31 de gener 1888 Mor Don Bosco 1977 Inaugurat el Centre Pompidou a Paris 1984 Issada la bandera de la Comunitat de Madrid

 Els protagonistes d’avui són un home amb un gran llegat, un edifici i una bandera.

Tal dia com avui de 1888 va morir a Torí Giovanni Melchiorre Bosco. Va ser un eclesiàstic i pedagog piemontès, fundador de la Congregació Salesiana i la de les Filles de Maria Auxiliadora. Fou conegut com a Don Bosco. Don Bosco després de molt pensar, va decidir que el seu grup es dirien Salesians, en honor de Sant Francesc de Sales.

El Centre Pompidou és el nom emprat més comunament per designar el Centre Nacional d'Art i Cultura Georges Pompidou de París (França) dissenyat pels llavors joves arquitectes Renzo Piano i Richard Rogers. Va ser acabat el 1977, i inaugurat el 31 de gener del mateix any. Es tracta, a més, d'un edifici que alberga una biblioteca pública amb més de 2.000 punts de lectura. El centre va ser construït durant el mandat del president francès Georges Pompidou, el qual va morir abans que s'acabés l'edifici. Va ser el seu successor, Valéry Giscard d'Estaing, qui el va inaugurar el 1977. Rehabilitat entre 1997 i desembre de 1999, va tornar a obrir les seves portes al públic l'1 de gener de 2000. Es tracta d'un dels monuments més visitats de França, amb prop de sis milions de visitants a l'any.

L'edifici és d'un estil que va ser molt innovador en l'estil proper en els anys 70, quadrat, d'estructura industrialista, i amb els elements funcionals, conductes, escales, etc. visibles des de l'exterior. Les conduccions d'aigua, aire o electricitat van ser pintades de colors atrevits i extrets de la part principal de l'edifici, per a deixar un interior diàfan. Encara que es va deslligar una polèmica quan va ser acabat, avui dia la gent s'ha acostumat al seu peculiar aspecte i gaudeix de molta popularitat. És un dels primers edificis de l'arquitectura high-tech. Aquest edifici mereix la nostra imatge 

 

En haver d'adoptar-se una bandera pròpia després de la constitució de la Comunitat de Madrid, en 1983, es va decidir col·locar les set estrelles de l'antic consell madrileny sobre un fons vermell carmesí; color que és del pendó de Castella, antic regne hispànic al qual pertanyien les terres madrilenyes. Això indica que és un poble castellà i que castellana ha estat la seva història, encara que evidentment el desenvolupament econòmic i de població hagi estat divers. Les estrelles tenen cinc puntes per les cinc províncies que envolten a la comunitat de Madrid, ja des de 1833: Àvila, Segòvia, Guadalajara, Conca i Toledo. Aquestes estrelles representen la constel·lació de l'Ossa Major sobre la serra del Guadarrama. El trenta-u de gener de 1984 va ser issada per primera vegada la bandera de la Comunidad de Madrid.

30 de gener 1597 s'estrena "Romeu i Julieta" 1996 Incendi de La Fenice de Venècia

 

Els protagonistes d’avui són una peça teatral i un edifici on s'hi representen òperes i ballets..., i com tot el que passa en el nostre blog, no és més que una excusa per parlar de temes de cultureta. Com diuen els italians: “si non é vero, é ben trobato”.

Tal dia com avui de l’any 1597 s’estrena a Londres la tragèdia Romeu i Julieta escrita per William Shakespeare. “Romeu i Julieta” és una tragèdia escrita per William Shakespeare l'any 1597. Conta la història dels amors de dos joves que pertanyen a famílies enfrontades, els Montagú i Capulet, i que han esdevingut arquetips literaris, un dels màxims exemples de parelles desgraciades. Es tracta d'una de les obres més populars de l'autor anglès i, al costat de Hamlet i Macbeth, la que més vegades ha estat representada. Encara que la història forma part d'una llarga tradició de romanços tràgics que es remunten a l'antiguitat, l'argument està basat en la traducció anglesa (“The Tragical History of Romeus and Juliet”, 1562) d'un conte italià de Mateo Bandello, realitzada per Arthur Brooke, qui al seu torn es va basar en la traducció francesa feta per Pierre Boaistuau el 1559. Per la seva banda, el 1582, William Painter realitzà una versió en prosa a partir de relats italians i francesos, que va ser publicada en la col·lecció d'històries Palace of Pleasure. Shakespeare va prendre diversos elements d'ambdues obres tot i que, amb l'objecte d'ampliar la història, va crear nous personatges secundaris com Mercutio i Paris. Algunes fonts assenyalen que va començar a escriure-la el 1591, arribant a acabar-la el 1595. No obstant això, altres mantenen la hipòtesi que la va acabar d'escriure el 1597.

Durant la major part del segle XX, els crítics tendiren a menysprear-la tot comparant-la amb les quatre grans tragèdies que Shakespeare escrigué en la primera dècada del segle XVII (Hamlet, El Rei Lear, Macbeth i Otel·lo). En Romeu i Julieta mancava la profunditat psicològica i la complexitat estructural de les tragèdies posteriors de Shakespeare. Però en les últimes dècades aquest punt de vista s'ha revisat i, mirat des d'una nova perspectiva, la tragèdia dels joves enamorats pot ser vista com una obra extraordinària. En efecte, en la tragèdia es fonen l'amor i la mort, i és comparada amb "una tempesta de sang" on aquesta obsessió mai no havia estat tan bellament descrita. L'èxit de l'obra propicia contínues adaptacions per als escenaris, el cinema, els musicals i l'òpera.

Aquesta obra n’ha inspirat moltes d’altres en diferents àmbits artístics: la música, el ballet, la comèdia musical, el cinema...

Almenys existeixen unes vint-i-quatre òperas que s'han basat en “Romeu i Julieta”. La més antiga, Romeu und Julie, va aparèixer el 1776, un singspiel (petita òpera popular) composat per Georg Benda. Aquesta obra va ometre una gran part de l'acció i també alguns dels personatges de l'obra de Shakespeare, tot acabant la trama amb un final feliç. Però l'òpera més coneguda és “Roméo et Juliette” de Charles Gounod, estrenada el 1867 amb un llibret escrit per Jules Barbier i Michel Carré; que rebé una bona acollida per part de la crítica i des de llavors forma part del repertori d'òpera arreu del món. “I Capuleti e i Montecchi” de Vincenzo Bellini també és una òpera ben acollida, tot i que ha rebut comentaris negatius per les diferències respecte al guió de Shakespeare. Bellini i el seu llibretista, Felice Romani, van incorporar alguns elements culturals italians que Romani va redactar, originalment, per a una òpera de Nicola Vaccai.

El musical de teatre més representatiu és West Side Story, compost per Leonard Bernstein amb text de Stephen Sondheim. La producció va debutar a Broadway el 1957, i s'estrenà en el districte anglès West End l'any següent. Tres anys després, el 1961, es va fer una adaptació per al cinema amb importants canvis: es va traslladar els fets a una ciutat de Nova York de mitjans del segle XX, i les famílies rivals es van convertir en bandes juvenils de barri. El passat 2021 es va estrenar la darrera adaptació cinematogràfica del musical dirigida per Steven Spielberg.

Shakespeare escollí Verona, una de les més pròsperes ciutats del nord d'Itàlia. Actualment, la ciutat sovint atreu parelles principalment per haver-se guanyat el distintiu de la Ciutat de Romeu i Julieta. A més, es caracteritza per posseir un patrimoni arquitectònic i històric molt bé preservat, comptant amb un amfiteatre romà, un castell de l'edat mitjana, així com una sèrie de palaus i esglésies provinents de l'època medieval. Al costat d'aquests atractius i edificacions com el Museu de Castelvecchio, Verona posseeix l'anomenada casa de Julieta; encara que no existeix cap prova que determini que els Capulet van viure aquí, atrau molts visitants. La seva construcció es va iniciar en el segle XVIII, i podria haver sigut de la família Cappello. A l'interior de la construcció existeix una estàtua de bronze de Julieta, uns frescs de l'obra i informació sobre la biografia de Shakespeare. És coneguda també la llegenda que qui toqui el pit esquerre de l'estàtua tindrà sort en l'amor.

La qüestió sobre si Romeu i Julieta realment van existir és ambigua. Existeixen registres en els quals Girolamo della Corte, contemporani de Shakespeare, afirmà que la relació dels dos joves amants havia succeït realment l'any 1303, encara que no s'ha pogut comprovar. L'única cosa que si se sap és que les famílies Montagú i Capulet sí que van existir realment, encara que no se sap si van viure en la península Itàlica; i tampoc es pot certificar que hagueren estat rivals.

 

El trenta de gener de 1996 a Venècia (Italia), el teatre d’òpera La Fenice es destrossat pel foc. Realment era molt freqüent que els teatres d’òpera es cremessin perquè la fusta i altres elements inflamables eren molt presents en ela seva construcció.

La Fenice és un dels teatres operístics més famosos d'Europa ubicat a Venècia, Itàlia. El 29 de gener de 1996 un incendi destruí el teatre per complet. El foc, segons el judici dut a terme, fou provocat per uns electricistes descontents amb la companyia. Però gràcies a importants subvencions (entre elles les del Gran Teatre del Liceu de Barcelona), el treball de reconstrucció s'inicià el 2001, i el teatre reobrí el dia 14 de desembre de 2003, amb un concert on s'interpretaren obres de Beethoven, Wagner i Stravinski. La reconstrucció va ser encarregada a l'arquitecte Aldo Rossi, que respectà l'estil original del segle XIX.

Suggeriments: Segur que heu sentit a parlar d’aquesta obra de Shakespeare o del Teatre la Fenice de Venècia però potser ha arribat el moment d’acostar-nos-hi una mica més, o de separar el zoom i repassar altres obres de Shakespeare o teatre d’òpera del món. És el teu moment. Si com jo, fas servir aquest blog com excusa per conèixer més... no frenis i aprofita el moment.

30 de gener DENIP (Dia Escolar de la No Violència i la Pau) Santa Martina 1951 Neix Phil Collins 1979 Neix Carlos Latre 1994 mor Pierre Boulle

 

Els protagonistes d’avui són la Pau i una colla d’artistes en majúscules.

El 30 de gener se celebra el dia Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP), una iniciativa d’Educació No-violenta i Pacificadora, difosa internacionalment. Avui us presentem una proposta de Lleida. La Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida volem contribuir a fer que sigui una jornada per fomentar el pensament crític, treballar continguts transformadors i posar focus en els problemes socials de l’entorn. Entre tots construirem una societat més justa, tolerant i solidària. Pel DENIP 2022 proposem que s’abordi la temàtica de la seguretat a l’escola i els infants en context de conflicte. Les escoles han de ser un refugi i no un blanc d’atacs. Agafant com a referència i fil conductor el bombardeig de Lleida del 2 de novembre de 1937, la Coordinadora volem convidar als centres educatius a treballar el dret a l’educació i el dret a la infància. La proposta d’enguany està dividida en tres fases i consta de diverses activitats i recursos com infografies, poemes, dades, jocs i dinàmiques, audiovisuals. Els centres educatius poden escollir les fases en les quals volen participar. Podeu cercar més informació a https://www.coordinadora-ongd-lleida.cat/denip-2022/

Avui també es celebra Santa Martina i per això felicitem a les noies que porten aquest bell nom!

Tal dia com avui de 1951 va néixer Phil Collins. Quan un busca dades sobre Phil Collins pot trobar-se amb una pàgina web -i no és la seva- en la qual es diu que “malgrat l'èxit, és una de les persones més decents del món de la música”. I no sols és cert, sinó que recordar-se de qui no ha tingut la seva mateixa sort té molt mèrit. Va néixer a Londres, en plena postguerra. Potser per això un dels seus primers regals va ser, quan tenia cinc anys, un tambor de llauna. I No l'havia de tocar molt malament, perquè els seus pares van arriscar la seva tranquil·litat i la del veïnat comprant-li, quan va complir els dotze, la seva primera bateria completa. Malgrat la seva afició per les baquetes, la vocació de Phil era la d'actor. De fet, va tenir un paper en el musical “Oliver!” i va participar com a extra en diverses pel·lícules, entre elles la que va inaugurar el cinema pop, “Quina nit la d'aquell dia”, amb els Beatles i a les ordes de Richard Lester. Entre paper i paper, Phil Collins dedicava també el seu temps a la música, tocant amb diversos grups. En un d'ells va entrar per ser l'únic que va respondre a l'anunci en el qual se sol·licitava un arranjador. Un bon costum la de llegir els anuncis i contestar-los, perquè va anar a través d'un anunci, de “Melody Maker” en concret, com va entrar a Genesis. Corria l'any 1970 i Phil Collins va començar a simultanejar Genesis amb la seva pròpia banda de jazz. Diuen que l'entusiasme i el bon humor de Phil van obrar miracles en el grup fundat per Peter Gabriel que, en tot just, tres anys es va col·locar en el cim del que es coneixia llavors com a música "progressiva", unes vegades, o "rock simfònic", unes altres. En 1974 Peter Gabriel va decidir emprendre la seva carrera en solitari i Genesis es va prendre un temps per a decidir el seu futur. Van optar per continuar i van buscar un substitut a Gabriel i, després d'escoltar a centenars d'aspirants, van acordar donar una oportunitat a Collins. La nova etapa de Genesis va comportar una simplificació de la seva música i, també, una major popularitat que va tenir el seu zenit amb l'àlbum “Duke”. També Phil Collins va voler expressar-se en solitari, encara que sense abandonar el grup, i en 1981 va llançar el seu primer àlbum, “Face value” que va tenir més èxit que qualsevol treball de Gènesi. En el 85 va aconseguir el Grammy a l'àlbum de l'any amb “No jacquet required”. Estava ja en el cim i l'èxit no semblava tenir fi. Però la seva carrera en solitari i el lideratge de Genesis eren massa, així que en 1997 va decidir deixar el grup que, des de llavors, ha reduït pràcticament a recopilatoris la seva producció discogràfica. Amic dels seus amics, Phil Collins ha tocat la bateria per a Robert Plant en gira; ha produït discos per a Eric Clapton; Frida, d’Abba; i, sobretot, per al seu amic John Martyn, un dels millors músics britànics, al qual va recolzar en els seus pitjors moments. Passada ja la cinquantena, la carrera de Collins es fa ja molt més pausada, espaiant el treball en favor de les activitats que duu a terme per amistat o per amor a l'art. Va fer la música per la pel·lícula Tarzan de Disney  amb la que va obtenir, l’any 2000, l’Oscar i el Globus d’Or a la millor cançó original amb “You'll Be In My Heart” i el Grammy al millor àlbum de banda sonora. És uns dels tres cantants de pop que ha venut més de 100 millions de discos, al costat de Paul McCartney i Michael Jackson. El 7 de març de 2011 es va fer pública la seva retirada del món de la música, però al 2015 enunciar la seva tornada a la música.

El trenta de gener de 1979 neix Carlos Latre a Castelló de la Plana. És actor còmic i de doblatge amb uns dots especials per a la imitació. És una persona en construcció i en formació constant, molt conscient de que cal oferir cada dia una feina tan ben feta com sigui possible. Forma part d’aquells actors que omple teatres ell sol. La seva fama el precedeix. Fins a mitjans de mes ha estat treballant a Madrid al Teatro La Latina amb la comèdia musical “Golfus de Roma” que combina amb el programa setmanal “Tu cara me suena” d’Antena 3 que està ja en la seva novena temporada. Per a ell és la nostra fotografia d'av

Tal dia com avui de 1994 va morir Pierre Boulle, a Paris. Va ser un escriptor francès de vocació tardana, però molt aplaudit des dels seus primers treballs. Va ser l’autor de les novel·les "El planeta dels simis" i "El pont sobre el río Kwai", ambdues es van convertir en pel·lícules de gran èxit.

Els suggeriments d'avui ens porten a ser elements de Pau en el nostre entorn i a conèixer i conrear la nostra vessant artística en l'àmbit en el que ens sentim millor. Els nostres tres protagonistes d'avui ens mostren que val la pena!

29 de gener Sant Tomàs d'Aquino Dia Internacional de Lego 1887 s'inicia la construcció de la Tour Eiffel 1985 "We are the World"

 

Avui és el patró dels estudiants, és el patró dels centres d’educació d’orientació catòlica. Sant Tomàs d’Aquino és considerat un dels grans teòlegs de l’església catòlica. Va ser un dels principals representants d ela tradició escolàstica i un escriptor prolífic  que no va deixar mai d’escriure tractats sobre tota mena de qüestions religioses i filosòfiques. Seguia els plantejaments  d’ Aristòtil i Plató. Felicitem a tots els estudiants, als qui ho són per edat i als qui ho són per convenciment tinguin l'edat que tinguin. En el nostre món cada dia és més imprescindible la formació permanent que ens converteix a tots en estudiants.

Avui es celebra el Dia Internacional de Lego. Molts de nosaltres ens vam divertir quan érem nens amb les peces de Lego, construint castells, vaixells o naus espacials i imaginant milers d'aventures. Els blocs de construcció més famosos del món sencer tenen milers de seguidors, nens i adults. Es celebra el 28 de gener per commemorar la presentació de la patent per part d'Ole Kirk Christiansen, el creador de Lego.  

La història de Lego és apassionant i és un exemple de com un home va saber adaptar-se a les circumstàncies, no sempre favorables del mercat, convertint una crisi en una oportunitat. Ole Kirk Christiansen va ser un fuster danès que va fundar la seva empresa de venda de mobles el 1918. Però amb l'arribada de la Gran Depressió, la idea d'aquest empresari va canviar completament, els números van caure a límits insostenibles, i Christiansen va tenir una gran idea. Va transformar la fàbrica de mobles en una fàbrica de joguines. Va tenir una gran acceptació des del principi i les joguines de fusta van triomfar al mercat. Però amb l'arribada de la Segona Guerra Mundial la fusta escassejava, i va passar a fabricar amb plàstic. El 1940, l'empresari danès va comprar màquines emmotlladores d'injecció i va començar a fabricar joguines de plàstic. El 1949 Lego es va inspirar en el sector de la construcció i va començar a elaborar les joguines, amb blocs de plàstic per fomentar la imaginació i la creativitat dels nens. Va ser un èxit rotund. Tant que el 1958 Christiansen va patentar la fórmula dels blocs de plàstic, i anys després el seu fill va aturar tota la producció de mobles, per centrar-se en les joguines. Actualment Lego és una de les empreses més populars del món i gairebé a cada casa, hi ha una joguina Lego, o més d’una.

Aquí tens algunes curiositats de Lego:

S'estima que actualment hi ha més blocs de Lego que persones al món, amb una mitjana de gairebé 80 blocs per persona.

El 2014, els famosos Lego van aterrar al món del cinema. LEGO Movie es va estrenar l'1 de febrer del 2014 a Copenaghe. I va tenir tant èxit que el 2017 es va llançar la pel·lícula LEGO Batman. I el 2019, es va produir la segona part de LEGO Movie.

LEGO és un acrònim de les paraules daneses Leg Godt, que siginifiquen jugar bé. L'empresa LEGO te més de 18.000 empleats i creixent.

La casa més gran feta de Lego té 2,4 milions de blocs i té el Record Guinness per ser la casa més gran fabricada amb Lego.

El set de Lego amb més peces de la història és El Coliseu amb 9.036 peces. Quan va sortir al mercat, va desbancar el Falcó Mil·lenari amb 7.541 peces. Aquest últim és el set de Lego més car quant a venda al públic, arribant a costar gairebé 800 dòlars.

El 29 d’octubre de l’any passat Lego va obrir la seva botiga al Passeig de Gràcia número 9 de Barcelona. El seu horari és de 9.30 a 21.30 de dilluns a dissabte. És la segona de la ciutat comtal. És espectacular!

Ja sabeu, si sou fans de LEGO i us encanta posar a prova la vostra creativitat i imaginació, compartiu a xarxes socials amb els hashtag #DiaInternacionaldeLEGO #DiadeLEGO.

 

Tal dia com avui de 1887 a la ciutat de París s'inicia la construcció de la torre Eiffel amb la preparació dels fonaments, que durarà cinc mesos. A partir del març de l'any següent es farà la unió dels quatre pilars. Des del primer pis, situat a 57 metres del terra, fins al segon, a 115 metres, la torre s'elevarà a un ritme d'uns 10 metres mensuals. Conforme la torre es vagi estrenyent, el ritme de creixement s'accelerarà contínuament fins a un màxim de 30 metres al mes en arribar a prop del cim. Les peces d'elements prefabricats que arriben a l'obra són d'uns 5 metres de longitud. S'inaugurarà el 31 de març de 1889 i, al final del seu muntatge, aquest símbol de l'arquitectura del metall amb els 300 m d'alçada (324 m si es té en compte l'antena de ràdio), comptarà amb unes 7.300 tones de ferro repartides en 18.038 peces que estaran unides per dos milions i mig de reblons. El manteniment inclourà 50 tones de pintura cada cinc anys.

El 28 de gener de 1985 s'enregistra una cançó molt especial. Un grup d’artistes nord-americans com Bruce Springsteen, Bob Dylan, Ray Charles, Paul Simon, Kenny Rogers, Cyndi Lauper o Stevie Wonder, entre molts altres (45 en total), van enregistrar “We are the world” en els estudis d'A&M Recording Studio de Hollywood. El tema, escrit per Michael Jackson i Lionel Richie (ells també formaven part del grup), va ser la resposta nord-americana a Band Aid, el projecte d'ajuda humanitària muntat al Regne Unit per diversos cantants com Bono, George Michael, Bananarama, Boy George, per citar-ne alguns. Junts van interpretar un any abans la cançó “Do they know it's Christmas?”. Els nord-americans, liderats per Jackson i Richie, i sota la supervisió i producció de Quincy Jones, van posar en marxa “We are the world”, un tema que aviat es va convertir en tot un número 1, els beneficis del qual es van destinar a lluitar contra la fam al món. Posteriorment es va incloure a l'àlbum USA for Africa: We are the world, que afegia composicions inèdites de Prince, Springsteen i Tina Turner, entre d'altres. Per assegurar-se que tots aquests artistes poguessin participar a la gravació, aquesta es va realitzar l'endemà del lliurament dels American Music Awards.

Suggeriment: Podeu cercar cançons que s’han fet amb motius altruistes. Pot ser un bon moment per recordar que la música, com altres arts poden servir no només per eixamplar l’ànima de cadascú de manera individual sinó també per recollir fons per les causes més variades.

La imatge d'avui és pel casc de soldat imperial fet amb peces de Lego.

27 de gener Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust Dia Mundial del Pastís de Xocolata 1995 Neix Àlex Monner

 

Avui és un dia de grans contrastos perquè els humans som capaços del millor i del pitjor. Com poden coincidir en la data el Dia Internacional en Memòria de las Víctimes de l’Holocaust i el Día Mundial del Pastís de Xocolata? Dons real, com la vida mateixa.

Tal dia com avui de 1945, les tropes soviètiques alliberen l'horror del camp nazi de concentració d'Auschwitz (Polònia). Per aquest motiu es commemora avui el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust. L'espectacle que es troben és dantesc i supera qualsevol cosa, fins aleshores, imaginable. Per a més d'un milió i mig d'éssers humans, el noranta per cent d'origen jueu, Auschwitz va ser la darrera etapa d'un calvari mai vist. Només sobreviuen 7.500 persones d'aquest milió i mig, 600 menors, que avui recuperen la seva llibertat després de sobreviure a l'horripilant malson dels camps de concentració nazis, on han estat assassinats sis milions de jueus com a part de la Solució Final" planejada pel megalòman Adolf Hitler. Aquesta és la pitjor cara de la humanitat, quan alguns creuen que tenen poder sobre la vida d’altres i els creuen inferiors per la seva procedència, raça, idees... arribant a produir-los grans patiments sense veure que són persones, arribant a una insensibilitat extrema des de unes idees plenes d’absurda intolerància i superioritat normalitzada.

La celebració d'aquest altre dia és una delícia! El 27 de gener també es celebra el Dia Mundial del Pastís de Xocolata. Que aixequin la mà els qui estimen profundament la xocolata! Aquestes postres s’elaboren amb cacau com a ingredient principal, el qual té molts beneficis per a l'organisme (i no només engreixar-se) .La xocolata té propietats afrodisíaques, antidepressives i és un excel·lent estimulant del bon humor. És ideal consumir-lo quan estem decaiguts i amb manca d'ànim, i per què no? Per superar un desamor i sentir un instant de felicitat a la nostra boca, en degustar un bon tros de pastís de xocolata.

Sabies que la recepta de pastís de xocolata es va registrar per primera vegada en un llibre de receptes l'any 1847? Doncs gràcies al Llibre "Ladies Recipe Book" d'Eliza Lesley (Filadèlfia, Estats Units) podem gaudir avui dia d'aquestes delicioses postres. Des de la meva ignorància sobre el tema diré que ho he trobat així i potser és veritat però crec que per refermar aquesta afirmació cal  fer un estudi més a fons i no quedar-nos només amb aquesta dada.

Hi ha més de 170 receptes per preparar un exquisit pastís de xocolata. Podem menjar-lo no només per celebrar el seu dia oficial, sinó quan ens vingui de gust un toc dolç al paladar, amb bona companyia o en una ocasió especial. Comparteix un tros de pastís de xocolata amb algú molt especial en aquest deliciós dia.

Tal dia com avui de 1995 va néixer a Barcelona Àlex Monner Zubizarreta, actor i director català. Va debutar en el món de la interpretació a la pel·lícula de Pau Freixas “Herois”, i posteriorment va iniciar-se a la pantalla petita amb la sèrie de TV3 Polseres vermelles, del mateix director i també amb guió d'Albert Espinosa. A la sèrie hi interpreta en Lleó, un noi que té una cama amputada per culpa d'un càncer, i que és "un líder, perquè aconsegueix totes les polseres", va comentar en una entrevista. El 2013 va guanyar el Gaudí al millor actor per la seva interpretació a Els nens salvatges i va estar nominat als Goya. El 12 de març de 2013 la revista Fotogramas el premià com a millor actor de televisió amb el Premi Fotogramas de Plata per la seva actuació a Polseres vermelles.

Suggeriments: Avui toca pastís de xocolata i si us agrada el cinema avui o un dia d’aquests, segons us sentiu, podeu veure “La llista de Schindler” o “La vida és bella”, o començar a llegir el “Diari d’Anna Frank” com homenatge a tant patiment però si no us veieu amb cor sempre podeu positivitzar-ho i escriure quatre lletres en paper o en what’s app o en mail d’agraiment a algú. Personalitzar i veure coses positives de la gent, i comunicar-les-hi, sempre és un bon reconnectador amb la humanitat...  

La imatge d'avui és per les pedres d'agraïment  a Oscar Schindler.

26 de gener Dia d'Austràlia 1905 el diamant més gran del món 1925 neix Paul Newman

 

Els protagonistes d’avui es situen en països ben llunyans: comencem amb el Dia d’Austràlia, seguim amb  el diamant més gran del món i per últim el portador d’uns ulls que enamoraven a través de la gran pantalla.

Avui es celebra el Dia d’Austràlia. En aquesta data es commemora l'arribada dels primers britànics als antípodes el 1787. El país es paralitza, els parcs i les platges s'omplen de joves i famílies i barbacoes. Les ciutats es decoren amb banderes i el cel amb focs artificials, perquè tots a l'uníson puguin cridar orgullosos: Sóc Australià! Però l'arribada dels primers britànics a Austràlia també és motiu per a una cosa totalment diferent a una celebració. És per això que molts australians també utilitzen aquest dia per penedir-se del que dos segles enrere els seus avantpassats van fer en aquest país, especialment els primers habitants d'Austràlia. I així, en lloc de pintar-se la cara de blau amb estrelles per la seva estimada bandera, decoren la cara amb pintures vermella i negra i un cercle groc: la bandera aborigen.

Tal dia com avui de 1905, a Sud-àfrica, a la mina Premier de Trasvaal, es descobreix el diamant més gran del món amb una massa de 3.016 quirats, al qual es bateja amb el nom de diamant "Cullinan". Un tallador holandès, Isaac Asscher, el tallarà i en farà 9 diamants grans i 100 peces més petites. El més gran, de 530 quirats, serà "La gran estrella d'Àfrica", que es caracteritzarà per ser el diamant més transparent, més pur i de més qualitat del món. Saps quina diferència hi ha entre diamant i brillant? Diamant és la pedra en sí, i brillant és aquesta pedra tallada que optimitza la seva aparença i la forma en la que reflexa la llum. Una bona talla incrementa el valor d'un diamant però una mala talla el pot desvalorar. 

Paul Newman va néixer el 26 de gener de 1925. Va ser un actor i director de cinema estatunidenc. Va enamorar a moltes generacions de jovenetes, i no tan jovenetes. Va ser molt apreciat com a actor, considerat com un dels darrers grans actors del Hollywood daurat, però també com a persona, per les seves activitats en favor dels drets civils i les seves nombroses obres humanitàries (defensà els drets dels homosexuals, va organitzar campaments per a nens amb el càncer i va ajudar econòmicament centres per a persones amb problemes de droga i d'alcohol). Va estar casat amb la seva segona dona, l'actriu Joanne Woodward, des del 1958 fins a la seva mort, l’any 2008. El jove Paul, que era un brillant esportista, també va començar a interessar-se molt d'hora pel teatre, cosa que la seva mare va encoratjar. Als 17 anys va actuar per primer cop en l'obra Robin Hood, amb el grup de teatre de l'institut on estudiava (el Shaker Heights High School). Va continuar els seus estudis a la universitat d'Ohio i va completar-los acabada la guerra, a la Universitat Kenyon, on va obtenir el graduat de ciències econòmiques i va formar part de l'equip de futbol americà. L'any 1943 es va allistar a la Marina i va ser enviat al Pacífic, a Okinawa i a Guam, participant així en la Segona Guerra Mundial com a metrallador d'avió bombarder (hauria desitjat ser pilot, però el seu daltonisme li ho va impedir). Durant la contesa va ser ferit, la qual cosa li impedí practicar l'esport de manera professional, decidint-se així per una carrera teatral. De retorn al país, i després de finalitzar els seus estudis, es va inscriure a la Universitat Yale i a l'Actors Studio per estudiar-hi la interpretació. Les curses de cotxes van constituir l'altra gran passió de Newman. Va interessar-s'hi per primer cop durant el rodatge de Winning. Era l'any 1968 i, malgrat el seu daltonisme, va esdevenir pilot professional. Va participar en diverses curses, guanyant-ne algunes (va quedar segon a les 24 hores de Le Mans l'any 1979). L'any 1983 va crear una escuderia, la Newman/Haas Racing, que ha esdevingut molt prestigiosa en els circuits de curses americans. Fins a l'any 2005 encara va participar en curses com a pilot, convertint-se en el pilot de més longevitat dels circuits.

Va ser actor i director de nombroses i aclamades pel·lícules i va acabar la seva carrera professional posant veu a Doc Hudson de Cars, l’any 2006. Va rebre molts premis des de l’Oscar a Baftas passant pel Globus d’Or o l’Os d’argent.

Suggeriment: Avui et proposo fer uns caps de setmana de cinema. Caldrà que triis quines pel·lícules vols veure de Paul Newman. Veuràs que n’ha fet de tots els estils. Crispetes, manteta i que comenci l’espectacle.

25 de gener Conversió de Sant Pau 1924 Primers Jocs Olímpics d'Hivern 1959 Convocatòria del Concili Vaticà II

Els nostres protagonistes d’avui estan en l’àmbit esportiu i religiós, dos àmbits que representen el cos i l’esperit. Però començarem amb una tradició molt barcelonina per la festa de Sant Pau que es celebra avui.

Avui es celebra la festa de la Conversió de Sant Pau, la seva festivitat se celebra el 29 de juny juntament amb la de Sant Pere. Pau és descrit al Nou Testament com un jueu hel·lenitzat i ciutadà romà de Tars, a la regió de Cilícia (avui dia a Turquia), erudit del judaisme de la branca dels fariseus, i perseguidor dels cristians abans de la seva conversió pel camí de Damasc en la qual Pau va sentir la veu de Jesús, i es va convertir al cristianisme. Després de ser acceptat per la resta dels apòstols, va rebre l'encàrrec de predicar l'evangeli als "gentils" (és a dir, els no jueus) de l'Imperi Romà, portant el missatge del cristianisme a nombroses regions d'Àsia Menor i d'Europa incloent Roma i, segons la tradició, encara que no està escrit a la Bíblia, també a Hispània. Pau és venerat com a sant per tota la cristiandat. És el patró dels  espasers, un gremi amb molta força a Barcelona. Aquest dia feien una processó i el que feia de Sant Pau havia de ser un home alt i ben plantat perquè portava una espasa molt gran i decorada al cinto. D’aquí ve l’expressió “ser alt com un santpau”, no per l’alçada del sant sinó per l’alçada de qui el representava a la processó dels espasers.

El vint-i-cinc de gener de 1924 comencen a Chamonix els primers Jocs Olímpics d’Hivern. En aquestes olimpíades hi participen 16 països representats per  294 esportistes (281 homes i 13 dones). El salt de trampolí, esport desconegut per a la majoria del públic, serà el plat fort amb 12 disciplines més, amb un total de sis esports ens els que trobarem: Bobsleigh, Curling, Esquí nòrdic (18 km d’esquí de fons i salt amb esquís), Hoquei sobre gel, Patinatge artístic, Patinatge de velocitat i Patrulla militar (esquí de fons i tir al blanc). Als Jocs Olímpics d'hivern de 1960 el biatló, hereu de la prova de patrulla militar i la seva versió civil, debutà en els Jocs Olímpics d'hivern. Els atletes de Finlàndia i Noruega van guanyar 28 medalles, més que la resta de nacions participants juntes. Van tenir molts protagonistes i curiositats, aquí en teniu algunes. La primera medalla d'or concedida va ser guanyada per Charles Jewtraw, dels Estats Units, en la cursa dels 500 metres del patinatge de velocitat. La noruega Sonja Henie, amb només 11 anys, va competir en el patinatge artístic femení i, tot i que va acabar la darrera, es va popularitzar entre els aficionats. Gillis Grafström, de Suècia, va defensar la seva medalla d'or del 1920 en patinatge artístic masculí, sent el primer olímpic a guanyar medalles d'or tant als Jocs Olímpics d'estiu com d'hivern. El 1925 el COI va decidir crear uns Jocs d'hivern separats i els jocs de Chamonix de 1924 van ser designats de manera retroactiva com els primers Jocs Olímpics d'hivern.

Tal dia com avui de 1959, a la Basílica de Sant Pau Extramurs de Roma, el Papa Joan XXIII anuncia que convoca el XXI Concili ecumènic conegut com a Concili del Vaticà II.

El Segon Concili Ecumènic del Vaticà, conegut comunament com el Concili Vaticà II, o Vaticà II, va ser el 21è concili ecumènic de l'Església Catòlica Romana. El concili es va reunir a la basílica de Sant Pere de Roma durant quatre períodes (o sessions), cadascun d'entre 8 i 12 setmanes, a la tardor de cadascun dels quatre anys 1962 a 1965. La preparació va durar tres anys, a partir de l'estiu de 1959 a la tardor de 1962. El concili va ser obert l'11 d'octubre de 1962 per Joan XXIII (papa durant la preparació i la primera sessió), i va ser clausurat el 8 de desembre de 1965 per Pau VI (papa durant les tres darreres sessions, després de la mort de Joan XXIII el 3 de juny de 1963). El papa Joan XXIII va convocar el Concili perquè considerava que l'Església necessitava "una actualització" (en italià: aggiornamento). Per connectar amb la gent del segle XX en un món cada cop més secularitzat, calia millorar algunes de les pràctiques de l'Església i presentar el seu ensenyament d'una manera que els semblés rellevant i comprensible. Molts participants del Concili van mostrar simpaties amb aquest programa, mentre que altres van veure poca necessitat de canvis i es van resistir als esforços en aquesta direcció. Però el suport a l'aggiornamento va guanyar la resistència al canvi i, com a resultat, els setze documents magistrals produïts pel concili proposaven importants desenvolupaments en la doctrina i la pràctica: una àmplia reforma de la litúrgia, una teologia renovada de l'Església, de la revelació i dels laics, un nou plantejament de les relacions entre l'Església i el món, de l'ecumenisme, de les religions no cristianes i de la llibertat religiosa.

Ha estat el concili amb més representació de tots, amb una mitjana d'assistència d'uns dos mil “pares conciliars” procedents d'arreu del món i d'una gran diversitat de llengües i ètnies. A més, hi van assistir membres d'altres confessions religioses cristianes.

Es va anomenar aquest concili “l'esdeveniment religiós més important del segle XX”

Suggeriment: els temes d’avui em fan pensar en els benedictins que tenen per lema “Ora et labora”. Podríem aprofitar avui per fer un repàs de la nostra part esportiva i espiritual, i veure què hi podríem millorar...

La nostra fotografia d'avui és per aquest equip de curling tan eixerit. Veure les fotos d'aquests jocs d'hivern ens porten a una altra època, molt llunyana. Podríem fer un treball sobre l'evolució de la roba esportiva en els esports d'hivern... seria molt interessant.

24 de gener Sant Francesc de Sales 2003 fi del grup Bee Gees

 Els nostres protagonistes d’avui són el patró dels comunicadors i tres germans que van saber comunicar a través de la música fent ballar a tota una generació i venent milions de còpies.

Francesc de Sales va néixer l’any 1567 i va ser un escriptor que es va distingir per comunicar la seva veritat amb elegància i sense ferir ningú: escrivia i parlava amb tanta delicadesa que ningú no se sentia molest. Va ser un escriptor i orador que no buscava la polèmica, sinó la transmissió dels coneixements de l'Evangeli cristià. La seva destresa amb l'escriptura, pràcticament l'únic mitjà que va fer servir per convertir els calvinistes al cristianisme, va propiciar que, el 1923, Roma el nomenés patró dels periodistes i escriptors catòlics, de tots els que exerceixen l'ofici de comunicadors. Felicitem avui a tots els comunicadors i periodistes.

El segon protagonista d’avui és un grup musical: els Bee Gees. Van ser una banda britànica, la carrera artística formal es va iniciar a Austràlia en 1958. L'àlbum doble “Saturday Night Fever”, banda sonora del film del mateix títol, al qual els Bee Gees van aportar les sis cançons principals, va arribar a vendre més de 45 milions de còpies, convertint-se en un dels més exitosos de tota la història de la música. Algunes de les seves cançons més populars són To Love Somebody, Words, Massachusetts, I Started a Joke, Run to Me, How Can You Mend a Broken Heart, Stayin 'Alive, Night Fever, You Should Be Dancing, Tragedy, More than a woman, How deep is your love, Too Much Heaven, The Woman in you i You Win Again, entre d'altres.

El grup estava format pels germans Barry, Robin i Maurice Gibb en els anys 1960, es troba entre els més importants del gènere, amb més de 40 anys d'activitat musical ininterrompuda. Van vendre més de 120 milions de copies a nivell mundial, entre àlbums i singles.

Tal dia com avui de l’any 2003 van anunciar el final del grup. Feia 21 dies que havia mort el germà petit, Maurice Gibb. El 2012 va morir Robin, i amb això, l'etapa dels Bee Gees es va tancar definitivament. 

Amb motiu del 40è aniversari de Saturday Night Fever es va enregistrar l’espectacle Stayin' Alive: A Grammy Salute To The Music Of The Bee Gees al teatre Microsoft de Los Angeles. Un grup de cantants nord-americans van retre un homenatge a la banda britànica The Bee Gees. L'homenatge va comptar amb la participació de cantants com Celine Dion, John Legend, Demi Lovato, Pentatonix i Keith Urban, entre altres artistes.

Suggeriments: Avui els protagonistes ens porten a escriure i a escoltar la música dels Bee Gees i sentireu les harmonies i els falsets que ens transporten als més grans als anys 70.

23 de gener 1939 Neix Roser Capdevila 1952 tornen els Mossos d'Esquadra 1972 Neix Natza Ferrer

 

Avui els nostres protagonistes són dues dones arxiconegudes i un cos que tornava a posar-se en marxa amb totes les limitacions del moment.

Roser Capdevila i Valls va néixer al barri d’Horta de Barcelona el 23 de gener de 1939. És il·lustradora. Interessada de ben jove pel dibuix va ingressar a l'Escola Massana de Belles Arts de Barcelona. A la dècada del 1980 va començar a il·lustrar llibres de text per a infants amb els seus dibuixos, caracteritzats per un estil simple, però amb una caricatura fresca i dinàmica. Així mateix s'ha destacat per un sentit de l'humor i unes situacions molt originals. L'any 1983, inspirant-se en les seves tres filles Teresa, Anna i Helena, va crear els personatges de Les tres bessones, els llibres de les quals han estat traduïts a 35 llengües i ha propiciat la creació d'una sèrie de televisió que s'ha emès en 158 països. Ha rebut innumerables reconeixements i premis entre ells la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts (2010), la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya (2010) i la Creu de Sant Jordi (2004). Segons l'Index Translationum de la UNESCO, Roser Capdevila és l'autora en llengua catalana més vegades traduïda des que va superar una altra dona, Mercè Rodoreda. Per a ella i les seves filles és la imatge d’avui.

 

La Policia de la Generalitat de Catalunya – Mossos d'Esquadra és la força de policia de la Generalitat de Catalunya, refundada, com a cos de policia propi mitjançant la Llei 19/1983, de 14 de juliol de 1983, aprovada pel Parlament de Catalunya. Com a policia integral s'ocupa de les funcions de seguretat ciutadana, policia administrativa, policia judicial, intervenció, i policia de proximitat, les quals són competències de la Generalitat. El 1998 s'assumeix la competència de trànsit, fins ara en mans de la Guàrdia Civil. El desplegament de la Policia de la Generalitat a Barcelona es materialitza el 2005, substituint les patrulles de la Policia Nacional gradualment. El 2008 es dona per finalitzat el desplegament dels Mossos d'Esquadra a Catalunya, i sis anys després es crea la bandera institucional del cos. El 2017 va ser un any certament intens per la policia catalana, amb la primera convocatòria d'oposicions després de sis anys; el primer atemptat islamista de Catalunya; i les conseqüències jurídiques i d'ordre públic derivades del referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre.

L'any 2020, el cos tenia 17.361 mossos i mosses, que es distribueixen en un complex organigrama d'organismes centrals i territorials. La seu central operativa és l'anomenat Complex Central Egara, que es troba a Sabadell, on hi ha el despatx del Subdirector Operatiu de la Policia. Són part de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat. Avui en parlem perquè tal dia com avui de 1952 a Barcelona es restableix el cos de Mossos d’Esquadra de la Diputación Provincial de Barcelona que va ser la llavor del cos actual. 

El 23 de gener de 1972 va néixer Natza Farré i Maduell, a Barcelona. És periodista i comunicadora. Durant molts anys ha col·laborat en diferents programes de RAC 1 com “El món a RAC1”, amb Jordi Basté o “La competència”, amb Òscar Andreu i Òscar Dalmau. També és locutora de televisió a TV3 en programes com Ja t'ho faràs i ha participat en programes com .CAT. El setembre de 2016 va publicar el llibre “Curs de feminisme per microones” (Ara llibres), on fa servir l'humor per exemplificar casos de masclisme. El 2018, va fer de col·laboradora al late show de TV3 La Nit dels Òscars. L'any 2019 va obtenir el Premi Bones Pràctiques en Comunicació no sexista de l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya, per informacions d’actualitat en clau d’humor i visió feminista. El març de 2020 va publicar el seu segon llibre, “Que no t'expliquin contes” (Ara llibres), un llibre il·lustrat per Gala Pont que posa el punt de mira sobre els referents de la infantesa i com condicionen la nostra percepció del món.

22 de gener 1931 Servei telefònic entre la Península i les Illes Canàries 1970 S'estrena el Boeing 747 1994 Mor Telly Savalas

 

Avui va de primeres vegades i hi afegim un actor que els que ja tenim una edat recordem de la sèrie Kojak.

Tal dia com avui de l’any 1931 comença a funcionar el servei telefònic entre la Península Ibèrica i les Illes Canàries. En un món tan interconnectat com el nostre ens sembla impossible que no hi hagués connexió telefònica. Aquí podem entendre millor la importància de la correspondència epistolar. Les cartes ens portaven informació escrita però no eren immediates, podien passar dies, setmanes o mesos.

Tal dia com avui de l’any 1970 es realitza el primer vol comercial de l’avió Boeing 747, als Estats Units . El Boeing 747, sovint anomenat «Jumbo», és un avió comercial transcontinental de fuselatge ample fabricat per la companyia Boeing. Conegut per les seves enormes dimensions, és dels avions més famosos del món. Va realitzar el seu primer vol comercial el 1970, sent el primer avió de fuselatge ample. El 747 portava dues vegades més passatgers i càrrega que els avions d'aquella època el que va obligar a repensar tot el flux del trànsit, des de la recepció dels passatgers fins a les infraestructures dels aeroports, la mida dels taxiways i, fins i tot, la mida dels aparcament de cotxes. Una disposició típica en tres classes acomoda 416 passatgers, mentre que una disposició en dues classes n'acomoda un màxim de 524. El 747-400, vola a velocitats subsòniques de Mach 0,85 (uns 913 quilòmetres per hora), i ofereix un radi d'acció intercontinental de 7.260 milles nàutiques (13.446 quilòmetres), així mateix aquest model va rebre nombroses millores. El seu rival més directe és l'encara més gran Airbus A380. La fotografia d’avui és per aquest avió en ple vol.

Aristoteles "Telly" Savalas, va ser un actor de cinema i televisió estatunidenc. Telly Savalas és recordat pel seu personatge Theo Kojak de la sèrie Kojak. Conegut per la seva calvície intencionada i per les seves típiques piruletes del seu personatge Kojak, un dur i galant tinent de policia de Nova York. Va morir tal dia com avui de l’any 1994, el dia desprès del seu 72è aniversari.

21 de gener Santa Agnès / Santa Inés 1506 Fundació de la Guàrdia Suïssa Papal 1901 Neix Ricard Zamora

Els protagonistes d’avui són Santa Agnès, l’acolorida Guàrdia Suissa i un porter excepcional amb un sou i un traspàs que ens fa pensar en com ha canviat el món del futbol.

Santa Agnès (en castellà Inés) va ser una jove romana, màrtir durant les persecucions de Dioclecià a causa de la seva fe cristiana. És venerada com a santa per diverses confessions cristianes. Felicitem a les noies que porten aquest bell nom!

La Guàrdia Suïssa Pontifícia o Guàrdia Suïssa Papal o simplement Guàrdia Suïssa; és una unitat menor de les forces armades i de la guàrdia d'honor mantinguda per la Santa Seu que protegeix el Papa i el Palau Apostòlic, servint com l'exèrcit de facto de la Ciutat del Vaticà. Creada el 1506 sota el mandat del Papa Juli II, la Guàrdia Suïssa Pontifícia és una de les unitats militars més antigues en funcionament. La data oficial de fundació és el 21 de gener de 1506. Des de llavors ha variat molt en nombre i organització, i fins i tot en algunes ocasions ha estat dissolta. Tots els reclutes han de ser catòlics, homes solters amb ciutadania suïssa que han completat la seva formació bàsica amb les Forces Armades de Suïssa amb certificats de bona conducta, tenir una edat entre 19 i 30 anys, i mesurar almenys 174 cm d'alçada. Actualment està formada per cent efectius: quatre oficials, 23 sotsoficials i caporals, 70 alabarders, 2 tamboriners i un capellà. El seu entrenament inclou el maneig d'armes modernes (com ara el fusell d'assalt SIG 550), però també l'espasa i l'alabarda. L'uniforme actual fou dissenyat pel comandant de la guàrdia Jules Répond (1910-1921) a partir del model que s'atribueix a Miquel Àngel ideat l'any 1505, i per això es considera un dels uniformes militars més antics del món. És de caràcter molt més vistós, alegre i brillant que el del segle XIX: el casc està decorat amb una ploma vermella; els guants són blancs i la cuirassa conserva reminiscències medievals. El color vermell fou introduït pel Papa Lleó X, en honor de l'escut dels Mèdici. L'uniforme de gala és de color blau, vermell, taronja i groc amb un aspecte clarament renaixentista. La guàrdia moderna té el paper de guardaespatlles del Papa. La Guàrdia Suïssa està equipada amb armes tradicionals, com l'alabarda, així com amb armes de foc modernes. Des del fallit intent d'assassinat del Papa Joan Pau II el 1981, s'ha posat un èmfasi molt més gran en les funcions no cerimonials de la Guàrdia.

Ricard Zamora Martínez va néixer a Barcelona el 21 de gener de 1901. Ha estat un dels grans futbolistes de la història del futbol català; és considerat un dels millors porters de la història del futbol mundial. Porter de grans reflexos, seguretat i personalitat, va rebre el sobrenom d'El diví. Fou l'inventor de la zamorana, que consistia a rebutjar la pilota amb l'avantbraç.

Va jugar en els grans clubs i fins i tot amb la selección española va guanyar la Medalla d’Argent als Jocs Olímpics d’Anvers 1920. El 1916, amb només 16 anys, fitxà per l'Espanyol, club on esdevingué un dels més grans mites de la seva història. El 1919, després de desavinences amb els directius del club, fitxà pel Futbol Club Barcelona, club amb el qual guanyà dues Copes d'Espanya i tres Campionats de Catalunya. Tres anys més tard retornà a l'Espanyol després d'una espectacular oferta de 25.000 pessetes de fitxa i un sou mensual de 5.000 pessetes, rècord del moment. Com a blanc-i-blau guanyà una Copa d'Espanya i dos Campionats de Catalunya, competició en la qual foren mítics els enfrontaments amb l'altra gran estrella del futbol català del moment, Josep Samitier. El 1930 va ser traspassat per la xifra rècord de 100.000 pessetes al Reial Madrid, club amb el qual guanyà dues Lligues i dues Copes. Es retirà del futbol l'any 1936. Porta el seu nom el premi al porter menys golejat de la Lliga espanyola (ell ho fou tres cops: 1929-30, 1931-32 i 1932-33) i té el nom d'una plaça a la seva ciutat natal. El nom de Ricard Zamora ha quedat gravat amb lletres d'or a la història del futbol català.

La fotografia d'avui és per la Guàrdia Suissa amb el Pap Francesc i un nen amb cara de meravellat amb els colors i la ploma dels guàrdies.

20 de gener Sant Sebastià 1943 Neix el Dr. Valentí Fuster Carulla Data de presa de possessió del President dels Estats Units

 

Els protagonistes d’avui són Sant Sebastià, el Doctor Valentí Fuster Carulla i els sis darrers presidents dels Estats Units.

Avui celebrem Sant Sebastià. Va ser un màrtir cristià, tradicionalment considerat un soldat de la guàrdia imperial de l'emperador Dioclecià, convertit al cristianisme i martiritzat durant la Gran Persecució. Molt conegut pel seu martiri, travessat amb nombroses fletxes, Sebastià esdevingué un dels sants preferits per representar des del Renaixement, amb l'aspecte d'un jove, a voltes amb trets femenins. Hi ha molt poca informació sobre la seva vida. La seva festivitat es commemora el 20 de gener a les esglésies occidentals, i el 18 de desembre a les orientals.

A Catalunya és un sant amb molta nomenada i moltes poblacions el tenen com patró (Cunit, Riudoms, Matadepera o Monistrol de Montserrat) també fora de Catalunya (Huelva, Sant Sebastià al País Basc, Tafalla o Rio de Janeiro). Però a part del reconeixement tenim una dita que ens parla del pas del temps i de l’allargament dels dies: “Per Nadal un pas de pardal, per Sant Esteve un pas de llebre, i per Sant Sebastià burro serà qui no ho coneixerà”. 

Valentí Fuster Carulla va néixer a Barcelona el 20 de gener de 1943, però és com si hagués nascut a Cardona població que estima i on l’estimen. És un metge català, especialitzat en cardiologia reconegut per tot el món. Després de llicenciar-se en medicina a la Universitat de Barcelona es traslladà als Estats Units per treballar com a docent a la Clínica Mayo de Minnesota i a l'Hospital del Mont Sinaí de Nova York, per esdevenir catedràtic el 1991 de medicina a l'Escola Universitària de Medicina de Harvard a Boston. Aquest càrrec l'ocupà fins al 1994, moment en el qual fou nomenat director de l'Institut de Cardiologia de l'Hospital del Mont Sinaí. La seva tasca investigadora comprèn treballs sobre l'arterioesclerosi i el mecanisme molecular al voltant de les malalties coronàries: l'infart, l'infart de miocardi i l'angina de pit, com també la millora del tractament d'aquestes malalties. El 1996 li fou concedit el Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica per les seves aportacions a la biomedicina especialment en l'àrea cardiovascular que han cristal·litzat en l'aclariment de la patologia isquèmica aguda. El 2001 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2012 el Premi Nacional de Pensament i Cultura Científica. Treballa molt en investigació i divulgació, incansable cerca constantment maneres de millorar les condicions generals de vida de la població (alimentació, exercici, son, eliminació del tabac i del sedentarisme) perquè és més fàcil i menys costós prevenir que haver de tractar els problemes cardiovasculars que es deriven de l’obesitat i les conductes no saludables. Ha escrit molts llibres i articles, també de divulgació. Ara fa una colla d’anys que viu entre els Estats Units i Catalunya amb moltíssimes hores d’avió.

 

Sembla el 20 de gener és la data per iniciar el mandat del President escollit per les urnes als Estats Units. Avui en recordarem uns quants que coincideixen en aquesta data. L’any 1989, George Herbert Walker Bush (que el coneixerem com a Bush pare), es converteix en el 41è President dels Estats Units d'Amèrica. L’any 1993, Bill Clinton, es converteix en el 42è president dels Estats Units. L’any 2001, George W. Bush (Bush fill), es converteix en el 43è president dels Estats Units. L’any 2009, Barack Hussein Obama Jr. inicià el seu mandat com a 44è President dels Estats Units d'Amèrica. L’any 2017, Donald Trump va ser el 45è President dels Estats Units d'Amèrica. I finalment l’any 2021, Joe Biden inicià el seu mandat com a 46è President dels Estats Units d'Amèrica.   

Suggeriments: Avui, que alguns ja han desertat de les seves bones intencions de primers d'any i ja han deixat d'anar al gimnàs... us recomanem fer una revisió del vostre estil de vida respecte a la salut. Si teniu ocasió de llegir els llibres del Dr. Fuster, llibres de divulgació dels "Monstres Supersans" al "Cercle de la motivació" passant per "La ciència i la vida" o "Cor i ment" entre d'altres, alguns escrits en col·laboració amb altres metges. O potser de veure algunes de les seves conferències per You Tube, de ben segur que trobareu idees per millorar cap a una vida més saludable.

No volem acabar sense felicitar als nois que porten aquests nom. Felicitats als Sebastians i molt especialment al Sr. Sebastià Servet, al pare i al fill, amb els quals tan bones estones hem compartit.

19 de gener Sant Canut Popcorn Day 1913 Títol de Pepa Colomer 1952 Neix Marta Sanz-Solé 1956 Neix Susan Solomon 1966 es escollida Primera Ministra Indira Gandhi

 

Avui és un dia de dones, i convidem a Sant Canut perquè segons la dita popular fa de Tomàs Molina i ens diu el temps que farà. De fet diuen que si avui plou... “Si plou per Sant Canut, en tres mesos no veuràs eixut”. Veurem si aquest any també ens podem refiar de la dita...  

I avui parlem també d'un snack. Un snack és un aliment envasat en petites porcions destinat a ser consumit fora dels àpats principals (esmorzar, dinar, menjar, berenar o sopar). Generalment es fa servir per satisfer la gana temporalment, proporcionar una mínima quantitat d'energia per al cos, o simplement per plaer. Són snacks típics els cacauets, les crispetes de blat de moro, les patates fregides, les pipes o els festucs. Aquests aliments contenen sovint quantitats importants d'edulcorants, conservants, saboritzants, sal comuna, i altres ingredients atractius, com la xocolata, cacauets i sabors especialment dissenyats (com en les patates fregides condimentades). Moltes vegades són classificats com menjar escombraria en tenir poc o cap valor nutricional, excés d'additius, i no contribuir a la salut general. Fet aquest incís tornem a l’activitat del 19 de gener. 

En aquells dies curiosos que trobem avui als Estats Units és el Popcorn Day. No sé si ho celebren amb pel·lícula, sofà i manta però seria una bona idea. El Dia Nacional de les Crispetes es celebra tots els anys el dia 19 de gener. Es tracta d'un dia en què es commemora un snak que més agraden a grans i petits, les crispetes. 

En l’actualitat existeixen en el mercat una gran diversitat de tipus de crispetes de blat de moro que les fan que siguin molt atractives pels seus colors i sabors als consumidors, fins i tot les podem elaborar nosaltres mateixos a casa: De curri, de barbacoa, de formatge, de caramel, de xocolata, amb gust de fruites... jo només coneixia les dolces i les salades...

Es veu que no tots els grans de blat de moro són aptes per a fer crispetes. Existeixen diversos tipus de blat de moro però només el de gra dur esclata. Perquè esclatin i es formin crispetes és necessari que continguin midons grocs. Sota la pela del gra es troba l'endosperma sent més forts els que contenen major part de proteïnes i menys sucres. En escalfar el gra de blat de moro i arribar a una temperatura superior dels 100 °C, la humitat dins del gra comença a convertir-se en vapor que s'expandeix amb facilitat fins que el vapor fa esclatar el gra dur i el esdosperma sencer s'expandeix convertint-se en una espècie d'escuma, la qual li dona a les crispetes la seva textura.

En el territori espanyol podem conèixer les crispetes amb diferents noms: en castellà, palomitas de maíz; a l’Aragó son pajaretas; a Granada, palomas; al País Basc, krispetak; a Gran Canària són roscas; a les Illes Canàries, cotufas; i a Alacant, Múrcia i Almeria, tostones. Els podem dir de mil maneres però com en mengis una estàs venut perquè en necessitaràs una segona i una tercera...

I per fi arriben les noies... de diferents camps però totes destacant en un món d’homes: una aviadora, una matemàtica, una química i una política.

Maria Josep Colomer i Luque va néixer a Barcelona el 31 de març de 1913, més coneguda com a Mari Pepa Colomer, va ser la primera aviadora catalana de la història i la tercera d'Espanya. Per arribar a fer història i esdevenir la primera aviadora, junt amb el seu pare, va haver de convèncer el rector Josep Canudas, que en aquells moments era el màxim responsable de l'aeròdrom Canudas, de la seva determinació i implacable desig de volar. Després de demostrar amb escreix que volar no era un mer caprici ni una excentricitat, Pepa Colomer fou acceptada, com la primera alumna, en els cursos de l'escola realitzant el curs d'amagat de la seva mare. Pocs mesos després obtingué el títol i això va suposar només l'inici de la seva breu però intensa carrera com a aviadora. Avui la recordem perquè tal dia com avui va obtenir la llicència de pilot, de la Direcció General d'Aeronàutica Civil espanyola, amb 18 anys, fet que li va suposar aparèixer en la primera plana del diari La Vanguardia del dia 22 de gener de 1931. Aquesta gesta mereix la nostra fotografia d’avui. La segona pilot catalana va ser Dolors Vives i Rodón, Lolita per als amics, que era una professora de piano nascuda a Valls el 1908.

Marta Sanz-Solé va néixer a Sabadell el 19 de gener de 1952. És una matemàtica catalana especialista en la teoria de la probabilitat. Catedràtica a la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona i directora del grup de processos estocàstics. Abans de vincular-se a la UB va ser professora titular a la UAB. La seva activitat acadèmica es van iniciar a la UPC contractada com a ajudant. Ha estat presidenta de la Societat Europea de Matemàtiques. El 1974 es llicencià en matemàtiques a la Universitat de Barcelona i es doctorà el 1978, sota la direcció de David Nualart. Va ser degana de la Facultat de Matemàtiques de la UB durant el període 1993-96 i Vice-presidenta de la Divisió de Ciències Experimentals i Matemàtiques durant 2000-2003. Ha estat la coordinadora del comitè científic de la Barcelona Graduate School of Mathematics (BGSMath) y, entre maig del 2018 i octubre del 2019, la directora d'aquesta organització.

Susan Solomon va néixer a Chicago el 19 de gener de 1956.  És una química atmosfèrica, que ha treballat durant la major part de la seva carrera per a l'Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica. El 2011, Susan Solomon es va incorporar a l'Institut Tecnològic de Massachusetts, on exerceix de professora Ellen Swallow Richards de ciències del clima i química atmosfèrica. El treball de Solomon va ser el primer a proposar el mecanisme de reacció del radical lliure dels clorofluorocarburs com una causa factible del forat d'ozó antàrtic i als anys vuitanta va dirigir expedicions a l'Antàrtida per recollir proves que avalessin aquesta hipòtesi. Solomon és membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències, l'Acadèmia Europea de Ciències, i l'Acadèmia de Ciències de França. El 2008 va ser seleccionada per la revista Time com una de les 100 persones més influents al món. També exerceix al Consell de ciència i seguretat del Butlletí de Científics Atòmics. El seu interès per la ciència va començar quan era una nena que veia El Món Subaqüàtic de Jacques Cousteau. A l'Institut d'ensenyament mitjà, va ser tercera en una fira de ciència nacional, amb un projecte que va mesurar el percentatge d'oxigen en una mescla de gasos. Es va llicenciar en química per l'Institut de Tecnologia d'Illinois el 1977. Va rebre el seu doctorat en química per la Universitat de Califòrnia, Berkeley, el 1981, i es va especialitzar en química atmosfèrica. Ha obtingut molts premis i reconeixements a la seva tasca des del Nobel de la Pau fins a una glacera i un coll que porten el seu nom.

Indira Gandhi (इन्दिरा प्रियदर्शिनी गान्धी) va ser una política índia, primera ministra de l'Índia escollida tal dia com avui del 1966 i fins a 1977, i novament des de 1980 fins a 1984. També va ser líder del Congrés Nacional Indi entre 1959 i 1984 i va ostentar diversos càrrecs ministerials al gabinet de Lal Bahadur Shastri i dins del seu propi govern. Va ser l'única filla i l'hereua de Jawaharlal Nehru, un dels líders del moviment independentista indi i el primer primer ministre de l'Índia. És l'única dona que ha ostentat el càrrec de primera ministra, i la que ho ha fet durant més temps, després del seu pare. El 31 d'octubre de 1984, va ser assassinada pels seus guardaespatlles sikh. El seu llegat polític és controvertit, destacant per una forta intransigència, una centralització de poder sense precedents, acusacions de nepotisme i una important repressió de la dissidència. Malgrat això és reconeguda com una de les dones més importants de la història i ha rebut nombrosos reconeixements, com el Premi Lenin de la Pau entre els pobles o el Bharat Ratna. El 1999, Indira Gandhi va ser nomenada "Dona del Mil·lenni" en una enquesta en línia organitzada per la BBC.

18 de gener Sants Adam i Eva 1829 Una gran troballa 1971 Neix Pep Guardiola 1998 Neix Aitana Bonmatí

 

En els protagonistes d’avui és barregen la costura, la música i el futbol. Tres passions molt vives a casa meva.

Comencem pels sants del dia: Sants Adam i Eva, se’ls considera els primers sastres i jardiners per això els van tenir com patrons per ser els primers de fer els seus oficis. Curiós, oi? 

Tal dia com avui de 1829 es van trobar en un armari les partitures de Johann Sebastian Bach mort feia 80 anys. Van trobar “La Passió segons sant Mateu” i altres obres. A partir d’aquí es comença a valorar la seva obra. Va ser un organista i compositor de música barroca, membre de la família de músics més extraordinària de la història, amb uns 120 músics. La seva fecunda obra es considera el cim de la música barroca, i una de les màximes expressions de la música universal, no tan sols per la seva profunditat intel·lectual, la seva perfecció tècnica i la seva bellesa artística, sinó també per la síntesi dels diversos estils de la seva època, del passat i per la seva incomparable extensió. Bach és font d'inspiració per a compositors posteriors, des de Wolfgang Amadeus Mozart i Ludwig van Beethoven, passant per Johannes Brahms i Arnold Schönberg, fins als nostres temps. Les seves obres estan entre les més destacades de la música clàssica. En destaquen més de dues-centes cantates d'església i unes vint de profanes, “els Concerts de Brandenburg”, “El clavecí ben temprat”, “la Missa en si menor”, “la Passió segons sant Mateu”, L'art de la fuga, l'Ofrena musical, “les Variacions Goldberg”, “l'Oratori de Nadal”, a més de nombroses obres vocals, orquestrals, obres per a orgue, clavecí i altres instruments.

El 18 de gener de 1971 va néixer a Santpedor en Josep Guardiola i Sala, més conegut com a Pep Guardiola, és un exfutbolista i entrenador de futbol català. Entrena actualment el Manchester City FC de la Premier League. Ha estat un dels migcampistes més valorats del Futbol Club Barcelona, on actuà de cervell del dream team blaugrana. Des de la posició de migcampista defensiu, Guardiola, dotat d'una bona tècnica, organitzava l'equip, distribuïa el joc i marcava el ritme dels partits segons convenia. Més tard també jugà en altres equips. Així mateix, ha jugat 47 vegades amb la selecció espanyola i ha estat també el capità de la selecció catalana. Va entrenar el primer equip del Futbol Club Barcelona durant quatre anys, amb el qual aconseguí un triplet històric la temporada 2008-2009 (Copa del Rei, Lliga i Copa d'Europa), en el seu primer any com a màxim responsable tècnic, i que acabaria fent un històric sextet en ampliar-lo en la següent temporada amb la Supercopa d'Espanya, Supercopa d'Europa de futbol i el Campionat del Món de Clubs de futbol. Entre 2013 i 2016 fou l'entrenador del Bayern de Munic. Des de 2016 entrena el Manchester City. L'any 2011 va ser guardonat amb la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya pel seu «èxit aconseguit com a entrenador i per transmetre valors com l'esportivitat, el treball en equip, l'esforç i la superació personal».

I tal dia com avui de 1998 va néixer, a Vilanova i la Geltrú, Aitana Bonmatí i Conca. És una jugadora de futbol que actualment juga com a centrecampista i el seu equip actual és el FC Barcelona de la Primera Divisió femenina de futbol d'Espanya. En la seva biografia trobem que ha escrit: “El futbol va entrar a la meva vida quan vaig començar a jugar amb els nois al pati de l’escola. Va ser en aquests momento que em vaig apuntar a l’equip del poble, el CD Ribes. Tenia 7 anys. Hi vaig jugar fins el 2010 que vaig anar al CF Cubelles, dues temporades. Tot aquests temps vaig jugar amb nois. Jo era l’única noia de l’equip”. El 2 de gener de 2020, gairebé tres anys i mig després del seu debut, va jugar el seu partit número 100 amb la samarreta del F. C. Barcelona. Ha jugat en totes les categories de la selecció espanyola. Ja va ser membre de la selecció sub-17 que va guanyar l'Eurocopa del 2015, de la mateixa manera que també amb la selecció sub-19 guanyant l'Eurocopa 2017. L'any 2018 queda subcampiona al Mundial sub-20 on marca un gol al torneig. Amb la selecció catalana ha sigut internacional en dos partits, marcant un gol al darrer partit jugat al 2017. A més de ser esportista de primer nivell, estudia el Grau en Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport.

La fotografia d’avui és per un joveníssim Pep Guardiola que jugava al Barça i tenia una gran vida esportiva per davant.