7 de novembre 1942 Neix Sabina Naftulovna, psicòloga 1867 Neix Marie Curie, científica 1907 Neix Elena Romero, música 2001 Amybeth McNulthy, actriu

 

Les nostres quatre protagonistes d’avui tenen diferents professions: psicòloga, científica, pianista i actriu.

Sabina Naftulovna Spielrein va néixer a Rostov del Don, el 7 de novembre de 1885 i va morir al mateix lloc afusellada el 12 d'agost de 1942. Va ser una de les primeres dones psicoanalistes, precursora de les teories de Freud i de Jung pel que fa a la conducta sexual, amb els quals col·laborà.

La nostra científica d'avui sol ser la única que la gent recorda-coneix quan preguntem el nom d'una científica-dona. El  7 de novembre de  1867 a Varsòvia va néixer Maria Salomea Skłodowska. Al casar-se amb Pierre Curie es va convertir en Marie Curie. Va ser una científica polonesa, nacionalitzada francesa. Pionera en el camp de la radioactivitat, va ser, entre altres mèrits, la primera persona a rebre dos premis Nobel en diferents especialitats -Física i Química- i la primera dona a ocupar el lloc de professora a la Universitat de París. En 1995 va ser sepultada amb honors en el Panteó de París pels seus propis mèrits. I fa molt poc que està (en figura de cera) al vestíbul del Cosmocaixa de Barcelona juntament amb Darwin i Einstein.

En tercer lloc parlem de música. Elena Romero Barbosa va néixer a Madrid el 7 de novembre de 1907. Va ser una pianista, compositora, professora de música i directora d'orquestra espanyola. Romero Barbosa va ser la primera dona directora d'una gran orquestra simfònica a Espanya. Per a ella és la imatge del dia. Va dirigir l'Orquestra Simfònica de Barcelona i l'Orquestra de Ràdio Nacional d'Espanya. Com a pianista va fer moltes gires de concerts tant a Espanya com a l'estranger. 

Amybeth McNulty va néixer a Irlanda el 7 de noviembre de 2001. És una actriu irlando-canadenca.​ És coneguda per interpretar a Anne Shirley en la sèrie de CBC/Netflix “Anne with an E”, basada en la novel·la de 1908 “Ana de las tejas verdes”, de Lucy Maud Montgomery.

9 d'octubre Setmana Mundial de l'Espai 2019 Premis Nobels de Física

Els protagonistes d’avui tenen a veure amb la Ciència. 

Tal dia com avui es van comunicar els Nobels de Física del 2019. L’astrofísic canadenc James Peebles i els suissos Michel Mayor i Didier Queloz van estar guardonats perquè els seus treballs van canviar la visió del Cosmos i el lloc de la Terra en ell.

Coincideix amb la Setmana Mundial de l’Espai (World Space Day), del 4 al 10 d’octubre. La World Space Week és una festa anual que es celebra del 4 al 10 d’octubre a més de 95 països de tot el món. La Setmana Mundial de l'Espai es defineix oficialment com "una celebració internacional de la ciència i la tecnologia, i la seva contribució a la millora de la condició humana".

La imatge d'avui és pel cartell de la Setmana Mundial de l'Espai.

4 de setembre 1882 Primer carrer il·luminat amb electricitat 1888 Patentats Càmara i rodet Kodak 1985 Descobriment de Carboni en estat pur

Avui els protagonistes són les ciències aplicades i l’astofísica.

Tal dia com avui de 1882 A Nova York (EE.UU.), amb un gran èxit i admiració general Pearl Street es converteix en el primer carrer il·luminat artificialment amb electricitat del món. Edison va ser el responsable de posar 7.200 làmpades i construir una estació elèctrica de 900 CV de potencia per mantenir-les enceses.

Per valorar el següent protagonista haurem de fer una mica d’Història i preguntar als pares i als avis perquè en l’actualitat fora dels apassionats de la fotografia clàssica ja no trobem rodets de fotografies. Tal dia com avui de 1888, George Eastman va patentar el primer rodet de fotografies i la càmara Kodak. Avui fem fotografies i les veiem en el mòbil. Són en color i poques persones les passen al paper. Però a mitjans del segle passat teníem un aparell únicament per fer fotografies: la càmera fotogràfica. Primer compraves un rodet, prèviament havies decidit si voldries fer fotografies en blanc i negre o en color perquè eren diferents. Anaves fent les fotografies al llarg del temps, els rodets eren de 24 o 36 exposicions. Quan havies fet totes les fotos es portaven a revelar. No era barat i per tant es feien comptades fotografies, de moments especials. El dependent de la botiga de fotografia agafava els rodets i els revelava o els portava a revelar. Al cap d’una setmana ja els podies anar a buscar i descobries moltes vegades que les fotografies havien quedat mogudes... i no es podien repetir. Ara, sembla ciència ficció perquè les veiem al moment i les repetim si no ens agraden o son millorables. Fem mil fotos amb els mòbils i no tenim aquells àlbums que hi ha, potser a casa dels avis... Potser val la pena pensar en quin us fem de les fotografies personals...        

Tal dia com avui de l’any 1985 a la Universitat Arrissi de Houston, Texas (els EUA), l’astroquímic Harry Kroto, al costat dels investigadors nord-americans Richard Smalley i Robert Curl, dos estudiants de postgrau, realitzen experiments tractant de convertir carboni gasós en partícules, fenomen que es produeix en les estrelles, i descobreixen casualment una nova forma de carboni en estat pur. Fins a aquest moment, tan sols es coneixen dues formes al·lotròpiques del carboni elemental: el grafit i el diamant. Aquest important descobriment obre un nou camp per a possibles aplicacions i així fabricar nous tipus de polímers, superconductors, estructures amb metalls o amb altres àtoms atrapats dins d'aquests agrupaments de carboni, a més de nous catalitzadors, productes farmacèutics i altres possibles aplicacions industrials en les quals s'obre una porta al desenvolupament de la nanotecnologia. En 1996, Kroto, Smalley i Curl es veuran agraciats amb la glòria del Premi Nobel de Química pel descobriment dels fullerens.

La imatge d’avui és una correspon al rodet Kodak. La botiga de fotos quan ens revelaven les fotos ens donaven les fotografies en paper i també els negatius.

10 de desembre 1901 Primer lliurament dels Premis Nobel

Els Premis Nobel van ser creats en el seu testament per Alfred Nobel, inventor de la dinamita i industrial suec. La seva funció és la de premiar les persones la labor de les quals hagi sigut excel·lent al llarg de la seva vida en algun dels camps premiats. Nobel va signar el seu testament al Club Suec-Noruec de París el 27 de novembre de 1895. Se sentia culpable per la seva responsabilitat com a empresari enriquit a través d'una indústria productora de dinamita el principal mercat era la mineria, però també la guerra. Aquesta pot haver estat la motivació principal del seu famós testament, potser lligat al costum de l'època de realitzar accions per fer transcendir el seu nom en morir.

La primera cerimònia d'entrega dels Premis Nobel es va celebrar en la Reial Acadèmia Sueca de Música d'Estocolm (Suècia) tal dia com avui del 1901. L'entrega dels mateixos es realitza pel Rei de Suècia i, a més del seu prestigi, suposa l'entrega de 10 milions de corones sueques (una mica més d'un milió d'euros). La finalitat d'aquesta suma és evitar les preocupacions econòmiques del guardonat perquè així puga desenvolupar millor els seus futurs treballs.

Inicialment, el rei Òscar II no estava d'acord en donar el premi a estrangers, però es diu que va canviar d'idea en adonar-se de l'enorme potencial publicitari per al país.

Els premis es concedeixen en una cerimònia celebrada anualment a la Sala de Concerts d'Estocolm, seguint el banquet a l'ajuntament el 10 de desembre, data en què Alfred Nobel va morir. El lliurament del Premi Nobel de la Pau es realitza a Oslo, Noruega. Els noms dels premiats, però, solen anunciar-los a l'octubre els diversos comitès i institucions que actuen com tribunals de selecció dels premis.

Els diversos camps en què es concedeixen premis són els següents: Física (decidit per la Reial Acadèmia Sueca de Ciències), Química (decidit per la Reial Acadèmia Sueca de Ciències), Medicina o Fisiologia (decidit per l'Institut Karolinska), Literatura (decidit per l'Acadèmia Sueca), Pau (decidit pel Comitè Nobel Noruec del Parlament Noruec).

Mentre Alfred Nobel era viu ell mateix decidia a qui se li atorgava el premi, després les institucions van acceptar fer-ho en el seu nom.

El Premi Nobel d'Economia no està proveït dels fons amb base al "Testament de Nobel" i per tant tècnicament no és un Premi Nobel (i l'actual família Nobel no l'accepta com a tal). Però es concedeix juntament amb els altres Premis Nobel. El 1968 es va decidir no afegir cap altre premi "en memòria de Nobel" en el futur. Al febrer de 1995 es va acordar que el premi de ciències econòmiques es redefiniria com un premi en ciències socials, obrint així el Premi Nobel a grans contribucions en camps com les ciències polítiques, la psicologia i la sociologia. A més, el comitè del premi de ciències econòmiques va patir canvis perquè dos membres no economistes participessin cada any en el procés de selecció (anteriorment el comitè del premi estava compost únicament per cinc economistes).

Curiositats:

Sabeu quants espanyols han rebut algun Premi Nobel? En tenim de Literatura i de Medicina i Fisiologia.

I per què no hi ha Premi Nobel de Matemàtiques? és curiós... "ma si non e vero é ben trobato"...

24 d'abril 1953 condecoració Winston Churchill 1942 neix Barbra Streisand

La història ens presenta avui dos personatges excepcionals: l’un pel seu paper a l’historia del segle XX i l’altra per la seva veu extraordinària.

Tal dia com avui de 1953, al Regne Unit, Isabel II nomena "Knight of the Garter" a Winston Churchill. Però qui va ser aquest Winston Churchil? Va ser un polític, militar i escriptor britànic que va ser Primer Ministre britànic de 1940 a 1945 i de 1951 a 1955. Àmpliament considerat com un dels més grans líders de temps de guerra del segle XX. Tenia formació com a oficial de l'Exèrcit Britànic, va ser un destacat home d'estat amb una notable oratòria, historiador, pintor i cronista. Churchill també va obtenir un càrrec en l'exèrcit britànic, va ser historiador i escriptor. Ell és l'únic primer ministre britànic, que ha guanyat el Premi Nobel de Literatura 1953) per la seva "descripció històrica i biogràfica, així com per la seva brillant oratòria en defensa dels valors humans", i va ser la primera persona a ser nomenat ciutadà honorari dels Estats Units. La seva biografia és molt interessant.  

Una dona polifacètica com poques, Barbra Streisand. va néixer el 24 d'abril de 1942 al barri novaiorquès de Brooklyn. Actriu, cantant, directora, guionista i productora, la veritat és que tot el que ha fet, ha gaudit d'excel·lents crítiques. El seu debut al cinema amb "Funny Girl", l’any 1968, ja presagiava una carrera plena d'èxits. La seva magistral interpretació en aquesta pel.lícula va ser recompensada amb un Oscar, el primer en la història dels premis que era compartit, en aquesta ocasió amb Katherine Hepburn. Sens dubte, les taules del teatre (la seva experiència en el teatre) li van aplanar el camí en el món del cinema. Moltes de les seves pel.lícules, com la famosa "Hello Dolly", han estat basades en musicals. I és que cinema i música han estat íntimament unides al llarg de la seva carrera. Va tornar a aconseguir un Oscar com a compositora de la banda sonora de la pel.lícula "Ha nascut una estrella" i va estar nominada a la millor direcció amb "El príncep de les marees ", que a més de dirigir, interpretava. La indústria discogràfica no ha estat menys generosa amb ella i el 1995 va rebre un Grammy de reconeixement a la seva carrera musical que engloba més de 60 treballs discogràfics. Carrera musical que va començar el 1963 amb "The Barbra Streisand Album". 

7 de novembre 1867 neix Marie Curie 1929 s'inaugura del MoMA de Nova York

Els nostres protagonistes són una científica i un museu.

El  7 de novembre de  1867 a Varsòvia va neixer Maria Salomea Skłodowska. Al casar-se amb Pierre Curie es va convertir en Marie Curie. Va ser una científica polonesa, nacionalitzada francesa. Pionera en el camp de la radioactivitat, va ser, entre altres mèrits, la primera persona a rebre dos premis Nobel en diferents especialitats -Física i Química- i la primera dona a ocupar el lloc de professora a la Universitat de París. En 1995 va ser sepultada amb honors en el Panteó de París pels seus propis mèrits. I fa molt poc que està (en figura de cera) al vestíbul del Cosmocaixa de Barcelona juntament amb Darwin i Einstein.

El Museum of Modern Art, més conegut pel seu acrònim MoMA, és un museu d'art situat al centre de Manhattan (Nova York), a la 11 West amb el carrer 53 i entre la Cinquena i la Sisena Avinguda. Hi podem trobar “La nit estelada” de Van Gogh, “Broadway Boogie-Woogie” de Piet Mondrian, “Les senyoretes d'Avinyó” (1907) de Pablo Picasso, “La persistència de la memòria” de Salvador Dalí i obres d'artistes nord-americans com Jackson Pollock, Andy Warhol i Edward Hopper. Va ser fundat per les filantròpiques nord-americanes Lillie P. Bliss, Mary Quinn Sullivan i Abby Aldrich Rockefeller, esposa de John D. Rockefeller Jr., per «ajudar la gent a entendre, utilitzar i gaudir de les arts visuals del nostre temps». Va obrir les seves portes al públic tal dia com avui, el 7 de novembre del 1929.

11 de maig Sant Ponç 1904 neix Dalí 1916 neix Camilo José Cela 1984 neix Andrés Iniesta

  

L’11 de maig és Sant Ponç , patró dels herbolaris , i per aquest motiu en diverses ciutats i pobles de Catalunya s’organitzen fires en les quals les herbes remeieres, la mel, els dolços, fruites en almívar i productes confitats són protagonistes. Una de les de més renom és la fira de Sant Ponç de Barcelona que es celebra al carrer de l’Hospital. També en trobareu una altra de més nova a la Rambla del Poble Sec, al carrer Blai.

Avui també recordem tres persones que han nascut tal dia com avui: Salvador Dalí, Camilo José Cela i un futbolista que va posar Fuentealbilla al mapa (aquest poble només el coneixia la gent de la zona i gràcies a ell se’l coneix a tot el món): Andrés Iniesta.

Tots el coneixem com Salvador Dalí però té un nom ben llarg i curiós: Salvador Felipe Jacinto Dalí i Domènech, marquès de Dalí de Púbol. Va néixer tal dia com avui del 1904 a Figueres. Va ser pintor, escultor, gravador, escenògraf i escriptor del segle XX. Se'l considera un dels màxims representants del surrealisme. També va ser un expert dibuixant. Va fer nombroses col·laboracions amb altres artistes audiovisuals (fotografies, cinema...). Va tenir la capacitat d’aconseguir un estil genuïnament personal. En l’aspecte personal li agradava cridar l’atenció amb comportaments extravagants. Duia un bigoti en espiral i feia una mirada com de boig...  El seu Museu a Figueres és un dels més visitats de tot Catalunya.

Tal dia com avui de 1916 va néixer a Padrón (on els pebrots, a La Corunya) un escriptor ben especial: Camilo José Cela.  Va escriure molts llibres i en estils ben diferents: novel·les, assaigs, articles a diaris... Va ser acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola durant 45 anys i guardonat, entre altres, amb el Premi Príncep d'Astúries de les Lletres el 1987, el premi Nobel de Literatura el 1989 i el premi Cervantes el 1995. Pels seus mèrits literaris, el 1996 el rei Joan Carles i li va atorgar el marquesat d'Iria Flavia, creat expressament per a ell.

I acabem  l’11 de maig de 1984 amb el naixement de Don Andrés. Andrés Iniesta Luján vas néixer al poble de Fuentealbilla, Albacete. Sabem el nom del seu poble perquè en una celebració al Camp Nou després de dir unes paraules va dir Visca el Barça i Visca Fuentealbilla!. És un futbolista que juga com a migcampista al F. C. Barcelona de la Primera Divisió d'Espanya, equip del qual és actualment capità. Té contracte fins a l'any 2018. La seva formació com a futbolista la va iniciar en les categories inferiors de l'Albacete Balompié. Amb dotze anys, el F. C. Barcelona el va fitxar portant-l’ho directament a La Masia. Va passar per les categories inferiors del F. C. Barcelona i pel F. C. Barcelona "B" abans de debutar amb el primer equip a Primera Divisió durant la temporada 2002/03. Amb la Selecció Espanyola és internacional des del 2006. Amb «la roja» llueix el dorsal número «6», amb el qual ha disputat quatre tornejos importants; Copa del Món de Futbol de 2006 del qual no van aconseguir passar de vuitens i l'Eurocopa 2008, Copa Mundial de Futbol de 2010 i Eurocopa 2012, guanyadors dels tres tornejos. Iniesta va ser l'autor de l'únic gol, al minut 116 de la Final del Mundial 2010 contra Països Baixos. Des de aquell moment se l’aplaudeix a tots els camps on juga en agraïment per la seva trajectòria i aquell golet...

23 de desembre 1881 neix Juan Ramón Jiménez

Al protagonista d’avui és un escriptor que se’l coneix per les seves inicial JRJ, es diu Juan Ramón Jiménez i es va casar amb Zenobia Camprubí (un nom que no sé per què, no he oblidat mai).

Juan Ramón Jiménez va néixer a Moguer, Huelva, el 23 de desembre de 1881. Va ser un poeta espanyol que va guanayar el Nobel de Literatura l’any 1956, pel conjunt de la seva obra. El seu text més destacat va ser la narració “Platero y yo”.  

“Platero y yo” explica poèticament la vida i la mort d’un ase, Platero. És molt famós el primer pàrraf:

“Platero es pequeño, peludo, suave; tan blando por fuera, que se diría todo de algodón, que no lleva huesos. Sólo los espejos de azabache de sus ojos son duros cual dos escarabajos de cristal negro. Lo dejo suelto y se va al prado y acaricia tibiamente, rozándolas apenas, las florecillas rosas, celestes y gualdas... Lo llamo dulcemente: ¿Platero?, y viene a mí con un trotecillo alegre, que parece que se ríe, en no sé qué cascabeleo ideal...”

La primera edició es va publicar en 1914, i en 1917 es va publicar l'edició completa, composta per 138 capítols (Editorial Calleja, Madrid). Quedava clar que Platero era un text adult, encara que per la seva senzillesa i transparència s'adeqüés perfectament a la imaginació i al gust dels nens. En alguns capítols hi ha una certa crítica social, revelant una dimensió de l'autor que molts van trigar a advertir. El mateix Juan Ramón Jiménez confirmava que no es tractava d’un llibre per infants encara que pel seu tema i per la forma ho semblés. 

Sembla que l’autor va tenir la intenció d’ampliar el text i fins i tot en va escriure una segona part que no va arribar a publicar-se.

La Fundació Juan Ramón Jiménez es crea el 7 de maig de 1987 amb la finalitat de gestionar i custodiar la Casa Museu "Zenobia i Juan Ramón", promocionar i editar estudis sobre l'obra i vida de l'autor, i custodiar els originals, documents, residències i biblioteca del poeta. Té la seva seu a la Casa Museu Zenobia i Juan Ramón.

D'ella depèn el Centre d'Estudis Juanramoniano que, entre altres funcions, cataloga els fons propis de la Fundació i els estudis dedicats al poeta, ofereix material i beques per a l'estudi de la seva obra i organitza simposis, trobades i cursos sobre Juan Ramón Jiménez i Zenòbia Camprubí.

Entre les commemoracions Juanramonianas que organitza anualment la Fundació Juan Ramón Jiménez, cal destacar:

- La concessió del Premi Hispanoamericà de poesia Juan Ramón Jiménez que concedeix anualment la "Fundació".

- La trobada anual de poesia “Voces del extremo” patrocinat per la Fundació des de 1999, i organitzat pel poeta i assagista de Moguer Antonio Oriola. Aquestes trobades s'enquadren dins del moviment poètic denominat poesia de la consciència, nova poesia social o poesia política.

Ocasionalment dintingueix a persones o entitats amb els següents distincions:

- La imposició del “Perejil de plata”, per la difusió i coneixement de l'obra del Nobel moguereño.

- Distinció com a Membre d'honor de la Fundació.

Suggeriment: avui va de lectura... heu llegit “Platero y yo”? o de geografia... sabeu on és Moguer? O on es donen els Premis Nobel? Ara pot ser un bon moment per saber-ho!

21 d'octubre 1833 neix d'Alfred Nobel

Avui recordem el naixement, l’any 1833, d’Alfred Nobel.

Els Premis Nobel van ser creats en el seu testament per Alfred Nobel, inventor de la dinamita i industrial suec. La seva funció és la de premiar les persones la labor de les quals hagi sigut excel·lent al llarg de la seva vida en algun dels camps premiats. Nobel va signar el seu testament al Club Suec-Noruec de París el 27 de novembre de 1895. Es sentia culpable per la seva responsabilitat com a empresari enriquit a través d'una indústria productora de dinamita el principal mercat de la qual era la mineria, però també ho va ser la guerra. Aquesta pot haver estat la motivació principal del seu famós testament, potser lligat al costum de l'època de realitzar accions per fer transcendir el seu nom en morir.

Alfred Nobel va néixer el 21 d'octubre del 1833 a Estocolm, Suècia, a una família d'enginyers. Va ser químic, enginyer i inventor. El 1895 Nobel va comprar la companyia Bofors dedicada a la indústria metal·lúrgica i a la fabricació d'armament, i sota la seva direcció va esdevenir un dels principals fabricants d'armament. Nobel va amassar una fortuna durant la seva vida, la major part gràcies a les seves 355 invencions, d'entre les quals destaca la dinamita com la més famosa. El 1888 Nobel va tenir la desagradable sorpresa de llegir un article en un diari francès sobre la seva mort que es titulava “El mercader de la mort és mort”. El diari l'havia confós amb el seu germà Ludvig que era qui realment havia mort a Cannes. Nobel va quedar decebut amb el que havia llegit i preocupat per com seria recordat. Aquest incident li va servir d'inspiració per canviar el seu testament. Alfred Nobel va morir el 10 de desembre del 1896 a la seva casa de San Remo, Itàlia, a l'edat de 63 anys a causa d'una hemorràgia cerebral.

Per a sorpresa de molts, al seu darrer testament demanava que la seva fortuna fos utilitzada per crear una sèrie de premis per a aquells que confereixin el “major benefici a la humanitat” en els camps de la física, la química, la pau, la fisiologia o la medicina i la literatura. Nobel va escriure diversos testaments al llarg de la seva vida. L'últim va ser escrit un any abans de morir, signat al Club Suec-Noruec de París el 27 de novembre del 1895. Nobel va donar el 94% dels seus béns, 31 milions de corones sueques, per a crear els cinc Premis. A causa del nivell d'escepticisme que envoltava el testament no va ser fins al 26 d'abril del 1897 que va ser aprovat pel Parlament de Noruega. Els executors del testament van crear la Fundació Nobel (Nobelstiftelsen) per tenir cura de la fortuna de Nobel i organitzar els premis.

Els membres del Comitè Nobel de Noruega que havien d'atorgar el Premi de la Pau van ser nomenats poc després que el testament fos aprovat pel Parlament Noruec. Les altres organitzacions que havien d'atorgar els altres premis ho van fer a continuació: l'Institut Karolinska, el 7 de juny, l'Acadèmia Sueca el 9 de juny, i la Reial Acadèmia Sueca de Ciències l'11 de juny. La Fundació Nobel va arribar a un acord sobre les directrius que s'havien de seguir per atorgar els premis. L'any 1900 la Fundació Nobel va adoptar uns nous estatuts que van ser promulgats pel rei Òscar II. El 1905 es va dissoldre la unió entre Suècia i Noruega i la responsabilitat de la concessió de Premis Nobel es va dividir entre els dos països. El Comitè Nobel de Noruega es va convertir en l'encarregat d'atorgar el Premi Nobel de la Pau mentre les institucions sueques seguien sent les responsables dels altres premis.

La primera cerimònia d'entrega dels Premis Nobel es va celebrar en la Reial Acadèmia Sueca de Música d'Estocolm (Suècia) el 1901. L'entrega dels mateixos es realitza pel Rei de Suècia i, a més del seu prestigi, suposa l'entrega de 10 milions de corones sueques (una mica més d'un milió d'euros). La finalitat d'aquesta suma és evitar les preocupacions econòmiques del guardonat perquè així pugui desenvolupar millor els seus futurs treballs.

Els premis es concedeixen en una cerimònia celebrada anualment a la Sala de Concerts d'Estocolm, i després es fa el sopar a l'Ajuntament el 10 de desembre, data en què Alfred Nobel va morir. El lliurament del Premi Nobel de la Pau es realitza a Oslo, Noruega. Els noms dels premiats, però, solen anunciar-los a l'octubre els diversos comitès i institucions que actuen com tribunals de selecció dels premis.

Els Nobels 2015 són: Svetlana Aleksiévitx el Nobel de Literatura; Arthur B. McDonald i Takaaki Kajita el Nobel de Física; Paul L. Modrich, Tomas Lindahl i Aziz Sancar el Nobel de Química; Satoshi Omura, Tu Youyou i William C. Campbell el Nobel de Medicina; Angus Deaton el Nobel d'Economia. Encara no s’ha fet saber el Premi Nobel de la Pau d’enguany.

30 de desembre 1865 neix Rudyard Kipling

Un nom: Rudyard Kipling i mil reculls de l’any que acaba..

Joseph Rudyard Kipling FRSL va neixer tal dia com avui l’any 1865. Va ser un escriptor britànic, nascut a Bombay, Índia, i conegut avui dia fonamentalment pels seus llibres infantils, com “El llibre de la selva” (The Jungle Book, 1894), i per ser el primer britànic a aconseguir un Premi Nobel de Literatura l’any 1907, a més de ser també la persona més jove en aconseguir-ne un. Entre altres honors, li va ser ofert el "British poet laureateship" i el rang de cavaller, refusant ambdues distincions.

Kipling va ser un dels escriptors en llengua anglesa més populars, tant en prosa com en vers, a les acaballes del segle XIX i les primeries del segle XX. Se’l reconeix per les seves extraordinàries dots com a narrador que fan d'ell un escriptor imprescindible. És considerat com un dels principals innovadors en l'art de la narració curta; els seus llibres per a infants han esdevingut clàssics de la literatura juvenil; i la millor part de la seva obra s'expressa amb un to narratiu molt lluminós.

Milers de reculls de notícies, personatges, cançons es veuen aquests dies per televisió, es senten per la ràdio o envaeixen la xarxa... el millor i el pitjor de l’any... i demà dotze grans de raïm i a encarar el 2015 el millor possible... Bon any a tothom!

10 de desembre 1901 atorgament dels Premis Nobel

Els Premis Nobel van ser creats en el seu testament per Alfred Nobel, inventor de la dinamita i industrial suec. La seva funció és la de premiar les persones la labor de les quals hagi sigut excel·lent al llarg de la seva vida en algun dels camps premiats. Nobel va signar el seu testament al Club Suec-Noruec de París el 27 de novembre de 1895. Se sentia culpable per la seva responsabilitat com a empresari enriquit a través d'una indústria productora de dinamita el principal mercat era la mineria, però també la guerra. Aquesta pot haver estat la motivació principal del seu famós testament, potser lligat al costum de l'època de realitzar accions per fer transcendir el seu nom en morir.

La primera cerimònia d'entrega dels Premis Nobel es va celebrar en la Reial Acadèmia Sueca de Música d'Estocolm (Suècia) tal dia com avui del 1901. L'entrega dels mateixos es realitza pel Rei de Suècia i, a més del seu prestigi, suposa l'entrega de 10 milions de corones sueques (una mica més d'un milió d'euros). La finalitat d'aquesta suma és evitar les preocupacions econòmiques del guardonat perquè així puga desenvolupar millor els seus futurs treballs.

Inicialment, el rei Òscar II no estava d'acord en donar el premi a estrangers, però es diu que va canviar d'idea en adonar-se de l'enorme potencial publicitari per al país.

Els premis es concedeixen en una cerimònia celebrada anualment a la Sala de Concerts d'Estocolm, seguint el banquet a l'ajuntament el 10 de desembre, data en què Alfred Nobel va morir. El lliurament del Premi Nobel de la Pau es realitza a Oslo, Noruega. Els noms dels premiats, però, solen anunciar-los a l'octubre els diversos comitès i institucions que actuen com tribunals de selecció dels premis.

Els diversos camps en què es concedeixen premis són els següents: Física (decidit per la Reial Acadèmia Sueca de Ciències), Química (decidit per la Reial Acadèmia Sueca de Ciències), Medicina o Fisiologia (decidit per l'Institut Karolinska), Literatura (decidit per l'Acadèmia Sueca), Pau (decidit pel Comitè Nobel Noruec del Parlament Noruec).

Mentre Alfred Nobel era viu ell mateix decidia a qui se li atorgava el premi, després les institucions van acceptar fer-ho en el seu nom.

El Premi Nobel d'Economia no està proveït dels fons amb base al "Testament de Nobel" i per tant tècnicament no és un Premi Nobel (i l'actual família Nobel no l'accepta com a tal). Però es concedeix juntament amb els altres Premis Nobel. El 1968 es va decidir no afegir cap altre premi "en memòria de Nobel" en el futur. Al febrer de 1995 es va acordar que el premi de ciències econòmiques es redefiniria com un premi en ciències socials, obrint així el Premi Nobel a grans contribucions en camps com les ciències polítiques, la psicologia i la sociologia. A més, el comitè del premi de ciències econòmiques va patir canvis perquè dos membres no economistes participessin cada any en el procés de selecció (anteriorment el comitè del premi estava compost únicament per cinc economistes).

Curiositats:

Sabeu quants espanyols han rebut algun Premi Nobel? En tenim de Literatura i de Medicina i Fisiologia.

I per què no hi ha Premi Nobel de Matemàtiques? és curiós... "ma si non e vero é ben trobato"...

12 de maig Sant Pancraç 1910 neix Dorothy Mary Crowfoot Hodgkin

Avui és Sant Pancraç. Sant Pancraç va ser un ciutadà romà convertit al cristianisme i, per no voler renunciar-hi, va ser martiritzat a Roma. S’invoca quan es necessiten diners, treball o un canvi de fortuna. A molts comerços i botigues podem trobar una imatge del sant amb una branqueta de julivert i/o amb una moneda foradada (abans hi havia la de cinquanta cèntims de pesseta que ho era) perquè proporcioni sort. Hi ha dites populars en aquest sentit: “Sant Pancraç ve amb un pa sota el braç”, “Sant Pancràç, salut i feina”, “Sant Pancràç, salut i feina pel nostre braç, i trobar qui la faci”.

Avui és també l’aniversari del naixement de Dorothy Mary Crowfoot Hodgkin una científica de quan les dones no abundaven en aquest camp. Va néixer a El Caire (avui és la capital d'Egipte però l’any 1910 formava part de l’Imperi Britànic). Va ser química i professora universitària anglesa. Va estudiar química al Somerville College de la Universitat d'Oxford i es va doctorar a la Universitat de Cambridge el 1934, on es va especialitzar en cristal.lografia, disciplina de la qual fou professora a Oxford fins que es va retirar l'any 1977. 

Hodgkin va ser pionera en la tècnica de determinació d'estructures de substàncies d'interès bioquímic mitjançant raigs X. Va convertir la insulina en el seu projecte d'investigació primària, iniciant la seva recerca l'any 1934 quan Robert Robinson li va oferir una mostra petita d'insulina cristal.lina. La difracció de raigs X a la dècada del 1930 encara no estava prou desenvolupada, per la qual cosa es va decidir a millorar la tècnica cristal.logràfica, aconseguint determinar l'estructura tridimensional de les biomolècules del colesterol l'any 1937, la penicil.lina el 1945, la vitamina B12 el 1954, la insulina el 1969, així com la de la lactoglobulina, ferritina i el virus del mosaic del tabac. 

El 1964 fou guardonada amb el Premi Nobel de Química per la determinació de l'estructura de moltes substàncies biològiques mitjançant els raigs X, convertint-se en la tercera dona en aconseguir aquest guardó després de Marie Curie i Irene Joliot-Curie.

24 d'abril 1953 condecoració a Wiston Churchil 1942 neix Barbara Streisand

La història ens presenta avui dos personatges excepcionals: l’un pel seu paper a l’historia del segle XX i l’altra per la seva veu extraordinària.

Tal dia com avui de 1953, al Regne Unit , Isabel II nomena "Knight of the Garter" a Winston Churchill. Però qui va ser aquest Winston Churchil? Va ser un polític, militar i escriptor britànic que va ser Primer Ministre britànic de 1940 a 1945 i de 1951 a 1955.   Àmpliament considerat com un dels més grans líders de temps de guerra del segle XX. Tenia formació com a oficial de l'Exèrcit Britànic, va ser un destacat home d'estat amb una notable oratòria, historiador, pintor i cronista. Churchill també va obtenir un càrrec en l'exèrcit britànic, va ser historiador i escriptor. Ell és l'únic primer ministre britànic, que ha guanyat el Premi Nobel de Literatura 1953) per la seva "descripció històrica i biogràfica , així com per la seva brillant oratòria en defensa dels valors humans", i va ser la primera persona a ser nomenat ciutadà honorari dels Estats Units. La seva biografia és molt interessant.

Una dona polifacètica com poques, Barbra Streisand. va néixer el 24 d'abril de 1942 al barri novaiorquès de Brooklyn. Actriu, cantant, directora, guionista i productora, la veritat és que tot el que ha fet, ha gaudit d'excel.lents crítiques. El seu debut al cinema amb " Funny Girl", l’any 1968, ja presagiava una carrera plena d'èxits. La seva magistral interpretació en aquesta pel.lícula va ser recompensava amb un Oscar, el primer en la història dels premis que era compartit, en aquesta ocasió amb Katherine Hepburn. Sens dubte, les taules del teatre (la seva experiència en el teatre) li van aplanar el camí en el món del cinema. Moltes de les seves pel.lícules, com la famosa "Hello Dolly ", han estat basades en musicals. I és que cinema i música han estat íntimament unides al llarg de la seva carrera. Va tornar a aconseguir un Oscar com a compositora de la banda sonora de la pel.lícula "Ha nascut una estrella" i va estar nominada a la millor direcció amb "El príncep de les marees ", que a més de dirigir, interpretava. La indústria discogràfica no ha estat menys generosa amb ella i el 1995 va rebre un Grammy de reconeixement a la seva carrera musical que engloba més de 60 treballs discogràfics. Carrera musical que va començar el 1963 amb "The Barbra Streisand Album". 

14 de març 1879 neix Albert Einstein

Albert Einstein va néixer el 14 de març del 1879. Va ser un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i nord-americà. És el científic més conegut i important del segle XX.

L'any 1905, publicà la seva Teoria Especial de la Relativitat quan encara era un jove físic desconegut, treballador de l'Oficina de Patents de Berna. A aquesta teoria hi va incorporar conceptes i fenòmens estudiats anteriorment per Henri Poincaré i Hendrik Lorentz, amb un marc teòric simple fonamentat en postulats físics senzills. Probablement, l'equació de la física més coneguda és la de l'equivalència entre massa i energia, E=mc², deduïda per Einstein com a conseqüència lògica d'aquesta teoria. Aquell mateix any publicà uns altres treballs que fonamentarien algunes de les bases de la física estadística i la mecànica quàntica.

Va guanyar el Premi Nobel de Física del 1921 per la seva explicació de l'efecte fotoelèctric i per les seves nombroses contribucions a la física teòrica, i no per la Teoria de la Relativitat. Car el científic a qui es va encomanar la tasca d'avaluar-la no la va entendre. I van témer el risc que es demostrés errònia posteriorment. En aquella època era encara considerada una mica controvertida per part de molts científics.

Malgrat que arribaria a ser un dels més importants físics teòrics, un mestre seu va dir al seu pare: "No farà mai res de profit". Interessat en les matemàtiques als 12 anys, als 15 es va sentir atret per l'àlgebra i la geometria i finalment pel càlcul infinitesimal. Tot i haver-se graduat a l'Escola Politècnica Federal de Zuric l'any 1900 com a professor de matemàtiques i física, no va poder tenir cap plaça a la universitat. Com molts d’altres en molts moments es va sentir sol, poc acompanyat... però qui té un somni, sent que té possibilitats i fa l’esforç de posar-ho en pràctica... té moltes possibilitats d’aconseguir-ho. Ens mostra que l’esforç i la constància són uns valors que ens empenyen per fer realitat els nostres projectes. 

10 de desembre 1901 es concedeixen per primera vegada els Premis Nobel

Els Premis Nobel van ser creats en el seu testament per Alfred Nobel, inventor de la dinamita i industrial suec. La seva funció és la de premiar les persones la labor de les quals ha estat excel.lent al llarg de la seva vida en algun dels camps premiats. Nobel va signar el seu testament al Club Suec-Noruec de París el 27 de novembre de 1895. Diuen que potser es sentia culpable per la seva responsabilitat com a empresari enriquit a través d'una indústria productora de dinamita el principal mercat de la qual era la mineria, però també la guerra. Aquesta pot haver estat la motivació principal del seu famós testament, potser també lligat al costum de l'època de realitzar accions per fer transcendir el seu nom en morir.

En el bloc han sortit ja diferents Premis Nobel com Marie Curie i els set premis Nobel espanyols i d’altres sortiran en breu com Nelson Mandela. També hem fet menció de les investigacions i els descobriments dels equips que treballen a l’Institut Pasteur que han merescut deu Premis Nobel de Fisiologia o Medecina. L’any 1983 es va guardonar Luc Montaigner i el seu equip pel descobriment del virus de la sida. El 1985 el reconeixement va ser per Pierre Tiollais i el seu equip per la vacuna contra l’hepatitis B. El 1989 va ser per Brigitte Guicquel i col.laboradors per l’elaboració d’un test de diagnòstic  ràpid de la tuberculosi.

Premis Nobel espanyols

A Espanya hem tingut set Premis Nobel: cinc de Literatura i dos de Medicina.

José de Echegaray (1832-1916)

Guardonat amb el Premio Nobel de Literatura l’any 1904. Home polifacètic (va ser enginyer, matemàtic, dramaturg i escriptor) se’l coneix com el matemàtic espanyol més influent del segle XIX, amb grans treballs de Geometria. Va estrenar més de 67 obres de teatre que el van portar a rebre el Premi Nobel juntament amb l’escriptor occità Frederic Mistral.

Santiago Ramón y Cajal (1852-1934)

Guardonat amb el Premi Nobel de Medicina l’any 1906. Probablement l’investigador espanyol més influent de la història. Els seus treballs van ajudar a crear la neurologia, una disciplina nova. Va rebre el premi amb el seu gran competidor Golgi.

Jacinto Benavente (1866-1954)

Guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l’any 1922. Dramaturg que va escriure en gairebé en tots els gèneres teatrals amb un estil costumista. 

Juan Ramón Jiménez (1881-1958)

Guardonat amb el Premio Nobel de Literatura l’any 1956. La seva obra més coneguda és “Platero y yo”, de 1914, que pertany a la seva primera època més sensitiva. Desprès va tenir una època més intel.lectual marcada pel seu viatge a Amèrica i una etapa on viu el seu exili a Puerto Rico.  

Severo Ochoa (1905-1993)

Guardonat amb el Premi Nobel de Medicina l’any 1959. Exiliat als Estats Units, al 1954 va descobrir l’enzim capaç de sintetitzar el ARN accedint a la clau necessària per que desprès, en paral.lel amb Nirenberg, desxifrés el codi genètic. Va compartir el Nobel amb el seu deixeble, Kornberg. Els seus darrers anys va col.laborar en la creació de la Societat Espanyola de Bioquímica.

Vicente Aleixandre (1898-1984)

Guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l’any 1977 (que no va poder recollir personalment pel seus dèbil estat de salut). Poeta espanyol de la “Generación del 27” guanyador d’importants premis nacionals des dels anys 30, entre els que destaca el “Premio Nacional de Literatura” per  l’obra “La destrucción o el amor”. 

Camilo José Cela (1916-2002)

Guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l’any 1989. Als vint anys Cela escriví el seu primer llibre de versos, “Pisando la dudosa luz del día”. Va escriure nombroses obres de narrativa sent les més conegudes “La Colmena” (1951), “La familia de Pascual Duarte”(1942), Pabellón de reposo (1943), “Viaje a la Alcarria”(1948) d’entre altres. Va rebre diferents premis com P. de la Crítica (1956), el P. Nacional de Narrativa (1984), el P. Príncep d'Asturies de les Lletres (1987), el P. Nobel de Literatura (1989) per al qual ja havia estat proposat des de 1982, el P. Planeta (1994), i el P. Cervantes (1995). B Els que el vam veure amb vida el recordem també pel seu caràcter fort i la seva gran corpulència.

14 de novembre del 1888 s'inaugura, a Paris, l'Institut Pasteur

La recerca fa avançar el món. Avui tenim com a protagonista un centre destacat arreu del món. L’Institut Pasteur és una fundació privada sense ànim de lucre inaugurada el 14 de novembre del 1888 a través d’una subscripció internacional per tal de que Louis Pasteur  d’éxtengués la vacuna de la ràbia, desenvolupés l’estudi de les malalties infeccioses i  posés al servei de la comunitat científica els resultats obtinguts en les diferents recerques. 

Actualment l’Institut Pasteur està format per 32 seus en els cinc continents. Les seves investigacions es centren principalment en malalties com: la ràbia, la pesta, la diftèria, el tètanus, el tifus, la febre groga,  la tuberculosis, la poliomielitis, l’hepatitis B i la sida. 

Les investigacions i els descobriments dels equips que hi treballen han merescut deu Premis Nobel de Fisiologia o Medecina. L’any 1983 es va guardonar Luc Montaigner  i el seu equip pel descobriment del virus de la sida. El 1985 el reconeixement va ser per Pierre Tiollais i el seu equip per la vacuna contra l’hepatitis B. El 1989 va ser per Brigitte Guicquel i col.laboradors per l’elaboració d’un test de diagnòstic  ràpid de la tuberculosi.

En aquest moment en el qual la crisi afecta també a la recerca trobem experiències de micromecenatge que fan que estudis que, lamentablement, s’haurien d’eliminar per manca de fons puguin seguir endavant. Hi ha un estudi curiós de cria d’àliga reial en captivitat per augmentar les poblacions autòctones al centre d’Espanya  que ha acudit al micromecenatge per tirar endavant la seva investigació amb èxit.

7 de novembre 1867 neix Marie Curie

Marie Curie va unir al més alt nivell les paraules dona i ciència i fins avui cap altra dona ha obtingut dos Premis Nobels en dues categories diferents. Nascuda a Varsòvia va acabar estudiant a la Sorbona de Paris. El 1893 es llicencià en física, amb el primer lloc de la seva promoció;  treballant i estudiant alhora va fer la seva segona carrera, i al 1894 obtingué la llicenciatura en matemàtiques, amb el número dos de la seva promoció. Per  tant estem parlant d’una alumna brillant amb una gran força de voluntat i un gran esperit científic.

La seva biografia és molt interessant perquè ens mostra una persona molt generosa ( dos detalls: va treballar per pagar-li els estudis a la seva germana durant dos anys i no va registrar el procés d'aïllament del radi perquè la comunitat científica pogués investigar sense obstacles), decidida, positiva, constant i perseverant.

Marie va trobar en l’amor en Pierre Curie però també un col·laborador científic de qui podria aprendre. Es van trobar pel seu interès pel magnetisme. El 1895, van descobrir els raigs X i el 1896 descobriren la radioactivitat natural. Marie fou animada per Pierre perquè realitzés la seva tesi doctoral basant-se aquest últim descobriment. Desprès de la doble titulació va fer el doctorat. Va ser la segona dona a tenir un doctorat. No havia de ser gens fàcil viure en aquest món clarament d’homes. 

El matrimoni Curie va descobrir el poloni, en record de la seva Polònia natal, al  juliol de 1898 i el radi, anomenat així per la radiació que desprenia, al desembre  del mateix any. El matrimoni va durar onze anys fins a la mort de Pierre i quan va ser possible la seva filla Irene es va afegir a la investigació junt amb la seva mare.I curiosament uns anys més tard també va rebre, junt amb el seu marit, un Premi Nobel de Química.

L'any 1903 fou guardonada amb el Premi Nobel de Física, amb Pierre Curie i Henri Becquerel, en reconeixement als extraordinaris serveis rendits en les seues investigacions conjuntes sobre els fenòmens de radiació descoberta per Henri Becquerel.

L'any 1911 va rebre el Premi Nobel de Química en reconeixement als seus serveis en l'avanç de la química pel descobriment dels elements radi i poloni, l'aïllament del radi i l'estudi de la naturalesa i compostos d'aquest element.

En honor al matrimoni Curie, l'element químic de la taula periòdica amb nombre atòmic 96, descobert l'any 1944, va rebre el seu nom: curi (Cm).

Avui, en el món occidental podem trobar dones per tot arreu. Però no sempre ha estat així. En un món d’homes ella es va saber fer un lloc. En el segle XX podem  observar algunes dones que es van obrir camí en les seves especialitats. Marie Curie ho va fer, sense soroll però a un pas molt ferm en  el món de la Ciència.