20 de desembre Darrer dia de classe del 2023 1942 Maria Teresa Gallart, metge 1967 Neix el Xavier

 

Avui tenim uns protagonistes especials: una metgessa que treballa la immunologia i l'aniversari del Xavier... què més voleu?

Maria Teresa Gallart i Gallart va néixer a Artesa de Lleida el 20 de desembre del 1942. Impulsora de la introducció i la consolidació de la immunologia com a especialitat mèdica i un dels seus referents per a successives generacions. Estudia medicina a la Universitat de Barcelona, on es gradua el 1967. Durant la carrera és alumna interna per oposició de la càtedra del professor Máximo Soriano de l’Hospital Clínic. Un cop obté el títol entra com a metge ajudant al Laboratori Central de Bioquímica de l’Hospital Clínic, que dirigeix el professor August Corominas Vilardell. Al cap d’un any deixa l’Hospital Clínic i passa al servei de Bioquímica de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, que dirigeix el Dr. M. Salazar. El 1971 torna a canviar d’Hospital i s’integra en el Servei de Bioquímica de l’Hospital de la Vall d’Hebron, dirigit pel Dr. Simon Schwartz Riera. L’any 1972 obté el títol d’especialista en anàlisis clíniques i dos anys més tard aconsegueix la plaça de cap de secció del Servei d’Immunologia del mateix departament. L’any 1981 torna a l’Hospital Clínic al Servei d’Immunologia que dirigeix el Dr. Jordi Vives Puiggrós, amb el càrrec de cap de secció, lloc que manté fins a la seva jubilació el 2013. Forma part de la primera junta directiva de la Sociedad Española de Inmunología el 1975. Durant el període de 1988 a 1992 va ser presidenta de la Societat Catalana d’Immunologia. Junt amb el Dr. Jordi Vives funda la revista Immunologia de la qual és redactora en cap de 1988 fins a 1994. Membre de la Comisión Nacional de l’especialidad de Immunologia del Ministeri d’Educació i Ciència de 1978 fins a 1985.

La Dra. Gallart va ser un dels pilars de la introducció i la consolidació de la immunologia com a especialitat mèdica independent. Al mateix temps va ser un referent per a successives generacions d’immunòlegs del nostre país. Directora de quinze tesis doctorals, va desenvolupar una important activitat de recerca, participant en nombrosos projectes finançats, en la majoria dels quals era la investigadora principal. Gallart va treballar molt en el camp de la infecció pel Virus de la Immunodeficiència Humana (VIH) en col·laboració amb els investigadors Josep Maria Gatell i Felipe García, especialment en el desenvolupament de la vacuna terapèutica. Vacuna que va aconseguir reduir un 90% la càrrega viral en la sang, el 2013. Va ser professora ajudant en el Departament de Bioquímica i després d’immunologia a la Universitat Autònoma de Barcelona. Finalment fou professora col·laboradora d’immunologia de la Universitat de Barcelona. El 1990 va ser escollida acadèmica corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. L’any 2011 va rebre el premi a l’Excel·lència Professional atorgada pel Col·legi de Metges de Barcelona.

 

Tal dia com avui, de l’any 1967, va néixer el Xavier. Vam decidir fer camí junts fa una colla d’anys i continuem caminant... És el meu company de viatge i el pare de les meves filles. S’acosten dates especials en les que tornarem a sentir el cor trencat per les cadires buides però volem aprofitar el temps que tenim amb les cadires plenes. Avui, i cada dia, celebrem la Vida! Per molts i bons anys!

I per fi, el darrer dia de classe del 2023! Avui, entre nadales, donarem per acabat aquest any escolarment parlant i començarem unes merescudes vacances. Com en són de boniques les festes de Nadal. Hi ha tant per fer... A mi sempre m’ha agradat fer-me un calendari per posar-hi el que ens agradaria fer als de casa perquè desprès, si no ho fem passen els dies i ens trobem a primers de gener sense haver descansat ni fet el que realment voliem fer.

Avui, però ens acomiadem de mestres i companys, d’horaris farcits d’activitats per entrar en l’immensitat de les vacances que aprofitarem com vulguem, o  com puguem. Una part depén de nosaltres. Avui també ens despedim fins l'any vinent d'aquest blog. Això sí, el meu desig és que tinguem tots un Bon i Sant Nadal i una molt bona entrada d’any i que ens retrobem el mes de gener amb les piles ben carregades per afrontar amb il.lusió el segon trimestre del curs.

Per tradició, el món de l'escola és el meu món i m'hi sento molt identificada vivint com a pròpies les festes, celebracions i esdeveniments. Avui, darrer dia de classe, enrera queden molts moments especials. El curs escolar, com la vida, té de tot… però sobretot bons moments. La retrobada del setembre, la Castanyada, els Dia de la Música, els Concerts de Nadal-Pastorets… combinats amb les llibretes, les llàmines, els exercicis on line, la flauta, els temps de pati o d’educació física... la senyu nova, l’aniversari, les dents que ens cauen, el “primer amor”, les confidències...

19 de desembre 1915 Mor Alois Alzheimer Dones i la malaltia d'Alzheimer

 

Avui parlem d’Alzheimer perquè tal dia com avui de 1915 va morir el doctor Alois Alzheimer.

És probable que hagis sentit a parlar de que l’Alzheimer està considerat una patologia de dones, i tot i que es tracti d’una generalització, no és del tot desencertada. Mirem-lo amb dades; la demència tipus Alzheimer té una prevalença del 7,1% en dones i un 3,3% en homes de més de 55 anys. És a dir, les dones tenen el doble de risc de desenvolupar aquest tipus de deteriorament cognitiu respecte els homes.

Però, per què passa això? Estudis actuals a Fundació ACE i en d’altres institucions dedicades a la investigació de les demències, consagren molts esforços per comprendre les causes de l’Alzheimer i, si bé encara no sabem què provoca aquest tipus de demència, sí que hem pogut dilucidar alguns elements importants. Anaitzem-los. En matèria de genètica, sabem que l’apoliproteïna Ԑ4 (APOE) és el principal factor de risc per l’Alzheimer. Està present en un 45% dels casos, tot i que es desconeix com intervé en el seu desenvolupament. Doncs bé, gràcies a estudis com el projecte ADAPTED, de Fundació ACE, també sabem que l’al·lel APOE4 suposa un major risc de desenvolupar Alzheimer en les dones. Si parlem de factors de risc, les dones també serien més propenses a desenvolupar Alzheimer per diferents motius. Un d’ells són els canvis hormonals vinculats al seu sistema reproductiu, bàsicament per l’acció dels estrògens durant l’etapa menopàusica, que suposa un major risc de demència, així com el risc de malalties de tiroides observades en dones. A més, l’ús de psicotròpics, fàrmacs hormonals i immunosopresors i opioides, que són més freqüents en dones que en homes, produeixen un efecte disruptiu en la funció cognitiva i, per tant, major rics d’Alzheimer. I finalment, sabem que a major activitat intel·lectual menor és el risc de deteriorament cognitiu. Si parlem de la població espanyola, bona part de les dones nascudes durant el període de postguerra no van tenir accés a una educació bàsica, pel que, en grups d’edat superior a 70 anys, les dones tenen major risc de desenvolupar Alzheimer. Alguns estudis apunten a que en un futur és possible que les dades de prevalença tendeixin a equilibrar-se.

Alois Alzheimer va morir a Breslau el 19 de desembre de 1915, als 51 anys d'un atac al cor. Fou un psiquiatra i neuròleg alemany que va identificar per primera vegada els símptomes del que després es coneixeria com malaltia d'Alzheimer. Els va observar en una pacient que va veure el 1901, i va publicar el 1906 els descobriments que va fer en examinar post mórtem el seu cervell. No va escriure mai una obra en solitari.

La Alzheimer's Association ha creat una llista senyals d'advertència de la malaltia d'Alzheimer i altres tipus de demència. Cada individu pot experimentar una o més d'aquestes senyals a graus diferents. En notar qualsevol d'elles cal consultar el metge. És cert que d’alguna manera tots, a partir de certa edat podem tenir dificultats en aquests camps per tant cal observar sense angoixa i si es tornen repetitius cal fer la consulta pertinent.

1.- Canvis de memòria que dificulten la vida quotidiana.

2.- Dificultat per planificar o resoldre problemes.

3.- Dificultat per exercir tasques habituals a la casa, a la feina o en el seu temps lliure.

4.- Desorientació de temps o lloc.

5.- Dificultat per comprendre imatges visuals i com els objectes es relacionen entre sí.

6.- Problemes amb l'ús de paraules en la parla o l'escrit.

7.- Col.locació d'objectes fora de lloc i la manca d'habilitat per retraçar seus passos.

8.- Disminució o falta de seny (prendre bones decisions).

9.- Pèrdua d'iniciativa per prendre part en el treball o en les activitats socials.

10.- Canvis en l'humor o la personalitat

Realment són malalties molt dures i els cuidadors i familiars pateixen molt. Cal una gran fortalesa per portar aquestes circumstàncies. Els creients demanem força a Déu per portar aquestes malalties amb dignitat.

18 de desembre Mare de Déu de l'Esperança 1981 Neix Noelia Cobo, escultora

 

Avui l’església celebra el dia de la Mare de Déu de l’Esperança. També se la coneix com la Mare de Déu de la O perquè les cançons que li dedicaven començaven amb un OOOOOh! I així es va quedar.

Però l’OOOOh d’avui va d’escultura. Veurem diferents escultores de casa nostra.

Comencem amb la Noelia Cobo García que va néixer a Barcelona el 18 de desembre de 1981. És una artista catalana especialitzada en escultura i la responsable de que avui parlem de dones escultores.

L’any 2005 es va llicenciar en Belles Arts a la Universitat de Barcelona, i es va doctorar el 2016 per la Universitat de Granada, on resideix en l'actualitat. Compagina la seva activitat artística amb la recerca i la docència. La seva especialitat és l'escultura amb certes connotacions simbòliques. Planteja una visió metafísica de l'escultura com un art de substitució. La cerca d'un llenguatge propi a través de formes inèdites alimenta les seves creacions plagades de volums imaginaris i vitals, respectant les qualitats intrínseques de la matèria. Ha participat en nombroses exposicions individuals i col·lectives en centres com el Museu d'Art Contemporani de Aoya (Tottori), el Museu Pablo Serrano, el Lynne Fini Art Gallery (Scottsdale, Arizona), el Crucero de l'Hospital Real de Granada (Espanya) o el Museu del Molí Paperer de Capellades (Barcelona). Destaca el 2010 la seva participació en la I Trobada d'Art Rural de Jaén, i el 2011 en el VII Certamen La Casa de Andalucía de Cerdanyola del Vallès a Barcelona. El 2011 va rebre el Premi a la Creació Artística Alonso Cano, atorgat per la Universitat de Granada, per la seva obra escultòrica "Amsara". Es tracta d'una peça vertical on la creadora fa ús de diferents materials, com el marbre de Carrara i la pedra d'Ulldecona, amb els quals aconsegueix diferents acabats i textures dotant l'obra d'un marcat caràcter orgànic.

 

La Filomena Batlle i March de 1908 va ser una pintora i escultora catalana. Es va començar a interessar per la pintura amb el professor Juan Núñez a l'Escola Municipal de Dibuix de Figueres, juntament amb les germanes Teresa i Maria. Els seus pares, Teresa March Mer i Joan Batlle Oliveras, que portaven la sastreria March de Figueres, van tenir cinc fills. Es va casar el 1932 amb Joan Baptista Muntada Macau, amb qui va anar a viure a Barcelona quan aquest hi va trobar feina. Joan Baptista esdevindria secretari de la Unió catalanista el 1931, fou un dels fundadors del Partit Nacionalista Català, el 1932 es va presentar a les eleccions del Parlament de Catalunya i escrivia a la premsa. En motiu de la guerra civil espanyola Joan Baptista va canviar de domicili però Filomena i els quatre fills van romandre a l'Empordà. Acabada la guerra es van desplaçar tots a Girona. Muntada va ser depurat i no va poder exercir d'advocat ni publicar res. Amb el seu marit van reconstruir el castell de Campdorà de Girona. Durant totes aquestes situacions familiars complicades Filomena no va deixar l'activitat artística, de fet amb els fills grans va anar a formar-se en escultura i pintura a l'Escola Massana de Barcelona. Va aplicar tècniques pictòriques diverses, com oli, aquarel·la i pa d'or aplicant damunt bol d'Armènia. La tècnica i la temàtica de la seva pintura denota gran religiositat. També incorpora simbologia religiosa com àngels. També va fer obres en terracota que la família va passar a bronze, com busts o figures. També va fer un dibuix de portada per un llibre. No va fer cap exposició. El 1976 va rebre el Premi de Belles Arts de Barcelona per la seva Verge de la Pau que es troba al Museu d'Història de Girona des del 1991.

La Gertrudis Galí Mallofré del 1912 va ser una escultora catalana, dedicada també al dibuix, la pintura, el gravat i el tapís, que s'exilià a França. La figura humana, especialment la femenina, fou la gran protagonista de les seves obres. Sovint els seus títols al·ludien a la naturalesa, cosa que accentuava la sensació de moviment. Aquesta preferència per la figura femenina podria ser una estratègia per al·ludir a la pàtria, sempre femenina: estratègia utilitzada sovint pel seu espòs a les seves pintures. Aquest difícil modelatge de la matèria pot entendre’s com a metàfora de la dura realitat que li va tocar viure en els llargs anys de l'exili: una realitat que ella intentava canviar amb molts esforços. Així ho feia amb l'escultura fins a aconseguir, a base de simplificacions de formes i d'actituds, unes figures tan elegants que semblen pertànyer a un altre món, a una realitat somniada o desitjada. Fou una polifacètica artista dedicada al dibuix, a la pintura, al gravat, al tapís i especialment a l'escultura. En els tapissos representà temes mitològics d'especial protagonisme femení que explicava mitjançant llargs títols: unes històries que podien al·ludir a la seva pròpia trajectòria vital. Amb el seu marit compartí llurs grans passions: la família –van tenir 4 fills i mai deixà la seva dedicació artística-, l'art –malgrat les penúries econòmiques que els va tocar viure- i el compromís amb el catalanisme més radical. Mai van poder tornar a la seva estimada Catalunya, es van haver de quedar a l'exili, entre París i Andorra.

La Lluïsa Granero i Sierra del 1924 va ser una escultora barcelonina. Va ser membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando i de la National Sculpture Society de Nova York. Destaca per un estil classicista senzill i ha fet escultures per a la via pública: Sant Jordi i la seva parella, de grans dimensions, al nou edifici de la Universitat de Belles Arts de Barcelona (1967), Dona amb nena i Dona amb nen (1970), als jardins del Palauet Albéniz de Barcelona, Fuente de las Aguadoras de Saragossa (1980) o Geni de les Illes, a Palma (1983). L'any 2007 va fer l'escultura Dona mediterrània, inicialment per a una exposició, que al 2009, després d'un procés de restauració a causa d'uns actes vandàlics, es va col·locar en un emplaçament definitiu a la punta de Sant Sebastià de Sitges. Ha obtingut diversos premis, entre els quals el Premi Ciutat de Barcelona en arts visuals, especialitat d'escultura, per l'obra Bañista nº 1 (1966). Va obtenir una tercera medalla en l’Exposició Nacional de Belles Arts de 1947, de nou una tercera medalla en la de 1948 i una segona en la de 1957. El Museu d'Art Modern de Barcelona conserva obra seva.

La Beth Fornas Dos-Santos va néixer a Barcelona el 1973, és una escultora catalana instal·lada al Maresme, on compagina la pràctica escultòrica amb la docència. De sòlida formació acadèmica, s'ha dedicat a l'escultura, servint-se dels seus coneixements en ceràmica per tractar la matèria amb singularitat i combinar-la en formes escultòriques properes a una poesia material i natural. Ferro, ceràmica i fragments de natura, triats amb cura i intuïció per l'artista en paisatges de tota Catalunya, es fonen en la seva mirada i es transformen en les seves obres. Amb un estil personal i íntim, la seva obra evoluciona cap a formes naturals i integra en l'art l'harmonia dels paisatges, dels naturals i dels interiors

Finalment coneixerem a la Mariona Millà Salinas que va néixer a Barcelona l’any 1954. És una pintora i escultora catalana. S'ha desenvolupat també en els terrenys de la joieria, la il·lustració de llibres d'art, tant per a infants com per a adults, i l'escenografia teatral. La seva obra pictòrica s'ha descrit com a expressionista. Paral·lelament a la creació pròpiament dita, Millà ha fet intervencions sobre arts plàstiques en programes de ràdio i de televisió. També ha escrit articles, prefacis, assaigs...

17 de desembre 1936 Neix el Papa Francesc 1989 Primera emissió de The Simpsons

 

Avui tenim una combinació explosiva: el papa Francesc i les dones d’Els Simpsons.

Jorge Mario Bergoglio va néixer a Buenos Aires el 17 de desembre de 1936, és el 266è papa de l'Església Catòlica, el primer no europeu des de la mort del Papa Gregori III l'any 741, i el primer castellanoparlant. Escollí el seu nom papal, Francesc, en honor de Francesc d'Assís. Va resultar elegit el 13 de març de 2013, després de la renúncia al càrrec de Benet XVI, pels cardenals que van votar en el conclave. És el primer pontífex procedent del continent americà. Anteriorment, i després de la mort del Papa Joan Pau II el 2 d'abril de 2005, havia estat considerat un dels candidats a Summe Pontífex, moment en què va ser escollit Benet XVI. Exercia d'arquebisbe de Buenos Aires des del 1998, i fou ordenat cardenal el 2001.

 

I perquè l’acompanyem de les dones de The Simpsons? Dons perquè aquesta sèrie s’estrenà el 17 de desembre de 1989, se n’han emès més de 700 episodis,​ en 32 temporades. Ha rebut 25 premis Emmy, 24 premis Annie i un premi Peabody. La revista Time del 31 de desembre de 1999 la va qualificar com la millor sèrie del segle XX i el 14 de gener de 2000 va rebre una estrella en el Passeig de la Fama d'Hollywood. Els Simpson és una de les sèries nord-americanes de dibuixos animats de llarga durada i el programa nord-americà d'animació més llarg. És una sèrie per adults però el fet de que sigui de dibuixos animats fa que els agradi també als joves i petits. La sèrie és una sàtira de la societat nord-americana que narra la vida i el dia a dia d'una família de classe mitjana (els membres: Homer, Marge, Bart, Lisa i Maggie Simpson) que viuen en un poble fictici anomenat Springfield. Diuen que són grocs perquè els van dibuixar sobre un tovalló d’aquest color.

Com que aquests curs les protagonistes són les dones, parlarem de les dones de la família Simpson:

La Marge és la mare de la família, i dona de Homer. Té uns 34 anys -no definit-. És una mestressa de casa pacient i equilibrada. Té els cabells blaus, amb un gran volum i tenyits.

La Lisa és la primera filla de la parella Simpson i la més intel·ligent de la família. Vegetariana, budista i qui ajuda Bart quan té problemes. Té 8 anys, és estudiant i saxofonista. És la típica nena perfecta, estudiosa, intel·ligent i educada que gaudeix tocant el saxòfon i estudiant sense parar.

La dona més petita de la família és la Maggie, la segona filla. Encara no sap parlar i sempre està amb sa mare. Té 1 any i succiona el xumet constantment. Encara no sap parlar i no pot caminar sense caure.

16 de desembre 1818 Neix Giovanna Rossi-Caccia, soprano 1889 Neix Joaquima Pla i Farreras, pedagoga

 

Avui parlarem de dues dones del segle XIX que van néixer tal dia com avui.

Giovanna Rossi-Caccia va néixer a Barcelona el 16 de desembre de 1818. Va ser una soprano catalana. Va ser la primera soprano que va cantar al Gran Teatre del Liceu en la primera representació operística, que tingué lloc el 17 d'abril de 1847, obrint la temporada, amb Anna Bolena de Donizetti. En deixar els escenaris, es retirà a Le Havre, on es dedicà a la docència.

Joaquima Pla i Farreras neix a Sant Cugat del Vallès el 16 de desembre de 1889. Va ser una pedagoga i mecenes catalana. Va forçar la renovació pedagògica donant un terreny sense compensació per fer una escola. La van anar informant de la seva construcció però va morir sense haver-la vist, però satisfeta de saber que la marxa de l'escola seria molt positiva. Actualment aquella escola és l'Institut públic Joaquima Pla Farreras.

15 de desembre 2005 i 2010 Llei anti tabac 1943 Reobren el Teatre Romea 1994 Neix Elisabet Casanovas, actriu 1945 Selma Baccar, cineasta i política

Sembla impossible! Recordeu quan els bars eren plens de fum i de les discoteques en sorties amb una pudor que no marxava amb res?...  Alguns més que recordar ho enyoren, perquè alguns malgrat les traves, encara fumen –això sí, al carrer-. Ha canviat tot: a l’oci, a les feines, a les escoles,  a la tele i a les pel·lícules,  fins i tot a les nostres ciutats. Heu observat com ha crescut d’una manera inusual el nombre de terraces a l’hivern?

Les lleis antitabac (la de 2005 i la seva modificació en 2010) han suposat una reducció de les malalties cardiovasculars i del asma, segons un informe del Ministerio de Sanidad i en algunes malalties encara haurem d’esperar una mica per veure els seus beneficis.

La veritat és que, sense gairebé adonar-nos-en, molts hem acabat vivint en un entorn no fumador. Les olors són les que són. I als restaurants mengem el què mengem, no aquell menjar amanit amb l’olor del tabac. A casa meva, fins i tot les cortines han deixat de fer olor. Perquè moltes persones van aprofitar l’avinentesa per treure aquesta rèmora de la seva vida. Algunes vegades encara hem de passar per una cortina de fum abans d’entrar en un establiment, o podríem seguir el camí que ha seguit el senyor de la pipa, o sentim la profunda olor de maria en alguna cantonada (però això serà motiu d’una altra entrada del blog). 

Ara parlem de prohibir fumar al cotxe particular o als camps de futbol...

De vegades és important recordar per no anar enrere. Un món sense fum és possible i fa vint anys hauríem dit que era absolutament impossible... què no veuran els nostres ulls?

Avui parlem d’art, de teatre i cinema.

El quinze de desembre de 1943 es va reobrir el Teatre Romea, de Barcelona, després de la guerra civil.

I ara dues dones una de casa nostra i una tunisenca.

Elisabet Casanovas i Torruella va néixer a Sabadell el 15 de desembre de 1994. És una actriu catalana coneguda pel paper de Tània a la sèrie juvenil de TV3 Merlí. L'estiu de 2020 va acabar el rodatge de la seva primera pel·lícula, “Chavalas”, ambientada a Cornellà de Llobregat i que tracta sobre l'amistat. Va rebre el Premi Butaca a la millor actriu de repartiment pel paper a “La senyora Florentina” (2017).

Selma o Salma Baccar neix a Tunis el 15 de desembre de 1945. És una cineasta, productora i política tunisenca. Està considerada la primera dona a fer un llargmetratge a Tunísia. Selma Baccar és coneguda per la creació de manifests a través de les seves pel·lícules, centrades en els drets de la dona a Tunísia. L'activisme de Selma Baccar pels drets de les dones tunisianes la va portar a una activa carrera política; on es va convertir en membre del partit polític Al Massar. L'octubre de 2011 Selma Baccar fou elegida membre de l'Assemblea Nacional Constituent de Tunísia. El 2014 Selma Baccar es va convertir en la presidenta del grup parlamentari de Demòcrates a Tunísia. Baccar era vicepresident del grup demòcrata, i es va convertir en "la primera i única dona a presidir un bloc parlamentari".

14 de desembre 1873 Neix Lluïsa Casagemas, compositora 1930 Neix Suzanne Morrow, patinadora 1947 Inauguració del Santago Bernabeu 1956 Neix Hanni Wenzel, esquiadora 1980 Vetlla per John Lennon 1982 Neix Laia Yurss, jugadora d'hoquei herba

L’entorn en el que neixem sovint és important perquè ens permet tenir més oportunitats. Avui veiem de tot. Des de la compositora que neix en un ambient cultivat fins a l’esquiadora amb tota la família implicada en l’esquí però també tenim altres casos de persones que entren en camps sense tradició familiar amb tot el recolzament de la família o no. No és una condició. L’ambient és important però la determinació personal té molt més pes.

Avui parlem de dones valentes que han nascut tal dia com avui. Fem servir també la data per parlar de l’equip femení del Real Madrid en el dia en el que van inaugurar el seu estadi, i per escriure sobre l’acte a Nova York en record de John Lennon, assassinat la setmana abans.

Lluïsa Casagemas i Coll va néixer a Barcelona el 14 de desembre de 1873. Aquest 2023 l’Ajuntament de Barcelona li ha dedicat un carrer a La Sagrera. Va ser una compositora catalana del final del segle XIX, la primera dona que va compondre una òpera a Catalunya. Va néixer al carrer Nou de la Rambla, 57, de Barcelona, filla de Manuel Casagemas i Labrós, natural de Granollers i vicecònsol de Suècia i Noruega i dels Estats Units i administrador del Banc de Catalunya, i de Maria Neus Coll i Vendrell, de Sitges. Va tenir quatre germans, entre els quals el pintor Carles Casagemas i Coll. Estudià composició amb Francesc de Paula Sànchez i Cavagnach, cant amb Giovanna Bardelli i violí amb Agustí Torelló a Barcelona. Entre els 16 i 18 anys, va compondre “Schiava e regina” (Esclava i reina), òpera fantàstica en tres actes amb llibret de Josep Barret, que s'havia d'estrenar al Gran Teatre del Liceu de Barcelona la temporada 1893-1894, un fet completament excepcional en l'època. Però, l'atemptat anarquista del 7 de novembre d'aquest any feu cancel·lar l'estrena, que no s'arribà a produir mai. L'autora la va presentar en l'Exposició Universal de Chicago de 1893, on va rebre un diploma; en compensació per la cancel·lació de l'estrena, la reina regent Maria Cristina d'Habsburg va fer estrenar-ne algunes parts al palau Reial de Madrid el 1894, amb l'assistència de la família reial. El segon acte fou representat en un concert al Conservatori del Liceu el 1896. Amadeu Vives, que assistí a un recital particular amb parts de l'òpera, en lloà la força dramàtica i la passió de l'autora. La partitura es va considerar perduda fins que es va trobar el 2017, en mans d'un particular; actualment, s'està estudiant per part de professors de musicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Deixà la partitura per a veu i piano d'una altra òpera, “I briganti”, segons el llibret d'Andrea Maffei basat en “Els bandits” de Friedrich Schiller, que ja havien fet servir Saverio Mercadante i Giuseppe Verdi. Aquest mateix any 1893, l'Orquestra Catalana de Concerts estrena la seva obra Crepúsculo al Teatre Líric (Barcelona), i va tornar a tocar-se al Liceu l'any següent. Escrigué sobretot peces breus per a piano i per a la veu. Felip Pedrell, en el “Diccionario biográfico y bibliográfico de músicos y escritores de música españoles antiguos y modernos”, parla de 110 peces per a veu i piano escrites per Lluïsa Casagemas. Una d'aquestes, “La bergeronnette”, és l'opus 230. Tota la seva obra és anterior al seu casament, que es va produir el 2 de maig de 1896, quan tenia 22 anys. Després del matrimoni amb Enrique de Sorarrain Milans del Bosc -membre de l'alta burgesia i promotor de l'esport, especialment l'automobilisme-, desapareix de la vida pública. Va quedar vídua el febrer de 1924; sembla que llavors va tornar a interpretar escadusserament en públic: se'n troben ressenyes d'alguns concerts com a pianista el 1927 a Barcelona. El 1930 apareix en la premsa com a professora de violí en Fomento del Arte Lírico de Barcelona. Les úniques referències que se'n troben en la premsa de l'època, fora d'aquests dos concerts, són per la seva condició social, informant-ne de l'assistència a actes benèfics i similars. L'última referència se'n troba el 1936, en un concert a Madrid, on podia haver anat a viure. No se sap el lloc o data exacta de la seva mort, que es pot situar a Madrid en la immediata postguerra: ja era morta el desembre de 1943, quan mor sa germana i no és citada entre els assistents als funerals.

Suzanne Morrow Francis va néixer a Toronto el 14 de desembre del 1930. Va ser una patinadora artística sobre gel canadenca. Va participar en les dues proves de patinatge en els Jocs Olímpics d'Hivern de 1948 realitzats a Saint Moritz (Suïssa), on aconseguí la medalla de bronze en la prova mixta per parelles, formant parella amb Wallace Diestelmeyer, i finalitzà catorzena en la competició individual. En els Jocs Olímpics d'Hivern de 1952 realitzats a Oslo (Noruega) finalitzà sisena en la prova individual femenina. En finalitzar la seva carrera activa es convertí en jutge de patinatge, esdenvenint la primera dona a realitzar el Jurament Olímpic per part dels jutges en els Jocs Olímpics d'Hivern de 1988. En finalitzar la seva carrera esportiva es llicencià en veterinària l'any 1952.

El 14 de desembre de 1947 es va inaugurar a Madrid l’estadi Santiago Bernabéu. Allà hi juga el Real Madrid. Avui parlarem del femení. El Real Madrid Club de Futbol Femenino és la secció femenina de la seva entitat matriu, el Reial Madrid Club de Futbol, i té la seu a Madrid, Espanya. Va ser registrada oficialment l'1 de juliol de 2020 amb l'objecte de la pràctica i desenvolupament d'aquest esport, després de la fusió per absorció de l'extint Club Deportivo Tacon un cop aprovat pels socis compromissaris del club blanc. Competeix en la Primera Divisió de futbol femení d'Espanya. En aquesta temporada, el diumenge 19 de novembre va ser la tercera vegada que el Barça femení endossa una 'maneta' al Reial Madrid després del 5-0 de la Lliga 2021-22 i el 5-2 de la Champions 2021-22. Amb el 5-0 d'aquest novembre en el Estadi Olímpic de Montjuïc davant 38.707 espectadors, el balanç global és ja de 57-7 en 14 Clàssics, saldats tots amb victòries culers.

Hanni Wenzel és una esquiadora alpina de Liechtenstein que destacà a la dècada del 1970 i 1980. Va néixer el 14 de desembre de 1956 a la ciutat de Straubing, població situada a l'estat de Baviera. Nascuda a Alemanya, la seva família es traslladà de ben petita a Liechtenstein, aconseguint la nacionalitat d'aquest país, pel qual competí a nivell internacional. És germana d'Andreas Wenzel i Petra Wenzel, també esquiadors olímpics, es casà amb l'esquiador austríac Harti Weirather i la seva filla és l'esquiadora Tina Weirather. 

L’any 1980 tal dia com avui, sis dies després de la mort de John Lennon, la seva vídua Yoko Ono va organitzar una vetlla en honor del cantant. Hi va haver deu minuts de silenci al llarg de mig món al voltant de les 14:00 ( hora dels EUA ). Al Central Park de Nova York, es van arribar a reunir unes 100.000 persones i en el bressol de Lennon, a Liverpool, la reunió va ser una mica menys concorreguda.

Laia Yurss Ramos va néixer a Barcelona el 14 de desembre de 1982. És una jugadora d'hoquei sobre herba catalana. Formada en la posició de davantera al Club Deportiu Terrassa, entre 2000 i 2002 va guanyar tres lligues espanyoles, dues copes de la Reina, tres campionats de Catalunya, un campionat d'Espanya d'hoquei sala i un campionat de Catalunya d'hoquei sala. Posteriorment, va fitxar pel Júnior FC amb el qual va aconseguir el subcampionat d'Espanya d'hoquei sala el 2005. La temporada 2006-07 va retornar al CD Terrassa. En aquesta segona etapa, va guanyar una Lliga espanyola, una Copa de la Reina i un Campionat de Catalunya. Va debutar internacionalment amb la selecció espanyola d'hoquei herba el 2005.

13 de desembre Santa Llúcia 1968 Maria Aurèlia Campmany reb el Premi Sant Jordi 1987 Neix Berta Velasco, jugadora de futbol sala

 

Avui és Santa Llúcia i parlarem d’una jugadora de futbol sala que va néixer tal dia com avui i de Maria Aurèlia Campmany que va rebre el Premi Sant Jordi de novel·la.

Llúcia de Siracusa, coneguda com a Santa Llúcia, va ser una jove màrtir cristiana que és venerada com a santa per les Esglésies catòlica i ortodoxa. La seva festivitat se celebra el 13 de desembre, la nit més llarga de l'any segons el primer calendari julià.

Santa Llúcia és coneguda per ser patrona de la vista, originant expressions populars com "Que Santa Llúcia et conservi la vista". També és santa patrona dels pobres, dels cecs, dels nens malalts, dels camperols, i de molts oficis en els que la vista és un requeriment important com els electicistes, els xòfers, els esmoladors, els modistes, els dissenyadors gràfics o els escriptors. Patrona de les les modistes, per això avui a Barcelona, moltes pastisseries venen les tisores de Santa Llúcia farcides de nata.

El dia de Santa Llúcia és considerada tradicionalment la data d'inici de les festes nadalenques. Marca la tradició que avui és el dia per posar el pessebre que treurem per la Candelera, el dia 2 de febrer.

Berta Velasco Casals va néixer a Barcelona el 13 de desembre de 1987. És una jugadora de futbol sala catalana. Formada com a ala, va debutar a la Primera divisió espanyola amb el FS Gironella la temporada 2005-06, on jugà durant set temporades, a excepció de la temporada 2008-09, en què jugà amb el Club Femesala Elche. Va fitxar pel Club Deportivo Orvina la temporada 2012-13, tornant-hi l'any següent. Des de l'any 2017, juga a l'Associació Esportiva Penya Esplugues, després de la fusió amb el FS Gironella. Entre d'altres èxits, ha guanyat quatre Copes Catalunya, ha sigut escollida millor jugadora catalana de futbol sala en cinc ocasions i millor jugadora de la Lliga la temporada 2017-18. Internacional amb la selecció espanyola de futbol sala en trenta-dues ocasions, va proclamar-se campiona d'Europa l'any 2019.

Maria Aurèlia Capmany va ser una novel·lista, dramaturga i assagista barcelonina. Destacà també com a activista cultural, feminista i antifranquista. Va rebre el Premi Sant Jordi de novel·la el 13 de desembre del 1968 amb l'obra “Un lloc entre els morts” i el Premi Joanot Martorell el 1948 amb “El cel no és transparent”. Fou presidenta del PEN català entre 1979 i 1983. Segons la base de dades obertes de noms de carrers de 2021, hi ha més de 80 carrers o places a Catalunya dedicades a aquesta escriptora. L'arxiu i el fons bibliogràfic de Jaume Vidal i Alcover i Maria Aurèlia Capmany i Farnés fou llegat a la Facultat de Filosofia i Lletres de Tarragona l'any 1991 en compliment de les disposicions testamentàries d'ambdós, on ha esdevingut el Llegat Vidal-Capmany, ubicat a la Biblioteca del CRAI Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, i està a l'abast d'estudiosos i interessats.

12 de desembre 1915 Neix Frank Sinatra 1921 Neix Estrella Rivas, dissenyadora catalana 2000 Inauguració del campus esportiu de Montilivi 2015 Voten les dones a Arabia Saudí

 

Avui, dotze de desembre citarem dos fets del segler XXI i recordarem a una dona dissenyadora de moda catalana que va néixer en el primer quart del segle XX.

Tal dia com avui del 2000 la Universitat de Girona inaugura el campus esportiu de Montilivi.

Em sembla espectacular que el 2015 a Arabia Saudí per primera vegada van poder votar les dones i ser candidates. Per primera vegada! Això ens mostra que hi ha un món que funciona a diferents velocitats. El que nosaltres vivim , de vegades creiem el que és normal o habitual però això no és gens cert.

Estrella Rivas Franco va néixer a la Venta de Baños el 12 de desembre de 1921 va ser una dissenyadora de moda catalana, coneguda per les seves bosses de mà per a dones de l'exèrcit estatunidenc durant la dècada de 1940 i pels seus vestits d'alta costura. Filla d'Isabel Franco Duran, treballadora en un organisme governamental a Madrid, i de José Rivas Landeira, enginyer de comunicacions i responsable de comunicació del govern de la Segona República Espanyola, Rivas es va traslladar amb el seva família a València, Lleida i Barcelona seguint el govern de la República. El 1939 van creuar el coll d'Ares a Camprodon i van haver-se d'exiliar a França. Allí, van treballar durant mig any de masovers en un mas d'uns mestres francesos del departament de Puèi Domat —cosa que els va evitar ser internats en un camp de refugiats—, mentre el seu pare es va reincorporar als serveis governamentals del govern espanyol a l'exili com a químic en un vaixell-hospital al port de Marsella. A través de la Creu Roja, van poder localitzar el pare i es van reunir a Perpinyà, on ell treballava en una farmàcia i la mare com a cosidora en una entitat quàquer d'ajuda als refugiats. Aquest va ser el primer contacte d'Estrella Rivas amb la confecció i en poc temps va trobar una feina com a cosidora d'abrics de pell en una botiga de Perpinyà. La seva formació va ser autodidacta, i va aprendre a treballar la pell i la seda, ja que durant la Segona Guerra Mundial transformaven els paracaigudes elaborats amb aquest material en camises i corbates. En les dècades de 1960 i 1970 va dissenyar vestits per comunions, casaments, bateigs, carnavals i festes; i quan li demanaven treballava en el vestuari d'obres de teatre. També s'ha apuntat la possibilitat que hagués executat algun dels vestits dissenyats per Salvador Dalí, amb qui mantenia una amistat. Va donar vestits i va participar en múltiples actes solidaris, i a Castelló d'Empúries acostumava a organitzar una desfilada anual. Rivas treballava des de casa, on s'ha conservat un rober de vestits i barrets. No dibuixava amb patrons, sinó que feia les provatures amb la tela damunt d'un maniquí. Els seus vestits i complements van ser influenciats pel paisatge de la Costa Brava, segons va assegurar.

Suggeriment: Tal dia com avui del 1915 va néixer Frank Sinatra, una ser una de les figures més importants de la música popular del segle passat. Avui pot ser un bon dia per escoltar alguna de les seves cançons: des del “My way” o el "Flying to the Moon" fins al típic i tòpic “New York”. Us recomano el programa de TV3 de Ramon Gener: “Això no és (només) una cançó” dedicat a My way, la cançó més demanada en els enterraments del nostre país.

11 de desembre Dia Internacional de les Muntanyes 1985 Neix Laia Sanz, motociclista 1968 Neix Emmanuelle Marie Charpentier, científica

 

Avui és el Dia Internacional de les Muntanyes ! Però també parlarem de la Laia Sanz i de les Premis Nobels de Química del 2020.

Les muntanyes cobreixen el 22 per cent de la superfície terrestre del món i són la llar de 915 milions de persones aproximadament, representant el 13 per cent de la població mundial. No obstant això, un de cada tres habitants de les muntanyes en els països en desenvolupament és vulnerable a la inseguretat alimentària, i s'enfronta a la pobresa i l'aïllament.

La població de muntanya, que són en gran part agricultors familiars, basa els seus mitjans de subsistència en activitats molt diversificades. Durant generacions, han desenvolupat sistemes de producció únics, resilients i sostenibles, adaptats als seus ambients locals que afavoreixen la producció de productes i serveis específics de la muntanya. La demanda mundial en qualitat, alt valor, aliments i artesanies tradicionals produïdes en zones de muntanya, com el cafè, el formatge, les herbes i les espècies, així com artesanies i medicaments està en augment. L'agricultura de muntanya de petita escala no pot competir amb els volums de producció de les terres baixes, però té el potencial per aprofitar els mercats com l'orgànic, el comerç just, o els d'alta qualitat, i aconseguir preus premium. Les dones tenen un paper fonamental per a la protecció del medi ambient i el desenvolupament social i econòmic a les zones muntanyoses. Solen ser les principals administradores dels recursos de les muntanyes, guardianes de la biodiversitat, custòdies de la cultura local i expertes en medicina tradicional. La variabilitat climàtica en constant augment, alhora que la manca d'inversió en l'agricultura de muntanya i el desenvolupament rural, han induït els homes a emigrar cap a altres llocs a la recerca de mitjans de vida alternatius.

És per això que les dones que habiten a les muntanyes han assumit noves funcions, amb la diferència que elles, molt sovint, pateixen la manca de poder de decisió i l'accés desigual als recursos. Com a agricultores, venedores del mercat, empresàries, artesanes, emprenedores i líders comunitàries, les dones i les nenes de les muntanyes, en particular a les zones rurals, tenen el potencial de ser importants impulsores del canvi. Quan les dones rurals tenen accés a recursos, serveis i oportunitats, es converteixen en una eina clau contra la fam, la desnutrició, la pobresa rural a les economies de les muntanyes.

El Dia Internacional de les Muntanyes 2023 i el seu lema “La Restauració dels ecosistemes de muntanya”. L'any 2018  el lema va ser "Les muntanyes són essencials per a les nostres vides". Potser sí que ens hauria de fer pensar... i actuar.

Laia Sanz i Pla-Giribert va néixer a Corbera de Llobregat l’11 de desembre de 1985. És una esportista catalana de renom internacional en les disciplines motociclistes del trial, el raid i l'enduro. Pel que fa al trial, n'ha estat catorze vegades campiona del món i deu vegades campiona d'Europa a l'aire lliure en categoria femenina, a banda de guanyar el Trial de les Nacions en categoria femenina set anys tot integrant l'equip estatal. Ha estat també campiona d'Espanya de trial femení vuit anys i fins i tot una vegada Campiona d'Espanya en categoria masculina (l'any 2000, competint com a Cadet). D'altra banda, des que l'any 2011 decidí participar en el Ral·li Dakar en motos, n'ha guanyat onze edicions consecutives en categoria femenina (del 2011 al 2021). Al mateix temps, ha guanyat el Campionat del Món d'enduro en categoria femenina sis anys, cinc d'ells consecutius (2012 -la tercera temporada que hi participava-, 2013, 2014, 2015 i 2016). Els seus vint títols mundials (catorze de trial i sis d'enduro), l'acosten al rècord de vint-i-nou campionats mundials de motociclisme que ostenta Toni Bou i superen els quinze de Giacomo Agostini.

Emmanuelle Marie Charpentier va néixer a França l’11 de desembre de 1968. És investigadora. Directora, d'ençà del 2015, de la Unitat Max Planck de Ciència dels Patògens a Berlín, aquesta especialista en microbiologia i immunologia obtingué el Premi Nobel de Química del 2020, conjuntament amb la científica estatunidenca Jennifer Doudna, arran del "desenvolupament d'un mètode per a l'edició del genoma."És membre de l'Acadèmia de ciències i de l'Acadèmia de tecnologies franceses.

El 2020 també va rebre el Premi Nobel de Química Jennifer Anne Doudna és una investigadora bioquímica nord-americana, pel desenvolupament d'un mètode per a l'edició genètica. Professora de química de la Universitat de Califòrnia a Berkeley, va centrar els seus treballs en l'estudi de la cristal·lització de grans molècules d'àcid ribonucleic (ARN) i en el desenvolupament d'un mètode per a l'edició del genoma.

10 de desembre Dia dels Drets Humans 1961 Pasang Lhamu, sherpa 2000 Descubreixen Selam 2007 i 2011 Cristina Fernández de Kirchner presidenta d'Argentina

 

Aquest dia 10 està ben farcit d’esdeveniments. Alguns només els nomenarem i explicarem una mica més a fons el Dia dels Drets Humans, la primera alpinista nepalesa que va pujar l’Everest, la troballa de Selam i la primera ministra argentina.

Al 1860 es va concedir per primera vegada el vot a les dones als Estats Units a l’estat de Wyoming.

Al 1901 a Estocolm i Oslo té lloc el primer lliurament oficial dels Premis Nobel.

L’any 1945 la poetesa xilena Gabriela Mistral va rebre el Premi Nobel de Literatura.

El Dia dels Drets Humans se celebra tots els anys el 10 de desembre. Es commemora el dia en què, el 1948, l'Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la Declaració Universal dels Drets Humans. El 1950, l'Assemblea va adoptar la resolució 423 (V), convidant a tot Estats i organitzacions interessades a que observin el 10 de desembre de cada any com Dia dels Drets Humans. La protecció i promoció dels drets humans ha estat una de les més grans preocupacions per a les Nacions Unides des de 1945, any en què els països fundadors de l’Organització van acordar treballar perquè mai més es tornessin a reproduir els horrors de la Segona Guerra Mundial. En aquest sentit el dia 10 de desembre de 1948 l’Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar la Declaració Universal dels Drets Humans. L’any 1950 es va invitar a tots els Estats membres i a totes les organitzacions interessades a commemorar cada any el 10 de desembre com el Dia Internacional dels Drets Humans.

Pasang Lhamu Xerpa va néixer el 10 de desembre de 1961. Va ser la primera dona nepalesa que va pujar a l'Everest. Va néixer en una família d'alpinistes i es va implicar en l'escalada durant l'adolescència. Ascendí amb èxit al Mont Blanc, al Cho Oyu, al Yalapic, al Pisang Himal i d'altres. Intentà tres cops l'Everest abans de tenir-hi èxit, el 22 d'abril de 1993, quan va assolir el cim pel coll sud per la via de l'aresta sud-est. El matí del 22 d'abril de 1993 era brillant i clar, i així es va mantenir fins que Pasang va arribar als 8.848 metres amb cinc homes xerpes, Sonam Tshering Xerpa, Lhakpa Norbu Xerpa, Pemba Dorje Xerpa i Dawa Tashi Xerpa. Mentrestant, un membre de l'equip que ja havia fet el cim cinc vegades prèviament, Sonam Tshering, caigué realment malalt al cim sud i, malgrat els esforços de Pasang per ajudar-lo, no va sobreviure a la seva malaltia. Mentre descendia del cim, el temps va empitjorar de cop, fenomen habitual en l'alta muntanya, provocant la mort de Pasang al cim sud. Vladas Vitkauskas ajudà a traslladar el seu cos muntanya avall. Per haver aconseguit el que cap altra dona nepalesa havia aconseguit abans, Pasang Lhamu fou honorada pòstumament pel seu país i per diversos alpinistes d'arreu del món. Fou la primera dona a ser condecorada amb l'estrella "Nepal Tara" pel rei del Nepal.

Un paleoantropòleg etíop va descobrir les restes fòsils de Selam. El Selam (DIK-1/1) és un crani i altres parts de l'esquelet fossilitzades d'una femella d'Australopithecus afarensis de tres anys, trobada a Dikika, Etiòpia, l'any 2000 i recuperada en els anys posteriors. Sovint es fa referència a ella amb el nom de Lucy's baby (en català, el nadó de Lucy). Les restes han estat datades en 3,3 milions d'anys d'antiguitat, aproximadament 120.000 anys més antigues que la "Lucy" (datada en 3,18 milions d'anys d'antiguitat). Els fòssils foren descoberts per Zeresenay Alemseged, i són destacables tant per la seva antiguitat com per la seva integritat.

L’any 2007 Cristina Fernández assumeix la presidència de l'Argentina. Es tracta de la primera dona president escollida, en aquest estat, per vot popular. (El 1974, María Estela Martínez de Perón va ser designada vicepresidenta i va assumir com a presidenta després de la mort de Juan Domingo Perón, el seu espòs i president de l'Argentina). El mateix dia del 2011 Cristina Fernández de Kirchner assumeix novament la presidència de l'Argentina.

9 de desembre Virgen de Guadalupe 1933 Inauguració del Xalet-Refugi de Rasos de Peguera (8 dones i la muntanya)

Avui les protagonistes són la Virgen de Guadalupe i vuit dones amb una relació molt especial amb la muntanya recordant que tal dia com avui de 1933 es va inaugurar el Xalet-Refugi de Rasos de Peguera.

Juan Diego, nascut Cuauhtlatoatzin (Mèxic, c. 1474 - Guadalupe, Mèxic, 1548) fou un indígena xiximeca convertit al cristianisme que, segons la tradició, va rebre en 1531 l'aparició mariana de la Mare de Déu de Guadalupe. És venerat com a sant per l'Església catòlica. Nostra Senyora de Guadalupe és una advocació mariana de la religió catòlica, la imatge de la qual es venera en la basílica de Guadalupe, al nord de la Ciutat de Mèxic. Felicitem a les noies que porten aquest nom. I com diuen els mexicans “!Que viva la Virgen de Guadalupe!”

Tal dia com avui del 1933 a Castellar del Riu, al Berguedà es va inaugurar el Xalet-Refugi de Rasos de Peguera, a la Serra d'Ensija. Avui volia parlar de la Dona i la Muntanya.La Muntanya té nom de dona. Després de molts anys de lluita, i sense deixar aquesta, moltes coses han canviat a la nostra societat, i també en el món de l’esport. Per mala sort, encara queden moltes coses per canviar per avançar en el tema de la igualtat en la nostra societat, i evidentment, també en el món dels esports a l’aire lliure. Federacions, centres de tecnificació i activitats subvencionades on a penes hi ha dones, i el terriblement famós «sostre de vidre», també existeix en el món dels esports de muntanya.

Però avui parlarem de 8 dones que tenen una relació molt directa amb la muntanya: 

Sílvia Vidal.- Els Piolets d’Or, els premis més prestigiosos de l’alpinisme, en la seva edició de 2021, han concedit per primera vegada un reconeixement a una esportista del nostre país, amb la menció especial a Sílvia Vidal, amb la qual valoren «la gran contribució que ha fet a l'escalada en solitari durant més de dues dècades, amb les seves impressionants gestes de resistència i d’escalades dures en grans parets, sovint remotes, arreu del món. Les seves ascensions més destacades les ha aconseguit amb plena autonomia: completament sola, sense ràdio, ni mòbil, ni GPS, ni pronòstics meteorològics ni cap mena de comunicació amb l'exterior, amb sistemes manuals i minimalistes quan necessita perforar la roca per assegurar-se». El 1999, amb l’obertura de Sol Solet al Karakoram, ja havia estat mereixedora d’una nominació a aquests premis. Ella és ben coneguda per les seves impressionants fites de l’escalada de resistència i artificial dur en grans parets arreu del món. 

Geila Macià.- Durant els darrers anys hem pogut anar veient com una joveníssima Geila Macià ha evolucionat en l’escalada esportiva i no ha deixat de donar-nos notícies. Va estrenar el 8a amb 10 anys (amb Helios, a Kalymnos) amb 12 anys va resoldre el seu primer 8a+ a Montserrat, fent la via Paula, l’any 2020 es va convertir en l’escaladora més jove d’Espanya d’encadenar 8b, després d’encadenar la mítica via de Sant Benet, la Vuelo a ciegas. Darrerament, ha encadenat Fabelita, i de nou es posiciona com la dona més prematura en encadenar 8c. Ha invertit 9 dies a encadenar-la. El 2021 ha estat especialment productiu per la Geila, tant en roca com en competició. S’ha dedicat especialment a les competicions, en les que ha guanyat pràcticament totes les proves a les quals ha participat, en la seva categoria, la Sub14.

Rosa Agudo.- L’escriptora espanyola, durant els darrers mesos ha presentat un llibre de literatura de muntanya, “Solos”. Com és quedar-se atrapat i sol enmig d’una muntanya inhòspita? Quins pensaments creuen la teva ment quan vius una experiència al límit entre la vida i la mort? Com acceptes la fi de la vida sense una mà per agafar, sense uns ulls on sostenir’s, sense més companyia que el blanc de la neu i la negror de la nit? Aquesta novel·la relata experiències extremes de dos escaladors atrapats en un lloc inaccessible a molts metres d’alçada, després de patir un accident mentre obren una nova via en estil alpí. Els seus camins en soledat, la seva lluita per la supervivència, les seves pors i la seva relació amb la dicotomia entre l’acceptació de la inevitable mort, present en tot moment, o l’esperança per la salvació. Un relat intens i desgarrador que et posa a la pell dels protagonistes, connectant amb la lluita més primitiva i animal per la supervivència i amb aquests trossos de vida intactes i vàlids que tots posseïm, fins en la pitjor de les situacions.

Tamara Lunger.- Alpinista natural de la ciutat Italiana de Bolzano. Va començar a practicar l’esquí de muntanya el 2002, i la seva primera competició va ser una cursa vertical a San Martino di Castrozza. El dia 23 de maig del 2010, Lunger es va convertir en l’escaladora més jove (amb 23 anys, 11 mesos i 17 dies) d’arribar al cim principal del Lhotse. El desembre del 2020, va viatjar a Pakistan per tractar l’ascens hivernal del K2, compartint estància al campament base amb l’expedició nepalí que va aconseguir el 16 de gener de 2021 arribar al cim per primera vegada en aquest període estacional.

Janja Garnbret.- Escaladora eslovena especialitzada en proves de dificultat i blocs. Va guanyar quatre medalles en el campionat del món d’escalada els anys 2016 i 2018 i tres medalles al campionat Europeu d’Escalada els anys 2015 i 2017. El 2019, l’escaladora va fer història a Hachiojj en convertir-se en la primera escaladora a guanyar el títol mundial en un mateix campionat en tres disciplines diferents: dificultat, bloc i combinada. A més de la seva carrera d’escalada en competició, Janja Garnbret també és una escaladora en roca destacada, completant vies extremadament difícils. També va participar i va guanyar la prova d’escalada en bloc a Melloblocco el 2015. Ha passat a la història, sent la primera dona a guanyar uns Jocs Olímpics d’escalada.

Courtney Dauwalter.- Ha estat la corredora femenina més ràpida a l’edició de tornada de l’Ultra Trail de Mont Blanc, després de la suspensió de la cursa l’any 2020 com a conseqüència de la pandèmia. A més, la corredora nord-americana ha aconseguit millorar el seu propi temps rècord, el que va aconseguir l’any 2019, en més de dues hores i una 7a posició de la classificació general. Si fa dos anys Courtney era la guanyadora d’aquesta important competició alpina amb un crono de 24 h 34′, aquest 2021 ho ha fet en 22 h 30′.

Miriam Marco.- És una alpinista, professora d’esquí i guia d’alta muntanya catalana. Tot i tenir estudis d’Enginyeria Tècnica Forestal, i després d’exercir professionalment com a professora d’esquí, ha esdevingut la primera dona de l’Estat espanyol que ha obtingut la titulació de guia d’alta muntanya, l’emparada per la Unió Internacional d’Associacions de Guies de Muntanya (UIAGM). S’ha convertit en l’única dona en un món dominat pels homes. L’única dona d’entre 147 guies de muntanya a l’estat espanyol. L’any 2022, va encetar una nova etapa com a directora de l’Equip Femení Espanyol d’Alpinisme de la Fedme, d’aquesta forma, s’ha aconseguit que l’equip femení, sigui finalment 100% femení, una gesta molt important per a intentar rebaixar el fenomen del Sostre de vidre.

Sara Alonso.- Nascuda a Donosti el 1999, ha arribat al Trail Running per a quedar-se. La jove atleta mira amb il·lusió el futur després d’una primera temporada pel record. En el seu any de debut, la Sara ha obtingut dos podis de la Golden Trail World Series, finalitzant novena de la general i demostrant que ja és una realitat del panorama internacional. La Sara ha hagut d’aprendre a marxes forçades. El pas de la pista a la muntanya, suposa canviar rutines d’entrenament i aprendre a gestionar la llarga distancia. Mai no havia fet una cursa de més de dues hores, a més estava acostumada a entrenar sempre a l’alçada del mar i quan va començar, l’alçada li va costar. 

8 de desembre Immaculada Concepció 1906 Debut de Margarita Xirgu

El 8 de desembre els catòlics celebren la festa de la Immaculada Concepció de la Verge María. Felicitem a les noies que es diuen Imma, Pura/i, Concepció i totes les seves variants...

Avui l’església catòlica celebra la festa de la Mare de Déu d’hivern: la Puríssima o la Immaculada Concepció. Està dins del temps d’Advent, temps de preparació pel Nadal, i diu una llegenda catalana que al migdia, a l’hora de les postres, se sent un soroll molt fort a la cuina i és la Mare de Déu que ha portat els torrons... una història ben dolça...

Però també recordarem un altre fet protagonitzat, com fem durant aquest curs, per una dona.

Tal dia com avui del 1906, Margarida Xirgu debuta professionalment al Teatre Romea amb l'obra Mar i Cel d'Àngel Guimerà, en el paper de Blanca. Margarida Xirgu i Subirà fou una actriu catalanouruguaiana que va néixer a Molins de Rei. Va començar com a actriu de teatre professional al Teatre Romea de Barcelona. El 1914 marxa a Madrid, on treballa al Teatre Espanyol, interpretant obres de Valle-Inclán, George Bernard Shaw, Gabriele d'Annunzio i Federico García Lorca. Poc abans de la Guerra Civil espanyola es trasllada a Sud-amèrica. Resideix alternativament a l'Argentina i a l'Uruguai, on posa en escena obres d'autors espanyols i obté el càrrec de directora de l'Escuela Dramática Municipal de Montevideo. Va obtenir la nacionalitat uruguaiana, va comprar una casa al balneari de Punta Ballena —al departament de Maldonado— i va romandre a l'Uruguai durant els seus últims vint anys de vida. El 1988, dinou anys després de la seva mort, la Generalitat demana la repatriació de les seves restes mortals, que actualment descansen a Catalunya, el seu lloc de naixement.

És un nom propi molt brillant en el món del teatre que es segueix prenent com a referència. Quan alguna actriu té ínfules podem sentir dels més grans: “Que es pensa que és la Xirgu?”.

7 de desembre 1891 Neix Teresa de Escoriaza i Zabalza, periodista 1943 Chiara Lubich funda els Focolars 1955 Neix Anne Fougeron, arquitecta 1990 Neix Urszula Radwańska, tenista 2003 Neix Caterina-Amàlia dels Països Baixos, princesa

Avui dia de pont, que potser teniu més temps per a llegir, us presento un munt de dones interessants: periodistes, religioses, arquitectes, tenistes, i fins i tot futures reines.

Teresa de Escoriaza i Zabalza va néixer a Sant Sebastià el 7 de desembre de 1891. Va ser una periodista i escriptora espanyola. Va ser una de les primeres dones a exercir com a corresponsal de guerra i a traslladar-se als escenaris dels conflictes bèl·lics des d'on enviava les cròniques. També va ser pionera en les emissions radiofòniques. Usà puntualment el pseudònim «Félix de Haro». Va col·laborar també en les emissions radiofòniques incipients, en les quals va ser pionera. Es considera que va pronunciar el primer discurs feminista a través de la ràdio en la història d'Espanyaː la «Primera conferencia sobre la situación de la mujer en España», que dictà un 22 de maig, emesa per Ràdio Ibèrica, en què expressava la seva confiança en les possibilitats del mitjà per a la formació femenina. En seguiren d'altres, de xerrades, amb la mateixa temàtica. És també la responsable en aquesta mateixa emissora del programa Curso de francés para teleoyentes. Va ser autora d'obres com “Del dolor de la guerraː crónicas de la campaña de Marruecos” (1921), que aplegava les seves cròniques des del front del Marroc, i de la novel·la “El crisol de las razas” (1929). Va escriure també el pròleg d'una antología de poesia femenina (1929) i va traduir del francès la novel·la de Marie Deschard “La corte de las dames”. Va viure als Estats Units, on es va instal·lar de forma permanent abans de la Guerra Civil; es nacionalitzaria nord-americana el 1938 i continuà treballant com a docent, al Montclair State Teachers College, de Nova Jersey. Va decidir retornar a Espanya uns anys abans de morir.

El Moviment dels Focolars va ser fundat tal dia com avui de l'any 1943 a Trento per Chiara Lubich (1920-2008), que llavors era una jove italiana estudiant de filosofia que va haver d'abandonar els estudis a causa dels embats de la Segona Guerra Mundial. Segons Lubich, la premissa que les guiava a ella i les seves companyes era viure diàriament segons la paraula de l'Evangeli. El Moviment dels Focolars o Obra de Maria és un associació de fidels dins de l'Església catòlica, amb la finalitat de promoure la unitat i la fraternitat universal en l'amor al proïsme (part de les seves premisses és l'anomenada regla d'or), present en gairebé totes les religions, per la qual es caracteritza per la seva forta vocació a l'ecumenisme i al diàleg interreligiós. Reconegut per l'Església catòlica en 1990, el Moviment dels Focolares té més de 140 mil animadors a nivell mundial. Segons fonts del moviment, compta aproximadament amb dos milions de seguidors i simpatitzants en el món, i és present en 182 països, incloent-hi llocs on els catòlics són una minoria, com els països àrabs. La paraula "focolar" és un italianisme que significa "foc de la llar", fent al·lusió a l'atmosfera càlida i protectora de la família. Des de l'1 de febrer de 2021 és presidit per Margaret Karram, triada en l'Assemblea General en substitució de Maria Voce.

Anne Fougeron va néixer a Amsterdam el 7 de desembre de 1955, als Països Baixos, però es va criar a França i als Estats Units Va realitzar el seu Bachelor of Arts en el Wellesley College i el seu mestratge a la Universitat de Califòrnia a Berkeley. En 1989, va obrir la seva pròpia firma, Fougeron Architecture. El 2010, el mateix any en el qual li va ser concedit un FAIA (títol honorífic que concedeix el American Institute of Architects), la seva va ser nomenada una de les 50 millors empreses d'arquitectura als EUA per la revista Residential Architect. L'agost de 2011, Princeton Architectural Press va publicar una monografia d'obres d'Anne Fougeron. Després de ser presentat en el New York Times al setembre, el projecte "Flip House" de Fougeron ha aparegut en més d'una dotzena de revistes i blogs, entre els quals Architizer i ArchDaily. El juny de 2014, el projecte de la seva empresa "Fall House" va ser en la portada de Architectural Record. Fins avui, la seva obra ha estat exposada en més de vint exposicions. La seva signatura ha rebut més de 50 premis de disseny (incloent-hi nombrosos premis AIA Honor) i ha aparegut en més de 140 publicacions. Els seus edificis han aparegut a The New York Times, Metropolitan Home, ECO Casa i San Francisco Magazine.

Urszula Radwańska que va néixer tal dia com avui de 1990 és una tennista polonesa, germana petita de la també tennista Agnieszka Radwańska. Les germanes Radwańska guanyaren juntes el títol de dobles del Torneig d'Istanbul a 2007. Com tennista junior, ha guanyat el Campionat de Wimbledon en 2007, culminant aquella temporada com a núm. 1 del món. En el torneig de Wimbledon de 2008, Urszula feu el seu debut en un torneig del Grand Slam en categoria individual, perdent en segona ronda davant la dues vegades campiona del torneig, la nord-americana Serena Williams, per 6-4 i 6-4.

Caterina-Amàlia dels Països Baixos (nom complet Catharina-Amalia Beatrix Carmen Victoria) va néixer a La Haia el 7 de desembre de 2003 i és l'hereva al tron del Regne dels Països Baixos, format pels Països Baixos, Curaçao, Aruba i Sint Maarten, ja que és la filla gran dels monarques actuals: el rei Guillem Alexandre i la reina consort Màxima. Ostenta el títol de princesa d'Orange des del 30 d'abril del 2013, data de l'ascensió al tron del seu pare després de l'abdicació de la reina Beatriu I, i els títols de princesa dels Països Baixos i Princesa d'Orange-Nassau des del seu naixement.

Un còctel de dones ben diferents, en sectors diferents, èpoques diferents, repercussions diferents però que han deixat petjada en el seu món, petit o gran món.

6 de desembre Sant Nicolau Constitució Espanyola 1906 Neix Montserrat Pérez Iborra, pedagoga 1950 Neix Fauzia Nasreen, política pakistanesa 1964 Neix Sylvie Goulard, política francesa

 

Diuen que "Sant Nicolau obre les festes de Nadal amb clau". La festa de Sant Nicolau, que té lloc el dia 6 de desembre, és una celebració de tradició cristiana dedicada als infants, en què aquests reben regals o llaminadures tal com es fa al dia de reis a casa nostra. És una tradició molt present als Països Baixos (i Flandes), al Luxemburg i a Alsàcia i la Lorena, però també se celebra a altres regions del Nord de França i a la resta de Bèlgica, així com a Alemanya, Àustria, Suïssa, a diversos països balcànics (Croàcia, Sèrbia, Eslovàquia) i d'Europa central (Hongria, Polònia, República Txeca, Lituània, Romania, Bulgària, Ucraïna). La festa es basa en la llegenda de Nicolau de Mira. El Santa Claus nord-americà i el Pare Nadal britànic són igualment derivacions d'aquesta llegenda.

La Constitució Espanyola és la màxima llei escrita de l'ordenament jurídic i de l'Estat espanyol. S'hi regulen els deures i drets fonamentals dels ciutadans, la forma i estructura de l'Estat. La Constitució Espanyola actual fou aprovada en el referèndum del 6 de desembre de 1978 i sancionada pel rei Joan Carles I d’Espanya el 27 de desembre de 1978. Aquesta és la novena constitució de l'Estat espanyol. Aquest dia és festa a tot l’Estat espanyol i és una de les festes civil dins del nostre calendari laboral.

Però en aquest dia que té aquests dos protagonistes ineludibles i hi afegim tres dones, una dona empresària i de molt de pes en la pedagogia catalana de la qual encara podem gaudir del seu llegat a l’Academia Pérez Iborra del carrer Consell de Cent de Barcelona i també dues dones del món política.

Montserrat Pérez Iborra va néixer a Barcelona el 6 de desembre de 1906. Va estudiar el batxillerat de ciències, tot i que en aquell temps era estrany que una noia cursés aquests estudis. Acabat el batxillerat, es va matricular de Ciències Físiques. Va ser la primera dona a llicenciar-se a Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona el 1931. Tres anys després, Pompeu Fabra, president del Patronat de la UB, la nomenaria professora ajudant interina d'aquesta Universitat. També donava classes al Liceu Garcigoy i a l'Institut Balmes. L'any 1936, la Montserrat passava l'estiu amb la seva família a Premià de Mar quan va esclatar la guerra. Llavors va començar a fer classes a un grup de nois i noies, la família dels quals no volia que deixessin d'estudiar. Arran d'aquesta experiència, el 1939 Montserrat Pérez Iborra va fundar a Barcelona Les Escoles i és que, tot i que n'era una de sola, les autoritats franquistes no permetien que fos mixta. Nois i noies havien d'estar separats i només s'entreveien a través d'una línia separatòria de canyes de bambú en el pati. Montserrat Pérez Iborra va transmetre a l'escola el seu esperit fort i raonat, emprenedor, modern i laic, la dedicació absoluta i la recerca de la màxima qualitat sempre amb nous mètodes d'aprenentatge i estimulació. A Les Escoles hi han estudiat personatges com Jordi Pujol, Guillermina Motta, Chicho Ibáñez-Serrador, Tomàs Alcoverro, Joan Gràcia d'"El tricicle", Roger Justafré, Sergi Bruguera, Aleix Vidal-Quadras, Marta Balletbò-Coll, Rosa Deulofeu i González, Ana Urdangarín, José Luis Pascual Samaranch, Santi Soteras, J. Alvar Net, Oriol Muntané, Miquel Porter, Jaume Figueres...  Entre el professorat de Les Escoles podem esmentar Maria Novell, Francesc Gomà i Musté, Victòria dels Àngels, Pilar Meler, Pere Ribera, Ramón Vives, Pilar Vives, Carme Laura-Gil, etc. La tasca de direcció la va seguir el seu fill Gabriel Casas Pérez-Iborra, que ja ha passat el relleu al net, Jordi Casas. L'actual director regenta un equip que continua sent referent en una pedagogia que posa el centre en l'infant i el jove portant-lo a ser la millor versió d'ells mateixos amb una molt bona preparació acadèmica. 

Avui parlem d’una diplomàtica i professora universitària pakistanesa, primera dona diplomàtica del seu país. Fauzia Nasreen va néixer el 6 de desembre de 1950. Va ser la primera dona diplomàtica del seu país, després de permetre's la incorporació de la dona en el servei diplomàtic, el 1973. Nasreen es va incorporar al servei diplomàtic el 1973. Va estar destinada a les ambaixades d'Iran, Malàisia, Filipines i Itàlia, entre altres països. Va arribar a ser l'ambaixadora del seu país a Nepal i Polònia, i també va ser Alta Comissionada del seu país a Austràlia el novembre de 2009. També va ser directora general de l'Acadèmia del Servei Exterior, una institució que forma joves diplomàtics del Pakistan i de l'estranger.

Sylvie Goulard va néixer a Marsella el 6 de desembre de 1964. És una política francesa des del 17 de maig de 2017 Ministra de Defensa de França. A l'any 2009 va ser escollida eurodiputada. Fou membre de la comissió d'Afers Econòmics i Monetaris, i coordinadora del grup ALDE, així com membre suplent de la comissió d'Agricultura i Desenvolupament Rural. El 2010 va participar en la creació del Grup Spinelli. Forma part de la junta directiva nacional del Moviment Demòcrata, a més de ser assessora d'assumptes estrangers expresidenta del Moviment Europeu a França. Després de graduar-se en dret per la Universitat Paul Cézanne i havent estudiat a Sciences Politiques i l'Escola Nacional d'Administració, és professora del Col·legi d'Europa (Bruges).

5 de desembre 1916 Neix Veronika Dudàrova, directora d'orquestra

 

Avui hi ha un munt de noms propis relacionats amb la data i de tots els camps artístics: Wolfgang Amadeus Mozart, Alexandre Dumas pare, Walt Disney, Ricardo Bofill... música, literatura, cinema d’animació, arquitectura... quin mosaic! Avui parlarem de Veroníka Boríssovna Dudàrova. Coneixem tots els noms anteriors però els noms femenins els anem coneixent.

Veroníka Boríssovna Dudàrova, en rus: Верони́ка Бори́совна Дуда́рова, en osseta Дудараты Барисы чызг Вероникæ, Dudarati Barissi txizg Veronikæ va néixer el 5 de desembre de 1916. Va ser una directora d'orquestra soviètica i russa, i la primera dona que arribava a aquest càrrec a Rússia. Algunes fonts asseguren que Dudàrova fou la primera directora d'orquestra del món, la qual cosa no és certa: Nadia Boulanger va fer el seu debut com a directora el 1912, i Jane Evrard va dirigir la seva pròpia orquestra parisenca de corda femenina el 1930). Però sí que fou la primera directora d'orquestra de l'URSS. Va ser directora de l'Orquestra Simfònica Estatal de Moscou el 1947 i va dirigir aquesta i altres orquestres durant seixanta anys. El 1991 va fundar l'Orquestra Simfònica de Rússia.

Veurem algunes curiositats d’aquesta dona tan impetuosa. El 1993, Dudàrova es trobava de gira per Andorra. Durant una de les actuacions, cap al final de l'execució de l'obra, a causa de la seva actitud temperamental, va caure del púlpit de director i, sense aixecar-se del terra, ajaguda, va continuar dirigint l'orquestra fins al final de la representació. També afegim que té un petit asteroide del cinturó d'asteroides, el (9737) Dudarova, descobert per l'astrònoma Liudmila Karàtxkina a l'Observatori Astrofísic de Crimea el 29 de setembre de 1986, va rebre aquest nom en honor seu.

4 de desembre Santa Bárbara 2013 Mor Joana Raspall, poetessa i bibliotecària

 

Avui dues protagonistes: Santa Bárbara i Joana Raspall.

Santa Bàrbara és una santa i màrtir venerada a tota la cristiandat. No hi ha però, cap prova històrica de la seva existència real, ni consta als escrits martirològics més antics, ni tan sols al primer de sant Jeroni d'Estridó. Possiblement es tracti d'una santa llegendària, la veneració a la qual es difongué a partir del segle VII. A causa d'aquests dubtes, va ser eliminada del Calendari dels sants de l'Església Catòlica Romana en 1969, permetent-ne el culte en els llocs on és tradicional. És molt venerada també en l’església ortodoxa. És una santa molt popular, associada a alguns treballs com els miners i artillers, i invocada contra els llamps i la mort sobtada i violenta.

Hi ha una dita que diu que “només ens enrecordem de Santa Bárbara quan trona”.Us presentem algunes dites que signifiquen el mateix:

A port arribat, bot oblidat.

A port arribat, vot oblidat.

Acabats els trons, adéu Santa Bàrbara.

Hom no pensa en santa Bàrbara sinó quan trona.

No recordar-se de santa Bàrbara fins que trona.

No se'n recorda de santa Bàrbara sinó quan trona.

Només es recorda de santa Bàrbara quan trona.

Trobem equivalents en diferents llengües, en francès, castellà o anglès...

Danger passé, saint oublié.

El peligro pasado, el voto olvidado.

Nadie se acuerda de santa Bárbara hasta que truena.

Rogar al santo hasta pasar el tranco.

The danger past God is forgotten.

Aquesta dita significa que generalment no acudim a Déu o a la benevolència dels homes fins que ens trobem en perill. També ens recorda que sol passar que ens oblidem de les promeses que per tal d’obtenir ajuda hem fet quan ens trobàvem en una situació difícil.

Joana Raspall i Juanola va morir a Sant Feliu de Llobregat el 4 de desembre de 2013. Va ser una escriptora, lexicòloga i bibliotecària catalana. Tot i que és coneguda per l'obra poètica infantil, escrigué també per a adults i dins la seva obra hi ha teatre, contes i novel·les. Rebé la Medalla d'or de la Ciutat de Sant Feliu de Llobregat el 1993, la Creu de Sant Jordi el 2006 i la Medalla al treball President Macià el 2010. El 2013, Sant Feliu de Llobregat i la Generalitat de Catalunya van declarar l'Any de Joana Raspall i van celebrar el seu centenari en vida. Va rebre molts reconeixements per la seva obra: Se li posà el seu nom a un carrer de Sant Feliu de Llobregat (2008), una placeta a Gelida (2013) i a Sant Cugat (2018) i  una avinguda a Lleida. La Biblioteca de Sant Antoni de Vilamajor, porta el seu nom per votació popular. El 2010 rebé la Medalla al treball President Macià. El 26 de juliol de 2012, l'ajuntament de Sant Feliu de Llobregat i la Generalitat de Catalunya declararen el 2013 Any de Joana Raspall, per commemorar-ne el centenari del naixement. En el 2013 se celebrà el seu centenari en vida, promocionat per l'Eixam d'amics de la Joana Raspall i secundat per la Generalitat i l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat.

3 de desembre Sant Francesc Xavier Dia Internacional de les persones amb discapacitat 1899 Creació de la Institució Catalana d'Història Natural 1956 Neix Ewa Bozena, Primera Ministra de Polònia

 

El 3 de desembre es celebra la festa de Sant Francesc Xavier. Patró de Navarra i de les Missions. Felicitem a tots els nois que es diuen Xavier o Francesc Xavier.

El 3 de desembre se celebra el Dia Internacional de les persones amb Discapacitat. M’agradaria que aquests dia no fos necessari perquè la discapacitat estès integrada en tots els aspectes de la nostra societat. Hi ha molts pares que treballen perquè els infants amb discapacitat puguin gaudir del seu temps lliure als parcs, puguin gaudir el seu temps d’aprenentatge en les escoles, puguin gaudir d’una vida digna sent infants, joves o adults. Hi ha molta feina per fer però molta gent disposada a fer-la, i a fer-la fer a les persones que regenten les institucions.  

Més protagonistes parlar de dones que es posen al servei de la ciutadania tant a casa nostra com a Polònia.

Institució Catalana d'Història Natural (ICHN) és una entitat cultural fundada el 3 de desembre de 1899 a Barcelona per un grup d'estudiants, tots homes. Des del 1915 és una filial de l'Institut d'Estudis Catalans, i té per finalitat promoure l'estudi i la divulgació dels coneixements referents als éssers i els sistemes naturals. Es tracta, doncs, de l'organització naturalista més antiga que existeix a Catalunya. Fins el 2018 no ha tingut una presidenta càrrec que recau en Jordina Belmonte i Soler, biòloga catalana especialitzada en aerobiologia. Des de 2020 és presidenta de la European Aerobiology Society (EAS), de la qual va ser vicepresidenta entre 2016 i 2020. Ha estat reconeguda com a Membre d’Honor del Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya (COAMB) l'any 2016.

Ewa Bożena Kopacz va néixer a Polònia el 3 de desembre de 1956. És una metgessa i política polonesa que ha estat primera ministra de Polònia entre setembre de 2014 i novembre de 2015, en successió de Donald Tusk, i eurodiputada al Parlament Europeu. Esdevingué Primera Ministra de Polónia el setembre de 2014, essent la segona dona que ocupava el càrrec després de Hanna Suchocka. El seu mandat va finalitzar el novembre de 2015. Kopacz ha estat descrita com una de les líders de la Unió Europea i va ser classificada com la 40a dona més poderosa del món per la revista Forbes el 2015, situant-la per davant de la reina Elisabet II del Regne Unit i d'Ellen DeGeneres. Al 2019 fou escollida diputada del Parlament Europeu, i vicepresidenta de la Cambra.