31 de maig Dia Mundial Sense Tabac

Avui, la OMS (Organització Mundial per la Salut) celebra el Dia Mundial Sense Tabac. Aquesta és la traducció del que podem trobar a la seva plana web per fer difusió d’aquesta diada.

L'epidèmia mundial del tabaquisme mata cada any gairebé 6 milions de persones, de les quals més de 600 000 són no fumadors que moren per respirar fum aliè . Si no actuem, l'epidèmia matarà a més de 8 milions de persones l'any d'aquí a 2030. Més del 80% d'aquestes morts evitables es produiran entre les poblacions dels països d'ingressos baixos i mitjans.

Per al Dia Mundial Sense Tabac 2014, l'OMS i els seus associats fan una crida als països perquè augmentin els impostos al tabac.

Reduir el consum de tabac, salvar vides

En el Conveni Marc per al Control del Tabac de l'OMS ( CMCT de l'OMS ) s'encoratja als països a aplicar polítiques relacionades amb els preus i els impostos als productes de tabac per tal de reduir el seu consum. Diverses investigacions han posat de manifest que l'augment dels impostos és especialment eficaç per reduir el consum de tabac entre els grups de menors ingressos i impedir que els joves comencin a fumar. Un augment del 10% en el preu del tabac causat per una pujada dels impostos disminueix el consum de tabac en un 4 % als països d'ingressos alts i fins en un 5 % als països d'ingressos mitjans baixos.

Així mateix , es considera que l'increment dels impostos especials sobre el tabac és la mesura de control del tabac més eficaç en funció dels costos. En l'Informe sobre la salut en el món 2010 s'indicava que un augment del 50 % en els impostos al consum del tabac generaria una mica més d'US $ 1.400 milions de fons addicionals en 22 països d'ingressos baixos. Si aquests fons es destinessin a la salut, la despesa sanitària estatal d'aquests països podria augmentar fins a un 50 %.

objectius

L'objectiu primordial del Dia Mundial Sense Tabac és contribuir a protegir les generacions presents i futures no només de les devastadores conseqüències del tabac per a la salut , sinó també dels flagels socials , ambientals i econòmics que es deriven del consum de tabac i de la exposició al fum que desprèn .

Els objectius específics de la campanya de 2014 són els següents :

que els governs augmentin els impostos sobre el tabac fins a nivells que redueixin el seu consum;

que les persones i les organitzacions de la societat civil encoratgin els seus governs a augmentar els impostos sobre el tabac fins a nivells que redueixin el seu consum.

El 31 de maig de cada any, l'OMS i associats de tot el món celebren el Dia Mundial Sense Tabac, dedicat a ressaltar els riscos per a la salut associats al consum de tabac i promoure polítiques eficaces per reduir aquest consum. El consum de tabac és la principal causa prevenible de mort al món, i actualment mata un de cada 10 adults a tot el món.

30 de maig Dia de Canàries i Sant Ferran

Les Canàries és un arxipèlag africà de set illes volcàniques de l'oceà Atlàntic, situades al nord-oest del continent africà, concretament davant les costes del Marroc i el Sàhara Occidental. Les set illes són: El Hierro, La Gomera, La Palma i Tenerife, que formen la província de Santa Cruz de Tenerife; i Fuerteventura, Gran Canaria i Lanzarote, que constitueixen la província de Las Palmas. També formen part de Canàries els territoris insulars del Archipiélago Chinijo (La Graciosa, Alegranza, Montaña Clara, Roque del Este y Roque del Oeste) i la Isla de Lobos, que pertanyen a la província de Las Palmas. La Graciosa és la única d’aquestes illes que està habitada. Administrativament, s'han constituït com a comunitat autònoma d'Espanya amb el nom de Canarias i són una regió ultra perifèrica de la Unió Europea.

La capitalitat de les illes és compartida entre les ciutats de Santa Cruz de Tenerife i Las Palmas de Gran Canaria. El parlament de les Canàries es troba a Santa Cruz de Tenerife, mentre que la seu de la presidència del govern s'alterna entre totes dues ciutats per períodes legislatius. Tanmateix hi ha un equilibri entre les dues capitals en el repartiment de conselleries i institucions públiques.

El 30 de maig és reconegut com el Dia de Canàries. Aquest és un dia festiu a totes les illes de Canàries. Es commemora amb aquest dia l'aniversari de la primera sessió del Parlament de Canàries, amb seu a la ciutat la capital de Santa Cruz de Tenerife, duta a terme el 30 de maig de 1983, uns deu mesos després de publicar l'Estatut d'Autonomia de Canàries en el Butlletí Oficial de l'Estat. Aquest primer parlament va ser presidit per Pedro Guerra Cabrera. L'Estatut de Canàries es va publicar el 10 d'agost de 1982, i, a semblança d'altres estatuts de les altres comunitats autònomes d'Espanya, reconeixia una major autogestió de l'arxipèlag canari dins d'Espanya.

Com antecedents, l'intent de dotar Canàries d'un Govern autònom es remunta a la Segona República, però es va posposar per la Guerra Civil i la dictadura franquista; passats 46 anys, Canàries va poder comptar amb un Govern de Canàries el 10 agost 1982 després de la volta de la Democràcia a Espanya.

Felicitem

Avui es celebra també Sant Ferran. Felicitem a tots els Ferrans i Fernandos.

29 de maig 1963 neix Sergi Belbel

Actualment podem veure ‘Els dies feliços’ de Samuel Beckett al Teatre Lliure de Gràcia, al carrer Montseny 47 de Barcelona fins al 15 de juny. En Sergi Belbel n’ha fet la traducció i la direcció. Diu que quan tradueix es sent una mica autor. “Quan dirigeixo una obra estrangera, si en puc fer la traducció és com si en fos també una mica l’autor. Jo no sóc un director que escriu, sinó un autor que dirigeix. I, per tant, el que m’interessa és l’autor. Traduir-lo és posar-te en la seva pell, fer servir les seves paraules i entrar una mica en la seva cuina.” Aquesta peça tan especial està representada per Emma Vilarasau i Òscar Molina. Aquest text fa pensar en la humanitat poderosa, malgrat l’adversitat. La Winnie, la protagonista, és la persistència de la vida en un entorn hostil. A vegades es cobreix un lloc amb ciment armat i una branqueta aconsegueix trobar el camí i en surt una flor. La Winnie és aquesta flor persistent que es nega a tirar la tovallola. És molt difícil fer humà algú com la Winnie, que comença l’obra enterrada fins a la cintura, i al segon acte està enterrada fins al coll i l’Emma Vilarasau està esplèndida en el paper. Es podria pensar que és una peça depriment però té, segons paraules del propi Belbel, com un efecte balsàmic. Com que veus la Winnie tan perjudicada i malgrat tot és tan optimista, penses “I jo de què em queixo, que encara camino?” Té un punt terapèutic, alliberador...

En Sergi Belbel va néixer a Terrassa tal dia com avui de 1963, avui fa 51 anys. És autor, director i traductor teatral. Llicenciat, l'any 1986, en Filologia Romànica i Francesa per la Universitat Autònoma de Barcelona, és membre fundador de l'Aula de Teatre de la UAB i professor de Dramatúrgia a l'Institut del Teatre de Barcelona des de 1988. Des de la temporada 2006-2007 fins a la 2013-2014 ha estat director artístic del Teatre Nacional de Catalunya. 

L'any 1985, amb la versió castellana de la seva primera obra, "Calidoscopios y faros de hoy", obté el Primer Premio Marqués de Bradomín, i des d'aleshores publica peces teatrals de manera constant i amb gran reconeixement de crítica i públic, tan dins com fora de Catalunya. Així, el 1987 obté els premis Ciutat de Granollers per "Dins la seva memòria" i el premi Ignasi Iglésias per "Elsa Schneider". De la mateixa manera, obres com "La sang" (1988), "Després de la pluja" (Premi Nacional de Literatura Dramàtica de la Generalitat de Catalunya 1993-95 i Premi Serra d'Or 1994), "Morir" (premi Born de Teatre, 1995), "El temps de Plank" (1999), "Forasters" (premi Butaca 2005 al millor text i al millor espectacle teatral), "Mòbil" (2005) o "A la Toscana" (2007), són peces de gran ressò. També fa incursions en el món del cinema com en el guió de "Eva" que li va valdre la nominació al Goya al millor guió original (2012).  La repercussió internacional de Sergi Belbel és perfectament visible en el gran nombre d'obres seves representades a l'estranger, així com en les múltiples traduccions que s'han fet dels seus llibres a una quinzena d'idiomes. 

Dirigeix amb un segell personal i de manera brillant. Des del Teatre Nacional ha impulsat projectes brillants com un inoblidable “Agost” amb un estol d’actrius encapçalades per l’inoblidable Anna Lizarán. 

Actualment, després de l’etapa del Teatre Nacional dirigeix “Dies feliços” i diu que vol tornar a escriure teatre o potser televisió… esperem el seu proper treball… fins ara ens ha proposat peces de ritme àgil i directe, on temes com la comunicació en les relacions humanes i el temps apareixen constantment, és una de les veus més representatives del teatre català contemporani i es pot comptar entre els dramaturgs catalans de més projecció de tots els temps. 

28 de maig 1914 s'obre al públic la Biblioteca Nacional de Catalunya

El món de les biblioteques és molt interessant no tan sols per la saviesa que conté sinó per la que posa a disposició de la gent. Potser estem més acostumats a la biblioteca de l’escola, del barri però hi ha entitats més grans avui parlarem de la Biblioteca de Catalunya.

La Biblioteca de Catalunya és una institució catalana que té com a principal missió formar la Bibliografia Catalana amb l'adquisició dels fons bibliogràfics impresos a Catalunya. Va ser creada l'any 1907 com a biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans. Fou oberta al públic tal dia com avui el 28 de maig de 1914, en temps de la Mancomunitat de Catalunya en la seva seu al Palau de la Generalitat. La seva actual directora és Eugènia Serra. El 1931 va passar a ocupar bona part dels edificis de l'antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona, un conjunt del segle XV, propietat de l'Ajuntament de Barcelona. Actualment, la Biblioteca ocupa una superfície total de 8.820 m², i té un fons aproximat de tres milions d'exemplars, i a part de la seu central té altres locals externs, a Barcelona mateix i a l'Hospitalet de Llobregat. L'any 1981 la Biblioteca de Catalunya esdevé Biblioteca Nacional de Catalunya, segons la Llei de Biblioteques aprovada pel Parlament, i com a tal assumeix la recepció, la conservació i la difusió del Dipòsit Legal de Catalunya. Acull fons d'Enric Prat de la Riba, Marià Aguiló, Jacint Verdaguer, Isidre Bonsoms, Joaquim Furnó, Eduard Toda, entre altres.

Actualment disposa de 1.500 metres lineals de prestatgeria de lliure accés, amb 20.000 volums, i 49.000 metres més de dipòsit, i uns 3 milions de documents. El fons de la Biblioteca de Catalunya està format per més de tres milions de documents, conservats en diversos suports: llibres, revistes, diaris, manuscrits, gravats, mapes, partitures, enregistraments sonors i audiovisuals, CD-ROM i altres.

Des de l'aprovació de la llei de Biblioteques el 1981 aplega aquells impresos i material enregistrat amb dipòsit legal de tota Catalunya. A més, des de la seva fundació, s'ha anat realitzar un programa d'ampliació de col.leccions, amb documents i biblioteques de diverses procedències, tant particulars com institucionals.

27 de maig 1878 neix la ballarina Isadora Duncan

Hi ha persones que trenquen amb el que està establert i aconsegueixen que el món doni un pas més. 

Sempre es recorda al saltador que per primera vegada va saltar d’esquena i va permetre fer salts molt més alts que saltant de cara amb les cames estirades. De ben segur quer quan ho va fer va tenir moltes crítiques però la seva determinació i la seva efectivitat van fer que avui tots els saltadors hagin adoptat el seu estil. Avui, el seu estil de salt, és l’únic que s’utilitza en atletisme, en el salt d’alçada.

Avui recordem una dona que va revolucionar el món de la dansa. Isadora Duncan, va ser una cèlebre ballarina nascuda al Estats Units que va rebel.lar-se contra la dansa acadèmica, al ballet sobre les puntes i als pesants vestits de les ballarines del Segle XIX. Vestia només una toga d'inspiració clàssica que li permetia una major llibertat de moviments, i l'adaptació als suggeriments i les improvisacions provocats directament per la música.

Ella va néixer tal dia com avui de l’any 1878. Les seves danses lliures van ser interpretacions emotives, impressionistes, sobre música de diferents compositors, com ara Chopin, Beethoven, Gluck, en les quals el seu cos dolç i expressiu suplia la pobresa de mitjans tècnics.

Duncan va intentar crear la dansa del futur inspirant-se en la plasticitat de l'antic art grec i en la simplicitat de les danses primitives. El sorgiment de la seva figura sol identificar-se amb el moment de crisi passatgera que va patir la dansa entre les formes acadèmiques del Segle XIX i la llibertat del Segle XX. Tot i això, la seva figura es considera important, ja sigui per l'interès que va saber suscitar entre el públic mundial que s'estava allunyant de la dansa, ja sigui perquè les seves idees van ser adoptades i elevades a un alt nivell professional pels vertaders creadors de la dansa moderna: els Ballets Russos.

26 de maig 1907 Neix John Wayne

Tal dia com avui del 1907 va néixer Marion Michael Morrison  conegut actor americà pel nom de John Wayne i el sobrenom de "El Duc". La seva carrera començava en el cinema mut durant els anys 1920. El director, Raoul Walsh, va descobrir-lo i li va donar el nom artístic de "John Wayne" el va dirigir en la seva primera pel.lícula amb un paper rellevant que va ser un gran fracàs. Els especialistes de l'estudi li ensenyaren a cavalcar i altres tècniques del western. Nou anys més tard, la seva actuació a la pel.lícula “La diligència” el converteix en estrella (1939). Fou una de les principals estrelles des dels anys 1940 fins als anys 1970. 

Famós sobretot pels seus westerns i èpiques de la Segona Guerra Mundial, també feia una gamma àmplia de pel.lícules de diversos gèneres, biografies, comèdies romàntiques, policíaques, etc. La seva primera pel.lícula va ser “Brown of Harvard” l’any 1926 i la darrera “L'últim pistoler” (The Shootist) l’any 1976. Enmig un munt d’intervencions... amb una carrera molt llarga i prolífica. Representava una certa classe de masculinitat individualista tosca, convertint-se en una icona americana. Va guanyar un Oscar l’any 1969 per “Valor de Llei”. També va ser nominat com a director per “The Alamo”, una de les dues pel.lícules que va dirigir. El 1964 se li diagnostica un càncer de pulmó, i se'l opera per extreure el seu pulmó esquerre sencer i dues costelles. Va morir als 72 anys d’un càncer d’estomac.

24 de maig 1883 s'obre el Pont de Brooklyn

El Pont de Brooklyn (conegut inicialment com a "Pont de Nova York i Brooklyn") uneix els barris de Manhattan i Brooklyn a la ciutat de Nova York. Ha estat present en un gran nombre de pel.lícules com Manhattan de Woody Allen, La decisió de Sophie, la nord-americana Godzilla del 1998, Deep Impact, Gangs of New York de Martin Scorsese, o a Superman Returns entre d’altres.

El pont va ser dissenyat per la companyia d'enginyeria propietat de John Augustus Roebling, de Trenton, Nova Jersey. Roebling i la seva empresa havien construït anteriorment altres ponts penjants més petits, com l'aqüeducte de Delaware a Lackawaxen, Pennsilvània, el pont penjat de Cincinnati, Ohio o el pont penjat de Waco (Texas) què va servir com a prototip per al disseny final del pont de Brooklyn.

La construcció del pont de Brooklyn va començar el 3 de gener de 1870, i va finalitzar tretze anys més tard, el 24 de maig de 1883, quan va ser obert al públic. En el moment de la seva inauguració era el pont penjat més gran del món (un 50% més llarg que cap construït anteriorment). Mesura 1.825 metres de llarg, i la llum entre piles és de 486,3 metres, rècord de llum fins que al 1889 es va construir el Forth Bridge, amb una llum màxima de 521m. També va ser el primer suspès mitjançant cables d'acer. Des de llavors, s'ha convertit en un dels símbols més importants de Nova York. El primer dia el van creuar un total de més de 1800 cotxes i 150.300 persones. En la seva construcció es van gastar 15,1 milions de dòlars. El pont està construït amb pedra calcària, granit i ciment. El seu estil arquitectònic és neogòtic, amb els seus característics arcs apuntats en les dues torres laterals.

En el moment de la seva inauguració, el pont de Brooklyn era el pont penjant més llarg del món. A més, durant molts anys les torres que el sostenen a banda i banda van ser les estructures més altes de l'hemisferi occidental. Actualment, el pont disposa de sis carrils per a vehicles (excepte camions i autobusos, i una passarel.la independent per a bicicletes i vianants. Des dels anys 80, està il.luminat per les nits per a accentuar la seva silueta.

Sis mesos després de la seva inauguració es va produir una tragèdia. Una dona que pujava les escales d'accés per la part de Manhattan va ensopegar i va cridar al caure. El crit va desencadenar el rumor que el pont s'enfonsava. El pànic i l'allau posterior va provocar la mort de 12 persones i 35 ferides greus. La desconfiança cap a la resistència del pont va quedar superada un any després quan l'empresari circense P. T. Barnum va desfilar pel pont juntament amb una manada de 21 elefants. Ningú va dubtar de la seva resistència.

23 de maig Neix Carl von Linné

Avui la biologia inunda el nostre blog. Avui podem conèixer un home molt interessant la tasca del qual segueix ampliant-se amb cada troballa d’un ésser viu.

Tal dia com avui de l’any 17707 va néixer a Suècia en una zona rural anomenada Småland una persona ben curiosa. Es deia Carl Linnaeus però el seu nom va ser llatinitzat com a Carolus Linnaeus, i també se’l coneix com Carl von Linné després del seu ennobliment. Va ser un botànic, científic, metge, i zoòleg suec que establí els fonaments del sistema modern de la nomenclatura binomial. És considerat el pare de la taxonomia moderna i conegut com un dels pares de l'ecologia moderna.

Sempre m’han cridat molt l’atenció les persones endreçades i organitzades i crec que aquests ho havia de ser i fins l’extrem. Va viatjar i va fer diferents expedicions dins del seu propi país per tal de classificar plantes i animals. Va estar més de vint anys cercant i classificant animals, plantes i minerals, publicant diversos volums sobre el tema. 

Al moment de la seva mort era reconegut com un dels científics més importants de tot Europa. El filòsof suís Jean-Jacques Rousseau li envià el missatge: "Digueu-li que no conec un home més gran sobre la faç de la Terra". L'escriptor alemany Goethe escrigué: "Amb l'excepció de Shakespeare i Spinoza, no conec ningú, entre els que ja no viuen, que m'hagi influït més intensament". L'autor suec Strindberg escrigué: "Linné era en realitat un poeta que acabà esdevenint naturalista". Entre altres reconeixements, Linné ha estat anomenat "Princeps Botanicorum" ("Príncep dels Botànics"), "El Plini del Nord" i "El Segon Adam".

El 1959, Linné fou designat lectotip d'Homo sapiens, que significa que segons les regles de nomenclatura, l’Homo sapiens fou definit de manera vàlida com l'espècie d'animal a la qual pertanyia Linné.

22 de maig Santa Rita de Càssia 1999 Bruce Springsteen a New Jersey

Santa Rita és una de les santes més populars de la cristiandat. És considerada la santa que aconsegueix coses impossibles i causes perdudes (juntament amb sant Judes Tadeu, així com la protectora de les dones víctimes de violència domèstica i dels problemes conjugals). És la patrona dels impossibles. A la catedral de Barcelona hi te un altar en el claustre i en època d’exàmens s’omple d’espelmes dels estudiants que li demanen ajut.

Recentment, i de manera no oficial, als Estats Units, s'ha començat a considerar la santa com a patrona del beisbol. La raó és que a la pel.lícula de la productora The Walt Disney Company The rookie, el protagonista vol jugar a la lliga major de beisbol, la qual cosa era poc menys que impossible, per la qual cosa invoca Santa Rita. A partir de l'estrena, s'ha generat un moviment entre els catòlics afeccionats al beisbol perquè en sigui la santa patrona.

Aquesta santa se la sol representar amb roses, a causa d'una llegenda comuna amb la d'altres santes com Elisabet d'Hongria. Contava que el seu espòs li prohibia ajudar els pobres; un dia que els portava pa amagat a la faldilla, ell la va trobar i va mirar què hi duia: els pans s'havien convertit en roses i no pogué acusar-la.

La vinculació de la rosa a la Santa prové d’un altre episodi, en aquest cas, ocorregut en els darrer moments de la seva vida. Joan Amades recorda el fet amb aquestes paraules: “Santa Rita estava a les portes de la mort i feia dies que no tastava res. Les seves germanes no paraven de preguntar-li què li venia de gust, i ella, per tal de fer-les desistir, els digué que només sentia desig d’olorar roses i de menjar figues, coses impossibles d’aconseguir perquè això passava pel gener. Van baixar a l’hort i trobaren tots els rosers florits i les figueres carregades de figues”. Per aquest motiu i sobretot al fet d’haver aconseguit fer esclatar roses i produir figues en ple hivern que santa Rita ha esdevingut la patrona dels impossibles, sigui quina sigui la seva naturalesa. 

Cada 22 de maig, la placeta que hi ha davant l’espaiosa església de Sant Agustí esdevé un mercat de parades de flors, concretament roses, que tenen un objectiu comú: anar a parar als peus de la imatge de santa Rita que es venera dins el temple. Una munió de gent, especialment dones, s’apropen amb un pomell a la mà o amb una espelma que oferiran a la santa. A les hores de missa es fa silenci i espera continguda. En el moment de la benedicció de les roses, les mans amb els ramells als dits s’alcen per amarar-los de l’aigua consagrada. Les flors van als peus de l’escultura que recorda la santa de Càssia. A mesura que passen les hores, el munt de roses es va fent més gran mentre que les candeles, també en gran nombre, espurnegen al voltant. Cada flor és un prec i un desig, qui sap si impossible o no, que es dirigeix a la santa. Ella que amb pietat i pregària va fer possible que, en moment de fred rigorós, les roses esclatessin ufanes segur que escoltarà el que se li demana.

La festivitat de Santa Rita és un dia especial per al barri del Raval de Barcelona. En aquesta data, l’entorn de l’església de Sant Agustí -no gaire lluny de les Rambles, entre els carrers de l’Hospital i de Sant Pau- s’omple de gent, especialment dones, i de roses, moltes roses, que s’ofereixen devotament a la santa.

La devoció barcelonina per santa Rita va arribar a la ciutat de Barcelona amb els agustins, que s’instal.laren al barri de la Ribera, en un convent que ja no existeix. Posteriorment, el agustins es traslladaren a l'església de Sant Agustí del Raval”. 

Tal dia com avui del 1999 Bruce Springsteen i The E Street Band van aconseguir un impossible...  tindrà alguna relació amb Santa Rita? Van batre el seu propi rècord de concerts en una mateixa ciutat. El Boss, que és com es coneix popularment entre els seus seguidors Bruce Springsteen i la banda que l'ha acompanyat en gairebé totes les seves gires al llarg de la seva extensa trajectòria musical van aconseguir una nova fita a Nova Jersey (EUA). Anaven a oferir cinc actuacions, en diferents dies, a l'estadi de la ciutat, el Continental Airlines Arena. Però, una vegada que van sortir les entrades a la venda i davant la monumental demanda que es va generar, van acabar donant 15 concerts. Així, Springsteen, batia la seva pròpia marca d'11 concerts al mateix lloc .

21 de maig 1963 Stevie Wonder publica el seu segon Lp

Stevie Wonder publica el seu segon àlbum amb només tretze anys tal dia com avui del 1963. Little Stevie Wonder ja començava a ser conegut com un nen prodigi dins del panorama musical nord-americà. L'enregistrament del seu segon treball discogràfic, el primer va ser The Jazz Soul of Little Stevie (1962) es va produir al Regal Theatre de Chicago pocs dies després del seu tretzè aniversari. En aquest disc es podia escoltar un dels seus primers èxits, “Fingertips”, i la seva altra gran cançó del moment, “Hallelujah I love her so”. Tots dos inèdits aparèixer sota la signatura de Motown, el segell que l'ha acompanyat durant tota la seva vida. Steveland Hardaway Judkins, més conegut com Stevie Wonder, va demostrar des de ben petit ser capaç de superar la discapacitat física que pateix des del seu naixement. Malgrat això, tant en la seva infantesa com en l'actualitat s'ha convertit en un veritable icona de la música nord-americana.

La seva arribada al món el 13 de maig de 1950 a Michigan, va ser d'allò més complicada. Un part prematur va fer passar per una incubadora en què desgraciadament, i per error, es va introduir massa oxigen causant-li una ceguesa permanent. Potser a causa d'això, de seguida va començar a demostrar al món que era tot un geni, com ell mateix ha dit "Les dues avantatges que tinc de naixement són ser llest i pobre". La seva mare no el deixava sortir al carrer per por i ell passava hores i hores escoltant a la ràdio artistes com Bobby Darin, Neil Sedaka o el seu gran ídol altre "cec i pobre" Ray Charles. Amb quatre anys tocava el piano, amb nou la bateria i l'harmònica i, amb el pas del temps es convertiria en un dels artistes més estimats i prolífics de la història de la música gràcies entre d'altres al patró de la Motown, Berry Gordy. 

Més de 35 àlbums publicats, més de 30 èxits al Top Ten, 19 Grammys, més de 72 milions de còpies venudes... Podem dir que Wonder ha estat senzillament el millor sintetitzador humà de tots els temps, revitalitzant la música i creant un estil d'allò més particular. Compositor, cantant, pianista i sobretot, i el que és més important, gran persona segons diuen els que el coneixen. Segueix sorprenent-nos amb nous treballs com el publicat el 2005 "A time to love"... Podríem estar llargament, parlant i parlant dels seus èxits, premis, cançons... però la seva gran conquesta és ésser respectat i, sobretot, estimat per tots.

20 de maig 2001 neix la Wikipedia en castellà

L'edició de la Wikipedia en espanyol es va iniciar el 20 de maig de 2001, en ampliar el projecte Wikipedia des de la primera versió monolingüe en anglès cap a altres idiomes. Temps després, el 8 de març de 2006, aquesta versió en espanyol de l'enciclopèdia va aconseguir la xifra de 100.000 articles, 500.000 el 5 d' agost de 2009, 900.000 el 29 de juny de 2012, i finalment va sobrepassar el milió d'articles el 16 de maig de 2013.

Wikipedia en espanyol és l'edició en idioma espanyol de Wikipedia. Actualment compta amb 1.101.360 pàgines vàlides de contingut i ocupa el vuitè lloc en aquesta estadística entre les diferents versions per idiomes d'aquesta enciclopèdia digital en línia (molt a prop de Wikipedia en rus amb 1.112.653 pàgines). 

Al setembre de 2012, era la segona pel que fa al nombre de visites mensuals (amb 1 274 milions de consultes per mes) després de Wikipedia en anglès (que tenia 7 914 milions). Això assenyala que la Wikipedia en espanyol és més consultada que les corresponents versions en altres idiomes, fins i tot més grans, com la Wikipedia en alemany i la Wikipedia en francès.

Wikipedia en espanyol té 3.079.451 usuaris, dels quals es troben actius 16.770, i va aconseguir breument ocupar el cinquè lloc en nombre d'articles el 26 d'octubre de 2011, en superar a la Wikipedia en polonès que l'ostentava en aquell moment.

La Viquipèdia en català, o Viquipèdia en valencià, és l'edició de la Viquipèdia en llengua catalana. Històricament, és la segona després de la versió anglesa. Fou creada el 16 de març de 2001, pocs minuts després de la versió alemanya, si bé durant dos mesos fou l'única amb articles en llengua no anglesa, mentre la versió alemanya romania latent. Actualment és la dissetena pel que fa a producció d'articles.

19 de maig 1560 Madrid passa a ser la capital d'Espanya

L'any 1560 el rei es trasllada a Madrid i aquesta ciutat passa de facto a ser la capital d'Espanya. El rei però tindrà residència a Madrid i a Toledo. Per reial cèdula de 8 de maig de 1561, Felip II ordena el trasllat de la cort des de Toledo a Madrid, les formalitats d'aquest canvi són les pròpies de la tradició medieval i de les lleis de Castella: el rei passava a viure a Madrid, no necessàriament de manera permanent, i amb ell anava la cort. Però aquella cort del sobirà més poderós del món ja no era una petita cort feudal, sinó un gran aparell polític de cortesans, militars, buròcrates i servents acompanyats de l'enorme bagatge que això requeria, per la qual cosa una operació formalment rutinària era a la pràctica de gran calat. Felip II ja no traslladaria mai més la cort al llarg del seu regnat, cosa, però, que no va suposar que la capitalitat fos fixada jurídicament, sinó que fou una realitat de fet. 

En tot cas, aquest fet seria decisiu per l'evolució de la ciutat. La cort, la capitalitat, de facto primer i de iure més tard, (primer de fet i després per llei) serà consubstancial a Madrid des de llavors. Amb l'establiment de la cort a Madrid, la seva població comença a créixer de manera significativa, entre 1561 i 1571 passà de 7.500 a 33.000 habitants, població que incloïa als membres de la cort però també desheretats i buscaires de tot l'imperi. En un primer moment aquesta transformació no anà acompanyada d'una planificació urbana ni rebé el suport de la corona, més enllà de la construcció d'edificis del seu interès, sinó que el municipi hi va haver de fer front amb els seus escassos mitjans.

Madrid és avui encara la capital del regne d'Espanya i a més de la Comunitat de Madrid. És una ciutat situada a la meseta del centre de la Península Ibèrica seu de la cort dels reis d'Espanya des del 1561 (excepte el període 1601-1606). Té una població de 3.273.049 habitants (2010) i una àrea metropolitana de 6.043.031, la tercera ciutat més poblada de la Unió Europea, darrere de Berlín i Londres, i la tercera àrea metropolitana més poblada, darrere de la de París i Londres.

Com a capital de l'Estat espanyol, Madrid alberga les seus del govern espanyol (Gobierno de España), el Congrés i el Senat (Cortes Generales), els Ministeris, i les principals institucions i organismes oficials, així com la residència oficial dels Reis d'Espanya. Des de la vessant econòmica, Madrid és un important centre financer i industrial, acull el principal mercat de valors del país, de nombroses empreses nacionals i algunes de les més grans corporacions del món. Des de la vessant internacional, acull la seu mundial de l'Organització Mundial del Turisme (OMT) i organitza la fira FITUR. Madrid és també un important centre cultural i compta amb tres museus referents internacionals: el Museu del Prado, el Museu Thyssen-Bornemisza i el Museu Reina Sofia.

18 de maig 1920 neix Joan Pau II

Tal dia com avui l’any 1920 va néixer a Wadowice (Polònia) Karol Józef Wojtyła, més conegut com Joan Pau II. Va ser el 264è Papa de l'Església catòlica entre 1978 i 2005.  Com a tal, va ser també el cap d'Estat de la Ciutat del Vaticà. Després d'haver estat bisbe auxiliar (des de 1958) i arquebisbe de Cracòvia (des de 1962), es va convertir en el primer papa polonès en la història  i el primer, des d'Adrià VI que no era nascut a Itàlia. El seu pontificat de 26 anys ha estat el tercer més llarg de la història de l'Església Catòlica, després de Sant Pere (hom creu entre 34 i 37 anys) i el de Pius IX (31 anys). Beatificat en 2011, fou canonitzat el dia 27 d'abril del 2014. La seva festa es celebrarà el 22 d’octubre, dia d’inici del seu pontificat. 

Joan Pau II ha estat aclamat com un dels líders més influents del segle XX. Conegut també com el Papa viatger o el Papa de la joventut. Va fer 144 viatges per Itàlia i 104 viatges a l’estranger, diuen que va fer 1.163.865 quilòmetres en els seus viatges. Entre els principals episodis del seu pontificat es troben la primera visita d'un Papa a una església luterana (Roma, 1983), la primera a una sinagoga (Roma, 1986), la Jornada mundial d'oració per la Pau (Assís, 1986). En el mateix any es produí un fet històric: Joan Pau II visità l'ortodoxa Atenes i entra a una mesquita i hi va orar, a Damasc, cosa que per primera vegada feia un Pontífex romà. En la primavera de 2000 viatjà a Terra Santa, on visità el Mont Nebo, on el profeta Moisés veié la Terra Promesa abans de morir, segons l'Antic Testament; Betlem, Jerusalem, Natzaret, i diverses localitats de Galilea. Durant aquest viatge, Joan Pau II, el primer a reconèixer el 1986 "els drets nacionals" del poble palestí i establir relacions diplomàtiques plenes amb Israel el 1994, oficià missa a la Plaça del Pessebre de Betlem, demanà perdó al Mur de les Lamentacions i al Museu de l'Holocaust de Jerusalem pels errors comesos pels cristians que perseguiren els jueus, i celebrà missa al Sant Sepulcre. Cal esmentar que també demanà perdó per les injustícies comeses pel Vaticà contra el cèlebre científic Galileo Galilei. Van quedar dos viatges pendents per la seva avançada edat i la seva malaltia: un a Rússia i un altre a la Xina. 

No tothom estava d’acord amb el que ell deia o escrivia, però tothom (creients i no creients) coincideixen en que va ser una persona clau en la història del segle XX. 

17 de maig Dia das Letras Galegas Dia d'Internet Segura Nit dels Museus

Avui coincideixen tres celebracions amb trasfons cultural: el Dias Das Letras Galegas, el Dia  d'Internet Seguras i la Nit als Museus.

El Dia das letras Galegas és una celebració instituïda el 1963 per la Real Acadèmia Gallega per a homenatjar a aquelles persones que destaquessin per la seva creació literària en idioma gallec o per la seva defensa aquesta llengua. Cada any es dedica a una personalitat diferent, escollida per la Real Acadèmia Gallega, tenint en compte que s'exigeixen almenys deu anys des de la seva mort. Des de la instauració d'aquesta celebració cultural, només el 1998 hi va haver una dedicació conjunta als poetes medievals Martín Codax, Xohán de Cangas i Mendinho, famosos per les seves cantigas. La data de celebració d'aquest esdeveniment, el 17 de maig, es va triar perquè tal dia com aquest, l’any 1863, es va publicar a Vigo el primer exemplar de l'obra Cantares Gallegos, de Rosalía de Castro, que marcaria l'inici del "Rexurdimento" o renaixement cultural del gallec. Avui és festiu a la Comunitat Autònoma de Galícia.

Avui també es celebra el Dia Internacional d'Internet Segura. Internet és una eina fantàstica però no està exempta de perills per això es fan constantment campanyes per tal de protegir la població de les males praxis (pràctiques incorrectes) que es poden amagar a la xarxa. Els Mossos d’Esquadra tenen un programa de xerrades-taller que fan a les escoles per tal d’alertar dels perills i mostrar com es poden combatre. La confiança i el diàleg dels pares amb els infants és la millor prevenció. Però els adults no estem fora de perill: estafes, virus... ens hem de prevenir. Avui és un bon dia per reflexionar sobre si nosaltres estem ben protegits i si les nostres dades estan ben protegides... i si cal obrar en conseqüència.

Aquest vespre, a la Nit dels Museus, podem visitar un munt de museus on s'hi fan activitats especials fins la una de la matinada. Més de setanta centres de Barcelona, l’Hospitalet, Badalona, Cornellà, Esplugues i Santa Coloma de Gramenet t’obren les portes: Exposicions, concerts, dansa, teatre i recitals poètics, tallers, visites comentades i activitats per a tota la família! Ens proposen sis itineraris. És una nit màgica. La Nit dels Museus és una iniciativa del Consell d’Europa en la qual participen més de quatre mil museus de quaranta països i que enguany arriba a la desena edició. Una nit en què la festa és cultura i la cultura és una festa. I si la Nit no ha estat prou llarga per gaudir de totes les propostes, no t’amoïnis: a la Nit dels Museus la segueix el Dia Internacional dels Museus: portes obertes a la majoria dels museus també el diumenge 18 de maig. Hi trobareu tota la informació a http://lanitdelsmuseus.bcn.cat/   

16 de maig 1975 Junko Tabei arriba al cim de l'Everest

En el nostre entorn occidental ara trobem dones per tot arreu (encara menys dels que alguns desitjarien). Tenen les més diverses professions des de taxistes o conductores d’autobús fins a científiques passant per caps d’empreses o per representats polítics. Però no sempre ha estat així. Dones i muntanyes n'hi ha hagut tota la vidsa però aquesta combinació fins a  finals del segle XX, inicis del XXI no es fa realitat. Avui parlarem d’una dona que va ser la primera muntanyenca en escalar l’anomenat cim del món, l’Everest, i també de dones de casa nostra que han arribat molt amunt.

Es diu Junko Tabei i va néixer el 23 de maig de 1939. És una muntanyenca japonesa va néixer en la Prefectura de Fukushima. Es va enamorar del muntanyisme quan, a l'edat de 10 anys, va ascendir el Nasu, un volcà al nord de Tòquio amb un professor. Aquesta experiència va canviar la seva vida per a sempre. Es va graduar en la "Universitat per a Dones Showa" en Literatura Anglesa on es va unir al Club de Muntanya de la Universitat i va fundar el "Club de Muntanya per a Dones: Japó" el 1969. Va gaudir del muntanyisme amb el seu marit amb qui va pujar al Mont Fuji i algunes de les muntanyes més altes de Japó. També va escalar el Cervino o Matterhorn, dels Alps Suïssos. El 1972, Tabei ja era coneguda com una de les millors escaladores de Japó.

Les expedicions a l'Everest són molt costoses i necessiten patrocinadors. El diari japonès Yomiuri Shimbun i la Televisió Japonesa van decidir enviar un equip compost només per dones a Nepal a intentar escalar l'Everest. Quinze dones inclòs Junko van ser seleccionades per a l'expedició. Després d'un dur entrenament, a principis de 1975 van viatjar a Katmandú on van contractar 9 sherpes locals. Junko va fer servir la mateixa ruta que Edmund Hillary i Tenzing Norgay de 1953 per a arribar al cim on va arribar amb el sherpa Ang Tsering, tal dia com avui, convertint-se en la primera dona que escalava l'Everest. 

Ser la primera en arribar tan amunt no la va parar, ans al contrari, la va esperonar a continuar escalant. El 1992, Tabei va ser la primera dona que va completar els Set Cims, que engloba les muntanyes més altes dels set continents.

També tenim a casa nostra noms propis femenins dins del món de l’alpinisme. L’Araceli Segarra és una alpinista i model catalana. L'any 1996 es convertí en la primera dona de Espanya a assolir el cim de l'Everest. L’Edurne Pasaban és una alpinista basca, reconeguda per ser la primera dona en coronar els catorze cims de vuit mil metres del planeta, fita que completà el 17 de maig de 2010. Impressionant....

15 de maig Sant Isidre 2011 Moviment dels Indignats

Isidre, el Llaurador o de Madrid, va ser un camperol canonitzat al segle XVII i venerat com a sant per l'Església Catòlica. Des de 1622 és el patró de la pagesia espanyola (a Catalunya i, en menor mesura al País Valencià, va substituir els patrons tradicionals, els sants Abdó i Senén i sant Galderic) i de la ciutat de Madrid. La festa se'n commemora el 15 de maig, aniversari de la mort. En l’Espanya rural era un sant molt celebrat. A la ciutat de Madrid trobem molts llocs recordant la vida del sant en aquesta vil.la.

Però el 15 de Març també és la data en la que l’any 2011 es va crear el moviment del “indignats” també conegut com el moviment del 15-M. Són una sèrie de protestes ciutadanes pacífiques que reivindiquen un canvi radical en la política espanyola i la seva societat. Els manifestant, etiquetats com a indignats, consideren que els partits polítics ni els representen ni prenen mesures pensant en l'interès de la població, i veuen que el futur que els espera és totalment incert i més difícil del que s'havien trobat les generacions anteriors.

Comparades amb la «Primavera Àrab» i el «Maig del 68», es van inicial el 15 de maig amb una convocatòria inicial a 58 ciutats d'arreu d'Espanya, dies abans de les eleccions municipals i autonòmiques espanyoles del 22 de maig. Es consideren un moviment no-violent, revolucionari i polític, tot i que apartidista (de cap partit polític), que està format per joves, gent gran i fins i tot famílies. A Madrid es van instal.lar a la Puerta del Sol i a Barcelona van ocupar amb tendes de campanya la Plaça de Catalunya. Actualment continuen treballant pels seus ideals des dels moviments veïnals i diverses associacions.

14 de maig Josefina Castellví: la catalana de l'any 2013

El Periódico de Catalunya convoca des de l’any 2000 els Premis “El català de l’any”. Han rebut aquesta distinció gent de móns molt diferents: metges, castellers, entrenadors de futbol, comunicadors, polítics, cantants, cuiners... Aquest any l’ha obtingut la tercera dona i és biòloga.

Josefina Castellví (Barcelona, 1935) va ser la primera dona en dirigir la base espanyola de l'Antàrtida. Deu anys després de jubilar-se, va tornar a l'illa de Livingston de la mà d'Albert Solé per gravar el documental 'Els records glaçats'. Científica per vocació, assegura que ha complert "tots els objectius" que s'ha proposat a la vida. Enguany, ha estat guardonada amb el premi Català de l'Any 2013.

Però com s’ha arribat a tenir tres candidats a Català de l’any? Aquest és el funcionament d’aquesta elecció que constar de tres fases.

Primera fase: Data d'inici: 16 de març | Data final: 29 de març

La primera fase és absolutament oberta: s'han de proposar candidats a Català de l'Any (vegeu condicions). Els lectors han de dir qui és per ells el català que ha fet més mèrits durant l'any 2013 i proposar-lo a través dels canals que tenen a la seva disposició: telèfon, sms o web. El dia 29 de març es tancaran les votacions de la primera fase i el dia 30 es publicaran les 10 persones escollides en funció a les bases del concurs, que són les que passaran a la següent ronda.

Segona fase: Data d'inici: 30 de març | Data final: 7 de maig

El funcionament de la segona fase és ben senzill. El dia 30 de març hi haurà 10 candidats, que es podran votar a través de telèfon, sms i web. De manera progressiva, s'aniran eliminant els menys votats fins al dia 7 de maig. El dia 8 es coneixerà qui és l'últim eliminat i, per tant, qui són els tres finalistes.

Tercera fase i cerimònia: Data d'inici: 8 de maig | Data final: 13 de maig

El dia 8 de maig es posarà en marxa el procés final per escollir el Català de l'Any. Els lectors votaran els tres finalistes pels canals habituals (telèfon, sms i web) fins al dia 13 de maig. Tot plegat culminarà en la cerimònia d'entrega del premi, el mateix dia 13, on es coneixerà l'escollit com a Català de l'Any 2013.

No es treballa pels premis però obtenir reconeixement és plaent per qui ha fet una bona feina.

12 de maig Sant Pancraç 1910 neix Dorothy Mary Crowfoot Hodgkin

Avui és Sant Pancraç. Sant Pancraç va ser un ciutadà romà convertit al cristianisme i, per no voler renunciar-hi, va ser martiritzat a Roma. S’invoca quan es necessiten diners, treball o un canvi de fortuna. A molts comerços i botigues podem trobar una imatge del sant amb una branqueta de julivert i/o amb una moneda foradada (abans hi havia la de cinquanta cèntims de pesseta que ho era) perquè proporcioni sort. Hi ha dites populars en aquest sentit: “Sant Pancraç ve amb un pa sota el braç”, “Sant Pancràç, salut i feina”, “Sant Pancràç, salut i feina pel nostre braç, i trobar qui la faci”.

Avui és també l’aniversari del naixement de Dorothy Mary Crowfoot Hodgkin una científica de quan les dones no abundaven en aquest camp. Va néixer a El Caire (avui és la capital d'Egipte però l’any 1910 formava part de l’Imperi Britànic). Va ser química i professora universitària anglesa. Va estudiar química al Somerville College de la Universitat d'Oxford i es va doctorar a la Universitat de Cambridge el 1934, on es va especialitzar en cristal.lografia, disciplina de la qual fou professora a Oxford fins que es va retirar l'any 1977. 

Hodgkin va ser pionera en la tècnica de determinació d'estructures de substàncies d'interès bioquímic mitjançant raigs X. Va convertir la insulina en el seu projecte d'investigació primària, iniciant la seva recerca l'any 1934 quan Robert Robinson li va oferir una mostra petita d'insulina cristal.lina. La difracció de raigs X a la dècada del 1930 encara no estava prou desenvolupada, per la qual cosa es va decidir a millorar la tècnica cristal.logràfica, aconseguint determinar l'estructura tridimensional de les biomolècules del colesterol l'any 1937, la penicil.lina el 1945, la vitamina B12 el 1954, la insulina el 1969, així com la de la lactoglobulina, ferritina i el virus del mosaic del tabac. 

El 1964 fou guardonada amb el Premi Nobel de Química per la determinació de l'estructura de moltes substàncies biològiques mitjançant els raigs X, convertint-se en la tercera dona en aconseguir aquest guardó després de Marie Curie i Irene Joliot-Curie.

11 de maig Sant Ponç

L’11 de maig és Sant Ponç, patró dels herbolaris, i per aquest motiu en diverses ciutats i pobles de Catalunya s’organitzen fires en les quals les herbes remeieres, la mel, els dolços, fruites en almívar i productes confitats són protagonistes. Una de les de més renom és la fira de Sant Ponç de Barcelona que es celebra al carrer de l’Hospital.

A més de les parades hi haurà altres activitats tradicionals; a la parròquia de Sant Agustí, es farà una missa solemne en honor de Sant Ponç, patró dels herbolaris i apicultors. Tot seguit, hi haurà una processó presidida per la imatge del sant. A continuació es procedeix a la benedicció d’acció de gràcies, proclamació de la pubilla i la pubilleta de la festa.

Fa segles, aquesta fira es feia a la primavera, fins que al segle XVI es va cristianitzar i es va fer coincidir amb el dia de Sant Ponç, l’11 de maig. Era costum, a la primavera, que els herbolaris portessin herbes als malalts per vendre-les-hi, ja que la medicina popular atribuïa a determinades plantes propietats curatives, especialment les collides en aquesta estació de l’any més que les collides en altres èpoques. Aquest costum va donar lloc a la Fira de Sant Ponç, que primer es va emplaçar a la plaça de Sant Miquel, després al carrer de Sant Cugat del Rec, i després a prop de l’església de l’Hospital de la Santa Creu.

Avui en dia, l’emplaçament és el carrer de l’Hospital, que per Sant Ponç s’omple de gom a gom, fins al punt que costa passar-hi. A les bandes del carrer hi ha les paradetes, on es pot trobar ruscos de mel, mel, fruites confitades com arrop, poma, pera, cireres, taronja i altres fruites exòtiques; també melmelades, mató, iogurt i formatges artesans; herbes medicinals, com camamilla, orenga, menta, sajolida, tarongina, llorer, ginesta, til.la, poniol, marialluïsa i altres productes saborosos que beneficien el cos i l’esperit en gaudeix.

També podeu trobar Fires de Sant Ponç en altres ubicacions com al Poble Sec o a Mataró.

10 de maig 1720 S'ìnicia la construcció de la Plaza Mayor de Salamanca

La Plaza Mayor de Salamanca, és un espai urbà construït com a plaça major castellana que amb el temps s'ha convertit en el centre de la vida social de la ciutat. Va començar la seva construcció tal dia com avui de 1720. Fins llavors era un descampat quatre vegades més gran i va ser construïda en estil barroc. El disseny és de l'arquitecte Alberto Churriguera (pavellons Real i de San Martín) i posteriorment continuada per altres amb poques modificacions respecte al projecte inicial. Les places majors castellanes són quadrilàters, sovint irregulars. 

El nom de " Plaza Mayor" es preveu explícitament en una Ordenança dels Reis Catòlics de 1480 com el que ha de portar el lloc d'una població amb suficient espai obert per celebrar el mercat i en el qual ha instal.lar la casa consistorial de l'Ajuntament. També se les coneixia, sobretot a Amèrica com a Plaça d’Armes", i s’utilitzava com principal punt de reunió en cas de un atac, de manera que, a més dels principals edificis públics (casa consistorial i església major) hi trobem els arsenals o guarnicions d'armes. La de Salamanca és una de les places més boniques d’Espanya. 

El 1935, va ser declarada Monument Nacional, per ser “la Plaza Mayor más decorada, proporcionada y armónica de todas las de su época”.

9 de maig Dia d'Europa

El Ministre francès d'Afers Exteriors, Robert Schuman, va fer una declaració a París el dia 9 de maig de 1950, mitjançant la qual es donà el tret de partida a la creació de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA) antecedent de la Comunitat Econòmica Europea. Per aquest motiu, el 9 de maig es commemora el Dia d'Europa. A pesar de ser l'únic dia de celebració oficial en tota la Unió Europea, a la pràctica cap dels estats membres de la Unió no organitza festivitats commemoratives d'alt nivell, com les quals es realitzen amb motiu de les festes nacionals de cada estat.

Els Estats membres: Alemanya • Àustria • Bèlgica • Bulgària • Croàcia • Dinamarca • Eslovàquia • Eslovènia • Espanya • Estònia • Finlàndia • França • Grècia • Hongria • Irlanda • Itàlia • Letònia • Lituània • Luxemburg • Malta • Països Baixos • Polònia • Portugal • Regne Unit • República Txeca • Romania • Suècia • Xipre

Candidats: Islàndia • Macedònia • Montenegro • Turquia i potencialment candidats: Albània • Bòsnia i Hercegovina• Sèrbia

La bandera d'Europa és la bandera i l'emblema de la Unió Europea (UE) i el Consell d'Europa (CdE), que també es fa servir per referir-se a l'euro o els països de l'eurozona. Consisteix en un cercle de dotze estrelles daurades sobre un camp d'atzur. L'atzur representa l'Occident i el nombre d'estrelles representa la completesa, mentre que la seva distribució en forma de cercle representa la unitat. La quantitat d'estrelles no canvia segons el nombre de membres de cada organització, car representen tots els pobles d'Europa, incloent-hi els que encara no s'han unit al procés d'integració europea.

L'himne europeu des de l'any 1972 és l'Oda a l'Alegria, escrita per Ludwig van Beethoven el 1793 sobre un text homònim de Friedrich Schiller del 1785. Aquesta peça és tradicionalment coneguda en el món coral català com a Cant de joia, per ser aquest el títol que Joan Maragall donà a la seva traducció.

El 9 de maig s'ha convertit en el símbol europeu que, juntament amb l'euro, la bandera europea i l'himne europeu, identifiquen l'entitat política de la Unió Europea. El Dia d'Europa és un símbol exclusiu de la UE, a diferència de la bandera i l'himne que són símbols de tota Europa per extensió. Això es deu al fet que la declaració Schuman va ser posterior a la creació del Consell d'Europa, d’un provenen els altres dos símbols.

8 de maig 1889 s'inventa la Coca-Cola

La Coca-Cola (popularment coneguda en anglès com a Coke) és una popular beguda de cola (això és: una beguda carbonatada dolça); produïda per The Coca-Cola Company. Es ven en botigues, restaurants i màquines subministradores en més de 200 països.

Aquesta beguda va ser anomenada Coca-Cola perquè, originalment, l'estimulant que s'hi mesclava eren fulles de coca; i era aromatitzada amb nous de cola.

És una de les marques comercials més reconeguda i estesa, present a més de 200 països, i és el refresc més venut a tots aquests països, excepte a tres. En un principi, quan va inventar-la el farmacèutic John Pemberton, fou una medecina patentada, tot i que fou adquirida posteriorment per l'empresari Asa Griggs Candler, les tàctiques de màrqueting del qual van fer de la beguda una de les més consumides del segle XX.

La companyia produeix realment un concentrat de Coca-Cola, que després ven a diverses empreses embotelladores llicenciades, les quals barregen el concentrat amb aigua filtrada i edulcorants per posteriorment, vendre i distribuir la beguda en llaunes i ampolles als comerços minoristes.

També existeixen variants de la Coca-Cola, fabricades per la mateixa empresa, com la Coca-Cola Light, la Coca-Cola sense cafeïna, Coca-Cola Cirera, Coca-Cola Vainilla, Coca-Cola Zero, entre d'altres llençades especialment com la de sabor llimona. La seva major competidora és la també nord-americana Pepsi.

7 de maig 1298 primera pedra Catedral de Barcelona 1891 primera pedra Real Academia Española 1946 es funda Sony

Avui parlem de “primeres pedres”... d’inicis de projectes...

Tal dia com avui de l’any 1298 es posava la primera pedra per a la construcció de la Catedral de Barcelona. La Catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és la catedral gòtica de Barcelona, seu de l'arquebisbat de Barcelona. La catedral es va construir durant els segles XIII al XV al mateix lloc on hi havia hagut una catedral romànica, i encara abans una de paleocristiana. La façana d'estil neogòtic, és moderna (segle XIX). L'edifici es va declarar Bé d'Interès Cultural i, des del 2 de novembre de 1929, és Monument Històric Artístic Nacional.

L’any 1891 es posa, també, la primera pedra del edifici de la Real Academia Española a Madrid. Està situat al carrer Felipe IV, 4, en el barri de Los Jerónimos. L’edifici, dissenyat per Miguel Aguado de la Sierra i construït especialment per l’Academia, va ser inaugurat l’1 d’abril de 1894 amb l’assistència de S.M. el Rei Alfonso XIII i de la seva mare, la Reina Regent, Dª María Cristina de Habsburgo-Lorena. La institució, però, és anterior. Fou fundada el 1713 per iniciativa de l’il.lustrat Juan Manuel Fernández Pacheco, marquès de Villena i duc d’Escalona, a imitació de la Academia Francesa. Al any següent, el rei Felipe V va aprovar la seva constitució i la va col.locar sota la seva protecció. La funció principal de la Reial Academia és la regularització lingüística del castellà i es fa principalment a través de dos documents: el diccionari i la gramàtica.

L’any 1946 es fa fundar Sony, o Sony Corporation amb 20 empleats. Avui és un referent com a empresa tecnològica de primera línia. És una multinacional japonesa amb seu a Kōnan Minato, Tokyo. Fabrica el que es coneix com electrònica de consum (àudio, vídeo, computació, fotografia, videojocs, telefonia mòbil...) Darrerament ha venut la divisió de televisors i d’ordinadors personals. No ha estat una història fàcil però cal destacar la gran tenacitat i la força emprenedora que els permetia continuar després del fracàs i intentar-ho d’una altra manera. La innovació ha estat un dels seus punts forts. Així van tenir grans èxits: El 1955 Sony va desenvolupar la primera ràdio de transistors del món, el que li va valer l'acceptació en el mercat d'EUA. Això va ser seguit per altres productes com el televisor Trinitron a colors (1968). El Betamax aparegut a mitjan els 70's, va anar un concepte de Ibuka, que es va convertir en un èxit, però que a poc a poc va perdre el seu domini del mercat a les mans del format VHS, liderat per JVC. Aquesta situació es va produir davant la negativa de Sony de compartir l'ús del seu format amb altres companyies. Per aquesta raó, la majoria de fabricants van adoptar el format VHS. Altres grans èxits de Sony són: l'estèreo personal Walkman (1979), l'audilector de CD (1982), la Betacam per a usos de transmissió professional (1982), el Micro Floppy (1983), la càmera de vídeo Handycam (1985), el MiniDisc (1993), la PlayStation (1994), la videolectora DVD (1997) i el Memory Stick (1998).

6 de maig 1889 s'acaba la Torre Eiffel 1994 inauguració de l'Eurotunnel

Avui parlem d’enginyeria: d'un monument emblemàtic i d'una gran construcció.

Tal dia com avui de 1889 s’acaba la construcció de la Torre Eiffel, a Paris. va ser erigida amb motiu de l'Exposició Universal celebrada a París (França) l'any 1889. Va suposar una fita decisiva en la construcció en ferro. L'enginyer francès Alexandre Gustave Eiffel va projectar aquesta impressionant estructura reticulada de ferro colat.

Quan va ser construïda era el monument més alt del món, amb 300 metres d'altura (si se suma l'antena de ràdio que es troba a la part superior, la seva alçada és de 324 metres). Quan la van construir, la torre pesava al voltant de 7.300 tones, si bé avui dia es calcula el seu pes en més de 10.000 t (a causa del museu, restaurants, magatzems i botigues que alberga). Estava previst que la torre arribés als 350 metres, però els veïns es van alarmar per l'amenaça que un edifici tan alt pogués caure, i es van manifestar provocant un canvi de plans.

Els 24 últims metres corresponen a una antena de ràdio que va ser afegida molt de temps després. Segons la temperatura ambiental, la cúspide de la Torre Eiffel pot acostar-se o allunyar-se del sòl uns vuit centímetres, a causa de la dilatació tèrmica del metall. D'acord al lloc web oficial del monument, per a arribar al cim cal pujar 1.665 graons (i no 1.792, nombre que alguns prenen, per cert en al.lusió a l'any de la instauració de la Primera República Francesa).

Entre 1889 i l'any 2004, la Torre Eiffel va rebre més de 200 milions de visitants provinents de la mateixa França i d'arreu del món. La Torre Eiffel és el lloc més visitat del planeta.

L’any 1994 la reina Isabel II del Regne Unit i el president francès François Mitterrand van inaugurar l’Eurotunnel. túnel que creua el Canal de la Mànega, unint França amb Anglaterra. És una important infraestructura del transport internacional. La seva travessia dura aproximadament 35 minuts entre Calais/Coquelles (França) i Folkestone (Regne Unit). 

Té una longitud de 50 km, 39 d'ells submarins, sent així el túnel submarí més llarg del món, amb una profunditat mitjana de 40 metres. Està format per tres galeries:

Dos túnels de 7,6 m de diàmetre reservats per al transport ferroviari, un d'anada i un altre de tornada.

Una galeria de serveis de 4,8 m, preparada per a la circulació de vehicles elèctrics.

Aquestes tres galeries estan unides cada 375 metres per altres galeries transversals d'auxili i manteniment, que permet que hagi un corrent d'aire per a disminuir la pressió, evitant així la propagació del fum en cas d'incendi, així com la resistència aerodinàmica al pas dels trens que circulen a 140 km/h.

L’Eurotunnel és una infraestructura essencial per connectar el Regne Unit a Europa. L’any 2007 van assolir el màxim pas de camions de gran tonatge amb gairebé un milió cinc-cents mil transports. No ha tingut l’ús que s’esperava en el seu disseny i el seu cost va ser molt més alt que el que es va projectar d’inici però acumula una quantitat de trasllats més que considerable. 

5 de maig 2013 mor Constantino Romero

Quan parlem de “La Veu” pensem en Frank Sinatra, en la veu en of que acompanyava a la Lloll Beltran quan ens presentava “el vídeo”, en el programa de tele “La Voz” on els concursants fan audicions a cegues perquè l’aspecte no pesi i resti només l’atribut auditiu... però l’any passat es va apagar una veu més propera, una veu excepcional d'un professional excepcional: Constantino Romero.

La matinada del 5 de maig del 2013, el locutor, actor, doblador i presentador de televisió Constantino Romero moria a Barcelona a causa d'una malaltia neurològica. Romero, nascut a Albacete el 29 de maig del 1947, va destacar per la seva veu potent. Es va iniciar en el món de la ràdio i l'any 1985 va fer el salt a la televisió, on es va fer molt popular amb els programes "El tiempo es oro" i "La parodia nacional". També va ser la veu dels Jocs Olímpics de Barcelona 92. Romero va anunciar la seva jubilació el 12 de desembre del 2012 a través del seu compte de Twitter amb una piulada que deia: "Gràcies per l'afecte. Han estat 47 anys de feina. I tota una vida. Ràdio, televisió, teatre, doblatge. Ha valgut la pena. Una abraçada. That's all folks!". Romero va rebre els premis Antena de Oro el 1999 i dos TP d'Or com a millor presentador de televisió el 1996 a "La parodia nacional" i el 1999 per "Alta Tensión", a més va estar nominat al 1991 a la mateixa categoria per “El tiempo es oro”.

En la seva faceta com a actor de doblatge estava considerat com un dels professionals més prestigiosos de l'Estat Espanyol. Entre els seus treballs més coneguts hi ha els doblatges d'actors com Clint Eastwood, Arnold Schwarzenegger o Roger Moore, tant en català com en castellà. Destacable és el seu treball donant veu a Darth Vader o al rei Mufasa, de The Lion King o el Jutge Frollo d'El geperut de Notre-Dame de Walt Disney, així com la veu del replicant Roy Batty de Blade Runner amb frases mítiques de la història del cinema: com el “Luke, yo soy tu padre” de Darth Vader, “Sayonara, baby” de Schwarzenegger o “Bond, James Bond” de Roger Moore...

Com a actor va representar al personatge de Vázquez Montalbán, Pepe Carvalho, a la seva adaptació televisiva. També s'ha dedicat al teatre, especialment al musical. Hi va debutar el 1986 amb "La botiga dels horrors" amb molt d’èxit i va participar en diferents peces destacant l’any 1995 en un sensacional “Sweenny Tood” de Stephen Sondheim.

Era un personatge molt popular i proper. Una persona que sempre va saber estar al seu lloc i mai va protagonitzar escàndols ni va voler que la seva vida deixes de ser privada. Un gran professional exigent amb la seva feina. Va treballar el seu do i va aconseguir el reconeixement dels companys i del públic. L’any passat es va apagar una veu i un somriure que quedarà per sempre en el record.

4 de maig 1675 creació de l'Observatori Reial de Greenwich

Tal dia com avui de l’any 1675 el rei Carles II d'Anglaterra va ordenar la construcció de l’Observatori de Greenwich, localitzat a la ciutat de Greenwich, en un suburbi de Londres. El seu nom oficial seria l'Observatori Reial de Greenwich. És un observatori astronòmic, que s'hauria de dedicar a la "diligència i cura més exacta amb la rectificació de les taules dels moviments del cels i els llocs dels estels fixos per tal de trobar la molt desitjada longitud dels llocs per a perfeccionar l'art de la navegació", a fer un planell del cel, dels estels.

Es va ordenar la seva construcció i el 10 d’agost de 1675 es va posar la primera pedra però no es va dotar del pressupost suficient i el primer director, John Flamsteed, va haver de pagar els primers telescopis de la seva butxaca.

Des d’aquest observatori es feia també la medició del temps tenint com a referència el moviment de translació de la terra. Això , però va quedar obsolet quan va ser necessària més precisió i es va veure que hi havia factors com les marees que afectaven a la translació i que no era un valor constant. 

A causa de la contaminació ambiental de la ciutat de Londres així com la il.luminació nocturna que dificultaven les observacions del cel, es traslladà al Castell d'Herstmonceux, tot i que encara es continua prenent com a origen dels meridians l'emplaçament original de l'observatori. El meridià zero o base continua sent el de Greenwich i a partir d’ell es mesura la longitud de la terra des de 1888 i s’estableixen els fusos horaris. (Paris va voler imposar el meridià de Paris i el va fer servir durant un temps però la final va haver d’abandonar-lo en benefici del de Greenwich.) 

En l'actualitat és un museu d'eines i artefactes de navegació, d'astronomia i rellotgeria, entre els quals, els cronòmetres H1 a l'H4 de John Harrison. El febrer del 2005, l'observatori ha començat a ser remodelat amb un nou planetari, galeries d'exposició suplementàries i equip educatiu.

3 de maig 1962 inici de la televisió per satèl.lit

Avui la tele és un element imprescindible a les cases. Però no és un element estàtic, continua evolucionant. Vam passar d’aquells mobles i aquelles grans caixes a pantalles extraplanes. Avui ja no necessitem l’aparell televisor per a veure continguts televisius; els podem veure al mòbil, a la tablet, a l’ordinador... Però anem a pams... avui recordem un fet històric l’inici de les emissions de televisió per satèl.lit.

La televisió per satèl.lit és un mètode de transmissió televisiva consistent en fer rebotar en un satèl.lit de comunicacions un senyal de televisió emès des d'un punt de la Terra, de manera que aquest pugui arribar a altres parts del planeta. D'aquesta manera és possible la difusió de senyal televisiu a zones molt àmplies, independentment de les seves condicions orogràfiques.

Actualment trobem tres tipus de televisió per satèl.lit: Recepció directa per al teleespectador (DBS), recepció per a les capçaleres de televisió per cable (per a la seva posterior redistribució) i serveis entre afiliats de televisió local.

Però aquesta història va començar amb la posada en òrbita del primer satèl.lit de la Unió Soviètica, l'any 1957, anomenat Spútnik 1. Des de aquell moment s’han llançat milers d'aquests artefactes per a tot tipus de finalitats. Un dels seus usos més estesos és el de les telecomunicacions, el qual ha permès la difusió de senyals de televisió oferint una cobertura pràcticament total per a zones molt àmplies de terreny. Des del llançament del primer satèl.lit han anat sorgint diversos esdeveniments importants des del punt de la televisió per satèl.lit, com ara l'emissió del primer senyal de televisió, l'any 1962, utilitzant el satèl.lit Telstar 1 o el llançament del primer satèl.lit de difusió directa (DBS), l'Ekran, pensat per a la recepció de senyal de televisió a casa, l'any 1976. 

L'ús de satèl.lits de comunicacions s'ha estès fins al punt que existeixen en l'actualitat més de 300 satèl.lits de comunicacions en òrbita geostacionària, emetent senyals de televisió arreu del món. Les telecomunicacions són un camp de treball i investigació molt potent en aquest inici del segle XXI.

2 de maig Dia de la Comunitat de Madrid 2001 Joan Pau II viatja a Grecia

Avui hi ha gent que fa festa però no és festiu en el calendari laboral (que és el que marca els festius). Hi ha festius per tot l’estat, per comunitats autònomes i per localitats (ciutats o pobles). Fem pont, quan ajuntem dos dies festiu separats per un dia laborable i el convertim en festiu.

Avui, 2 de maig, es celebra el Dia de la Comunitat de Madrid. Amb ella, es commemora l'aixecament del 2 de maig de 1808, en què el poble madrileny es va aixecar en armes per rebel.lar-se contra l'ocupació francesa de Madrid i per expulsar l’exèrcit que estava ocupant gran part de la Península Ibèrica. Aquest esdeveniment, va ser el primer de la Guerra del Francès (Guerra de la Independència).

Tal dia com avui del 2001 el Papa Joan Pau II va ser protagonista d’una visita a Grècia en la qual va demanar perdó als fidels ortodoxes pels abusos comesos per l’Església Catòlica. Ha estat un fet que s’ha repetit en diferents ocasions i amb diferents col.lectius. L’església, formada per persones, no sempre ha actuat correctament i per tant demanar perdó és una primera part, però no la única, després cal rectificar i actuar correctament. Aquesta setmana es van trobar de nou a la Plaça de Sant Pere del Vaticà, davant de milers de creients de tot el món, el Papa actual, Francesc I i el Papa emèrit, Benet XVI per la cerimònia de canonització de Joan XXIII i Joan Pau II. L’església catòlica té dos nous Sants.   

1 de maig Dia del Treball 1939 neix Batman 1963 neix Màrius Serra 1995 s'inaugura Port Aventura

Avui és festa i per remarcar la diferència entre oci i negoci avui ens dedicarem a passatems ben ociosos, tractarem temes festius... 

El Dia del Treball és la festa reivindicativa del moviment obrer mundial. És una de les festes civils que tenim en el nostre calendari. La majoria de les nostres festes tenen arrel religiosa i només la Diada de Catalunya, la Constitució i el Dia del Treball són festes civils.

L’any 1939 va aparèixer per primera vegada un famós personatge de còmic: Batman, de Bill Finguer. Va ser en el número 27 de la revista Detective Comics de Bob Kane. La identitat secreta de Batman és Bruce Wayne, un multimilionari industrial i filantrop. Quan era petit va presenciar la mort dels seus pares i això el va portar a entrenar-se física i mentalment per lluitar contra el crim disfressat de rat penat. A diferencia d’altres superherois ell no té superpoders, ell fa servir la intel.ligència, la tecnologia, la ciència i l’entrenament físic. Ha passat del paer a la gran pantalla. Com a curiositat podem ressaltar que en una de les pel.lícules de Batman es va haver de modificar el guió perquè entre el rodatge i la producció va haver-hi l’atemptat a les Torres Bessones de Nova York i part de l’acció transcorria i amb encert van evitar que apareixessin al film.

Un segon tema festiu. Avui és l’aniversari de Màrius Serra, va néixer l’any 1963. És un escriptor, periodista, autor de mots encreuats, traductor de l'anglès i enigmista català, llicenciat en filologia anglesa per la Universitat de Barcelona. Col.labora en diferents publicacions i programes i és molt conegut pels seus anagrames i enigmes. A TV3 al programa Divendres fa difusió de les varietats locals del català a través de les paraules que s’utilitzen en el poble, ciutat o vila que visiten cada setmana. 

Tercer tema festiu. Tal dia com avui de l’any 1995 es va inaugurar oficialment el parc temàtic Port Aventura. Ja en fa una colla d’anys i en l’actualitat rep uns 4 milions de visitants a l'any.   Forma part d’un complex turístic format també per un parc aquàtic (PortAventura Aquatic Park), quatre hotels tematitzats, un Beach Club i tres camps de golf (PortAventura Golf). Està dividit en sis grans zones temàtiques: Mediterrània, Polinèsia, Xina, Mèxic, Far West i Sésamo Aventura. 

Que pugueu gaudir d’aquest dia de festa i del pont... els que el pugueu fer...