29 de novembre 2015 Marxa contra el canvi climàtic

Aquest any té lloc a París la 21a Conferència de les Parts (COP21) de la Convenció Marc de les Nacions Unides pel Canvi Climàtic, on s’hauria d’arribar a un acord global i ambiciós per a solucionar la crisis climàtica i sistèmica a la qual ens enfrontem com a societat. Tot i la urgència, les propostes de reducció d’emissions fetes pels diferents països de cara a la cimera de París són del tot insuficients pel que fa a l’abandonament dels combustibles fòssils i a mantenir la temperatura del planeta per sota dels límits considerats segurs per a la humanitat.

Per això, el dia abans que es reuneixin els líders mundials, el diumenge 29 de novembre, s'ha convocat una marxa mundial contra el canvi climàtic, i us convidem a participar-hi des del Moviment per la Justícia Climàtica: www.justiciaclimatica.com ‹‹ El Moviment per la Justícia Climàtica és un grup de persones a títol individual, entitats socials i ecologistes que ens trobem en una preocupació comuna: la lluita contra el canvi climàtic. ››

La Marxa Mundial pel Clima acaba de començar amb 60000 persones a la bellíssima marxa de Melbourne! Això serà grandiós. I l'encarregat de l'ONU de la conferència sobre el clima acaba de confirmar que els vídeos de les marxes es projectaran en pantalles gegants que els caps d'Estat podran veure quan arribin al centre de conferències de París aquest dilluns!

Uneix-te a la marxa de Barcelona aquest cap de setmana i ajuda'ns a fer d'aquest dia una jornada d'accions èpiques que trenquin tots els rècords. Està convocada per avui diumenge 29 de novembre a les 11.30 a la Via Laietana de Barcelona. I aquí tens l'enllaç de la pàgina de l'esdeveniment: https://secure.avaaz.org/es/event/globalclimatemarch/Marcha_Mundial_por_el_Clima_BCN

Com més persones plenes d'esperança i alegria aconseguim treure al carrer aquest cap de setmana, més gran serà l'impacte que tindrem dilluns - el dia més crucial de la cimera climàtica més important de la nostra generació -.

Ens veiem al carrer ... per les energies 100% netes a tot el món, i per tot allò que estimem.

27 de novembre Dia del Mestre 1965 fundació de l'Institut Guttmann

Avui felicitem a tots els mestres! als que ho són de professió o per estil de vida... moltes gràcies perquè tots portem una mica d'ells en la nostra vida.

L’Institut Guttmann és un hospital especialitzat en neurorehabilitació. El seu objectiu principal és promoure, impulsar i aconseguir la rehabilitació integral de les persones afectades per una lesió medul·lar, un dany cerebral adquirit o una altra discapacitat d'origen neurològic, desenvolupar la recerca i docència en aquest àmbit de la neurociència, i prestar-los el suport i els serveis més convenients per assolir una reinserció social satisfactòria. L’Institut Guttmann contribueix al ple reconeixement dels drets i a una efectiva equiparació d'oportunitats de les persones amb una discapacitat d’origen neurològic.

Fundat en 1965 pel Sr. Guillermo González Gilbey, portador d’una tetraplegia, que després de rebre tractament a Anglaterra pel neurocirurgià alemany Sir Dr. Ludwig Guttmann, va voler crear un centre igual que el de Stoke Mandeville, a Barcelona.

Avui RAC 1 s’ha desplaçat fins a les instal·lacions de Badalona i part del programa del Jordi Basté s’ha fet des de allà. Ha estat molt interessant coneixer de primera mà la feina que s’hi fa no només des dels metges sinó també dels pacients.

Aquest any 2015 fa 50 anys de la seva inauguració i ho volen celebrar d’una manera molt especial. Com en tot aniversari, volem bufar les espelmes... i volen que tothom també les bufi! Fan una crida a la col·laboració. T’animes? La campanya "Bufa una espelma" és la manera com l’Institut Guttmann vol celebrar amb tu els seus 50 anys.

Tot l’equip de professionals, juntament amb pacients i familiars, han rodat un divertit videoclip amb una versió especial que el grup de rock-folk català Blaumut els ha fet d’un dels seus èxits. Blaumut també balla amb nosaltres en aquest vídeo ple de sorpreses, que si no has pogut veure encara, pots fer-ho ara mateix a la web de l’institut. Un cop vist, ves a buscar una espelma i un encenedor i ajuda’ns a bufar les espelmes!

En aquesta ocasió, la Fundació AXA col·labora amb l’Institut Guttmann recolzant aquesta campanya amb motiu de la celebració del 50 Aniversari de l’Institut Guttmann. Per cada vídeo o fotografia que rebem en xarxes socials bufant una espelma, la Fundació AXA farà una donació solidària que anirà destinada al desenvolupament dels nostres projectes amb l’objectiu d’ajudar a construir noves vides.

AXA, primera asseguradora a nivell mundial, present en 59 països, fou la primera Empresa Amiga de l’Institut Guttmann. Des de l’any 1995 AXA, a través de la seva Fundació, compromesa amb la protecció, la prevenció i la cultura, els ajuda a assolir els seus objectius fundacionals i a fer viables els seus projectes més emblemàtics i innovadors, alhora que avançar en el desenvolupament dels programes docents, científics i assistencials per a millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat.

Suggeriment: Anima't, participa i comparteix el teu vídeo o foto a les xarxes socials. Bufa la teva espelma! I sobretot, convida a tothom a participar!

26 de novembre 2003 el Concord fa el seu darrer vol.

No és freqüent que la indústria aeronàutica apareixi en els nostres textos... però avui és una data assenyalada: tal dia com avui de 2003 l’avió jet supersònic Concorde va volar per darrera vegada.

L'avió supersònic Aérospatiale-BAC Concorde va ser un dels dos únics models d'avió de passatgers supersònics en servei. El Concorde tenia una velocitat de creuer Mach 2,04 (més de dues vegades la velocitat del so) que li permetia travessar l’oceà Atlàntic en tres hores i mitja. Els vols comercials del Concorde, de British Airways i Air France, van començar el 21 de gener del 1976 i van acabar el 24 d'octubre del 2003, amb un últim vol d'acomiadament el 26 de novembre del mateix any. Fins al 2003, Air France i British Airways van continuar operant vols a Nova York de forma diària.

Podem trobar un exemplar de Concorde al Musée de l'Air et de l'Espace a l’aeroport de Le Bourget, prop de París. És un dels museus d'aviació més antics del món.

Voleu saber curiositats d’aquests fantàstic avió?

En el món del cinema ha aparegut el Concorde en diferents ocasions: Un dels robots de “Els Transformers, la pel·lícula” és un Concorde. James Bond viatja amb el Concorde a “Moonraker”.

Fins i tot un d’ells va aconseguir que un músic toqués a Europa i a Amèrica en el mateix dia. El 13 de juliol de 1985 es van celebrar per tot el planeta diversos concerts benèfics per ajudar econòmicament al tercer món, l'esdeveniment es va anomenar Live Aid. L'estrella del pop Phil Collins va volar amb el Concorde des de Londres fins a Filadèlfia i això va permetre que en un mateix dia actués a les dues ciutats.

L'1 de novembre de 1968 un Concorde charter va donar la volta al món en 31 hores i 51 minuts.

25 de novembre Santa Caterina Dia Internacional de la Eliminació de la Violència de Gènere 1562 neix Lope de Vega 1864 es publica Viatge al Centre de la Terra 1951 neix Pérez Reverte

Avui es celebra Santa Caterina. De manera carinyosa a molts pobles a les nenes se les anomenava Caterinetes.

També es celebra el Dia Internacional de la Eliminació de la Violència de Gènere contra la Dona. Es fan campanyes i actes en record de les dones que han patit o pateixen violència de gènere. També es treballa a les escoles perquè tothom es respecti. Quan el respecte sigui una realitat per a tothom acabarem amb la violència i podrem deixar de celebrar aquesta diada.

Avui també és un dia de bell record literari.

Al 1562 va néixer Félix Lope de Vega y Carpio, poeta i dramaturg espanyol, un dels més importants de l’anomenat Siglo de Oro español. Va escriure obres molt conegudes com Fuenteovejuna, La dama boba, El caballero de Olmedo...

Al 1864 Juli Verne publica, sense edicions prèvies, "Viatge al centre de la Terra". La única de les seves obres que al llarg del temps no s’ha portat a la pràctica. En el seu moment eren obres de ficció però ara els viatges submarins, en globus o fins i tot els viatges espaials són reals als nostres dies.

I per acabar la tripleta literària tenim que tal dia com avui de l’any 1951 va néixer Arturo Pérez-Reverte, periodista i novel·lista espanyol, creador -entre altres personatges- del valent  "Capitán Alatriste". Entre les seves obres trobem títols com "La piel del tambor", "El club Dumas", "Territorio comanche" o "El maestro de esgrima". És membre de la Real Academia Española.

24 de novembre 1974 descobreixen Lucy 2012 Dia de l'Orgull Primat

El vint-i-quatre de novembre recordem dos fets relacionats amb la paleontologia. La paleontologia és la disciplina basada en el mètode científic que estudia el desenvolupament de la vida sobre la Terra, de plantes i animals antics, basant-se en el registre fòssil, evidència de la seva existència que s'ha conservat en fòssils. Això inclou l'estudi de fòssils, petjades i nius (icnofòssils), fems fossilitzats (copròlits) i residus químics. Entre els seus objectius hi ha, a més de la reconstrucció dels éssers vius molt antics, l'estudi del seu origen, dels seus canvis en el temps (evolució i filogènia), de les relacions entre ells i amb el seu entorn (paleoecologia, evolució de la biosfera), de la seva distribució espacial i migracions (paleobiogeografia), de les extincions, dels processos de fossilització (tafonomia) o de la correlació i datació de les roques que els contenen (biostratigrafia). La paleontologia permet entendre l'actual composició (biodiversitat) i distribució dels éssers vius sobre la Terra (biogeografia) -abans de la intervenció humana-, ha aportat proves indispensables per a la solució de dues de les més grans controvèrsies científiques del passat segle, l'evolució dels éssers vius i la deriva dels continents, i, de cara al nostre futur, ofereix eines per a l'anàlisi de com els canvis climàtics poden afectar al conjunt de la biosfera. 

El 24 de novembre de 1974 el nord-americà Donald Johanson i el seu equip van trobar un esquelet fossilitzat gairebé complet d'un homínid pertanyent a l'espècie Australopithecus afarensis, de 3,2 milions d'anys d'antiguitat. El van descobrir a 159 km de Addis Abeba, a Etiòpia. 

Es tracta de l'esquelet d'una femella d'al voltant d'1 metre d'alçada, d'aproximadament 27 kg de pes (en vida), d'uns 20 anys d'edat (els queixals del judici estaven acabades de sortir) i que pel que sembla va tenir fills, encara que no se sap quants. Dotada d'un crani minúscul, comparable al d'un ximpanzé, Lucy caminava sobre els seus membres posteriors, signe formal d'una evolució cap a l'hominització. La capacitat bípeda de Lucy pot deduir-se de la forma de la seva pelvis, així com de l'articulació del genoll.

Li van posar per nom Lucy. El seu nom prové de la cançó «Lucy in the sky with diamonds» del conjunt musical The Beatles, que sentien els membres del grup investigador en el moment de la troballa.

Fins al 1977, la comunitat científica no va prendre en consideració la troballa de Johanson i el seu equip de l'International Afar Research Expedition. La revista Kirtlandia va acceptar publicar el descobriment del nou homínid, al qual els seus autors van assignar el nom científic d'Australopithecus afarensis.

Tal dia com avui del 2012 en alguns països de Llatinoamèrica, es va celebrar per primera vegada el Dia de l'Orgull Primat. Commemoraven una doble fita: la publicació del llibre L'origen de les espècies, del naturalista britànic Charles Darwin (1859), i el descobriment de les restes fòssils de Lucy.

23 de novembre 1888 neix Harpo Marx

El vint-i-tres de novembre de 1888 va néixer Harpo Marx.

Els Germans Marx van ser un grup de còmics dels Estats Units que originàriament estava compost per cinc germans (entre parèntesis els noms artístics): Leonard (Chico), Adolph (Harpo), Julius (Groucho), Milton (Gummo) i Herbert (Zeppo).

Harpo es va fer famós gràcies al seu paper de mut, amb la perruca característica de color taronja, la gavardina amb les butxaques sempre plenes i la botzina, amb la qual podia emetre sons.

Va escriure les seves memòries en el llibre ¡Harpo Parla! (1961).

Van començar actuant quatre germans però les seves pel·lícules més famoses les van fer Groucho, Harpo i Chico. Alguns dels títols més recordats són: A Night at the Opera (Una nit a l'òpera) (1935), A Day at the Races (Un dia a les curses) (1937), Room Service (L'hotel dels embolics) (1938), At the Circus (Una tarda al circ) (1939), Go West (Els germans Marx a l'Oest) (1940) i A Night in Casablanca (Una nit a Casablanca) (1946).

Suggeriment: potser un bon dia per plantejar-nos veure alguna pel·lícula dels germans Marx. Tenen algunes escenes que han passat a la història del cinema com la quantitat de gent que hi cap en un camarot o la lectura d’un contracte que fa Groucho Marx...    

22 de novembre Sta. Cecília 2015 El primer quatre de deu amb folre i manilles.

22 de novembre Festa de Santa Cecília. Celebrem el Dia de la Música!

Què seria la nostra vida sense música? Sense saber-ho tenim una banda sonora personal. Les cançons que ens agrades, que ens han acompanyat en bons moments, en moments dolorosos... cançons que ens animen o ens entristeixen. Avui, Dia de la Música és un bon moment per agrair a tots aquells que la fan possible.

Avui, 22 de novembre de 2015, en la Festa del Minyons de Terrassa s’ha sentit música celestial al món casteller. Els amfitrions, els Minyons de Terrassa, han aixecat el primer quatre de deu amb folre i manilles de la història.

A primera ronda, sense pensar-s’ho dues vegades, han tirat amunt el tres de deu que tan bons resultats els està donant aquesta temporada. Amb agilitat, ritme i de manera impecable l’han descarregat i ja en sumen quatre enguany, la colla que més cops l’ha completat en un mateix curs. Però el plat fort arribava a segona ronda, quan han començat a muntar el peu del quatre de deu amb folre i manilles, un castell inèdit que mai abans ningú havia pogut carregar. El castell ha pujat decidit, ràpid; cada segon que els malves esgarrapaven al quatre, es veia més a prop la fita. Amb els nervis controlats i dosificant les forces, la canalla hi ha dibuixat l’aleta per primer cop a la història, i amb un esforç titànic de manilles, els egarencs han pogut descarregar la bèstia dels castells. La celebració ha estat merescuda; cap colla havia arribat més enllà de l’entrada dels dosos en aquest castell, i allò que semblava impossible ho han fet realitat.

Els Minyons de Terrassa és una colla castellera creada el 21 de juny del 1979 i presentada el 14 de juliol del mateix any. Amb el malva com a color distintiu de la seva camisa, els Minyons van eixamplar el circuit casteller, incorporant-hi, a ple dret, la comarca del Vallès Occidental i el municipi de Terrassa, ciutat en aquell moment sense cap tradició en l'art de fer castells i que, en poc temps, els èxits dels Minyons ja van convertir en centre de referència obligada pels afeccionats de tot el món casteller. Els Minyons són la més veterana de les dues colles castelleres existents a Terrassa (l'altra són els Castellers de Terrassa, fundada l'any següent partint d'una escissió dels Minyons). 

19 de novembre 2002 enfonsament del Prestige

El protagonista del dia d’avui és d’aquells de trist record. Preferiríem que no hagués passat mai i que no calgués parlar d’aquests accidents però lamentablement es produeixen. Avui recordem el vessament de petroli del Prestige davant de les costes gallegues.

El Prestige va ser un petrolier monobuc construït al Japó el 1976 que es va enfonsar davant les costes gallegues el 19 de novembre de 2002, produint una immensa marea negra que va afectar una àmplia zona compresa des del nord de Portugal fins a les Landes de França, provocant el major desastre ecològic de la història de Galícia i una mobilització social i política. L'accident va posar al descobert les deficiències dels sistemes de prevenció, i va generar una allau de crítiques contra els governs espanyol i gallec i va donar lloc al naixement d'un ampli moviment de protesta ciutadana liderat per la plataforma "Nunca Máis" (Mai més); i va fer que milers de voluntaris d'arreu de l'estat espanyol es desplacessin fins a les costes afectades per tal col·laborar solidàriament en les tasques de neteja, en un moviment que es va conèixer popularment com marea blanca (pel color dels uniformes que utilitzaven els voluntaris, i en oposició a la marea negra provocada per l'accident).

El vessament de petroli del Prestige ha estat considerat el tercer accident més costós de la història, amb un cost de neteja de 12.000 milions de dòlars, per darrere de l'accident del transbordador espacial Columbia i de l'accident de Txernòbil.

Es coneix com a chapapote el petroli o oli mineral deixat anar il·legalment pels vaixells cap a la costa, a vegades prové de tancs de combustible o maquinària. A causa del vessament del Prestige es va popularitzar aquest terme, que és un sinònim d'asfalt.

18 de novembre 1928 neix Mickey 1995 s'estrena Goldeneye de James Bond

Avui dos protagonistes més... Si ahir parlàvem del primer ratolí d’ordinador avui parlem del ratolí més famós del món: Mickey Mouse. I del ratolí més famós a l’espia més famós amb pel·lícula recien estrenada: Bond, James Bond.  

Tal dia com avui de 1928 s’estrena la primera pel·lícula de Mickey Mouse. Però no va ser fàcil. 

El ratolí va ser creat per Walt Disney i Ub Iwerks el 1928 durant un viatge en tren. Inicialment Walt Disney va batejar la seva creació més famosa com Mortimer, i va ser la seva esposa qui li va suggerir el nom de Mickey. Quan van tornar, Walt Disney va començar a treballar amb el seu cap d'animació, Ub Iwerks, en aquest nou personatge. La primera pel·lícula es va dir “Plane Crazy”, però cap productor no va voler distribuir-la.

Finalment va ser dut a la pantalla per primera vegada el 18 de novembre de 1928, amb “Steamboat Willie”, una de les primeres pel·lícules sonores del cinema. Com que va ser un gran èxit Walt Disney no va deixar de realitzar altres pel·lícules, sempre amb Mickey com a protagonista, fins que el 1940 va realitzar Fantasia amb la qual va arribar la fama mundial. Aquest film va resultar ser una gran innovació per a l'època a causa de les tècniques d'animació que es van emprar.

Tal dia com avui de 1995 es va estrenar “Goldeneye”, amb Pierce Brosnan com nou James Bond era el seu debut interpretant al famós agent secret britànic. El tema central d’aquest nou film, el número 17 de la saga de 007, va ser una cançó escrita pels components d’U2 Bono y The Edge que va interpretar amb gran èxit Tina Turner. El músic francés Éric Serra, que ja havia composat per pel·lícules com "El gran blau", "El professional" o "Nikita", es va encarregar de composar la banda sonora. 

Aquesta setmana passada es va estrenar al nostre país la darrera pel·lícula de James Bond. "Spectre" (2015) és la pel·lícula número 24 de la sèrie de James Bond. La protagonitza Daniel Craig en la seva quarta actuació com a James Bond,i Christoph Waltz com Ernst Stavro Blofeld (el dolent). Ha estat dirigida per Sam Mendes com el seu segon film de James Bond després de Skyfall, i el guió és de John Logan, Neal Purvis, Robert Wade i Jez Butterworth. Amb un pressupost de quasi 300 millions de dolars, és una de les pel·lícules més cares que s'hagin filmat.

17 de novembre 1970 es patenta el ratolí de l'ordinador 2010 celebració oficial de Eid al Adha a Melilla

Els nostres protagonistes d’avui són la tecnologia i la tradició.

Tal dia com avui de 1970 Douglas C. Engelbart va patentar un invent que fem servir molt sovint: el ratolí de l’ordinador. De fet va patentar un petit dispositiu de comandament del cursor, una marca mòbil visible a la pantalla per triar un punt d'actuació immediata. Engelbart anomenà mouse (ratolí) aquest aparell, inicialment de fusta i amb dues rodetes metàl·liques, que actualment equipen tots el ordinadors. Engelbart va ser també un defensor compromès del desenvolupament i l'ús d'ordinadors i xarxes per ajudar a fer front als problemes cada vegada més urgents i complexes del món. Va ser un inventor i pioner de la computació als Estats Units, sobretot de la interacció persona-ordinador.

Tal dia com avui de 2010 va començar a celebrar-se de manera oficial el Eid al Adha a Melilla. És una festa pública oficial musulmana, era la primera vegada que una festa religiosa no-catòlica era oficialment celebrada a Espanya des de la Reconquesta. És una de les dues celebracions més importants del calendari islàmic. La celebració rep diversos noms segons els països i també se la coneix com festa del xai, ja que és l'animal que se sol sacrificar més sovint.

S'hi commemora el símbol de la submissió perfecta a la voluntat de Déu representat per l'episodi alcorànic (i bíblic) en què Abraham va estar a punt de sacrificar el seu fill per ordre divina abans que Déu li aturés el braç. Se celebra el desè dia del mes de dhu-l-hijja i coincideix amb la fi del hajj, el pelegrinatge preceptiu a la Meca, cinquè pilar de l'islam.

Aquest dia, en tot el món islàmic, les famílies maten un animal de manera ritual (sovint un xai, tal com es diu que va fer el patriarca) en record de l'acte d'Abraham; a continuació s'organitza un gran àpat i els creients es retroben en família i entre amics i es fan regals als infants. És un dia de perdó i d'oblit de malentesos, així com d'ajuda als més necessitats, ja que, segons la tradició, la família només es pot quedar amb una tercera part de l'animal sacrificat i la resta s'ha de compartir.

16 de novembre Santa Margarida 1945 fundació de l'UNESCO

Avui felicitem a les noies que es diuen Margarida (Margalida a les Balears, Margarita en castellà i Daysi en anglès) perquè es celebra el dia de Santa Margarida Reina d’Escòcia. Tot i que va néixer a Hongria. se la coneix pel seu regnat com reina consort d’Escòcia. Quan la representen en pintures o vidrieres ho solen fer amb una corona de reina i un llibre a les mans.

Tal dia com avui de 1945 es va fundar a Londres la UNESCO, organisme especialitzat de les Nacions Unides per a l’educació, la ciència, la cultura i les comunicacions. És l’acrònim de l’anglès United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization.

Es va fundar el 16 de novembre de 1945 amb l’objetiu de contribuir a la pau i a la seguretat en el món mitjançant l’educació, la ciència, la cultura i les comunicacions. La constitució signada aquell dia va entrar en vigor el 4 de novembre de 1946, ratificada per vint països. El 1958 es va inaugurar la seva seu principal, al districte VII de París. La seva directora general és Irina Bokova. Al 2014, comptava amb 195 estats membres i vuit membres associats.

Es dedica a orientar als pobles en una gestió més eficaç del seu propi desenvolupament, a través dels recursos naturals i els valors culturals, i amb la finalitat de modernitzar i fer progressar a les nacions del món, sense que per això es perdin la identitat i la diversitat cultural. La UNESCO té vocació pacifista, i entre diverses coses s'orienta molt particularment a donar suport l'alfabetització. En l'educació, aquest organisme assigna prioritat a l'assoliment de l'educació elemental adaptada a les necessitats actuals. Col·labora amb la formació de docents, planificadors familiars i habitatge, administradors educacionals i encoratja la construcció d'escoles i la dotació d'equip necessari per al seu funcionament.

Les activitats culturals busquen la salvaguarda del patrimoni cultural mitjançant l'estímul de la creació i la creativitat i la preservació de les entitats culturals i tradicions orals, així com la promoció dels llibres i de la lectura. En matèria d'informació, la UNESCO promociona la lliure circulació d'idees per mitjans audiovisuals, fomenta la llibertat de premsa i la independència, el pluralisme i la diversitat dels mitjans d'informació.

15 de novembre Sant Albert Magne

Avui felicitem a tots els que teniu esperit científic. Avui és Sant Albert Magne patró dels científics!

Albert el Gran o el Magne, conegut també com a Albert de Bollstädt o Albert de Colònia, o sant Albert va ser un dominic, filòsof i professor recordat com un dels més grans pensadors medievals. És venerat com a sant per l'Església catòlica, l'anglicana i la luterana, i ha estat proclamat sant patró de les ciències i els científics.

Va tenir entre els seus deixebles un jove frare anomenat Tomàs d'Aquino (que acabarà sent el patró dels estudiants i de les Universitats i els professors de Secundària), de qui va ser mestre i amic. Hi havia tanta gent a les classes d’Albert de Colònia que va haver d'ensenyar en una plaça pública, la qual, encara que pocs ho saben, duu el seu nom. Es tracta de la Plaza Maubert, nom que ve de "Magnus Albert".

Els propis contemporanis de Sant Albert van ser qui li van donar el títol d'"el Gran". Per l'extraordinària profunditat i amplitud dels seus coneixements, solien anomenar-lo també "el Doctor Universal". Sant Albert havia dit que, de jove, li costaven els estudis i que per això una nit va intentar fugir del col·legi on estudiava... però s'ho va repensar.

En aquella època, la filosofia comprenia les principals branques del saber humà accessibles a la raó natural: la lògica, la metafísica, les matemàtiques, l'ètica i les ciències naturals.

La figura de Sant Albert destaca en el camp de les ciències naturals, la finalitat de les quals, segons diu el sant, consisteix a "investigar les causes que operen en la naturalesa". Fou una autoritat en física, geografia, astronomia, mineralogia, alquímia (és a dir, química, per la qual cosa gens té de sorprenent que la llegenda li hagi atribuït poders màgics), metafísica, matemàtiques, ètica, medicina, fisiologia animal, biologia, filosofia, teologia i fins i tot va escriure un manual del perfecte jardiner. En els seus tractats de botànica i fisiologia animal, la seva capacitat d'observació li va permetre dissipar llegendes com la de l'àguila, la qual, embolicava els seus ous en una pell de sorra i els posava a incubar al sol. També han estat molt lloades les observacions geogràfiques del sant, ja que va fer mapes de les principals cadenes muntanyenques d'Europa, va explicar la influència de la latitud sobre el clima i, en la seva excel·lent descripció física de la terra va demostrar que aquesta és rodona.

Entre els escrits de Sant Albert, que formen una col·lecció de trenta-vuit volums, hi ha obres sobre totes aquestes matèries.

Suggeriment: Avui diumenge gaudiu de l’observació que és el primer pas de la ciència. Tenim una tardor en marxa que ens ensenya a la natura els seus mil colors....

14 de novembre 1983 Up where we belong número 1 a Billboard

Avui una cançó és la nostra protagonista. Potser el títol no us digui gran cosa però de ben segur que els adults quan la sentin la reconeixeran ràpidament.

Tal dia com avui de 1983 la cançó "Up where we belong" va arribar al número 1 de Billboard (la llista americana d'èxits). És la típica cançó que serveix per emmarcar una romàntica història d'amor. El duet protagonitzat per Joe Cocker i Jennifer Warnes es va col·locar un dia com avui al capdamunt de les llistes americanes. I com no podia ser d'una altra manera, el tema il·lustrava una de les pel·lícules més sentimentals de la història: “Oficial i cavaller”. De fet, el single va servir com a tema central de la banda sonora original de la pel·lícula protagonitzada per Richard Gere i Debra Winger. A més de ser número 1 de Billboard, la cançó va guanyar un Oscar com a Millor Banda Sonora i també un globus d'Or el 1983 a la millor cançó original. Per quan aquest senzill va ser editat els noms dels dos intèrprets eren ja molt coneguts, però aquest tema va ser una empenta definitiva a les carreres d'un i altre. Però la Banda Sonora contenia altres temes, també de tall melós, que posaven la cirereta al pastís ... "Hungry for your love", "Treat em right", "Be real" o "Tunnel of love" són només alguns exemples. Evidentment, tant Joe Cocker com Jennifer Warnes van fer més rendible la cançó incloent-la en les seves següents produccions discogràfiques. I anys després, Cocker, la convertiria en un imprescindible de les seves recopilatoris de grans èxits.

Música i cinema fan una parella perfecta. El cinema ha fet que es composessin grans temes i també ha fet servir molts temes que s’havien creat en altres temps o sense pensar en la seva projecció cinematogràfica.

Suggeriment: avui dissabte, tarda de cinema (perquè al vespre hi ha "Oh Happy day!"). Unes crispetes i en família veure aquest film romàntic i ensucrat i després cinefòrum. El millor de les pel·lícules és que després de gaudir-les les podem comentar i seguir-les gaudint... 

13 de novembre 1968 S'estrena Yellow Submarine 2000 web oficial dels Beatles

Els nostres protagonistes d’avui són els Beatles.

Tal dia com avui de 1968 es va estrenar la pel·lícula "Yellow submarine" que els Beatles protagonitzaven i que duia el títol d’una de les seves cançons més conegudes.

Quan començaven els Beatles, allà pels primers seixanta, els van contractar per rodar tres pel·lícules. Tot un somni que els equiparava amb "el rei" Elvis. Es van rodar les dues primeres "Quina nit la d'aquell dia" i "Help", a les ordres d'un dels genis del nou cinema britànic, Richard Lester. La tercera, que va quedar pendent, es va anar convertint en una pesada llosa per als cada vegada més independents i poderosos membres del quartet. Havien aconseguit deixar les gires, en part per la pressió de les masses en els seus concerts i en els seus desplaçaments, i cada un havia començat a fer coses pel seu compte. O sigui, cada vegada eren més cada un d'ells i menys els Beatles. Però el contracte amb la United Artists estava signat i faltava encara una pel·lícula per completar-lo. La solució va ser la de rodar una pel·lícula de dibuixos animats l'argument giraria al voltant dels Beatles que es il·lustraria amb cançons escrites específicament per a ella i amb altres èxits del grup, perquè el contracte no només incloïa la cessió de tot tipus de drets, sinó , a més, la creació d'una banda sonora original per la pel·lícula. La mandra o la manca d'interès van fer que només sis de les quinze cançons que sonen fossin escrites originalment per a la banda sonora. La resta es va completar amb material ja gravat pel grup, per al qual es van idear les corresponents escenes. Afortunadament, la selecció de temes va ser exquisida i el guió de Lee Minoff va ser esplèndidament portat a la pantalla per Georges Dunning, revolucionant el fet fins llavors en el camp de l'animació.

Tal dia com avui de l’any 2000 els Beatles entren oficialment a la xarxa... es llança: thebeatles.com. Es va penjar la web oficial de The Beatles a la Xarxa. El llançament es va fer coincidir amb la publicació de l'àlbum 1, un nou recopilatori del quartet. En aquesta col·lecció apareixien els 27 números 1 que The Beatles havia aconseguit en el Regne Unit i els Estats Units, des de 1963 fins a 1970.

Suggeriment: avui és un bon dia per recordar-los i escoltar la seva música. En el seu moment van ser una revolució i encara avui són un referent.

12 de novembre 1933 primera foto del Monstre del Llac Ness 1945 Neix Neil Young

Dos són els nostres protagonistes d’avui. Un dels misteris més coneguts i un cantant polièdric.

Tal dia com avui de 1933 es va prendre la primera foto coneguda del monstre del Llac Ness. Aquest monstre és tot un misteri però porta milers de curiosos a observar les seves aigües esperant avistar-lo de nou. Hi ha moltíssima literatura de creients, escèptics i persones que directament neguen el misteri i el troben una manera de promocionar una zona. Realment s’han escrit molts llibres, s’han fet pel·lícules i fins i tot cançons al voltant d’aquest misteri.

Tal dia com avui de 1945 va néixer Neil Young. És una espècie de Doctor Jekyll i Mister Hyde de la música, capaç d'oferir les més subtils balades i les més dures sessions de rock. Les quatre dècades de carrera de Neil Young, nascut a Toronto el 12 de novembre de 1945, són un mostrari de com es pot manifestar la creativitat d'un intèrpret i compositor amb les més variades cares: folk, country, jazz, soul o rock. El pare de Young era un conegut periodista esportiu casat amb una col·lega. Tots dos eren molt aficionats a la música, i aquesta afició es la lliuraren al seu fill que no va trigar a tocar la guitarra. Però la vida de Neil va canviar quan, després del divorci dels seus pares, va marxar a viure amb la seva mare a Winnipeg. Young va fer el batxiller amb la guitarra, que no deixava ni a sol ni a ombra, penjada a l'esquena. Això, unit al poc que li agradaven els llibres, va desembocar en un jove Neil Young amb el seu propi grup, cantant versions dels Beatles o Elvis, que, ajudat per la seva mare, no trigà a fer-se popular. Ja en els 60, torna a Toronto embarcat en el folk, primer com a solista i després dins d'una banda que, malgrat la seva influència al Canadà, acaba per trencar-se. A continuació Young va a Califòrnia, on, amb Stephen Stills i Richie Furay, crea Buffalo Springfield. Aquella banda, Buffalo Springfield, malgrat la seva curta vida, va ser una de les més influents del moviment folk rock. Després de la seva desaparició, Stephen Stills es va embarcar en el trio CS & N, al qual acabaria sumant-se Young. Crosby Stills, Nash & Young van triomfar al Festival de Woostock i van enregistrar un dels millors àlbums del rock, "Dejà vu", però van acabar dissolent-se per emprendre carreres en solitari de les que la més brillant és potser la del canadenc, que el 2005, després de una greu malaltia, va sorprendre a tothom amb el seu meravellós "Vent de la praderia". Neil Young ha estat, al llarg de les tres últimes dècades un creador incansable i no només en la música, també en el cinema, i compromès amb les idees progressistes, com ha deixat clar en 2006 sumant-se amb el seu àlbum "Vivint amb guerra" al moviment contra la invasió nord-americana a l'Iraq.

4 de novembre Sant Carles 1896 publicació del primer número de Nature

Avui celebrem el sant dels nois que es diuen Carles i les noies que es diuen Carlas. Moltes felicitats!

Però també celebrem l’aniversari d’una revista que va néixer tal dia com avui de 1869: la revista Nature.

Nature és una de les més prestigioses revistes científiques a nivell mundial, que va ser fundada per Joseph Norman Lockyer. El seu primer número va ser publicat el 4 novembre 1869. En 2007 va ser guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats, juntament amb la revista Science, «per la seva tasca durant més d'un segle impulsant i difonent les grans conquestes científiques de la Humanitat apropant d'aquesta manera la ciència a la vida».

Amb una periodicitat setmanal, la revista és publicada al Regne Unit per la companyia Nature Publishing Group. Nature té oficines a Londres, Nova York, San Francisco, Washington DC, Tòquio, París, Munic i Basingstoke, i disposa de corresponsals propis en la majoria dels països industrialitzats. L'editorial publica també diverses revistes especialitzades sota el nom de Nature com Nature Neuroscience, Nature Methods i Nature Structural and Molecular Biology entre altres títols.

La revista és llegida per científics i investigadors de tot el món sent la major part dels articles exposicions de treballs d'investigació molt tècnics. No obstant això també inclou editorials i notícies científiques de caràcter general així com articles sobre política científica a diferents països, crítiques de llibres tècnics i de divulgació i articles sobre la història i el futur d'algunes disciplines científiques.

Per a la majoria dels científics publicar a Nature constitueix una marca de prestigi. La revista rebutja entorn del 95% dels articles que li són enviats per a la revisió. Els articles publicats apareixen en ocasions ressenyats per la premsa general i es considera que es troben en el front de la investigació científica. Alguns articles famosos publicats per Nature van ser:

- El descobriment de l'estructura de l'ADN en doble hèlix per James Dewey Watson i Francis Crick en 19536

- El descobriment del primer planeta extrasolar 51 Pegasi b per Major i Queloz el 1995.

Els articles publicats a Nature se sotmeten a un rigorós sistema de comprobació per experts internacionals.

3 de novembre Movembre

Heu vist que hi ha homes que es deixen bigoti només en el mes de novembre? Per què?

Movember: Bigotis contra el càncer de pròstata

Com cada mes de novembre des de l’any 2003, milers d’homes de tot el món s’hi apunten amb un propòsit: deixar-se créixer el bigoti i recaptar donacions (485 milions fins ara). Al llarg de 30 dies han de penjar fotos de la seva evolució capil·lar (ara encara incipient) i tothom qui vulgui pot entrar al seu perfil, deixar-hi comentaris i, si vol, aportar diners destinats a la investigació contra el càncer de pròstata.

També hi ha dones que s’hi apunten, i es deixen créixer bigotis “virtuals”. En aquesta edició hi participen més de mig milió de voluntaris.

Els participants s’anomenen Mo Bros i protagonitzen, a més, diverses accions en favor de la prevenció d’aquesta malaltia. 

Pots veure un detall de tot el que es fa a la seva web, i si vols saber quines iniciatives han posat en pràctica, visita la pàgina 

https://es.movember.com/about/foundation

Per a més informació, pots anar a la web https://es.movember.com/

2 de novembre 1966 Floquet de Neu arriba a Barcelona

Avui és el dia del Difunts però el fet de que sigui un dia laborable fa que el record dels difunts i la visita als cementiris es faci el dia 1 que sempre és festiu. Aquests dies els cementiris són plens de gent que arreclen les tombes i els nixols, hi posen flors en record sels seus éssers estimats.

Però avui també recordem l’arribada a Barcelona, l'any 1966, d’un goril·la que va ser un símbol per la ciutat: Floquet de Neu.

El nom original en fang era Nfumu Ngui ("goril·la blanc"), i Jordi Sabater el va anomenar Floquet de Neu. Inicialment presentat a Tele/Expres com Blancaneus, va fer fortuna el nom de Sabater quan la revista de la National Geographic el va treure en portada del març del 1967 amb el nom Snowflake. El nom va tenir ressò a la premsa (Stern, Life, Paris-Match) i va ser traduït al castellà com a Copito de Nieve. Sabater mateix l'anomenava Floquet o Copi, i els últims anys Nfumu. L'asteroide 95962 Copito, descobert per l'astrònom J. Manteca des de l'observatori de Begues, se li donà aquest nom en honor seu.

El nostre protagonista va ser capturat als afores de la ciutat de Nko (Río Muni, actualment Guinea Equatorial) l'1 d'octubre de 1966 per un caçador anomenat Benito Manié, de l'ètnia fang, que va abatre una parella de goril·les, i que va trobar el petit goril·la blanc abraçat a sa mare. Manié el vengué al primatòleg Jordi Sabater Pi per l'equivalent d'unes 20.000 pessetes d'aleshores. Sabater era el conservador del Centre d'Experimentació Zoològica d'Ikunde, dependent del Zoo de Barcelona. El 2 de novembre de 1966 va ser portat a Barcelona i posteriorment al Parc Zoològic.

El dia de Sant Josep de 1967 va ser rebut en audiència oficial per l'alcalde Josep Maria de Porcioles. Com a curiositat s'explica que va defecar mentre era assegut a la cadira del despatx de Porcioles.

A causa de ser l'únic goril·la albí del món va fer que ràpidament es convertís en un animal emblemàtic de la ciutat de Barcelona. Tot i que va arribar a tenir 22 descendents, de moment cap no n'ha heretat el color blanc característic. Des del 2001 patia un tipus de càncer de pell poc comú, possiblement perquè -en ser albí- la seva pell rebia un excés de radiació solar. Al setembre de 2003 es va anunciar que s'estava morint, i al mes següent se li va aplicar l'eutanàsia.

Un gran nombre de cartes han arribat al Zoo de Barcelona demanant la clonació de Floquet de Neu, la qual cosa el converteix en un dels animals més sol·licitats per ser clonats. Això seria possible, ja que el zoològic ha guardat mostres del seu ADN.

És molt curiós que no s’hagi trobat cap altre goril·la albí... Els que ja som una mica grans recordem perfectament el anar al Zoo a veure el Floquet de Neu que com el seu nom indica era ben blanc encara que al final dels seus dies va engroguir una mica. 

1 de novembre Tots Sants 1512 s'obre la Capella Sixtina 1520 Estret de Magallanes

Avui és Tots Sants. Tots Sants (Omnia Sanctorum) és una festa tradicional catòlica dedicada al record dels avantpassats que se celebra el dia 1 de novembre i que està molt lligada amb la festa celebrada l'endemà, la del Dia dels Morts o Dia dels Difunts, el 2 de novembre. Aquesta festivitat és una de les més antigues en el món cristià. A Espanya, França i Portugal, entre molts altres països de la mateixa tradició, és un dia festiu. En la tradició ortodoxa es celebra el primer diumenge després de la Pentecosta.

Avui també recordarem dos fets del segle XVI que van passar tal dia com avui:

Al 1512, a Roma, s’exhibeix per primera vegada al públic la bòveda de la Capella Sixtina pintada per Miquel Àngelo Buonarotti. Encara ara hi ha llargues cures per visitar-la però ja no cal anar allà podem veure-la a través d’Internet i veure tots els seus detalls sense tenir el coll girat. Certament res és comparable com l’emoció d’un directe però...

Al 1520 el portuguès Fernando Magallanes va navegar per primera vegada per l’estret que porta el seu nom. L'estret de Magallanes és un pas marítim localitzat en l'extrem sud de Sud-amèrica -entre la Patagònia, Illa Gran de Terra del Foc i diverses illes situades a l'oest d'aquesta cap a l'oceà Pacífic-. És el principal pas natural entre els oceans Pacífic i Atlàntic al sud de Xile. El Sr. Fernando de Magallanes té una història molt curiosa...

Però... com queda reflectit el descobriment d’un nou espai? A través de la cartografia. La cartografia és la ciència que tracta de la representació Terra sobre un mapa. Com que la Terra és esfèrica ha de valer-se d'un sistema de projeccions per a passar de l'esfera al plànol. Veiem com va anar la representació d’aquest Estret de Magallanes.

Al 1532 va aparèixer el primer plànol que va considerar el descobriment de l'estret de Magallanes. Va ser un planisferi italià conegut com "Padró Real de Torí" atribuït a Juan Vespucio, nebot d'Américo. Després van aparèixer altres plànols que van ser mers dibuixos. Al 1580 es va elaborar un mapa del sector oriental de l'estret atribuït a Pedro Sarmiento de Gamboa; aquest és considerat el primer pla pròpiament tal. En ell figura ja abundant toponímia. Al 1600 va aparèixer el primer mapa complet de l'estret, gràcies a les expedicions holandeses i especialment al pilot Jan Outghersz considerat com el fundador de la cartografia del canal. L'avenç més important des l'aportació holandesa es deu a la cartografia originada per les expedicions d'Antonio de Còrdova a finals del segle XVIII. Després tenim la cartografia moderna de l'estret, producte dels complets treballs hidrogràfics de Parker King i Fitz Roy. Les primeres cartes fruit d'aquestes exploracions van ser impreses al 1832, cartes que van servir de base a edicions franceses i espanyoles que van aparèixer en 1838 i 1861 respectivament. Des de 1874 l'Armada de Xile a través de l'Oficina Hidrogràfica, després Institut Hidrogràfic, va iniciar la producció de la cartografia de l'estret i va començar la publicació de Rumbs per a la seva navegació. Finalment el 1945 l'Institut Geogràfic Militar va realitzar l'aixecament aerofotogramètric de la regió austral.