27 de febrer 1974 debuta Josep Carreras a L'Opera de Viena 1995 Primer recopilatori de Bruce Springsteen

Continua tocant a Broadway, a Nova York… de quina pasta està fet aquest artista que aconsegueix posar-se a la butxaca el públic de tot el món als seus 69 anys?

Bruce Frederick Joseph Springsteen, més conegut amb el nom de The Boss, és un cantant, compositor i guitarrista de rock estatunidenc que va néixer a Long Branch, Nova Jersey, EUA, el 23 de setembre del 1949.

La seva inspiració per dedicar-se a la música va venir quan va veure Elvis Presley en l'Ed Sullivan Show. A l'edat de 13 anys va comprar la seva primera guitarra. Als 16, la seva mare va aconseguir un préstec per comprar-li una guitarra Kent que costava 60 dòlars, esdeveniment que va rememorar en la seva cançó "The Wish" (El desig).

Tal dia com avui, de 1995, Bruce Springsteen va posar a la venda el seu primer recopilatori en 22 anys de carrera. Recollia 14 dels millors talls dels seus deu àlbums precedents i quatre temes inèdits que, lògicament van despertar l'interès dels seguidors del Boss. L'àlbum, amb una portada en la qual Springsteen apareix amb la guitarra a l'esquena vestit de cuir i sobre fons blanc, es va posar a la venda el 27 de febrer de 1995 i es va convertir des d'un primer moment en un dels discos més venuts del cantautor de Nova Jersey . En el disc hi ha els temes imprescindibles de la primera part de la seva carrera , inclosos alguns posteriors a la seva separació de la E Street Band . Per exemple , l'indiscutible "Born in the USA ", " The river " o " Hungry heart ". A més es van incloure els inèdits que va gravar acompanyat de l'E Street Band , amb els cors de la seva dona , Patti Scialfa. 

El Boss és un gran enamorat de Barcelona i del seu públic. Ha actuat a la ciutat en nombroses ocasions. Va venir per primera vegada l’any 1981 al Palau d’Esports i des de aquell moment ha omplert el Camp del Barça, el Palau Sant Jordi i l’Estadi en diverses ocasions, la darrera va ser el 14 de maig del 2016. 

És un músic molt complet i compromès, una figura important de la música del segle XX, del qual en Manel Fuentes en fa una imitació excepcional des del respecte al seu ídol.

Tal dia com avui de 1974 va debutar un joveníssim Josep Carreras a l'Opera de Viena.

És un tenor català amb una càlida i bella veu, especialment en el registre mitjà. La passió que posa en les interpretacions fan que sigui un gran intèrpret del repertori romàntic i operístic italià.

El seu repertori inclou seixanta rols operístics i més de sis-centes cançons (lieder) i àries. Ha protagonitzat diverses filmacions operístiques per a televisió, cinema i vídeo. Té una extensa discografia que inclou més de 150 gravacions entre les quals destaquen 50 òperes completes, oratoris, recitals clàssics i de música popular. Ha rebut nombrosos discs d'or i de platí arreu del món.

Ha cantat als teatres i festivals més importants del món, incloent-hi el Teatre alla Scala de Milà, el New York Metropolitan Opera House, la San Francisco Opera, la Viena Staatsoper, la London's Royal Opera House, l'Òpera de Munic, la Chicago's Lyric Opera; i els festivals de Salzburg, Ais de Provença, Edimburg i Verona.

Josep Carreras ha col·laborat amb els més prestigiosos directors d'orquestra -tals com Herbert von Karajan (amb una relació artística i personal que va durar més de dotze anys i que inclou representacions a Salzburg, Berlín i Viena), Claudio Abbado, Riccardo Muti, Lorin Maazel, Riccardo Chailly, Colin Davis, Giuseppe Sinopoli, James Levine, Carlo Maria Giulini, Leonard Bernstein i Zubin Metha- a més de destacats directors d'escena, com Franco Zeffirelli, Jean Pierre Ponnelle, Giorgio Strehler, Luigi Comencini i Harold Prince.

Carreras també és conegut per la feina humanitària com a president de la Fundació Josep Carreras contra la leucèmia, que ell mateix fundà el 1988, després de recuperar-se d'aquesta greu malaltia.

En els Jocs Olímpics de 1992 va interpretar al costat de Sarah Brightman la cançó Amics per sempre. (fotografia)

26 de febrer 1908 inauguració del Palau de la Música

El Palau de la Música Catalana és un auditori de música situat al barri de Sant Pere (Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera) de Barcelona. Va ser projectat per l'arquitecte barceloní Lluís Domènech i Montaner, un dels màxims representants del modernisme català. La construcció es va portar a terme entre els anys 1905 i 1908, amb solucions a l'estructura molt avançades, amb l'ús dels nous perfils laminats, una estructura central metàl·lica estabilitzada pel sistema de contraforts i voltes perimetrals d'inspiració gòtica i amb l'aplicació de grans murs de vidre i la integració de totes les arts aplicades: escultura, mosaic, vitrall i forja. Domènech i Montaner va comptar amb els artistes habituals a la seva obra: el mosaïcista Lluís Brú, els ceramistes Josep Orriols i Modest Sunyol, els vitralls de la casa Rigalt i Granell i el paviment hidràulic de la casa Escofet. I entre els escultors, Miquel Blay, Eusebi Arnau, Dídac Massana i Pau Gargallo.

L'edifici va ser encarregat per l'Orfeó Català, fundat el 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives, perquè fos la seva seu. Va ser sufragat per industrials i financers catalans, il·lustrats i amants de la música, estament que seixanta anys abans ja havia finançat el teatre d'òpera i ballet Gran Teatre del Liceu. L'auditori va ser destinat a concerts de música coral, orquestral i instrumental, així com a interpretacions corals i de cantants.

Tal dia com avui de l’any 1908 va ser inaugurat el Palau de la Música. L'acústica de l'auditori és destacable, especialment per a la música coral i de cambra; en conjunts simfònics grans, presenta alguns problemes en les zones altes. Els millors intèrprets i batutes del món de l'últim segle (des de Richard Strauss fins Daniel Barenboim, passant per Ígor Stravinski i Arthur Rubinstein i els catalans Pau Casals i Frederic Mompou) han desfilat pel Palau, autèntic santuari de la música de Catalunya i, alhora, sala de concerts de referència en el panorama artístic internacional. Actualment continua complint totes aquestes funcions, tant a l'àmbit de la música clàssica com el de la música moderna. L'any 1997 la UNESCO va incloure l'edifici a la seva relació del Patrimoni Comú de la Humanitat.

Si no hi heu estat mai, és una visita que no us podeu perdre: tant la visita arquítectòcnica com l'assistència a algun concert... és una experiència fantàstica. Ve gent de tot el món per admirar el nostre Palau de la Música.

23 de febrer 1455 primer llibre imprés 2009 Oscar per Penélope Cruz

Avui escric sobre un dels fets que més han modificat l’accès a la cultura: l’invenció de la impremta. Tal dia com avui de l’any 1455 diuen que Johannes Gutenberg imprimeix el primer llibre (la Bíblia) en una impremta. Fins aquest moment els llibres els copiaven els monjos a mà amb tot el que suposava de temps, de possibilitat d’errades o de noves incorporacions no controlades... o a la pèrdua de llibres que mai no es van copiar ni estendre... o a biblioteques que van cremar portant en el fum llibres dels que mai sabrem la seva existència.

Entre les contribucions específiques a la impremta que s'atribueixen a Gutenberg hi ha l'ús de tipus mòbils metàl·lics per a la confecció de les formes d'impressió, amb la logística que implica (càlcul de les quantitats de tipus i de lletres que s'han de fer servir, facilitat per fondre-les en el moment que es necessiten, ús de matrius i punxons, etc.), l'ús de la tinta a base d'oli i la utilització d'una premsa de fusta similar al cargol i a les premses de vi de l'època. La seva invenció veritablement transcendental va ser la combinació d'aquests elements en un sistema pràctic.

Gutenberg podria haver estat familiaritzat amb la tècnica de la impressió xilogràfica, amb blocs de fusta i podria haver treballat en el gravat de planxes de coure per a un artista conegut com a Mestre dels Naips.

La utilització de tipus mòbils metàl·lics (en el cas de Gutenberg, de plom) va ser l'element fonamental del nou procés d'impressió. Fins al segle XX i l'edició digital, han estat la base, del mètode de producció de llibres arreu del món.

El sistema tecnològic d'impressió de Gutenberg es va propagar ràpidament arreu d'Europa i es considera un factor clau en l'evolució de la cultura universal. Gutenberg segueix sent una figura popular. El 1999, l'A&E Network, una poderosa cadena nord-americana de televisió per cable i satèl·lit, classificà Gutenberg amb el número u en la seva llista de "People of the Millennium" (Gent del mil·lenni); i el 1997, la revista Time-Life va escollir l'invent de Gutenberg com el més important del segon mil·lenni.

Però avui no podem deixar de tenir un record per una actriu que en la Cerimònia dels Oscars del 2009 es va convertir en la primera actriu espanyola en obtenir un Oscar: Penélope Cruz.

Filla d'un botiguer i una perruquera, la madrilenya començà de petita fent de model, de ballarina i de presentadora de programes de televisió,li van oferir sortir a Interviu, cosa que acceptà. Estudià durant nou anys en el Conservatori Nacional de Madrid (quatre anys d'interpretació corporal i tres anys de ballet espanyol).  La seva carrera començà amb alguns papers secundaris que reberen crítiques favorables, com el que interpretà en l'estrany film de Bigas Luna, Jamón, jamón (1992), pel que assolí un premi Goya, i en el film de Pedro Almodovar nominat a un BAFTA Carne trémula (1997). La seva estrella continuà ascendint al treballar de nou amb Almodovar a Todo sobre mi madre (1999). Aquest rol li proporcionà un més gran reconeixement del públic, ja que el film assolí l'Oscar a la Millor Pel·lícula de Parla No Anglesa. És coneguda mundialment per la seva faceta cinematogràfica, participant en pel·lícules realitzades en francès, italià, castellà, anglès i altres idiomes, amb les que ha assolit un èxits importants. Fou la primera actriu espanyola en ser candidata als Oscar i als Globus d'Or en la categoria de millor actriu pel seu paper en la pel·lícula espanyola Volver. Aquestes nominacions es varen veure recompensades el 2009 en rebre l'estatueta de l'Acadèmia pel seu paper de María Elena a la co-producció catalana de Woody Allen, Vicky Cristina Barcelona, que li va valer l'Oscar a la millor actriu secundària el 22 de febrer del 2009, i el 23 la premsa n'anava ben plena de l'esdeveniment.

22 de febrer 1932 Neix Mª Rosa Domènech 1987 Mor Andy Warhol

Andy Warhol va ser un pintor estatunidenc i una figura central del moviment conegut com a pop art. Després d'una reeixida carrera com a il·lustrador comercial, Warhol es va fer famós en tot el món pels seus treballs com a pintor, cineasta, productor musical, escriptor i escultor. Va ser una important figura pública coneguda per la seva pertinença a cercles socials molt diversos que incloïen des de persones bohèmies que vivien al carrer fins a distingits intel·lectuals, celebritats de Hollywood, gent adinerada i aristòcrates.

El treball de Warhol, malgrat les múltiples crítiques oposades, ha estat objecte després de la seva mort de nombroses exposicions, llibres i pel·lícules. En general, Warhol està reconegut com un dels artistes més famosos del segle XX, de manera que va aconseguir molt més que el que havia estat el seu gran somni: «Ésser famós durant 15 minuts».

Andrew Warhol havia nascut a Pennsilvània, fill d'una família d'emigrants eslovacs. La família Warhola, perquè aquest era el seu veritable cognom, va perdre al pare quan el petit Andrew tenia 14 anys i potser aquests anys de penúria van empènyer a Warhol a la recerca incessant dels diners. Va ser la seva mare, lluitadora incansable, la qual va animar a Andy a pintar i a llegir.

Finalment, decideix traslladar-se a Nova York i estudiar art. De seguida, a més de col·laborar amb diverses revistes, treballa com aparadorista i dissenyador per a grans firmes com Tifanny 's. Els diners que tant anhelava, comencen a fluir i per fi pot dur a la seva mare a Nova York. Són els anys en què canvia de cognom i d'imatge, operant-se el nas i encarregant el primer de les desenes de perruquins blancs que lluiria al llarg de la seva vida. Descobreix les serigrafies i barreja l'art i el negoci, rebent encàrrecs de grans firmes per remodelar la seva imatge. Les sopes Cambell o la Cocacola són alguns dels seus clients. Arriben les sèries de serigrafies de Marilyn, Mao o el Che i que demostren que Warhol està ja a la part alta del núvol a la que volia pujar. 

El seu afany de protagonisme el porta a ser el centre de l'avantguarda i esdevé mecenes dels que, en aquells dies, eren només desconeguts. Tot i tots passen per "La Factoria", l'estudi de l'artista. Allà es fa art, cinema i, sobretot, música. És a “La Factoria” on es forja una experiència que marcaria una fita en la història de la música. Allà, sota el padrinatge de Warhol, es crea "The Velvet Underground", un grup de músics poetes, entre els quals estaven John Cale i Lou Reed. Al costat d'ells, una dona fascinant, Nico, que acabaria esdevenint una hippy més d'Eivissa, on va viure fins a la seva mort. Andy Warhol va estar, doncs, molt relacionat amb la música. Especialment com a productor del mític àlbum titulat "The Velvet Underground & Nico", per al qual disseny la famosa portada, amb un solitari plàtan que ocupa, amb la seva enorme signatura al peu, tot l'espai blanc del encartament. Eren les dues cares d'Andy Warhol, un personatge a qui li encantava el seu sobrenom de Drela, barreja de "Dràcula i Cinderela (Ventafocs)". Va morir el 22 de febrer de 1987 a Nova York.

Darrerament han fet una exposició sobre la seva obra al CaixaFòrum que està oberta actualment a Madrid.

Qui era Mª Rosa Domènech? la meva mare, i per molts alumnes de l'Escola Nostra Sra. del Carme del carrer Tapioles del Poble Sec la seva Srta. Mª Rosa. Juntament amb el seu espós, el Sr. Domingo Llucià, va estar al front d'aquesta institució fins als vuitanta. Tothom recorda el seu somriure i el seu posat sempre elegant. Va saber estar sempre al seu lloc i es va fer un lloc en el cor dels seus alumnes i les seves famílies que, passats els anys , encara la recorden amb carinyo. Diuen que darrera d'un gran home sempre hi ha una gran dona, aquesta era ella.

Com heu vist per a mi la família és molt important i crec que formen part de la "intrahistòria" la història de les persones perquè.... ningú que visquès al Poble Sec dels anys cinquanta-inicis dels seixanta pot oblidar les processons, el Dia del Sant del Sr.Director, o la desfilada d'autocars per anar a l'excursió de Final de Curs on hi participaven les famílies que es van convertir en un dates molt especials.

21 de febrer 1961 The Beatles a The Cavern

Al començament dels seixanta havia a Liverpool un club de jazz molt a l'estil francès de les caves parisines, al qual acudien els aficionats al jazz de la ciutat. Aquests aficionats no havien de ser molts, perquè, des dels primers moments, el propietari va decidir acollir en sessions especials la música que aleshores interessava més als joves. D'aquesta manera van néixer les "sessions de l'esmorzar" en què The Cavern acollia als centenars de joves que volien escoltar a tots aquests grups que donaven aleshores els primers passos del beat. Un d'aquests grups es feia dir The Quarrymen i en ell tocava un jove anomenat Paul McCartney. Paul va tocar per primera vegada a The Cavern, amb The Quarrymen, al gener de 1958. 

Donat que la cosa funcionava, el 1960, l'amo de The Cavern va decidir oferir aquest tipus de concerts també a altres hores i va ser així com van néixer "les nits beat ". Finalment, el 21 de febrer de 1961, en una d'aquelles "sessions de l'esmorzar" es va fer històrica. Aquest dia el grup contractat era el nou quartet de Paul McCartney que ara es feia anomenar "The Beatles" i en el qual estaven ja John Lennon i George Harrison, encara que qui tocava la bateria no era Ringo Starr sinó Pete Best. Els Beatles van cobrar quinze lliures pel seu primer concert a The Cavern. La veritat és que mirant la foto quasi no semblen aquells que van donar la volta al món amb la seva música... eren joveníssims... Vindrien després altres i, com hi ha gent que porta el compte de tot, avui sabem que hi vàren tocar en 292 ocasions i que l'última vegada que ho van fer el caché s'havia disparat fins a les 300 lliures. 

Avui, de “la Caverna” original no queda res. A mitjans dels setanta es va remodelar aquell barri de Liverpool i el edifici sota el qual s'amagava The Cavern va ser demolit. Molts poden presumir d'haver estat en el lloc que va fer famosos als Beatles, fins i tot poden presumir d'haver tocat les parets que van acollir els seus primers concerts. Però només serà una veritat a mitges, perquè The Cavern actual es va reconstruir sota un nou edifici, emprant, això sí, 15.000 maons rescatats de l'autèntic.

20 de febrer 1868 Neix Pompeu Fabra

Tal dia com avui de l’any 1868 va nèixer Pompeu Fabra i Poch a la Vila de Gràcia de Barcelona. Va ser un enginyer i filòleg català, que és conegut com al seny ordenador de la llengua catalana, per la seva tasca de capdavanter establidor de la normativa moderna de la llengua catalana.

L’any 1902 va guanyar per oposició la càtedra de química de l'Escola d'Enginyers de Bilbao, ciutat on va viure de manera continuada fins al 1912. Tot i l'allunyament del país, durant aquells anys intensificà la seva dedicació a la filologia. Prat de la Riba, primer President de la Mancomunitat de Catalunya el cridà per dirigir un projecte de normativització lingüística del català. Aleshores retornà a Catalunya, fou nomenat fundador de la Secció Filològica de l'IEC i ocupà una càtedra dels Estudis Universitaris Catalans. El 1912 edità una “Gramática de la lengua catalana”, encara en castellà; un any després donava a conèixer les “Normes ortogràfiques” (1913), una llarga reforma ortogràfica, promulgada per l'Institut d'Estudis Catalans, les quals, al costat de fervoroses adhesions, provocaren un corrent contrari d'opinió. Un dels punts bàsics de l'ortografia defensada per Fabra va ser el respecte envers la pronúncia dels dialectes i l'etimologia dels mots. El “Diccionari ortogràfic” (1917) completà les Normes del 1913.

Ha rebut molts homenatges. El seu nom el porten parades de metro, carrers i fins i tot una Universitat. Una plaça i una estació de metro a Badalona (ciutat on visqué durant quasi trenta anys) porten el seu nom. El 18 de juny del 1990 la Generalitat de Catalunya va crear la Universitat Pompeu Fabra, amb la qual cosa destacava els seus mèrits. Aquesta universitat ha organitzat diverses jornades per donar a conèixer Fabra als estudiants.

El recordem per la part relacionada amb la llengua catalana però va ser també un gran esportista… Va estar vinculat durant tota la vida al que s'anomenava excursionisme científic i fou soci del Centre Excursionista de Catalunya des del 1891. Va fer excursions arreu de la geografia catalana i també estades en campaments estivals als Pirineus, amb ascensions als pics més rellevants. Curiosament va ser jugador de tennis, quan era un esport més que minoritari, formant part de la secció de tennis del FC Barcelona. Fou fundador del Badalona Lawn-Tennis Club (1914). Com a dirigent, presidí la Federació Catalana de Tennis (1927-35), càrrec que compaginà amb la presidència de Palestra des del 1930, i posteriorment, el 1933, va ser el primer president de la Unió Catalana de Federacions Esportives, coneguda actualment com Unió de Federacions Esportives de Catalunya, que aglutinava totes les federacions, de manera que esdevingué el màxim dirigent de l'esport català durant els anys de la República, fins que va cessar la seva activitat quan va esclatar la Guerra Civil.

Pompeu Fabra va ser una persona molt completa: enginyer, filòleg, tenista, dirigent esportiu…. És una pena que es recordi per una sola part quan si coneguéssim segur que té racons interessants en totes les àrees que no són excloents -com algún ens volen fer creure- sinó que són complementàries.

16 de febrer 1928 Neix Pere Casaldàliga 2018 Any Nou Xinès

Hi ha persones que deixen petjada. Dels que parlem bé quan encara són vius. Hi ha persones coherents amb les seves idees i creences. D’aquells que el que diuen i el que fan van en la mateixa direcció. Avui recordem un d’aquestes persones. 

Pere Casaldàliga i Pla va nèixer a Balsareny, 16 de febrer de 1928. És un religiós, escriptor i poeta català, que ha estat gran part de la seva vida al Brasil, país on és bisbe de la prelatura territorial de São Félix do Araguaia, a l'Estat de Mato Grosso. Ha estat sempre vinculat a la teologia de l'alliberament i considerat un defensor dels drets dels menys afavorits.

El 2013 s'estrenà una minisèrie amb la participació de TV3 sobre la seva vida titulada “Descalç sobre la terra vermella”, que està basada en el llibre homònim que va escriure Francesc Escribano. L'abat de Montserrat, Josep Maria Soler i Canals publicà una biografia il·lustrada en forma de conte per a nens. Ell mateix ha escrit molts i bons llibres en català, castellà i portuguès.

Molts han estat els reconeixements a la seva tasca. El 1997 va rebre el premi per la Pau, de l'Associació per a les Nacions Unides a Espanya. El 9 de març de l'any 2006 va ser el primer català distingit amb el Premi Internacional Catalunya, en la seva divuitena edició, per la «seva meritòria tasca entre els més desvalguts, en especial els indígenes i camperols sense terra, amb els que ha col·laborat en la transformació socioeconòmica del Mato Grosso brasiler». El 2007 se li va fer una exposició commemorativa al Palau Robert de Barcelona.

No ha tingut una vida fàcil. Ha estat plena d'entrebancs i de gent que l'ha volgut canviar, seduir amb les riqueses o privilegis, perpetuar les diferències... Segur que quan acabin els seus dies podrà mirar enrere i dir ha estat molt dur de vegades, però ha valgut la pena.

Avui comença l'Any Nou Xinès, el 4716 per a ells. És la festa més important de l'any. Li diuen la Festa de la Primavera. Comença l'any del Gos de terra i ho celebren amb fanalets vermells símbol de bona sort i prosperitat econòmica.

15 de febrer 1564 Neix Galileo Galilei 1965 mor Nat King Cole

Avui els nostres protagonistes són dos grans homes, únics en el seu camp.

Galileo Galilei va néixer a Pisa el 15 de febrer de 1564. Va ser un físic, matemàtic, i filòsof toscà que va tenir un paper important durant la revolució científica. Va millorar el telescopi, i per tant, l'observació astronòmica, i va donar suport a la teoria heliocèntrica de Nicolau Copèrnic. De vegades, se l'anomena "el pare de l'observació astronòmica", el "pare de la física moderna", el "pare de la ciència", i el "pare de la ciència moderna". Stephen Hawking digué, "Galileu, potser més que qualsevol altra persona, fou el responsable del naixement de la ciència moderna." Albert Einstein el va anomenar Pare de la ciència moderna.

Tal dia com avui l’any 1965 va morir Nat King Cole. Va ser un cantant que havia nascut l’any 1919 a Alabama. Pianista i cantant que es va convertir en un ídol nacional pujant un a un els esglaons de la diferent societat blanca. Nat King Cole es va negar, tota la seva vida, a cantar en locals en els que es practiqués la segregació entre blancs i negres. De fet, va ser el primer negre americà en tenir el seu propi programa de ràdio i el 1950 el seu propi programa de televisió. El seu primer número u el va assolir l’any 1950 amb “Mona Lisa”. La seva filla també canta i trobem un disc  en que comparteixen una cançó "Unforgettable" en la qual ella canta en directe i ell està enregistrat perquè portava ja molts anys difunt però seguia sent un ídol.

Suggeriments musicals: avui podríem tornar a escoltar algunes d'aquelles cançons que van marcar una època i que han quedat a la història de la música.

14 de febrer Sant Valenti 2009 mor Montse Felices

El dia de Sant Valentí és una celebració tradicional, l'Església catòlica designa Sant Valentí com a patró dels enamorats. Es va fer popular en molts països, i en temps moderns especialment en els anglosaxons expandint-se a altres llocs a partir del segle XX principalment el dia en què les parelles d'enamorats expressen el seu amor i afecte mútuament. En alguns països es coneix com dia dels enamorats i en altres com el dia de l'amor i l'amistat.

Des del segle XIX es va introduir l'intercanvi de postals produïdes massivament. A aquesta pràctica s'hi va afegir la de donar altres tipus de regals com ara roses i xocolates, normalment regalats pels homes a les dones. Als Estats Units, aquesta celebració també es va començar a associar amb una salutació d'amor platònic de "HappyValentine's", enviat pels homes a les seves amigues -rarament als seus amics-. Típicament el Dia de Sant Valentí ha estat una festa occidental però últimament s'ha estès a altres països, com el Japó, la Xina i Taiwan.

A Catalunya el Dia dels Enamorats es celebra per Sant Jordi. Tot i que els comerciants aprofiten per incloure aquesta diada en els nostres calendaris, a casa nostra, tot i que es celebra el 23 d’abril, cada vegada té més adeptes perquè tot el que sigui celebrar... ens hi apuntem ràpidament, però no és una festa autòctona sinó de les afegides per la globalització.

A casa meva no hem celebrat mai Sant Valentí i a més, fa nou anys aquesta diada va canviar de significat per a tota la família. Tal dia com avui, de fa nou anys, després d’una duríssima malaltia, va morir la meva sogra. Una gran dona dedicada per complet a la seva família. Ens va deixar molts records que fan que avui continuïpresent entre nosaltres. En aquest blog cada dia hi ha el record d'alguna persona que destaca en el seu camp i avui, no podia ser d'altra manera, vull recordar a la Montse Felices que com tantes filles, mares i àvies ha sabut sempre estar al servei dels seus amb un gran compromís de país. Gràcies a elles, som avui com som. Vagi aquests sentit record per a totes les persones anònimes que passen pel món deixant petjada en el seu raconet i, per tant, viuen per sempre. 

13 de febrer Dia Mundial de la Ràdio 1999 mor Carles Sabater

És una diada molt nova. El Dia Mundial de la Ràdio va ser proclamat per la Unesco el 2011 i aprovat per l'ONU el 2012. La Unesco ens recorda que és un dia per celebrar la ràdio com a mitjà de comunicació, per millorar la cooperació internacional entre els organismes de radiodifusió, incitar a les principals xarxes i ràdios comunitàries que promoguin l'accés a la informació i la llibertat d'expressió a través de les ones.

La Unesco anima a tots els països a celebrar aquest dia organitzant activitats en col.laboració amb les emissores regionals, nacionals i internacionals, les organitzacions governamentals i no governamentals, els mitjans de comunicació i el públic.

La ràdio arriba a més del 95% de la població mundial. Els menors de 30 anys representen més de la meitat d'aquest nombre, segons dades difoses per la Unesco.

La Unesco destaca: "Cal considerar la ràdio com un mitjà de comunicació de baix cost, especialment apropiat per arribar a les comunitats allunyades i a les persones vulnerables com els analfabets, els discapacitats, les dones, els joves i els pobres, que a més ofereix una plataforma per intervenir en el debat públic, independentment de quin sigui el nivell d'educació dels oients. La ràdio té, així mateix, un paper important i específic en la comunicació en situacions d'emergència i en les operacions de socors. D'altra banda, els serveis radiofònics de la ràdio estan experimentant canvis en el context actual de convergència dels mitjans de comunicació, i adopten noves formes tecnològiques, com la banda ampla, els telèfons mòbils i les tauletes. No obstant això, avui dia, prop de mil milions de persones no tenen encara accés a la ràdio".

Avui els bojos de RAC1 celebraran, novament, el Dia de la Ràdio d’una manera especial. Tots els presentadors canviaran de programa i hauran de fer un programa que no els és habitual. Valdrà la pena veure com se’n surten… com sempre ben divertit…

Hi ha dates que quedaran en el meu imaginari personal i el 13 de febrer del 1999 és una d'elles. Va morir en Carles Sabater. El vam poder gaudir, com a actor i cantant, en la representació de "Tots dos" amb l'Àngels Gonyalons el 27 d'abril de 1993 una colla de cançons de comèdies musicals fantàsticament interpretades. Després amb Sau i mil cançons, d'entre les que ha sobresortit com un himne, el "Boig per tu". Massa aviat va marxar, tenia tant encara per cantar... però el seu somriure i la brillantor de la seva mirada continuarà per sempre amb nosaltres com el reflexe de la lluna...

12 de febrer Festa Major d'hivern de Barcelona: Santa Eulàlia

Alegria, és Festa Major! 

En una societat tan complexa com la nostra on es pot fer festa en qualsevol moment, la Festa Major en majúscules ha perdut el seu sentit inicial. 

La Festa Major d’hivern de Barcelona, Santa Eulàlia s’ha centrat principalment en la vessant més tradicional recuperant el sentit de la festa. Aquest cap de setmana hem pogut viure una exhibició de la cultura popular on han participat sardanistes, esbarts, bastoners, geganters, falconers, castellers... 

Tot va començar dijous amb el que es coneix com el Pregó de Santa Eulàlia que cada any preparen nens i nenes de tercer, de quart i de cinquè curs de Primària de diferents escoles de la ciutat on exposen els seus compromisos amb la ciutat en una Crònica de Barcelona que es llegeix davant l’alcalde i els regidors de la ciutat.  És l’aportació dels infants a la festa i, també, una bona oportunitat perquè coneguin les institucions democràtiques i de govern de la ciutat i la seva història.

Aquesta tarda tenim la Passejada i el Ball de les Laies. Per aquesta ocasió totes les gegantes es diuen Laia i fan un cercavila que acaba a la Plaça Sant Jaume on ballen totes juntes.

Avui hi ha Portes Obertes a l’Ajuntament. I com que els barcelonins som ben especials celebrem la nostra patrona amb un dia de feina perquè la Mercè sí que és festiu però Santa Eulàlia, només és festa si la Mercè cau en diumenge.

11 de febrer Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència

Avui, mentre Barcelona celebra la seva Festa Major d'Hivern, vivim la Mitja Marató de Barcelona i tenim encara el record ben viu de les Comparses del Carnaval, ens recorden que les dones i les nenes tenen un paper molt minoritari a les ciències...

Segons dades de l'informe PISA, a Espanya tan sols un 7% de les nenes de 15 anys es plantegen cursar estudis superiors tècnics o científics. Per això el 11 de febrer es commemora el Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència, proclamat el 2015 per l'Assemblea General de les Nacions Unides.

L'objectiu és visibilitzar el treball de les científiques i crear rols femenins en les ciències i les enginyeries. A Espanya se celebrarà amb més de mil esdeveniments durant tot el mes, coordinats per la Iniciativa 11 de febrer que ha organitzat un grup d'investigadores i comunicadores científiques. Les agendes s'han omplert d'exposicions, xerrades i tallers en totes les províncies amb l'ajuda centres educatius i institucions.

Com expliquen des de la plataforma 11 de febrer, es tracta de "descobrir al públic totes les grans científiques que encara no coneixem i acabar amb els estereotips d'una ciència principalment masculina".

En una època en què la major part dels reptes que se'ns presenten (crisi energètica, crisi mediambiental, crisi alimentària, reptes en medicina i en qualitat de vida ...) depenen de la Ciència i la Tecnologia, no ens podem permetre prescindir del talent de la meitat de la població.

Podeu consultar a https://11defebrero.org

La Facultat d'Informàtica de Barcelona dins del marc del “International Day of Women and Girls in Science” organitza una jornada dirigida a noies de 12 a 14 anys el dia 15 de febrer a la tarda. Si us pot interessar inscriviu-vos-hi!  Teniu més informació a https://www.fib.upc.edu/ca/secundaria/dona-i-ciencia 

El 15 de febrer al Museu d'Arqueologia de Catalunya – MAC-, a Barcelona, de les 19:00 a les 20:30h tindrà lloc la conferència: “Les dones de l’Antic Egipte: de les tasques domèstiques al tron del faraó” a càrrec de la Doctora Irene Cordón Solà-Sagalés, dins del cicle de conferències Dona i Arqueologia. De ben segur que els noms de Nefertiti, Cleòpatra, Hatxepsut o Nefertari són recordats i associats amb l’antic Egipte. Però aquests noms d’esposes reials i fins i tot de dones que arribaren a ser faraó són una anècdota en la història mil·lenària de l’antic Egipte. Quina era la condició social, econòmica o personal de les dones en aquest món? El cas de Hatxepsut és només una excepció o n’hi va haver més de dones faraó? . Activitat gratuïta. Cal inscripció macvisites.acdpc@gencat.cat 

9 de febrer 1881 Mor Dostoievski Comença la Festa Major de Barcelona

L’escola ens proposa lectures obligatòries. Hi ha matèries que ens posen en contacte directe amb els llibres. En el difunt BUP, entre 3r de BUP i COU, hi havia unes matèries fantàstiques que es deien Literatura Española y Literatura Universal en les quals, una de les meves professores preferides -la Srta. Elena Gallego- ens va impulsar a llegir un munt de llibres. No tots els vam llegir de bon grat –recordo molt pesada la segona part del Quijote, tan com apassionant la primera, o la gran dificultat de llegir La Colmena de Camilo José Cela- però ara... a pilota passada... crec que mai li podré agrair prou la seva influència en la meva passió per la lectura. Aquell grup ens vam deixar enganxar per les paraules. Lectura, teatre... es cert que el temps endolceix les situacions però la recordo com una etapa fantàstica on gaudíem amb les paraules, comentant el que havíem llegit... Els hàbits s’aprenen practicant. La pràctica, el seny, la informació... escoltar i parlar ... fa que es vagi formant el criteri.   

Fiódor Mikhàilovitx Dostoievski mor tal dia com avui el 9 de febrer de 1881. Va ser un dels escriptors més grans de la literatura russa. La seva literatura explora la psicologia humana en el complicat context polític, social i espiritual de la societat russa del segle XIX, i les seves idees han influenciat la literatura moderna i diverses escoles de teologia i psicologia.

És el màxim representant de la «novel.la d'idees». En les seves obres hi apareixen evidents trets de modernitat, sobretot en el tractament del detall i de la quotidianitat, en el to real dels diàlegs i en el sentit irònic que esbossa a vegades, juntament amb la tragèdia moral dels seus personatges. La seva obra era polifònica, pel fet d'incloure una diversitat de punts de vista i veus, que recorden l'entramat de la polifonia musical.

Dostoievski, que havia patit molt (i deia que per ésser poeta –escriptor– cal patir molt), fou un gran coneixedor de l'ànima humana i dels impulsos contradictoris que sorgeixen de l'inconscient. També comprengué, amb lucidesa genial, les contradiccions de la societat capitalista. Per ell no hi havia imaginació més rica que la mateixa vida, a la qual l'artista sempre ha d'ésser fidel. Cadascun dels seus personatges parla amb la seva pròpia veu. La seva obra, tot i ser escrita al segle XIX, reflecteix l'home i la societat d'avui.

"Crim i càstig" està considerada com una de les obres més conegudes de la literatura occidental publicada per entregues, com tantes obres importants. Recordo que amb els meus disset anys vaig gaudir molt amb la lectura d’aquest llibre. Avui  em proposo rellegir-lo. He trobat la lletra tan petita... suposo que necessitaré un altre exemplar  però vull tornar a viure la vida de Raskolnikov.

Principals obres:  Pobre gent (1846), Crim i càstig (1866), El jugador (1866), L'idiota (1868-1869), Els germans Karamàzov (1879-1880)...

**** A Barcelona estem de Festa Major!. Tot el cap de setmana hi ha un seguit d'activitats de cultura popular. Consulteu el programa a la web de l'Ajuntament. Val la pena!

8 de febrer 1828 Neix Jules Verne És Dijous Gras!

Continuem parlant de la lectura. Un bon amic i gran mestre, en Jaume Jané i Bel repetia a l’escola: “abans d’anar a dormir cal sempre llegir”. Els infants sabien la cantarella i molts ho posaven en pràctica i em consta que molts anys després s'ha convertit en un bon hàbit. Parlàvem, en aquell moment, de la lectura per plaer, no de la lectura per feina. D’aquella lectura que ens fa viatjar per fora o per dins. De la que ens fa créixer mentre badem, ens il.lusionem, entristim, vivim altres vides i ens posem en sabates que mai seran nostres. 

Tal dia com avui de l’any 1828 va néixer Jules Verne, novel.lista francès, conegut especialment per novel.les on apareixen molts temes de ciència-ficció i un nombre considerable d'invents tècnics. Una de les seves idees era la "novel.la de la ciència": escriure aventures basades en els invents i avenços científics i tècnics. És el segon autor més traduït de tots els temps, després d'Agatha Christie. Juntament amb H.G. Wells és considerat un dels pares de la ciència-ficció. Durant molts anys visqué a la ciutat d'Amiens, a la casa que, avui dia, és un museu en honor seu. El que per a ell era ciència ficció s’ha anat convertint en realitat. De fet l’única historia que no s’ha pogut portar a la pràctica ha estat el Viatge al centre de la terra, totes les altres amb més o menys variacions han estat reals.

Les obres principals de Jules Verne són: Viatge al centre de la terra, Vint mil llegües de viatge submarí, La volta al món en vuitanta dies, De la Terra a la Lluna, Viatge al centre de la terra, L'illa misteriosa…

Aquest escriptor no ha passat desapercebut ni pels seus lectors ni per altres escriptors coetanis. Trobem influències d’aquest autor en diferents autors com Edgar Allan Poe, Alexandre Dumas, Victor Hugo, Daniel Defoe, entre d’altres…

I avui és Dijous gras. Avui és el dia de la truita, de la botifarra d’ou, el primer dia del Carnaval. La nostra tradició té dites per aquesta data... "Dijous llarder, botifarra menjaré", "Dijous Gras, botifarra fins el nas".

Moltes escoles per una qüestió pràctica ja van començar la setmana passada amb la lectura de les consignes a seguir aquesta setmana per començar a escalfar motors. A partir d’aquest dilluns infants de moltes escoles segueixen mil indicacions esbojerrades relacionades amb la festa de part del Rei Carnestoltes: “s’ha de portar llaços, pijama, pigues, corbates, ulleres, una perruca, un barret o un mitjó de cada color…”

7 de febrer 1812 Neix Charles Dickens 1998 Neix l'Anna 2014 Mor Tatiana Sisquella

El naixement i la mort d'autors de la literatura universal en els propers dies ens porten la literatura com a protagonista. Tres grans escriptors: Charles Dickens, Juli Verne i Fiódor Dostoievski ens serveixen d'excusa per parlar de lectura, i de l'aportació de la lectura a la formació de les persones. 

En el llibre "Qué le podemos pedir a la vida? de Javier Urra, en el pròleg d'Angel Gabilondo trobem la següent afirmació amb la qual estic plenament dacord: "Som el que vivim i som el que llegim". La lectura té una gran influencia en la nostra vida perquè el que llegim passa a formar part de nosaltres i ens ajuden a ser com som. Per això és tan important cultivar la lectura i llegir als millors...

Tal dia com avui de 1812 va néixer Charles Dickens és un dels escriptors britànics més coneguts, amb múltiples adaptacions al cinema i al teatre de les seves obres i referències en la cultura popular.

Durant la seva carrera Dickens va escriure moltes novel.les que van ser molt populars i van desplegar la seva rica imaginació i la seva genial ironia. Ara és tractat com un dels novel.listes més grans de l'era victoriana i les seves obres són documents importants per conèixer la vida d'aquella època. Fa un retrat minuciós, preciosista, de la realitat, tot i que alguns diuen que una mica edulcorat. Sovint ha rebut crítiques per l'excés de sentimentalisme, els esdeveniments improbables i els seus caràcters grotescos.

Algunes de les novel.les són: Els papers pòstums del Club de Pickwick (1836), Oliver Twist (1837), Cançó de Nadal (1843), David Copperfield (1850)...

L’any 1998 va néixer l’Anna, la meva filla petita. Tota energia. Avui, ja fa vint anys! I com diu el tango...  “veinteaños no es nada”. Desitgem que sigui molt feliç avui i tots els dies de la seva vida.

L’any 2014 va morir Tatiana Sisquella, una gran periodista amb un gran cor i un gran somriure. Els actors, els periodistes que entren a casa nostra a través de la ràdio o de la televisió se’ns fan tan familiars... Li van detectar un càncer i va lluitar fins al final però com en alguns casos, per sort cada vegada menys, la malaltia va guanyar i avui quatre anys després ens queden els seus programes amb la Tatimòbil, programes a la tele, escrits a l’Ara i el seu llibre d'articles "Un dia qualsevol" publicat per Columna. Va marxar molt jove, massa jove però ens va deixar el llegat de la seva alegria i la seva professionalitat. 

6 de febrer 1931 Neix Domingo Llucià 1945 Neix Bob Marley 1956 Primera estudiant negra a la Universitat d'Alabama 2002 Neix el Marc

Avui tenim quatre protagonistes. Dos són reconeguts pel món sencer, i dos ho són en un entorn molt proper i l'altre és una promesa amb tot un futur per davant.

I començo per casa. El sis de febrer de 1931 a les 9 del matí, a punt per anar a escola, va néixer a Vilassar de Dalt, al Maresme, Domingo Llucià. El meu pare va ser un home del seu temps que va viure per l'educació. Ell deia que era un dret i per això va treballar per fer-la de qualitat i extensiva a gent de Barcelona al Poble Sec primer amb l'Escola del Carme i després a Menéndez Pidal, a Cornellà en l'Escola Europa, a l'Arbós, a Corbera a l'Escola L'Oreig, a l'escola Sant Jordi de Vilassar de Dalt... Va ser fill, germà, espòs, pare, avi i mestre. Tots els que vam coincidir amb ell en un tros del nostre camí el recordem perquè no passava desapercebut. Va deixar petjada en milers d'infants i joves que avui ja són grans. Avui, dia del seu aniversari el recordem amb una de les seves frases: "Avui, una mica millor que ahir. Avancem!". 

Tal dia com avui va néixer el ritme i no un ritme qualsevol... a Jamaica va néixer Bob Marley, músic de reggae. Parlar de Bob Marley i del reggae no és només parlar d'un moviment musical, és molt més, és tota una filosofia de vida. Robert Nesta Marley naixia en una petita població al nord de Jamaica, NineMile, el 6 de febrer de 1945. El seu pare un jamaicà blanc, capità de la marina britànica, de cinquanta anys i la seva mare Cedella, de 19 anys, mai van viure junts. La família paterna amenaçava desheretar-los si ho feien. La seva música, la seva filosofia, les seves creences, la seva ajuda al tercer món, als més desfavorits, el seu compromís polític i social, la seva contribució a la cultura jamaicana ... tot això i ser com era ... un geni , li va servir entre moltes altres coses per aconseguir l'Ordre del Mèrit de Jamaica, però sens dubte el seu major èxit va ser posar Jamaica  al mapa. Va morir de càncer a Miami l’11 de maig de 1981 als 36 anys. S’ha convertit en una llegenda de la música. De Bob Marley trobem discs en directe, d’estudis i dels seus Tours entre 1973 i 1980, posteriorment (1991 i 2003) s’han editat discs enregistrats al 1973 i 1976.

Hi ha notícies que no puc deixar passar per alt... tal dia com avui l’any 1956 es fan protestes per l’entrada de la primera estudiant negra a la Universitat d’Alabama. No estem parlant de fa tres-cents o cinc-cents anys... estem parlant de fa molt poc... Quan llegim que hi havia locals comercials o transports on no podien accedir els negres, sembla mentida. Els que creiem en la dignitat de tots els humans veiem que la seva concreció és un tema molt nou i que, desgraciadament, hi ha moltes dinàmiques que encara no s’han trencat. Hi ha molta feina per fer. Parlem de discriminació per raó de color. Crec que la manera de fer treballar la igualtat en dignitat és a través de l’educació. Quan a les escoles es treballa la pau, la solidaritat, la tolerància, l’amistat... quan a les famílies observem, escoltem i acollim... estem parlant de diferències que ens acosten, de mirar amb ulls de respecte a tothom siguin iguals o diferents.

I ja fa 16 anys, tal dia com avui del 2002 va néixer a Campdevànol, el Marc. Aquest any ja acabant l’ESO. Amb la il·lusió de la joventut als ulls tenim ganes d'acompanyar-te molts i molts anys més. T'ha tocat aprendre-ho des de molt menut però ja en tens experiència. Ho saps molt bé..."You never walk alone". Feliç aniversari, Marc! 

Suggeriment: avui com homenatge podriem escoltar alguna de les cançons de Bob Marley, el protagonista de la nostra fotografia.

5 de febrer Calendari. el Carnaval 1852 obre l'Ermitage Santa Àgata/Àgueda patrona de les dones

Avui són tres els temes... el calendari festiu, un gran museu i la festa de les dones!

Aquesta setmana celebrarem el Carnaval. És una de les festes més acolorides de l’any només igualada en colors pel Holy dels hinduistes. Però així com Nadal sempre el celebrem el 25 de desembre, el Carnaval canvia de dates cada any.  El nostre calendari festiu te molta relació amb el calendari religiós.

El Carnaval presenta alguns aspectes fixes: sempre comença amb el Dijous Gras i s’acaba la setmana següent amb el Dimecres de Cendra. El cap de setmana de la primera setmana de Quaresma se’l coneix com el del Carnaval de Patacada. Però no tothom ho compta igual… en alguns pobles de Canàries els Carnavals s’acaben amb la Setmana Santa, jo crec que s’agafen el calendari una mica a la seva manera…

Bé, anem  a pams… perquè canvia de dates? de què depèn? Dons, depèn de la Setmana Santa. Ella també canvia cada any. La Setmana Santa, el Diumenge de Pasquaés la primera lluna plena de Primavera i a partir d’ella es compten un seguit de festes relacionades: cap al gener… el Carnaval, el Dimecres de cendra, la Quaresma i cap a l’estiu el temps de Pasqua i la Pentacosta o Pasqua Florida.

Tot i que el dia central del Carnaval és el Dijous Gras actualment a moltes escoles es celebra el divendres i es pren el dilluns com a festa de lliure disposició. Per fomentar la participació en actes que es celebren al llarg de tota la geografia catalana fins i tot les lligues dels diferents esports entenen aquesta jornada com a jornada de descans per a tots els infants i joves. 

Curiositats del nostre calendari…

Però van passar coses tal dia com avui..L’any 1852 es va obrir al públic el Museu Estatal de l’Ermitage de Sant Petersburg, la segona ciutat de Rússia després de Moscou amb més de cinc milions d’habitants. El Museu situat al centre la ciutat, a la riba del riu Neva, és el museu més gran del món en nombre d'objectes (més de 60 000 peces s'exhibeixen en gairebé 1.000 sales, mentre que prop de tres milions d'articles es mantenen en reserva). El Museu, al costat de moltes peces de l'antiguitat, presenta una col·lecció d'obres d'art europeu de l'època clàssica que es troba entre les millors del món. Entre les obres exposades s’inclouen pintures de mestres holandesos i francesos, com Rembrandt, Rubens, Matisse i Paul Gauguin. També hi ha dues pintures a l’oli de Leonardo da Vinci i trenta-un quadres de Pablo Picasso. El museu té una plantilla de 2500 persones i utilitza l'ajut de molts alumnes gestionats pels voluntaris de Serveis del Museu Ermitage. Els edificis que alberguen el Museu Ermitage han estat declarats, com d'altres al centre de Sant Petersburg, Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. La fotografia és de la seva original façana.

Santa Àgata de Sicília o Àgueda fou una jove, morta a Catània com a màrtir durant els primers temps del cristianisme. És venerada com a santa a tota la cristiandat, i es celebra la seva festivitat el dia 5 de febrer. És una de les set dones, fora de la Mare de Déu, commemorades pel nom al cannon de l’església catòlica.

Santa Àgata és la patrona de les dones. La festivitat s'ha celebrat per tota Espanya: Salamanca, Zamora, País Basc, Saragossa, Jaén, Mallorca... És particularment vistosa, dins de Catalunya, a pobles lleidatans (Seròs, la Granja d’Escarp, Juncosa, Sunyer, Aitona i Sudanell, entre d’altres): on les dones es desentenien de les feines casolanes, que eren assumides pels seus marits; avui es celebren balls, actes solemnes en honor a la santa i àpats col.lectius, i en les festes són les dones les que manen.

A la Ribera d’Ebre, Terra Alta i Priorat la santa és coneguda com a Agda i la festa de les dones és viva a diverses localitats amb l'element comú que les dones manen al poble i els homes es queden a casa o les han de servir durant tot el dia. També es troben governs de dones (amb presa de possessió de l’alcaldessa i regidores), àpats servits pels homes del poble, balls femenins, homenatges a les dones més grans de la població, teatre, processons, campionats de cartes, etc.

També era tradició que les dones es posessin alfàbrega als pits i entre els cabells, perquè aquesta planta, diuen, crida l’amor i atreu els casadors. Segons el refrany, "Per Santa Àgueda planta l’alfàbrega; dama espavilada, ja la té sembrada; dama garrida, ja la té sortida, i la galana, trasplantada".

2 de febrer La Candelera 1492 fi de la Reconquesta

Avui és el dia de la Candelera. Dues coses hem de recordar aquests dia. És el dia de treure el pessebre. Molta gent el va treure després de reis però la tradició marca que estigui posat de Santa Llúcia, 13 de desembre, fins la Candelera, 2 de febrer. El dia d’avui també té connotacions meteorològiques. Hi ha una dita que diu “Si la Candelera plora el fred és fora  i si la Candelera riu el fred és viu”. Que vol dir que si plou en aquest dia s’ha acabat el fred i si fa bon dia ens esperen fredorades. El que passa és que aquest any hem tingut un hivern amb tanta bonança que amb aquesta entrada de fred... sembla que s'allargarà (sempre segons la tradició...) 

Ah!més curiositats: La Candelera és la patrona de Canàries (la Virgen de la Candelaria) i avui pels americans és el Dia de la Marmota!

A Molins de Rei amb motiu de la Festa de la Candelera es celebra la Fira de la Candelera, una gran fira multisectorial on s'hi aplega la tradició i la vinculació amb el món rural amb l'actualitat de la zona. Ja en celebren la seva 167a edició. Tenen moltíssims visitants. És quasi una Festa Major... Si us agrada el disseny podeu observar els cartells dels darrers anys una mostra d’imaginació... Avui la nostra fotografia és el cartell d’enguany.

Recordem que el 2 de febrer de 1492 s’acaba la Reconquesta. Es produeix la capitulació de Boabdil als Reis Catòlics i el lliurament de Granada. Després d'accedir Boabdil al tron ​​en 1486, la guerra civil va esclatar a Granada, enfrontant al seu oncle, el Zagal, que regnava en part del regne musulmà, facilitant així l'avanç cristià cap a Granada, assetjada des de la primavera de 1491. Poc abans de la rendició van entrar a la ciutat tropes castellanes per evitar revoltes dels partidaris de la no capitulació. D'aquesta manera, conclou la Reconquesta iniciada el 722 amb la rebel·lió de Pelayo.

1 de febrer 1850 apareixen els segells 2002 només l'euro

Avui, primer de febrer parlarem de diners.... i més

El primer de febrer de 1850 a Espanya entra en vigor el nou sistema de Correus, mitjançant el qual és el remitent, gràcies als nous segells adhesius, el que paga el cost del franqueig. Ai caram! Ara que tot és virtual recordem el sistema de Correus. Durant molt de temps una carta era la única manera de tenir notícies dels que estaven lluny. El telèfon, les conferencies per Skype, el what's app,... tot això és supernou. Quan intentem refer el passat moltes vegades una de les fonts són les cartes que la gent s'escrivia. El que en diem el gènere epistolar. Tenien un temps diferent de la immediatesa dels nostres correus o xats però portaven tota la intensitat de la vida.

Les monedes i bitllets d'euro van entrar en circulació l'1 de gener de 2002 als 12 estats de la Unió Europea que van adoptar l'euro en aquell any: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Espanya, Finlàndia, França, Grècia, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, Països Baixos i Portugal. A més també van adoptar l'euro aquell any els microestats europeus de Ciutat del Vaticà, Mònaco i San Marino, que tenien acords amb països de la UE. Durant el mes de gener van conviure les dues monedes i a partir de l’1 de febrer ja va desaparèixer definitivament la pesseta, antiga moneda espanyola, tot i que encara te la poden canviar a euros en el Banc d’Espanya.

A l’actualitat l'euro (€) és la moneda usada per les institucions de la Unió Europea (UE), així com la moneda oficial de l'eurozona, formada per 19 dels 28 Estats membres de la UE. Aquests 19 Estats són: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Xipre, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, Estònia, Finlàndia, França, Grècia, Irlanda, Itàlia, Letònia, Lituània, Luxemburg, Malta, Països Baixos, i Portugal. A més, 4 microestats europeus tenen acords amb la UE per a l'ús de l'euro com a moneda: Andorra, Ciutat del Vaticà, Mònaco, i Sant Marino. D'altra banda, l'euro ha estat adoptat de manera unilateral per Montenegro i Kosovo. La fan servir més de 337 milions d'europeus. Tot i això, cal recordar que hi ha nou països de la Unió Europea no han adoptat la moneda única: Bulgària, Croàcia, Dinamarca, Hongria, Polònia, Regne Unit, República Txeca, Romania i Suècia. S'espera que, segons es vagin consolidant les economies dels nous estats incorporats en les últimes ampliacions, aquests països vagin unint-se a la zona euro gradualment.

Avui tenim un doble suggeriment:

Per una banda us proposem que investigueu com es deien les monedes dels estats que ara fan servir l’euro.

Per una altra us suggerim donar una alegria a algú... Us agradaria rebre una carta? Us agradaria escriure a algú? Sembla que només rebem factures i cartes del banc... Sovint les nostres comunicacions són efímeres però les de les cartes... queden. Pot ser un detall escriure a algú... tota una sorpresa de les que no valen diners i es recorden sempre...