14 de desembre 1873 Neix Lluïsa Casagemas, compositora 1930 Neix Suzanne Morrow, patinadora 1947 Inauguració del Santago Bernabeu 1956 Neix Hanni Wenzel, esquiadora 1980 Vetlla per John Lennon 1982 Neix Laia Yurss, jugadora d'hoquei herba

L’entorn en el que neixem sovint és important perquè ens permet tenir més oportunitats. Avui veiem de tot. Des de la compositora que neix en un ambient cultivat fins a l’esquiadora amb tota la família implicada en l’esquí però també tenim altres casos de persones que entren en camps sense tradició familiar amb tot el recolzament de la família o no. No és una condició. L’ambient és important però la determinació personal té molt més pes.

Avui parlem de dones valentes que han nascut tal dia com avui. Fem servir també la data per parlar de l’equip femení del Real Madrid en el dia en el que van inaugurar el seu estadi, i per escriure sobre l’acte a Nova York en record de John Lennon, assassinat la setmana abans.

Lluïsa Casagemas i Coll va néixer a Barcelona el 14 de desembre de 1873. Aquest 2023 l’Ajuntament de Barcelona li ha dedicat un carrer a La Sagrera. Va ser una compositora catalana del final del segle XIX, la primera dona que va compondre una òpera a Catalunya. Va néixer al carrer Nou de la Rambla, 57, de Barcelona, filla de Manuel Casagemas i Labrós, natural de Granollers i vicecònsol de Suècia i Noruega i dels Estats Units i administrador del Banc de Catalunya, i de Maria Neus Coll i Vendrell, de Sitges. Va tenir quatre germans, entre els quals el pintor Carles Casagemas i Coll. Estudià composició amb Francesc de Paula Sànchez i Cavagnach, cant amb Giovanna Bardelli i violí amb Agustí Torelló a Barcelona. Entre els 16 i 18 anys, va compondre “Schiava e regina” (Esclava i reina), òpera fantàstica en tres actes amb llibret de Josep Barret, que s'havia d'estrenar al Gran Teatre del Liceu de Barcelona la temporada 1893-1894, un fet completament excepcional en l'època. Però, l'atemptat anarquista del 7 de novembre d'aquest any feu cancel·lar l'estrena, que no s'arribà a produir mai. L'autora la va presentar en l'Exposició Universal de Chicago de 1893, on va rebre un diploma; en compensació per la cancel·lació de l'estrena, la reina regent Maria Cristina d'Habsburg va fer estrenar-ne algunes parts al palau Reial de Madrid el 1894, amb l'assistència de la família reial. El segon acte fou representat en un concert al Conservatori del Liceu el 1896. Amadeu Vives, que assistí a un recital particular amb parts de l'òpera, en lloà la força dramàtica i la passió de l'autora. La partitura es va considerar perduda fins que es va trobar el 2017, en mans d'un particular; actualment, s'està estudiant per part de professors de musicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Deixà la partitura per a veu i piano d'una altra òpera, “I briganti”, segons el llibret d'Andrea Maffei basat en “Els bandits” de Friedrich Schiller, que ja havien fet servir Saverio Mercadante i Giuseppe Verdi. Aquest mateix any 1893, l'Orquestra Catalana de Concerts estrena la seva obra Crepúsculo al Teatre Líric (Barcelona), i va tornar a tocar-se al Liceu l'any següent. Escrigué sobretot peces breus per a piano i per a la veu. Felip Pedrell, en el “Diccionario biográfico y bibliográfico de músicos y escritores de música españoles antiguos y modernos”, parla de 110 peces per a veu i piano escrites per Lluïsa Casagemas. Una d'aquestes, “La bergeronnette”, és l'opus 230. Tota la seva obra és anterior al seu casament, que es va produir el 2 de maig de 1896, quan tenia 22 anys. Després del matrimoni amb Enrique de Sorarrain Milans del Bosc -membre de l'alta burgesia i promotor de l'esport, especialment l'automobilisme-, desapareix de la vida pública. Va quedar vídua el febrer de 1924; sembla que llavors va tornar a interpretar escadusserament en públic: se'n troben ressenyes d'alguns concerts com a pianista el 1927 a Barcelona. El 1930 apareix en la premsa com a professora de violí en Fomento del Arte Lírico de Barcelona. Les úniques referències que se'n troben en la premsa de l'època, fora d'aquests dos concerts, són per la seva condició social, informant-ne de l'assistència a actes benèfics i similars. L'última referència se'n troba el 1936, en un concert a Madrid, on podia haver anat a viure. No se sap el lloc o data exacta de la seva mort, que es pot situar a Madrid en la immediata postguerra: ja era morta el desembre de 1943, quan mor sa germana i no és citada entre els assistents als funerals.

Suzanne Morrow Francis va néixer a Toronto el 14 de desembre del 1930. Va ser una patinadora artística sobre gel canadenca. Va participar en les dues proves de patinatge en els Jocs Olímpics d'Hivern de 1948 realitzats a Saint Moritz (Suïssa), on aconseguí la medalla de bronze en la prova mixta per parelles, formant parella amb Wallace Diestelmeyer, i finalitzà catorzena en la competició individual. En els Jocs Olímpics d'Hivern de 1952 realitzats a Oslo (Noruega) finalitzà sisena en la prova individual femenina. En finalitzar la seva carrera activa es convertí en jutge de patinatge, esdenvenint la primera dona a realitzar el Jurament Olímpic per part dels jutges en els Jocs Olímpics d'Hivern de 1988. En finalitzar la seva carrera esportiva es llicencià en veterinària l'any 1952.

El 14 de desembre de 1947 es va inaugurar a Madrid l’estadi Santiago Bernabéu. Allà hi juga el Real Madrid. Avui parlarem del femení. El Real Madrid Club de Futbol Femenino és la secció femenina de la seva entitat matriu, el Reial Madrid Club de Futbol, i té la seu a Madrid, Espanya. Va ser registrada oficialment l'1 de juliol de 2020 amb l'objecte de la pràctica i desenvolupament d'aquest esport, després de la fusió per absorció de l'extint Club Deportivo Tacon un cop aprovat pels socis compromissaris del club blanc. Competeix en la Primera Divisió de futbol femení d'Espanya. En aquesta temporada, el diumenge 19 de novembre va ser la tercera vegada que el Barça femení endossa una 'maneta' al Reial Madrid després del 5-0 de la Lliga 2021-22 i el 5-2 de la Champions 2021-22. Amb el 5-0 d'aquest novembre en el Estadi Olímpic de Montjuïc davant 38.707 espectadors, el balanç global és ja de 57-7 en 14 Clàssics, saldats tots amb victòries culers.

Hanni Wenzel és una esquiadora alpina de Liechtenstein que destacà a la dècada del 1970 i 1980. Va néixer el 14 de desembre de 1956 a la ciutat de Straubing, població situada a l'estat de Baviera. Nascuda a Alemanya, la seva família es traslladà de ben petita a Liechtenstein, aconseguint la nacionalitat d'aquest país, pel qual competí a nivell internacional. És germana d'Andreas Wenzel i Petra Wenzel, també esquiadors olímpics, es casà amb l'esquiador austríac Harti Weirather i la seva filla és l'esquiadora Tina Weirather. 

L’any 1980 tal dia com avui, sis dies després de la mort de John Lennon, la seva vídua Yoko Ono va organitzar una vetlla en honor del cantant. Hi va haver deu minuts de silenci al llarg de mig món al voltant de les 14:00 ( hora dels EUA ). Al Central Park de Nova York, es van arribar a reunir unes 100.000 persones i en el bressol de Lennon, a Liverpool, la reunió va ser una mica menys concorreguda.

Laia Yurss Ramos va néixer a Barcelona el 14 de desembre de 1982. És una jugadora d'hoquei sobre herba catalana. Formada en la posició de davantera al Club Deportiu Terrassa, entre 2000 i 2002 va guanyar tres lligues espanyoles, dues copes de la Reina, tres campionats de Catalunya, un campionat d'Espanya d'hoquei sala i un campionat de Catalunya d'hoquei sala. Posteriorment, va fitxar pel Júnior FC amb el qual va aconseguir el subcampionat d'Espanya d'hoquei sala el 2005. La temporada 2006-07 va retornar al CD Terrassa. En aquesta segona etapa, va guanyar una Lliga espanyola, una Copa de la Reina i un Campionat de Catalunya. Va debutar internacionalment amb la selecció espanyola d'hoquei herba el 2005.

12 d'abril 1933 neix Montserrat Caballé 1969 Aquarius n. 1 Billboard 1969 darrer disc de Simon&Garfunkel

Avui, que l’església catòlica celebra Sant Juli tenim un dia molt musical. 

Tal dia com avui de 1933 va néixer Montserrat Caballé. Soprano, cantant d’òpera de casa nostra però amb un amplíssim recorregut a nivell internacional. Va debutar al Liceu però ha cantat a tots els teatres importants. Té una dilatada carrera musical. Cantant amb un gran rigor, intensitat i qualitat que han fet que pugui fer papers molt diferents en obres tant diferents com les de Verdi, Wagner, Rossini, Bellini o Donizetti. És una gran veu. 

L’any 1969 la cançó “Aquarius” arribava al numero 1 de Billboard i el tema s’hi va quedar sis setmanes. Pertanyia a la pel·lícula musical "Hair" de Milos Forman i es va convertir en un referent de la música de l’època aconseguint un Grammy i el premi al millor àlbum de l’any.

Aquest mateix any Simon & Garfunkel llença "The Boxer". La cançó formava part del darrer disc d’estudi de la famosa parella. Un disc que portava per títol “Bridge over troubled water”, i en el que també trobem títols inoblidables com “Cecilia”, “El cóndor pasa” o el que donava nom al disc. Poc després el duo va decidir prendre camins separats just en el moment en el que la seva carrera estava en el més alt dels èxits. Entre el llegat que ens van deixar com a músics trobem cançons com “Mrs. Robinson”, “I’m a rock” o “The sound of silence”, entre molts altres. 

Avui tres estils molt diferents. Però ja sabeu que amb la música hi ha temps per a tot. Escolteu alguna ària de Montserrat Caballé, l’Aquarius, un disc de Simon&Garfunkel ... i les tindreu preparades per quan els arribi el moment.

10 d'octubre 1813 neix Giuseppe Verdi, 1856 s'inaugura el Teatro de la Zarzuela de Madrid

Per avui dos esdeveniments de música...

Tal dia com avui l’any 1813 va néixer Giugeppe Verdi. Sento  aquest nom amb la veu de Ramon Gener, director i presentador de l’Òpera en texans de TV3. Ell viu amb tanta passió la música i és tan bon comunicador que ha aconseguit que moltes persones que estaven allunyades d’aquest gènere s’hi acostessin. Giuseppe Fortunino Francesco Verdi va néixer a Roncole, 10 d'octubre de 1813. És un compositor d'òpera italià que va composar obres tan famoses com La Traviata, Rigoletto o obres d’inspiració shakespeariana com Otello i Falstaff. La seva originalitat i fecunditat no varen tenir rival.

El Teatro de la Zarzuela de Madrid va ser inaugurat el 10 d'octubre de 1856 (data de l’aniversari de la reina Isabel II) per iniciativa de la Sociedad Lírico Española, que volia que els músics espanyols, i sobretot els autors de sarsuela i òpera espanyola, disposessin d'un espai on poder-ne estrenar les obres. A Madrid ja hi havia el Teatro Real que estava reservat a l'òpera italiana. El teatre té una cabuda de 1.250 butaques. És un teatre a la italiana, que es va inspirar en la Scala de Milà i tenia una sala en forma de ferradura amb platea i tres pisos de llotges. El 6 de novembre de 1909 va quedar destruït per un incendi. Reconstruït a continuació, amb estructura metàl•lica, menys elements de fusta i tres pisos de galeries, amb llotges només als costats, per l'arquitecte Cesáreo Iradier, va reprendre la seva trajectòria obrint de nou l'1 de febrer de 1913.

25 d'abril Sant Marc 1744 mor Celsius 1859 s'inicia la construcció del Canal de Suez 2007 s'inaugura el Metro de Palma de Mallorca

Avui tenim un dia científic: física i enginyeria són els sacs on podríeu trobar els nostres temes d’avui. La història els ha unit un 25 d’abril. 

Quan volem mesurar la temperatura nosaltres habitualment ho fem amb graus centígrads o graus Celsius. Avui la història ens porta conèixer un físic i astrònom suec anomenat Anders Celsius que va morir tal dia com avui l’any 1744 a Uppsala (Suècia). Va inventar el termòmetre de mercuri calibrat amb l'escala centígrada, on el punt de temperatura 100 º coincideix amb el punt d'ebullició de l'aigua, i el de temperatura 0 ° amb el de la congelació de l'aigua al nivell del mar.  Però no és la única escala de medició de temperatura, també existeixen els graus Kelvin i Fahrenheit. La temperatura és una magnitud física de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.

Tal dia com avui de l’any 1859 S'inicia la construcció del Canal de Suez (Egipte). En les seves obres treballaran més d’un milió i mig de treballadors, fins a la seva finalització deu anys més tard, amb un cost de 17 milions de lliures esterlines. Per a la seva inauguració, el compositor italià Giuseppe Verdi compon, per encàrrec, l'òpera "Aída".

El 25 d’abril de 2007 es va inaugurar el Metro a Palma de Mallorca, el cinquè d’Espanya. En aquell moment tenien Metro Madrid (1919), Barcelona (1924), Valencia (1988), Bilbao (1995), Alicante (1999). Desprès de Palma de Mallorca s’han afegit a les ciutats espanyoles amb Metro:  Sevilla (2009) i Málaga (2011). Mentre Madrid i Barcelona tenen més de deu línies, Alacant i Valencia en tenen sis  i les altres ciutats una o dues. El Metro és un transport costós de construir però és net, ràpid i pot transportar un gran nombre de passatgers. Malgrat la crisi a totes aquestes ciutats hi ha projectes d’ampliació del servei de Metro ( a Alacant s’anomena TRAM) amb línies noves o ampliació de les ja existents.

Aprofitem per felicitar als Marcs que avui celebren el seu Sant.

12 d'abril 1981 la reutilització arriba a la NASA 1933 neix Montserrat Caballé

Tal dia com avui celebrem l'arribada de la reutilització amb majúscules a la NASA. Fins aquest moment molts dels enginys que construien es convertien a la llarga en brossa espacial. Amb aquest projecte va començar un procés que disminueix (minimitza em sembla agoserat) l'impacte i el cost dels elements dissenyats per les agencies espacials. Nosaltres a casa fem servir diverses vegades la carmanyola i ells van crear un transbordador espacial que han fet servir en diverses ocasions... ja no era tot "utilitzar i llençar".... 

La brossa espacial o ferralla espacial (space debris o space junk en anglès) són objectes creats per l'home que estan actualment en òrbita al voltant de la terra però que no tenen cap tipus d'utilitat pràctica. La preocupació que genera la brossa espacial està creixent en els darrers anys, ja que les col.lisions a velocitats orbitals poden causar greus avaries en satèl.lits operatius a la vegada que poden produir encara més ferralla descontrolada en el procés. Actualment les naus es blinden per intentar lluitar contra aquests impactes, o com a mínim, intentar minimitzar-los. Per això és una fita històrica que l’any 1981 es llancés des de Cap Canaveral, a Houston (EE.UU.), la primera nau espacial reutilitzable de la història: el transbordador Columbia. Us aconsello la plana de la NASA referida a la brossa espacial, al programa Orbital Debris, és molt interessant

http://orbitaldebris.jsc.nasa.gov/index.html  

Avui també és l’aniversari d’una catalana universal Montserrat Caballé. Soprano i cantant d'òpera catalana ha cantat als teatres d’òpera de tot el món. És una de les més grans sopranos d'òpera de la segona meitat del segle XX. Té molta anomenada per la seva tècnica i les seves interpretacions dels grans papers del bel canto de Rossini, Bellini i Donizetti. Va estudiar solfeig, piano i cant al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona. Tot i uns difícils inicis, per la precarietat econòmica de la família i els problemes de salut del seu pare, gràcies a un mecenes, Joan Antoni Bertrand, entra en el món de l’òpera. Va debutar al Liceu l’any 1962 però el seu primer gran èxit internacional va ser l’any 1965 substituint a una indisposada Marilyn Horne en la representació de Lucrezia Borgia al Carnegie Hall de Nova York. La seva actuació causà sensació i la féu famosa al món de l'òpera, arribant a dir el New York Times que la seva veu era la unió de Maria Callas i Renata Tebaldi. Montserrat Caballé ha cantat més de vuitanta papers operístics, des de l'òpera barroca fins a Verdi, Wagner i Puccini, incloent obres de Richard Strauss. També ha cantat cançons populars espanyoles. La seva veu és notable per la seva puresa, pel seu control precís i per la seva potència. Caballé també ha fet incursions en la música pop, per exemple, el duet de Caballé amb el cantant de rock Freddie Mercury, “Barcelona”, es va convertir en l'himne oficiós dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992. Ara, ja retirada, participa en activitats benèfiques: és Ambaixadora de Bona Voluntat de la UNESCO i ha creat una fundació pels nens necessitats a Barcelona.

31 de gener 1994 incendi del Gran Teatre del Liceu

Tal dia com avui, ja fa vint anys, Barcelona va quedar commocionada. Semblava que s’havia parat la ciutat. Va ser un sentiment estrany.  Entre dos i tres quarts d’onze del mati, mentre dos operaris treballaven en la reparació del teló d’acer que havia de servir de tallafocs, una guspira va saltar, va prendre el teló de vellut i en molt poc temps tot va cremar. Els bombers van arribar a les onze i ja no van poder fer res per aturar el foc. El Gran Teatre del Liceu, al bell mig de les Rambles, va quedar reduït a cendres. La notícia va còrrer tant com el foc i no ens hem sabíem avenir. Algunes obres d’art del Cercle del Liceu van poder-se salvar gràcies a la feina de bombers, treballadors i veïns que fent cadena (passant-se els objectes dels uns als altres) van aconseguir que quedessin allunyats del foc. La columna de fum negre es veia des de qualsevol punt de la ciutat. Al dia següent van començar a aparèixer les fotos de com havia quedat tot. Aquella gran sala daurada, amb sis pisos d’alçada, tot un referent en el món de l’òpera va desaparèixer i només en quedava l’espai.  No era la primera vegada que el Liceu patia. Es va cremar l’any 1861 quan tot era de fusta, i el van reconstruir amb els planells originals de la seva creació l’any 1847. Però aquesta vegada... de res havien servit les mesures de seguretat... tot va anar tan de pressa. Gràcies a Déu, ningú va prendre mal.

Des d’aquell mateix dia les administracions i el grup de propietaris del Liceu es van posar a treballar de valent per reconstruir-lo. Va passar a ser de titularitat pública i una gran campanya de recaptació de fons va fer que més del cinquanta per cent dels diners procedís de particulars i empreses. Canviarien els materials però l’aspecte seria el mateix. Es podia fer... Barcelona i els barcelonins continuaven en estat de shock. Van aprofitar per fer-ne millores i ampliar la zona de darrera l’escenari i, ara que tenien l’oportunitat, convertir-lo en un dels teatres amb les darreres millores tècniques, convertir-lo en el més modern del món (subtitulat, traducció, càmeres, decorats...). El nou teatre combina les parts conservades de l'antic edifici (façanes, Saló dels Miralls, Cercle del Liceu i Conservatori) amb les noves, com la sala principal, reedificada respectant-ne l'aspecte original (llevat de les pintures del sostre, substituïdes per obres de Perejaume), però dotada de les innovacions tecnològiques més avançades. També nous són l'escenari, els espais d'oficines, d'assajos, una nova sala per a espectacles de format reduït i més espais públics. Els arquitectes del projecte de reconstrucció van ser Ignasi de Solà-Morales, Xavier Fabré i Lluís Dilmé. Es va treballar contra rellotge. Molts eren escèptics... mentrestant les òperes es representaven en altres escenaris de la ciutat: al Palau Sant Jordi, al Teatre Nacional de Catalunya, al Mercat de les Flors però sobre tot al Palau de la Música Catalana i al Teatre Victòria. 

Sense adonar-nos-en el Liceu tornava a prendre forma. I amb tots els honors es va fer la inauguració del nou Teatre del Liceu el 7 d’octubre de 1999 amb l’opera Turandot, la que no s'havia pogut representar per culpa del foc. S’havia tancat el cercle. La ciutat tornava a estar completa.