Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris holocaust jueu. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris holocaust jueu. Mostrar tots els missatges

dimecres, 16 de març del 2022

16 de març 1521 descobriment de les Illes Filipines 1948 Neix Picanyol 1998 L'Església demana perdó 2001 neix la Viquipèdia en català


Recordem avui quatre fets rellevants: el descobriment de les illes Filipines en la primera volta al món, el neixement d’algú que ha conseguit captar la nostra atenció infantil en mil jocs i passatemps, una institució que demana perdó i el neixament de la viquipèdia en català. 

Fernando de Magallanes, explorador i navegant portuguès al servei de la Corona espanyola en el seu intent de completar el primer viatge al voltant del món, arriba a l'illa de Samar, en un arxipèlag al qual bateja amb el nom de Sant Lázaro, tal dia com avui de 1521 a les illes Filipines. Magallanes morirà el pròxim 27 d'abril a l'illa filipina de Mactán, en un enfrontament amb els indígenes. Prendrà el comandament de l'expedició el capità de la nau "Concepción" Juan Sebastián Elcano que serà qui porti a l'expedició a completar amb èxit el primer periple realitzat mai al voltant del món.

Picanyol, és el nom artístic de Josep Lluís Martínez i Picañol que va neixer el 16 de març de 1948 a Vic, malgrat sempre deia que era de Moià on va viure fins els 15 anys. Va ser un dibuixant autodidacta. La seva professió era ninotaire. Va treballar a la “Infantil” (revista coneguda més endavant com a Tretzevents). Aquesta revista li va donar bones oportunitats d'experimentació i aprenentatge permetent-li canvis d'estil i de personatges, tractar la il·lustració, els passatemps, diversos estils de còmic, etc. El 1971 va crear el personatge d'Ot, el Bruixot, que primer es va publicar a Bèlgica i Holanda i, més tard, va arribar a Catalunya. Amb el temps, Picanyol, va arribar a col·laborar en nombroses revistes i periòdics, i fins i tot en la televisió. És l’autor de còmics i d’infinitat de passatemps. La imatge d’avui és per Ot el Bruixot agraint-li al seu dibuixant tantes coses….

No és habitual que les institucions demanin perdó. Encara menys que ho facin en nom dels que ja no hi són. El 16 de març de 1998 es va produir un fet important. En el Vaticà, el papa Joan Pau II va demanar perdó per la inactivitat i silenci de molts catòlics durant l’Holocaust jueu

La Viquipèdia en català o Viquipèdia en valencià és l'edició de la Viquipèdia en llengua catalana. Fou la tercera a crear-se, el 16 de març de 2001, pocs minuts després de la versió alemanya. Durant dos mesos fou l'única a tenir articles en llengua no anglesa, mentre que la versió alemanya romania latent. Pel nombre total d'articles, a data de gener de 2021, és la vintena, per davant de la sèrbia i per darrere de la persa, així com la cinquena edició en llengua románica. El 16 de març de 2001, Jimmy Wales va anunciar que volia crear viquipèdies alternatives en altres llengües. Afegia un usuari que tenia especial interès en la versió en català. El mateix dia, amb pocs minuts de diferència, es van crear els nous dominis «deutsche.wikipedia.com» i «catalan.wikipedia.com». D'aquesta manera, aquesta darrera esdevenia la tercera versió idiomàtica a crear-se. No se'n conserven les primeres edicions; possiblement es tracta de proves en anglès. Consta que la pàgina principal de la Viquipèdia en català la va editar el 16 de març, a les 21:07 UTC, l'usuari anònim 216.7.146.xxx. El març del 2001, la Viquipèdia en català tenia sis articles. El 8 de març del 2003 va arribar als 1.000 articles i el febrer del 2004 en tenia 5.000. El 16 de novembre del 2004 arribà als 10.000; el 19 de novembre del 2005, als 20.000; el 6 de maig del 2006, als 30.000; el 20 de setembre del 2006, als 40.000, i el 4 de gener del 2007, a les 00:53 UTC, va assolir la xifra de 50.000 articles. El 18 de gener del 2008 arribà als 100.000, i el 21 de setembre del 2009, als 200.000. El 29 de juny del 2010 arribà als 250.000 articles. El 21 de desembre del 2010 arribà als 300.000; el 26 d'agost de 2011, als 350.000, i el 12 d'abril del 2013, als 400.000. El 3 de febrer de 2015 va aconseguir els 450.000 articles. L'11 de març de 2016 va arribar als 500.000 i el 8 de gener de 2019 s'assoliren els 600.000. Entre 2003 i 2011, es creaven de mitjana uns 5.300 articles mensuals o 150 cada dia. Del 2011 fins al 2019, el número abaixa a 3.100 articles mensuals, en paral·lel a un canvi en les prioritats de la comunitat on es deixa de reivindicar la quantitat d'articles per centrar-se en la qualitat dels mateixos.




dijous, 16 de març del 2017

16 de març 1998 L'església catòlica demana perdó per la seva inactivitat durant l'holocauste jueu


Hi ha persones que quan fan una cosa mal feta els és molt fàcil demanar perdó, a d’altres els és difícil. Disculpar-se quan ens hem equivocat i hem fet alguna cosa malament  ens fa més humans. Els humans ens podem equivocar però sobretot podem rectificar i intentar no caure en els mateixos errors.

Però quan l’error no és teu. Quan l’error és d’una organització o grup sovint és molt més difícil de reparar, fins i tot d’admetre.

Espanya va passar una guerra entre germans entre 1936 i 1939 que es coneix com la Guerra Civil Espanyola. Hi ha moltes accions que no s’han reparat. Es van cometre moltes barbaritats en tots dos bàndols... i encara avui no s’admet que tots dos bàndols han de demanar perdó per accions que no s’haurien d’haver produït mai.

Sovint ens disculpem pel que hem fet. Però de vegades també hauríem de pensar en el que no hem fet. En aquells moments en els que de manera conscient hem mirat cap a una altra banda i no hem entrat en acció.

Avui es celebra l’aniversari d’un fet que per inusual és digne de remarcar. Tal dia com avui de 1998, al Vaticà, el papa Joan Pau II va demanar perdó per la inactivitat i silenci de molts catòlics durant l'Holocaust. L'Església es va mostrar impassible mentre milers de jueus morien en els camps de concentració. El Papa Joan Pau II va ser el que va demanar perdó per l'actitud de l'Església catòlica.


Sí, potser tants anys després un perdó no canvia els fets, no canvia res, però sí que ens fa pensar en l’actitud que hem de prendre davant les noves situacions. Avui al món continuen havent moltes agressions. Fem alguna cosa? I en les que estan en el nostre ambient més proper?  Us convido a veure a You Tube Langui Se buscan valientes. Forma part d’una campanya contra l’assetjament escolar o bullying. Això està molt més a prop que Síria o els refugiats (amb els que podem col·laborar de moltes maneres). Podem començar per l’escola però realment el món necessita gent valenta. Tots ho podem ser! 

dilluns, 28 d’abril del 2014

28 d'abril 1908 neix Oskar Schindler 1987 el primer CD abans que vinil


A la població de Zwittau, actual República Txeca, neix Oskar Schindler. Va ser un empresari que va fer fortuna durant la dominació nazi del seu país, i més tard a Polònia, utilitzant per a això a obrers hebreus. Serà membre del partit nazi i un gran vividor. Va dilapidar en festes seva enorme fortuna. Malgrat tot, va defensar i protegir, sobretot al final de la guerra, als seus obrers hebreus, salvant-los d'una mort segura. Per a això, traslladarà a 1.200 d'ells, a una fàbrica al seu país natal. 

Aquesta història ha estat portada al cinema amb el nom de “Schindler's List”.És una pel.lícula rodada en blanc i negre excepte tres escenes que són en color. Una pel.lícula que explica una dura realitat viscuda durant la Segona Guerra Mundial. És una pel.lícula de 1993 basada en el llibre “Schindler's Ark” de Thomas Keneally. Va ser dirigida per Steven Spielberg i interpretada, entre d'altres, per Liam Neeson i Ben Kingsley. La pel.lícula va ser guardonada amb 7 Oscars, entre ells el de millor director i millor pel.lícula, 3 Globus d’Or, 7 BAFTAs (premis britànics) i el Grammy a la millor composició instrumental per a un genial John Williams.

El vint-i-vuit d’abril del 1987 tenim una fita tecnològica als Estats Units. Per primera vegada, un disc surt a la venda en CD abans que en vinil. Si avui anem a una botiga de discos no trobarem cap LP o, com es diu ara, cap vinil. Potser sí que trobaríem algun d'aquests discos de plàstic negre i uns 30 cm. de diàmetre, però per a col.leccionistes o bé per a ús dels que tota la vida han estat discjòqueis i que ara es diuen DJs. Aquest primer disc va ser "The art of excellence" i a partir d’aquí tot ha anat molt de pressa i els “pick up“ dels nostres avis i els nostres “tocadiscos” han passat a ser història.