31 de maig Dia Mundial sense Tabac 1852 Neix Julius Richard Petri Mare de Déu del Pilar

Avui tenim dos somnis protagonistes per acabar el mes de maig: el somni d’un món sense fum i el de poder observar alló tan repetit que necessitem microscopis.

Cada any, el 31 de maig, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i organismes associats celebren el Dia Mundial sense Tabac per posar èmfasi en els riscos sanitaris inherents al consum de tabac i per promoure polítiques eficaces que contribueixin a dissuadir d’aquest consum en qualsevol de les seves formes.

La campanya també serveix com a crida a l’acció, ja que s’aposta per polítiques eficaces per reduir el consum de tabac i s’hi implica les parts interessades de diferents sectors en les activitats de control del tabac.

Avui es celebra el Dia sense Fum. Es voldria que moltes persones deixessin de fumar. S'ha fet un llarg camí perquè era impensable que no es fumés a les escoles, als bars, als cinemes... i avui ja s'està treballant perquè es deixi de fumar al carrer, a les platges i fins i tot als cotxes particulars. És un problema molt seriós de salut pública.

Tal dia com avui de 1852 va néixer Julius Richard Petri, que va ser un microbiòleg alemany que va inventar les plaques que porten el seu nom, les plaques de Petri, que es fan servir als laboratoris.

La placa de Petri o placa de cultiu és un recipient rodó, de vidre o poliestirè amb tapadora en el mateix material, de diferents diàmetres (essent més comuns els diàmetres al voltant de deu centímetres), de fons baix, amb una coberta de la mateixa forma que la placa, però una mica més gran de diàmetre, perquè es pugui col·locar damunt i tancar el recipient. Fou inventada per Julius Richard Petri, el 1887. S'utilitza en els laboratoris principalment en el cultiu de bacteris o altres microorganismes, tot cobrint el fons amb diferents medis de cultiu (per exemple un gel d'agar) segons el microorganisme que es vol cultivar.

El Mes de Maig l'església el dedica a la Mare de Déu. Nosaltres hem recordat 31 advocacions de la Mare de Déu. Avui és el torn de la Mare de Déu del Pilar és una Mare de Déu catòlica, patrona de la Hispanitat, venerada a la Basílica del Pilar de Saragossa a la qual dona nom.2019. La seva onomàstica se celebra el 12 d'octubre. Diu la llegenda que la Verge Maria, que llavors vivia a Jerusalem, l'any 40 es va aparèixer a Saragossa a l'apòstol Jaume, encoratjant-lo en la seva predicació; s'aparegué sobre un pilar de pedra, que quedà com a testimoni del miracle i es conservà des de llavors a l'església que s'aixecà en honor de la Mare de Déu, actual basílica.

30 de maig Dia de les Illes Canàries Virgen de la Candelaria

 

El 30 de maig és el Dia de Canàries. Aquest és un dia festiu en totes les illes de Canàries. Es commemora en aquest dia, l'aniversari de la primera sessió del Parlament de Canàries amb seu a la ciutat de Santa Cruz de Tenerife, que va tenir lloc el 30 de maig de 1983.

Canàries és un arxipèlag de l'oceà Atlàntic que conforma una comunitat autònoma espanyola, amb estatus de nacionalitat histórica. És, a més, una de les regions ultraperifèriques de la Unió Europea. Es compon de set illes principals: El Hierro, La Gomera, la Palma i Tenerife, que formen la província de Santa Cruz de Tenerife; i Gran Canària, Fuerteventura i Lanzarote, que constitueixen la província de Las Palmas. També formen part de Canàries els territoris insulars de l'arxipèlag Chinijo (La Graciosa, Montaña Clara i Alegranza), i l'illot de Lobos, tots ells pertanyents a la província de Las Palmas.

L'arxipèlag està situat al nord d'Àfrica, a prop de les costes del sud del Marroc i del nord del Sàhara, entre les coordenades 27º 37 'i 29º 25' de latitud nord i 13º 20 'i 18º 10' de longitud oest. A causa d'aquesta situació, Canàries s'utilitza durant l'hivern boreal l'hora de Greenwich (UTC ± 0) i durant l'estiu boreal una més (UTC + 1), amb una hora de diferència respecte a la resta de l’estat. L'illa de Fuerteventura dista uns 95 km de la costa africana. La distància a la massa continental europea és d'uns 940 km -del illot d'Alegranza al cap de Sant Vicente-. Per la seva situació geogràfica, les Canàries són la regió més austral i occidental d'Espanya.

Tal com estableix l'Estatut d'Autonomia, la capitalitat de la comunitat autònoma és compartida entre les ciutats de Santa Cruz de Tenerife i Las Palmas de Gran Canària; la seu del president del Govern autonòmic alterna entre ambdues per períodes legislatius,  sent la seu del vicepresident diferent de la del president. El Parlament està a Santa Cruz de Tenerife, mentre que la seu de la Delegació del Govern es situa a las Palmas de Gran Canària, existint a més una Subdelegació del Govern a cadascuna de les dues ciutats. Així mateix, hi ha un equilibri entre les dues capitals pel que fa a seus de conselleries i institucions públiques encara que la resta de l'administració autonòmica es troba en la seva pràctica totalitat duplicada entre les dues ciutats. Per la seva banda, a la ciutat de San Cristóbal de la Laguna es troba la seu del Consell Consultiu de Canàries, que és el suprem òrgan consultiu.

El Mes de Maig l'església el dedica a la Mare de Déu. Nosaltres recordarem 31 advocacions de la Mare de Déu. Avui, cm no podía ser d’una altra manera, és el torn de la Virgen de Candelaria o Mare de Déu de la Candela, coneguda popularment com la Morenita, és la patrona de les Canàries i una de les set patrones de les comunitats autònomes d'Espanya. La seva imatges a la Basílica de Nostra Senyora de la Candelaria (Candelaria, Tenerife) és un símbol per a Canàries i s'ha convertit en un punt de pelegrinatge per a creients i de visita obligada per als turistes. La seva festa se celebra cada 2 de febrer i 15 d'agost, en aquestes festes milers de pelegrins van a la seva basílica per a participar en la missa solemne, les processons i altres actes. En la nit del 14 al 15 d'agost es realitza la Pelegrinatge a Candelaria amb gents vingudes de totes les illes i de fora d'elles, i per descomptat de Tenerife. Aquesta és una caminada a peu des dels diferents municipis de l'illa fins al santuari de la verge.

29 de maig 1953 Primera pujada a l'Everest 2017 Killian Jornet Mare de Déu de Núria

La muntanya més alta del món és la nostra protagonista, i també els qui fan cim...

La muntanya Everest, també coneguda al Nepal com “El front del cel”, al Tibet com “Mare de l'univers”,  és la muntanya més alta del planeta Terra, amb una altura de 8.848 metres sobre el nivell del mar. Està localitzada a la serralada de Mahalangur Himal, al continent asiàtic, i marca la frontera entre la Xina i el Nepal. El massís inclou els pics veïns Lhotse, 8.516 m; Nuptse, 7.855 m i Changtse, 7.580 m.

Els primers esforços documentats a aconseguir el cim de l'Everest van ser fets per muntanyencs britànics. Amb Nepal denegant l'accés als estrangers per aquell temps, els britànics van fer diversos intents per la ruta de l'aresta nord del costat tibetà. Després que la primera Expedició Britànica de reconeixement a l'Everest de 1921 va arribar tot just als 7.000 m pel Coll Nord; l'expedició de 1922 va aconseguir 8.320 m per la ruta de l'aresta nord, sent la primera vegada que un humà escalava per sobre dels 8.000 m. La tragèdia els va colpejar durant el descens quan set portadors van morir en un allau. L'Expedició britànica a l'Everest de 1924 va resultar el major misteri de l'Everest fins al dia d'avui: George Mallory i Andrew Irvine van fer un atac final al cim el 8 de juny, però mai van tornar, generant un debat sobre si van ser els primers a arribar al cim. Van ser vistos aquest dia a la part alta de la muntanya, però van desaparèixer entre els núvols, i no van ser tornats a veure, fins que el cos de Mallory va ser trobat el 1999 a 8.155 m a la cara nord. 

Tal dia com avui de 1953 l’expedició Britànica amb Tenzing Norgay i Edmund Hillary van aconseguir el primer ascens oficial usant la ruta de l'aresta sud-est. Tenzing havia arribat a 8.595m un any abans com a membre de l'Expedició Suïssa a l'Everest de 1952. L'equip de muntanyencs xinesos compost per Wang Fuzhou, Gongbu i Qu Yinhua van aconseguir el primer ascens documentat del pic des de la Aresta Nord el 25 de maig de 1960.

Des de llavors molts escaladors, moltes expedicions han fet l’Everest. Però aquests dies hem conegut una gesta excepcional protagonitzada per en Kílian Jornet.

Però qui és aquest noi? Kílian Jornet i Burgada neix a Sabadell l’any 1987. És un esquiador de muntanya i corredor de muntanya català. Esportista especialment prolífic, ha estat campió del món d'esquí de muntaya el 2010 i el 2011, i campió del món de curses de muntanya del 2007 al 2010 i també del 2012 al 2014. És especialment conegut per haver guanyat en tres ocasions (2008, 2009 i 2011) l'Ultra-Trail du Mont Blanc i la Pierra Menta (2008, 2010 i 2011). Jornet també s'ha proclamat vencedor en dues ocasions del Grand Raid de l'illa de la Reunió, la Diagonale des Fous (2010 i 2012), ha guanyat en 8 ocasions la marató Zegama-Aizkorri, i ha entrat en primera posició a totes les edicions del Giir di Mont entre 2008 i 2011, cursa que també va vèncer el 2014. A més, també ha batut nombrosos rècords de temps i distàncies, com el del Tahoe Rim Trail, el de la Hardrock 100 (en tots dos sentits), el del GR20 (2009), el de l'ascens i el descens del Kilimanjaro o el de diversos cims emblemàtics del planeta gràcies al projecte Summits of my Life. És àmpliament reconegut com un dels millors atletes de tots els temps en la seva disciplina, i l'any 2014 la revista National Geographic el distingí com l'aventurer de l'any.

Per si tot això fos poc... L'any 2017 va pujar dues vegades a l’Everest en una setmana. Us deixo amb les narracions del seu blog que podeu trobar a http://www.kilianjornet.cat/

“Jornet fa cim, el 22 de maig, en solitari a la muntanya més alta del món (8.848m) sense oxigen, sense utilitzar cordes fixes i d’una sola tirada. Amb aquest ascens, que forma part del projecte Summits of My Life, ha establert una nova marca de velocitat de 26h des del Camp Base de l’Everest (5.100) fins al cim, a 8.484m.” però no es va trobar bé, tenia problemes estomacals i no en va quedar satisfet...

Però això no és tot. “Kílian Jornet va escalar el 27 de maig la cara nord de l’Everest (8.848m) per segona vegada en una setmana. Per fer-ho no va utilitzar ni oxigen, ni cordes fixes i ho va fer d’una sola tirada. Amb aquesta ascenció Jornet repeteix cim al sostre del món cinc dies després d’haver-hi pujat per primera vegada i explicava: “Estic molt emocionat d’haver pogut fer cim altra vegada! Avui m’he trobat bé, tot i que feia molt vent i m’ha costat força avançar. Fer dues vegades cim a l’Everest en una setmana i sense oxigen crec que estableix una nova línea de possibilitats en alpinisme i estic molt content d’haver-ho pogut dur a terme ”, explicava Jornet”.

El Mes de Maig l'església el dedica a la Mare de Déu. Nosaltres recordarem 31 advocacions de la Mare de Déu. Avui és el torn duna Mare de Déu de muntanya, la Mare de Déu de Núria és una imatge de Maria, mare de Jesús, que hi ha a la Vall de Núria, municipi de Queralbs al Ripollès. És la patrona principal de la diòcesi d'Urgell juntament amb Sant Ermengol d'Urgell i també patrona del Pirineu català. La imatge de la Mare de Déu de Núria que avui en dia es venera és una talla datada del segle XII o XIII. Es tracta d'una talla en fusta d'estil romànic.La coronació canònica de la Mare de Déu de Núria va tenir lloc l'any 1965. La seva festivitat se celebra el 8 de setembre. L'església del santuari de Núria va rebre el 10 d'octubre de 2014 del Papa Francesc el títol de Basílica menor, després de la petició feta per l'arquebisbe d'Urgell Joan Enric Vives.

 

28 de maig 1914 s'obre al públic la Biblioteca de Catalunya Virgen de los Ojos Grandes

 

La Biblioteca de Catalunya és una institució catalana que té com a principal missió formar la Bibliografia Catalana amb l'adquisició dels fons bibliogràfics impresos a Catalunya.

Va ser creada l'any 1907 com a biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans. Tal dia com avui de 1914 va ser oberta al públic, en temps de la Mancomunitat de Catalunya en la seva seu al Palau de la Generalitat. La seva actual directora és Eugènia Serra. El 1931 va passar a ocupar bona part dels edificis de l'antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona, un conjunt del segle XV, propietat de l'Ajuntament de Barcelona. Actualment, la Biblioteca ocupa una superfície total de 8.820m², i té un fons aproximat de tres milions d'exemplars, i a part de la seu central té altres locals externs, a Barcelona mateix i a l'Hospitalet de Llobregat. L'any 1981 la Biblioteca de Catalunya esdevé Biblioteca Nacional de Catalunya, segons la Llei de Biblioteques aprovada pel Parlament, i com a tal assumeix la recepció, la conservació i la difusió del Dipòsit Legal de Catalunya. Acull fons d'Enric Prat de la Riba, Marià Aguiló, Jacint Verdaguer, Isidre Bonsoms, Joaquim Furnó, Eduard Toda, entre altres.

Actualment disposa de 1.500 metres lineals de prestatgeria de lliure accés, amb 20.000 volums, i 49.000 metres més de dipòsit, i uns 3 milions de documents. Està situada al carrer Hospital 56 i té uns 300.000 usuaris anuals.

Actualment Catalunya compta amb dues xarxes de biblioteques públiques: la de la Diputació i  la Xarxa de Biblioteques municipal que depèn dels diferents Ajuntaments. Podem anar a les biblioteques a llegir, a fer deures...

Avui les nostres biblioteques són espais amplis i lluminosos amb una zona infantil. Conviden a llegir i a fer silenci... S'hi fan activitats d'animació a la lectura per grans i petits...   Coneixeu la biblioteca més propera al vostre domicili? Podeu emportar-vos-en llibres en préstec o altres materials com DVDs, jocs... Els únics documents que estan exclosos de préstec són els volums de les enciclopèdies, els diccionaris i els manuscrits (documents especials). 

El Mes de Maig l'església el dedica a la Mare de Déu. Nosaltres recordarem 31 advocacions de la Mare de Déu. Avui és el torn de la Virgen de los Ojos Grandes és la patrona de la ciutat de Lugo i la catedral està consagrada al seu nom. La seva festivitat és el 15 d'agost. Alfons X el Savi li va dedicar el seu cántiga LXXVII, en la qual descriu la curació d'una dona que va demanar a la Verge la salut, que va recobrar en la pròpia catedral de Lugo, als peus de la Verge.

27 de maig 1878 Neix Isadora Duncan Santa María de la Vega

La protagonista d’avui va ser una dona amb una vida molt complicada però que va ser la creadora de la Dansa Moderna. Dora Angela Duncanon va néixer a San Francisco, tal dia com avui, el 27 de maig de 1878. Més coneguda com Isadora Duncan, fou una ballarina i coreògrafa nord-americana considerada per molts com la creadora de la Dansa Moderna. Isadora era una nena solitària i retreta que acostumava a jugar en la platja mentre observava el mar. La seva fascinació pel moviment de les onades seria la llavor del seu art en els anys posteriors. La nena Isadora imaginava llavors moviments de mans i peus que acompanyaven les onades de la badia de San Francisco, i que seria l'origen del seu peculiar estil de dansa. La influència del mar i els seus jocs infantils es recullen en la seva Autobiografia, publicada al 1927. Excèntrica, fora de normes en la seva vida i en la seva professió. Va ballar als Estats Units, a França, a Rússia, a l’Argentina i malgrat va tenir moltes crítiques sobretot dels puristes que no volien que es trenqués el ballet finalment va ser reconeguda arreu del món.

Heu vist alguna vegada un ballet o una representació de danses tradicionals o dansa moderna o contemporània o potser de hip hop.... Potser és el moment de cercar al You Tube... La dansa és una expresió que uneix tècnica i art. Clàssic o modern el ball requereix de molts assajos i d'una bona preparació física. Pot ser un bon moment pèr veure un fragment de "El llag dels cignes" o d'"El Trencanous", alguna actuació d'un esbart de casa nostre com l'Esbart Martinenc, alguna actuació del ballet nacional o de companyies com la de Sol Picó o alguna actuació d'Isadora Duncan, la nostra protagonista d'avui,....

El Mes de Maig l'església el dedica a la Mare de Déu. Nosaltres recordarem 31 advocacions de la Mare de Déu. Avui és el torn de la Santa María de la Vega (de manera col·loquial, Virgen de la Vega) és l'advocació de la Mare de Déu patrona de Salamanca. La seva festivitat és el dia 8 de setembre, dia en què comencen les fires de la ciutat. La Virgen de la Vega, és la patrona de la ciutat de Salamanca des de fa segles. Compte la llegenda que la Verge va ajudar als habitants de Salamanca i els va defensar de l'assalt de les tropes que volien envair-la en 1706 durant la Guerra de Successió Espanyola. La talla d'aquesta verge, d'estil romànic, era la titular del monestir de Salamanca de Santa María de la Vega, situat en l'horta del riu Tormes, pertanyent als canonges regulars dependents dels de Sant Isidoro de Lleó. Davant la ruïna d'aquesta església, va ser traslladada a una altra i més tard al convent de Sant Esteban, on va romandre de 1842 a 1904 que és quan es va instal·lar definitivament en l'altar major de la Catedral Vella. 

25 de maig 1881 Mor Pedro Calderon de la Barca 1859 Neix Sir Conan Doyle 1977 S'estrena la Guerra de les Galaxies Mare de Déu del Remei

Els protagonistes d’avui són creadors: Pedro Calderón de la Barca, Athur Conan Doyle i George Lucas.

Tal dia com avui de 1881 va morir un escriptor barroc: Pedro Calderón de la Barca. És un autor dramàtic de la literatura espanyola en llengua castellana enquadrat dins l'anomenat Segle d'or espanyol. Va ser sacerdot, famós escriptor de la cort i autor d'obres de teatre (tragèdies, comèdies i actes sacramentals). Algunes de les seves obres més conegudes són El alcalde de Zalamea i La vida es sueño. Els temes de Calderón són els típics del barroc i estan envoltats de pessimisme existencial. Es pregunta sobre què és la realitat, sobretot tenint en compte els enganys de la societat, ja que tota la vida sembla un somni. L'individu està asfixiat pels convencionalismes i les enveges, que no el deixen ser lliure ni mantenir els seus principis, entre els quals destaca l'honor. La religió ocupa un paper central: defensa una pietat autèntica i respectuosa amb els dogmes del catolicisme. L'amor apareix com el motor de l'acció per als personatges, caracteritzats per un parell de trets del seu caràcter que els fan propers a l'arquetip. Les seves obres més famoses són: “La vida es sueño” y “El alcalde de Zalamea” però també va escriure “El médico de su honra”, “La dama duende” y “El gran teatro del mundo”.

Tal dia com avui de 1859 va néixer Arthur Ignatius Conan Doyle. Us sona el nom? Va ser un escriptor escocès, creador del famós detectiu Sherlock Holmes. Va estudiar medicina i va tenir la seva pròpia consulta. Es dedicava a la literatura d'una manera no professional, fins que l'èxit li va arribar amb una de les obres més famoses: el detectiu Sherlock Holmes. A part de les conegudes obres de Sherlock Holmes, Conan Doyle posseeix una bibliografia que inclou novel·les històriques, cròniques de guerra i contes de misteri, entre d'altres. Podem llegir-ne molts títols en català com “Estudi en escarlata” (A Study in Scarlet, 1887), “El signe dels quatre” (The Sing of Four, 1890),  “Aventures de Sherlock Holmes” (conté tretze històries) (The Adventures of Sherlock Holmes, 1892),  “Memòries de Shelock Holmes” (conté onze històries) (The Memoirs of Sherlock Holmes, 1894), “El retorn de Sherlock Holmes” (conté tretze històries) (The Return of Sherlock Holmes, 1905), “El gos dels Baskerville” (The Hound of the Baskervilles, 1902), “La vall de la por” (The Valley of Fear, 1915), “Els darrers aplaudiments” (conté vuit històries) (His Last Bow, 1917), “Els arxius de Sherlock Holmes” (conté dotze històries) (The Case-Book of Sherlock Holmes, 1927)... El 1902 va rebre el títol de Sir.

La guerra de les galàxies (Star Wars en anglès) és una sèrie de pel·lícules de ciència-ficció creades pel guionista, productor i director George Lucas. La primera pel·lícula “Una nova esperança”, va comptar amb els actors Mark Hamill, Harrison Ford, Carrie Fisher i Alec Guinness entre d'altres i, tot i que va tenir nombroses dificultats durant la producció, 20th Century Fox es va encarregar finalment de la seva distribució. La seva estrena va ser el 25 de maig de 1977. Va passar a convertir-se en un fenomen de la cultura popular mundialment i la seva influència ha estat reconeguda per nombrosos cineastes. L'èxit de la pel·lícula va fer que Lucas s'involucrés en el finançament de les dues seqüeles que van completar l'anomenada «trilogia original», “L'Imperi contraataca” i “El retorn del jedi”, a les quals es van incorporar nous actors com Billy Dee Williams, Frank Oz i Ian McDiarmid. Van ser estrenades en intervals de 3 anys.

Setze anys després va arribar als cinemes “The Phantom Menace”, la primera pel·lícula d'una nova trilogia centrada en els anys previs a l'anterior i l'única de la saga en no ser traduïda al català. Liam Neeson, Ewan McGregor, Natalie Portman, Jake Lloyd, Hayden Christensen, Samuel L. Jackson i Christopher Lee van ser alguns dels principals membres del repartiment, que també va comptar amb la presència d'alguns actors de la trilogia original. “L'atac dels clons” i “La venjança dels Sith”, estrenades novament en intervals de tres anys, van completar una saga que va recaptar aproximadament 5.510 milions de dòlars nord-americans entre les sis pel·lícules, convertint-la en la tercera franquícia més rendible de tots els temps per darrere de les franquícies de James Bond i Harry Potter, sense considerar la inflació. L'octubre de 2012, The Walt Disney Company va adquirir els drets de Lucasfilm per un pressupost de 4000 milions de dòlars, i va anunciar la producció d'una nova trilogia cinematogràfica. 

La saga cinematogràfica de Star Wars ha derivat en altres mitjans, com ara: llibres, sèries de televisió, videojocs, còmics i jocs de rol. Aquests suplements conformen el denominat «Univers expandit», a partir del qual s'ha desenvolupat de manera significativa el material fictici de la saga. 

L’estrena d’aquesta primera Star Wars va ser tot un esdeveniment a casa nostra. En aquell moment les estrenes ens arribaven molt més tard... Tenia una crítica fantàstica i tothom volia veure-ho personalment. Hi havia llargues cues als cinemes. Aquesta pel·lícula era diferent a tot el que s’havia vist fins el moment. Molts recorden amb emoció que ells la van veure en aquell moment i sernse voler es van enganxar a la saga i avui les van vist un munt de vegades, remasteritzades i pulides però la perfecció tècnica actual no és comparable amb l'emoció de la primera. Als patis de les escoles els infants jugaven amb imaginàries espases laser i es feien col·leccions de cromos que de ben segur que alguns conserven encara com un tresor.

El Mes de Maig l'església el dedica a la Mare de Déu. Nosaltres recordarem 31 advocacions de la Mare de Déu. Avui és el torn de la Mare de Déu del Remei, Verge del Remei, Nostra Senyora del Remei o simplement el Remei és una advocació mariana commemorada en el calendari litúrgic catòlic el segon diumenge d'octubre (a Caldes de Montbui, el tercer) i és advocada de les parteres i una verge en honor de la qual se celebren a Catalunya molts aplecs i romiatges. La mare de Déu del Remei és una de les que gaudeixen de més veneració a Catalunya. A més de demanar-li bon consell i remei en casos de malaltia, hom la reclama en tota mena de tribulacions i trasbalsos. Una de les invocacions més freqüents era perquè afavorís el moment del part. Moltes de les imatges de la Mare de Déu del Remei duien una cinta de seda de colors, de l'alçada de la imatge, la qual, posada damunt del cos de la partera, deien que ajudava a infantar. Com que aquestes cintes tenien molta demanda, finalment es va acabar venent cintes amb virtut remeiera a les ermites i capelles advocades al remei. Hi havia dones que es portaven elles mateixes la cinta, la qual creien que prenia virtut en tocar la imatge de la Mare de Déu. A més de les cintes, també es tenien per virtuosos els mantells i els rosaris que duien les imatges, els quals es podien llogar als santuaris mitjançant una almoina. Els vells saludadors, adobadors, oracionaires, salmaires i tots aquells que es dedicaven a guarir per art i sense ciència, tenien per patrona la Mare de Déu del Remei. La Mare de Déu del Remei també és la patrona de la ciutat d'Alacant (País Valencià). A Alacant és considerada com a alcaldessa perpètua de la ciutat. A més, rep l'ofrena més antiga dels Països Catalans el 21 i 22 de juny amb motiu de les Fogueres de Sant Joan. 

24 de maig 1883 S'obre al tràfic del Pont de Brooklyn 1956 Primer Festival d'Eurovisió Mare de Déu de Lluc

Avui parlem d'enginyeria i música.

Tal dia com avui de 1883 es va obrir al tràfic el Pont de Brooklyn de Nova York. El Pont de Brooklyn (conegut inicialment com a "Pont de Nova York i Brooklyn") uneix els barris de Manhattan i Brooklyn a la ciutat de Nova York. Va ser construït entre el 1870 i el 1883 i, en el moment de la seva inauguració era el pont penjat més gran del món (mesura 1.825 metres de llarg, i la llum entre piles és de 486,3 metres, rècord de llum fins que el 1889 es va construir el Forth Bridge, amb una llum màxima de 521m. També va ser el primer suspès mitjançant cables d'acer. Des de llavors, s'ha convertit en un dels símbols més importants de Nova York. En el moment de la seva inauguració, el pont de Brooklyn era el pont penjant més llarg del món (un 50% més llarg que cap construït anteriorment). A més, durant molts anys les torres que el sostenen a banda i banda van ser les estructures més altes de l'hemisferi occidental. Actualment, el pont disposa de sis carrils per a vehicles (excepte camions i autobusos, i una passarel·la independent per a bicicletes i vianants. Des dels anys 80, està il·luminat per les nits per a accentuar la seva silueta.

Sis mesos després de la seva inauguració es va produir una tragèdia. Una dona que pujava les escales d'accés per la part de Manhattan va ensopegar i va cridar al caure. El crit va desencadenar el rumor que el pont s'enfonsava. El pànic i l'allau posterior va provocar la mort de 12 persones i 35 ferides greus. La desconfiança cap a la resistència del pont va quedar superada un any després quan l'empresari circense P. T. Barnum va desfilar pel pont juntament amb una manada de 21 elefants

Tal dia com avui de l'any 1956 es va celebrar a Lugano (Suiza) el primer Festival de la Cançó d'Eurovisió. La cantant suissa Lyss Assia va guanyar la primera edició amb la cançó "Refrain". El Festival de la Cançó d'Eurovisió és un concurs musical televisiu, que té lloc anualment, des de la seva creació l'any 1956, i que està produït per la Unió Europea de Ràdio i Televisió (EBU - UER), a través dels ens públics de televisió que hi actuen com a membres actius d'aquesta organització i hi ha dos paisos convidats: Austràlia i Israel. Cada televisió escull un artista o grup que la representi amb una cançó, que haurà de ser interpretada en directe durant el concurs per tots els canals de televisió que hi participen. Un cop han actuat tots els representants, es dóna un període de temps per tal que els teleespectadors votin la seva actuació preferida; des de 2009 els països també empren jurats que decideixen el 50% de la votació final. Els vots es recompten a cada país de forma independent, i s'organitzen en 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10 i 12 punts, corresponents a les deu actuacions més votades a cada país pel conjunt del seu jurat i el seu televot. El concurs s'ha celebrat ininterrompudament des de 1956, de manera que ja porta gairebé seixanta edicions. De fet, l'octubre de l'any 2005 se'n va celebrar el 50è aniversari amb un show en què es va recordar la memòria de l'esdeveniment i es va escollir quina havia estat la millor cançó de la seva història (Waterloo del grup suec ABBA). Aquest bagatge i els èxits que ha anat assolint, han produït la creació del moviment "eurofan", que actualment compta amb una gran quantitat de llocs web dedicats al Festival i permeten el seu seguiment durant tot l'any i no només les setmanes prèvies a l'esdeveniment, com passava anteriorment. El Festival d'Eurovisió actualment serveix a molts països per obrir-se al món i donar-se a conèixer. Això fa que a la darrera dècada s'hagin enregistrat moltes noves incorporacions, fins a assolir la xifra rècord de 43 participants en les edicions de 2008 i 2011. 

Quan només podíem veure un canal de televisió en aquest país el Festival d’Eurovisió era una festa de gran nomenada que es vivia en família al voltant del televisor. Pregunteu l’experiència a aquells que tenen entre quaranta i vuitanta anys... segur que us explicaran un munt d’anècdotes...

El Mes de Maig l'església el dedica a la Mare de Déu. Nosaltres recordarem 31 advocacions de la Mare de Déu. Avui és el torn de la Mare de Déu de Lluc és la patrona de l'illa de Mallorca. Per molts historiadors i religiosos, és la patrona de l'arxipèlag Balear. És una de les verges morenetes del catolicisme i es troba dins la basílica del monestir de Lluc a Escorca. És una imatge medieval de 61 cm de llargària. A la Verge de Lluc se l'anomena afectuosament a les Balears "La Moreneta". Hi ha altres verges negres conegudes d'aquesta manera, com la Mare de Déu de Montserrat (Patrona de Catalunya) o la Mare de Déu de la Candelera a Tenerife (Patrona de les illes Canàries).

23 de maig 1707 Neix Carl Linnaeus Mare de Déu dels Desemparats

El protagonista d’avui és un ordenador de la natura. Va donar nom a les plantes i als animals. La nomenclatura científica va començar amb ell. Avui que està tant de moda les intel·ligències múltiples podríem dir que Linneo (amb qualsevol de les seves formes) és el naturalista per excel·lència.  

Carl Linnaeus (llatinitzat com a Carolus Linnaeus, també conegut després del seu ennobliment com a Carl von Linné) va néixer a Suècia el 23 de maig del 1707. Va ser un botànic, científic, metge, i zoòleg suec que establí els fonaments del sistema modern de la nomenclatura binomial. És considerat el pare de la taxonomia moderna i conegut com un dels pares de l'ecologia moderna.

Linné nasqué a la regió rural de Småland, al sud de Suècia. Realitzà gran part dels estudis superiors a la Universitat d'Uppsala i, cap al 1730, començà a impartir conferències sobre botànica. Visqué a l'estranger entre el 1735 i el 1738, i als Països Baixos estudià i publicà una primera edició del seu Systema Naturae; en tornar a Suècia es convertí en professor de botànica a Uppsala. Durant la dècada del 1740 dugué a terme diverses expedicions a través de Suècia per trobar i classificar plantes i animals. A les dècades del 1750 i del 1760, continuà recollint i classificant animals, plantes i minerals, publicant diversos volums sobre el tema.

Al moment de la seva mort era reconegut com un dels científics més importants de tot Europa. El filòsof suís Jean-Jacques Rousseau li envià el missatge: "Digueu-li que no conec un home més gran sobre la faç de la Terra". L'escriptor alemany Goethe escrigué: "Amb l'excepció de Shakespeare i Spinoza, no conec ningú, entre els que ja no viuen, que m'hagi influït més intensament". L'autor suec Strindberg escrigué: "Linné era en realitat un poeta que acabà esdevenint naturalista". Entre altres reconeixements, Linné ha estat anomenat Princeps Botanicorum ("Príncep dels Botànics"), "El Plini del Nord" i "El Segon Adam".

El 1959, Linné fou designat lectotip d'Homo sapiens, cosa que significa que segons les regles de nomenclatura, Homo sapiens fou definit de manera vàlida com l'espècie d'animal a la qual pertanyia Linné.

El Mes de Maig l'església el dedica a la Mare de Déu. Nosaltres recordarem 31 advocacions de la Mare de Déu. Avui és el torn de la Mare de Déu dels Desemparats. El seu nom és el de la Mare de Déu dels Innocents, Folls i Desamparats i la seva advocació parteix de la iniciativa del pare frare Joan Gilabert Jofré. El 24 de febrer de 1409, quan anava vers la Seu de València, va veure com uns nens feien burles d'un boig indigent al carrer Argenteria (actual Martí Mengod). Va ser llavors quan va decidir fundar una confraria per atendre aquestes persones. Aquesta confraria benèfica va donar lloc al primer hospital psiquiàtric de la història, i a la primera atenció humanitària de les persones amb malalties mentals. Aquesta confraria va ser posada sota l'advocació d'aquesta Mare de Déu, d'ençà el 1414, quan diu la llegenda que uns àngels la van esculpir. Aquesta tenia inicialment la seva seu a la petita ermita situada actualment vora l'Antic Hospital, dedicada a Santa Llúcia, molt a prop de les muralles. La imatge té una alçària de set pams valencians i, com a curiositat, té el cap lleugerament abaixat. Això era degut al fet que la Mare dels Desamparats era col·locada sobre els fèretres dels pobres "ignocents e desamparats" qui morien atesos per la confraria. Per aquesta raó, la imatge mira cap als seus fidels. La declaració oficial com a patrona de la ciutat de València la va fer el 21 d'abril de 1885, el Papa Lleó XIII, i la seva coronació canònica va ser el 15 d'octubre de 1921, al pla del Pont del Real.

22 de maig Santa Rita 1813 Neix Richard Wagner 1907 Neix Hergé

Avui recordem Santa Rita, patrona de les causes difícils o impossibles. Però tal dia com avui van néixer creadors importants: Richard Wagner i Hergé.

Avui l'Església Catòlica celebra una de les santes més populars: Santa Rita de Càssia. Diu la llegenda que santa Rita ja volia ser monja de ben jove, però l’obligaren a casar-se i va tenir dos fills. Divuit anys més tard, morts el marit i els fills, va entrar al convent de les augustinianes de Cascia (Itàlia), on al principi no fou ben rebuda per haver estat dona casada. Quan era a punt de morir, va dir a les seves germanes que el seu més gran desig era olorar roses. Era a ple hivern, però baixaren a l’hort i trobaren tots els rosers florits. Vet aquí per què és venerada com a patrona dels impossibles i de les venedores ambulants de roses i per què aquesta flor té tanta presència en els actes d’homenatge a la santa. La festa de Santa Rita, patrona dels impossibles i de les venedores ambulants de roses, és la celebració més concorreguda de la religiositat popular del barri del Raval i se celebra anualment el 22 de maig. Aquell dia, milers de veïns acudeixen a l’església de Sant Agustí a venerar les relíquies de la santa i li porten roses, flor que recorda un dels miracles que se li atribueixen, el de fer florir els rosers de l’hort d'un convent a ple hivern. Alhora, des de primera hora del matí la plaça de Sant Agustí s’omple de parades de roses, estampes i espelmes que els fidels poden adquirir per oferir a la santa.

Tal dia com avui de l’any 1813 va néixer Richard Wagner. Va ser un compositor d'òpera, director d'orquestra i teòric musical alemany. Creador del drama musical i renovador del gènere operístic, Wagner va ampliar l'horitzó del teatre líric en establir les bases d'una òpera alemanya, en la qual l'acció dramàtica preval sobre el virtuosisme vocal. La seva obra exercí una influència capital damunt la música europea subsegüent, i també en altres cercles no directament vinculats amb la música. La revolució que Wagner representà en el camp de l'òpera influí fins i tot en Verdi i en els autors posteriors de l'òpera italiana, i donà un nou impuls a l'escenografia; però, tot i que Wagner pretengué d'igualar la funció de la música amb la de la poesia i de les altres arts, en definitiva també en les seves obres la música manté un cert predomini, pel fet que la seva obra com a compositor és molt superior a la literària. El Liceu es va convertir en un teatre wagnerià. Algunes de les seves òperes més importants són: L'holandès errant (Der fliegende Holländer) (1843), Tannhäuser (1845), Lohengrin (1850), Tristany i Isolda (Tristan und Isolde) (1865), Els mestres cantaires de Nuremberg (Die Meistersinger von Nürnberg) (1868), la Tetralogia titulada L'Anell del Nibelung (Der Ring des Nibelungen), estrenada l'any 1876 i formada per: L'or del Rin (Das Rheingold) (1869), La Valquíria (Die Walküre) (1870), Sigfrid (Siegfried) (1871) i El capvespre dels déus (Götterdämmerung) (1874). Tot i que va morir l’any 1888 l’alemanya nazi es va apropiar de la seva música i això l’ha convertit en una música marcada i fins i tot prohibida a Israel.

També l’any 1907 va néixer Hergé a Etterbeek. Georges Remi va ser un historietista belga de gran renom, sobretot gràcies a la creació del famós personatge Tintín, l'any 1929. Georges Remi és més conegut amb el pseudònim Hergé, el qual prové de la pronunciació en francès de les seves inicials a l'inrevés (R.G). A part del Tintín, va crear amb èxit altres personatges, tals com Jou, Zette i Jocko o Quico i Flupi. Tintín (en francès Tintin) és un personatge de ficció que protagonitza la sèrie de còmics Les aventures de Tintín. Les seves aventures es van començar a publicar per fascicles a la revista Le Petit Vingtième l'any 1929. Es tracta d'un jove reporter intrèpid que, acompanyat del seu inseparable gosset Milú, s'embarcarà en un seguit d'aventures que el portaran pels cinc continents enfrontant-se sovint a tota una colla de malvats (Rastapopoulos, Allan, el doctor Müller, etc.) envoltat dels seus amics, que anirà coneixent amb el temps, com el capità Haddock, el professor Silvestre Tornassol o els poc afortunats detectius Dupond i Dupont, entre d'altres.

Els suggeriments d'avui són coneixer aquests dos creadors a partir de les seves obres. La imatge d'avui és per Santa Rita i les seves roses. En temps d'exàmens la capella de Santa Rita del claustre de la catedral de Barcelona està ben plena de ciris encesos que sol·liciten el miracle a la patrona dels impossibles.

20 de maig 1981 Neix Iker Casillas 2007 Récord en terra batuda de Rafa Nadal Mes de Maria: Mare de Déu de

Avui tenim un dia esportiu: tal dia com avui va néixer l’Iker Casillas i en Rafa Nadal va batre un nou rècord.

El 20 de maig de 1981 va néixer a Móstoles Iker Casillas. Ell és un jugador professional de futbol madrileny. Juga a la demarcació de porter i va ser durant molts anys el capità del Real Madrid CF. Ha jugat més de 600 partits amb el conjunt blanc, cosa que en fa el sisè jugador que més partits hi ha disputat. Amb la selecció espanyola també ha assolit la capitania, i és el jugador amb més internacionalitats de la història, en haver superat els 126 partits d'Andoni Zubizarreta. Iker Casillas va ser designat com el millor porter del món de 2008, 2009, 2010 i 2011 a la classificació que elabora la Federació Internacional d'Història i Estadística del Futbol (IFHHS). El juliol del 2015 s'anuncià que fitxava pel FC Porto,i segueix allà...

Tal dia com avui del 2007, el tenista espanyol Rafael Nadal marca el rècord de 81 partits guanyats consecutius sobre terra batuda fins una derrota a la final. Rafael Nadal i Parera és un jugador de tennis professional mallorquí. És un dels millors especialistes sobre terra batuda de la història del tennis. Ha estat número 1 al rànquing de l'ATP durant més de 100 setmanes en tres etapes que van del 2008 al 2014.

Al seu palmarès hi destaquen la medalla d'or als Jocs Olímpics de Pequín (2008), quatre Copes Davis amb Espanya i haver completat el Grand Slam de tennis durant la carrera l'any 2010, setè jugador en aconseguir-ho en la història del tennis. Paral·lelament també fou el segon tennista en aconseguir l'anomenat Golden Slam durant la carrera (quatre Grand Slams i medalla d'or als Jocs Olímpics) darrere Andre Agassi. També sobresurten els 14 títols de Grand Slam, els nou títols del Roland Garros (quatre consecutius i cinc consecutius, i rècord de victòries a un torneig únic de Grand Slam), superant els sis de la llegenda sueca Björn Borg, 25 títols Masters 1000, els vuit consecutius al Masters de Montecarlo i la ratxa de 81 victòries consecutives sobre terra batuda entre els anys 2005 i 2007. Va mantenir una gran rivalitat esportiva amb Federer que llavors es va ampliar amb Novak Đoković.

El setembre de 2008 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries dels Esports per la seva contribució al món de l'esport i pels mèrits aconseguits durant l'any 2008, i el mateix any obtingué també el premi Marca Leyenda.

Rafa Nadal és un esportista excepcional format en el treball seriós i en la cultura de l’esforç.

El Mes de Maig l'església el dedica a la Mare de Déu. Nosaltres recordarem 31 advocacions de la Mare de Déu. Avui és el torn de la Mare de Déu de la Cinta. Des del segle XVI la tradició considera que la Verge va fer aparició a la catedral de Tortosa entregant una cinta a un sacerdot -de nom desconegut-, relíquia que des de llavors és venerada a la Seu dertosense. Des de la dècada de 1870 es considera que la miraculosa aparició va tenir lloc la nit del 24 al 25 de març de 1178. A Huelva la Verge de la Cinta és patrona de la ciutat, on se la coneix també com La Virgen Chiquita. Allí té l'Ermita Santuario de Nuestra Señora de La Cinta al barri de La Orden. La devoció popular a Huelva arranca al segle xv. A la ciutat de San Cristóbal de La Laguna, en illa de Tenerife (Illes Canàries), està testificada l'existència d'una confraria dedicada a la Mare de Déu de la Cinta des de dates anteriors a 1520. El culte a aquesta Verge va ser portat a l'illa per gents de Huelva que es van establir a les Canàries al segle XVI.

La imatge d’avui és per la Mare de Déu de la Cinta en una estampa de Tortosa.

18 de maig 1920 Neix Joan Pau II Mes de Maria: Mare de Déu dels Dolors

 

Avui coneixerem dos Sants Pares. El Papa de Roma és el cap de l'Església Catòlica.

Tal dia com avui de l’any 1920 va néixer Karol Józef Wojtyła, més conegut com Joan Pau II, va ser el 264º papa de l'Església catòlica entre 1978 i 2005.2 Com tal, va ser també el cap d'Estat de la Ciutat del Vaticà. Després d'haver estat bisbe auxiliar (des de 1958) i arquebisbe de Cracòvia (des de 1962), es va convertir en el primer papa polonès en la història, i un dels pocs en els últims segles que no van néixer a Itàlia. El seu pontificat de més de 26 anys ha estat el tercer més llarg en la història de l'Església catòlica, després del de sant Pere (es creu que entre 34 i 37 anys) i el de Pius IX (31 anys). Joan Pau II ha estat aclamat com un dels líders més influents del segle XX, recordant especialment per ser un dels principals símbols de l'anticomunisme i per la seva lluita contra l'expansió del marxisme per llocs com Iberoamèrica, on va combatre enèrgicament al moviment conegut com la teologia de l'alliberament, amb l'ajuda de la seva mà dreta, fet i fet successor, Joseph Ratzinger.

Actualment el Sant Pare es diu Francesc, en llatí Franciscus. Pero aquest no és el seu nom. Quan va néixer li van posar Jorge Mario Bergoglio. És el 266è Papa de l'Església Catòlica, el primer no europeu des de la mort del Papa Gregori III l'any 741, i el primer castellanoparlant.

Va resultar elegit el 13 de març de 2013, després de la renúncia al càrrec de Benet XVI, pels cardenals que van votar en el conclave. És el primer pontífex procedent del continent americà. Anteriorment, i després de la mort del papa Joan Pau II el 2 d'abril de 2005, havia estat considerat un dels candidats a Summe Pontífex, moment en què va ser escollit Benet XVI. Exercia d'arquebisbe de Buenos Aires des del 1998, i fou ordenat cardenal el 2001. Escollí el seu nom papal en honor a Francesc d'Assís.

El Mes de Maig l'església el dedica a la Mare de Déu. Nosaltres recordarem 31 advocacions de la Mare de Déu. Avui és el torn de la Mare de Déu dels Dolors. La Mare de Déu dels Dolors és una advocació mariana també coneguda com a Mare de Déu de l'Amargura, Mare de Déu de la Pietat o simplement la Dolorosa que sol celebrar-se a la cristiandat el dia de Divendres de Dolors (el divendres abans del Diumenge de Rams o el 15 de setembre, i fa referència als Set Dolors de Maria, els set episodis de la vida de Jesús que la van fer patir. És usual representar-la, en aquelles confessions que ho toleren, amb vestit negre o morat i amb set espases clavades a l'alçada del cor. L'advocació dels Dolors destaca el sentiment de dolor de la mare davant el sofriment del seu fill. 

16 de maig 1975 Junko Tabei puja a l'Everest Mes de Maig: Mare de Déu del Carme

 

En el nostre entorn occidental ara trobem dones per tot arreu (encara menys dels que alguns desitjarien). Tenen les més diverses professions des de taxistes o conductores d’autobús fins a científiques passant per caps d’empreses o per representats polítics. Però no sempre ha estat així. 

Dones i muntanyes n'hi ha hagut tota la vida però aquesta combinació fins a  finals del segle XX, inicis del XXI no es fa realitat. Avui parlarem d’una dona que va ser la primera muntanyenca en escalar l’anomenat cim del món, l’Everest, i també de dones de casa nostra que han arribat molt amunt.

Es diu Junko Tabei i va néixer el 23 de maig de 1939. És una muntanyenca japonesa va néixer en la Prefectura de Fukushima. Es va enamorar del muntanyisme quan, a l'edat de 10 anys, va ascendir el Nasu, un volcà al nord de Tòquio amb un professor. Aquesta experiència va canviar la seva vida per a sempre. Es va graduar en la "Universitat per a Dones Showa" en Literatura Anglesa on es va unir al Club de Muntanya de la Universitat i va fundar el "Club de Muntanya per a Dones: Japó" el 1969. Va gaudir del muntanyisme amb el seu marit amb qui va pujar al Mont Fuji i algunes de les muntanyes més altes de Japó. També va escalar el Cervino o Matterhorn, dels Alps Suïssos. El 1972, Tabei ja era coneguda com una de les millors escaladores de Japó.

Les expedicions a l'Everest són molt costoses i necessiten patrocinadors. El diari japonès Yomiuri Shimbun i la Televisió Japonesa van decidir enviar un equip compost només per dones a Nepal a intentar escalar l'Everest. Quinze dones inclòs Junko van ser seleccionades per a l'expedició. Després d'un dur entrenament, a principis de 1975 van viatjar a Katmandú on van contractar 9 sherpes locals. Junko va fer servir la mateixa ruta que Edmund Hillary i Tenzing Norgay de 1953 per a arribar al cim on va arribar amb el sherpa Ang Tsering, tal dia com avui, convertint-se en la primera dona que escalava l'Everest. 

Ser la primera en arribar tan amunt no la va parar, ans al contrari, la va esperonar a continuar escalant. El 1992, Tabei va ser la primera dona que va completar els Set Cims, que engloba les muntanyes més altes dels set continents.

També tenim a casa nostra noms propis femenins dins del món de l’alpinisme. L’Araceli Segarra és una alpinista i model catalana. L'any 1996 es convertí en la primera dona de Espanya a assolir el cim de l'Everest. L’Edurne Pasaban és una alpinista basca, reconeguda per ser la primera dona en coronar els catorze cims de vuit mil metres del planeta, fita que completà el 17 de maig de 2010. Impressionant....

El Mes de Maig l'església el dedica a la Mare de Déu. Nosaltres recordarem 31 advocacions de la Mare de Déu. Avui és el torn de la Mare de Déu del Carme és una de les diverses advocacions de la Mare de Déu. La seva denominació procedeix del Mont Carmel, a Israel, un nom que deriva de la paraula Karmel o Al-Karem i que es podria traduir com 'jardí'. Hi ha avui en actiu ordes religiosos carmelites repartits per tot el món –masculins i femenins–, els quals giren entorn d'aquesta figura mariana. És considerada patrona de Xile i el seu exèrcit. A Espanya és patrona de la mar, dels pescadors i de l'Armada Espanyola. A Colòmbia és considerada patrona dels transportadors. Aquesta advocació dóna nom a totes les persones que es diuen Carme o Carmel, que celebren el seu sant el dia de la festa d'aquesta Mare de Déu, el 16 de juliol. Els meus pares, el Sr. Llucià i la Srta. Mª Rosa van estar al capdavant del Colegio Academia Nuestra Sra. del Carme, "El Carme" al carrer Tapioles 16, del Poble Sec; des del 1.951 fins a finals dels vuitanta. Van saber-se voltar de grans col·laboradors. Una escola amb molt de carisma i amb una gran vocació de servei. Una gran família dins del barri.  

15 de maig Sant Isidre 2011 Moviment dels indignants Mes de Maria: Mare de Déu de She Shan

Els nostres protagonistes d'avui són Sant Isidre i el moviment dels indignats i coneixerem la imatge de la Mare de Déu més llunyana del nostre mes de Maria.

Isidre, el Llaurador o de Madrid, va ser un camperol canonitzat al segle XVII i venerat com a sant per l'Església Catòlica. Des de 1622 és el patró de la pagesia espanyola (a Catalunya i, en menor mesura al País Valencià, va substituir els patrons tradicionals, els sants Abdó i Senén i sant Galderic) i de la ciutat de Madrid. La festa se'n commemora el 15 de maig, aniversari de la mort. En l’Espanya rural era un sant molt celebrat. A la ciutat de Madrid trobem molts llocs recordant la vida del sant en aquesta vil.la.

Però el 15 de Març també és la data en la que l’any 2011 es va crear el moviment del “indignats” també conegut com el moviment del 15-M. Són una sèrie de protestes ciutadanes pacífiques que reivindiquen un canvi radical en la política espanyola i la seva societat. Els manifestant, etiquetats com a indignats, consideren que els partits polítics ni els representen ni prenen mesures pensant en l'interès de la població, i veuen que el futur que els espera és totalment incert i més difícil del que s'havien trobat les generacions anteriors.

Comparades amb la «Primavera Àrab» i el «Maig del 68», es van inicial el 15 de maig amb una convocatòria inicial a 58 ciutats d'arreu d'Espanya, dies abans de les eleccions municipals i autonòmiques espanyoles del 22 de maig. Es consideren un moviment no-violent, revolucionari i polític, tot i que apartidista (de cap partit polític), que està format per joves, gent gran i fins i tot famílies. A Madrid es van instal.lar a la Puerta del Sol i a Barcelona van ocupar amb tendes de campanya la Plaça de Catalunya. Actualment continuen treballant pels seus ideals des dels moviments veïnals i diverses associacions.

El Mes de Maig l'església el dedica a la Mare de Déu. Nosaltres recordarem 31 advocacions de la Mare de Déu. Avui és el torn de la Mare de Déu de She Shan. Aquesta imatge està a la Basílica la Mare de Déu de She Shan a Shangai. El santuari està dedicat a Nostra Senyora Auxili dels Cristians i és la única basílica a la Xina. Va ser construïda al 1871 com agraïment a la Mare de Déu per salvar a Shanghai d’una masacre contra els cristians. El temple actual es va construir entre 1925 i 1935. Avui podem contemplar aquesta imatge.

14 de maig Santa Gemma La Nit dels Museus 1962 Neix Ferran Adrià 1998 Mor Frank Sinatra Mes de Maria: Virgen de la Fuensanta

Avui es celebra Santa Gemma i volem felicitar a totes les noies que porten aquest nom amb una m o amb dues. Moltes felicitats!

Avui te lloc la Nit dels Museus i també recordem dos noms propis amb molt de carisma: Ferran Adrià i Frank Sinatra i parlarem també de la patrona de Múrcia.

La Nit dels Museus torna amb tota la seva esplendor. Aquest any, sí! Podràs tornar a gaudir de sis hores en què la cultura i l’entreteniment brillaran en l’ambient primaveral del dissabte 14 de maig. Trobaràs 75 equipaments oberts gratuïtament i amb moltes ganes de donar-te la benvinguda per oferir-te art, ciència, memòria... i compartir coneixement i emocions en un entorn preparat per rebre’t. Segur que en tens més d’un a prop. Són a Barcelona, Badalona, Cornellà, Esplugues, l’Hospitalet, Sant Adrià, Sant Joan Despí i Santa Coloma, ciutats enllaçades per la Nit des de les set del vespre fins a la una de la matinada. Però també hi ha activitats a Premià de Mar, Arenys de Mar, Canet… Els espais patrimonials, les exposicions temporals i col·leccions permanents conviuen durant aquesta vetllada insòlita amb activitats per a totes les edats, com visites guiades, visites dramatitzades, tallers, jocs de pistes i d’escapada o un correfoc. A més, hi haurà concerts, recitals i espectacles de poesia, dansa i teatre, molts d’ells pensats exclusivament per fer més lluminosa La Nit dels Museus. Com sempre, planifica-t’ho bé i allà on calgui reserva entrades amb antelació. Informa-te’n. La Nit és per a vosaltres!

Tal dia com avui del 1962 va néixer Ferran Adrià a l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), és un cuiner prestigiós i innovador. És xef i propietari del restaurant El Bulli, situat a Cala Montjoi, a Roses (Girona), distingit amb tres estrelles a la Guia Michelin i millor restaurant del món segons el Top 50 de la revista Restaurant. L'any 2011 El Bulli va tancar les seves portes definitivament. Els projectes anunciats per Ferran Adrià passen per la creació d'una fundació per la recerca gastronòmica. Actualment col·labora amb la Fundació Alícia on és assessor junt amb el cardiòleg Valentí Fuster.

Creador de noves tècniques culinàries, com la desconstrucció, les escumes amb sifó i l'esferificació, és el primer cuiner del món a parlar de creació en cuina i cuina creativa. Considerat pels especialistes el millor cuiner del món en l'actualitat, és anomenat de vegades l'alquimista de la cuina. La revista nord-americana Time l'inclogué a la llista dels 100 personatges més innovadors del món l'any 2004.

Tal dia com avui de 1998 va morir Frank Sinatra. Havia nascut el 1915 a Hoboken, prop de Nova York. El seu pare era un bomber d'origen italià aficionat a la boxa. Aquell jove d'ulls blaus cantava com els àngels i tenia un encant especial per seduir les jovenetes. La seva llarga carrera de més de sis dècades la va començar com a membre dels "Hoboken Four", amb la Ràdio i els seus concursos com a objectiu. I va ser precisament a través de la ràdio com el va descobrir el trompetista Harry James que no va dubtar a incorporar a la banda que acabava de formar. En menys d'un any va ser Tommy Dorsey qui es va fer amb els seus serveis com a vocalista de la seva coneguda banda. Amb ella, Frank Sinatra entraria en la indústria del disc i en les llistes d'èxit que ja no deixaria de per vida. El 1942 va decidir emprendre la seva pròpia carrera en solitari i, encara que el seu contracte amb Dorsey li impedia entrar als estudis de gravació, la Ràdio i els seus xous en directe el van convertir en un fenomen de masses, especialment entre les jovenetes.  La música era el seu medi natural i, després d'una llarga etapa amb la Columbia i una altra no menys llarga ni fructífera amb la Capitol, va decidir fundar la seva pròpia companyia, Represa, amb la qual s'embarcaria en nous projectes i en la revisió dels cançoners clàssics amb diferents orquestres. Prop de seixanta anys de carrera donen per a molt i Sinatra va interpretar al llarg de la seva centenars de cançons que "va dir" com ningú. Al final de la mateixa, va rebre l'homenatge dels seus col·legues en sengles discs de duets, uns més encertats que d'altres, i en un gran concert amb el qual es celebrava el seu vuitanta aniversari. Finalment, el 14 de maig de 1998, el vell cor de Sinatra va deixar de bategar en un hospital de Los Angeles als 82 anys d'edat. Al seu funeral, que va donar idea de la dimensió del personatge, no va faltar ni tan sols algú tan poc donat a actes socials com Bob Dylan. Sinatra ho havia aconseguit. Havia aconseguit el respecte de tots vivint “a la seva manera”.

Suggeriments: podríem fer un petit homenatge a “la veu” escoltant alguna de les seves cançons... no us podeu perdre “My way” o “New York, New York”, però n’hi ha d’altres potser menys conegudes que de ben segur us agradaran...

El Mes de Maig l'església el dedica a la Mare de Déu. Nosaltres recordarem 31 advocacions de la Mare de Déu. Avui és el torn de la Virgen de la Fuensanta. És la patrona principal de la ciutat de Múrcia, la van proclamar en la primera meitat del segle XVIII. La seva festa es celebra el primer diumenge després del 8 de setembre. Abans, la patrona de la ciutat era Santa María de la Arrixaca, imatge del segle XIII relacionada amb la conquesta del Regne de Múrcia i cantada per Alfonso X, el Sabio.

13 de maig Mare de Déu de Fàtima 1950 Neix Stevie Wonder

El Mes de Maig l'església el dedica a la Mare de Déu. Nosaltres estem recordant 31 advocacions de la Mare de Déu. Avui no podíem escollir perquè l’església venera a la Mare de Déu de Fàtima, i també parlarem de música gràcies a Stevie Wonder.

La Mare de Déu de Fàtima – formalment Nuestra Señora del Rosario de Fátima – és una advocació amb la que es venera en el catolicisme a la Verge Maria. En la mateixa línea que altres aparicions marianes, té el seu orígen en els testimonis de tres nens pastors, que es dèien Lucía dos Santos, Jacinta y Francisco Marto, que van afirmar que havien presenciat varies aparicions marianes en la Cova da Iria, Fátima, a Portugal, entre el 13 de maig i el 13 d’octubre de 1917. A partir d’aquest moment, aquesta advocació mariana es va extendre per tot el món.

Tal dia com avui del 1950 va néixer Stevie Wonder. La seva arribada al món a Michigan, va ser d'allò més complicada. Un part prematur el va fer passar per una incubadora en què desgraciadament, i per error, es va introduir massa oxigen causant-li una ceguesa permanent. Malgrat o potser a causa d'això, de seguida va començar a demostrar al món que era tot un geni, com ell mateix ha dit: "les dues avantatges que tinc de naixement són ser llest i pobre". La seva mare no el deixava sortir al carrer per por, i el passava hores i hores escoltant la ràdio a artistes com Bobby Darin, Neil Sedaka o el seu gran ídol altre "cec i pobre" Ray Charles. Amb 4 anys, tocava el piano, amb 9 la bateria i l'harmònica i amb el pas del temps es convertiria en un dels artistes més estimats i prolífics de la història de la música gràcies, entre d'altres, al patró de la Motown, Berry Gordy que en sentir-lo va saber que havia descobert algú que faria carrera al món de la música: Stevie Wonder. Més de 35 àlbums publicats, més de 30 èxits al Top Ten, 19 grammys, més de 72 milions de còpies venudes ... Podem dir que Wonder ha estat senzillament el millor sintetitzador humà de tots els temps, revitalitzant la música des que estima creant un estil d'allò més particular. Compositor, cantant, pianista i sobretot, i el que és més important, gran persona segons diuen els que el coneixen. Segueix sorprenent-nos amb nous treballs com el publicat en 2005 "A time to love" o amb notícies com que volia sotmetre a una operació per recuperar la vista. En el Rock and Roll Hall of Fame des de 1989, al Sonrgwiter's Hall of fame des de 2002 i així podríem estar-nos llargament, parlant i parlant dels seus èxits, premis, cançons ... Però la seva gran conquesta, la que tots desitgem, ell també l'ha aconseguit, l'ésser respectat i, sobretot, estimat per tots. 

Suggeriment: Aprofiteu avui, dia de l'aniversari de Stevie Wonder per escoltar alguna de les seves cançons. Una de les meves preferides... “I just call to say I love you”.

12 de maig Sant Pancraç Mes de Maria: Virgen de Covadonga

El 12 de maig es celebra Sant Pancraç (venerat com a sant per l'Església Catòlica i l’Esglèsia Ortodoxa).

Sant Pancraç va néixer a la darreria del segle III a la província romana de Frígia, regió de l’Àsia Menor actualment dins Turquia. Fill de pares pagans d’origen noble, quedà orfe quan encara era un infant. Amb el seu oncle Dionís marxà a Roma, on es convertí al cristianisme en la clandestinitat. Als catorze anys fou capturat i, després de rebutjar amb insolència la clemència de l’emperador Dioclecià, fou degollat. Corria l’any 287 o 304, segons la versió.

Molt popular, la figureta d’aquest sant —que s’ha de regalar, mai no s’ha de comprar— se sol representar amb el dit índex de la mà dreta assenyalant el cel, circumstància que molta gent aprofitava per col·locar-hi una moneda foradada. A la mà esquerra, a més de lluir la palma del martiri, modernament se li ha afegit un llibre obert amb la inscripció en llatí “veniu a mi i us donaré tota classe de béns”, text bíblic extret de la història de Josep a Egipte. Entre altres supersticions, molta gent col·loca julivert en un vaset d’aigua a tocar de la figura, apunta el dit cap a l’interior de la casa o del negoci, o deixa un tros de pa als seus peus si esperen clients. Per fer diners, el que convingui.

La protecció de la salut li és reconeguda a tot arreu des de sempre i, encara que sembli paradoxal, sembla que està relacionada amb la manera com va morir. Al seu sepulcre hi ha inscrit en una làpida: “En aquest lloc es torna la salut als que hi arriben amb malalties, i molts beneficis de curacions s’atorguen a tots aquells que amb fe sincera hi acudeixen i s’hi atansen”. Pel que fa a la feina, segons Aureli Capmany, la devoció popular entorn de sant Pancraç a Catalunya per demanar protecció en aquest àmbit data de molt antic. Aquest folklorista aventura que potser s’establí una relació amb les almoines que els primitius cristians donaven als esclaus obligats a fer treballs forçats, o, més versemblantment, a la generositat del sant màrtir, el qual abandonà tota la seva fortuna en convertir-se. El mateix autor recollí a mitjan segle XX diverses formes d’invocació al sant a casa nostra. Una de molt popular deia “salut i feina, i menjar per l’eina”. Els seus informants, que no li van saber explicar per què sant Pancraç intercedia per la salut i per la feina, tampoc no van desvetllar mai a quina eina es referien.

Segur que heu vist alguna vegada en alguna botiga o en alguna casa la figura de Sant Pancraç avui en sabeu més coses...

El Mes de Maig l'església el dedica a la Mare de Déu. Nosaltres recordarem 31 advocacions de la Mare de Déu. Avui és el torn de la Virgen de Covadonga o Virxe de Cuadonga en asturiano, coneguda popularment com La Santina. És una imatge de la Mare de Déu que es troba en una cova a Covadonga, al concejo de Cangas de Onís, Principado de Asturias, Espanya. És la patrona d’Astúries i una de les set Patrones de les Comunitats Autònomes d’Espanya. La cova és un important centre de peregrinació mariana. Segons la tradició, la Mare de Déu va ajudar als cristians capitanejats per Don Pelayo, provocant un desprendiment de roques en la coneguda batalla de Covadonga, que va castigar amb moltes baixes al exercit àrab. La llegenda recorda aquesta batalla com l’inici de la Reconquesta i la reinstauració dels reis cristians en la Península.

11 de maig Sant Ponç Sant Anastasi Mes de Maria: la Verge Negra de Częstochowa

Avui és Sant Ponç. Sant Ponç o Sant Poni (Provença, començament del s. III - Cimiez, Niça, 258) va ser un predicador cristià de la Gàl·lia, mort màrtir. És venerat com a sant. Una tradició local explica que, fugint dels seus perseguidors, Ponç va arribar a Barcelona i que, en veure tanta misèria i malalties entre la població, es va posar a preparar pocions amb herbes remeieres que coneixia bé, per tal d’alleugerir-ne els dolors. Això li va fer guanyar el respecte i l'admiració dels barcelonins que a partir d'aquell moment van començar a celebrar una fira d’herbes en el seu honor. Sant Ponç es convertí així en patró dels herboristes i apicultors, el dia de la seva festivitat, l'11 de maig tenen lloc arreu de Catalunya fires on es ven mel, herbes remeieres i aromàtiques i fruites confitades.

Per celebrar aquesta festa es fan Fires d'herbes remeieres a Barcelona. Aquest any no les faran, ni podrem anar-hi però les podem recordar... La més coneguda de les fires de Sant Ponç és la que es fa al carrer de l'Hospital, a la vora de l'antiga capella. En ella, els herbolaris ofereixen diferents productes naturals vinculats a la millora de la salut: herbes remeieres i aromàtiques i flors i productes del camp, com mel, arrop, formatges, confiteria tradicional, melmelada i fruita en almívar o gebrada. Les primeres dades documentades sobre la fira la remeten al segle XVI, quan ja era tradició fer un cop l'any una fira d'herbes davant de l'església de Sant Miquel (Barcelona), vora l'Ajuntament. Aquestes fires podrien tenir l'origen en les que els pagans feien en honor a Flora, deessa romana de la vegetació.

Durant els últims vint anys, altres districtes de la ciutat s'han afegit a la tradició i proliferen altres fires similars en barris com Sants-Montjuïc, Sarrià-Sant Gervasi (a la plaça Mañé i Flaquer i la plaça de Sarrià) o al carrer de Blai, al Poble-Sec.

Avui també és Sant Anastasi que és el patró de Badalona i de Lleida. Totes dues poblacions estan de Festa Major. A Badalona a més avui és el dia que es crema el dimoni a la platja. Una festa molt especial per a tots els badalonins.

Suggeriment: Un repte lingüístic...aquesta setmana trobem dos noms propis que acaben en ç. Això no és gaire freqüent en català... sabeu altres molts que acabin en aquesta lletra?

El Mes de Maig l'església el dedica a la Mare de Déu. Nosaltres recordarem 31 advocacions de la Mare de Déu. Avui és el torn de la Verge Negra de Częstochowa és un icone de la Verge Maria, que és la més venerada reliquia de Polonia i un dels seus símbols nacionals. La seva festa és el 26 d’agost.

10 de maig 1720 Comença la construcció de la Plaza Mayor de Salamanca Mes de Maig: Virgen del Cobre

La protagonista d'avui és una de les places més boniques d'Espanya.

La Plaza Mayor de Salamanca, és un espai urbà construït com a plaça major castellana que amb el temps s'ha convertit en el centre de la vida social de la ciutat. Va començar la seva construcció tal dia com avui de 1720. Fins llavors era un descampat quatre vegades més gran i va ser construïda en estil barroc. 

El disseny és de l'arquitecte Alberto Churriguera (pavellons Real i de San Martín) i posteriorment continuada per altres amb poques modificacions respecte al projecte inicial. Les places majors castellanes són quadrilàters, sovint irregulars. 

El nom de "Plaza Mayor" es preveu explícitament en una Ordenança dels Reis Catòlics de 1480 com el que ha de portar el lloc d'una població amb suficient espai obert per celebrar el mercat i en el qual ha instal.lar la casa consistorial de l'Ajuntament. També se les coneixia, sobretot a Amèrica com a Plaça d’Armes", i s’utilitzava com principal punt de reunió en cas de un atac, de manera que, a més dels principals edificis públics (casa consistorial i església major) hi trobem els arsenals o guarnicions d'armes. 

El 1935, va ser declarada Monument Nacional, per ser “la Plaza Mayor más decorada, proporcionada y armónica de todas las de su época”. Per això li dediquem la imatge d'avui.

El Mes de Maig l'església el dedica a la Mare de Déu. Nosaltres recordarem 31 advocacions de la Mare de Déu. Avui passem l’Oceà Atlàntic i anem cap a Cuba. És el torn de la Nuestra Señora de la Caridad del Cobre, o la Virgen de la Caridad del Cobre, Caridad del Cobre o simplement Cachita, és una de las advocaciones de la Mare de Déu. És la Patrona de Cuba, aquest solemne nombrament va ser proclamat pel papa Benet XV l’any 1916. La imatge es venera en la Basílica Santuario Nacional de Nuestra Señora de la Caridad del Cobre a Santiago de Cuba.

9 de maig Dia d'Europa Mes de Maria: Virgen de la Almudena

Avui és el Dia d'Europa.

Avui és un d'aquests dies que els autobusos de la ciutat de Barcelona porten banderes d'Europa per celebrar la diada.

El Ministre francès d'Afers Exteriors, Robert Schuman, va fer una declaració a París el dia 9 de maig de 1950, mitjançant la qual es donà el tret de partida a la creació de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA) antecedent de la Comunitat Econòmica Europea. Per aquest motiu, el 9 de maig es commemora el Dia d'Europa. A pesar de ser l'únic dia de celebració oficial en tota la Unió Europea, a la pràctica cap dels estats membres de la Unió no organitza festivitats commemoratives d'alt nivell, com les quals es realitzen amb motiu de les festes nacionals de cada estat.

La bandera d'Europa és la bandera i l'emblema de la Unió Europea (UE) i el Consell d'Europa (CdE), que també es fa servir per referir-se a l'euro o els països de l'eurozona. Consisteix en un cercle de dotze estrelles daurades sobre un camp d'atzur. L'atzur representa l'Occident i el nombre d'estrelles representa la completesa, mentre que la seva distribució en forma de cercle representa la unitat. La quantitat d'estrelles no canvia segons el nombre de membres de cada organització, car representen tots els pobles d'Europa, incloent-hi els que encara no s'han unit al procés d'integració europea.

L'himne europeu des de l'any 1972 és l'Oda a l'Alegria, escrita per Ludwig van Beethoven el 1793 sobre un text homònim de Friedrich Schiller del 1785. Aquesta peça és tradicionalment coneguda en el món coral català com a Cant de joia, per ser aquest el títol que Joan Maragall donà a la seva traducció.

El 9 de maig s'ha convertit en el símbol europeu que, juntament amb l'euro, la bandera europea i l'himne europeu, identifiquen l'entitat política de la Unió Europea. El Dia d'Europa és un símbol exclusiu de la UE, a diferència de la bandera i l'himne que són símbols de tota Europa per extensió. Això es deu al fet que la declaració Schuman va ser posterior a la creació del Consell d'Europa, d’on provenen els altres dos símbols.

El Mes de Maig l'església el dedica a la Mare de Déu. Nosaltres recordarem 31 advocacions de la Mare de Déu. Santa María de la Almudena, o Nuestra Señora de la Almudena és una advocació mariana de la Verge Maria com totes les que estem veient en aquest mes de maig. És la patrona de la ciutat de Madrid i de la Archidiócesis de Madrid, i es troba a la Catedral de Santa María de la Almudena (imatge). Celebra la seva diada el 9 de novembre.