Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pink Floyd. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pink Floyd. Mostrar tots els missatges

divendres, 17 de març del 2023

17 de març Sant Patrick 1973 The Dark Side of the Moon de Pink Floyd 1997 S'inaugura la Stampida a Port Aventura

 

Avui parlarem de Sant Patrick, patró d’Irlanda; d’un disc molt famós de Pink Floyd i d’una de les muntanyes russes de Port Aventura.


Avui es celebra la diada de Sant Patrici (en irlandès, Lá Fhéile Pádraig, en anglès, Saint Patrick's Day o Feast of Saint Patrick) és la festa patronal d'Irlanda, en honor del seu sant patró, Patrici d'Irlanda, que se celebra el 17 de març. És una festa oficial des de començaments del segle XVII  i diada festiva d'ençà el 1903. En origen, era una festa de caràcter catòlic, però amb el temps ha anat evolucionant gradualment a una festa secular de la cultura irlandesa i en certa manera una mena de diada nacional. Se sol celebrar també als pubs irlandesos que no estan situats a Irlanda i a països amb comunitats d'immigrants irlandesos, o d'origen irlandès, importants, especialment al continent americà.

La festa religiosa cau sempre durant la quaresma i algunes famílies irlandeses tenen com a tradició saltar-se les restriccions alimentàries que li són pròpies la diada de Sant Patrici. La seva celebració cristiana es fa en dilluns quan el 17 de març cau en diumenge. Està associada amb símbols com el color verd, tot i que en origen era el blau, i el shamrock o trèvol, que segons la llegenda era usat per Sant Patrici per a explicar la Santíssima Trinitat als seus deixebles. Per això és tradició portar alguna cosa de color verd o posar-se un trèvol a la solapa. Actualment, des de finals del segle XX, se solen fer rues de disfresses i festes que actualment duren, des de 2006, cinc dies, i que inclouen concerts, teatre i altres manifestacions d'arts escèniques al carrer, a més de focs artificials. A partir dels anys 90 del segle XX s'aprofita aquesta data per a organitzar fires i festivals que mostren la cultura irlandesa.


The Dark Side of the Moon és el vuitè disc d'estudi del grup britànic de rock progressiu Pink Floyd. Va ser llançat el 17 de març de 1973 als Estats Units i el 24 de març del mateix any al Regne Unit, i és considerat per molts com el millor àlbum del grup. L'àlbum està construït a partir de les idees que Pink Floyd havia explorat en els seus concerts i anteriors enregistraments. La temàtica de l'àlbum inclou el conflicte, l'avarícia i els diners, l'envelliment i la malaltia mental. The Dark Side of the Moon va ser un èxit immediat, arribant als Estats Units al lloc més alt de la llista Billboard 200 durant una setmana. Va romandre a les llistes 749 setmanes (catorze anys), de les quals 591 de manera consecutiva, essent així l'àlbum que més temps ha romàs en llistes de la història. Amb una estimació de vendes de 45 milions de còpies, és l'àlbum amb més èxit de Pink Floyd i un dels més venuts a escala mundial de la historia (concretament el tercer). Ha estat remasteritzat i reeditat en dues ocasions, a més d'haver estat versionat per diverses bandes. De l'àlbum se'n van extreure dos senzills: «Money» i «Us and Them». També se'n van fer edicions especials per al 20è i el 30è aniversari, aquest últim en un CD amb so 5.1. A més del seu èxit comercial, podria dir-se que The Dark Side of the Moon és l'àlbum més popular entre els seguidors i crítics, i apareix sovint a les llistes de millors àlbums de tots els temps. El tema «Money» va situar Pink Floyd en el primer lloc de les llistes de vendes i és, amb «All you need is love» dels Beatles, els únics títols amb signatura rítmica 7/4 que han assolit el número u en vendes.


Tal dia com avui de 1997 a Port Aventura s’inaugura la muntanya russa: Stampida. L’atracció Stampida de Port Aventura és molt més que una muntanya russa de fusta. Rememora el sistema que feien servir els primers colonitzadors per conquerir el terreny: qui hi arriba primer, se’l queda! Als afores del poble de Penitence, a Port Aventura World, hi ha l’espectacular Stampida, una muntanya russa de fusta construïda per les famílies Connery i Cranberry. Una família està representada per una vagoneta vermella i l’altra, per una vagoneta blava. En aquestes vagonetes rivalitzaven per aconseguir terrenys nous. Una atracció d’un quilòmetre de recorregut amb pujades i baixades que et tallaran la respiració mentre viatges a 70 km/h. Per poder-hi pujar has de mesurar com a mínim 1 metre i 40 centímetres.

La imatge d'avui és per la portada del disc de Pink Floyd. Us suggerim que l'escolteu, és ben especial...



dijous, 17 de març del 2022

17 de març Sant Patrick, patró d'Irlanda 1973 llançament de The Dark Side of the Moon 1997 s'inaugura la Stampida


Avui parlarem de Sant Patrick, patró d’Irlanda; d’un disc molt famós de Pink Floyd i d’una de les muntanyes russes de Port Aventura.


Avui es celebra la diada de Sant Patrici (en irlandès, Lá Fhéile Pádraig, en anglès, Saint Patrick's Day o Feast of Saint Patrick) és la festa patronal d'Irlanda, en honor del seu sant patró, Patrici d'Irlanda, que se celebra el 17 de març. És una festa oficial des de començaments del segle XVII  i diada festiva d'ençà el 1903. En origen, era una festa de caràcter catòlic, però amb el temps ha anat evolucionant gradualment a una festa secular de la cultura irlandesa i en certa manera una mena de diada nacional. Se sol celebrar també als pubs irlandesos que no estan situats a Irlanda i a països amb comunitats d'immigrants irlandesos, o d'origen irlandès, importants, especialment al continent americà.

La festa religiosa cau sempre durant la quaresma i algunes famílies irlandeses tenen com a tradició saltar-se les restriccions alimentàries que li són pròpies la diada de Sant Patrici. La seva celebració cristiana es fa en dilluns quan el 17 de març cau en diumenge. Està associada amb símbols com el color verd, tot i que en origen era el blau, i el shamrock o trèvol, que segons la llegenda era usat per Sant Patrici per a explicar la Santíssima Trinitat als seus deixebles. Per això és tradició portar alguna cosa de color verd o posar-se un trèvol a la solapa. Actualment, des de finals del segle XX, se solen fer rues de disfresses i festes que actualment duren, des de 2006, cinc dies, i que inclouen concerts, teatre i altres manifestacions d'arts escèniques al carrer, a més de focs artificials. A partir dels anys 90 del segle XX s'aprofita aquesta data per a organitzar fires i festivals que mostren la cultura irlandesa. 


The Dark Side of the Moon és el vuitè disc d'estudi del grup britànic de rock progressiu Pink Floyd. Va ser llançat el 17 de març de 1973 als Estats Units i el 24 de març del mateix any al Regne Unit, i és considerat per molts com el millor àlbum del grup. L'àlbum està construït a partir de les idees que Pink Floyd havia explorat en els seus concerts i anteriors enregistraments. La temàtica de l'àlbum inclou el conflicte, l'avarícia i els diners, l'envelliment i la malaltia mental. The Dark Side of the Moon va ser un èxit immediat, arribant als Estats Units al lloc més alt de la llista Billboard 200 durant una setmana. Va romandre a les llistes 749 setmanes (catorze anys), de les quals 591 de manera consecutiva, essent així l'àlbum que més temps ha romàs en llistes de la història. Amb una estimació de vendes de 45 milions de còpies, és l'àlbum amb més èxit de Pink Floyd i un dels més venuts a escala mundial de la historia (concretament el tercer). Ha estat remasteritzat i reeditat en dues ocasions, a més d'haver estat versionat per diverses bandes. De l'àlbum se'n van extreure dos senzills: «Money» i «Us and Them». També se'n van fer edicions especials per al 20è i el 30è aniversari, aquest últim en un CD amb so 5.1. A més del seu èxit comercial, podria dir-se que The Dark Side of the Moon és l'àlbum més popular entre els seguidors i crítics, i apareix sovint a les llistes de millors àlbums de tots els temps. El tema «Money» va situar Pink Floyd en el primer lloc de les llistes de vendes i és, amb «All you need is love» dels Beatles, els únics títols amb signatura rítmica 7/4 que han assolit el número u en vendes.


Tal dia com avui de 1997 a Port Aventura s’inaugura la muntanya russa: Stampida. L’atracció Stampida de PortAventura és molt més que una muntanya russa de fusta. Rememora el sistema que feien servir els primers colonitzadors per conquerir el terreny: qui hi arriba primer, se’l queda! Als afores del poble de Penitence, a PortAventura World, hi ha l’espectacular Stampida, una muntanya russa de fusta construïda per les famílies Connery i Cranberry. Una família està representada per una vagoneta vermella i l’altra, per una vagoneta blava. En aquestes vagonetes rivalitzaven per aconseguir terrenys nous. Una atracció d’un quilòmetre de recorregut amb pujades i baixades que et tallaran la respiració mentre viatges a 70 km/h. Per poder-hi pujar has de mesurar com a mínim 1 metre i 40 centímetres. 


La imatge d'avui és per la portada del disc de Pink Floyd. Us suggerim que l'escolteu, és ben especial...



dimarts, 24 de març del 2020

24 de març 1905 mor Jules Verne 1949 neix Joaquim M. Puyal 1973 "The Dark side of the moon" de Pink Floyd


Avui tres temes que m’apassionen: Juli Verne, Joaquim M. Puyal i Pink Floyd... és pot demanar més?

Tal dia com avui al 1905 va morir Jules Verne conegut com el pare de la ciència ficció. Va ser un escriptor francès conegut especialment per novel·les on apareixen molts temes de ciència-ficció i un nombre considerable d'invents tècnics. Una de les seves idees era la «novel·la de la ciència»: escriure aventures basades en els invents i avenços científics i tècnics. El que per ell era ciència ficció ja a finals del segle XX s’anaven convertint en realitat. L’únic dels seus llibres que continua sent ficció és el Viatge al centre de la Terra.  Diuen que és el segon autor més traduït de tots els temps, després d'Agatha Christie. Però de ben segur que és una persona ben interessant amb una combinació prodigiosa de curiositat científica i esperit literari.

Joaquim M. Puyal és la veu de les retransmissions de futbol en català de Catalunya Radio des de fa molts i molts anys. Va néixer tal dia com avui del 1949. Ell és filòleg però es va iniciar en les retransmissions esportives Ràdio Barcelona l’any 1968 però en aquell moment es feien en castellà. En aquesta llengua va radiar més de 500 partits. Durant molts anys demostrà el seu estil seriós, rigorós i educat, fins i tot en les retransmissió futbolístiques, en les quals ha assolit crear un estil allunyat del crit gratuït, que ha creat escola entre molts narradors esportius. El 5 de setembre de 1976 fou el primer a retransmetre en català un partit de futbol a Espanya des que es fes durant la República. El programa "Futbol en català" va comptar des del principi amb el patrocini de "La Caixa", que va sufragar totes les despeses del programa. El programa es va convertir ràpidament en un programa de gran audiència. L'any 1985 va deixar Ràdio Barcelona per fitxar per Catalunya Ràdio amb tot el seu equip, entre els quals destacaven Antoni Bassas i Eduard Boet. Des d'aquell moment, i durant trenta anys, no ha deixat de narrar en català cap ni un dels partits oficials disputats pel FC Barcelona. El 4 de juliol de 2018 anuncià que ja no seguiria retransmetent els partits del Barça, després de 50 anys dedicant-s'hi i més de 3.000 partits retransmesos.

Avui a més és l’aniversari d’aquell penal que va parar Urruti i que d’una manera espontània va celebrar el mestre Puyal amb el famós "Urruti t'estimo!". Aquesta parada donava pas a la primera lliga que guanyava el Barça després d’onze anys sense títols.

També un dia com avui de l’any 1973 es va llançar al Regne Unit el disc "The Dark side of the moon" de Pink Floyd. Una setmana abans ja s'havia publicat als EUA, era el novè àlbum d'estudi per Pink Floyd, que amb un Alan Parsons impecable en l'enginyeria de so es convertiria en un punt de referència per a la música contemporània. Un àlbum considerat com "clàssic" gràcies a la perfecta fusió de l'electrònica, les noves músiques, el blues, el rock ... El seu títol original era "Eclipsi (A piece For Assorted Lunatics), ja que s'havien assabentat, i els va molestar moltíssim , que un grup anomenat "Medicine Head" haguessin gravat un disc anomenat "Dark side of the moon", però després del fracàs d'aquests van seguir amb la seva idea. En set setmanes es va enregistrar aquest disc que compta amb llegendes i mites musicals "Money", "Time" o "Us and Them". Del temps, dels diners, dels conflictes armats, de les malalties, del naixement, de la mort ... temes tractats d'una manera tan sublim que per això la revista Rolling Stone situa "The dark side of the moon" en el lloc 43 en "Els 500 millors àlbums de tots els temps". Per mi  també va ser especial va ser el meu disc preferit, dels primers que vaig comprar amb els meus diners... aquest disc forma part de la meva història...però avui ha saltat barreres generacionals i apassiona també a joves de Molins de Rei... oi?



dijous, 13 de febrer del 2020

13 de febrer 1883 mor Richard Wagner 1973 "The Darkside of the moon" de Pink Floyd l'1 al Billboard 1999 mor Carles Sabater



Avui la protagonista és la Música amb tres noms ben diferents: Richard Wagner, Pink Floyd i Carles Sabater.

A Venècia l’any 1883 va morir Richard Wagner que era un compositor d'òpera, director d'orquestra i teòric musical alemany. Creador del drama musical i renovador del gènere operístic, Wagner va ampliar l'horitzó del teatre líric en establir les bases d'una òpera alemanya, en la qual l'acció dramàtica era més important que el virtuosisme vocal. A Barcelona, al Gran Teatre del Liceu hi havia un grup d’aficionats a la música de Wagner, els wagnerians. Es van representar des de l’inici d’aquest teatre nombroses òperes d’aquest compositor. “L’holandès errant”, “Tannhäuser”, “Lohengrin”, “Tristany i Isolda”, “Els mestres cantaires de Nuremberg”,  “L'or del Rin”, “La Valquíria”, “El capvespre dels déus”, “Parsifal”....

El disc “The Dark side of the moon”(1973) de Pink Floyd es converteix en l’àlbum de rock que més setmanes s'ha mantingut, fins aquest moment, en les listes de Billboard, on s'hi va estar durant 741 setmanes consecutives. Contenia temes com “Time”, “Money”, “Us and them”. És un rock simfònic molt interessant. 

Tal dia com avui l’any 1999 a Vilafranca del Penedès va morir Carles Sabater, el cantant de Sau i actor. Va tenir una vida dedicada a l'art, interpretant diverses obres de teatre, musicals, pel·lícules, i alhora formant part com a cantant del grup de música Sau. En Carles va treballar juntament amb el guitarrista, pianista i amic Pep Sala en el grup anomenat Sau. Un dels seus èxits més importants s’ha convertit en un himne, una de les cançons d’amor més cantades.... “Boig per tu”. El grup Sau es va crear el 1987 i es va disoldre el 1999, a causa de la mort sobtada del cantant d'una aturada cardiorespiratòria en el primer concert de la gira "XII" a Vilafranca del Penedès.


Suggeriment: El d'avui és tan fàcil... escolteu música. Conèixer aquests tres noms a partir de les seves obres és fer que no morin mai i que ens alimentin l'esperit.



dimarts, 30 d’abril del 2019

30 d'abril 1789 inici de construcció de Washington 1931 inauguració Empire State 1977 Madres de la Plaza de Mayo 1988 "Dark side of the moon" de Pink Floyd


Avui acabem el mes d'abril i parlarem d’Arquitectura, de Justícia i de Música.

Al 1789 seguint els planells de l’enginyer francès Pierre l'Enfant, s’inicia la construcció de la ciutat de Washington amb la seu del govern federal. D’aquesta manera s’acaba amb la  disputa entre Nova York i Filadèlfia per ser la capital. L'Enfant va preparar un pla bàsic per a Washington DC el 1791 que consistia a edificar una ciutat d'estil barroc, que era el dominant en moltes de les ciutats que es van planificar en aquella època a Europa i als Estats Units. El pla incorporava àmplies avingudes, a les quals desembocaven els carrers principals per mitjà de grans rotondes, que proporcionen vistes d'importants monuments. Com a capital dels Estats Units, a Washington s'hi troben la Casa Blanca (oficina de la branca executiva del govern nord-americà) i el Capitoli (seu de la branca legislativa). A més de ser seu del govern, és un centre turístic molt important, amb monuments memorials als presidents Abraham Lincoln, Thomas Jefferson i George Washington. 

Seguint amb l’arquitectura tal dia com avui de 1931 es va inaugurar l’Empire State a la Cinquena Avinguda de Nova York. Té 381 metres d’alçada i 102 plantes de luxe. Fins el 1972 serà l’edifici més alt del món. Aquest tipus d'edificis s'anomenen gratacels. Aquest ha estat el protagonista callat de moltes pel.lícules.

Parlem de Justícia en majúscules quan ens referim a  les que es coneixen internacionalment com les “Madres de la Plaza de Mayo”. Avui, amb el pas dels anys, ja són las “Abuelas de la Plaza de Mayo” però no han perdut l’esperança ni la força per continuar lluitant. Tal dia com avui del 1977 a Buenos Aires, la capital de l’Argentina, Azucena Villafor de Vicenti i 13 mares més es varen manifestar per primera vegada i amb gran valentia a la Plaza de Mayo, davant de la seu del govern  (Casa Rosada), per a sol.licitar informació dels seus fills segrestats, torturats i assassinats por la dictadura militar. Com que no les deixen agrupar-se ni parar-se, elles van  començar a caminar al voltant de piràmide que hi ha a la plaça. Caminen en fila de dues persones perquè un grup de tres estava prohibit i porten un mocador blanc al cap en record dels seus fills desapareguts i ho fan tots els dijous de 15.30 a 16h..

La Música, avui la posa el grup Pink Floyd. Al 1988 el seu àlbum "Dark side of the moon" va sortir de la llista dels 200 àlbums més venuts de Billboard. La notícia és que ho va fer desprès de set-centes vint-i-cinc setmanes, o sigui gairebé catorze anys. Es calcula que des de que es va editar s’han venut d’aquest disc més de quaranta milions de còpies. Parlem, naturalment per la època, del disc de vinil.


dilluns, 18 de gener del 2016

18 de gener Sants Adam i Eva 1535 fundació de Lima 1973 s'enregistra "Dark side on the moon"


Avui 18 de gener destaquem tres blocs: uns patrons curiosos, la fundació de la ciutat de Lima i l’inici de l’enregistrament de “Dark side of the moon” de Pink Floyd.

Comencem amb els Sants Adam i Eva, sastres i jardiners els van tenir com patrons per ser els primers de fer els seus oficis.  És curiós perquè amb aquesta definició potser també ho podrien ser de més professionals, oi?

Continuem amb la ciutat de Lima que és la capital de la República del Perú. Es troba situada a la costa central del país, a la vora de l'oceà Pacífic, conformant una extensa i populosa àrea urbana coneguda com Lima Metropolitana, que limita amb el desert costaner i estesa sobre les valls dels rius Chillón, Rímac i Lurín. Segons el cens peruà de 2007, Lima comptava amb més de 7,6 milions d'habitants; nota 1 mentre que el seu aglomeració urbana comptava amb més de 8,5 milions d'habitants.

El 18 de gener de 1535, es va efectuar la fundació espanyola amb el nom de “Ciudad de los Reyes” a la regió agrícola coneguda pels indígenes com Limaq, nom que va adquirir amb el temps. Va ser la capital del Virregnat del Perú i la més gran i important ciutat d'Amèrica del Sud durant el règim espanyol. Després de la Independència va passar a ser la capital de la República.

A l'actualitat la ciutat de Lima es considera el centre polític, cultural, financer i comercial del país. A nivell internacional, és la tercera àrea metropolitana més poblada d'Hispanoamèrica, a més la ciutat ocupa el cinquè lloc dins de les ciutats més poblades d'Amèrica Llatina i és una de les trenta aglomeracions urbanes més poblades del món. 

I per últim, tal dia com avui de l’any 1973 Pink Floyd inicia l’enregistrament de “Dark side of the moon”. Els estudis Abbey Road de Londres van ser testimoni de l’enregistrament d'una de les obres mestres d'aquest grup, que va comptar per al projecte amb Alan Parsons com a enginyer de so. Va ser, sens dubte, el disc de més èxit de Pink Floyd, i va estar 741 en el més alt de Billboard 200, la llista americana d'àlbums. “Dark side of the moon” era el vuitè àlbum del grup després de “Obscured by clouds” (1972). Gràcies a ell van aconseguir obrir-se forat en el mercat musical. Rock psicodèlic, jazz i una fusió entre el blues i el soul, són els ritmes que poblen aquest disc en què apareixen temes com “Eclipse” o “The great gig in the sky”.


Suggeriments: Avui més música. Escoltar el disc que recordem avui pot ser molt interessant. És bo sentir música diferent perquè ens poden agradar altres estils o, si més no, coneixerem coses noves... 


dimarts, 24 de març del 2015

24 de març 1905 mor Jules Verne 1949 neix Joaquim M. Puyal 1973 apareix "The dark side of the moon"


Avui tres temes que m’apassionen: Juli Verne, Joaquim M. Puyal i Pink Floyd... és pot demanar més?

Tal dia com avui al 1905 va morir Jules Verne conegut com el pare de la ciència ficció. Va ser un escriptor francès conegut especialment per novel·les on apareixen molts temes de ciència-ficció i un nombre considerable d'invents tècnics. Una de les seves idees era la «novel·la de la ciència»: escriure aventures basades en els invents i avenços científics i tècnics. El que per ell era ciència ficció ja a finals del segle XX s’anaven convertint en realitat. L’únic dels seus llibres que continua sent ficció és el Viatge al centre de la Terra.  Diuen que és el segon autor més traduït de tots els temps, després d'Agatha Christie. Però de ben segur que és una persona ben interessant amb una combinació prodigiosa de curiositat científica i esperit literari.

Joaquim M. Puyal és la veu de les retransmissions de futbol en català de Catalunya Radio des de fa molts i molts anys. Ell és filòleg però es va iniciar en les retransmissions esportives Ràdio Barcelona l’any 1968 però en aquell moment es feien en castellà. En aquesta llengua va radiar més de 500 partits. En aquests moments demostrà el seu estil seriós, rigorós i educat, fins i tot en les retransmissió futbolístiques, en les quals ha assolit crear un estil allunyat del crit gratuït, que ha creat escola entre molts narradors esportius. El 5 de setembre de 1976 fou el primer a retransmetre en català un partit de futbol a Espanya des que es fes durant la República. El programa "Futbol en català" va comptar des del principi amb el patrocini de "La Caixa", que va sufragar totes les despeses del programa. El programa es va convertir ràpidament en un programa de gran audiència. L'any 1985 va deixar Ràdio Barcelona per fitxar per Catalunya Ràdio amb tot el seu equip, entre els quals destacaven Antoni Bassas i Eduard Boet. Des d'aquell moment, i durant trenta anys, no ha deixat de narrar en català cap ni un dels partits oficials disputats pel FC Barcelona. Avui a més és l’aniversari d’aquell penal que va parar Urruti i que d’una manera espontània va celebrar el mestre Puyal amb el famós "Urruti t'estimo!". Aquesta parada donava pas a la primera lliga que guanyava el Barça després d’onze anys sense títols.


També un dia com avui de l’any 1973 es va llançar al Regne Unit el disc "The Dark side of the moon" de Pink Floyd. Una setmana abans ja s'havia publicat als EUA, era el novè àlbum d'estudi per Pink Floyd, que amb un Alan Parsons impecable en l'enginyeria de so es convertiria en un punt de referència per a la música contemporània. Un àlbum considerat com "clàssic" gràcies a la perfecta fusió de l'electrònica, les noves músiques, el blues, el rock ... El seu títol original era "Eclipsi (A piece For Assorted Lunatics), ja que s'havien assabentat, i els va molestar moltíssim , que un grup anomenat "Medicine Head" haguessin gravat un disc anomenat "Dark side of the moon", però després del fracàs d'aquests van seguir amb la seva idea. En set setmanes es va enregistrar aquest disc que compta amb llegendes i mites musicals "Money", "Time" o "Us and Them". Del temps, dels diners, dels conflictes armats, de les malalties, del naixement, de la mort ... temes tractats d'una manera tan sublim que per això la revista Rolling Stone situa "The dark side of the moon" en el lloc 43 en " Els 500 millors àlbums de tots els temps ". Per mi  també va ser especial va ser el meu disc preferit, dels primers que vaig comprar amb els meus diners... aquest disc forma part de la meva història...però avui ha saltat barreres generacionals i apassiona també a joves de Molins... oi?

divendres, 13 de febrer del 2015

13 de febrer 1883 mor Richard Wagner 1973 Disc Pink Floyd 1999 mor Carles Sabater


Avui la protagonista és la Música amb tres noms ben diferents: Richard Wagner, Pink Floyd i Carles Sabater.

A Venècia l’any 1883 va morir Richard Wagner que era un compositor d'òpera, director d'orquestra i teòric musical alemany. Creador del drama musical i renovador del gènere operístic, Wagner va ampliar l'horitzó del teatre líric en establir les bases d'una òpera alemanya, en la qual l'acció dramàtica era més important que el virtuosisme vocal. A Barcelona, al Gran Teatre del Liceu hi havia un grup d’aficionats a la música de Wagner, els wagnerians. Es van representar des de l’inici d’aquest teatre nombroses òperes d’aquest compositor. “L’holandès errant”, “Tannhäuser”, “Lohengrin”, “Tristany i Isolda”, “Els mestres cantaires de Nuremberg”,  “L'or del Rin”, “La Valquíria”, “El capvespre dels déus”, “Parsifal”....

El disc “The Dark side of the moon”(1973) de Pink Floyd es converteix en l’àlbum de rock que més setmanes s'ha mantingut, fins aquest moment, en les listes de Billboard, on s'hi va estar durant 741 setmanes consecutives. Contenia temes com “Time”, “Money”, “Us and them”. És un rock simfònic molt interessant. 

Tal dia com avui l’any 1999 a Vilafranca del Penedès va morir Carles Sabater, el cantant de Sau i actor. Va tenir una vida dedicada a l'art, interpretant diverses obres de teatre, musicals, pel·lícules, i alhora formant part com a cantant del grup de música Sau. En Carles va treballar juntament amb el guitarrista, pianista i amic Pep Sala en el grup anomenat Sau. Un dels seus èxits més importants s’ha convertit en un himne, una de les cançons d’amor més cantades.... “Boig per tu”. El grup Sau es va crear el 1987 i es va disoldre el 1999, a causa de la mort sobtada del cantant d'una aturada cardiorespiratòria en el primer concert de la gira "XII" a Vilafranca del Penedès.

dimecres, 30 d’abril del 2014

30 d'abril 1789 Wasington D.C. 1931 Empire State 1977 les Madres de la Plaza de Mayo 1988 Pink Floyd


Avui parlarem d’Arquitectura, de Justícia i de Música.

Al 1789 seguint els planells de l’enginyer francès Pierre l'Enfant, s’inicia la construcció de la ciutat de Washington amb la seu del govern federal. D’aquesta manera s’acaba amb la  disputa entre Nova York i Filadèlfia per ser la capital. L'Enfant va preparar un pla bàsic per a Washington DC el 1791 que consistia a edificar una ciutat d'estil barroc, que era el dominant en moltes de les ciutats que es van planificar en aquella època a Europa i als Estats Units. El pla incorporava àmplies avingudes, a les quals desembocaven els carrers principals per mitjà de grans rotondes, que proporcionen vistes d'importants monuments. Com a capital dels Estats Units, a Washington s'hi troben la Casa Blanca (oficina de la branca executiva del govern nord-americà) i el Capitoli (seu de la branca legislativa). A més de ser seu del govern, és un centre turístic molt important, amb monuments memorials als presidents Abraham Lincoln, Thomas Jefferson i George Washington. 

Seguint amb l’arquitectura tal dia com avui de 1931 es va inaugurar l’Empire State a la Cinquena Avinguda de Nova York. Té 381 metres d’alçada i 102 plantes de luxe. Fins el 1972 serà l’edifici més alt del món. Aquest tipus d'edificis s'anomenen gratacels. Aquest ha estat el protagonista callat de moltes pel.lícules.

Parlem de Justícia en majúscules quan ens referim a  les que es coneixen internacionalment com les “Madres de la Plaza de Mayo”. Avui, amb el pas dels anys, ja són las “Abuelas de la Plaza de Mayo” però no han perdut l’esperança ni la força per continuar lluitant. Tal dia com avui del 1977 a Buenos Aires, la capital de l’Argentina, Azucena Villafor de Vicenti i 13 mares més es varen manifestar per primera vegada i amb gran valentia a la Plaza de Mayo, davant de la seu del govern  (Casa Rosada), per a sol.licitar informació dels seus fills segrestats, torturats i assassinats por la dictadura militar. Com que no les deixen agrupar-se ni parar-se, elles van  començar a caminar al voltant de piràmide que hi ha a la plaça. Caminen en fila de dues persones perquè un grup de tres estava prohibit i porten un mocador blanc al cap en record dels seus fills desapareguts i ho fan tots els dijous de 15.30 a 16h..

La Música, avui la posa el grup Pink Floyd. Al 1988 el seu àlbum "Dark side of the moon" va sortir de la llista dels 200 àlbums més venuts de Billboard. La notícia és que ho va fer desprès de set-centes vint-i-cinc setmanes, o sigui gairebé catorze anys. Es calcula que des de que es va editar s’han venut d’aquest disc més de quaranta milions de còpies. Parlem, naturalment per la època, del disc de vinil.

dilluns, 24 de març del 2014

24 de març 1905 mor Juli Verne 1949 neix Joaquim Maria Puyal 1973 llençament del disc de Pink Floyd "The dark side of the moon"


Els protagonistes del dia d’avui saben fer servir les paraules i la música per a comunicar.  

L’escriptor francès Juli Verne va morir tal dia com avui i se’l considera com un dels  pares de la ciència ficció. Va imaginar coses impossibles en el seu moment però que ara s’han fet realitat. Ens venen al cap un nombre limitat d¡obres però va escriure cinquanta-cinc novel.les (podeu consultar el llistat d’obres a la wikipèdia) . Títols com “la Volta al món en vuitanta dies”, “Vint-i-cinc mil llegues de viatge submarí”, o “De la terra a la Lluna” s’han fet realitat. L’únic que encara no s’ha fet realitat ha estat “Viatge al Centre de la Terra”, de moment ningú hi ha arribat. És el segon escriptor més traduït del món després d’Agatha Christie.

Joaquim Maria Puyal es llicencià en filologia romànica a la Universitat de Barcelona, i posteriorment amplià els seus estudis amb una llicenciatura en Ciències de la Informació a la Universitat Autònoma de Barcelona. Des de 1976 ha desenvolupat tota la seva carrera en llengua catalana, convençut que el treball dels periodistes podia contribuir de forma decisiva a la normalització lingüística del català, després dels quaranta anys de repressió del règim franquista. És el nom d’un periodista que molts associem a Catalunya Ràdio, més exactament a les retransmissió del futbol en català. Però va començar fent  futbol en castellà i va narrar més de 500 partits fins que el 5 de setembre de 1976 ell va retransmetre el primer partit en català des de la república. Moltes de les seves expressions s’han fet un lloc en el vocabulari periodístic des de la bimba fins a jugar-s’hi un pèsol passant pel “Urruti t’estimo”o per l’”escapolir-se de l’escomesa”. Ell ha estat present, i ens hi ha fet estar a molts, en els grans moments del barcelonisme: Sevilla, Paris, Basilea, Wembley, Roma... ens els bons moments i en els dolents ell, ha estat allà i ha fet que molts veiessin la tele tot sentint en Puyal. La meva àvia, la meva mare l’admiràven, veien i sentien el Barça a través de les seves paraules. Però és molt més que això. Professionalment també ha treballat a la televisió (va començar a Miramar i ha presentat o dirigit programes com el "Vostè Pregunta",  “La vida en un xip”,  “Un tomb per la vida”, “Tres pics i repicó” i “El joc del segle”) i ha escrit llibres i donat classes... i ha fet molta feina callada des de una voluntària privacitat. L’any 2011 va ser escollit català de l’any i ha rebut nombrosos premis al llarg de la seva llarga trajectòria. Avui fa 65 anys, espero que segueixi fent-nos gaudir amb les retransmissions i amb el seu bon fer.  Per molts anys, mestre!        

Pink Floyd acabava de publicar un impecable “Allan Parsons Project” i en set setmanes van enregistrar un àlbum clàssic “The dark side of the moon” gràcies a la fusió de la música electrònica i el rock, el blues... amb cançons tan importants com “Money”, “Time, “The great Gig In the sky” o “Us and Them”. Del temps, dels diners, dels conflictes armats, de les malalties, del neixament, de la mort… temes tractats d’una manera tan exquisida que fan que la prestigiosa revista Rolling Stone situa a “The dark side of the moon” en el lloc 43 dels “500 millos àlbums de tots els temps”.

La música i la paraula són mitjans per comunicar. Fem los servir amb propietat (correctament i amb cura).