31 de març Divendres de Dolors 1889 s'inaugura la Torre Eiffel 1958 Chuck Berry publica "Johnny B. Goode" 2023 comencen les vacances de Setmana Santa

Avui, el divendres abans de Diumenge de Rams es celebra la Mare de Déu dels Dolors i és el sant de les noies que porten per nom Lola, Lolita o Dolors. Aprofitem per felicitar-les.

Tal dia com avui de l’any 1889 es va inaugurar la Torre Eiffel (en francès, Tour Eiffel) es va construir amb motiu de l'Exposició Universal celebrada a París (França) l'any 1889, i el seu objectiu era desmuntar-la quan acabés l’Exposició, però no va ser així. Va suposar una fita decisiva en la construcció en ferro. L'enginyer francès Alexandre Gustave Eiffel va projectar aquesta impressionant estructura reticulada de ferro colat. Quan va ser construïda era el monument més alt del món, amb 300 metres d'altura (si se suma l'antena de ràdio que es troba a la part superior, la seva alçada és de 324 metres). Quan la van construir, la torre pesava al voltant de 7.300 tones, si bé avui dia es calcula el seu pes en més de 10.000 t (a causa del museu, restaurants, magatzems i botigues que alberga). Estava previst que la torre arribés als 350 metres, però els veïns es van alarmar per l'amenaça que un edifici tan alt pogués caure, i es van manifestar provocant un canvi de plans. Els 24 últims metres corresponen a una antena de ràdio que va ser afegida molt de temps després. Segons la temperatura ambiental, la cúspide de la Torre Eiffel pot acostar-se o allunyar-se del sòl uns vuit centímetres, a causa de la dilatació tèrmica del metall. D'acord al lloc web oficial del monument, per a arribar al cim cal pujar 1.665 graons (i no 1.792, nombre que alguns prenen, per cert en al·lusió a l'any de la instauració de la Primera República Francesa). El manteniment de la torre inclou l'aplicació de cinquanta tones de pintura cada cinc anys, a efectes de protegir-la de la corrosió. A vegades, es canvia el color de la pintura (el 2005 la torre mostrava una tonalitat marró). En el primer pis, hi ha consoles que permeten votar l'elecció del futur color de l'estructura. El color original de la torre va ser el groc, encara que avui dia no queda rastre d'aquest color. Es considera que, aproximadament la meitat de les unions que té l'estructura estan realitzades per motius de seguretat, és a dir, que la torre es mantindria en peu encara que fallessin la meitat de les unions entre les seves peces. Això va garantir des del principi la fiabilitat de la Torre, conseqüència del fet que en el moment de la seva construcció molts parisencs tenien por que pogués caure originant una catàstrofe. Entre 1889 i l'any 2004, la Torre Eiffel va rebre més de 200 milions de visitants provinents de la mateixa França i d'arreu del món. La Torre Eiffel és el lloc més visitat del planeta.

Des de l’inici va tenir seguidors i detractors. Un dels més famosos detractors hi dinava cada dia i quan li van preguntar per què algú que criticava tant la Torre s’hi estava cada dia ell va contestar... “Perquè és des de l’únic lloc, de tot Paris, que no es veu la Torre”.

Acabava març de 1958 quan Chuck Berry va posar al mercat el que seria el seu gran èxit "Johnny B. Goode". Només cal veure la portada d'aquella primera edició per saber que el disc que tanca és una invitació al ball. I no només això. Les sabates amb cordons de xarol blanc i negre diuen clarament que es tracta de música negra. Per Chuck Berry aquest tema va ser la seva consagració. Per al rock & roll "Johnny B. Goode" va suposar una porta oberta a altres ritmes que serien eternament imitats. Però cap dels imitadors tenia la genialitat i el virtuosisme d'aquest mag de la guitarra que encara guardava moltes i bones cançons per a la història.

Moltes vegades el món del cinema connecta amb la música.  Trobem un detall lligat amb el tema d’avui quan a “Regreso al Futuro” el Martin McFly fill agafa la guitarra i toca aquesta cançó en el ball de graduació dels seus pares mentre que un dels músics negres truca per telèfon al seu cosí  Chuck Berry per fer-li sentir aquesta música dient-li que creu que aquest és el só que està buscant per a la seva guitarra...

No podem deixar passar el mes de març sense parlar de la seva variabilitat meteorològica que es veu reflectida en dites i refrans: “Març marçot, mata la vella a la vora del foc, i a la jove si pot”, “Març habitual, un dia bo i un dia mal”, “Març ventós i abril plujós, fan el maig florit i formós”, “Sol de març porta refredats”, “Març marcedor, nit freda i dia amb calor”. També trobem el verb “marcejar” per parlar de variabilitat.

A partir d'avui comencen les vacances de Setmana Santa per les escoles i pel nostre blog. Tornarem després del Dilluns de Pasqua desitjant-vos unes molt bones vacances!

30 de març 642 Khindasvint va ser coronat rei de l'Espanya Visigoda 1789 George Washington primer president USA 1945 Mort d'Adolf Hitler

Cada dia aprenc coses noves… amb aquest full des de 1995 i encara en segueixo aprenent. Jo pensaba que Sant Pere Regalat era un sant ben català, dons no és cert. És la traducció de San Pedro Regalado que és patró de Valladolid. Va ser un monjo franciscà que es va ordenar sacerdot amb vint-i-dos anys i que va fundà monestirs de l’ordre franciscana villacreciana. Va treballar pels més pobres i va seguir l’estricta observança de la regla de Sant Francesc. Només morir, va ser venerat com a sant pel poble i la noblesa. Fins i tot Isabel la Catòlica va visitar la seva tomba al Santuari de La Aguilera.  

Avui parlem de mandataris directa o indirectament. 

Segons els historiadors, els visigots són una branca dels pobles germànics. Els visigots van ser un poble sorgit a conseqüència de la divisió que van patir els gots arran de les invasions dels huns, cap al 370. Serien els «gots de l'oest», en oposició als de l'est, els ostrogots. Una altra versió més recent, defensada per J. Rosales i admesa per Fermín Miranda-García, defensa que els gots eren d'origen bàltic. Els gots, aprofitant la passivitat dels emperadors romans pel que fa a la Germània, s'hi van establir, fins que a principis del segle III es van instal·lar a la vora del mar Negre, a la zona de Crimea, d'on van ser expulsats pels huns el 376. Però llavors els gots s'havien separat en dos grups: visigots i ostrogots. Les primeres tribus visigodes seguien els costums generals dels pobles germànics, d'arrel al neolític. Com a poble medieval van distingir-se pel seu poder militar i per la seva tolerància religiosa. Van instaurar un ritu de la missa propi, una escriptura que va competir amb la carolíngia imperant i una tendència artística que barrejava els trets del romànic amb influències àrabs. I avui parlem de visigods perque tal dia com avui de 642 Khindasvint va ser coronat com monarca de l’Espanya visigoda.

Molts anys més tard, al 1789, als Estats Units, George Washington va jurar el seu càrrec com primer president del país. És fantàstica la veneració que tenen els americans per la seva historia. Sempre m’ha cridat l’atenció que els presidents dels Estats Units estiguin numerats. Avui parlem del Primer President. Però qui era Gerorge Whasington? George Washington és considerat un dels Pares Fundadors (Founding Fathers) i sovint és anomenat el «Pare de la pàtria» o «Pare del país» (Father of his nation, Father of his country). Washington era un ric propietari rural. Dirigí les milícies virginianes en la Guerra Franco-Índia de 1756-1763 contra Pontiac. El nomenaren delegat de Virgínia als congressos de Filadèlfia, i es declarà partidari decidit de la independència de les colònies nord-americanes respecte el Rei anglès. Fou el general i comandant en cap de l'exèrcit continental el 1775 durant la Guerra d'Independència dels Estats Units. Hagué d'organitzar, amb grans dificultats, un exèrcit coherent, tot vencent la mentalitat localista dels voluntaris i els recels de les diferents colònies entre elles. Després de sis anys de guerra, amb alternatives variables, aconseguí finalment la capitulació de les tropes britàniques a Yorktown (1781), fet que decidí la independència dels Estats Units d'Amèrica. Fou nomenat novament delegat de Virgínia a la convenció de Filadèlfia de 1787, hi intervingué decisivament en l'aprovació de la Constitució dels Estats Units i fou elegit primer president de la Unió. De fet, fou l'únic president estatunidenc sense afiliació política. Es dedicà a posar les bases de l'estructura política del nou estat (creà moltes de les tradicions constitucionals) i a assegurar-ne la independència econòmica i financera (tarifes duaneres, banca nacional, emissió de monedes). Va exercir un paper de moderador entre els federalistes d'Alexander Hamilton i els republicans de Thomas Jefferson. Fou reelegit l'any 1792, però perdé popularitat en acceptar un acord amb la Gran Bretanya el 1795. En acabar el seu segon mandat, decidí no presentar-se a la reelecció i es retirà als seus dominis de Mount Vernon. Fou el creador de la tradició de no presentar-se a més de dos mandats presidencials, duta a terme per tots els seus successors llevat Franklin D. Roosevelt. Un any abans de morir, el 1798, encara fou nomenat general en cap de les tropes nord-americanes davant una possible guerra contra el Directori francès.   

I arribem a l’any 1945. S’està acabant la Segona Guerra Mundial i a Berlín les tropes soviètiques hissen la seva bandera al Reichstag. Per evitar ser capturat davant la imminent entrada dels soldats rusos, Adolf Hitler es suicida en el seu búnker. Al seu costat, Eva Braun (la seva esposa) i la família Goebbels al complet.  

I continúen passant els anys i arribem al 1976. A Barcelona s’estrena la pel·lícula “El gran dictador”, de Charles Chaplin, que va fer l’any 1940 com una sàtira contra el dictador Adolf Hitler, i va estar prohibida pel dictador Francisco Franco durant 36 anys. La imatge és d’un fotograma d’aquesta pel·lícula. Una de les joies del cinema en blanc i negre.

 

29 de març 1973 El darrer soldat americà marxa del Vietnam 2986 Es legalitzen els discos dels Beatles a l'Unió Soviètica

 

Aquests dies, desgraciadament, seguim parlant de guerra a Ukraïna i a altres punts del món. Veiem imatges molt dures. Malauradament sembla que no n’hem aprés gens. En una guerra no guanya ningú. Hi perd tothom, tot i que sembli que hi hagi vencedors i vençuts. Tal dia com avui de 1973 va marxar de Vietnam, després de la derrota estatunidenca en la guerra de Vietnam, el darrer soldat dels Estats Units.

La Guerra del Vietnam, també anomenada Segona Guerra d'Indoxina, és el conflicte bèl·lic que va tenir lloc entre 1954 a 1975 entre la República Democràtica del Vietnam i el Front Nacional d'Alliberament del Vietnam, i els Estats Units d'Amèrica i el règim dictatorial del Vietnam del Sud. Hi va haver la participación directa i indirecta de molts paisos estrangers. La guerra havia causat la mort, segons el govern de Hanoi, d'entre 2 i 5,7 milions de persones, la majoria d'elles civils; a més de causar grans danys mediambientals. Pels Estats Units, el conflicte resultà ser la confrontació més llarga en la qual mai s'han vist embolicats. Va sorgir el sentiment de derrota o "Síndrome del Vietnam" en molts ciutadans, que es va reflectir en el món cultural i la indústria cinematogràfica, així com en un replegament de la política exterior fins a l'elecció de Ronald Reagan com a President el 1980. Tot i que en un inici la guerra del Vietnam no cridà excessivament l'atenció de Hol·lywood, als anys 80 la producció de pel·lícules sobre el tema va florir amb títols molt destacats com “Apocalypse Now”, “The Deer Hunter” o “Platoon”. També és interessant el musical Hair, perquè mostra l'actitud de la societat civil (especialment del moviment hippie) davant la guerra.

També recordem un cas curiós: tal dia com avui de 1986 es va legalitzar la venda de discos dels Beatles a la Unió Soviètica. Sempre és bo detenir-se un moment per a mirar cap endarrere. Per exemple, per a recordar que, fins al no tan llunyà 1986, comprar o vendre discos dels Beatles a la Unió Soviètica era una cosa il·legal. El Kremlim seguia entre escandalitzat i temorós el fenomen que en els seixanta recorria el món i van tractar de preservar a la seva joventut d'una plaga com aquesta. Per això, no es conformaven amb prohibir la difusió i venda de la seva música, sinó que des de la direcció de les Joventuts Comunistes s'aprofitava qualsevol oportunitat per a ridiculitzar al grup britànic. No obstant això, com més es perseguia la música dels Beatles i als seus seguidors, major era la seva difusió clandestina i més creixia el número dels seus fans.

La Piràmide del Louvre (en francès: Pyramide du Louvre) és una gran piràmide de vidre i metall envoltada per altres piràmides més petites al Cour Napoléon del Palau del Louvre a París. La piràmide grossa serveix d'entrada principal al Museu del Louvre. La piràmide es va acabar l'any 1989 i es va inaugurar tal dia com avui de 1989 i ha esdevingut un símbol de la ciutat de París. La imatge d’avui és per aquesta original entrada que il·lumina amb llum natural el vestíbul.

28 de març 1920 Les dones poden votar als Estats Units 1933 Neix Tete Montoliu

Avui parlem del vot de les dones i d’un home que va fer de la música la seva vida malgrat la seva ceguesa.

La configuració del moviment feminista com a tal en el segle XIX va lligat als moviments sufragistes que van aparèixer a mitjans d'aquest segle als països anglosaxons, particularment a la Gran Bretanya i als Estats Units. Als Estats Units, va néixer gràcies als moviments antiesclavistes, en el qual van militar moltes dones, però que, quan van veure que eren marginades pels seus mateixos companys de lluita, van decidir que elles també havien de lluitar pel seu propi alliberament. Un moment important va ser la Convenció i posterior Declaració de Seneca Falls, l'any 1848. A la Gran Bretanya, tot i l'existència d'iniciatives anteriors, el moviment comença realment a partir de 1897 quan es va fundar la NUWSS (National Union of Women Suffrage) i l'any 1903, quan Emmeline Pankhurst va fundar la WSPU (Women's Social and Political Union). Dins del moviment es van formar dos corrents: el moderat, que pensava que amb el vot s'acabarien les desigualtats entre els sexes, i un de més radical que, a més del vot, demanava canvis en la família, el treball, la sexualitat... Segons aquest corrent, el vot es veu com a condició necessària però no suficient. Molts anys de lluita, empresonament i mort de dones van ser necessaris per aconseguir el vot. I parlem d’aquests tema perquè tal dia com avui de 1920 als Estats Units queda instaurat el dret de sufragi femení (excepte les dones negres). Només fa cent-tres anys! Us imagineu que poguessin votar les dones blanques però no les negres? A nosaltres ens pot semblar terrible però fins aquests moment, les blanques tampoc havíen pogut votar…. A Espanya, durant la dictadura del general Primo de Rivera, en un gest paternalista i imitant Mussolini, va donar el dret de vot a les dones a l'Estatut Municipal de 1924. Aquest dret, molt restringit, perquè només podien votar les dones majors de 23 anys emancipades que no fossin casades, ni prostitutes —és a dir, una molt petita minoria— no es va poder arribar a exercir mai per l'absència d'eleccions. El 16 d'abril de 1933 van votar per primer cop les dones de Canet de Mar fent ús del dret al vot aprovat a la Constitució de 1931, en un referèndum sobre la construcció del mercat municipal. Emília Domenech, mestra i feminista del poble, va ser una de les principals promotores. El primer vot general fou en les eleccions de 1933.

Vicenç Montoliu i Massana va néixer el 28 de març de 1933, més conegut com a Tete Montoliu, fou un gran pianista de jazz català. Cec de naixement, va aprendre Musicografia Braille quan tenia set anys. Era fill d’un músic titular de l'orquestra del Liceu i de la Banda Municipal de Barcelona. La seva mare era una enamorada del jazz, qui va encoratjar el seu fill a estudiar piano i va afavorir la immersió al jazz a casa aprofitant la seva gran col·lecció fonográfica. Des del seu neixament ja li van dir Tete. Tete imitava a l'harmonium música que sentia a la ràdio, on debutaria als 8 anys en un programa infantil. Aquesta audició activa el va portar a tocar al piano la música que escoltava, i gràcies a aquesta pràctica podia tocar discs de Fats Waller als 11 anys. Els seus mestres van ser de 1939 a 1944 Enric Mas en una escola privada per a nens cecs, i a partir dels 11 anys va començar a rebre classes particulars de la pianista Petri Palou, amb la que va aprendre molt sobre tècnica i digitació, aspectes negligits degut a la seva pràctica autodidacta. Va acabar la carrera de piano clàssic, tot i que el jazz li interessava molt més. El seu debut internacional arribà el 1958 al Festival de Cannes. Va ser un music reconegut mundialment amb una discografía extensíssima en solitari, en grup, acompanyant a cantants i gairebé en tots els generes malgrat el jazz sempre va ser el seu preferit. També li agradava molt el futbol i va ser un gran seguidor del Barça. Avui us suggereixo escoltar algún dels temes que tocava amb passió. La imatge d’avui és per aquest gran músic. Al carrer Sepúlveda 60 de Barcelona trobem els Jardins Tete Montoliu a l’interior d’una illa de l’Eixample.

27 de març Dia Internacional del Teatre 1952 Neix Josep Antoni Duran i Lleida 1955 Neix Mariano Rajoy 1981 Neix Quim Gutiérrez

El 27 de març es celebra el Dia Internacional del Teatre des del 1962. Des del 20 de març que es celebra el dia del Teatre Infantil i Jovenil fins avui hi ha un seguit d’activitats als teatres del país dins de la la campanya Tothom al Teatre amb descomptes en les entrades, visites guiades o activitats després de les representacions. El teatre o art dramàtic és un art espectacular que produeix obres teatrals presentades directament davant o amb el públic, en un mateix espai i en directe. A l'obra teatral, un o més personatges tenen almenys un objectiu immediat i gairebé sempre almenys un conflicte dramàtic, que pot ser intern o extern. Avui dia les arts escèniques són una de les poques formes d'art en què l'artista i qui gaudeix de l'obra es miren cara a cara, al mateix espai i en directe. El teatre ha estat i continua estant lligat, de vegades barrejat, amb altres arts escèniques.

El teatre és una de les activitats més completes del món cultural. És com la natació del món cultural. Llegim, imaginem, interpretem, hi trobem vestuari, decorats, atrezzo, música… i vivim móns i situacions properes o allunyades però sempre riques que poden tocar-nos l’ànima. Pel teatre és la nostra imatge d'avui per l'obra "La filla del Mar" actualment en cartell a Barcelona.

Avui a més recordem l’aniversari de dos polítics i d’un home del món de l’espectacle.

Josep Antoni Duran i Lleida va néixer el 27 de març de 1952. És un advocat i polític català que va començar la seva carrera com a paer segon a la Paeria de Lleida, càrrec que deixà l'any següent en ser nomenat director general d'Assumptes Interdepartamentals de la Generalitat de Catalunya. Va ser elegit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1982. El  1986 i 1989 fou elegit novament diputat al Congrés dels Diputats. De 1986 a 1987 fou diputat al Parlament Europeu. El 1999 fou elegit diputat al Parlament de Catalunya i nomenat conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya, fins al 2001. Va ser president del Grup Parlamentari de CiU al Congrés dels Diputats entre 2004 i 2016. També va ser president del Comitè de Govern d'Unió Democràtica de Catalunya entre 1982 i 1984, i posteriorment entre 1987 i 2016. A les eleccions generals espanyoles de 2015, va ser cap de llista per Barcelona per Unió. El seu partit no va obtenir representació al Congrés. El 16 de gener de 2016 va anunciar que deixaria el càrrec de president del Comitè de Govern d'Unió Democràtica durant el congrés que el partit realitzaria el 16 d'abril del mateix any. Un any després, el partit es va veure forçat a desaparèixer, degut a la manca de presència institucional.

Mariano Rajoy Brey va neixer tal dia com avui de 1955 a Santiago de Compostel·la. És un polític espanyol, que va exercir com a cap de l'oposició parlamentària durant els dos mandats (2004-2008 i 2008-2011) del govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero. Després va ser president del Govern d'Espanya des del 21 de desembre de 2011, i reelegit el 29 d'octubre de 2016, fins al 2 de juny del 2018, fi del seu mandat. Va deixar un seguit de perles comunicatives molt interessants com tota la historia de l’alcalde i els veins, “y la europea?”, “un plato es un plato y un vaso es un vaso” o  “los catalanes hacen cosas”… Fou ministre als governs de José María Aznar en diversos àmbits entre el 1996 i el 2003, i com a vicepresident de l'Executiu del 2000 al 2003. Entre el 2003 i el 2004, quan va ser elegit president del Partit Popular, va exercir el càrrec de secretari general de la formació. Va ser president del Partit Popular fins al 21 de juliol de 2018 quan en el 19è congrés del Partit Popular va sortir elegit Pablo Casado com a president de la formació.

Joaquim Gutiérrez i Ylla, conegut com a Quim Gutiérrez, va néixer a Barcelona el 27 de març de 1981. És un actor català que començà la seva carrera artística amb dotze anys a la sèrie “Poblenou” de Televisió de Catalunya i la continua al teatre amb obres com “Unes polaroids explícites”, “Dissabte, diumenge i dilluns” i “Romeu i Julieta”. El 2000 torna a Televisió de Catalunya per a interpretar el paper de David Peris a la telenovel·la “El cor de la ciutat”, que li serveix de trampolí quasi definitiu per a la seva carrera. Deixa la sèrie el 2005 perquè tenia altres compromisos, tant a la televisió com al cinema. Durant l'any 2006 va estrenar dues pel·lícules, “Azuloscurocasinegro” de Daniel Sánchez Arévalo i “Sense tu” de Ramon Masllorens, així com la sèrie "Génesis: en la mente del asesino", emesa per Cuatro. L'èxit que va aconseguir amb aquestes pel·lícules va ocasionar-li també el reconeixement a escala estatal i diversos premis, d'entre els quals destaca el Goya al millor actor revelació per “Azuloscurocasinegro”. L'any 2011 protagonitzà, juntament amb la banda musical Els Amics de les Arts, l'anunci promocional d'Estrella Damm “Què tenim?”. Desprès han vingut un munt de pel·lícules. Hem rigut molt amb ell participant en  comèdies com “Primos”o “Te quiero, imbécil”…

26 de març 1829 Mor Beethoven 1985 Sudàfrica censura Stevie Wonder

Avui parlem de música amb un dels compositors més coneguts arreu del món i de intolerància amb l’actitud de les emissores ràdio de Sud-àfrica envers Stevie Wonder.

Tal dia com avui  del 1827 va morir un geni de la música, Ludwig van Beethoven. Va ser un compositor, director d'orquestra i pianista alemany. El seu llegat musical es va estendre, cronològicament, des del Classicisme fins a començaments del Romanticisme musical. Va ser un compositor molt prolífic, va composar peces per a piano (32 sonates per a piano), música de cambra (16 quartets de corda, 7 trios, 10 sonates per a violí i piano), peces vocals (lieder i una òpera: Fidelio), concerts (5 concerts per a piano i orquestra, un per a violí i orquestra) i peces orquestrals (9 simfonies, obertures, etc.). De tot el que va composar hi ha una peça que tothom coneix que va ser elegida Himne de la Unió Europea, el quart moviment de la novena simfonia, basat en l'Oda a l'Alegria de Friedrich von Schiller.

Segur que el títol us ha sorprès... L’any 1985 les emissores de radio de Sud-Àfrica van censurar els discos d’Stevie Wonder. Quin era el motiu?  La nit abans, Stevie Wonder li va dedicar l’Oscar  que va guanyar per la cançó “I Just Called to Say I Love You” a Nelson Mandela que estava a la presó per denunciar l’apartheid. Mandela va estar vint-i-set anys de presó i va ser alliberat l’11 de febrer de 1990. La persona que havia estat perseguida va ser, uns anys després, el primer president negre de Sud-àfrica el 1994. Continuà amb èxit la política de reconciliació nacional. Després d'un únic mandat, als 81 anys es retirà de la vida política activa. Però segueix present per tot arreu perquè és un referent mundial de la no violència i de l’educació.

25 de març 1655 Es descobreix Tità 1807 "Acta per a l'abolició del comerç d'esclaus" al Regne Unit 1876 Primera Competició ciclista a USA 1947 Neix Elton John

 Avui és un dia especial en el que s’ajunten primeres i darreres vegades i d’ambits molt diferents….

Tità va ser descobert el 25 de març de 1655 per l'astrònom holandès Christiaan Huygens i va ser el primer satèl·lit a ser descobert després dels satèl·lits galileans de Júpiter. Tità és el satèl·lit més gros de Saturn i el segon més gros del sistema solar. Es tracta de l'únic satèl·lit conegut amb una atmosfera densa i l'únic cos celeste conegut en el qual s'ha demostrat que hi ha masses de líquid estables a la superfície. Té un diàmetre de 5.150 km i és l'única lluna del sistema solar que té una atmosfera significativa, descoberta per l'astrònom català Josep Comas i Solà el 1907. L'atmosfera de Tità, densa i ataronjada, es compon principalment de nitrogen i és rica en metà i altres hidrocarburs superiors. La seva composició química se suposa molt semblant a la de la primitiva atmosfera de la Terra de temps prebiòtics, raó per la qual Tità ha sigut objecte d'un gran nombre d'estudis científics. La temperatura a la superfície, de prop de 90 K, hauria d'haver ajudat a preservar aquest primitiu entorn. La primera missió espacial que va visitar Tità va ser la Voyager 1, l'any 1980. El 14 de gener de 2005, la sonda Huygens de la missió Cassini-Huygens va penetrar l'atmosfera fins a posar-se amb èxit sobre la superfície del satèl·lit, i aportà valuoses dades i imatges interessants de Tità.

L'Acta del Comerç d'Esclaus va ser un Llei del Parlament del Regne Unit promulgada el 25 de març de 1807 amb el títol complet d'"Acta per a l'abolició del comerç d'esclaus". L'acta original es troba guardada en l'Arxiu Parlamentari britànic. La llei posava fi al comerç d'esclaus en el Regne Unit, però no a l'esclavitud en si. Molts dels promotors de l'acta van pensar que aquesta portarien a la mort de l'esclavitud, però aquesta no va desaparèixer totalment de l'Imperi Britànic fins molt més endavant. L'esclavitud en territori anglès no era compatible amb la llei anglesa, cosa que va ser confirmada en el Cas Somersett en 1772, però es va mantenir legal en l'Imperi Britànic fins a l'Acta d'abolició de l'esclavitud (Slavery Abolition Act 1833) de 1833.

Tal dia com avui de 1876 a Cambridge, als Estats Units, es realitza la primera competició ciclista de la història, per establir el récord de velocitat, que va obtenir Frank Dodds al recòrrer 25.598 metres en una hora.

Sir Elton Hercules John va néixer el 25 de març de 1947. És un cantant i compositor anglès de música rock. Als anys seixanta va ser a uns quants grups, sense gaire èxit. Fins que el 1967 va conèixer el lletrista i poeta Bernie Taupin. Junts van obtenir el primer èxit el 1970 amb la cançó "Your Song", de l'àlbum "Elton John". El 1971 van tenir quatre àlbums alhora entre els deu primers de les llistes dels Estats Units, i això no passava des dels Beatles. Aquell mateix any Elton va començar l'alopècia que anys després el faria dur perruca. La dècada dels setanta va ser la seva consagració com estrella. Va començar a actuar amb roba extravagant, característica del glam rock. Va aconseguir grans èxits com “Crocodile Rock” (1972), “Candle in the wind” (1973) “Bennie and the Jets” (1973) i “Don't let the sun go down on me” (1974). Entre el 1972 i el 1975, set discs seus van entrar als primers llocs de les llistes britàniques. La mort en un accident de trànsit de la seva amiga Diana de Gal·les va ser un cop fort el 1997. Va tenir un gran èxit amb el seu homenatge a la princesa Diana, amb el tema “Candle in the Wind”, que va batre tots els rècords i va resultar ser el single més venut a la història de la música. Una pel·lícula biogràfica sobre la vida de John des de la seva joventut fins als 1980, “Rocketman”, va ser produïda per Paramount Pictures i estrenada el maig de 2019. Aquesta pel·lícula ens acosta a la seva figura.

La imatge d'avui és per Tità, la lluna més gran de Saturn.

24 de març 1935 Neix Peret 1949 Neix Joaquim Maria Puyal 1952 Neix Quim Monzó 2015 Desastre del Germanwings

En el dia d’avui coincideix el neixament d’un seguit de persones ilustres en el seu ram de casa nostra. També recordarem un accident aeri amb un desgraciat component personal.  

Pere Pubill i Calaf va neixer a Mataró el 24 de març de 1935. Va ser conegut amb el nom artístic de Peret. Cantant, guitarrista i compositor català d'ètnia gitana, que refundà o creà, segons la versió, la rumba catalana a partir de la fusió del rock, el tanguillo flamenc i el mambo cubà. Debutà als escenaris a la dècada del 1940 i va enregistrar 27 discos, sense comptar els recopilatoris, a més de participar en nou pel·lícules. Va cantar majoritàriament en castellà, tot i que també ho va fer en romaní, per manifestar el seu compromís amb el poble rom, i en català.

Joaquim Maria Puyal i Ortiga va neixer el 24 de març de 1949 a Barcelona. És un periodista català, un dels més prestigiosos del país gràcies als seus treballs en la televisió i la ràdio. Va ser un pioner de la ràdio en català. El 5 de setembre de 1976 va ser el primer a reprendre les retransmissions en català d'un partit de futbol després de l'època republicana. Puyal va plantejar la proposta al director general de la Cadena SER, Manuel Terán, poc després de la mort de Francisco Franco, pensant que els nous aires de llibertat de després del franquisme ho permetrien, malgrat que encara no s'havia reinstaurat la democràcia. La Cadena SER li va aprovar el projecte de retransmetre en català per la ràdio FM gràcies al fet que el seu programa "Futbol en català" va comptar des del principi amb el patrocini de "La Caixa", que va sufragar totes les despeses del programa. El programa es va convertir ràpidament en un programa de gran audiència. L'any 1985 va deixar Ràdio Barcelona per fitxar per Catalunya Ràdio amb tot el seu equip, entre els quals destacaven Antoni Bassas i Eduard Boet. Des d'aquell moment, i durant vint anys, no ha deixat de narrar en català cap ni un dels partits oficials disputats pel FC Barcelona, retransmetent més de 2.000 partits de futbol al llarg de la seva carrera. Les seves locucions s'han convertit en un referent per als seguidors del Barça, sempre amb una cura exquisida per la llengua. Puyal ha donat a l'imaginari col•lectiu algunes frases, com aquell "Urruti t'estimo!", "escapolir-se de l'escomesa", "Pizzi, sos macanudo", "Ara ja em puc morir" o "Més i més i més..."!. El 4 de juliol de 2018 anuncià que ja no seguiria retransmetent els partits del Barça, després de 50 anys dedicant-s'hi i més de 3.000 partits retransmesos.

Joaquim Monzó i Gómez, conegut pel nom de ploma Quim Monzó, va neixer a Barcelona el 24 de març de 1952. És un escriptor català, autor de novel·les, contes i articles d'opinió, aquests últims en català i en castellà. La seva obra ha estat traduïda a més de 25 llengües. El 2018 va guanyar el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes en reconeixement a la seva trajectòria.

El vol 9525 de Germanwings va ser un vol regular entre Barcelona i Düsseldorf de la companyia alemanya Germanwings que el 24 de març del 2015 s'estavellà a la població de Prats de Blèuna Auta, prop de la localitat de Barceloneta de Provença. L'avió que cobria el trajecte era un Airbus A320 i duia 144 passatgers, 2 pilots i 4 tripulants, la totalitat dels quals moriren en el sinistre. El copilot del Vol 9525 de Germanwings l'estavellà contra una muntanya i moren tots 150 ocupants, molts d'ells catalans. Es tracta del pitjor estavellament de l'aviació europea de la dècada del 2010 i el segon sinistre d'una aerolínia de baix cost a la Unió Europea. En resposta a l'accident i les seves circumstàncies, el fet que el copilot va estavellar l'avió deliberadament, les autoritats d'aviació del Canadà, Nova Zelanda, Alemanya i Austràlia van crear noves regulacions que obliguen a dues persones autoritzades a estar presents a la cabina del pilot en tot moment. Tres dies després de l'incident l'Agència Europea de Seguretat Aèria va emetre una recomanació temporal per a les companyies aèries per garantir que almenys dos membres de la tripulació, incloent almenys un pilot, fòssin presents a la cabina del pilot en tot moment del vol. Diverses aerolínies van anunciar que ja havien adoptat polítiques similars voluntàriament.

La imatge d'avui és pel record a les 150 víctimes del vol 9525 de Germanwings. En el poble de Prats de Blèuna Auta hi ha un monòlit en record d'aquestes víctimes.

23 de març Dia Mundial de la Meteorologia 1882 Neix Emmy Noether 1931 l'Església Sant Josep Oriol es consagra com a Basílica 1910 Neix Akira Kurosawa 1998 Titannic rep 11 Oscars

Avui parlarem del Dia Meteorològic Mundial, de l’església de Sant Josep Oriol i de la matemàtica més important de tots els temps (segons David Hilbert i Albert Einstein). La resta d’esdeveniments pertanyen al món del cinema.

El Dia Mundial de la Meteorologia o Dia Meteorològic Mundial se celebra el 23 de març en commemoració de la creació de l'Organització Meteorològica Mundial aquell mateix dia de l'any 1950, designada per les Nacions Unides com a organisme especialitzat en serveis meteorològics i climàtics. Des de l'any 1951, cada 23 de març la comunitat meteorològica internacional celebra aquesta data al voltant d'un tema triat. En aquest dia se celebren diversos esdeveniments com ara conferències, simposis i exposicions per a professionals de la meteorologia i el públic en general. Alguns esdeveniments tenen com a objectiu atraure l'atenció dels mitjans de comunicació per a augmentar l'interès general a favor de diferents projectes meteorològics. Per una altra banda, diversos premis per a la investigació meteorològica s'anuncien a prop o durant el Dia Mundial de la Meteorologia. El Dia Meteorològic Mundial, celebrat el 23 de març de 2022, te com tema l’"Alerta primerenca i acció primerenca" i destaca la importància fonamental de la informació hidrometeorològica i climàtica per reduir el risc de desastres.

El 23 de març de 1882 va néixer Emmy Noether. Matemàtica alemanya, d'ascendència jueva, especialista en la teoria d'invariants i coneguda per les seves contribucions a la física teòrica i l'àlgebra abstracta. A les matemàtiques, va revolucionar la teoria d'anells, la teoria de cossos i la de K-àlgebres; a la física, el teorema de Noether explica la connexió fonamental entre la simetria i les lleis de conservació. Amb tot, mai no va arribar a ser reconeguda a la universitat pel fet de ser dona. Impressionant!

El 23 de març de 1931, festa de Sant Josep Oriol, l’església de Sant Josep Oriol del carrer Diputació de Barcelona, a l’Eixample, va ser consagrada com a Basílica pel Bisbe de Barcelona Manuel Irurita. A Barcelona hi ha nou basíliques. Sabeu quines són? Les basíliques són la  Catedral, Santa Maria del Mar, Santa Maria del Pi, Sants Just i Pastor, el Tibidabo, la Concepció, Sagrada Família i la protagonista d’avui, l’església de Sant Josep Oriol.

 

Molt cinema...

Akira Kurosawa (en japonès: 黒澤 明), va neixer el 23 de març de 1910. Va ser un director de cinema japonès, productor de pel·lícules i guionista. És possiblement el director japonès més reconegut i ha influït profundament sobre diverses generacions d'especialistes del món del cinema. La crítica cinematogràfica el considera un dels millors directors de cinema de tots els temps i és considerat com un dels cineastes més importants i influents de la història del cinema. El 1989, va ser guardonat amb l'Oscar Lifetime Achievement (Oscar honorífic) “pels èxits cinematogràfics que han inspirat, encantat, enriquit i entretingut el public i influenciat els cineastes d'arreu del món.”

Titanic és una pel·lícula estatunidenca produïda i dirigida per James Cameron el 1997 sobre l'enfonsament del vaixell RMS Titanic. Està protagonitzada per Leonardo DiCaprio i Kate Winslet com Jack Dawson i Rose DeWitt Bukater respectivament, membres de diferents classes socials que s'enamoren durant el viatge inaugural del vaixell el 1912. Tal dia com avui de 1998 en la 70a edició dels Oscars va rebre 11 Oscars: l’Oscar a la millor pel·lícula; l’Oscar al millor director: James Cameron; l’Oscar a la millor cançó original: “My Heart Will Go On” amb música de James Horner i lletra de Will Jennings; l’Oscar a la millor banda sonora; l’Oscar a la millor edició de so; l’Oscar al millor so; l’Oscar a la millor direcció artística; l’Oscar a la millor fotografía, l’Oscar al millor vestuari; l’Oscar al millor muntatge; l’Oscar als millors efectes visuals. De la 50a edició dels Globus d'Or va rebre el Globus d'Or al millor director; el Globus d'Or a la millor pel·lícula dramática; el Globus d'Or a la millor banda sonora original; el Globus d'Or a la millor cançó original. I en la 41a Premis Grammy el Grammy a la Millor Cançó Escrita per a una pel·lícula, TV o altres mitjans visuals per My Heart Will Go On.

La imatge d’avui és pel cartell de Titannic. Una pel·lícula que no us podeu perdre, especialmente el making of que ens mostra com es va fer aquesta obra.

22 de març Dia Mundil de l'Aigua 1931 s'inaugura el Cremallera de Núria 1930 Neix Stephen Sondheim 1948 Neix Andrew Lloyd Webber

Avui recordem el Dia Mundial del Agua i la inauguració del Cremallera de Núria. El dia d’avui coincideix l’aniversari de dues figures essencials de la comèdia musical.

El Dia Mundial de l'Aigua va ser declarat per resolució de l'Assemblea General de les Nacions Unides el 22 de març de l'any 1993. Aquesta diada va ser proposada formalment per l'Agenda 21 de la Conferència de les Nacions Unides pel medi ambient i el desenvolupament de Rio de Janeiro. Es va començar a celebrar des de l'any 1993. Les nacions unides i els estats membres dediquen aquest dia a implementar les recomanacions de les Nacions Unides i a promoure activitats concretes dins dels seus països respecte als recursos mundials d'aigua. Cada any una o diverses de les agències de l'ONU involucrades en els temes de l'aigua prenen la iniciativa de promoure i coordinar activitats internacionals durant el dia mundial de l'aigua. A més de les accions de l'ONU diverses organitzacions no governamentals promouen la puresa de l'aigua i els hàbitats sostenibles aquàtics durant aquest dia.

El Cremallera de Núria és una línia ferroviària de tren cremallera que connecta Ribes de Freser amb Queralbs i la Vall de Núria, a la comarca catalana del Ripollès. Aquest tren cremallera i el cremallera de Montserrat són les úniques línies ferroviàries d'aquest tipus a Catalunya, i les úniques que resten en servei al conjunt de la Península Ibèrica. És un dels dos trens cremallera dels Pirineus, ja que l'altre és el tren de Larrun, situat als Pirineus Atlàntics. La línia s'enfila fins als 1964 metres d'altitud, suposa el punt ferroviari més elevat a Catalunya i als Pirineus; i és la 14a línia de ferrocarril de més altitud a Europa i la més alta fora els Alps. Com que Queralbs és el punt més alt de la vall amb accés per carretera, el cremallera és l'única via per arribar al Santuari de Núria i a l'estació d'esquí Vall de Núria, a part del camí de muntanya. El cremallera de Núria s'ha convertit en una de les icones característiques de la Vall i de la comarca del Ripollès. A la parada de Ribes-Vila es pot veure l'exposició permanent El Cremallera, un Enginy Únic. El trajecte té quatre estacions i un baixador. Les estacions són Ribes-Enllaç, Ribes-Vila, Queralbs i Núria. El baixador és Rialb, tot i que funciona com a parada facultativa, i està situat entre Ribes de Freser i Queralbs. La línia va ser inaugurada el 22 de març de 1931 a càrrec de la companyia FMGP (Ferrocarrils de Muntanya de Grans Pendents), i ha funcionat des del principi amb electricitat.

Stephen Sondheim va neixer el 22 de març de 1930 a Manhattan. Va ser un compositor i lletrista estatunidenc, especialitzat en el gènere del teatre musical. Va guanyar un Premi Oscar, 9 Premis Tony (més que qualsevol altre compositor), incloent un Premi Tony Especial per la Tasca de tota Una Vida al Teatre (el 2008), diversos Premis Grammy i un Premi Pulitzer. És considerat com el creador principal de la seva generació en obres d'aquest gènere, i se l'ha citat com l'artista més gran i potser més conegut del teatre musical americà. Entre els seus treballs més famosos estan “A Funny Thing Happened on the Way to the Forum”, “Company”, “Follies”, “A Little Night Music”, “Sweeney Todd”, “Sunday in the Park with George”, “Into the Woods” i “Assassins” com a compositor i lletrista; així com les lletres de “West Side Story” i “Gypsy”. Va ser president del Dramatists Guild entre 1973 i 1981.

Andrew Lloyd Webber va neixer el 22 de març de 1948 a Kensington. És un compositor i empresari anglès de teatre musical. Alguns dels seus musicals han funcionant durant més d'una dècada tant al West End com a Broadway. Ha compost 21 musicals, un cicle de cançons, un conjunt de variacions, dues músiques per a cinema i una missa de rèquiem en llatí. Diverses de les seves cançons han estat àmpliament enregistrades i han tingut èxit fora del context pel que es van crear, com ara “The Music of the Night” (La música de la nit) i “All I Ask of You” (Tot el que et demano) de “The Phantom of the Opera”, “I Don't Know How to Love Him” (No sé com estimar-lo) de “Jesucrist Superstar”, “Don't Cry for Me Argentina” (No ploris per mi Argentina) d'“Evita”, “Any Dream Will Do” (Qualsevol somni ho farà) de “Joseph and the Amazing Technicolor Dreamcoat” (Joseph i l'increïble abric en technicolor) i “Memory” (Memòria) de “Cats”. El 2001, el New York Times es referia a ell com “el compositor amb més èxit comercial de la historia”. The Daily Telegraph el va classificar com la "cinquena persona més poderosa de la cultura britànica" el 2008, amb el lletrista Don Black va escriure que “Andrew va reinventar el musical de forma més o menys individual”. Ha rebut diversos premis: sis Tonys, tres Grammys (a més del Grammy Legend Award), un Oscar, catorze Ivor Novello Premis, set premis Olivier, un Globus d’Or, un Brit Award, el Kennedy Center Honours 2006, el Classic Brit Award 2008 per una contribució destacada a la música i un premi Emmy. És una de les setze persones que ha guanyat un Oscar, un Emmy, un Grammy i un Tony. Té una estrella al Passeig de la Fama de Hollywood, va ser incorporat al Songwriter's Hall of Fame i és membre de l'Acadèmia Britànica de Compositors, Autors i Autors.

La imatge d’avui és pel cartell del Dia Mundial de l’Aigua que en aquest any 2023 es dedica a l'aigua dolça.

21 de març Dia Mundial de la Poesia 1963 es tanca la Presó d'Alcatraz 1994 Oscar a la canço original de Philadelphia 2006 comença Twitter

 

El Dia Mundial de la Poesia, celebrat cada any el 21 de març, commemora una de les formes més preuades de l'expressió i identitat i lingüística de la humanitat. La poesia, practicada al llarg de la història en totes les cultures i en tots els continents, parla de la nostra humanitat comuna i dels nostres valors compartits, transformant el poema més simple en un poderós catalitzador del diàleg i la pau. La UNESCO va adoptar per primera vegada el 21 de març com a Dia Mundial de la Poesia durant la seva 30a Conferència General a París en 1999, amb l'objectiu de donar suport a la diversitat lingüística a través de l'expressió poètica i fomentar la visibilització d'aquelles llengües que es troben en perill. El Dia Mundial de la Poesia és una ocasió per a honrar als poetes, reviure tradicions orals de recitals de poesia, promoure la lectura, l'escriptura i l'ensenyament de la poesia, fomentar la convergència entre la poesia i altres arts com el teatre, la dansa, la música i la pintura, i augmentar la visibilitat de poesia en els mitjans. A mesura que la poesia continua unint persones en tots els continents, tots estan convidats a unir-se.

Tal dia com avui de 1963 es va tancar oficialment la presó de l’illa d’Alcatraz, per la contaminació que produeix a la bahía de San Francisco. La presó d'Alcatraz, situada a l'Illa d'Alcatraz, a la badia de San Francisco (Califòrnia) era una de les presons més segures i famoses dels Estats Units i on van ser tancats importants gàngsters com l’Al Capone. La presó va deixar d'estar en funcionament el 1963 i es conserva com a element turístic, formant part de la Golden Gate National Recreation Area. Actualment rep aproximadament un milió de visites turístiques cada any. La imatge d'avui és per la Presó d'Alcatraz.

Poques vegades una melodia s'ha adaptat tan bé a la temàtica d'una pel·lícula. Possiblement aquesta era la principal raó per la qual l'Acadèmia del Cinema va concedir el 21 de març de 1994, l'Oscar a la millor cançó original a “Streets of Philadelphia” de Bruce Springsteen. Quan Jonathan Demme va rodar “Philadelphia” la SIDA era encara aquest gran i terrible desconegut que va arrossegar a la intransigència més cruel a la majoria de la societat americana. Era 1993 i un jove Tom Hanks, en la plenitud de la seva carrera, va interpretar magistralment a Andrew Beckett, advocat d'un prestigiós bufet acomiadat per tenir SIDA. El repte li va valer l'Oscar al millor actor masculí. “Philadelphia” va suposar, una vegada més, una rentada de mans de la hipòcrita societat estatunidenca, que havia intentat fer callar l’homosexualitat de Rock Hudson gairebé deu anys abans i que uns mesos més tard va romandre impassible davant l'agonia del líder de Queen, Freddie Mercury. Les sigles AIDS seguien vetades però a “Philadelphia” se li concedien dos Oscars. Neil Young i el seu tema “Philadelphia” posaven la nota més trista en un final, no per esperat menys amarg. En el videoclip de “Streets of Philadelphia”, Bruce Springteen camina pensatiu pels carrers de la ciutat. La imatge va quedar gravada en el públic i el seu treball de nou recompensat en el lliurament dels Grammy amb quatre guardons: cançó de l'any, millor cançó de rock, cançó original per a banda sonora i millor actuació masculina de rock. La cançó es va llançar com a single i el Boss va decidir incloure-la en el “Greatest Hits” que va editar en 1995. El cartell de la pel·lícula Filadelfia és la nostra imatge d’avui.

I tal dia com avui de 2006 a San Francisco, el cofundador del Twitter (aleshores Twttr) va enviar el primer tweet o piulada amb el missatge "just setting up my twttr" (simplement configurant el meu twttr). Elon Musk és el prtopietari de Twitter des del 27 d’octubre de 2022. És un servei de microblogging que permet als seus usuaris d'enviar i llegir missatges de text d'una llargada màxima de 280 caràcters anomenats tuits o piulades, excepte als comptes coreans, xinesos i japonesos. La censura a Twitter ha ocorregut a l'Iran, Turquia, la Xina, Egipte, i Corea del Sud. L'any 2020 la persona del món amb més seguidors a Twitter era Barcak OBama amb 121 milions de seguidors. Es calcula que es publiquen uns 130 milions de piulades al dia.

20 de març Comença la Primavera 1980 Primeres eleccions al Parlament de Catalunya 1969 Casament de John Lennon i Yoko Ono 1991 mor el fill d'Eric Clapton 2000 Oscar per Phil Collins

 

Avui comença la Primavera i acabarà el dia 21 de juny, dia del solstici, i moment en el qual començarà l’estiu. Seran en total 92 dies de primavera. L’inici de la primavera a l’hemisferi nord està definit per l’instant en el qual la Terra passa pel punt de la seva òrbita des del qual el centre del Sol creua l’equador celeste en el seu moviment cap al nord. En definitiva, el dia que entra la primavera (l’equinocci de primavera) correspon amb el dia en el qual els rajos solars arriben directament a l’equador de la Terra, on fan un angle de 90 graus amb la superfície. Quan això succeeix la durada del dia i la nit són molt similars, tot i que l’equilux, el moment en el qual la nit i el dia duren exactament 12 hores, es produeix uns dies abans.

Avui comencem amb un apunt polític, continuarem amb tres records musicals.

Tal dia com avui de 1980 a Catalunya s'hi van celebrar les primeres eleccions al Parlament de Catalunya des del temps de la Segona República Espanyola; Heribert Barrera en serà elegit president i Jordi Pujol esdevindrà president de la Generalitat i estarà en el càrrec fins el 23 de setembre de 2003.  

Yoko Ono passarà a la història com la malvada que va propiciar la ruptura del grup del pop més important de la història: els Beatles. Van ser moltes les discussions entre John Lennon i la resta de la banda per ella, però les raons de la seva escissió van respondre a més a altres motivacions. John Lennon i Yoko Ono es van convertir en una de les parelles més llegendàries i emblemàtiques dels anys 60 i 70. Des del principi, la seva relació va estar envoltada de polèmica. Tots dos estaven casats quan es van conèixer i es van enamorar perdudament l'un de l'altre en 1966, en la galeria d'art londinenc Indica Gallery. L'atracció que van sentir en el moment en el qual es van veure va ser suficient per a trencar els seus respectius matrimonis. Malgrat tots els problemes pels quals van haver de passar, la parella es va donar el «sí, vull», es van casar a Gibraltar tal dia com avui, el 20 de març de 1969.

Diuen que no hi ha res més dur per a l'ésser humà que veure morir a un fill. Si a això se li uneix que aquest fill havia estat una de les poques alegries en la vida del pare que el perd, la tragèdia és encara major. Aquesta tragedia, massa habitual, va sacsejar a Eric Clapton el 20 de març de 1991 quan Connor, el fill nascut quatre anys abans fruit de la seva relació amb la model Lori del Sant, va caure des de la finestra de l'apartament de la seva mare situat en el pis 53 d'un gratacels de Manhattan. El nen va ser enterrat a Anglaterra al costat del seu avi patern, Jack, la mort del qual en 1970, pròxima en el temps a la del seu amic Jimi Hendrix, va sumir al guitarrista en uns anys de silenci. Clapton va aconseguir sortir de la tragèdia i fruit del dolor de la pèrdua del seu fill Connor amb una de les seves cançons més belles: “Tears on Heaven” que va gravar en directe en el concert “desendollat” que va fer per a la MTV. Aquest disc, “Eric Clapton Unplugged”, va arrasar en l'edició dels Grammy de 1992 amb premis que Clapton va dedicar al seu fill, a Connor. Per Eric Clapton és la nostra imatge d'avui.

El 20 de març del 2000, Phil Collins va rebre un Oscar per “You’ll be in my heart”. La cançó va ser el tema central de la banda sonora de la pel·lícula de Walt Disney “Tarzán” (1999). I no va ser l'únic premi. Aquest mateix any i per aquesta composició va recollir també un Globus d'Or i un Grammy. En realitat, va ser un dels grans moments de Phil Collins en la dècada dels 90. Encara que havia publicat treballs com "Both sides" (1993) i "Dance into the light" (1996), cap d'ells va aconseguir l'èxit que el excomponente de Genesis havia obtingut en els anys 80, quan va iniciar la seva carrera en solitari. Recobrada la sensació que podia fer coses que convencessin al públic, va treure a la venda "Testify" (2002).

19 de març Sant Josep 1812 Constitució de Cadis 1882 Primera pedra de la Sagrada Família 2019 Karen Keskhula primera dona que rep el Premi Abel

 

Avui és Sant Josep. Felicitem als Joseps, Peps, Josepes i Josefines. A casa nostra també celebrem el Dia del Pare. 

La diada de Sant Josep, el 19 de març, és el dia en el qual se celebra el dia del pare, i que és un dia festiu al País Valencià. S'ha de destacar la celebració que es fa a València, on les falles són l'element festiu més destacable. Les Falles de València són monuments o escultures artístiques, satíriques o grotesques sobre qualsevol cosa, persona, esdeveniment, etc., prou desafortunat per cridar l'atenció dels ulls crítics dels fallers. Totes les escultures són cremades la nit de Sant Josep, excepte l'anomenat «ninot indultat», que es lliura de les flames.

D'acord amb el cristianisme, Josep és el pare putatiu (que s’escriu p.p., d’aquí ve que els Joseps se’ls conegui en castellà com a PePes), o "adoptiu" (el "biològic" seria Déu), de Jesús. A Catalunya, és tradició aquest dia menjar crema cremada, que per aquest motiu s'anomena també crema de Sant Josep. Hi ha una colla de països que celebren el Dia del Pare el 19 de març recordant Sant Josep com Andorra, Bèlgica, Bolívia, Croàcia, Espanya, Hondures, Itàlia, Liechtenstein, Moçambic, Portugal i Suïssa.

Un altre fet relacionat amb el dia d’avui és la Constitució de 1812 o Constitució de Cadis (oficialment: Constitució política de la Monarquia espanyola) fou la norma fonamental de la Monarquia espanyola redactada per les Corts de Cadis el 1812, reunides a Cadis, sota l'assetjament dels francesos. Fou de caràcter liberal i va ser coneguda com "La Pepa", pel fet d'haver-se aprovat el dia de sant Josep. La constitució establia la sobirania en la Nació (no ja en el rei), la monarquia constitucional, la separació de poders, la limitació del rei, el sufragi universal masculí indirecte, la llibertat d'impremta, la llibertat d'indústria i el dret de propietat, entre altres. El text establia que la religió de la nació espanyola és la catòlica i prohibia de manera expressa l'exercici de qualsevol altra, i el rei ho continuava essent "por la gracia de Dios y la Constitución". De la mateixa manera, aquest text constitucional no va reconèixer cap dret per a les dones, ni tan sols el de ciutadania La mateixa paraula "dona" apareix escrita una sola vegada, dins una citació accessòria de l'article 22.

El 19 de març de 1882, el bisbe Urquinaona col·loca la primera pedra del temple de la Sagrada Família. La Sagrada Família és un temple excepcional, tant pel que fa a l’origen i la fundació com pel que fa als propòsits. Fruit de l’obra del genial arquitecte Antoni Gaudí, va ser un projecte impulsat per i per al poble, i ja són cinc generacions les que han anat veient l’evolució del temple a Barcelona. Actualment, amb més de 135 anys des de la col·locació de la primera pedra, la Basílica segueix en construcció.

I per acabar els esdeveniments relacionats amb el dia d’avui parlem de Karen Keskulla Uhlenbeck, una matemàtica estatunidenca especialista en equacions diferencials en derivades parcials. El 19 de març de 2019 es va convertir en la primera dona guanyadora del Premi Abel, considerat el "Nobel" de les matemàtiques. Sovint diem que les noies necessiten referents i aquesta pot ser una d’elles. Per això avui la imatge és per a ella així sabem quina cara fa.

18 de març Dia Mundial del Son 1962 Neix la Mafalda

 

Avui parlem del Dia Mundial del Son i d’una nena dibuixada que parla molt clar i ens fa somriure i reflexionar. 

El Dia Mundial del Son (en anglès: World Sleep Day) se celebra cada divendres anterior a l'equinocci de març, des de 2008.  Al 2022, el Dia Mundial del Son serà el 18 de març. Durant aquest dia es realitzen diverses activitats a tot el món, amb l'objectiu d'alertar la població dels problemes vinculats al son. Aquest esdeveniment és promogut per l'Associació Mundial de Medicina del Son (en anglès WASM: World Association of Sleep Medicine). Mitjançant aquesta jornada s'intenta conscienciar la societat sobre els trastorns del son, promoure'n la prevenció i l'educació i una millor comprensió dels mateixos, que afecten la salut i la qualitat de vida d'una gran part de la població mundial.

Joaquín Salvador Lavado Tejón més conegut com a Quino, va ser un humorista gràfic i creador de còmics argentí. La seva obra més famosa és la tira còmica Mafalda (publicada originalment entre el 1964 i el 1973). Mafalda, en un principi era una publicitat per rentadores. Quino va intentar deixar-la pero la historieta ja havia pres força. Mafalda es molt popular a Llatinoamèrica en general, així com en alguns països europeus: Espanya, França, Grècia i Itàlia. S'ha traduït a més de trenta idiomes. El 26 d'octubre de 1988 l'Ajuntament de Buenos Aires va nomenar Mafalda Ciudadana ilustre de la capital argentina. Mafalda, la nena del cabell negre que odia la sopa i que està en contradicció amb els adults, es va publicar per primera vegada el 29 de setembre de 1964 en el semanari Primera Plana de Buenos Aires. Sembla que la idea de crear aquest personatge va sorgir tal dia com avui del 1962. Tots dos són els protagonistas de la nostra imatge d’avui.

17 de març Sant Patrick 1973 The Dark Side of the Moon de Pink Floyd 1997 S'inaugura la Stampida a Port Aventura

 

Avui parlarem de Sant Patrick, patró d’Irlanda; d’un disc molt famós de Pink Floyd i d’una de les muntanyes russes de Port Aventura.

Avui es celebra la diada de Sant Patrici (en irlandès, Lá Fhéile Pádraig, en anglès, Saint Patrick's Day o Feast of Saint Patrick) és la festa patronal d'Irlanda, en honor del seu sant patró, Patrici d'Irlanda, que se celebra el 17 de març. És una festa oficial des de començaments del segle XVII  i diada festiva d'ençà el 1903. En origen, era una festa de caràcter catòlic, però amb el temps ha anat evolucionant gradualment a una festa secular de la cultura irlandesa i en certa manera una mena de diada nacional. Se sol celebrar també als pubs irlandesos que no estan situats a Irlanda i a països amb comunitats d'immigrants irlandesos, o d'origen irlandès, importants, especialment al continent americà.

La festa religiosa cau sempre durant la quaresma i algunes famílies irlandeses tenen com a tradició saltar-se les restriccions alimentàries que li són pròpies la diada de Sant Patrici. La seva celebració cristiana es fa en dilluns quan el 17 de març cau en diumenge. Està associada amb símbols com el color verd, tot i que en origen era el blau, i el shamrock o trèvol, que segons la llegenda era usat per Sant Patrici per a explicar la Santíssima Trinitat als seus deixebles. Per això és tradició portar alguna cosa de color verd o posar-se un trèvol a la solapa. Actualment, des de finals del segle XX, se solen fer rues de disfresses i festes que actualment duren, des de 2006, cinc dies, i que inclouen concerts, teatre i altres manifestacions d'arts escèniques al carrer, a més de focs artificials. A partir dels anys 90 del segle XX s'aprofita aquesta data per a organitzar fires i festivals que mostren la cultura irlandesa.

The Dark Side of the Moon és el vuitè disc d'estudi del grup britànic de rock progressiu Pink Floyd. Va ser llançat el 17 de març de 1973 als Estats Units i el 24 de març del mateix any al Regne Unit, i és considerat per molts com el millor àlbum del grup. L'àlbum està construït a partir de les idees que Pink Floyd havia explorat en els seus concerts i anteriors enregistraments. La temàtica de l'àlbum inclou el conflicte, l'avarícia i els diners, l'envelliment i la malaltia mental. The Dark Side of the Moon va ser un èxit immediat, arribant als Estats Units al lloc més alt de la llista Billboard 200 durant una setmana. Va romandre a les llistes 749 setmanes (catorze anys), de les quals 591 de manera consecutiva, essent així l'àlbum que més temps ha romàs en llistes de la història. Amb una estimació de vendes de 45 milions de còpies, és l'àlbum amb més èxit de Pink Floyd i un dels més venuts a escala mundial de la historia (concretament el tercer). Ha estat remasteritzat i reeditat en dues ocasions, a més d'haver estat versionat per diverses bandes. De l'àlbum se'n van extreure dos senzills: «Money» i «Us and Them». També se'n van fer edicions especials per al 20è i el 30è aniversari, aquest últim en un CD amb so 5.1. A més del seu èxit comercial, podria dir-se que The Dark Side of the Moon és l'àlbum més popular entre els seguidors i crítics, i apareix sovint a les llistes de millors àlbums de tots els temps. El tema «Money» va situar Pink Floyd en el primer lloc de les llistes de vendes i és, amb «All you need is love» dels Beatles, els únics títols amb signatura rítmica 7/4 que han assolit el número u en vendes.

Tal dia com avui de 1997 a Port Aventura s’inaugura la muntanya russa: Stampida. L’atracció Stampida de Port Aventura és molt més que una muntanya russa de fusta. Rememora el sistema que feien servir els primers colonitzadors per conquerir el terreny: qui hi arriba primer, se’l queda! Als afores del poble de Penitence, a Port Aventura World, hi ha l’espectacular Stampida, una muntanya russa de fusta construïda per les famílies Connery i Cranberry. Una família està representada per una vagoneta vermella i l’altra, per una vagoneta blava. En aquestes vagonetes rivalitzaven per aconseguir terrenys nous. Una atracció d’un quilòmetre de recorregut amb pujades i baixades que et tallaran la respiració mentre viatges a 70 km/h. Per poder-hi pujar has de mesurar com a mínim 1 metre i 40 centímetres.

La imatge d'avui és per la portada del disc de Pink Floyd. Us suggerim que l'escolteu, és ben especial...

16 de març 1521 Fernando de Magallanes arriba a les Filipines 1948 Neix Picanyol 1998 L'Església demana perdó 2001 Neix la Viquipedia en català-valencià

 

Recordem avui quatre fets rellevants: el descobriment de les illes Filipines en la primera volta al món, el neixement d’algú que ha conseguit captar la nostra atenció infantil en mil jocs i passatemps, una institució que demana perdó i el neixament de la viquipèdia en català.

Fernando de Magallanes, explorador i navegant portuguès al servei de la Corona espanyola en el seu intent de completar el primer viatge al voltant del món, arriba a l'illa de Samar, en un arxipèlag al qual bateja amb el nom de Sant Lázaro, tal dia com avui de 1521 a les illes Filipines. Magallanes morirà el pròxim 27 d'abril a l'illa filipina de Mactán, en un enfrontament amb els indígenes. Prendrà el comandament de l'expedició el capità de la nau "Concepción" Juan Sebastián Elcano que serà qui porti a l'expedició a completar amb èxit el primer periple realitzat mai al voltant del món.

Picanyol, és el nom artístic de Josep Lluís Martínez i Picañol que va neixer el 16 de març de 1948 a Vic, malgrat sempre deia que era de Moià on va viure fins els 15 anys. Va ser un dibuixant autodidacta. La seva professió era ninotaire. Va treballar a la “Infantil” (revista coneguda més endavant com a Tretzevents). Aquesta revista li va donar bones oportunitats d'experimentació i aprenentatge permetent-li canvis d'estil i de personatges, tractar la il·lustració, els passatemps, diversos estils de còmic, etc. El 1971 va crear el personatge d'Ot, el Bruixot, que primer es va publicar a Bèlgica i Holanda i, més tard, va arribar a Catalunya. Amb el temps, Picanyol, va arribar a col·laborar en nombroses revistes i periòdics, i fins i tot en la televisió. És l’autor de còmics i d’infinitat de passatemps. La imatge d’avui és per Ot el Bruixot agraint-li al seu dibuixant tantes coses….

No és habitual que les institucions demanin perdó. Encara menys que ho facin en nom dels que ja no hi són. El 16 de març de 1998 es va produir un fet important. En el Vaticà, el papa Joan Pau II va demanar perdó per la inactivitat i silenci de molts catòlics durant l’Holocaust jueu.

La Viquipèdia en català o Viquipèdia en valencià és l'edició de la Viquipèdia en llengua catalana. Fou la tercera a crear-se, el 16 de març de 2001, pocs minuts després de la versió alemanya. Durant dos mesos fou l'única a tenir articles en llengua no anglesa, mentre que la versió alemanya romania latent. Pel nombre total d'articles, a data de gener de 2021, és la vintena, per davant de la sèrbia i per darrere de la persa, així com la cinquena edició en llengua románica. El 16 de març de 2001, Jimmy Wales va anunciar que volia crear viquipèdies alternatives en altres llengües. Afegia un usuari que tenia especial interès en la versió en català. El mateix dia, amb pocs minuts de diferència, es van crear els nous dominis «deutsche.wikipedia.com» i «catalan.wikipedia.com». D'aquesta manera, aquesta darrera esdevenia la tercera versió idiomàtica a crear-se. No se'n conserven les primeres edicions; possiblement es tracta de proves en anglès. Consta que la pàgina principal de la Viquipèdia en català la va editar el 16 de març, a les 21:07 UTC, l'usuari anònim 216.7.146.xxx. El març del 2001, la Viquipèdia en català tenia sis articles. El 8 de març del 2003 va arribar als 1.000 articles i el febrer del 2004 en tenia 5.000. El 16 de novembre del 2004 arribà als 10.000; el 19 de novembre del 2005, als 20.000; el 6 de maig del 2006, als 30.000; el 20 de setembre del 2006, als 40.000, i el 4 de gener del 2007, a les 00:53 UTC, va assolir la xifra de 50.000 articles. El 18 de gener del 2008 arribà als 100.000, i el 21 de setembre del 2009, als 200.000. El 29 de juny del 2010 arribà als 250.000 articles. El 21 de desembre del 2010 arribà als 300.000; el 26 d'agost de 2011, als 350.000, i el 12 d'abril del 2013, als 400.000. El 3 de febrer de 2015 va aconseguir els 450.000 articles. L'11 de març de 2016 va arribar als 500.000 i el 8 de gener de 2019 s'assoliren els 600.000. Entre 2003 i 2011, es creaven de mitjana uns 5.300 articles mensuals o 150 cada dia. Del 2011 fins al 2019, el número abaixa a 3.100 articles mensuals, en paral·lel a un canvi en les prioritats de la comunitat on es deixa de reivindicar la quantitat d'articles per centrar-se en la qualitat dels mateixos. L'edició en català-valencià de l'enciclopèdia lliure més gran del món va ser la tercera a crear-se, el 16 de març de 2001, i té l'honor de ser la primera que va contenir articles en llengua no anglesa. Les dades a 7 de febrer del 2023 diuen que la Viquipèdia en català té 720.837 articles i la versió anglesa en té 6.397.461.

15 de març Dia Mundial pels Drets de les Persones Consumidores 1999 Carles Moyà num. 1 ATP

 

Avui es commemora el Dia Mundial pels Drets de les Persones Consumidores. També recordem al primer tenista espanyol que va arribar al número 1 de l’ATP.

La decisió de reconéixer el dia 15 de març com la data internacional per a celebrar el dia dels drets de les persones consumidores, té el seu origen en el discurs que aquest dia, del 1962, el president dels Estats Units John F. Kennedy, va dirigir al Congrés, discurs dedicat íntegrament a les persones consumidores, que incidia en la necessitat de reconéixer els seus drets i d'articular mesures legislatives i accions de govern per a oferir-les una major protecció. A Espanya, des dels anys 80, i en especial des que es va promulgar la Llei 26/1984 general per a la defensa dels consumidors i usuaris en desplegament de l'article 51 de la Constitució, aquesta data té un reconeixement institucional clar, organitzant-se múltiples actes entorn aquest dia, que brinden l'oportunitat a les institucions i associacions de persones consumidores compartir un temps per a la reflexió i el diàleg sobre el present i el futur dels drets de les persones consumidores i sobre com avançar cap a un consum més responsable i solidari.

La commemoració del Dia Mundial dels Drets de les Persones Consumidores d’enguany vol explicar a la ciutadania els seus drets davant els serveis bancaris, amb l'objectiu de contribuir a la prevenció de conflictes de consum. El seu cartell és la imatge d'avui.

Tal dia com avui de 1999, Carles Moyá tenista mallorquí, es converteix en el primer español en arribar al primer lloc de l’ATP. El seguirán altres tenistes com Rafa Nadal que ho ha estat durant 209 setmanes, Juan Carlos Ferrero ho ha estat 8 setmanes i el mateix Carles Moyà durant dues setmanes. Les dones es valoren pel rànking WTA en el que Arantxa Sánchez Vicario va estar 12 setmanes al primer lloc i Garbiñe Muguruza 4 setmanes. De tots ells només Rafa Nadal i Garbiñe Muguruza poden augmentar les seves setmanes perquè són els únics ue continúen en actiu. L'ATP a més del rànking masculí dels tenistes també és el trifosfat d'adenosina que transporta energia química a l'interior de les cèl·lules per al metabolisme.