28 de febrer Dia Mundial de les Malalties Rares o Minoritàries

Avui, 28 de febrer, és el Dia Mundial de las Malalties Rares o Minoritàries. Quan una malaltia d’aquestes entra en una casa fa que tothom es posicioni i intenti trobar mitjans per millorar la investigació i el tractament o, les cures pal.liatives dels seus estimats. Ha de ser molt dur… no volem ni pensar-hi, i ens costa molt posar-nos al seu lloc per això si podem col.laborar tenim la obligació moral de fer-ho. Recollir taps, participar en actuacions fer donatius, ajudar a que es conegui la seva feina…

Fa un temps, i gràcies a una persona generosa vaig conèixer el cas d’en Nacho que pateix la malaltia de Dent. Veient els seus ulls entens com la família i els amics s’han bolcat per a fer “alguna cosa”.  Us convido a conèixer aquesta entitat, Asdent Enfermedad de Dent, i que hi col.laboreu segons les vostres possibilitats. Tan de bo gràcies a tots els detalls s’avanci en la investigació i es vegi reflectit en la vida dels malalts.

Hi ha tot un món que desconeixem… us proposo descobrir la Federació Catalana de Malalties Minoritàries (FCMM) de la mà de la Sra. Anna Quintero, la seva presidenta. Aquests dies s’han fet moltes activitats al voltant d’aquesta diada però el seu ressò encara és molt petit. Tots podem actuar d’altaveu perquè la seva feina arribi a tots els racons i de tot arreu arribin col·laboracions per acompanyar aquests malalts i les seves famílies en la seva lluita.

La darrera Marató de TV3 va ser destinada a les Malalties Minoritàries i va fer, com sempre, una gran feina d'informació i sensibilització de la població en acostar experiències personals per tal de que puguem posar cara a aquesta realitat, per molts tan llunyana.

27 de febrer 1974 debuta Josep Carreras a l'Opera de Viena 1995 recopilatori de Bruce Springsteen

Tal dia com avui de 1974 va debutar un joveníssim Josep Carreras a l'Opera de Viena. És un tenor català amb ressó mundial. La seva càlida i bella veu, especialment en el registre mitjà, i la passió que posa en les interpretacions fan que sigui un gran intèrpret del repertori romàntic i verista italià.

El seu repertori inclou seixanta rols operístics i més de sis-centes cançons (lieder) i àries. Ha protagonitzat diverses filmacions operístiques per a televisió, cinema i vídeo. Té una extensa discografia que inclou més de 150 gravacions entre les quals destaquen 50 òperes completes, oratoris, recitals clàssics i de música popular. Ha rebut nombrosos discs d'or i de platí arreu del món.

Ha cantat als teatres i festivals més importants del món, incloent-hi el Teatre alla Scala de Milà, el New York Metropolitan Opera House, la San Francisco Opera, la Viena Staatsoper, la London's Royal Opera House, l'Òpera de Munic, la Chicago's Lyric Opera; i els festivals de Salzburg, Ais de Provença, Edimburg i Verona.

Josep Carreras ha col·laborat amb els més prestigiosos directors d'orquestra -tals com Herbert von Karajan (amb una relació artística i personal que va durar més de dotze anys i que inclou representacions a Salzburg, Berlín i Viena), Claudio Abbado, Riccardo Muti, Lorin Maazel, Riccardo Chailly, Colin Davis, Giuseppe Sinopoli, James Levine, Carlo Maria Giulini, Leonard Bernstein i Zubin Metha- a més de destacats directors d'escena, com Franco Zeffirelli, Jean Pierre Ponnelle, Giorgio Strehler, Luigi Comencini i Harold Prince.

Va cantar sota els nom del Tres Tenors amb Lucciano Pavarotti i Plácido Domingo.

Carreras també és conegut per la feina humanitària com a president de la Fundació Josep Carreras contra la leucèmia, que ell mateix fundà el 1988, després de recuperar-se d'aquesta greu malaltia.

En els Jocs Olímpics de 1992 va interpretar al costat de Sarah Brightman la cançó Amics per sempre. 

Bruce Frederick Joseph Springsteen, més conegut amb el nom de The Boss, és un cantant, compositor i guitarrista de rock estatunidenc que va néixer a Long Branch, Nova Jersey, EUA, el 23 de setembre del 1949.

La seva inspiració per dedicar-se a la música va venir quan va veure Elvis Presley en l'Ed Sullivan Show. A l'edat de 13 anys va comprar la seva primera guitarra. Als 16, la seva mare va aconseguir un préstec per comprar-li una guitarra Kent que costava 60 dòlars, esdeveniment que va rememorar en la seva cançó "The Wish" (El desig).

Tal dia com avui, de 1995, Bruce Springsteen va posar a la venda el seu primer recopilatori en 22 anys de carrera. Recollia 14 dels millors talls dels seus deu àlbums precedents i quatre temes inèdits que, lògicament van despertar l'interès dels seguidors del Boss. L'àlbum, amb una portada en la qual Springsteen apareix amb la guitarra a l'esquena vestit de cuir i sobre fons blanc, es va posar a la venda el 27 de febrer de 1995 i es va convertir des d'un primer moment en un dels discos més venuts del cantautor de Nova Jersey . En el disc hi ha els temes imprescindibles de la primera part de la seva carrera, inclosos alguns posteriors a la seva separació de la E Street Band. Per exemple, l'indiscutible "Born in the USA", "The river" o "Hungry heart". A més es van incloure els inèdits que va gravar acompanyat de l'E Street Band, amb els cors de la seva dona, Patti Scialfa. 

El Boss és un gran enamorat de Barcelona i del seu públic. Ha actuat a la ciutat en nombroses ocasions. Va venir per primera vegada l’any 1981 al Palau d’Esports i des de aquell moment ha omplert el Camp del Barça, el Palau Sant Jordi i l’Estadi en diverses ocasions, la darrera va ser el 17 de maig del 2012. 

És un músic molt complet i compromès, una figura important de la música del segle XX, del qual en Manel Fuentes en fa una imitació excepcional des del respecte al seu ídol.

26 de febrer Dimecres de Cendra 1908 inaugura el Palau de la Música

Avui és Dimecres de Cendra. El primer dia de la Quaresma, un temps important dins de l'església catòlica. Avui s'acaba el Carnaval i en moltes poblacions és típic fer l'enterro de la sardina. A partir d'avui comencen els quaranta dies de preparació per a la Setmana Santa. En el costumari català apareix un personatge que moltes escoles han suavitzat, la Vella Quaresma que a l'inici era una senyora prima vestida de negre amb un bacallà a la mà i que té tants peus com setmanes aquest temps que contrasta amb l'alegria i el color del Carnaval.  És un calendari visual perquè cada divendres li tallarem un peu fins arribar a Setmana Santa. En les misses d'avui s'imposen les cendres als feligresos fent-los una creu al front.


El Palau de la Música Catalana és un auditori de música situat al barri de Sant Pere (Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera) de Barcelona. Va ser projectat per l'arquitecte barceloní Lluís Domènech i Montaner, un dels màxims representants del modernisme català. La construcció es va portar a terme entre els anys 1905 i 1908, amb solucions a l'estructura molt avançades, amb l'ús dels nous perfils laminats, una estructura central metàl·lica estabilitzada pel sistema de contraforts i voltes perimetrals d'inspiració gòtica i amb l'aplicació de grans murs de vidre i la integració de totes les arts aplicades: escultura, mosaic, vitrall i forja. Domènech i Montaner va comptar amb els artistes habituals a la seva obra: el mosaïcista Lluís Brú, els ceramistes Josep Orriols i Modest Sunyol, els vitralls de la casa Rigalt i Granell i el paviment hidràulic de la casa Escofet. I entre els escultors, Miquel Blay, Eusebi Arnau, Dídac Massana i Pau Gargallo.

L'edifici va ser encarregat per l'Orfeó Català, fundat el 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives, perquè fos la seva seu. Va ser sufragat per industrials i financers catalans, il·lustrats i amants de la música, estament que seixanta anys abans ja havia finançat el teatre d'òpera i ballet Gran Teatre del Liceu. L'auditori va ser destinat a concerts de música coral, orquestral i instrumental, així com a interpretacions corals i de cantants. 

Tal dia com avui de l’any 1908 va ser inaugurat el Palau de la Música. L'acústica de l'auditori és destacable, especialment per a la música coral i de cambra; en conjunts simfònics grans, presenta alguns problemes en les zones altes. Els millors intèrprets i batutes del món de l'últim segle (des de Richard Strauss fins Daniel Barenboim, passant per Ígor Stravinski i Arthur Rubinstein i els catalans Pau Casals i Frederic Mompou) han desfilat pel Palau, autèntic santuari de la música de Catalunya i, alhora, sala de concerts de referència en el panorama artístic internacional. Actualment continua complint totes aquestes funcions, tant a l'àmbit de la música clàssica com el de la música moderna. L'any 1997 la UNESCO va incloure l'edifici a la seva relació del Patrimoni Comú de la Humanitat.

Si no hi heu estat mai, és una visita que no us podeu perdre: tant la visita arquítectònica com l'assistència a algun concert... és una experiència fantàstica. Ve gent de tot el món per admirar el nostre Palau de la Música.

25 de febrer 1943 neix George Harrisson 1993 Els Segadors Himne oficial de Catalunya

Avui tenim dues referències musicals: George Harrison i "Els segadors".

Tal dia com avui l’any 1943 va néixer George Harrison. D'alguna manera, estava predestinat a formar part dels Beatles, perquè aquest nen malaltís, nascut a Liverpool el 25 de febrer de 1943 i batejat com a catòlic com George Harold Harrison, va compartir escola amb John Lennon i Institut amb Paul McCartney. 

El més taciturn i, per a alguns, més músic dels Beatles va aprendre a tocar la guitarra mentre refeia d'una nefritis (inflamació del ronyó). L'entusiasme per la música va ser creixent en ell, fins i tot, quan després de deixar els estudis, va treballar com a aprenent d'electricista. Era tal la seva passió per la guitarra que portava l'instrument a tot arreu i la tocava en qualsevol lloc. I va ser precisament en un autobús on el seu excompany McCartney va escoltar i va decidir presentar-lo Lennon. 

Havien nascut els Quarrymen que, amb el temps i alguns canvis, acabarien sent els Beatles. En la seva etapa amb els Beatles va destacar per ser el més tècnic i innovador dels quatre i per haver creat algun dels temes més delicats del grup, des de "Here comes the sun" a "Something", passant per "Norwegian wood" que va cantar personalment. També per haver portat als seus companys pel camí del misticisme hindú de la qual, a més de l'experiència espiritual, va treure la seva destresa amb el sitar. 

George va ser sempre amic dels seus amics, especialment d'Eric Clapton, un altre geni de la guitarra , i això malgrat que George es va casar amb Patty, el gran amor de Clapton, a la qual va dedicar el seu famós "Layla". Harrison va ser el primer Beatle a cavalcar en solitari, primer amb un disc d'inspiració budista quan encara formava part de la banda i després amb el triple àlbum "All things must pass", tot un èxit comercial i de crítica. 

Preocupat pel món en què vivia, George Harrison va ser l'animador d'accions solidàries per causes com la de Bangla Desh que va materialitzar en un concert benèfic que ha quedat com un dels millors de la Història del Rock i per al qual va comptar amb els seus amics, els millors músics del moment. 

La carrera de Harrison, al marge de les disputes dels seus excompanys, va ser llarga, profitosa i discreta i també caracteritzada per donar oportunitat als que com els Monthy Pyton van trucar a la seva porta a la recerca de finançament per a projectes com la pel·lícula "La vida de Brian". Apartat de la vida pública i greument malalt, George Harrison va morir a Los Angeles el 29 de novembre de 2001 i, encara que la seva mort no va tenir l'abast mediàtic que l'assassinat de John Lennon, si va causar gran commoció en el món de la música.

Per llei del Parlament de Catalunya de 25 de febrer de 1993, Els Segadors fou declarat himne oficial de Catalunya. El registre sonor oficial va ser realitzat i divulgat l'any 1994.

Els Segadors és l'himne nacional oficial de Catalunya. El seu origen data de la Guerra dels Segadors, al segle XVII. L'himne fa una crida per defensar la llibertat de la terra.

La lletra actual és d'Emili Guanyavents i data de 1897. Fa servir elements de tradició oral que ja havia recollit anteriorment l'escriptor i filòsof Manuel Milà i Fontanals el 1882. La versió musical és de Francesc Alió, que la va compondre el 1892 adaptant la melodia a la cançó ja existent. La primera versió enregistrada que se'n conserva data del 1900. Es pot veure darrere de l'himne una cançó primitiva nascuda a la sublevació de Catalunya del 1640: la guerra dels catalans contra el rei Felip IV, a la qual els pagesos van protagonitzar importants episodis.

Trobem altres himnes en l’àmbit catalanoparlant com El gran Carlemany a Andorra, La Balanguera a Mallorca i l’Himne de València al País Valencià. A Espanya podem escoltar la Marcha Real; a França, la Marsellesa; a Anglaterra, God Save the Queen; i als Estats Units, God Bless America.  

Normalment, el moment en el qual sentim els himnes de les diferents nacions és en les proves esportives en les quals participen o en les parades militars. En les nacions sense estat es converteix en un cant de reivindicació nacional.

24 de febrer 1989 incorporació de la dona a les forces armades espanyoles

El paper de la dona en la societat actual està clarament en expansió. Tal dia com avui, fa trenta anys, es feia efectiva una antiga reivindicació: la plena incorporació de la dona a les forces armades, era l’any 1989. Fins aquest moment, estava relegada a feines assistencials.

Mireu si han canviat les coses que hem tingut tres ministres de Defensa dones. La primera va ser Carme Chacón, del PSOE, que ens va brindar una imatge fantàstica de passar revista a les tropes amb avançat estat de gestació. Ho va ser del 14 d'abril del 2008 al 22 de desembre del 2011. La segona va ser M. Dolores de Cospedal del PP, del 4 de novembre del 2016 al 7 de juny del 2018 que va ser rellevada per Margarita Robles del PSOE.  

S’ha recorregut un llarg camí i en aquest moment trobem dones per tot arreu fent feines que abans estaven exercides exclusivament als homes: porten taxis i autobusos, són enginyeres i tenen un paper important en indústries, arbitren partits de futbol, són ministres, secretàries generals i portaveus de partits polítics, estudien totes les matèries possibles i tenen un futur brillant per davant...

No fa tants anys en el nostre país les dones no podien tenir estudis superiors, no podien estar en llocs de responsabilitat, ni tan sols podien treballar sense el permís del seu marit. Tot això, sortosament, és passat i les dones es formen i tenen la possibilitat d’accedir al món laboral i de tenir una independència real.

La dona en el nostre entorn, en el segle XXI, ja no està només a casa dedicada a la família però de vegades ens trobem que aquesta suposada alliberació es combina amb una doble feina a casa perquè la societat encara no ha paït el canvi. No hi ha igualtat real ni cooperació en moltes cases on el pes del dia a dia segueix recaient en la dona. Hauran de passar generacions, el canvi ha començat. És molt important que mantinguem una actitud positiva per accelerar-lo i que la igualtat sigui real dins i fora de casa. La col·laboració és imprescindible.

Però el paper de la dona no és el mateix a tot el món. Hi ha països en els quals tenen encara molta feina per fer... és important la col·laboració internacional per ajudar-los a fer un pas ferm en favor de les dones, en pro dels drets humans.

23 de febrer DIUMENGE DE CARNAVAL 1455 Primer llibre d'impremta 2009 Oscar per Penèlope Cruz

Avui escric sobre un dels fets que més han modificat l’accès a la cultura: l’invenció de la impremta. Tal duia com avui de l’any 1455 diuen que Johannes Gutenberg imprimeix el primer llibre (la Bíblia) en una impremta. Fins aquest moment els llibres els copiaven els monjos a mà amb tot el que suposava de temps, de possibilitat d’errades o de noves incorporacions no controlades... o a la pèrdua de llibres que mai no es van copiar ni estendre... o a biblioteques que van cremar portant en el fum llibres dels que mai sabrem la seva existència.

Entre les contribucions específiques a la impremta que s'atribueixen a Gutenberg hi ha l'ús de tipus mòbils metàl·lics per a la confecció de les formes d'impressió, amb la logística que implica (càlcul de les quantitats de tipus i de lletres que s'han de fer servir, facilitat per fondre-les en el moment que es necessiten, ús de matrius i punxons, etc.), l'ús de la tinta a base d'oli i la utilització d'una premsa de fusta similar al cargol i a les premses de vi de l'època. La seva invenció veritablement transcendental va ser la combinació d'aquests elements en un sistema pràctic.

Gutenberg podria haver estat familiaritzat amb la tècnica de la impressió xilogràfica, amb blocs de fusta i podria haver treballat en el gravat de planxes de coure per a un artista conegut com a Mestre dels Naips.

La utilització de tipus mòbils metàl·lics (en el cas de Gutenberg, de plom) va ser l'element fonamental del nou procés d'impressió. Fins al segle XX i l'edició digital, han estat la base, del mètode de producció de llibres arreu del món.

El sistema tecnològic d'impressió de Gutenberg es va propagar ràpidament arreu d'Europa i es considera un factor clau en l'evolució de la cultura universal. Gutenberg segueix sent una figura popular. El 1999, l'A&E Network, una poderosa cadena nord-americana de televisió per cable i satèl·lit, classificà Gutenberg amb el número u en la seva llista de "People of the Millennium" (Gent del mil·lenni); i el 1997, la revista Time-Life va escollir l'invent de Gutenberg com el més important del segon mil·lenni.

Però avui no podem deixar de tenir un record per una actriu que en la Cerimònia dels Oscars del 2009 es va convertir en la primera actriu espanyola en obtenir un Oscar: Penélope Cruz. 

22 de febrer 1987 mor Andy Wharhol 1932 neix Mª Rosa Domènech

Andy Warhol va ser un pintor estatunidenc i una figura central del moviment conegut com a pop art. Després d'una reeixida carrera com a il·lustrador comercial, Warhol es va fer famós en tot el món pels seus treballs com a pintor, cineasta, productor musical, escriptor i escultor. Va ser una important figura pública coneguda per la seva pertinença a cercles socials molt diversos que incloïen des de persones bohèmies que vivien al carrer fins a distingits intel·lectuals, celebritats de Hollywood, gent adinerada i aristòcrates.

El treball de Warhol, malgrat les múltiples crítiques oposades, ha estat objecte després de la seva mort de nombroses exposicions, llibres i pel·lícules. En general, Warhol està reconegut com un dels artistes més famosos del segle XX, de manera que va aconseguir molt més que el que havia estat el seu gran somni: «Ésser famós durant 15 minuts».

Andrew Warhol havia nascut a Pennsilvània, fill d'una família d'emigrants eslovacs. La família Warhola, perquè aquest era el seu veritable cognom, va perdre al pare quan el petit Andrew tenia 14 anys i potser aquests anys de penúria van empènyer a Warhol a la recerca incessant dels diners. Va ser la seva mare, lluitadora incansable, la qual va animar a Andy a pintar i a llegir.

Finalment, decideix traslladar-se a Nova York i estudiar art. De seguida, a més de col·laborar amb diverses revistes, treballa com aparadorista i dissenyador per a grans firmes com Tifanny's. Els diners que tant anhelava, comencen a fluir i per fi pot dur a la seva mare a Nova York. Són els anys en què canvia de cognom i d'imatge, operant-se el nas i encarregant el primer de les desenes de perruquins blancs que lluiria al llarg de la seva vida. Descobreix les serigrafies i barreja l'art i el negoci, rebent encàrrecs de grans firmes per remodelar la seva imatge. Les sopes Cambell o la Cocacola són alguns dels seus clients. Arriben les sèries de serigrafies de Marilyn, Mao o el Che i que demostren que Warhol està ja a la part alta del núvol a la que volia pujar. 

El seu afany de protagonisme el porta a ser el centre de l'avantguarda i esdevé mecenes dels que, en aquells dies, eren només desconeguts. Tot i tots passen per "La Factoria", l'estudi de l'artista. Allà es fa art, cinema i, sobretot, música. És a “La Factoria” on es forja una experiència que marcaria una fita en la història de la música. Allà, sota el padrinatge de Warhol, es crea "The Velvet Underground", un grup de músics poetes, entre els quals estaven John Cale i Lou Reed. Al costat d'ells, una dona fascinant, Nico, que acabaria esdevenint una hippy més d'Eivissa, on va viure fins a la seva mort. Andy Warhol va estar, doncs, molt relacionat amb la música. Especialment com a productor del mític àlbum titulat "The Velvet Underground & Nico", per al qual disseny la famosa portada, amb un solitari plàtan que ocupa, amb la seva enorme signatura al peu, tot l'espai blanc del encartament. Eren les dues cares d'Andy Warhol, un personatge a qui li encantava el seu sobrenom de Drela, barreja de "Dràcula i Cinderela (Ventafocs)". Va morir el 22 de febrer de 1987 a Nova York.

Qui era Mª Rosa Domènech? la meva mare, i per molts alumnes de l'Escola Nostra Sra. del Carme del carrer Tapioles del Poble Sec la seva Srta. Mª Rosa. Juntament amb el seu espós, el Sr. Domingo Llucià, va estar al front d'aquesta institució fins als vuitanta. Tothom recorda el seu somriure i el seu posat sempre elegant. Va saber estar sempre al seu lloc i es va fer un lloc en el cor dels seus alumnes i les seves famílies que, passats els anys, encara la recorden amb carinyo.

Com heu vist per a mi la família és molt important i crec que formen part de la "intrahistòria" la història de les persones perquè.... ningú que visquès al Poble Sec dels anys cinquanta-inicis dels seixanta pot oblidar les processons, el Dia del Sant del Sr.Director, o la desfilada d'autocars per anar a l'excursió de Final de Curs on hi participaven les famílies que es van convertir en un dates molt especials.

21 de febrer 1961 Primera actuació de The Beatles

Al començament dels seixanta hi havia a Liverpool un club de jazz molt a l'estil francès de les caves parisines, al qual acudien els aficionats al jazz de la ciutat. Aquests aficionats no havien de ser molts, perquè, des dels primers moments, el propietari va decidir acollir en sessions especials la música que aleshores interessava més als joves. D'aquesta manera van néixer les "sessions de l'esmorzar" en què The Cavern acollia als centenars de joves que volien escoltar a tots aquests grups que donaven aleshores els primers passos del beat. Un d'aquests grups es feia dir The Quarrymen i en ell tocava un jove anomenat Paul McCartney. Paul va tocar per primera vegada a The Cavern, amb The Quarrymen, al gener de 1958. 

Donat que la cosa funcionava, el 1960, l'amo de The Cavern va decidir oferir aquest tipus de concerts també a altres hores i va ser així com van néixer "les nits beat ". Finalment, el 21 de febrer de 1961, en una d'aquelles "sessions de l'esmorzar" es va fer històrica. Aquest dia el grup contractat era el nou quartet de Paul McCartney que ara es feia anomenar "The Beatles" i en el qual estaven ja John Lennon i George Harrison, encara que qui tocava la bateria no era Ringo Starr sinó Pete Best. Els Beatles van cobrar quinze lliures pel seu primer concert a The Cavern. Vindrien després altres i, com hi ha gent que porta el compte de tot, avui sabem que hi vàren tocar en 292 ocasions i que l'última vegada que ho van fer el caché s'havia disparat fins a les 300 lliures. 

Avui, de “la Caverna” original no queda res. A mitjans dels setanta es va remodelar aquell barri de Liverpool i el edifici sota el qual s'amagava The Cavern va ser demolit. Molts poden presumir d'haver estat en el lloc que va fer famosos als Beatles, fins i tot poden presumir d'haver tocat les parets que van acollir els seus primers concerts. Però només serà una veritat a mitges, perquè The Cavern actual es va reconstruir sota un nou edifici, emprant, això sí, 15.000 maons rescatats de l'autèntic.

20 de febrer DIJOUS GRAS 1868 neix Pompeu Fabra

Tal dia com avui de l’any 1868 va nèixer Pompeu Fabra i Poch a la Vila de Gràcia de Barcelona. Va ser un enginyer i filòleg català, que és conegut com al seny ordenador de la llengua catalana, per la seva tasca de capdavanter establidor de la normativa moderna de la llengua catalana.

L’any 1902 va guanyar per oposició la càtedra de química de l'Escola d'Enginyers de Bilbao, ciutat on va viure de manera continuada fins al 1912. Tot i l'allunyament del país, durant aquells anys intensificà la seva dedicació a la filologia. Prat de la Riba, primer President de la Mancomunitat de Catalunya el cridà per dirigir un projecte de normativització lingüística del català. Aleshores retornà a Catalunya, fou nomenat fundador de la Secció Filològica de l'IEC i ocupà una càtedra dels Estudis Universitaris Catalans. El 1912 edità una Gramática de la lengua catalana, encara en castellà; un any després donava a conèixer les Normes ortogràfiques (1913), una llarga reforma ortogràfica, promulgada per l'Institut d'Estudis Catalans, les quals, al costat de fervoroses adhesions, provocaren un corrent contrari d'opinió. Un dels punts bàsics de l'ortografia defensada per Fabra va ser el respecte envers la pronúncia dels dialectes i l'etimologia dels mots. El Diccionari ortogràfic (1917) completà les Normes del 1913.

Ha rebut molts homenatges. El seu nom el porten parades de metro, carrers i fins i tot una Universitat. Una plaça i una estació de metro a Badalona (ciutat on visqué durant quasi trenta anys) porten el seu nom. El 18 de juny del 1990 la Generalitat de Catalunya va crear la Universitat Pompeu Fabra, amb la qual cosa destacava els seus mèrits. Aquesta universitat ha organitzat diverses jornades per donar a conèixer Fabra als estudiants.

El recordem per la part relacionada amb la llengua catalana però va ser també un gran esportista… Va estar vinculat durant tota la vida al que s'anomenava excursionisme científic i fou soci del Centre Excursionista de Catalunya des del 1891. Va fer excursions arreu de la geografia catalana i també estades en campaments estivals als Pirineus, amb ascensions als pics més rellevants. Curiosament va ser jugador de tennis, quan era un esport més que minoritari, formant part de la secció de tennis del FC Barcelona. Fou fundador del Badalona Lawn-Tennis Club (1914). Com a dirigent, presidí la Federació Catalana de Tennis (1927-35), càrrec que compaginà amb la presidència de Palestra des del 1930, i posteriorment, el 1933, va ser el primer president de la Unió Catalana de Federacions Esportives, coneguda actualment com Unió de Federacions Esportives de Catalunya, que aglutinava totes les federacions, de manera que esdevingué el màxim dirigent de l'esport català durant els anys de la República, fins que va cessar la seva activitat quan va esclatar la Guerra Civil.

Pompeu Fabra va ser una persona molt completa: enginyer, filòleg, tennista, dirigent esportiu…. És una pena que es recordi per una sola part quan si coneguéssim segur que té racons interessants en totes les àrees que no són excloents -com alguns ens volen fer creure- sinó que són complementàries.

19 de febrer 1473 neix Copèrnic

Nicolau Copèrnic va nèixer tal dia com avui de l’any 1473 a Toruń (Polònia). Va ser un astrònom polonès, també conegut com a Mikołaj Kopernik (en polonès) o Nicolaus Copernicus (en llatí).

Va ser el primer astrònom a formular una àmplia cosmologia heliocèntrica que va desplaçar la Terra com a centre de l'Univers. Fins aquest moment es creia que la Terra era el centre de l’univers i que tots els planetes, els estels i fins i tot el sol giraven al seu voltant. El seu llibre “De revolutionibus orbium coelestium” (Sobre les revolucions de les esferes celestes), publicat el 1543, just abans de la seva mort, és sovint considerat com el punt de partida de la moderna astronomia i el punt d’inici de la revolució científica. El seu model heliocèntric, amb el Sol al centre de l'Univers, ha demostrat que els moviments observats dels objectes celestes poden explicar-se sense suposar que la Terra és en repòs en el centre de l'univers. La seva feina va estimular noves investigacions científiques i es convertí en una icona de la història de la ciència que sovint es coneix com la Revolució copernicana o Revolució de Copèrnic.

Copèrnic és considerat el fundador de l'astronomia moderna, per tal com establí les bases que permetrien a Galileu i Isaac Newton de culminar la revolució astronòmica —en passar d'un Univers geocèntric (la Terra és el centre) a un cosmos heliocèntric (el Sol és el centre)— i de capgirar de manera irreversible la visió del cosmos prevalent fins aleshores.

Com els grans renaixentistes no era especialista en res però feia de tot. Eren polifacètics. Treballaven a diferents àrees de coneixement. Va ser matemàtic, astrònom, metge, poliglot multilingüe, estudiós dels clàssics, traductor i artista. També era clergue catòlic, jurista, governador, líder militar,diplomàtic i economista. Entre les seves moltes responsabilitats, l'astronomia figurava com poc més que un passatemps. Tot i amb això, va ser en aquest camp aquell en què va marcar una fita per a la humanitat.

18 de febrer 1564 mor Miquel Angel Buonarotti

El 18 de febrer de 1564, a Roma, va morir Miquel Àngel Buonarroti també conegut simplement com a Michelangelo o Miquel Àngel, va ser un escultor, pintor, poeta i arquitecte renaixentista.

Durant més de setanta anys el seu treball es va realitzar a Florència i Roma, que era on vivien els seus grans mecenes, la família Mèdici de Florència, i els diferents papes romans. Va ser el primer artista occidental al qual van publicar dues biografies en vida. Va ser molt admirat pels seus contemporanis, que l'anomenaven el Diví. 

Va ser un home excepcional. Va triomfar en totes les arts en què treballà. L'escultura, segons havia declarat, era la seva predilecta i la primera a la qual es va dedicar; a continuació va dedicar-se a la pintura, quasi com una imposició de Juli II, i que es va concretar en una obra excepcional que magnifica la volta de la Capella Sixtina; i en els seus darrers anys va realitzar projectes arquitectònics. Com que era molt perfeccionista, si trobava el més petit defecte en una de les seves obres, considerava que era un desastre.

Podeu cercar i admirar obres de Miquel Àngel en pintura, escultura o arquitectura…

17 de febrer 1996 Kasparov contra Deep Blue (escacs)

Els escacs són un joc de tauler de naturalesa recreativa i competitiva per a dos jugadors. Els escacs són un dels jocs més populars del món, practicat per milions de persones en torneigs (d'aficionats i professionals), clubs, escoles, a través d'Internet, per correspondència i de manera informal. Hom calcula que hi ha uns 605 milions de persones arreu del món que saben jugar als escacs, i d'aquestes, 7,5 milions estan afiliades a alguna de les federacions nacionals que hi ha a 160 països a tot el món. A Catalunya tenim la Federació Catalana d’Escacs presidida pel Sr. Antoni Ayza.  

Les competicions oficials d'escacs es van iniciar al segle XIX i Wilhelm Steinitz va ser considerat el primer campió del món d'escacs. Des del primer terç del segle XX, dues organitzacions d'àmbit mundial, la Federació Internacional d'Escacs i la Federació Internacional d'Escacs per Correspondència organitzen competicions que apleguen els millors escaquistes d'arreu del món. L'actual campió del món absolut (des de novembre de 2013) és el noruec Magnus Carlsen i la campiona mundial femenina (des de 2013) és la xinesa Hou Yifan.

Els escacs van ser reconeguts com a esport pel Comitè Olímpic Internacional el 2001. Tenen olimpíades específiques (bianuals) i campionats mundials en totes les categories per sexes i edats.

Segons els historiadors dels escacs, el joc original fou el xaturanga, que es practicava a l'Índia al segle VI dC, i que es va transmetre des d'allà cap a Pèrsia i l'orient d'una banda, i cap al món àrab de l'altra. La forma actual del joc, anomenada més específicament escacs occidentals (o escacs internacionals), per diferenciar-lo dels seus predecessors i d'altres variacions actuals, sorgí al sud-oest d'Europa en la segona meitat del segle XV, a partir del xatranj. Els escacs occidentals pertanyen a la mateixa família dels actuals xiangqi (escacs xinesos) i shogi (escacs japonesos).

Trobem característiques d'art i de ciència en les composicions escaquístiques i en la seva teoria. Es composa d'obertures, mig joc i finals, les fases en què tradicionalment se subdivideix el transcurs del joc. En la terminologia escaquística, els jugadors d'escacs són coneguts com a escaquistes. Els escacs, que són un joc d'estratègia i de tàctica, no impliquen l'element sort, amb l'única excepció pel que fa al sorteig dels colors a l'inici del joc (les blanques sempre fan el primer moviment) i són especialment coneguts per la seva alta complexitat.

El joc (o partida d'escacs) es disputa en un escaquer, un tauler de caselles clares i obscures, en el qual, a l'inici, cada escaquista controla setze peces amb diferents formes i característiques. L'objectiu de la partida és fer escac i mat (també anomenat simplement mat) al rei de l'adversari. Els teòrics dels escacs han desenvolupat una gran varietat d'estratègies i tàctiques per a assolir aquest objectiu, encara que en la pràctica no sigui un fet gaire habitual, ja que els jugadors amb un gran desavantatge tenen l'opció de rendir-se o d'abandonar la partida davant la derrota imminent, o abans de rebre el mat.

El Dia Internacional dels Escacs es commemora cada any el dia 19 de novembre, data de naixement del cubà José Raúl Capablanca Graupera, considerat un dels millors jugadors d'escacs de tots els temps. A Castellar del Vallès hi ha el Museu Nacional dels Escacs de Catalunya.

Però per què parem avui d’escacs? Perquè tal dia com avui de l’any 1996 a Filadèlfia, als Estats Units, el campió mundial d'escacs Garry Kasparov va guanyar el superordinador Deep Blue.

16 de febrer 1928 neix Pere Casaldàliga

Hi ha persones que deixen petjada. Dels que parlem bé quan encara són vius. Hi ha persones coherents amb les seves idees i creences. D’aquells que el que diuen i el que fan van en la mateixa direcció. Avui recordem una d’aquestes persones. 

Pere Casaldàliga i Pla va nèixer a Balsareny, 16 de febrer de 1928. És un religiós, escriptor i poeta català, que ha estat gran part de la seva vida al Brasil, país on és bisbe de la prelatura territorial de São Félix do Araguaia, a l'Estat de Mato Grosso. Ha estat sempre vinculat a la teologia de l'alliberament i considerat un defensor dels drets dels menys afavorits.

El 2013 s'estrenà una minisèrie amb la participació de TV3 sobre la seva vida titulada “Descalç sobre la terra vermella”, que està basada en el llibre homònim que va escriure Francesc Escribano. L'abat de Montserrat, Josep Maria Soler i Canals publicà una biografia il·lustrada en forma de conte per a nens. Ell mateix ha escrit molts i bons llibres en català, castellà i portuguès.

  

Molts han estat els reconeixements a la seva tasca. El 1997 va rebre el premi per la Pau, de l'Associació per a les Nacions Unides a Espanya. El 9 de març de l'any 2006 va ser el primer català distingit amb el Premi Internacional Catalunya, en la seva divuitena edició, per la «seva meritòria tasca entre els més desvalguts, en especial els indígenes i camperols sense terra, amb els que ha col·laborat en la transformació socioeconòmica del Mato Grosso brasiler». El 2007 se li va fer una exposició commemorativa al Palau Robert de Barcelona.

No ha tingut una vida fàcil. Ha estat plena d'entrebancs i de gent que l'ha volgut canviar, seduir amb les riqueses o privilegis, perpetuar les diferències... Segur que quan acabin els seus dies podrà mirar enrere i dir "ha estat molt dur de vegades, però ha valgut la pena".

15 de febrer 1966 mor Nat King Cole

Com ha canviat la vida als Estats Units en pocs anys... avui a partir de la figura de Nat King Cole, pianista i cantant recordem una història que no és gaire llunyana... als Estats Units era normal que els blancs i els negres vivissin separats i que els blancs sentísssin una superioritat que feia que els negres es sentíssin menyspreats.

   

Nat havia nascut el 1919 a Montgomery, capital de l'estat d'Alabama. Un territori difícil si un és negre i parlem dels feliços, per a alguns, anys vint. També Nat King Cole era fill d'un pastor protestant la dona dirigia el Cor de l'església, una combinació que es repeteix moltíssim en la història de la música negra dels Estats Units. La família es va traslladar a Chicago quan Nat tenia dos anys i, a l'església del seu pare, l'òrgan va passar a ser una de les joguines de Nat que, aviat, va començar a tocar i a cantar en els oficis. Molts ignoren que Nat king Cole va ser, primer, i sobretot un magnífic pianista, a qui alguns aficionats al jazz encara no han perdonat que es deixés seduir per la fama i els diners que va arribar a guanyar cantant. Però no cal oblidar que a l'hora de triar, la seva primera opció va ser el piano. 

Ja casat, va formar un curiós trio sense bateria, amb piano, guitarra i contrabaix. El 1939 aquest trio va acompanyar a la cantant Bonnie Lake com els "King Cole 'Swingsters", per, d'ara endavant, passar a ser el "Nat King Cole Trio". La fórmula va funcionar i van ser cridats per Lionel Hampton per els seus enregistraments amb la RCA. D'aquí va passar a la Ràdio i el trio va ser fitxat per la DECCA. D'aquests anys és, per exemple, el seu famós "Sweet Lorraine". Gairebé immediatament, va signar un contracte amb la que va ser la seva companyia fins a la seva mort: la Capitol, que acabaria també contractant a la seva filla Natalie i que, encara avui, segueix fent caixa amb els enregistraments de Cole. 

L’any 1946 és elegit "pianista de l'any" per la revista "Metronome". En els anys següents el rei Cole comença a cantar, sofrint l'aversió dels seus admiradors com a pianista. Una cosa que, anys després, també li va passar a Bob Dylan quan va deixar el folk per acostar-se al rock. El seu primer èxit com a vocalista el va obtenir amb “Straighten up and fly right”, un tema que va escriure basant-se en una llegenda dels esclaus negres americans que el seu pare va adaptar per als seus sermons. 

El seu primer número u el va aconseguir el 1950 amb “Mona Lisa”. L'èxit i la popularitat que va aconseguir Nat King Cole com a pianista és incomparable al que va obtenir després com a cantant. Cole es va convertir en un ídol nacional i va aconseguir escalar, un a un, els esglaons de la difícil societat blanca. Cole va ser el primer negre americà a tenir el seu propi programa de ràdio, una cosa que encara portaria més lluny quan, el 1950, va tenir el seu primer programa propi a la televisió. Nat King Cole es va negar tota la seva vida a cantar en els locals en què es practiquès la segregació entre blancs i negres. I, és clar, aquest no era pas un bon exemple. Per això, el 1956, quan actuava en el seu Alabama natal, va ser atacat per un grup de blancs que pretenien segrestar-lo. Cole, amb tota dignitat i malgrat les ferides que va rebre, va concloure l'espectacle i va jurar que mai més tornaria a cantar al Sud. On sí que va actuar, i molt sovint, va ser a Cuba, especialment a l'Hotel Nacional de l'Havana, quan aquesta ciutat era el paradís dels nord-americans. D'aquells anys és el seu peculiar accent espanyol que va immortalitzar en desenes de cançons en castellà. 

El 15 febrer 1965 va morir, després d'una penosa operació per aturar la càncer de pulmó que patia, Nathaniel Adams Coles, que, durant gairebé vint anys, va seduir amb la seva veu i el seu piano a mig món com "Nat King Cole".

14 de febrer Sant Valentí 2009 mor Montserrat Felices

El Dia de Sant Valentí és una celebració tradicional en alguns països anglosaxons, exportada a altres cultures, en la qual els nuvis, enamorats o esposos s'expressen el seu amor o afecte mútuament que se celebra el 14 de febrer. En molts països és considerat el Dia dels Enamorats, celebrat en aquesta data perquè es creia que era el dia en què les aus triaven parella. A Colòmbia, per motius comercials, aquesta festa se celebra el tercer cap de setmana de setembre i es coneix com a Dia de l'Amor i l'Amistat. En l'actualitat, se celebra mitjançant l'intercanvi de notes d'amor conegudes com a "valentines", amb símbols com la forma simbòlica del cor i Cupido.

Aquí a Catalunya el Dia dels Enamorats per excel·lència és Sant Jordi. En aquesta data es regalen roses i llibres per mostrar el seu amor. L’entrada de Sant Valentí és una mostra més de l’esperit comercial (pastissos, flors, obsequis variats...) És una festivitat comercial amb rètols i ofertes de tota mena...

Des del segle XIX es va introduir l'intercanvi de postals produïdes massivament. A aquesta pràctica s'hi va afegir la de donar altres tipus de regals com ara roses i xocolates, normalment regalats pels homes a les dones. Als Estats Units, aquesta celebració també es va començar a associar amb una salutació d'amor platònic de "Happy Valentine's", enviat pels homes a les seves amigues -rarament als seus amics-. Típicament el Dia de Sant Valentí ha estat una festa occidental però últimament s'ha estès a altres països, com el Japó, la Xina i Taiwan.

No puc tancar el text sense recordar la meva sogra, Montserrat Felices, una gran dona que ens va deixar l’any 2009. Una gran dona, esposa, mare i àvia. El seu record m’impulsa a estar atenta a les necessitats dels que m’envolten i a que sàpiguen que els estimo. 

  

13 de febrer 1883 mor Richard Wagner 1973 "The Darkside of the moon" de Pink Floyd l'1 al Billboard 1999 mor Carles Sabater

Avui la protagonista és la Música amb tres noms ben diferents: Richard Wagner, Pink Floyd i Carles Sabater.

A Venècia l’any 1883 va morir Richard Wagner que era un compositor d'òpera, director d'orquestra i teòric musical alemany. Creador del drama musical i renovador del gènere operístic, Wagner va ampliar l'horitzó del teatre líric en establir les bases d'una òpera alemanya, en la qual l'acció dramàtica era més important que el virtuosisme vocal. A Barcelona, al Gran Teatre del Liceu hi havia un grup d’aficionats a la música de Wagner, els wagnerians. Es van representar des de l’inici d’aquest teatre nombroses òperes d’aquest compositor. “L’holandès errant”, “Tannhäuser”, “Lohengrin”, “Tristany i Isolda”, “Els mestres cantaires de Nuremberg”,  “L'or del Rin”, “La Valquíria”, “El capvespre dels déus”, “Parsifal”....

El disc “The Dark side of the moon”(1973) de Pink Floyd es converteix en l’àlbum de rock que més setmanes s'ha mantingut, fins aquest moment, en les listes de Billboard, on s'hi va estar durant 741 setmanes consecutives. Contenia temes com “Time”, “Money”, “Us and them”. És un rock simfònic molt interessant. 

Tal dia com avui l’any 1999 a Vilafranca del Penedès va morir Carles Sabater, el cantant de Sau i actor. Va tenir una vida dedicada a l'art, interpretant diverses obres de teatre, musicals, pel·lícules, i alhora formant part com a cantant del grup de música Sau. En Carles va treballar juntament amb el guitarrista, pianista i amic Pep Sala en el grup anomenat Sau. Un dels seus èxits més importants s’ha convertit en un himne, una de les cançons d’amor més cantades.... “Boig per tu”. El grup Sau es va crear el 1987 i es va disoldre el 1999, a causa de la mort sobtada del cantant d'una aturada cardiorespiratòria en el primer concert de la gira "XII" a Vilafranca del Penedès.

Suggeriment: El d'avui és tan fàcil... escolteu música. Conèixer aquests tres noms a partir de les seves obres és fer que no morin mai i que ens alimentin l'esperit.

12 de febrer Santa Eulàlia, co patrona de Barcelona Dia Mundial de la Radio

Avui el dia 12 de febrer barreja dues efemèrides relacionades amb la data: Santa Eulàlia i el Dia Mundial de la Radio. 

Santa Eulàlia és la patrona de Barcelona però queda com a patrona sense dia de festa en favor de la Mare de Déu de la Mercè.  

El 10 de novembre de 2011 la Conferència General de la Unesco en la Ressolució 36 C/63 va proclamar Dia Mundial de la Radio el 12 de febrero, dia en que les Nacions Unides van crear la Radio de les Nacions Unides en 1946. La proposta inicial va ser presentada per la Delegació Permanente de España ante la UNESCO. Durant el dia d’avui a RAC1 fan La ràdio “Cap per vall... qui fa què?”. Cap dels presentadors habituals estarà en el seu programa.... un dia per escoltar una ràdio diferent.

11 de febrer Dia d'Internet Segura 1650 mor Descartes 1847 neix Thomas Alva Edison 1858 aparici´ó de la Mare de Deu de Lourdes 1963 1r album de The Beatles 1990 alliberament de Mandela

El dia d’avui té molts noms propis d’àmbits ben diferents: Descartes, Edison, els Beatles, Nelson Mandela, la Mare de Déu de Lourdes i Internet.

L’any 1650 va morir el filòsof René Descartes. Va ser un important filòsof racionalista francès del segle XVII, també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència. És considerat el pare de la filosofia moderna. És responsable de la frase “Cogito ergo sum” (“Penso, aleshores existeixo”), a partir de la qual construeix el seu pensament filosòfic.

L’any 1847 va nèixer Thomas Alva Edison. Va ser un inventor i un home de negocis dels Estats Units que va crear molts aparells importants. Edison va ser considerat un del més prolífics inventors del seu temps, va aconseguir 1.093 patents al seu nom. La majoria d'aquests invents no eren completament originals, i eren fets veritablement pels seus nombrosos empleats. Edison va ser criticat per no compartir els mèrits. Va inventar el fonògraf i va perfeccionar la bombeta o làmpada d'incandescència, després d'experimentar amb més de 1000 materials diferents, i aconseguir industrialitzar-la amb filament de bambú carbonitzat. 

Tal dia com avui  de l’any 1858 va tenir lloc la primera aparició de la Mare de Déu de Lourdes a Bernadeta Soubirous. El Santuari de Lorda (Lourdes en francès) és un centre de pelegrinatge des de l’aparició a la gruta de Masabièla. Les autoritats eclesiàstiques van admetre les aparicions i des del 1907 se celebra la festa l'11 de febrer a tota l'Església Catòlica. El Santuari de Lorda rep 6 milions de fidels l'any, segons dades del 2010.

L’any 1963 The Beatles va enregistrar el seu primer àbum “Please please me”.  Realizat en els estudis de EMI en Abbey Road, durant unes 10 hores. Aquest disc va estar 29 setmanes en el nº 1 i 71 en el Top Ten de Billboard.

L’any 1990 a Ciutat del Cap van alliberar Nelson Mandela després de 27 anys de captiveri a Robben Island. Va arribar a ser el primer president de la República de Sud-àfrica (1994 - 1999) escollit per sufragi universal a les primeres eleccions nacionals no racials de la història del país. A Sud-àfrica, tothom li té un respecte profund i se'l considera "el pare de la nació". Sovint se l'anomena amb el nom del seu clan, Madiba. Amb la pel.lícula "Invictus" tindreu una versió novel.lada d'aquest episodi desde l'alliberament fins a la consolidació de la seva presidència. 

Avui també es celebra el Dia d’Internet Segura és un esdeveniment que té lloc cada any al mes de febrer, amb l'objectiu de promoure a tot el món un ús responsable i segur de les noves tecnologies, especialment entre menors i joves. Sovint parlem de la indefensió d’infants i joves respecte la xarxa. La tecnologia actual ens permet avançar el que la vida ens portarà més tard: sentir-nos sols i prendre decisions de les quals hem de sentir-nos responsables.  Si en molts moments l’educació és acompanyament, quan tenim els nens davant la màquina també ho ha de ser. No parlem de patir abans d’hora però sí de tractar de cara el tema dels perills que pot representar la xarxa. Cadascú coneix els seus fills i mentre per alguns conèixer els perills voldrà dir no acostar-s’hi per altres voldrà dir haver posat la catifa vermella perquè s’endinsin en el “aviam què passa”... No és fàcil acompanyar els fills en el seu procés de fer-se grans però és absurd girar l’esquena a la tecnologia que fan servir de manera habitual i no donar-los eines per navegar minimitzant els perills, i mai millor dit... Feu servir els hàbits cibersaludables. Trobareu més informació a internetsegura.cat 

10 de febrer 1785 Lavoisier sintetitza aigua 2008 Amy Winehouse guanya 5 Grammys

Avui tenim dos protagonistes la Química i la Música.

Tal dia com avui de 1785 a França, el químic Lavoisier aconsegueix sintetitzar aigua a base de combinar hidrogen amb oxigen. Antoine Lavoisier va ser un químic francès. És considerat el creador de la química moderna pels seus estudis: llei de conservació de la massa, explicació de la combustió, la respiració, i l'oxidació com a reaccions amb l'oxigen, demostració de la naturalesa no elemental de l'aigua, composició de l'aire, nomenclatura química, definicions d'element químic i d'àcid, etc.

Els Premis Grammy es consideren els equivalents als Oscars en el món de la Música. El 10 de febrer del 2008, es va celebrar la cerimònia de lliurament dels premis Grammy 2008, en què Amy Winehouse va resultar la gran guanyadora de la nit amb cinc dels sis premis als quals era nominada: Millor nou artista, Enregistrament de l'any, Cançó de l'any, Millor interpretació femenina de pop per "Rehab", a més de Millor àlbum pop vocal per Back to Black, però no va poder assistir a la cerimònia perquè els Estats Units li va negar el visat. Per això va haver de veure la gala a Londres des de casa seva. L'artista, de 24 anys, va completar la seva "presència" en la vetllada amb una actuació via satèl·lit des de Londres, en la qual va abordar dues de les seves cançons més reeixides.

“Back to Black” va tenir un èxit rotund i una crítica molt favorable. La revista Rolling Stone va dir que en aquest àlbum Amy Winehouse desprenia la força dels intèrprets d'indie i d'hip hop. La revista anglosaxona "People" va afirmar que "Back to Black" és un disc que és millor cada vegada que l'escoltem. "The New Statesmen" va remarcar que aquest segon treball era millor que el primer, referint-se a ell com "un impressionant treball de soul"...

Però no tot va ser fantàstic. La seva vida va estar marcada per l'abús de l'alcohol i altres drogues. La seva mort prematura als vint-i-set anys, probablement com a conseqüència de l'alcohol, fa entrar aquesta estrella musical a l'anomenat Club dels 27, amb altres estrelles com Kurt Cobain, Jimmy Hendrix, Janis Joplin o Jim Morrison.

Suggeriments: coneixes el nom d'algun altre químic que hagi passat a la història per la seva feina? potser és el moment d'investigar...