for Wildlife Research, Education and Conservation, dedicat a la recerca, educació i conservació dels ximpanzés de l'Àfrica i d'arreu del món. Aquest Institut té projectes d'estudi i conservació a Burundi, Sierra Leona i Gàmbia, creant una sèrie de santuaris on els ximpanzés orfes, confiscats als caçadors furtius i als comerciants il.legals, són cuidats i protegits.Per seguir la seva tasca de sensibilització i investigació podeu fer-ho a http://www.janegoodall.org/  

Ha rebut diferents premis i reconeixements per la seva obra. L'abril de 2002 fou nomenada Missatgera de les Nacions Unides per la Pau pel Secretari General de les Nacions Unides Kofi Annan. El 2003 fou guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica pels seus estudis sobre els ximpanzés en llibertat i per la seva ferma defensa de conciliar el desenvolupament humà amb la protecció de la vida salvatge a l'Àfrica.

dissabte, 8 de març del 2014

8 de març Feliç Dia de la Dona


Quan es celebren dies nacional, mundials, internacionals... vol dir que encara queda feina per fer. Quan els temes estan normalitzats no en fem cap dia especial per sensibilitzar... Però el paper de la dona a la societat actual encara presenta molts costats foscos tot i els avanços aconseguits.

Aquesta setmana vaig tenir el plaer d’assistir a una conferència coral al Cosmocaixa sobre la coeducació. Va tenir una part més teòrica a càrrec de Marina Subirats, una sociòloga que treballa a fons aquest tema, gran observadora i creadora d’eines per tal de poder copsar la realitat. Ella ens expressava la seva preocupació perquè malgrat els avanços aquests es barregen amb punts molt millorables. Trobem concepcions antigues de la masculinitat que porten a un alt grau d’agressivitat i no només envers les dones sinó també amb altres homes. Trobem també concepcions ensucrades o monolítiques de dones que no acaben de trobar el seu lloc. Va expressar la seva gran confiança en l’educació perquè en un futur proper les noves generacions siguin homes i dones del segle XXI, no del segle XIX. La clau està en la coeducació, ben pensada i ben treballada. La funció de la família i de l’escola és clau per tal d’aconseguir aquestes persones equilibrades. A l’escola es proposa una intervenció proactiva, conscient i un acompanyament a les famílies. I per a mostra un botó: mestres de llars d’infants de dos centres de Terrassa ens van explicar com ho fan als seus centres i va ser molt interessant. La Joana Roldán i la Laura Calatrava del EBM Somriures i la Puri Carmona de l’EBM Moisés treballen de manera coordinada amb l’ICE de la Universitat Autònoma de Barcelona. 

És molt interessant perquè si bé al llarg de tota la vida es poden treballar aquests temes és clar que l’identitat sexual i de gènere està consolidada als 4-5 anys i a partir d’allà només la podem modificar però la base ja hi és. Per tant en la primera infància seran molt importants els estímuls i models que els oferim perquè els serviran per construir-se. Fem la reflexió de quions estímuls i models reben els nostres infants i joves per contruir-se: quins els ofereix la societat i quins els oferim els seus adults més propers...entre tots avui construim el futur. 



dilluns, 24 de febrer del 2014

24 de febrer 1989 El Govern espanyol aprova la plena incorporació de les dones a les forces armades


El paper de la dona en la societat actual està clarament en expansió.  Tal dia com avui, fa vint-i-cinc anys, es feia efectiva una antiga reivindicació: la plena incorporació de la dona a les forces armades, era l’any 1989. Fins aquest moment, estava relegada a feines assistencials.

S’ha recorregut un llarg camí i en aquest moment trobem dones per tot arreu fent feines que abans estaven exercides exclusivament als homes: porten taxis i autobusos, són enginyeres i tenen un paper important en indústries, arbitren partits de futbol, són ministres, secretàries generals i portaveus de partits polítics, estudien totes les matèries possibles i tenen un futur brillant per davant...

No fa tants anys en el nostre país les dones no podien tenir estudis superiors, no podien estar en llocs de responsabilitat, ni tan sols podien treballar sense el permís del seu marit. Tot això, sortosament, és passat i les dones es formen i tenen la possibilitat d’accedir al món laboral i de tenir una independència real.
La dona en el nostre entorn, en el segle XXI, ja no està només a casa dedicada a la família però de vegades ens trobem que aquesta suposada alliberació es combina amb una doble feina a casa perquè la societat encara no ha paït el canvi. No hi ha igualtat real ni cooperació en moltes cases on el pes del dia a dia segueix recaient en la dona. Hauran de passar generacions, el canvi ha començat. És molt important que mantinguem una actitud positiva per accelerar-lo i que la igualtat sigui real dins i fora de casa. La col.laboració és imprescindible.

Però el paper de la dona no és el mateix a tot el món. Hi ha països en els quals tenen encara molta feina per fer... és important la col.laboració internacional per ajudar-los a fer un pas ferm en favor de les dones, en pro dels drets humans.