30 d'octubre 1928 Alexander Fleming descobreix la penicil·lina

Gràcies a la meva filla petita estic veient futbol cada setmana. De vegades es produeixen jugades curioses... La portera contrària saca malament i la va deixar als peus de la nostra davantera i ella, molt llesta, marcar. I és que de vegades hi ha coses que no són com haurien de ser però cal ser allà per aprofitar-ho. Ella hi era i el Sr. Fleming també. Aquell gol el recordarem uns quants, el descobriment del Sr. Fleming ha passat a la història.

Diuen que el dia d’avui estava marcat en el seu quadern de treball per ser el dia en el qual unes plaques havien cridat la seva atenció i el seu estudi va acabar en el seu descobriment més important: la penicil·lina.

Sabeu qui era Alexander Fleming? Va ser un biòleg, bacteriòleg i professor universitari escocès guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1945, famós per ser el descobridor de la penicil·lina.

Durant la seva estada al Saint Mary's Medical School el director del Departament, Almorth Edward Wright, va despertar l'interès de Fleming per a nous tractaments per a les infeccions, dedicant-se a la millora i fabricació de vacunes i sèrums. Durant la Primera Guerra Mundial va ser metge militar als fronts de França i va quedar impressionat per la gran mortalitat causada per les ferides de metralla infectades als hospitals de campanya. Finalitzada la guerra va retornar a l'Hospital de St. Mary on va buscar intensament un nou antisèptic que evités la dura agonia provocada per les ferides infectades.

Diuen que el laboratori de Fleming estava habitualment desordenat, el que va resultar un avantatge per al seu següent descobriment. Al setembre de 1928 realitzava diversos experiments en el seu laboratori i a finals octubre en inspeccionar els seus cultius abans de destruir-los va notar que la colònia d'un fong havia crescut espontàniament, com un contaminant, en una de les plaques de Petri sembrades amb Staphylococcus aureus (estafilococ daurat). Fleming va observar més tard les plaques i va comprovar que les colònies bacterianes que es trobaven al voltant del fong, posteriorment identificat com Penicillium notatum, eren transparents a causa de la mort dels bacteris de la placa, i descobrí així la penicil·lina. Fleming va comunicar el seu descobriment sobre la penicil·lina al British Journal of Experimental Pathology l'any 1929, i encara que ell va reconèixer immediatament la transcendència d'aquesta troballa els seus col·legues la van subestimar.

Fleming va treballar amb el fong durant un temps però l'obtenció i purificació de la penicil·lina a partir dels cultius de Penicillium notatum, que van resultar difícils i més apropiats per als químics. La comunitat científica va creure que la penicil·lina només seria útil per a tractar infeccions banals i per això no li va donar importància. No obstant això, l'antibiòtic va despertar l'interès dels investigadors nord-americans durant la Segona Guerra Mundial, que intentaven emular la medicina militar alemanya que disposava de sulfamides. Els químics britànics Ernst Boris Chain i Howard Walter Florey van desenvolupar un mètode de purificació de la penicil·lina que va permetre la seva síntesi química i distribució comercial per a la resta de la població. Fleming no va patentar el seu descobriment per creure que així seria més fàcil la difusió d'un antibiòtic necessari per al tractament de les nombroses infeccions que assotaven a la població. La penicil·lina es va fer servir ja pels ferits en el desembarcament de Normandia. L'any 1945 fou guardonat, amb Ernst Boris Chain i Howard Walter Florey, amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pel descobriment de la penicil·lina i les seves propietats curatives en malalties infeccioses.

29 d'octubre Sant Narcís 1901 Funicular del Tibidabo 1984 inauguració del Tunel del Cadí

Avui parlarem de Sant Narcís patró de Girona i del món dels transport terrestre perquè tenim dues inauguracions: el funicular del Tibidabo i el túnel del Cadí.

Girona estava ocupada pels francesos i els gironins van pregar a Sant Narcís per tal de que els ajudés. Diu la llegenda que de la tomba del sant van sortir unes mosques que van fer fora els francesos. Per això es diu que “Per Sant Narcís cada mosca val per sis”. Aquests dies es celebren les festes de Girona amb barraques a la Devesa.  

El funicular del Tibidabo és un funicular de Barcelona que uneix la Plaça del Doctor Andreu amb el Tibidabo. El seu trajecte té una longitud de 1152 metres i l'estació inferior està connectada amb el Tramvia Blau. És el primer transport d'aquestes característiques que va funcionar a Espanya. Va ser inaugurat a les 15h del 29 d'octubre de 1901.

El túnel del Cadí és un pas subterrani de carretera obert a la serra de Moixeró tot i que, erròniament, el seu nom fa referència a la serra del Cadí. Segurament per la influència del parc natural del Cadí-Moixeró, avui dia es fa servir el nom de Cadí fins al Moixeró, la Tosa d'Alp i el Pedraforca. Té una llargada de 5.026 metres amb dos carrils de circulació i una banda central de seguretat de 2 metres. La boca sud, a 1.175 metres d'altitud, trobem Guardiola de Berguedà, i la boca nord a Urús (Baixa Cerdanya), a una alçada de 1.236 m.. L'explotació és en règim de peatge. El túnel, amb els seus accessos de Bagà a Bellver de Cerdanya i ramal a Alp, va ser inaugurat el dia 29 d'octubre de 1984. Dona una nova sortida de Catalunya cap a Europa reforçant l'itinerari més directe Barcelona-Tolosa-París que segueix la ruta europea E-9 a través del túnel del Puymorens.

26 d'octubre 1905 independència de Noruega i Suècia

Suècia i Noruega són dos països nòrdics situats en la península escandinava. En sabeu alguna cosa d’aquests països?  Sabeu que van formar part d’una unió del 1814 a 1905? Avui recordem el final d’aquesta etapa. Tal dia com avui, el 26 d’octubre de 1905 es van separar, es van independitzar Suècia i Noruega. Avui veurem unes pinzellades d’aquests llunyans països.

Noruega, després de la Segona Guerra Mundial, va experimentar un creixement econòmic accelerat, en especial arran del descobriment dels dipòsits de petroli trobats al començament dels anys setanta. En l'actualitat és un dels països més rics del món, amb les reserves per càpita més grans de qualsevol nació. Noruega és el setè exportador de petroli més gran del món, i la indústria petroliera representa un quart del seu producte interior brut. Arran de l'actual crisi financera de 2007-2009, els banquers han considerat que la corona noruega és una de les monedes més sòlides del món.

Noruega va ser el segon exportador més gran de mariscs (en valor, després de la República Popular de la Xina) el 2006. Altres indústries importants són el processament d'aliments, la construcció de vaixells, la indústria química, la mineria, la pesca, i la producció de paper. Noruega té un model de benestar escandinau amb assistència humanitària universal, educació superior subvencionada i un sistema de seguretat social complet. Noruega va ocupar la primera posició en desenvolupament humà del 2001 al 2006. També va ser catalogat com el país més pacífic en l'Índex Global de Pau el 2007. La seva capital és Oslo.

Noruega és una monarquia constitucional, parlamentària i hereditària, en què el rei Harald V és el cap d'Estat.

Suècia, amb 450 mil quilòmetres quadrats, és el tercer país més gran de la Unió Europea en superfície. Té una població total de 9,2 milions d'habitants. Al voltant del 85% de la població viu en àrees urbanes. La capital de Suècia és Estocolm, la qual és també la ciutat més poblada, amb 1,3 milions d'habitants, i 2 milions a l'àrea metropolitana. Les següents ciutats més grans són Göteborg i Malmö.

Suècia és una monarquia constitucional amb un sistema parlamentari de govern i una economia altament desenvolupada. Ocupa la primera posició de l'Índex de Democràcia de The Economist i la setena de l'índex de desenvolupament humà de les Nacions Unides. Suècia ha estat un membre de la Unió Europea des de l'1 de gener de 1995.

Suggeriment per diumenge a la tarda

El Museu Marítim de Barcelona us ofereix el recorregut autoguiat 'Els tresors amagats del Guitart'.

Per visitar de maner autònoma l´exposició 7 vaixells, 7 històries us proposem aquest autoguiat protagonitzat per dos germans, la Laia i el Pau, que descobreixen a les golfes de casa seva un munt de tresors. Aquestes troballes els porten a imaginar fantàstiques aventures. Acompanyats dels dos protagonistes, descobrireu un món ple d´embarcacions, mariners, pirates i mapes del tresor.

Activitat autoguiada recomanada per a nens i nenes a partir de 7 anys.

L’entrada al Museu és gratuïta els diumenges a partir de les 3 pels adults i sempre pels menors de 17 anys. Sembla que hi ha un import de 0.50 per l’autoguiat... cal comprobar-ho. 

25 d'octubre 1881 neix Pablo Picasso 2011 mor la mare 2018 Big Draw Barcelona

Avui recordem el naixement d’un dels malaguenys més universals: Pablo Ruiz Picasso.

Pablo Ruiz Picasso va neixer a Màlaga el 25 octubre 1881 . Va ser un pintor i escultor espanyol, creador, juntament amb Georges Braque i Juan Gris, del cubisme.

És considerat des de l’inici del segle XX com un dels més grans pintors que van participar en molts moviments artístics que es van propagar pel món i van exercir una gran influència en altres grans artistes del seu temps. Laboriós i prolífic, va pintar més de dues mil obres, presents en museus i col·leccions de tot Europa i del món. A més, va abordar altres gèneres com el dibuix, el gravat, la il·lustració de llibres, l'escultura, la ceràmica i el disseny d'escenografia i vestuari per a muntatges teatrals.

El Museu Picasso, a Barcelona, és el centre de referència per al coneixement dels anys de formació de Pablo Picasso. El geni del jove artista es revela a través de les 4.251 obres que componen la col·lecció permanent. El Museu Picasso, inaugurat el 1963, revela també el seu vincle amb Barcelona: un vincle estret i inseparable forjat en la seva adolescència i joventut, i que es va perllongar fins a la seva mort.

La col·lecció del museu és molt completa pel que fa al treball dels anys de formació en la vida de l'artista; és pràcticament exhaustiva fins a l'època blava. El museu alberga també una important representació d'obres de 1917, i la sèrie de Las Meninas (1957), així com una completa col·lecció de gravats.

El diumenge 28 d'octubre el Museu Picasso celebra el Big Draw 2018. El Big Draw és una jornada en què artistes, il·lustradors, arquitectes i dissenyadors, entre d’altres, tant de reconeguts com d’emergentes, proposen divertits tallers per a tothom que vulgui experimentar, de manera lliure, espontània i gratuïta, en el món del dibuix. Vine a celebrar-ho amb nosaltres dibuixant! 40 tallers gratuïts en diversos espais de la ciutat. El Big Draw es fa més GRAN i tota Barcelona dibuixa. Amb artistes, il·lustradors, arquitectes i dissenyadors que ens proposen divertits tallers per a tothom que vulgui experimentar, de manera lliure, espontània i gratuïta el món del dibuix. d’11 a 19h.


Avui fa cinc anys que va morir la meva mare. La tinc tan present... és cert que diem que només sabem el que tenim quan ho perdem, però en aquest cas, més que de pèrdua, m’agrada parlar de canvi d’estat. És cert que no tinc físicament les seves paraules, les seves abraçades o els seus petons, però no és menys cert que la seva presència s’ha incrementat en la meva vida. El seu record m’omple i em fa somriure (una de les seves característiques més preuades era el somriure). Em sento amb sintonia amb ella. Sé que molta gent, en molts moments comenta records i anècdotes viscudes amb la mare, amb la Mª Rosa, amb la Srta. Mª Rosa de l’Escola del Carme, amb la Sra. Llucià de Menéndez.  Ella, el seu saber estar, la seva elegància, el seu somriure restaran per sempre entre nosaltres.  

24 d'octubre Dia Internacional de les Biblioteques

Avui és el Dia Internacional de les Biblioteques. Des de l’any 1997, cada 24 d’octubre es commemora el Dia Internacional de les Biblioteques. La proposta sorgeix en record a la destrucció de la Biblioteca de Sarajevo, Vijecnica, bombardejada la nit del 24 al 25 d’agost de 1992 per les forces serbobòsnies durant el conflicte balcànic (1991-1995).

Una biblioteca és una col·lecció de documents, que permet l'emmagatzematge ordenat de llibres antics i moderns. Les biblioteques públiques permeten la consulta i el préstec de llibres als socis o usuaris de la biblioteca. El nom biblioteca prové del grec biblion (llibre) i tekes (caixa), on caixa s'entén generalment com a edifici o cambra.

Actualment les biblioteques emmagatzemen altres tipus de documents, i no sols llibres, com qualsevol altre tipus de mitjà multimèdia.

A Catalunya, el primer sistema públic de biblioteques públiques és el de la Mancomunitat (1915 – 1925), plantejat en 1914. En 1915 s'inaugurà l'Escola de Bibliotecàries per tal de formar el personal destinat a les biblioteques. L'any 1918, quan sortia la primera promoció d'aquesta escola, s'inauguren les quatre primeres biblioteques, anomenades Biblioteques Populars. Les primeres foren quatre, una per cada província: Valls, Sallent, les Borges Blanques i Olot. Fins al 1925 s'anaren inaugurant d'altres arreu del país, que destacaren per la modernitat del plantejament del seu funcionament, inspirat en les xarxes de biblioteques públiques britàniques i dels EUA i marcat per la professionalitat en tots els seus aspectes: des de la política d'adquisicions als serveis oferts als lectors. La dictadura de Primo de Rivera va intentar neutralitzar la tasca de les biblioteques en pro de la cultura catalana i va destituir alguns dels càrrecs de la Xarxa pel seu catalanisme. L'arribada de la Segona República Espanyola reforçà la política bibliotecària de la primera etapa de la Mancomunitat: la Generalitat, responsable ara de la xarxa, restituí els antics responsables i continuà obrint biblioteques populars a tot Catalunya.

Actualment totes les capitals de comarca disposen de biblioteca i tots els municipis de més de 30.000 habitants compten amb almenys d'una. D'altra banda, tots els municipis de més de 5.000 habitants, que són els que tenen l'obligació d'oferir el servei d'acord amb la legislació vigent, disposen d'equipament bibliotecari (excepte Dosrius, que ja té un projecte subvencionat, i Vilafant). Pel que fa als municipis d'entre 3.000 i 5.000 habitants, 54 dels 71 municipis d'aquestes característiques ja disposen d'equipament bibliotecari. A més, el 93% de la població té un servei bibliotecari al seu propi municipi i el 46% disposa del carnet de la biblioteca pública.

El 2015, va ser l’Any de les Biblioteques. Coincidint amb el centenari de la creació de la Xarxa de Biblioteques Populars que va posar en marxa la Mancomunitat de Catalunya. Ha estat declarat pel Govern de la Generalitat.

Constituïda l'any 1914, la Mancomunitat de Catalunya va encarregar al Consell d'Investigació Pedagògica un projecte de planificació per crear biblioteques a tot el territori de Catalunya per tal d'estendre la cultura i la formació per tot el país. Fruit d'aquell projecte, redactat bàsicament per Eugeni d'Ors, el juliol de 1915 la Mancomunitat va convocar el primer concurs per adjudicar quatre biblioteques populars, una a cada demarcació: Valls, Sallent, les Borges Blanques i Olot. Aquella tardor, ja va començar a funcionar l'Escola Superior de Bibliotecàries, que dotaria de personal format les biblioteques que començaven a funcionar.

Hi ha algunes biblioteques ben originals...

23 d'octubre 1942 Neix Michael Crichton 1971 es patenta l'airbag

Avui parlem de coses i de persones. Hi ha coses que ens sembla que sempre han estat entre nosaltres però no és cert... algun dia algú les va inventar...

Tal dia com avui de l’any 1942 va néixer un nen que li agradava escriure. Es de ia Michael Crichton però abans d’escriptor va ser metge. Avui el recordem com a escriptor guionista i novel·lista. Va ser un escriptor excepcional que va aconseguir tenir en el número u als Estats Units un llibre, una pel·lícula i una sèrie de televisió de qual ell en va ser el guionista. El llibre va ser “Acoso”, la pel·lícula “Jurassic Park” i la sèrie de televisió “Urgencias”. Va ser l’autor d’obres tan populars com “Parque Jurásico”, “El mundo perdido”, “La amenaza de Andrómeda“, “Congo”, “Esfera” o “Acoso”. Molts d’aquests llibres van ser portats al cinema amb el guió del propi escriptor. És realment excepcional.

Tal dia com avui de 1971 l’empresa automobilística Mercedes-Benz patenta l’airbag.  Ara seria impensable que els cotxes no portessin aquesta mesura de seguretat... de fet, quan veiem pel·lícules antigues en les quals es parla pel mòbil des del cotxe, ningú porta cinturó de seguretat, van en moto sense casc ens en adonem de les mesures de seguretat que s’han anat implementant any rere anys fins a normalitzar-les en el nostre món occidental. En alguna fotografia curiosa de la India encara veiem un munt de gent o de paquets sobre una motocicleta... i és que el nostre món no té una única velocitat. Cada entorn té situacions diferents. 

22 d'octubre Dia de les Catedrals

A Espanya es celebra el Dia de les Catedrals. Una catedral és un temple cristià, on té seu o càtedra el bisbe, sent així l'església principal de cada diòcesi o una Església particular. La seu o càtedra episcopal és el lloc des d'on cada bisbe presideix la comunitat cristiana, ensenyant la vida de fe i la doctrina de l'Església.

A Catalunya hi ha onze bisbats. El bisbat d'Urgell (que abraça també el Principat d'Andorra), el bisbat de Lleida, el bisbat de Solsona, el bisbat de Vic, el bisbat de Girona, el bisbat de Tortosa (que agafa les comarques del nord del País Valencià), el bisbat de Perpinyà (antigament bisbat d'Elna, que abraça tota la Catalunya Nord), el bisbat de Terrassa (a l'alta edat mitjana bisbat d'Ègara), el bisbat de Sant Feliu, l'arquebisbat de Tarragona i l'arquebisbat de Barcelona. Totes aquestes poblacions tenen catedrals, les coneixeu totes?

A Espanya hi ha catedrals espectaculars com la de Salamanca, Burgos, León, Sevilla, Palma de Mallorca o la catedral-fortalesa a Badajoz. També hi ha paratges ben originals que porten el seu nom com a Galícia La Praia das Catedrales.

La Iglesia ortodoxa se refiere a sus catedrales como gran iglesia, aunque suele traducirse como catedral.

20 d'octubre Santa Irene i Santa Laura 1973 inauguració Òpera de Sidney

Avui celebrem el sant de les noies que es diuen Irene i Laura. Moltes felicitats! És un bon dia per parlar amb elles.

També recordem que tal dia com avui de 1973 es va inaugurar l’Òpera de Sydney. L'Òpera de Sydney (Sydney Opera House en anglès) és un edifici situat al port de Sydney, Austràlia. Fou dissenyat pel danès Jorn Utzon. Es va convertir en una icona de la ciutat, i en un dels edificis més representatius de l'arquitectura del segle XX. Va participar en el concurs de les Set noves meravelles del món. L'any 2007 fou guardonat amb el títol de Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.

A l'interior podem trobar gran quantitat d'espais diferents, tots ells connectats uns amb els altres, de forma que abans d'arribar a les dues grans sales, hom passeja per tot un seguit de salons amb vistes on poder socialitzar amb la resta d'espectadors. S'entén el teatre no només com la funció en si, sinó que també com un esdeveniment social que cal comentar. Cal dir que les difícils i complicades solucions estructurals van disparar el cost del projecte, provocant quasi la fallida del govern de Nova Gal·les del Sud. De fet tot el llarg procés de construcció (16 anys), va tenir nombrosos enfrontaments entre representants polítics i arquitecte. Aquest acabà per dimitir de la direcció del projecte.

Al Palau s'hi fan gran quantitat de representacions teatrals i de dansa, a més de ser la seu de l'Òpera d'Austràlia, de la Companyia teatral de Sydney i de l'Orquestra simfònica de Sydney.

19 d'octubre Dia Mundial contra el Càncer de Mama

Avui és el Dia Mundial contra el Càncer de Mama.

Com cada any, l'Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC) suma les seves forces per fer front al càncer de mama, una malaltia de la qual es diagnostiquen cada any uns 25.000 casos nous però que afecta a més de 63.000 persones. Els afectats per aquest tipus de tumor, pacients i familiars, són el centre d'una campanya que ha volgut posar el focus en les necessitats d'aquelles persones que, sense tenir el tumor, també passen per la malaltia.

El càncer de mama es diagnostica, en un 99%, en dones i té una supervivència propera al 85%. Malgrat que cada any hi ha una incidència més gran, s'estima que aquest any 2015 més de 26.000 persones seran diagnosticades per càncer de mama, la supervivència augmenta un 1,4% cada any i la seva taxa se situa prop del 85%. És, així mateix, un càncer paradigmàtic ja que una major conscienciació social sobre la seva detecció precoç i la reducció del risc de desenvolupar-lo, així com un major esforç en investigació, han aconseguit que sigui un dels tumors amb millor pronòstic i majors índexs de supervivència i cronificació.

Però malgrat les bones notícies aquesta paraula segueix sent una “paraulota”. 

El dia que el doctor et diu que cal posar-se ràpidament a fer proves perquè al càncer que pateixes cal posar-li cognom... et quedes corpresa ... però després de l’ensurt inicial... la meva experiència personal va ser anar per feina. Ara ja en fa gairebé un any i mig d’aquell dimecres 30 d’abril  però el recordo com si fos ara. És tota una experiència.

Però per sobre tot avui voldria agrair a tot el personal que té relació amb els malalts de càncer: metges, infermeres, administratius... que aconsegueixen fer més fàcil aquest temps difícil per definició. I a tots els investigadors passats, presents i futurs que fan que els tractaments hagin millorat molt i que millorin encara més... això esperem!

18 d'octubre Sant Lluc 1508 reinauguració de la Universitat d'Alcalà 1997 inauguració del Museu Guggenheim

Els protagonistes d’avui sont un Sant i la seva festa i dos centres culturals de primer ordre.

Avui es celebra la festa de Sant  Lluc, una festa molt extesa en l’àmbit rural. Trobem molts refranys com per exemple: “per Sant Lluc planta el pagès, mullat o eixut”. Tal dia com avui del 1314, el rei Jaume II concedeix a Olot el privilegi de celebrar la Fira per Sant Lluc. Avui és festa gran a Olot i s’acaba la Fira de Sant Lluc.

Tal dia com avui del 1508 va tenir lloc una de les moltes reinauguracions de la Universitat d’Alcalà. La Universitat d'Alcalá és una universitat pública situada a Alcalá d'Henares (a prop de Madrid), i amb campus a Alcalá, Madrid i Guadalajara. Imparteix 38 titulacions oficials de grau, a més de titulacions oficials de postgrau (52 mestratges i 28 doctorats) i 711 estudis propis i cursos de formació contínua. Actualment estan matriculats 28.950 alumnes i exerceixen 2.216 professors. La seva estructura organitzativa consta de 9 facultats i escoles, 2 centres adscrits, 23 departaments i 10 instituts de investigació. Va ser fundada l’any 1499 pel  cardenal Cisneros.  Aquesta universitat es coneix al llarg de la història de diverses formes: Universitat Complutense, Universitat Cisneriana, Universitat d'Alcalá ... i va aconseguir, juntament amb la Universitat de Salamanca, un lloc molt important entre les universitats castellanes durant el Segle d'Or. El 1836, el govern va decretar el seu trasllat a Madrid, passant a denominar-se Universitat Central de Madrid. Més tard, el 1970, va adoptar el nom d'Universitat Complutense de Madrid.

El 18 d'octubre de 1997 el rei Joan Carles I d'Espanya va inaugurar el Guggenheim Bilbao Museoa.  És un dels museus pertanyents a la Fundació Solomon R. Guggenheim que va triar dues ciutats europees (Berlin i Bilbao) per situar noves seus dels seus museus d’art contemporani. Des de la seva inauguració el 1997, el museu ha rebut una mitjana superior al milió de visitants anuals, causant un impacte extraordinari en l'economia i la societat basca, impulsant el turisme a la regió i promovent la revitalització de múltiples espais públics i privats a la vila, a més de millorar la imatge de la ciutat. Es va construir un innovador edifici amb formes curvilínies i retorçades, recobertes de pedra calcària, cortines de vidre i planxes de titani. Compta amb una superfície total de 24.000 m², dels quals 10.540 m² estan reservats per a les exposicions, distribuïts en 19 galeries. Està tocant a la ria de Bilbao al costat de l’anomenat Pont de la Salve.

Suggeriment: Festival de Narració Oral de Barcelona

M'encanta poder-vos explicar que hi ha un festival de Narració Oral a Barcelona. Aquest any potser no arribem a temps però ens ho apuntem per l'any que ve...

IX Festival de Narració Oral de Barcelona, ​​Munt de Mots 2018 La cita anual de la ciutat amb els contes, arriba a la seva novena edició carregada de sentiments, imaginació, trobades, reflexió ...

Hi havia una altra vegada ...

El Festival rep des de fa nou anys a narradors del món per participar en 40 activitats programades a tota la ciutat i en altres subseus, entre les quals destaquem sessions de contes infantils i per a adults, tallers i conferències. Són més de 30 llocs: biblioteques, centres cívics, bars.

Repeteixen també la Marató de Contes Infantils (la "entrada" es recol·lecta en forma d'aliments per al Banc d'Aliments de Barcelona) i els contes en els hospitals (Clínic, Sant Joan de Déu, Sant Pau).

La inauguració va tenir lloc el dilluns 15, a la Sala Luz de Gas de Barcelona, ​​a taquilla inversa. A partir d'aquí, els contes viatgen a través de les paraules. Les conferències del Centre d 'Interès en la Narració Oral que es realitzaran del 17 al 20 a la Biblioteca Vila de Gràcia, a les 19.00 h. Per facilitar la participació del públic en aquesta festa de la paraula hi haurà les jams de contes com Tu Contes, Narrín Narràn i el Laboratori Creatiu, en el què tothom està convidat a explicar (o a escoltar).

Per què fan això?

El Festival Munt de Mots és el primer festival de narració oral de Barcelona. Arrenca el 2010 amb diversos propòsits: fomentar l'aparició de més espais des d'on continuar fent visible la narració oral, oferir al públic tot el que aporten els contes (diversió i capacitat creativa, inclusió social, aprenentatge, joc simbòlic, autoconeixement ...), crear xarxes al voltant d'aquest art. En definitiva, contribuir al fet que els contes formen part de la realitat quotidiana i de l'oferta cultural del nostre dia a dia, conscients que somiar un món millor és el primer pas per crear-lo.

El Festival es realitza del 15 al 20 d'octubre.

Qui són?

Són l'Associació Munt de Paraules, un grup de persones amb una fe indestructible en els contes comptats i la seva meravella. Si no coneixes el Festival Munt de Mots, busca la Memòria del Festival de l'any passat.

Si vols saber més sobre el director i responsable del projecte, Rubén Martínez Santana, consulta el seu web.

Suggeriment per dissabte 20

El dissabte 20 d’octubre el Museu del Disseny organitza la segona jornada del “Disseny en família”, una festa adreçada a les famílies amb nens i nenes fins a 12 anys. Convida a tothom a fer descobriments creatius i divertits en el món del disseny. Hi haurà tallers, contes, curtmetratges, jocs de construcció i de memòria, es podrà teixir amb les mans, i veure les exposicions del museu, entre altres propostes.

Durant la jornada també es podrà fer un tast de l’oferta dels tallers familiars del museu per al curs 2018-2019.

Aquesta festa del disseny per a tots i totes començarà a les 11.00 hores i s’allargarà fins a les 18.00 hores. L’entrada és gratuïta però cal fer reserva prèvia per participar d'algunes activitats.

17 d'octubre 1867 neix Puig i Cadafalch 1920 neix Miguel Delibes 1985 Primer sorteig de la Primitiva 1986 Barcelona 92

Els nostres protagonistes avui són dos artistes i moments d’alegria.

Tal dia com avui de 1867 naixia a Mataró un nen. Li van posar per nom Josep Puig i Cadafalch. Va ser  arquitecte modernista, historiador de l'art i polític català. Va exercir la política com a regidor de l'Ajuntament de Barcelona (1901–1903), diputat a les Corts Espanyoles (1907–1910), diputat provincial (1913–1924), i com a president de la Mancomunitat de Catalunya (1917–1924) però se’l recorda sobretot per les seves obres com arquitecte.  Entre les seves obres més conegudes trobem la Casa Amatller (1898–1900)al Passeig de Gràcia de Barcelona i   la Casa de les Punxes (1903–1905), a la Diagonal també a Barcelona. La Casa de les Punxes s’ha obert perquè es pugui visitar.

El disset d’octubre de 1920 a Valladolid va néixer Miguel Delibes, periodista i novel·lista espanyol.  Autor de novel·les com “Los Santos Inocentes”, “Cinco horas con Mario” o “El hereje”. La seva obra és molt extensa. Escriu en castellà, la seva llengua. Les seves obres tenen  un marcat to costumista i naturalista. Va ser membre de la Real Academia Española de la Lengua i va ocupar el seient de la lletra "e minúscula". També va arribar a estar proposat pel Nobel de Literatura però no hi va arribar.

Els dos moments d’alegria van apareixer en anys consecutius. 

El disset d’octubre de 1985 va tenir lloc el primer sorteig de la Primitiva, fins aquest moment només es podia jugar a la loteria o a les quinieles. El primer número que va sortir va ser el 15, que se’l coneix com “la niña bonita”. 

L’any següent el 17 d’octubre de 1986 ens va enganxar en un dia de feina, al cole, però no era un dia qualsevol... tothom estava pendent de les informacions que arribaven de Lausanne. El Comitè Olímpic Internacional havia d’informar de la decisió. On es farien els Jocs Olímpics de 1992. Barcelona optava a aquesta nominació. Era molt important per la ciutat perquè suposava una gran inversió en infraestructures i l’obertura cap al mar d’una Barcelona que ara hi vivia d’esquenes. Quan el Sr. Samaranch va dir: “a la ville de...” es va fer un silenci que es podia tallar. Quan va continuar amb un Barcelona (en català) va ser l’explosió. Recordo que la gent va sortir als balcons, aplaudíem, i estàvem contents. I va començar el compte enrere fins l’èxit de Barcelona 92.

Suggeriments: podeu visitar les cases que va construir Puig i Cadafalch, llegir alguna obra de Delibes o preguntar quina part de Barcelona es va renovar o va néixer per les Olimpíades. La ciutat va fer un gran canvi, una gran millora.

16 d'octubre Dia de Mundial de l'Alimentació 1992 Neix la Gemma

Avui, setze d’octubre parlarem del Dia Mundial de l’Alimentació.

El 16 d'octubre de cada any, se celebra el Dia Mundial de l'Alimentació, proclamat en 1979 per la Conferència de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO). La seva finalitat és conscienciar als pobles del món sobre el problema alimentari mundial i enfortir la solidaritat en la lluita contra la fam, la desnutrició i la pobresa. El dia coincideix amb la data de fundació de la FAO a 1945.

El Dia Mundial de l'Alimentació (DMA) va ser establert per països membres de la FAO a la Reunió General de l'Organització Número 20, al novembre de 1979. La delegació hongaresa, encapçalada pel ministre d'Agricultura i Alimentació, Paul Romany va desenvolupar un actiu paper en la Sessió Número 20 de la Conferència de la FAO, suggerint la idea de celebrar mundialment el DMA. Des de llavors s'ha desenvolupat cada any en més de 150 països, donant a conèixer els problemes darrere de la pobresa i la fam.

Avui, 16 d'octubre, amb motiu del Dia Mundial de l'Alimentació, el Banc dels Aliments de Barcelona (C/Motors, 122 Barcelona) farà una jornada de portes obertes amb visites guiades. Si els vols conèixer per dins, registra't en el següent enllaç: http://goo.gl/forms/J9uuNU3Rjj

Aprofitant la data parlarem del Gran Recapte que tindrà lloc el 30 de novembre i l'1 de desembre. Els quatre Bancs dels Aliments de Catalunya organitzen el gran Recapte d’Aliments a Catalunya amb l’objectiu de donar resposta a les urgències alimentàries de les persones més necessitades. El Gran Recapte d'Aliments el 2017 ha recollit 4.656.000 kg en més de 2.500 punts de recollida i va comptar amb l'ajuda de més de 30.000 voluntaris. Esperem poder comptar per a l'edició del 2018 novament amb la necessària col·laboració dels voluntaris i donants per tornar a donar suport als més necessitats dels nostre entorn.  Per fer-ho possible caldran més de 30.000 voluntaris per als més de 2.500 punts de recollida habilitats a supermercats i mercats arreu de Catalunya. Si voleu participar com a voluntaris poseu-vos en contacte amb el Banc dels Aliments de la vostra província.

El 16 d’octubre de 1992 quan faltaven dos minuts per les nou del vespre va néixer una nena que avui ja és una dona valenta, treballadora, amb una constància i persistència que molts la voldríem i que te unes mans i un gust per cosir que segur que fa somriure des del cel a les seves  àvies i besàvies. En el dia d’avui i sempre, que siguis molt feliç, Gemma. Per molts i bons anys!

15 d'octubre Santa Teresa de Jesús 1920 neix Mario Puzo 1940 mor Lluís Companys

Avui els protagonistes del dia són: Santa Teresa de Jesús, Mario Puzo i Lluís Companys.

Avui l’església Catòlica recorda una gran dona: Teresa de Cepeda y Ahumada, també coneguda com Santa Teresa de Jesús o Santa Teresa d'Àvila, fou una monja carmelita, reformadora de l'orde carmelita amb la fundació de les carmelites descalces i els carmelites descalços i autora d'obres de gran valor teològic, místic i literari. Ella deia que a Déu el trobem en les coses quotidianes (“entre los cacharros”) que era una idea molt novedosa. Recordem unes ratlles que s’han convertit en cançó i en reflexió i estil de vida per a molts creients:

“Nada te turbe, nada te espante, quien a Dios tiene, nada le falta. Sólo Dios basta.”

El quinze d’octubre de 1920 va néixer Mario Puzo, el novel·lista estadounidenc d’origen italià, autor del best seller “El padrí” (títol original en anglès The Godfather). Per aquesta obra se’l coneix com el literat de la màfia. Partint dels seu text se'n va fer una gran pel·lícula que va tenir gran èxit.  El Padrí  és una pel·lícula de Francis Ford Coppola, feta als Estats Units el 1972. Està inspirada en el llibre homònim de Mario Puzo, qui també en va fer el guió. Pel·lícula amb molts intèrprets, cal destacar-ne Marlon Brando en el paper de Vito Corleone, "el Padrí"; també Al Pacino, James Caan, Richard Castellano i Robert Duvall, entre altres.Va guanyar tres Oscar el 1973, a la millor pel·lícula, millor guió de Mario Puzo i Francis Ford Coppola i millor actor per Marlon Brando. Juntament amb les seves dues seqüeles, ha estat considerada la millor trilogia de tots els temps. Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català.

Lluís Companys i Jover és l'únic president de govern elegit democràticament que ha mort executat.  Avui recordem aquest trist fet. El quinze d’octubre de 1940 després d'un judici militar sense garanties processals, van afusellar-lo al castell de Montjuïc. Va ser un polític català d'ideologia catalanista i republicana. Va exercir diversos càrrecs rellevants el primer president del Parlament de Catalunya (1932 – 1933), ministre del Govern Espanyol (segon semestre del 1933), president de la Generalitat de Catalunya republicana (1934 i 1936 – 1940) durant la Segona República Espanyola i president d'ERC (1933 – 1934).

11 d'octubre 1963 neix Jordi Villacampa 1966 Neix Pau Donés 2013 mor Maria de Villota

Els nostres protagonistes d’avui són esportistes i artistes. Tots ells han deixat una petjada inesborrable en el camp en el que s’han mogut.

Jordi Villacampa i Amorós va néixer a Reus l’11 d'octubre de 1963. És un destacat exjugador de bàsquet al Club Joventut de Badalona durant les dècades de 1980 i 90 i president del mateix club des de 1999. Com a jugador passà 21 anys en el mateix equip. Mesurava 1,96 metres i jugava a la posició d'aler. Destacava per la seva velocitat i bon tir exterior, cosa que el convertí en un dels millors alers europeus. Debutà amb el primer equip de la penya el 1980 amb només 16 anys i s'hi mantingué fins a la seva retirada el 1997 amb 35. El Joventut sempre ha tingut bons tiradors. Entre ells Jordi Villacampa, pel seu compromís amb l'entitat i per la seva gran elegància en el joc. Durant tots aquests anys va guanyar una Copa d'Europa, a més de dues lligues ACB, entre altres títols que conformen un brillant palmarès. Fou internacional amb Espanya (debutà el 1984), amb la qual participà en totes les grans competicions internacionals del moment: 2 Jocs Olímpics (Seül'88, Barcelona'92), 3 Mundials (1986, 1990, 1994), 4 Europeus (1985, 1987, 1991, 1993). Té el rècord d'anotació en un partit de la selecció amb 48 punts (contra Veneçuela l'agost de 1990). El millor resultat fou la medalla de bronze a l'Europeu de Roma'91. La seva samarreta, amb el número 8, fou retirada el 22 de desembre del 1998 al pavelló de la Penya. Integrant de la Selecció Europea en diverses ocasions. Va ser president del seu club de tota la vida, el Club Joventut de Badalona, la seva presidència va començar el 1999 i va acabar el 25 d'abril de 2017.

Pau Donés i Cirera va néixer en un petit poble de la Franja de Ponent, a l’Aragó, a Montanui l’11 d'octubre de 1966. Només hi havia 300 habitants. Però fins i tot dels poblets petits en surt gent amb ganes de fer coses que siguin reconegudes. En Pau és músic: vocalista, guitarrista i compositor en castellà del grup musical Jarabe de Palo. El músic ribagorçà, resident ara a Berlín, va començar el seu camí amb només 12 anys, edat en la qual va tenir la seva primera guitarra. Als 15 anys, amb el seu germà Marc, que tocava la bateria, forma el seu primer grup, J. & Co. Band, i més tard, Dentaduras Postizas. Compaginava d’aquesta manera concerts en locals nocturns de Barcelona amb el seu treball en una agència de publicitat. Amb els diners que treu de treballar a l’agència publicitària, adquireix el seu primer equip, format per una gravadora, un sintetitzador, una taula de mescles i una guitarra elèctrica Fender Stratocaster. Amb aquests mitjans enregistra els seus primers temes. El temps passa i forma Jarabe de Palo, grup que comença a ser conegut en la tardor de 1996. El seu primer tema, "La Flaca", es fa famós gràcies a un espot publicitari de la marca Ducados per a la campanya publicitària de caràcter Llatí, i quina va ser la sorpresa del públic quan van descobrir que darrere de la cançó hi havia un nou grup anomenat Jarabe de Palo i que era molt més que una sola cançó. L’èxit del grup neix després de la campanya de l’espot en plena primavera de 1997 i després es consolida com uns dels grup d’èxit a nivell nacional i amb una àmplia discografia. Al 2014 li detecten un càncer però ell para la gira i es posa en mans dels metges. Aconsegueixen eliminar el càncer i sempre que pot agraeix als metges i a tot l’equip sanitari el seu bon treball. És un dels artistes que ha volgut normalitzar la seva situació i ajudar a que la paraula càncer deixi de ser una paraulota terrible sinònim de mort. En el segle XXI la investigació ha fet que en molts casos no sigui així.

No solc fer servir la data de la mort per recordar a les persones. Però en el cas de Maria de Villota no puc passar per alt el somriure amb el que va marxar molt jove després d’un accident molt greu en el que va perdre la visió d’un ull. No va ser fàcil que aquella joveneta arribés a ser pilot de cotxes de carreres. Maria va començar en el món del motor el 1996, amb 16 anys, en el kàrting. Pràcticament tota la seva vida va estar influïda pel seu pare Emilio de Villota, pilot de Fórmula 1, i fins i tot pel seu germà Emilio de Villota, jr., que la va acompanyar en els seus primers passos en el món dels karts. Va debutar en la categoria de monoplaces l'any 2000, a la Fórmula Castrol, gràcies a Movistar. Després de passar dos anys en aquesta categoria va anar a competir al Campionat d'Espanya de Fórmula 3, de la mà del seu pare. Durant la temporada 2012 de Fórmula 1, María de Villota va ser provadora de l'equip rus Marussia, després d'adquirir la seva plaça en l'equip, tot i que no disposava de la superlicencia necessària per poder competir en la Fórmula 1, motiu pel qual amb Marussia només va córrer amb un cotxe a València per malaltia de Timo Glock. El 3 de juliol 2012 va patir un greu accident a l'aeròdrom de Duxford (Cambridgeshire, Regne Unit) mentre realitzava unes proves d'aerodinàmica per al seu equip. La seva vida va arribar a córrer seriós perill, però després d'una ràpida intervenció dels serveis d'urgència i diverses intervencions quirúrgiques seu estat va passar de molt greu a greu. Va perdre un ull però no l’alegria. Fa goig quan mires fotografies i el seu pedaç ocular era de la mateixa tonalitat que el vestit  o en feia contrat, l’he vist verd, blau, vermell, negre, gris, amb estampat... un detall més de l’esperit per sobreposar-se a les dificultats. Va morir l’11 d’octubre del 2013 per causes naturals relacionades amb l’accident, el dia que anava a presentar el seu llibre a Sevilla: “La vida es un regalo”. Va ser un exemple de superació.

10 d'octubre 1660 neix Daniel Defoe 1860 neix Joan Maragall 1908 neix Mercè Rodoreda

Avui els nostres protagonistes són escriptors: de la literatura universal i de la catalana. Les seves obres no van passar desapercebudes.

El primer, cronològicament, es deia Daniel Foe, però va ser conegut pel seu pseudònim (el nom que feia servir per signar els seus escrits) Daniel Defoe. No està clara la data del seu naixement però molt possiblement va ser el 10 d’octubre de 1660. Va ser un escriptor, periodista i panfletista anglès, mundialment conegut per la seva novel·la Robinson Crusoe. Robinson Crusoe es va publicar el 1719. Es tracta d’una autobiografia fictícia del protagonista, un nàufrag anglès que passa 28 anys en una illa deserta. Probablement la història va tenir com inspiració fets reals a partir dels que construiria, amb una trama senzilla, un símbol de l’home perfecte. Robinson Crusoe és la clàssica novel·la d’aventures. Defoe és important per ser un dels  primers escriptors de novel·la, un gènere literari que es va popularitzar a Anglaterra i va rebre el títol de pare de tots els novel·listes anglesos.

Joan Maragall i Gorina va néixer el 10 d'octubre de 1860 a Barcelona. Va ser un poeta i escriptor català, figura molt important en la poesia modernista del canvi de segle XIX al XX. La seva obra manuscrita es conserva a l'Arxiu Joan Maragall de Barcelona. Tot i que la seva obra poètica va ser més coneguda, destaca la seva important producció en prosa, amb més de 450 textos, entre articles, assaigs, discursos, semblances biogràfiques i pròlegs. La seva activitat com a periodista al Diari de Barcelona i La Veu de Catalunya va ser un dels mitjans que li va permetre projectar una opinió que generà una important influència social. També, va traduir al català obres de Goethe, Nietzsche i Novalis, introduint així a Catalunya una bona part de la literatura alemanya. En la vessant personal, Joan Maragall va ser un home d'arrels religioses i una forta implicació política. Un dels seus néts és Pasqual Maragall i Mira, fou president de la Generalitat de Catalunya entre 2003 i 2006.

La més jove dels tres és Mercè Rodoreda. Mercè Rodoreda i Gurguí va néixer a Barcelona el 10 d'octubre de 1908. Va ser una escriptora catalana que va rebre, entre altres guardons, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de 1980. Es considera l'escriptora de llengua catalana contemporània més influent, tal com ho testifiquen les referències d'altres autors a la seva obra i la repercussió internacional, amb traduccions a trenta llengües. La seva producció comprèn tots els gèneres literaris; Rodoreda va escriure poemes, obres de teatre, contes,  tot i que destaca especialment en la novel·la. Pòstumament se'n descobrí el vessant més pictòric, que sovint havia quedat en segon terme per la importància que Rodoreda donava a la pròpia escriptura. Ella deia: “Escric perquè m'agrada escriure”. Algunes de les seves novel·les més conegudes són La Plaça del Diamant, Mirall trencat o El carrer de les camèlies. Fa retrats realistes de la situació que la població vivia en aquella època. Les seves obres s’han passat al teatre i al cinema en diverses ocasions.

8 d'octubre Dia Mundial del Correu

Avui es celebra el Dia Mundial del Correu. Mentre pel nostre món el correu sembla que ha quedat reduït a temes legals en els que s’ha de confirmar un enviament o la recepció d’un document i per fer arribar extractes bancaris (cada vegada menys). Amb tants mitjans de comunicació moderns “telèfon, mòbil, what’s app, correu electrònic, instagram, twitter...” sembla que hagi mort el correu epistolar. A molts pensadors, polítics o savis els coneixem per les cartes que s’escrivien. Potser per casa corren encara cartes d’amor dels avis o alguna postal de quan vam fer algun viatge... però avui en el nostre entorn tot és diferent. Els infants no han sentit l’emoció de la carta que arribava amb notícies de la família de lluny... Ni coneixen tot una colla de paraules que són vocabulari específic d’aquest món: segell, remitent, paper de carta, sobre, bústia, oficina de correus, carter/a, burofax, carta certificada...

Però el Correu no és una andròmina antiga. Aneu a una oficina de Correus i sempre hi ha gent... Al món hi ha més de cinc milions d'empleats de correus i 663.000 oficines. Els serveis postals processen i lliuren cada any al voltant de 368.000 milions de cartes i 6400000000 de paquets, segons dades de la Unió Postal Universal (UPU). També subministren inestimables serveis bancaris i electrònics amb l'objectiu d'estrènyer la bretxa financera i la digital entre els països, complint amb les creixents necessitats dels clients en tot el món.

El propòsit d'aquest Dia Mundial és conscienciar sobre el paper del sector postal a la vida quotidiana i la seva contribució al desenvolupament social i econòmic dels països. És important recordar sempre el paper que tenen avui els serveis postals en les nostres societats, tenint en compte algunes de les tendències que estan canviant per complet el nostre món.

Cada any, més de 150 països celebren aquest dia de diverses formes. En alguns països, se celebra com una festa del treball, mentre que en moltes oficines de correus aprofiten aquest esdeveniment per presentar o promoure nous productes i serveis postals. Algunes oficines també utilitzen el dia per recompensar els seus empleats per un bon servei.

A més, molts països aprofiten per organitzar exposicions filatèliques i emetre nous segells. Altres activitats inclouen l'exhibició de cartells del Dia Mundial del Correu a les oficines postals i altres llocs públics, celebració de conferències, jornades de portes obertes en aquestes oficines, així com en centres i museus del correu postal, seminaris i tallers, i altres activitats culturals, esportives i recreatives. Moltes administracions postals emeten records especials, com ara samarretes i insígnies.

Suggeriment Big Draw Dibuixa Barcelona

Big Draw Dibuixa Barcelona

40 tallers gratuïts en diversos espais de la ciutat. Enguany, la festa del dibuix s’amplia als barris de la Ribera, Santa Caterina, Sant Pere, Parc de Montjuïc, el Raval, el Parc i la Llacuna del Poblenou, el Clot i el Parc del Fòrum!

El Big Draw es fa més gran i tota Barcelona dibuixa. Amb artistes, il·lustradors, arquitectes i dissenyadors que ens proposen divertits tallers per a tothom que vulgui experimentar, de manera lliure, espontània i gratuïta el món del dibuix. No t'ho pots perdre !

Organitzat pel Museu Picasso i l´Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona.

Informació pràctica:

Diumenge, 28 d’octubre de 2018

D’11 h fins a les 19 h (en espais exteriors, fins a les 18h).

Web del Big Draw. Barcelona dibuixa 2018 https://www.barcelona.cat/bigdraw/  

5 d'octubre 1582 Roma aplica Calendari Gregorià

Tal dia com avui, 5 d’octubre, s'inicia l’aplicació del calendari gregorià. És curiós perquè el 5 d’octubre de 1582 no va existir, li van dir 15 d’octubre. Anem a pams... L’any 1582 a Roma, el papa Gregori XIII va aplicar el calendari gregorià en substitució del calendari julià. La nit del dijous 4 octubre 1582 va donar pas al divendres 15 d'octubre.

El calendari gregorià, també conegut com a calendari occidental o calendari cristià, és el calendari civil acceptat internacionalment com a referent. El calendari reformat va ser aprovat aquest mateix any per un grapat de països, d'altres el varen adoptar els segles següents. La motivació de la reforma gregoriana va ser que el calendari julià, utilitzat des que Juli Cèsar l'instaurés l'any 46 aC, assumia que el temps entre l'equinocci de primavera és de 365,25 dies, quan actualment se sap que és gairebé 11 minuts més curt. L'error entre aquests valors acumulats en la taxa de prop de tres dies cada quatre segles, resultava en un equinocci que tenia lloc l'11 de març (un error acumulat d'aproximadament 10 dies) i movent-se constantment anteriorment en el calendari Julià en el moment de la reforma gregoriana. Com que l'equinocci de primavera estava vinculat a la celebració de la Pasqua, l'Església Catòlica Romana considerava que aquest moviment constant en la data de l'equinocci era indesitjable

4 d'octubre Sant Francesc d'Assis

Avui celebrem Sant Francesc, el primer sant ecologista. 

Sant Francesc d’Assis anomenava germans als animals, al foc i a l'aigua,  ja que totes les criatures provenen de la mateixa font i, per tant, d'alguna manera, tots són membres d'una família.

Va ser proclamat com a patró de l'ecologia pel Papa Joan Pau II el dia 29 de novembre de 1979: "Entre els sants i els homes il·lustres que han tingut un singular culte per la natura, com magnífic do fet per Déu a la humanitat, s'inclou justament a Sant Francesc d'Assís. Ell, en efecte, va tenir en gran estima totes les obres del Creador i, amb inspiració gairebé sobrenatural, va compondre aquell bellíssim "Càntic de les Criatures", a través de les quals, especialment del germà sol, la germana lluna i les estrelles, va rendir l'omnipotent i bon Senyor la deguda lloança, glòria, honor i tota benedicció ".

El patró de l'ecologia, va néixer a Assís (Itàlia), el 4 d'octubre a l'any 1182. Fill del comerciant Pere Bernardote i de Pica, pertanyia a una noble família de la Provença. Va renunciar als béns paterns i es va lliurar de ple a Déu. Va abraçar la pobresa i va viure una vida evangèlica, predicant a tots l'amor de Déu. Conegut també com el Pobre d'Assís pel seu matrimoni amb la Pobresa i el seu amor a tota la natura.

Sant Francesc d'Assís, ofereix als cristians l'exemple d'un respecte autèntic i ple per la integritat de la creació. Amic dels pobres, estimat de les criatures de Déu, convida a tots -animals, plantes, forces naturals, fins i tot al germà Sol i la germana Lluna- a honrar i lloar el Senyor.

Francesc sentia un profund respecte i admiració per tot el que trobava a la natura: des d'un simple escarabat fins l'astre rei. Especial cura i respecte li mereixien les coses més petites. Mai matava un insecte, ni utilitzava de la natura sense necessitat. En fer això, Francesc no glorificava les coses per se (per elles mateixes), sinó al seu Creador.

El llegat ecologista de Sant Francesc consisteix en ensenyar-nos que hem de repensar el nostre lloc en l'ordre creat, de manera que el benestar humà està integrat en el benestar de totes les coses (medi ambient). Per a ell, era vital entendre la relació entre la humanitat i tota la creació. La visió franciscana ajuda a veure la vida com un gran regal. Si podem ser humils com ell, i entendre que el món no està en el nostre control, prendrem el nostre lloc com una part, i només una part, de la gran comunitat de la creació.

Que Sant Francesc d'Assís ens inspiri i ens ajudi a conservar sempre viu el sentiment de la 'fraternitat' amb totes les coses- creades bones i belles per Déu Totpoderós- i ens recordi el greu deure de respectar-les i custodiar-les. (SS Joan Pau II, 8 Des. 1989)

Curiosament el seu missatge que s’expressa de manera coherent amb el seu estil de vida és molt ben valorat, també, pels no creients.

Avui els franciscans són presents a tot el món. La família franciscana és el conjunt de grups i comunitats catòlics (instituts de vida consagrada o grups de seglars) que segueixen alguna de les regles inspirades per Sant Francesc d'Assís. Tenen el seu origen en l'orde mendicant fundat per Francesc d'Assís l'any 1208.

Els franciscans creuen en la pobresa de Crist i, per tant, la pobresa ha de ser l'eix de la vida de cada persona i de la comunitat com a tal, tot i que a la mort de Sant Francesc d'Assís l'any 1226, es produïren diverses escissions sobre el rigor amb què s'havia d'interpretar.

Al llarg dels segles s'han produït al si de l'orde molts moviments de reforma i d'escissió, que han donat origen a diferents branques i ordes que, en algun cas, s'han separat de l'orde originari: la majoria són reformes de l'orde franciscà, que havien de conduir a una aplicació més rigorosa de la regla, d'acord amb el seu esperit fundacional.

3 d'octubre 1910 Neix Miquel Crusafont

A Sabadell hi ha un museu especialitzat en paleontologia que porta el nom del nostre protagonista d’avui: Miquel Crusafont.

Tal dia com avui de 1910 va nèixer, a Sabadell, Miquel Crusafont i Pairó. Va ser un paleontòleg català, especialitzat en paleontologia de mamífers.

Es llicencià en Farmàcia per la Universitat de Barcelona l'any 1933 i en Ciències Naturals per la Universitat de Madrid l'any 1950. Va obtenir el títol de doctor en Ciències Naturals, amb Premi Extraordinari, per la tesi “Los jiráfidos fósiles de España”. Esdevingué catedràtic de Paleontologia per oposició, amb el número 1 i per unanimitat, de la Universitat d'Oviedo i, per concurs de trasllat, de la Universitat de Barcelona; fou també professor d'Antropologia de la Facultat de Filosofia Societatis Iesu de Barcelona.

Especialitzat en l'estudi dels mamífers fòssils i en l'evolucionisme, va excavar jaciments al Vallès –particularment el de Can Llobateres, avui parc arqueològic i reserva d'excavacions de l'Institut de Paleontologia–, i al Penedès, entre altres indrets.

Alguns dels seus treballs més importants són “Los Vertebrados del Mioceno Continental de la cuenca del Vallés-Penedés” (1943, amb Josep Fernández de Villalta), “El Mioceno Continental del Vallés y sus yacimientos de vertebrados” (1948, amb Josep Fernández de Villalta); “El Burdigaliense continental de la cuenca del Vallés-Penedés” (1955, amb Josep Fernández de Villalta i Jaume Truyols), “Estudio Masterométricos en la evolución de los Fisípedos” (1957, amb Jaume Truyols); “La Evolución” (1966, amb Bermudo Meléndez i Emiliano Aguirre). Va ser l'introductor a l'estat espanyol del pensament evolucionista de Teilhard de Chardin –que conciliava Darwin i la Bíblia–, al qual va dedicar diversos estudis: “L'evolució avui” i “Evolución y ascensión”.

L'any 1969 fundà l'Instituto Provincial de Paleontología, dependent de la Diputació de Barcelona, a Sabadell. Des de l'any 1983 aquesta institució s'anomena Institut de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell. El mamífer prehistòric Crusafontia va ser batejat en homenatge seu. Avui, el seu Museu, és una cita obligada per aquells que vulguin conèixer els dinosaures que van viure a Catalunya fa molts i molts anys.