El dia d’avui
uneix a la història dues ciutats en les quals ens agradaria poder-hi passejar pels seus carrers: Roma i Santiago de Compostela.
Tal dia com avui
l’any 751 abans de Crist va tenir lloc la fundació de Roma. Segons la llegenda,
Ròmul i el seu germà bessó Rem, funden Roma al mateix lloc on una lloba els va
cuidar i alletar. Segons la mateixa llegenda, ja de joves s'embranquen en una
baralla i després de saltar Rem sobre una muralla que Ròmul estarà construint,
aquest l’enfilarà amb la seva espasa. Ròmul anomenarà Roma a aquest emplaçament
en honor al seu germà. En els propers 1.000 anys, la ciutat creixerà fins arribar
a ser el cor de l'imperi romà, però l'any 330 de la nostra era i després de
segles de dominació, l'emperador Constantí transferirà la capital de l'imperi a
Constantinoble. L'abans totpoderosa Roma es convertirà en ciutat objecte
d'invasions bàrbares. Més tard, durant l'Edat Mitjana, el Papat s'instal·larà a
Roma, però no serà fins al segle XV, quan el Papa Nicolau V s'iniciarà la
restauració de la ciutat, que s'assemblarà de nou a la seva grandesa original.
Tal dia com avui
de l’any 1211 va tenir lloc la inauguració del Pòrtic de la Gloria de la
Catedral de Santiago de Compostela. És un pòrtic d'estil romànic realitzat pel
mestre Mateo i els seus col·laboradors (el seu obradoiro o taller) per encàrrec
del rei de Lleó Ferran II. Abans de començar els treballs del Pòrtic, seu
taller va acabar les naus de la Catedral tenint per a això que construir una
nova cripta per salvar el desnivell entre les naus i el terreny del voltant. El
1 abril 1188 es van col·locar les llindes del Pòrtic i la conclusió del conjunt
es va demorar fins a l'any 1211, en què es va consagrar el temple amb la
presència del rei Alfons IX. El Pòrtic actual no és exactament el resultat de
l'obra del mestre Mateo, ja que algunes de les seves figures originals van ser
retirades en construir l'actual façana de la Catedral («la façana de
l'Obradoiro»), quedant conservades al Museu Catedralici. D'altra banda, el
Pòrtic originalment estava policromat, però avui només queden restes de la
pintura en alguns punts.
La Catedral de
Santiago de Compostela està situada al centre de la província de La Corunya, a
Galícia (Espanya). Acull el que, segons la tradició, és el sepulcre de
l'Apòstol Santiago, la qual cosa va convertir al temple en un dels principals
destinacions de pelegrinatge d'Europa durant l'Edat Mitjana a través de
l'anomenat Camí de Sant Jaume (Camino de Santiago), una ruta iniciàtica en què
se seguia l'estela de la Via Làctia comunicant la península ibèrica amb la
resta del continent. Això va ser determinant perquè els regnes hispànics medievals
participessin en els moviments culturals de l'època; en l'actualitat segueix
sent un important destí de pelegrinatge. Un privilegi concedit en 1122 pel papa
Calixt II va declarar que serien «Any Sant» o «Any Jubilar» a Compostela tots
els anys en què el dia 25 de juliol, dia de Sant Jaume, coincidissin en
diumenge; aquest privilegi va ser confirmat pel papa Alexandre III en el seu
butlla Regis aeterni al 1179. La Catedral va ser declarada Bé d'Interès
Cultural a 1.896, i la ciutat vella de Santiago de Compostel·la, que es
concentra al voltant de la catedral, va ser declarada bé cultural Patrimoni de
la Humanitat per la UNESCO en 1985.
A l'imatge d'avui hi veiem
a Ròmul i Rem amb la lloba capitolina.
