4 de febrer Dia Mundial contra el Càncer

 

En 2020, gairebé 10 milions de persones van morir de càncer. Aquesta xifra va superar les morts per VIH/SIDA, malària i tuberculosi en conjunt. Per a l'any 2040, els experts estimen que la quantitat de morts per càncer s'elevarà a 16,5 milions. Si no actuem.

A Amèrica, el càncer és la segona causa de mort. S'estima que 4 milions de persones van ser diagnosticades en 2020 i 1,4 milions van morir per aquesta malaltia. Aproximadament, el 57% dels nous casos de càncer i el 47% de les morts ocorren en persones de 69 anys d'edat o més joves, quan es troben en el millor de les seves vides.

Els tipus de càncer diagnosticats amb major freqüència entre els homes són: pròstata (21,7%), pulmó (8,9%), colorectal (7,8%), bufeta (4,5%) i melanoma de la pell (3,4%). Entre les dones, els tipus de càncer amb major incidència són: mama (25,4%), pulmó (8,5%), colorectal (7,9%), tiroides (5%) i cervicouterí (3,8%).

Els tipus de càncer que van causar més morts entre els homes són: pulmó (18%), pròstata (11,1%), colorectal (9,4%), fetge (6,1%) i estómac (5,6%). En les dones són: mama (13,2%), pulmó (12,3%) colorectal (7%), cervicouterí (5,3% ) i ovari (3,9%).

(crec que aquestes dades corresponen al continent americà on hi ha moltes desigualtats sanitàries, no al nostre entorn més immediat. A més, els hospitals de Barcelona donen un servei de primera línia amb uns protocols que permeten un tractament personalitzat i amb uns equips extraordinaris.)

Però gràcies als esforços en investigació i assistència, la paraula càncer ja no és sinònim de mort. Si té un bon cognom, es poden fer moltes coses (quimio, intervenció, ràdio...) i pot desaparèixer o cronificar-se. Aquest dia serveix per visibilitzar i conscienciar la necessitat de seguir invertint en investigació que milloraran les propostes actuals.

La càrrega del càncer es pot reduir mitjançant mitjançant la implementació d'estratègies basades en l'evidència per a la seva prevenció, detecció precoç, tractament i també per a millorar l'accés a les cures pal·liatives. Els factors de risc modificables més comuns per al càncer, són compartits amb els d'altres malalties no transmissibles, i inclouen:

- el consum de tabac

- baixa ingesta de fruites i verdures

- l'ús nociu d'alcohol

- manca d'activitat física

Alguns dels factors de risc específics per a càncer inclouen les infeccions cròniques del virus del papil·loma humà (VPH) -per a càncer cervicouterí-, hepatitis B i C - per a càncer de fetge- i H. pylori -per a càncer d'estómac.

S'estima que del 30 al 40 per cent dels càncers es poden prevenir en reduir l'exposició a aquests factors de risc. Les polítiques de salut pública es poden implementar per a recolzar l'elecció individual d'estils de vida saludables, convertint-les en l'opció més fàcil. Molts altres tipus de càncer, especialment el cervicouterí el de mama i el càncer colorectal, poden detectar-se i tractar-se eficaçment a través de programes organitzats de detecció precoç lligats a un l'accés al tractament oportú.

La OPS/OMS treballa amb els països membres en diferents aspectes relacionats amb la prevenció i control del càncer.

Actualment, més de la meitat (65%) de les morts per càncer succeeixen en les parts del món menys desenvolupades. Fins i tot si viu en un país d'alts ingressos, hi ha desigualtat entre les comunitats de menors ingressos, indígenes, immigrants, refugiats i rurals.

L'accés igualitari a la prevenció, el diagnòstic, el tractament i la cura del càncer pot salvar vides.

Cada càncer té un color diferent en el llaç que l'identifica i el rosa fort els engloba tots. 

11 d'octubre 1966 Neix Pau Donés

 

Avui recordem un artista que estimava i valorava la vida però que va acabar el seu camí entre nosaltres molt aviat, massa aviat.

Tal dia com avui de l’any 1966 va néixer  a Barcelona, a la Clínica Sagrada Família, Pau Donés.  Compositor, cantant i guitarrista català, membre del grup musical Jarabe de Palo. Va començar el seu camí en el món de la música amb només 12 anys, edat en la qual va tenir la seva primera guitarra. Amb el temps va formar Jarabe de Palo, grup que va començar a ser conegut en la tardor de 1996. El seu primer tema, "La Flaca", es va fer famós gràcies a un espot publicitari de la marca Ducados, de tabac, per a la campanya publicitària de "Carácter Latino". L'èxit del grup va néixer després de la campanya d'aquest espot, en plena primavera de 1997 i després es va consolidar com uns dels grups de més èxit a Espanya i amb una àmplia discografia. L'any 2015, mentre vivia a Betlan, a la Val d'Aran, va anunciar que l'havien operat d'un càncer de colon i que li havien tret mig còlon (el 24 d'agost) i mig fetge (el 18 de setembre), i va haver de cancel·lar els concerts de la gira que hi havia programada. Tot i així, el desembre d'aquell any va fer dos concerts benèfics a la sala Luz de Gas de Barcelona amb el títol "Jarabe contra el cáncer", per tal de recaptar diners per a la investigació científica relacionada amb el càncer colorectal. El 4 d'abril de 2016 va anunciar a Facebook que ja estava net de càncer, però a principis del 2017 va patir una metàstasi al fetge; malgrat tot, no va deixar de banda els seus projectes personals i va seguir endavant amb una gira, un nou disc (50 palos) i la seva biografia. L'octubre de 2018 va anunciar que deixaria tant els escenaris com la composició musical a partir de gener del 2019, i al novembre va dir que, després de 20 anys connectat a la música, acabaria amb un concert a Tarragona. Finalment, després de dos concerts solidaris al desembre al Luz de Gas per recaptar fons per a la lluita contra el càncer, Jarabe y amigos contra el cáncer, va fer el concert de comiat a la Tarraco Arena Plaça, clausurant la gira "Adiós pero hasta luego. Muchas gracias por todo", que l'havia dut per una vintena de ciutats. En un vídeo de l'1 de gener de 2019 es va acomiadar dient que tornaria, i també va esborrar els seus perfils a les xarxes socials. Es va instal·lar a Califòrnia (EUA) i es va centrar en fer de pare de la seva filla Sara, duent una vida més tranquil·la, ja que "estava una mica cremat" de l'anterior. El desembre de 2019 va tornar temporalment als escenaris amb la seva banda per a fer un parell de concerts solidaris a Luz de Gas amb una vintena de músics convidats, dels quals se'n va destinar la recaptació de taquilla a la investigació de l'Institut d'Oncologia de la Vall d'Hebron. Durant el confinament a causa de la pandèmia de covid-19, va dedicar, des del seu balcó, una cançó als professionals de la salut, a qui va anomenar "ángeles que visten de blanco". Durant tota la seva malaltia sempre ha tingut paraules d’agraïment pel personal sanitari. Ha estat un personatge públic que ha visibilitzat una malaltia que té alts i baixos, moments molt durs i moments molt plàcids. Tots vam poder veure el seu vídeo amb la seva darrera cançó quan estava ja amb l’energia molt justeta. 

Ara tenim un documental del Jordi Évole que es diu “Eso que tú me das” amb la seva darrera conversa amb Pau Donés. Com sempre, traspua pau alegria i vitalitat malgrat ser la darrera. Va trucar al Jordi Évole i li va dir em queden una o dues setmanes però vull parlar amb tu. I aquí tenim el seu testament vital. Val la pena viure fins i tot aquests darrers dies. Si un dia t’aixeques ennuvolat, despeja’t! Res és tan important per no viure. Va morir el 9 de juny de 2020 als 53 anys, a conseqüència del càncer diagnosticat l'1 de setembre del 2015. Però com molts, sempre estarà amb nosaltres. A.C.S. (al cel sia)

Suggeriment: Podríem aprofitar per escoltar de nou o conéixer les seves cançons. Quan el Jordi Ébole feia de “follonero” en el programa de l’Andreu Buenafuente li va dir que “tot sonava igual”, quan l’Ebole va començar un nou programa en Pau, amistosament, li va tornar i li va dir “serà lo de sempre?”. Es van fer bons amics...

 

 

19 Dia Mundial contra el Càncer de Mama

Avui és el Dia Mundial contra el Càncer de Mama.

Cada any, el 19 d'octubre se celebra el Dia Contra el Càncer de Mama com a recordatori del compromís de tota la societat en la lluita contra el càncer de mama.

Com cada any, l'Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC) suma les seves forces per fer front al càncer de mama, una malaltia de la qual es diagnostiquen cada any uns 25.000 casos nous (Dades del càncer de mama a Espanya 2016).però que afecta a més de 63.000 persones. El càncer de mama és el tumor més freqüent en les dones occidentals.

El càncer de mama es diagnostica, en un 99%, en dones. La supervivència per càncer de mama ha millorat notablement en els darrers 20 anys (anualment s'incrementa la supervivència per aquest tumor un 1,4%). Cada any disposem de més informació per diagnosticar precoçment i tractar el càncer de mama, el que ha permès que la supervivència global als 5 anys del diagnòstic d'aquest tumor sigui del 82,8% al nostre país (Eurocare-4), per sobre de la mitjana europea i similar als països amb les millors xifres de supervivència.

És un càncer en el que una major conscienciació social sobre la seva detecció precoç i la reducció del risc de desenvolupar-lo, així com un major esforç en investigació, han aconseguit que sigui un dels tumors amb millor pronòstic i majors índexs de supervivència i cronificació.

Però malgrat les bones notícies aquesta paraula segueix sent una “paraulota”. El dia que el doctor et diu que cal posar-se ràpidament a fer proves perquè al càncer que pateixes cal posar-li cognom... et quedes corpresa... però després de l’ensurt inicial... la meva experiència personal va ser anar per feina. Ara ja en fa gairebé dos anys i mig d’aquell dimecres 30 d’abril  però el recordo com si fos ara. És tota una experiència.

Però per sobre tot avui voldria agraïr a tot el personal que té relació amb els malalts de càncer: metges, infermeres, administratius... que aconsegueixen fer més fàcil aquest temps difícil per definició. I a tots els investigadors passats, presents i futurs que fan que els tractaments hagin millorat molt i el que milloraran... això esperem!

Si voleu més informació consulteu la web del aecc.es, Si us han detectat no escolteu a ningú més que al vostre metge, molta gent té bona voluntat però nomès l'equip mèdic sap què fer, quan fer i com fer. Ens cal un acte de fe però val la pena!

11 d'octubre 1963 neix Jordi Villacampa 1966 neix Pau Donés 2013 mor María de Villota

Avui els nostres protagonistes pertanyen al món del basquet, de la música i del motor però tenen un punt de connexió: l'amor a la vida i la gran resiliència en les dificultats.

Jordi Villacampa i Amorós va néixer a Reus l’11 d'octubre de 1963. És un destacat exjugador de bàsquet al Club Joventut de Badalona durant les dècades de 1980 i 90 i president del mateix club des de 1999. Com a jugador passà 21 anys en el mateix equip. Mesurava 1,96 metres i jugava a la posició d'aler. Destacava per la seva velocitat i bon tir exterior, cosa que el convertí en un dels millors alers europeus. Debutà amb el primer equip de la penya el 1980 amb només 16 anys i s'hi mantingué fins a la seva retirada el 1997 amb 35. El Joventut sempre ha tingut bons tiradors. Entre ells Jordi Villacampa, pel seu compromís amb l'entitat i per la seva gran elegància en el joc. Durant tots aquests anys va guanyar una Copa d'Europa, a més de dues lligues ACB, entre altres títols que conformen un brillant palmarès. Fou internacional amb Espanya (debutà el 1984), amb la qual participà en totes les grans competicions internacionals del moment: 2 Jocs Olímpics (Seül'88, Barcelona'92), 3 Mundials (1986, 1990, 1994), 4 Europeus (1985, 1987, 1991, 1993). Té el rècord d'anotació en un partit de la selecció amb 48 punts (contra Veneçuela l'agost de 1990). El millor resultat fou la medalla de bronze a l'Europeu de Roma'91. La seva samarreta, amb el número 8, fou retirada el 22 de desembre del 1998 al pavelló de la Penya. Integrant de la Selecció Europea en diverses ocasions. Va ser president del seu club de tota la vida, el Club Joventut de Badalona, la seva presidència va començar el 1999 i va acabar el 30 de juny de 2013, però decidí acceptar una oferta del club per seguir, en principi, fins al 2016.

Pau Donés i Cirera va néixer en un petit poble de la Franja de Ponent, a l’Aragó, a Montanui l’11 d'octubre de 1966. Només hi havia 300 habitants. Però fins i tot dels poblets petits en surt gent amb ganes de fer coses que siguin reconegudes. En Pau és músic: vocalista, guitarrista i compositor en castellà del grup musical Jarabe de Palo. El músic ribagorçà, resident ara a Berlín, va començar el seu camí amb només 12 anys, edat en la qual va tenir la seva primera guitarra. Als 15 anys, amb el seu germà Marc, que tocava la bateria, forma el seu primer grup, J. & Co. Band, i més tard, Dentaduras Postizas. Compaginava d’aquesta manera concerts en locals nocturns de Barcelona amb el seu treball en una agència de publicitat. Amb els diners que treu de treballar a l’agència publicitària, adquireix el seu primer equip, format per una gravadora, un sintetitzador, una taula de mescles i una guitarra elèctrica Fender Stratocaster. Amb aquests mitjans enregistra els seus primers temes. El temps passa i forma Jarabe de Palo, grup que comença a ser conegut en la tardor de 1996. El seu primer tema, "La Flaca", es fa famós gràcies a un espot publicitari de la marca Ducados per a la campanya publicitària de caràcter Llatí, i quina va ser la sorpresa del públic quan van descobrir que darrere de la cançó hi havia un nou grup anomenat Jarabe de Palo i que era molt més que una sola cançó. L’èxit del grup neix després de la campanya de l’espot en plena primavera de 1997 i després es consolida com uns dels grup d’èxit a nivell nacional i amb una àmplia discografia. Al 2014 li detecten un càncer però ell para la gira i es posa en mans dels metges. Aconsegueixen eliminar el càncer i sempre que pot agraeix als metges i a tot l’equip sanitari el seu bon treball. És un dels artistes que ha volgut normalitzar la seva situació i ajudar a que la paraula càncer deixi de ser una paraulota terrible sinònim de mort. En el segle XXI la investigació ha fet que en molts casos no sigui així.

No solc fer servir la data de la mort per recordar a les persones. Però en el cas de Maria de Villota no puc passar per alt el somriure amb el que va marxar molt jove després d’un accident molt greu en el que va perdre la visió d’un ull. No va ser fàcil que aquella joveneta arribés a ser pilot de cotxes de carreres. Maria va començar en el món del motor el 1996, amb 16 anys, en el kàrting. Pràcticament tota la seva vida va estar influïda pel seu pare Emilio de Villota, pilot de Fórmula 1, i fins i tot pel seu germà Emilio de Villota, jr., que la va acompanyar en els seus primers passos en el món dels karts. Va debutar en la categoria de monoplaces l'any 2000, a la Fórmula Castrol, gràcies a Movistar. Després de passar dos anys en aquesta categoria va anar a competir al Campionat d'Espanya de Fórmula 3, de la mà del seu pare. Durant la temporada 2012 de Fórmula 1, María de Villota va ser provadora de l'equip rus Marussia, després d'adquirir la seva plaça en l'equip, tot i que no disposava de la superlicencia necessària per poder competir en la Fórmula 1, motiu pel qual amb Marussia només va córrer amb un cotxe a València per malaltia de Timo Glock. El 3 de juliol 2012 va patir un greu accident a l'aeròdrom de Duxford (Cambridgeshire, Regne Unit) mentre realitzava unes proves d'aerodinàmica per al seu equip. La seva vida va arribar a córrer seriós perill, però després d'una ràpida intervenció dels serveis d'urgència i diverses intervencions quirúrgiques seu estat va passar de molt greu a greu. Va morir l’octubre del 2013  per causes naturals relacionades amb l’accident, el dia que anava a presentar el seu llibre a Sevilla: “La vida es un regalo”. Va ser un exemple de superació. 

19 d'octubre Dia Mundial contra el Càncer de Mama

Avui és el Dia Mundial contra el Càncer de Mama.

Com cada any, l'Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC) suma les seves forces per fer front al càncer de mama, una malaltia de la qual es diagnostiquen cada any uns 25.000 casos nous però que afecta a més de 63.000 persones. Els afectats per aquest tipus de tumor, pacients i familiars, són el centre d'una campanya que ha volgut posar el focus en les necessitats d'aquelles persones que, sense tenir el tumor, també passen per la malaltia.

El càncer de mama es diagnostica, en un 99%, en dones i té una supervivència propera al 85%. Malgrat que cada any hi ha una incidència més gran, s'estima que aquest any 2015 més de 26.000 persones seran diagnosticades per càncer de mama, la supervivència augmenta un 1,4% cada any i la seva taxa se situa prop del 85%. És, així mateix, un càncer paradigmàtic ja que una major conscienciació social sobre la seva detecció precoç i la reducció del risc de desenvolupar-lo, així com un major esforç en investigació, han aconseguit que sigui un dels tumors amb millor pronòstic i majors índexs de supervivència i cronificació.

Però malgrat les bones notícies aquesta paraula segueix sent una “paraulota”. 

El dia que el doctor et diu que cal posar-se ràpidament a fer proves perquè al càncer que pateixes cal posar-li cognom... et quedes corpresa ... però després de l’ensurt inicial... la meva experiència personal va ser anar per feina. Ara ja en fa gairebé un any i mig d’aquell dimecres 30 d’abril  però el recordo com si fos ara. És tota una experiència.

Però per sobre tot avui voldria agrair a tot el personal que té relació amb els malalts de càncer: metges, infermeres, administratius... que aconsegueixen fer més fàcil aquest temps difícil per definició. I a tots els investigadors passats, presents i futurs que fan que els tractaments hagin millorat molt i que millorin encara més... això esperem!

11 d'octubre 1963 neix Jordi Villacampa 1966 Neix Pau Donés 2013 mor Maria de Villota

Els nostres protagonistes d’avui són esportistes i artistes. Tots ells han deixat una petjada inesborrable en el camp en el que s’han mogut.

Jordi Villacampa i Amorós va néixer a Reus l’11 d'octubre de 1963. És un destacat exjugador de bàsquet al Club Joventut de Badalona durant les dècades de 1980 i 90 i president del mateix club des de 1999. Com a jugador passà 21 anys en el mateix equip. Mesurava 1,96 metres i jugava a la posició d'aler. Destacava per la seva velocitat i bon tir exterior, cosa que el convertí en un dels millors alers europeus. Debutà amb el primer equip de la penya el 1980 amb només 16 anys i s'hi mantingué fins a la seva retirada el 1997 amb 35. El Joventut sempre ha tingut bons tiradors. Entre ells Jordi Villacampa, pel seu compromís amb l'entitat i per la seva gran elegància en el joc. Durant tots aquests anys va guanyar una Copa d'Europa, a més de dues lligues ACB, entre altres títols que conformen un brillant palmarès. Fou internacional amb Espanya (debutà el 1984), amb la qual participà en totes les grans competicions internacionals del moment: 2 Jocs Olímpics (Seül'88, Barcelona'92), 3 Mundials (1986, 1990, 1994), 4 Europeus (1985, 1987, 1991, 1993). Té el rècord d'anotació en un partit de la selecció amb 48 punts (contra Veneçuela l'agost de 1990). El millor resultat fou la medalla de bronze a l'Europeu de Roma'91. La seva samarreta, amb el número 8, fou retirada el 22 de desembre del 1998 al pavelló de la Penya. Integrant de la Selecció Europea en diverses ocasions. Va ser president del seu club de tota la vida, el Club Joventut de Badalona, la seva presidència va començar el 1999 i va acabar el 25 d'abril de 2017.

Pau Donés i Cirera va néixer en un petit poble de la Franja de Ponent, a l’Aragó, a Montanui l’11 d'octubre de 1966. Només hi havia 300 habitants. Però fins i tot dels poblets petits en surt gent amb ganes de fer coses que siguin reconegudes. En Pau és músic: vocalista, guitarrista i compositor en castellà del grup musical Jarabe de Palo. El músic ribagorçà, resident ara a Berlín, va començar el seu camí amb només 12 anys, edat en la qual va tenir la seva primera guitarra. Als 15 anys, amb el seu germà Marc, que tocava la bateria, forma el seu primer grup, J. & Co. Band, i més tard, Dentaduras Postizas. Compaginava d’aquesta manera concerts en locals nocturns de Barcelona amb el seu treball en una agència de publicitat. Amb els diners que treu de treballar a l’agència publicitària, adquireix el seu primer equip, format per una gravadora, un sintetitzador, una taula de mescles i una guitarra elèctrica Fender Stratocaster. Amb aquests mitjans enregistra els seus primers temes. El temps passa i forma Jarabe de Palo, grup que comença a ser conegut en la tardor de 1996. El seu primer tema, "La Flaca", es fa famós gràcies a un espot publicitari de la marca Ducados per a la campanya publicitària de caràcter Llatí, i quina va ser la sorpresa del públic quan van descobrir que darrere de la cançó hi havia un nou grup anomenat Jarabe de Palo i que era molt més que una sola cançó. L’èxit del grup neix després de la campanya de l’espot en plena primavera de 1997 i després es consolida com uns dels grup d’èxit a nivell nacional i amb una àmplia discografia. Al 2014 li detecten un càncer però ell para la gira i es posa en mans dels metges. Aconsegueixen eliminar el càncer i sempre que pot agraeix als metges i a tot l’equip sanitari el seu bon treball. És un dels artistes que ha volgut normalitzar la seva situació i ajudar a que la paraula càncer deixi de ser una paraulota terrible sinònim de mort. En el segle XXI la investigació ha fet que en molts casos no sigui així.

No solc fer servir la data de la mort per recordar a les persones. Però en el cas de Maria de Villota no puc passar per alt el somriure amb el que va marxar molt jove després d’un accident molt greu en el que va perdre la visió d’un ull. No va ser fàcil que aquella joveneta arribés a ser pilot de cotxes de carreres. Maria va començar en el món del motor el 1996, amb 16 anys, en el kàrting. Pràcticament tota la seva vida va estar influïda pel seu pare Emilio de Villota, pilot de Fórmula 1, i fins i tot pel seu germà Emilio de Villota, jr., que la va acompanyar en els seus primers passos en el món dels karts. Va debutar en la categoria de monoplaces l'any 2000, a la Fórmula Castrol, gràcies a Movistar. Després de passar dos anys en aquesta categoria va anar a competir al Campionat d'Espanya de Fórmula 3, de la mà del seu pare. Durant la temporada 2012 de Fórmula 1, María de Villota va ser provadora de l'equip rus Marussia, després d'adquirir la seva plaça en l'equip, tot i que no disposava de la superlicencia necessària per poder competir en la Fórmula 1, motiu pel qual amb Marussia només va córrer amb un cotxe a València per malaltia de Timo Glock. El 3 de juliol 2012 va patir un greu accident a l'aeròdrom de Duxford (Cambridgeshire, Regne Unit) mentre realitzava unes proves d'aerodinàmica per al seu equip. La seva vida va arribar a córrer seriós perill, però després d'una ràpida intervenció dels serveis d'urgència i diverses intervencions quirúrgiques seu estat va passar de molt greu a greu. Va perdre un ull però no l’alegria. Fa goig quan mires fotografies i el seu pedaç ocular era de la mateixa tonalitat que el vestit  o en feia contrat, l’he vist verd, blau, vermell, negre, gris, amb estampat... un detall més de l’esperit per sobreposar-se a les dificultats. Va morir l’11 d’octubre del 2013 per causes naturals relacionades amb l’accident, el dia que anava a presentar el seu llibre a Sevilla: “La vida es un regalo”. Va ser un exemple de superació.

1 de juny Col.lecta contra el càncer 2003 concert de Peter Gabriel a Barcelona

El primer protagonista és una activitat de l'AECC. L'Associació Espanyola contra el Càncer integra en el seu si a pacients, familiars, persones voluntàries i professionals que treballen units per prevenir, sensibilitzar, acompanyar les persones, i finançar projectes d'investigació oncològica que permetran un millor diagnòstic i tractament del càncer.

Avui, 1 de juny, te lloc la col:lecta per recollir fons per la lluita contra el càncer. Hi ha moltes maneres de col.laborar. Jo recordo que la mare comprava la cinta i la portàvem al cotxe quan jo era petita. que poc em podia imaginar que ja de gran necessitaria l'ajut d'aquells de la cinteta... S'ha avançat molt però hi ha molt per fer... col.labora!


El segon protagonista d'avui és Peter Brian Gabriel (nascut el 13 de febrer de 1950, a Chobham, Surrey, Anglaterra) que és un músic i cantant anglés. Va conèixer la fama primer com a cantant i flautista del grup de rock progressiu Genesis. Després de deixar Genesis, Gabriel va engegar una carrera en solitari exitosa. Més tard ha centrat els seus esforços i esmerçat molt de temps a la producció i promoció de la "world music". Ha participat a més a un gran nombre de causes humanitàries.

Tal dia com avui l’any 2003 el Palau Sant Jordi de Barcelona va acollir l'únic concert de Peter Gabriel a Espanya de la gira d’Up. En ell, el músic exlíder de Genesis va donar un repàs pels temes del seu últim treball discogràfic, Up, i va recordar clàssics de la seva discografia com Sleedghammer o Digging in the dirt, entre d'altres. Era la tercera vegada que Barcelona rebia Peter Gabriel en concert. En aquesta ocasió, a més, la ciutat comtal s'apuntava l’honor de ser l'única localitat de l'estat espanyol que escoltaria en directe al veterà músic. En total, 12.000 persones van ser finalment els que van poder gaudir de l’espectacle del londinenc. Cuidant des del primer moment, l'escenografia en la qual es desenvolupava l'actuació, Gabriel va començar amb Here comes the flood, del seu primer àlbum, i després va interpretar successivament sis dels deu temes del seu últim disc: Darkness, Sky Blue, The Barry williams Show, More than this, Growing up i Signal to noise. Per descomptat, també hi va haver temps per ficar-se als seus fans a la butxaca gràcies a temes com Red rain, Sleedghammer o Mercy street. Si no el coneixeu aqui teniu dades per endinsar-vos en la seva discografia. És tot un artista.

15 de febrer Dia Mundial contra el C`ncer Infantil 1965 mor Nat King Cole

Els nostres protagonistes d’avui són un Dia per recordar i una veu que quan l’has sentit no la pots oblidar...

La salut és una d’aquelles coses que sembla que vinguin incorporades amb les persones però desgraciadament no és així. Avui es celebra el Dia Mundial contra el Càncer infantil. No hi ha prevenció però sí es treballa molt en el diagnòstic i el tractament. Hi ha associacions que donen suport als infants i a les seves famílies. Es diagnostiquen més de 1100 nous casos cada any. Avui volem donar el nostre suport a aquests  nens i nenes lluitadors, a les seves famílies, als equips mèdics i psicològics que treballen amb ells i d’una manera molt especial als investigadors que cerquen remei o millora per a tots ells. Abans la paraula càncer era sinònim de mort. Ara les coses han canviat i és una malaltia molt dura però que cada vegada té un millor pronòstic, tot i que segueix sent una paraula que voldríem fora del diccionari ... Els veritables superherois són els que lluiten cada dia per la vida.

Com ha canviat la vida als Estats Units en pocs anys... avui a partir de la figura de Nat King Cole, pianista i cantant recordem una història que no és gaire llunyana... als Estats Units era normal que els blancs i els negres vivíssin separats i que els blancs sentissin una superioritat que feia que els negres es sentissin menyspreats.

  

Nat havia nascut el 1919 a Montgomery, capital de l'estat d'Alabama. Era un territori difícil si un és negre i parlem dels feliços, per a alguns, anys vint. També Nat King Cole era fill d'un pastor protestant la dona dirigia el Cor de l'església, una combinació que es repeteix moltíssim en la història de la música negra dels Estats Units. La família es va traslladar a Chicago quan Nat tenia dos anys i, a l'església del seu pare, l'òrgan va passar a ser una de les joguines de Nat que, aviat, va començar a tocar i a cantar en els oficis. Molts ignoren que Nat king Cole va ser, primer, i sobretot un magnífic pianista, a qui alguns aficionats al jazz encara no han perdonat que es deixés seduir per la fama i els diners que va arribar a guanyar cantant. Però no cal oblidar que a l'hora de triar, la seva primera opció va ser el piano.

Ja casat, va formar un curiós trio sense bateria, amb piano, guitarra i contrabaix. El 1939 aquest trio va acompanyar a la cantant Bonnie Lake com els "King Cole 'Swingsters", per, d'ara endavant, passar a ser el "Nat King Cole Trio". La fórmula va funcionar i van ser cridats per Lionel Hampton per els seus enregistraments amb la RCA. D'aquí va passar a la Ràdio i el trio va ser fitxat per la DECCA. D'aquests anys és, per exemple, el seu famós "Sweet Lorraine". Gairebé immediatament, va signar un contracte amb la que va ser la seva companyia fins a la seva mort: la Capitol, que acabaria també contractant a la seva filla Natalie i que, encara avui, segueix fent caixa amb els enregistraments de Cole.

L’any 1946 és elegit "pianista de l'any" per la revista "Metronome". En els anys següents el rei Cole comença a cantar, sofrint l'aversió dels seus admiradors com a pianista. Una cosa que, anys després, també li va passar a Bob Dylan quan va deixar el folk per acostar-se al rock. El seu primer èxit com a vocalista el va obtenir amb “Straighten up and fly right”, un tema que va escriure basant-se en una llegenda dels esclaus negres americans que el seu pare va adaptar per als seus sermons.

El seu primer número u el va aconseguir el 1950 amb “Mona Lisa”. L'èxit i la popularitat que va aconseguir Nat King Cole com a pianista és incomparable al que va obtenir després com a cantant. Cole es va convertir en un ídol nacional i va aconseguir escalar, un a un, els esglaons de la difícil societat blanca. Cole va ser el primer negre americà a tenir el seu propi programa de ràdio, una cosa que encara portaria més lluny quan, el 1950, va tenir el seu primer programa propi a la televisió. Nat King Cole es va negar tota la seva vida a cantar en els locals en què es practiqués la segregació entre blancs i negres. I, és clar, aquest no era pas un bon exemple. Per això, el 1956, quan actuava en el seu Alabama natal, va ser atacat per un grup de blancs que pretenien segrestar-lo. Cole, amb tota dignitat i malgrat les ferides que va rebre, va concloure l'espectacle i va jurar que mai més tornaria a cantar al Sud. On sí que va actuar, i molt sovint, va ser a Cuba, especialment a l'Hotel Nacional de l'Havana, quan aquesta ciutat era el paradís dels nord-americans. D'aquells anys és el seu peculiar accent espanyol que va immortalitzar en desenes de cançons en castellà.

El 15 febrer 1965 va morir, després d'una penosa operació per aturar la càncer de pulmó que patia, Nathaniel Adams Coles, que, durant gairebé vint anys, va seduir amb la seva veu i el seu piano a mig món com "Nat King Cole".

4 de febrer Dia Mundial de la Lluita contra el Càncer

Avui és el Dia Mundial de la lluita contra el Càncer. Aquesta paraula que gairebé estava fora del vocabulari de lletja que era i de sinònim de mort va canviant als nostres dies. Malgrat tot sembla encara una paraulota que no es pot dir i quan es tracta d’un mateix és com un gerro d’aigua freda, una situació que costa de pair però les dades ens mostren una altra situació. Ja no és sinònim de mort. És una malaltia que en alguns casos pot ser greu però que cada vegada més gràcies a la investigació saben què fer-ne i es va treballant en tractament més específics. Una altra línia d’investigació és la prevenció i la detecció precoç. Quan es detecta en els primers estadis és més senzill de tractar.

Tothom coneix algú que ha patit alguna mena de càncer entre els seus éssers estimats. Cada vegada més es coneixen els efectes secundaris i els tractaments per part de la societat. És una de les malalties més esteses del segle XXI. Cada vegada es senten més casos de gent que l’acaba tenint com una malaltia crònica que estarà amb ells fins el final dels seus dies.

És molt important col·laborar. Sensibilitzar, Investigar, Tractar, Acompanyar... hi ha molta feina a fer i tots hem de trobar el nostre lloc. No és una realitat dels altres... és de tots. Col·labora!

4 de febrer Dias Mundial contra el Càncer

La paraula càncer encara és una paraula lletja que evitem. Les investigacions, la ciència mèdica i farmacològica fan que cada vegada hi hagi un millor pronòstic i que càncer no sigui sinònim de mort. La informació  que llegireu a continuació és la traducció de la portada de la web de Nacions Unides  que informa del lema d’enguany del Dia Mundial del Càncer: “Al nostre abast”. 

El càncer és un procés de creixement i disseminació incontrolats de cèl·lules. Pot aparèixer pràcticament en qualsevol lloc del cos. El tumor sol envair el teixit circumdant i pot provocar metàstasi en punts distants de l'organisme. Molts tipus de càncer es podrien prevenir evitant l'exposició a factors de risc comuns com el fum de tabac. A més, un percentatge important de càncers poden curar-se mitjançant cirurgia, radioteràpia o quimioteràpia, especialment si es detecten en una fase primerenca.

La prevenció i la detecció primerenca són fonamentals per aturar l'alarmant augment de la incidència d'aquesta malaltia. Més del 60% dels casos es concentren a l'Àfrica, Àsia, Amèrica Central i del Sud. Aquestes regions registren el 70% de les morts a nivell global, principalment per la manca de detecció primerenca de la malaltia i l'accés a tractaments.

L'últim Informe Mundial del Càncer de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) informa que el 2012 es van registrar 8,2 milions de nous casos i estima que aquesta xifra pujarà a 22 milions anuals en les pròximes dues dècades.

Per fomentar mesures destinades a reduir la càrrega mundial d'aquesta malaltia, l'OMS, el Centre Internacional d'Investigacions sobre el Càncer (CIIC) i la Unió Internacional contra el Càncer (UICC) observen el 4 de febrer de cada any com el Dia Mundial contra el Càncer.

Tito Vilanova, in memoriam

L’actualitat ens fa mirar al cel, i al món del futbol a través d’una persona que gaudint de màxima popularitat va voler viure seva malaltia de manera privada i mantenint la dignitat fins al darrer moment.  

Divendres equips escolars feien un minut de silenci, com els grans. Ahir els jugadors, molt joves, del Barça B col.laboraven els seus dos gols aixecant el dit índex i assenyalant al cel. Les flors i les mostres de condol s’agolpen en el espai que el Barça a habilitat en record a qui fou jugador des de la Masia i entrenador del primer equip. El món del futbol recorda al professional però sobretot a la persona. 

Els creients sabem que no s’acaba tot aquí per tant barregem la tristesa de la separació amb la certesa d’una vida en plenitud. Plens d’agraïment per l’exemple de vida que ens va donar, per totes les alegries esportives en les quals va participar, despedim al Tito Vilanova donant el condol a la seva família i amics i portant una mica d’ell en el nostre cor. 

Restaràs viu per sempre en el nostre record, Tito.

Sempre amb nosaltres, Tatiana Sisquella

La gent de la tele, la gent de la ràdio entren a casa nostra i es converteixen en un més de la família. Avui al vespre quan he tornat a casa i he mirat l’ordinador m'he quedat de pedra... ha mort Tatiana Sisquella. 

Un somriure permanent quedarà per sempre amb nosaltres. Mai ens vam conèixer personalment però jo la tenia per “un dels meus”. Una gran professional de ràdio i televisió que portava la “Tatimòbil” per tot arreu,  que havia presentat espais televisius, com ara el programa de TV3 “Sexes en guerra” o, recentment, “Summa positiva” del que no m’he perdut cap capítol, tots tan plens de vida i de sensibilitat.. També havia col.laborat en mitjans escrits, com el diari Ara. 

El seu somriure i la seva força es queda, per sempre, entre nosaltres. Estic veient la seva participació a “El Club” del 18 d’octubre de 2007, set mesos després d’haver estat diagnosticada... tota una lliçó de vida i després d’això segur que molt més. Fem camí amb tanta gent...gent que queda en el nostre cor... No vull oblidar, vull tenir present, repassaré els teus programes, la teva veu, la teva força seguirà vivint en nosaltres.

Els creients sabem que el camí no es en va. Jo crec que estàs a la Casa del Pare i ens esperes... nosaltres continuem i sabem que al cel ens trobarem tots. Tatiana, segueix observant, somrient, i cuida dels teus. Gràcies per tots els bons moments, per la professionalitat, l’humanitat i pel somriure. Fins sempre, Tatiana!