31 de gener 1820 Concepción Arenal 1888 mor Don Bosco 1994 Incendi del Gran Teatre del Liceu

Els nostres protagonistes d’avui van néixer tal dia com avui. Tots dos van donar una gran importància a la pedagogia perquè a través de l’escola es formava l’home nou. La tercera protagonista va ser un guspira que va glaçar els barcelonins.

Avui, darrer dia del mes de gener. L’església celebra la festivitat de Sant Joan Bosco. Giovanni Melchiorre Bosco va néixer a Castelnuovo Don Bosco, Piemont, Regne d'Itàlia, el 16 d'agost de 1815 i va morir a Torí, el 31 de gener de 1888. Va ser un eclesiàstic i pedagog piemontès, fundador de la Congregació Salesiana i la de les Filles de Maria Auxiliadora. Va ser conegut com a Don Bosco, en referència al lloc del seu naixement.

Tal dia com avui de 1820 va néixer al Ferrol, Concepción Arenal de Ponte. Va ser una escriptora gallega, precursora del moviment feminista a Espanya. Diuen que amb ella va néixer el feminisme a l’estat espanyol, perquè des de jove va lluitar per trencar els cànons establerts per a la dona, rebel·lant-se contra la tradicional marginació del sexe femení, i reivindicant la igualtat en totes les esferes socials per a la dona. Va ser una dona molt carismàtica tot i que el seu aspecte, vist des del segle XXI, sigui molt xocant.

Tal dia com avui de l’any 1994 una guspira va deixar a tots els barcelonins glaçats. S’estaven fent unes obres de reparació a la zona de l’escenari del Gran Teatre del Liceu i va començar un gran incendi que va destruir per complet el Teatre. La columna de fum es podia veure des de qualsevol punt de la ciutat i les imatges del dia següent van ser impactants. 

No era la primera vegada que el Liceu es cremava ni va ser la primera vegada que es va reconstruir. Aquesta vegada però ja va passar definitivament de mans privades a mans públiques i avui tenim un teatre del segle XXI amb una forma de finals del segle XIX. Va ser el teatre d'òpera més gran d'Europa durant els seus primers cent anys. També s'han afegit cabines de control i projecció en alguns pisos i un "terra tècnic" sobre el sostre, amb equipament de tecnologia avançada per a enregistrar les representacions i càmeres dirigides per ordinador. L'equipament de l'escenari està entre els més moderns d'Europa, permetent ràpids canvis d'escena i la programació simultània de quatre escenaris diferents. Avui tenim un teatre modern sense perdre l’encant de la forma d’aquell teatre que es va cremar.

La sala de l'auditori és enorme i esplèndida. Reedificada després de l'incendi, reprodueix fidelment l'aspecte de la sala de 1861 (o més aviat, de la de 1909, quan la sala havia estat redecorada), amb algunes millores. Té 2.292 seients, essent un dels teatres clàssics d'òpera de més cabuda d'Europa. És un teatre a la italiana, amb forma de ferradura que es va tancant a mesura que s'apropa al prosceni. La longitud màxima de la sala és de 33 m, i l'amplada, 27 m. Té platea i cinc pisos (a més de les llotges de platea). Hi ha quatre grans llotges a cada costat del prosceni, i llotges a la platea, al primer pis, i als laterals del segon i el tercer. No obstant això, no hi ha separació arquitectònica entre elles, només una mampara baixa, de manera que al teatre no es veuen columnes. Això, i el fet que no hi ha cap llotja reial ni presidencial, dóna una continuïtat als pisos que fan la impressió de ser una ferradura daurada, sense interrupció. Una altra peculiaritat és l'amfiteatre, ubicat al primer pis: és una continuació volada del primer pis, amb tres files de butaques (sens dubte, les millors del teatre), que es projecta per sobre de la platea sense cap pilar ni columna de suport (se sustenten directament sobre les bigues de ferro, la qual cosa, el 1861, va ser prou agosarat). Aquest amfiteatre ja hi era a la sala de 1847; en aquesta, a més, n'hi havia un de similar al segon pis, amb dues files de butaques.

Les despeses de la construcció original van ser cobertes per la venda de llotges i seients: al llarg dels anys, els propietaris van decorar les avantllotges (les saletes d'entrada a les llotges) de maneres molt diferents, i, sovint, amb la col·laboració de grans artistes i artesans, conformant un conjunt de gran interès històric i artístic. Totes elles, però, van desaparèixer a l'incendi de 1994.

Hi ha unes llotges dins l’escenari que s’anomenen banyeres i que les feien servir les famílies que estaven de dol i no es volien perdre els espectacles però alhora no volien ser vistos... perquè l’òpera era un espectacle on la gent anava a veure i a ser vist. De fet és molt curiós que no sempre s’ha fet l’espectacle amb els llums de sala apagats. L’actuació es feia amb els llums de la sala oberts. És més, a finals del segle XIX el silenci reverencial que existeix avui a les sales d'òpera no hi era en aquella època. La gent parlava, entraven, sortien. Fins i tot, a la sala dels miralls, mentre es representava l'òpera, es convertia sovint en una petita borsa on es compraven i venien títols. En moments d'anades i vingudes perquè pujava o baixava en aquell teatre de fusta, la gent es queixava del soroll.

El nou i millorat teatre va obrir les portes el 7 d'octubre de 1999, amb la Turandot de Puccini, que era l'obra que s'havia de representar quan el teatre es va cremar: es va tancar així un cercle, tornant el teatre a la normalitat després de cinc anys. El nou teatre combina les parts conservades de l'antic edifici (façanes, Saló dels Miralls, Cercle del Liceu i Conservatori) amb les noves, com la sala principal, reedificada respectant-ne l'aspecte original (llevat de les pintures del sostre, substituïdes per obres de Perejaume), però dotada de les innovacions tecnològiques més avançades. També nous són l'escenari, els espais d'oficines, d'assajos, una nova sala per a espectacles de format reduït i més espais públics. Els arquitectes del projecte de reconstrucció van ser Ignasi de Solà-Morales, Xavier Fabré i Lluís Dilmé.

La resposta del públic en la nova etapa va fer que es passés de 7.789 abonats en 1993 fins a 22.407 en 2008. Actualment s’hi fan espectacles de tota mena des de òperes, ballets, concerts de música clàssica fins a concerts de cantants o músics actuals...

Amb ells acabem el mes de gener i ens endinsarem en el mes de febrer.

30 de gener Dia Escolar de la Pau i de la No Violència Santa Martina 1882 neix Roosevelt 1969 darrer concert de The Beatles

Estem a punt d’acabar el mes de gener amb una de les festes més celebrades a les escoles: el DENIP (Dia escolar de la No Violència i la Pau). El Dia de la Pau ens proposa treballar aquesta data a través de  persones que van rebre el Premi Nobel de la Pau, o bé que podem fer nosaltres en el nostre entorn més proper, a través dels símbols com el colom que porta al bec una branca d’olivera... Els protagonistes d’aquesta diada en molts centres han estat: els Refugiats. No podem mirar cap a un altre costat. Fer comprendre als infants i joves com es pot arribar a aquest situació de vulnerabilitat partint de situacions molt semblants a les nostres. Alguns han vist el reportatge de l’Info K, altres han treballat des de l’experiència i l’empatia, altres fins i tot han connectat amb voluntaris que treballen en camps de refugiats per conèixer la situació de primera mà.

Es celebra també Santa Martina i aprofitem per felicitar totes les noies que porten aquest bonic nom.

Tal dia com avui de 1882 va néixer a Nova York (EE.UU.), Franklin Delano Roosevelt que va ser el 32è president dels Estats Units d’Amèrica y va ser l’únic en guanyar quatre eleccions presidencials, la darrera al novembre de 1944, pocs mesos abans de la seva mort el 1945.

Tal dia com avui de 1969 va tenir lloc el darrer concert de The Beatles. El mític quartet de Liverpool va oferir el seu últim concert sobre la teulada de l'edifici Apple a Saville Road, Londres. Durant l’actuació, John, Paul, George i Ringo, van intepretar Get Back, amb Billy Preston als teclats. Això va suposar el llançament de Preston com a artista en solitari. De fet, molts el consideren el cinquè Beatle. The Beatles va ser el primer grup a tocar per sorpresa al terrat d’un edifici. Tot això formava part d'un àlbum que va donar lloc a una pel·lícula amb el mateix nom, Let it be (1970), fet i fet, el seu darrer disc. Es va instal·lar una càmera darrere de la recepció i tot l'equip de rodatge va prendre plànols de The Beatles tocant a la teulada i el moviment de la gentada al carrer, paral·lelament. Més endavant bandes com U2 o The White Stripes, per citar-ne algunes, van copiar la fórmula.

29 de gener 1773 Neix Friedrich Mohs

Avui el protagonista del dia és un geòleg i mineralogista alemany: Friedrich Mohs. Va nèixer tal dia com avui del 1773 a Gernrode, actual Alemania. És recordat perquè va crear una escala per mesurar la duresa dels minerals i va ser utilitzada com a referència per comparar la solidesa dels minerals amb el talc i el diamant en els seus extrems.

L'escala de Mohs de la duresa de minerals caracteritza la resistència al ratllat de diversos minerals a partir de la capacitat d'un material dur per a ratllar-ne un de més tou. Fou creada el 1812 pel geòleg i mineralogista alemany Friedrich Mohs, i es tracta d'una de les moltes definicions de la duresa en la branca de la ciència de materials. El mètode de comparar la duresa mirant quins materials poden ratllar-ne d'altres, però, ve de l'antiguitat: fou mencionat per primera vegada per Teofrast en el seu tractat Sobre pedres (300 aC), seguit per Plini el Vell en la seva Naturalis Historiae (77 dC).

L'escala de Mohs de duresa de materials es basa en la capacitat d'una mostra natural de matèria per ratllar-ne una altra. Les mostres de material usades per Mohs són totes minerals, és a dir, substàncies pures que es troben a la natura. Les roques estan formades per un o més minerals. Com que en el moment de dissenyar l'escala el material més dur conegut era el diamant, aquest mineral es troba a dalt de tot d'aquesta. La duresa d'un material es mesura en l'escala buscant el material més dur que el material en qüestió pot ratllar, i/o el material més tou que pot ratllar el material en qüestió. Per exemple, si un material és ratllat per l'apatita però no per la fluorita, la seva duresa en l'escala de Mohs seria d'entre 4 i 5.

L'escala de Mohs és purament ordinal.

1             Talc        Mg3Si4O10(OH)2

2             Guix       CaSO4·2H2O     

3             Calcita    CaCO3 

4             Fluorita   CaF2     

5             Apatita   Ca5(PO4)3(OH–,Cl–,F–)               

6             Ortosa    KAlSi3O8            

7             Quars     SiO2     

8             Topazi    Al2SiO4(OH–,F–)2          

9             Corindó   Al2O3  

10           Diamant  C     

       

28 de gener Sant Tomàs d'Aquino 1887 inici de la Torre Eiffel 1985 "We are the world"

Felicitats! Avui es celebra la festivitat de Sant Tomàs d’Aquino, patró dels estudiants! I els que ens agrada aprendre som estudiants tota la vida... avui és el nostre dia!

Però el dia d’avui també té les seves anècdotes... tal dia com avui va començar la construcció de la Tour Eiffel i es va enregistrar la cançó “We are de world”.

El vint-i-vuit de gener del 1887, a París, s'inicia la construcció de la torre Eiffel amb la preparació dels fonaments, que durarà cinc mesos. A partir del març de l'any següent es realitzarà la unió dels quatre pilars. Des del primer pis, situat a 57 metres de terra, fins al segon, a 115 metres, la torre s'elevarà a un ritme d'uns 10 metres mensuals. A mesura que la torre es va estrenyent, el ritme de creixement s'accelerarà contínuament fins a un màxim de 30 metres al mes en arribar a prop del cim. Les peces d'elements prefabricats que van arribant a l'obra, són d'uns 5 metres de longitud. S'inaugurarà el 31 de març de 1889 i, al final del seu muntatge, aquest símbol de l'arquitectura del metall amb els seus 300 m d'alçada (324 m si es té en compte l'antena de ràdio), comptarà amb unes 7.300 tones de ferro repartides en 18.038 peces que estaran unides per dos milions i mig de reblons. El seu manteniment inclourà 50 tones de pintura cada cinc anys. És el símbol indiscutible de la ciutat de París.

Molts anys després, el vint-i-vuit de gener del 1985 es va enregistrar el tema “We are the world”. Artistes nord-americans com Bruce Springsteen, Bob Dylan, Ray Charles, Paul Simon, Kenny Rogers, Cyndi Lauper o Stevie Wonder, entre molts altres (45 en total), el van enregistrar en els estudis d'A & M Recording Studio de Hollywood. El tema, escrit per Michael Jackson i Lionel Richie (qui també cantaven en ell), va ser la resposta nord-americana a Band Aid, el projecte d'ajuda humanitària muntat al Regne Unit per diversos cantants com Bono, George Michael, Bananarama, Boy George, per citar-ne alguns. Junts van interpretar un any abans la cançó “Do they know it's Christmas?”. Els nord-americans, liderats per Jackson i Richie, i sota la supervisió i producció de Quincy Jones, van treballar en “We are the world”, un tema que aviat es va convertir en tot un número u i, els beneficis del qual es van destinar a lluitar contra la fam al món. Posteriorment es va incloure en l'àlbum “USA for Africa: We are the world”, algunes composicions inèdites de Prince, Springsteen i Tina Turner, entre d'altres. S’havien de posar d’acord moltes agendes i no era fàcil però van trobar una solució. Per assegurar que tots aquests artistes poguessin participar en l'enregistrament, aquesta es va realitzar el dia després del lliurament dels American Music Awards.

Suggeriment: avui podem aprofitar per veure a You Tube l’entregistrament de la cançó i recordar o coneixer els artistes que van participar en aquesta producció solidària.

27 de gener Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust

Hi ha vegades que els humans no mereixem aquest nom. Avui es recorda una situació terrible. Durant la Segona Guerra Mundial Adolf Hitler va fer creure als seus seguidors que la raça ària (rossos, alts i prims, amb els ulls clars...) era una raça superior i que s’havia d’eliminar als diferents, sobre tot als jueus dels qui deia que eren la causa de tots els mals. Aquest eliminar no volia dir separar, o fer fora.. volia dir eliminar literalment. Des del segle XXI se’ns fa dificil entendre que el seguissin però hi havia una barreja de por a la seva força i consentiment que va emboirar la gent de la seva època.

Avui es commemora el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust. Tal dia com avui de 1945 les tropes soviètiques alliberen el camp nazi de concentració d'Auschwitz, a Polònia. L'espectacle que es troben és dantesc i supera qualsevol cosa, fins llavors, imaginable. Per a més d'un milió i mig d'éssers humans, el noranta per cent d'ells d'origen jueu, Auschwitz va ser l'última etapa d'un calvari terrible. Només sobreviuen 7.500 persones d'aquest milió i mig, 600 d'elles menors, que en el dia d'avui recuperen la seva llibertat després de sobreviure a la horripilant malson dels camps de concentració nazis, on han estat assassinats sis milions de jueus com a part de la "Solució Final" planejada pel megalòman Adolf Hitler.

Suggeriment: El millor de coneixer la història és que ens ajuda a posar mitjans perquè no es repeteixi. Potser no podem fer grans coses però sí que en podem fer en la nostra actitud personal i en el nostre entorn més proper. Convençuts de que tots som iguals en dignitat i que no hi ha ningú superior a ningú és bo que treballem d’una manera conscient per no permetre que ningú estigui per sobre ni per sota de ningú, i que ningú estigui o es senti exclós. No és fàcil perquè de vegades tenim la temptació de sentir-nos superiors i de dir: tu no jugues, tu no ets dels meus... però sabem que això no està bé. Fem l’esforç de posar llavors de Pau perquè no es torni a repetir mai aquell horror.

26 de gener L'Amistat 1905 el diamant més gran del món

Avui parlarem de l'amistat. Solem dir que “no sabem el que tenim fins que ho perdem”, que “qui té un amic té un tresor”... i és cert. Un amic és aquela persona que sempre hi és, sobretot ens els moments que més el necessites i potser menys ho saps. Al llarg de la nostra pròpia història anem fent camí i ens trobem amb molta gent, la família, els companys d’escola, els amics de joventut, companys de feina, els veïns, aquells amb qui compartim aficions, activitats, creences, compromís, estius... Amb tots ells fem un tros de camí junts. Però els amics, els que realment mereixen aquest nom, deixen una petjada inesborrable a la nostra vida. 

Avui, 26 de febrer és l’aniversari de la meva amiga. Potser no ens veiem tant com ens agradaria, perquè la vida ens ha portat per camins diferents i cadascuna té les seves obligacions, famílies, i vida però sabem que quan ho necessitem, hi som. Hem marcat algunes dates en el calendari que fan que seguim fent història juntes, amb les nostres famílies. Anem afegint noves vivències que es converteixen en la nostra història. L’amistat cal cuidar-la perquè no es converteixi només en un record, nosaltres ens hem proposat que sigui ben viva i, de moment, ho aconseguim....  

Us animo a cuidar les vostres amistats i a deixar-vos cuidar per elles... tots estem en camí, i és fantàstic fer-lo en companyia! 

Tal dia com avui de 1905, a Sud-àfrica, a la mina Premier de Trasvaal, es descobreix el diamant més gran del món amb una massa de 3.016 quirats, al qual es bateja amb el nom de diamant "Cullinan". Un tallador holandès, Isaac Asscher, el va tallar en 9 diamants grans i 100 peces més petites. El major d'ells, de 530 quirats, serà " La gran estrella d'Àfrica", que es caracteritzarà per ser el diamant més transparent, més pur i de major qualitat del món.

Els diamants són els minerals formats només per carboni cristal.litzat i el brillant és una forma de talla, la més comuna dels brillants. Hi ha quatre característiques que determinen la qualitat i el cost d'un diamant talla i es coneixen com les quatre C (en anglès): el pes -carat-, el color -colour-, la talla -cut- i la puresa -clarity-.  

25 de gener Sant Pau 1924 Primers Jocs Olímpics d'Hivern

Els nostres protagonistes són una tradició i els primers jocs olímpics d’hivern.

Avui es celebra la festivitat de Sant Pau. Sant Pau apòstol conegut també com l'Apòstol dels Gentils i com Pau de Tars (originalment Saül de Tars o Saule, i després Pau es considera una figura clau en el desenvolupament, l'evangelisme i la predicació del cristianisme al món conegut de l'imperi romà, important intèrpret dels ensenyaments de Jesús de Natzaret. És venerat com a sant en tota la cristiandat. Inicialment era perseguidor dels cristians i avui es recorda la seva conversió (va caure del cavall).

A Barcelona hi ha la frase feta ser alt com un Sant Pau i us explicaré d’on ve aquesta expressió. Sant Pau era el patró dels espasers i per això en el seu honor van fer una espasa molt grossa i amb aplicacions de pedres precioses. Aquesta peça sortia en la processó en honor als sant. Com que era tan grossa l’home que la duia cenyida al cinturó havia de ser molt alt perquè sinó l’arrossegava. És curiós perquè el qui representava el sant en la processó era un home alt i molt ben plantat mentre que sembla que el sant era més aviat petitó.

Tal dia com avui de l’any 1924 van començar a Chamonix (França), per primera vegada en la història, uns Jocs Olímpics d'hivern. El salt de trampolí, esport desconegut per a la majoria del públic, serà l'estrella al costat de 12 disciplines més, sumant un total de sis esports. En aquestes olimpíades participen 16 països representats per 281 homes i 13 dones.

24 de gener Sant Francesc de Sales, patró dels periodistes 2003 final dels Bee Gees

Els nostres protagonistes d’avui són el patró dels comunicadors i tres germans que van saber comunicar a través de la música fent ballar a tota una generació i venent milions de còpies.

Francesc de Sales va néixer l’any 1567 i va ser un escriptor que es va distingir per comunicar la seva veritat amb elegància i sense ferir ningú: escrivia i parlava amb tanta delicadesa que ningú no se sentia molest. Va ser un escriptor i orador que no buscava la polèmica, sinó la transmissió dels coneixements de l'Evangeli cristià. La seva destresa amb l'escriptura, pràcticament l'únic mitjà que va fer servir per convertir els calvinistes al cristianisme, va propiciar que, el 1923, Roma el nomenés patró dels periodistes i escriptors catòlics, de tots els que exerceixen l'ofici de comunicadors. Felicitem avui a tots els comunicadors i periodistes.

El segon protagonista d’avui és un grup musical: els Bee Gees. Van ser una banda britànica, la carrera artística formal es va iniciar a Austràlia en 1958. L'àlbum doble “Saturday Night Fever”, banda sonora del film del mateix títol, al qual els Bee Gees van aportar les sis cançons principals, va arribar a vendre més de 45 milions de còpies, convertint-se en un dels més exitosos de tota la història de la música. Algunes de les seves cançons més populars són To Love Somebody, Words, Massachusetts, I Started a Joke, Run to Me, How Can You Mend a Broken Heart, Stayin 'Alive, Night Fever, You Should Be Dancing, Tragedy, More than a woman, How deep is your love, Too Much Heaven, The Woman in you i You Win Again, entre d'altres.

El grup estava format pels germans Barry, Robin i Maurice Gibb en els anys 1960, es troba entre els més importants del gènere, amb més de 40 anys d'activitat musical ininterrompuda. Van vendre més de 120 milions de copies a nivell mundial, entre àlbums i singles.

Tal dia com avui de l’any 2003 van anunciar el final del grup. Feia 21 dies que havia mort el germà petit, Maurice Gibb. El 2012 va morir Robin, i amb això, l'etapa dels Bee Gees es va tancar definitivament. 

Amb motiu del 40è aniversari de Saturday Night Fever es va enregistrar l’espectacle Stayin' Alive: A Grammy Salute To The Music Of The Bee Gees al teatre Microsoft de Los Angeles. Un grup de cantants nord-americans van retre un homenatge a la banda britànica The Bee Gees. L'homenatge va comptar amb la participació de cantants com Celine Dion, John Legend, Demi Lovato, Pentatonix i Keith Urban, entre altres artistes.

Suggeriments: Avui els protagonistes ens porten a escriure i a escoltar la música dels Bee Gees i sentireu les harmonies i els falsets que ens transporten als més grans als anys 70.

23 de gener 1899 neix Humphrey Bogart 1950 Jerusalem capital d'Israel 1951 restabliment dels Mossos d'Esquadra

Avui els nostres protagonistes són del món del cinema i de la geografia política.

Feia pel·lícules en blanc i negre, també en va fer en color. Va ser un actor molt famós a la seva època i és dels que ha quedat com un símbol. Algunes de les seves pel·lícules són d’aquelles que hauríem de veure encara que pertanyin al segle passat: Casablanca, La Reina de Africa... Ell és Humphrey Bogart, Bogie pels amics. Va néixer tal dia com avui de 1899. L'estil cínic i moralment dubtós de molts dels seus personatges, l'etern cigarret sempre entre els seus dits i la seva condició de galant poc convencional són alguns dels trets més recordats de la seva filmografia. Segons la llista de l'American Film Institute, està considerat el primer estel masculina més important dels primers cent anys del cinema nord-americà. Curiosament el seu nom artístic és el seu nom real, només va eliminar el primer cognom. Es deia Humphrey DeForest Bogart.  

Hi ha països que sembla que hi ha estat sempre però no és així. La història d’Israel és ben curiosa i recordem que el vint-i-tres de gener de l’any 1950 Jerusalem va ser declarada capital d’Israel pel Parlament Israelí.

El dia d’avui és també una data assenyalada per la policia catalana perquè tot i que la història dels Mossos d’Esquadra ve de lluny i havien estat prohibits pel règim franquista per haver estat al costat de la Generalitat en temps de la república... tal dia com avui de l’any 1951 la Diputació Provincials de Barcelona, en plena etapa franquista restableix els Mossos d’Esquadra, no com a policia sinó com un cos plenament adscrit al règim que vigilava les instal·lacions de la Diputació.

Actualment La Policia de la Generalitat de Catalunya - Mossos d'Esquadra és la força de policia de la Generalitat de Catalunya, refundada, com a cos de policia propi mitjançant la Llei 19/1983, de 14 de juliol de 1983, aprovada pel Parlament de Catalunya. Com a policia integral s'ocupa de les funcions de seguretat ciutadana, policia administrativa, policia judicial, intervenció, i policia de proximitat, les quals són competències de la Generalitat. El cos té actualment 16.869 mossos i mosses, que es distribueixen en un complex organigrama d'organismes centrals i territorials. La seu central operativa és l'anomenat Complex Central Egara, que es troba a Sabadell, on hi ha el despatx del Subdirector Operatiu de la Policia.

22 de gener 1969 s'enregitra "Let it be" 1970 Primer vol comercial Boeing 747

Tenim dos protagonistes en camps diferents: la música i l’aviació.

El vint-i-dos de gener de 1969 The Beatles van començar a enregistrar “Let it be”. Els quatre components del popular grup van començar tal dia com avui l'enregistrament d’aquest àlbum als estudis Apple de Londres. Seria el seu últim disc conjunt i en ell va participar el teclista Billy Preston, perquè el seu amic George Harrison els va convèncer. El productor Phil Spector també va deixar la seva empremta en ell. En l'àlbum s'incloïen títols com el que li dóna nom, “Get back”, “The long and winding road”, “I've got a feeling”, entre d'altres. El disc va aconseguir el número 1 en la llista americana de Billboard 200. Al novembre de 2003 va sortir a la venda “Let it be ... Naked”, una nova versió del mític àlbum a la qual Paul McCartney i Ringo Starr, els únics Beatles supervivents, van despullar els arranjaments orquestrals que al seu dia va afegir Spector.

El Boeing 747, conegut com a "Jumbo", és un avió comercial transcontinental fabricat per Boeing. És conegut per la seva gran mida (va ser el major avió de passatgers durant més de tres dècades),  i està entre els avions més famosos del món. Va realitzar el seu primer vol comercial el 22 de gener de 1970 amb la companyia Panam. Va ser el primer avió amb fuselatge ample. El seu rival més directe és l'Airbus A380, de majors dimensions. Aquesta aeronau porta el sobrenom de "la Reina dels Cels" (Queen of the Skies). Ha estat usada per milions de persones per a realitzar vols internacionals. A més, va ser el primer avió civil de fusellatge ample, el més gran, el més pesat i el pioner en la utilització de motors turbofan d'alta relació de derivació, menys contaminants i sorollosos que els turboreactors convencionals.

21 de gener 1972 "American pie" num 1 del Billboard

Hi ha músiques que ens recorden moments importants de la nostra vida. 

El disc del qual avui en faig comentari va ser molt important per a mi. Va ser el meu primer disc en anglès. Jo era molt joveneta i en aquell moment amb les amigues de l’escola ens canviàvem cintes de cassette en els que enregistràvem les cançons que ens agradaven de la ràdio. A casa meva hi havia: els discos dels meus pares (sarsueles, èxits dels festivals d’Eurovisió i de la Cançó Mediterrània, els “ indios tabajaras”, Genn Miller...) i els infantils. I, de sobte,va aparèixer, gràcies al meu cosí gran el primer disc en anglès. Aquests sí que va ser un punt d’inflexió que ens feia deixar enrere les cançons d’Enrique i Ana, del Parchís, dels Nins i de la família Picarol per entrar al grup “dels grandets”. Després van seguir els Beatles, Pink Floyd, Supertramp... però el que havia obert la finestra al món, en el meu cas, va ser “American pie”.

“American pie” va ser tal dia com avui de 1972, número 1 de Billboard. La cançó era un tema  de Don McLean. Estava inspirada en la  mort de Buddy Holly, en aquell dia en que "the music died”.  Anys més tard, Madonna va fer una personal versió de ball per a la pel.lícula “The next best thing”.

Recordeu de felicitar a les noies que es diuen Agnès, avui és el seu sant.

20 de gener Sant Sebastià 1943 Neix el Dr. Valentí Fuster Carulla

Avui és Sant Sebastià. Tradicionalment s’associa aquest sant amb el pas dels temps. Es parla de l’augment de les hores de sol. “Per Nadal, un pas de pardal. Per Sant Esteve, pas de llebre. Per Sant Sebastià, burro serà qui no ho coneixerà”. 

El vint de gener de 1943 va néixer a Cardona,  Valentí Fuster Carulla, un gran cardiòleg.

Llicenciat i doctorat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona, en els anys setanta es va traslladar als EE. UU. Treballa a Harvard (va ser catedràtic de l'escola mèdica) i en alguns dels més importants hospitals dels Estats Units, com el “Mount Sinaí” i la “Clínica Mayo” de Minnesota. Des de 1994 ha ostentat el càrrec de director de la unitat de cardiologia de l'Hospital Mont Sinaí, el més prestigiós de Nova York. Recentment, ha estat nomenat director general del Centre Nacional d'Investigacions Cardiovasculars (CNIC) a Madrid. La seva tasca investigadora abasta múltiples temes relacionats amb el funcionament del cor. Ha publicat més de 400 articles sobre afeccions de l'artèria coronària, arteriosclerosi i trombosi. En el pla divulgatiu, manté un gran interès per ajudar a la difusió de la ciència a Espanya. Actualment és el president de l'Associació Mundial de Cardiologia.

He tingut la possibilitat i el plaer d’assistir a dues conferències divulgatives del Dr. Fuster. És un gran comunicador i una persona molt vital que encomana entusiasme. Té molt clar que és millor prevenir i que a través de l’educació i sobretot dels nens es pot fer la millor prevenció. Ha escrit molts articles i llibres alguns amb col·laboració amb el Ferran Adrià, el Dr. Josep Corbella o el Dr. Luis Rojas Marcos. També ha escrit dos llibres per nens: “Monstres supersans”, “La petita ciència de la salut”.

19 de gener Sant Canut

Avui és Sant Canut. Canut (o Knud) IV conegut com a Canut el Sant o Sant Canut, fou rei de Dinamarca entre 1080 i 1086. Va ésser un rei ambiciós que desitjava el tron anglès, va enfortir la monarquia danesa i va donar suport a l'Església catòlica, que va consolidar-s'hi. Mort pels seus enemics, l'Església el considerà màrtir i el venera com a sant, patró de Dinamarca. 

Hi ha una dita que diu: “Si plou per Sant Canut, en tres mesos no veuràs eixut”.

Estem a la Setmana dels Barbuts que és la setmana més freda de l’any. Aquesta setmana tots els sants porten llargues barbes: Sant Pau Ermità (15), Sant Maure (16), Sant Antoni (17), sant Fructuós (21), i sant Vicenç màrtir (22). Tot i que la celebració de Sant Sebastià s’escau dins aquest període (20 de gener) i malgrat ser la festa major d’hivern de moltes poblacions catalanes, no s’acostuma a incloure dins d’aquest període perquè popularment no es representa al sant amb barba, sinó com a un jove afaitat i més aviat escanyolit. Tampoc és un dels sants barbuts Sant Pau Apòstol, la diada del qual es celebra el 25 de gener.

Tradicionalment, la Setmana dels Barbuts ha estat considerada a través d’anys i panys com la setmana més freda i crua de l’any. Les dites populars així ho recullen: “Quan venen els tres barbuts, venen els freds cascarruts”, “Per la setmana dels barbuts governen els tres germans, tos, mocs i amagamans”, “La setmana dels barbuts, setmana d’esternuts”. Les estadístiques meteorològiques confirmen, malgrat les excepcions d’anys concrets, aquestes intuïcions populars. E diu que la pluja que cau durant aquesta setmana fa molt de bé a la terra: “La pluja de la setmana dels barbuts, cada raig val cinc escuts”.

Una altra creença popular, aquesta vegada més difícil de comprovar, afirma que els homes nascuts en aquesta setmana són peluts, amb una barba espessa, molt de geni, decidits i coratjosos i amb molta empenta, mentre que les nenes nascudes en aquesta setmana se les té per mostatxudes. (espero que com en tantes coses... la tradició no es converteixi en realitat...)

S’atribueix al fred les barbes dels sants, i hi ha qui, fins i tot, afirma que els sants porten el fred dins les seves enormes barbes blanques. En efecte, la iconografia més antiga d’aquests personatges ens els presenta com a un ancià d’enormes barbes nevades, que simbolitza la vellesa i el cru fred hivernal.

Ara bé, alguns autors també relacionen les festes que s’esdevenen durant aquest període amb ritus pre-cristians entorn de l’home salvatge, el geni de la muntanya que pobla la simbologia d’aquests moments a tot Europa. Es tracta d’un ancià amb una llarga barba blanca i una dalla, que en molts calendaris representa l’Any Vell i que té una estreta i antiquíssima relació simbòlica i iconogràfica amb el Cronos grec o el Saturn romà, la vella divinitat de les religions clàssiques que simbolitzava el pas del temps. També podrien ser romanalles de les Lupercalia, uns rituals de fecundació destinats a la protecció dels ramats i a la fertilitat de la terra en els quals l’embriaguesa i les disfresses jugaven un paper molt destacat. En qualsevol cas, es tracta d’unes celebracions festives que tanquen el mes de gener i que comencen a traspuar els excessos carnavalescos de les properes setmanes.

La particular fisonomia de Setmana dels Barbuts ha inspirat a casa nostra, algunes celebracions peculiars. Al Vendrell, cada any es celebra el Sopar dels Barbuts, una festa que té lloc des de 1994 entre el 15 i el 22 de gener. Organitzada per l’associació de barbuts del Penedès, es tracta d’un sopar al que hi assisteixen només persones que duen barba i que es reuneixen al voltant d’una taula per compartir un àpat i fer-la petar, en el marc d’una festa que cada any incorpora novetats.

Hi ha gent que busca qualsevol motiu per celebrar i els clubs cannàbics han triat a Sant Canut com el seu patró i amb aquest motiu celebren actes en els seus centres. Claríssimament el sant no té res a veure més que el nom... simplement “é ben trovato” que diuen els italians. 

18 de gener 1535 fundació de Lima 1829 Partitures de Bach 2002 Cap de Creus i Illes Medes Zona

Els protagonistes d’avui són la fundació d’una ciutat, una troballa i una zona protegida.

Avui parlem de la ciutat de Lima, que és la capital de la República del Perú i de la província homònima (que porta el mateix nom). Es troba situada a la costa central del país, a la vora de l'oceà Pacífic, conformant una extensa i populosa àrea urbana coneguda com Lima Metropolitana, està voltada pel desert costaner i s’estén sobre les valls dels rius Chillón, Rímac i Lurín. Segons el cens peruà de 2016, Lima compta amb més de deu milions d’habitants ( tot Catalunya en el cens de 2014 en tenia set milions i mig). A la ciutat hi viuen més del 30% de la població peruana, xifres que la converteixen en la ciutat més poblada del país.

El 18 de gener de 1535, es va efectuar la fundació espanyola amb el nom de la Ciutat dels Reis a la regió agrícola coneguda pels indígenes com Limaq, nom que va adquirir amb el temps. Va ser la capital del Virregnat del Perú i la més gran i important ciutat d'Amèrica del Sud durant el règim espanyol. Després de la Independència va passar a ser la capital de la República.

En l'actualitat està considerada com el centre polític, cultural, financer i comercial del país. A nivell internacional, és la tercera àrea metropolitana més poblada d'Hispanoamèrica, a més la ciutat ocupa el cinquè lloc dins de les ciutats més poblades d'Amèrica Llatina i és una de les trenta aglomeracions urbanes més poblades del mundo. Per la seva importància geoestratègica, ha estat definida com una ciutat global de «classe beta».

El 18 de gener de 1829 es van trobar en un armari les partitures de Bach mort feia 80 anys. Una d’elles era “La Passió segons sant Mateu” i a partir d’aquí es comença a valorar la seva obra. Johann Sebastian Bach va néixer al 1685 a l’actual Alemania. Va ser un compositor , organista, clavecinista, violinista, violista, mestre de capella i kantor alemany del període barroc.

Va ser el membre més important d'una de les famílies de músics més destacades de la història, amb més de 35 compositors famosos. Va tenir una gran fama com a organista i clavecinista a tot Europa per la seva gran tècnica i capacitat d'improvisar música al teclat. A més de l'òrgan i del clavecí, tocava el violí i la viola de gamba.

La seva fecunda obra és considerada com el cim de la música barroca; destaca en ella la seva profunditat intel·lectual, la seva perfecció tècnica i la seva bellesa artística, a més de la síntesi dels diversos estils nacionals de la seva època i del passat. Bach és considerat l'últim gran mestre de l'art del contrapunt, i font d'inspiració i influència per a posteriors compositors i músics, des Wolfgang Amadeus Mozart passant per Felix Mendelssohn, Robert Schumann, Franz Liszt, Johannes Brahms, Gustav Mahler fins a músics més recents com Arnold Schoenberg, Igor Stravinsky o Astor Piazzolla, entre molts altres.

Entre les seves obres més conegudes es troben els Concerts de Brandenburg, El clavecí ben temperat, la Missa en si menor, la Passió segons Sant Mateu, L'art de la fuga, Ofrena musical, les Variacions Goldberg, la Tocata i fuga en re menor, diversos cicles de cantates (entre elles les cèlebres BWV 140 i BWV 147), el Concert italià, l'Obertura francesa, les Suites per a violoncel sol, les Sonates i partitures per a violí sol, els Concerts per a teclat i les Suites per orquestra.

I acabem a casa nostra. Tal dia com avui de l’any 2002, l'ONU va catalogar el Cap de Creus i les Illes Medes com a Zona Especialment Protegida. Les illes Medes són un arxipèlag situat a la mar Mediterrània, concretament a la Costa Brava, situades a poc més d'un quilòmetre del litoral de l'Estartit. Administrativament les illes Medes pertanyen al municipi de Torroella de Montgrí, a la comarca del Baix Empordà, al nord-oest de Catalunya. L'arxipèlag està format per dues illes principals, cinc illots i altres illots menors, i la seva superfície total és de 21,5 quilòmetres quadrats. Geològicament les Illes Medes són una continuació del massís del Montgrí.

Les illes Medes formen part del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. L'arxipèlag és, de fet, un dels espais d'interès natural més importants de la Mediterrània i és una gran reserva de fauna i flora marina. L'única construcció a l'arxipèlag es troba a l'illa principal, la Meda Gran, i és el far de la Meda, que actualment està deshabitat.

Històricament, les Medes han estat un indret molt especial que ha portat a humans de tots els temps a acostar-s’hi, tal com revelen les restes de naufragis trobats a les aigües circumdants. De fet, s’hi han localitzat naus gregues enfonsades, mentre que les illes han amagat durant segles vestigis que fan pensar que s’havien fet servir com a necròpolis.

Suggeriments: Heu estat alguna vegada al Cap de Creus? Heu sentit alguna vegada música de Bach? Coneixeu els monuments més importants de Lima? ... si voleu investigar... teniu camp per córrer...

17 de gener Sant Antoni Abat

Sant Antoni Abat o Antoni Abbàs es creu que va néixer a l’Alt Egipte l’any 251. Va ser un monjo cristià pioner de l'eremitisme. L’eremitisme és una forma de vida monàstica que els portava a viure aïllats, no en un monestir i en comunitat. Les persones que practicaven aquest estil de vida se’ls coneix com anacoretes i són persones que viuen en un lloc solitari, entregats completament a la contemplació i a la penitència, aïllats de la comunitat. Creuen que apartant-se de la societat humana, compleixen millor el manament cristià de no ser part del món. 

Però avui era festa grossa al camp català. Sant Antoni, és considerat el patró dels animals de peu rodó i, per extensió, de tots els animals domèstics, així com dels traginers. La llegenda explica que era un gran amic dels animals i, quan en veia un de ferit, el guaria. Així ho va fer amb un porquet, que, per mostrar-li el seu agraïment, va decidir acompanyar-lo la resta de la seva vida; és per això que popularment se l'anomena sant Antoni del porquet i, també, sant Antoni dels ases. Cal no confondre'l amb sant Antoni de Pàdua.

Les Festes de Sant Antoni, en alguns indrets conegudes com els Tres Tombs o Tonis es celebren amb motiu de la festivitat de sant Antoni Abat, protector dels animals, i són un conjunt de celebracions que es celebren arreu de Catalunya entorn el 17 de gener i que consisteixen en les cavalcades dels tres tombs, curses, benediccions dels animals a més d'altres actes.

El ritu principal dels Tres Tombs consisteix a donar tres voltes amb els cavalls, carros i altres animals de tir per l'interior de la població. Per això, aquest ritu s'anomena Tres Tombs o també “Passades”, “Beneïdes” i “Passant”. Antigament es donava tres voltes al voltant d'un espai on es feia una gran foguera feta amb ramatge verd. Un cop el cristianisme té major presència, els tombs es fan al voltant de l'església de Sant Antoni o, en el seu defecte, a la imatge del sant, des d'on es fa la benedicció dels animals. En molts indrets és costum portar mascotes com gats, gossos i ocells per ser beneïts.

Vàrem començar aquest diumenge passat al barri de Sant Andreu a Barcelona però ara tindrem una temporada en la que cada cap de setmana es podran viure els tres tombs en diferents poblacions en honor a Sant Antoni. Consulteu l’agenda del Gencat.cat.

He trobat una variació de la dita catalana “De Joseps , Joans i ases n’hi ha a totes les cases” que diu “D'Antons, Joseps i ases, n'hi ha per totes les cases”. I és ben cert que era un nom molt popular. Molts nois es diuen Antoni encara que era més popular en un entorn rural i cristià en el que es demanava la protecció del sant envers els animals de granja.

M'ha semblat molt simpàtic el cartell de les Festes de Sant Antoni de Martorell de l'any passat i i aquí el teniu:

16 de gener 1901 Neix Zamboni 1932 Neix Dian Fossey 1957 Obre The Cavern

Els nostres protagonistes d’avui són dos noms propis i un lloc.

Tal dia com avui de l’any 1901 va néixer  Frank Joseph Zamboni. Potser aquest nom no ens diu gran cosa però quan hem anat a patinar a una pista de gel hem vist en marxa una descendent de la màquina que ell va dissenyar. Es coneixen com la Zamboni i és una màquina que recull el gel sobrer i poleix el gel deixant una capa perfecta per la pràctica del patinatge.

El 16 de gener de 1932, a San Francisco als Estats Units, va néixer Dian Fossey. Va ser una zoòloga reconeguda per la seva labor científica i conservacionista amb els goril·les de les muntanyes Virunga, a Ruanda i la República Democràtica del Congo. Fossey va ser assassinada el 1985; el cas encara es troba obert. El 1988, la vida i obra de Dian Fossey van ser portades al cinema amb la pel·lícula "Goril·les en la boira" (Gorillas in the Mist), dirigida per Michael Apted i protagonitzada per Sigourney Weaver.

El The Cavern Club obre les seves portes el 16 de gener de 1957 per primera vegada a la ciutat anglesa de Liverpool. Anys més tard, el 1960, The Beatles li donarien la solera definitiva a la sala, perquè allà van oferir els seus primers concerts. Quan la beatlemania es va relaxar i una vegada que el mític grup va quedar dissolt, The Cavern va passar per diverses mans i fins i tot va estar tancada algun temps. Gairebé 30 anys després de la seva obertura, un dels Beatles, Paul McCartney, va tornar a pujar a l’escenari del famós local. És un clàssic.

15 de gener 1759 Obre el British Museum

Si feu una visita, per curta que sigui, a Londres no us podeu perdre una visita al British Museum. Destaca la col.lecció de peces egípcies amb totes les mòmies, la Pedra Rosetta... i les peces de les col.leccions gregues i romanes... Requereix una visita pausada però una visita ràpida i puntual també és tot un plaer... 

El Museu Britànic de Londres (en anglès British Museum) és el museu més important del Regne Unit i un dels més importants del món sobre història i cultura. El Museu Britànic alberga més de set milions d'objectes que il.lustren i documenten la història de les cultures humanes, des del seu naixement fins a l'actualitat, a partir de peces de tots els continents.

Es va fundar el 1753 i estava basat inicialment en les col.leccions del físic i científic Hans Sloane. Es va obrir al públic per primer cop el 15 de gener de 1759 a la Montagu House de Bloomsbury, a l'actual ubicació de l'edifici del museu. L'expansió del museu en aquests dos segles i mig de vida ha estat en gran part fruit de l'acció de la col.lonització britànica i ha donat lloc a la creació a altres espais culturals com el Museu d'Història Natural de Londres i la Biblioteca Britànica.

Com tots els museus del Regne Unit són públics i d’entrada gratuïta tot i que podem trobar alguna exposició temporal de pagament.

13 de gener XXXXXXXXXXXXX

El protagonista d'avui és la solidaritat: la Marató de Donants de sang i el record de la donació d'organs..

La Marató de Donants de Sang s’instal·la a l’Ajuntament de Barcelona i molts altres.

El Banc de Sang i Teixits organitza, com és habitual en aquestes dates, la Marató de Donants de Sang. Aquest any l’Ajuntament no només s’afegeix a la crida per arribar a les 8.000 donacions necessàries per garantir les reserves de sang, sinó que obre les portes de l’edifici de la plaça de Sant Jaume perquè s’hi puguin fer donacions els dies 13 i 14 de gener. La Marató de Donants de Sang 2.0 —que té lloc a tot Catalunya entre els dies 13 i 20 de gener— destaca enguany la necessitat que tothom sàpiga quin grup sanguini té, ja que aquesta informació és essencial per poder salvar vides.

Un 40% dels catalans no saben quin grup sanguini tenen. És per això que el Banc de Sang i Teixits ha decidit que el lema d’enguany de la campanya sigui “La teva sang diu coses. Comparteix-les”, per posar en relleu la informació que es pot saber d’una persona a partir del grup sanguini, com ara, de qui pot rebre sang, a qui en pot donar o quins usos pot tenir la seva sang.

L’alcaldessa, Ada Colau, ha recordat que la ciutat “ha respost sempre a aquest acte de solidaritat que consisteix a regalar vida a través de la sang”, i s’ha mostrat convençuda que s’aconseguiran les donacions necessàries.

A Barcelona es pot donar sang els dies de la marató als hospitals Clínic, Sant Pau i Vall d’Hebron, a més dels punts mòbils que es poden consultar aquí. L’objectiu és remuntar el descens del 25% de les donacions que s’acostuma a produir després de les festes de Nadal.

Gràcies a la donació d’òrgans, Catalunya és líder en la taxa de trasplantaments a l’Estat espanyol i ocupa una de les posicions més altes a nivell mundial

Gràcies a la generositat dels donants i de les seves famílies, Catalunya se situa com un referent internacional en l’àmbit dels trasplantaments i les donacions d’òrgans. Això és el que demostren les dades globals relatives a l’any passat, recopilades per l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT). Durant el 2016 s’ha arribat al rècord històric en donació d’òrgans de cadàvers, amb 315 donants vàlids. Això suposa un increment del 23% i una taxa de gairebé 42 donants per milió d’habitants.

Aquest assoliment s’explica, en gran part, pel creixement per sobre del 50% de la donació en asistòlia, és a dir, de malalts terminals ingressats a l’hospital que moren per cessament irreversible de l’activitat cardíaca. De fet, l’any 2016, 1 de cada 3 donants cadàver vàlids van ser per aquest tipus de mort. En canvi, el nombre de donants vius ha estat lleugerament inferior a l’any anterior: 145, 25 menys que al 2015, seguint una tendència que també disminueix a l’Estat espanyol. Així, la suma de donants vius i de donants morts s’aproxima al mig miler, arribant concretament als 460.

Pel que fa als consentiments de donació per part de familiars, la xifra es manté estable respecte l’any anterior. El percentatge de negatives només baixa un 0,3%, situant-se en el 14,4%. Això suposa que al 2016, 1 de cada 7 casos va rebre una negativa, en la majoria dels casos per negativa prèvia del donant o de la família, sense adduir raó concreta.

La segona dada destacada fa referència al nombre de trasplantaments realitzats als hospitals catalans. De nou, aquests han batut el seu propi rècord: s’ha superat la xifra dels mil trasplantaments. En concret, s’han dut a terme un total de 1.015 operacions (un 6,28% més que al 2015), fet que fa de Catalunya líder a l’Estat espanyol i, en taxes de trasplantament per milió d’habitants, una de les més altes del món (amb 135 per milió). 

Per centre, l’Hospital Vall d’Hebron lidera el nombre de trasplantaments, amb 271, seguit de prop per l’Hospital Clínic i, en tercer lloc, pel de Bellvitge.

Pel que fa a teixits, hi va haver 1.444 donants al Banc de Sang i Teixits (BST) de Catalunya (515 més que al 2015), els quals van aportar fins a 2.282 teixits, un 47,7% més.

Cal remarcar de nou que, en aquest sentit, si habitualment s’estima que cada donant d’òrgans es poden ajudar a salvar 6 vides, amb cada donant de teixits es poden ajudar a salvar o millorar la vida de més de 100 persones.

A banda d’aquests resultats, les llistes d’espera s’han reduït respecte el 31 de desembre de 2015. Així, encara a Catalunya hi ha 1.301 persones que estan a l’espera de rebre un o més òrgans.

Traduiu els nombres a persones que han pogut millorar la seva qualitat de vida. A professionals que fan cada dia aquest miracle. És impressionant!!! 

Resposta de la pregunta d'ahir: El Queen Mary 2 entrava a la ciutat australiana de Sidney. Ho sabem per l'edifici de la Ópera de Sidney que és molt característic.

12 de gener 1628 Neix Charles Perrault 2004 Queen Mary 2

Avui els nostres protagonistes són un escriptor de contes i el transatlàntic més gran del món.

Charles Perrault va néixer a París el 12 de gener de 1628. Va ser un escriptor francès, membre de l'Acadèmia Francesa des del 1641, i autor del cèlebre llibre “Contes de ma mère l'Oye” (1697), amb relats que van esdevenir clàssics, essent versionats pels germans Grimm i d'altres. Va començar exercint l’advocacia durant algun temps, però que a partir de 1683 es lliurarà plenament a escriure contes infantils: "Barba Blava", "La Bella dorment", "La Ventafocs", "El Gat amb Botes", "Pell d'Ase", "Caputxeta Vermella" i "Pulgarcito", entre altres molts més, seran obres sortides de la seva brillant ploma.

Avui recordem el RMS Queen Mary 2, un transatlàntic pertanyent a la companyia Cunard Line. Va ser construït a la drassana francès Chantiers de l'Atlantique a Saint-Nazaire en 2.003, en aquella època propietat d'Alstom, amb un cost superior a 800 milions d' dòlars nord-americans (550 milions de lliures esterlines). És també el transatlàntic més gran, més luxós i car construït en la història marítima. Aquest vaixell continua en servei. Perquè ens fem una idea de les seves mides podem dir que el Queen Mary 2 és 44,8 metres més llarg que la torre Eiffel i tres vegades i mig més que la torre de Westminster (Big Ben). A més, és només 35,7 metres més curt que l'edifici Empire State de Nova York.

El Queen Mary 2 està destinat per a la ruta de l'Atlàntic Nord, però també és parcialment utilitzat per a creuers. El recordem avui perquè el 12 de gener de 2004 va ser el dia que el van assignar (li van donar la identitat com a vaixell). En aquells dies era el vaixell de passatgers més gran del món, fins a l'any 2006, quan l'empresa naviliera Royal Caribbean International va llançar a la mar el Freedom of the Seas, que tot i ser 6 metres més curt que el Queen Mary 2, té 15 metres més de màniga. Des de setembre de 2009, quan el Oasis (també de l'empresa Royal Caribbean International) va acabar de ser construït, el Queen Mary 2 va passar a ser el tercer vaixell de passatgers més gran del món, encara que segueix sent el transatlàntic més gran del món ja que els dos anteriors no són transatlàntics sinó creuers.

Pot portar 2620 passatgers i hi treballen 1253 tripulants. Tenint en compte això i amb les dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya referides a l'any 2018,hi cabria tota la població de Calldetenes a l'Osona; o de Fornells de la Selva al Gironès; o de La LLacuna a l'Anoia; o de Prats de Lluçanès a l'Osona; o de Santa Coloma de Queralt a la Conca de Barberà i podrien estar atesos per la tripulació. En canvi la gent de Llançà o de Martorelles hi cabrien però s'ho haurien de fer tots sols sense tripulació...

Pregunta: A quina ciutat està entrant el Queen Mary 2?

11 de gener 1922 Insulina 1952 "La tejedora de sueños" d'Antonio Buero Vallejo

Els protagonistes d’avui són un remei per una malaltia crònica i l’estrena d’una obra de teatre basada en una clàssic.

Tal dia com avui de 1922 al Toronto General Hospital, a Canadà, es va administrar insulina per primera vegada a un pacient. La diabetis és una malaltia crònica que es desencadena quan l'organisme perd la seva capacitat de produir suficient insulina o d'utilitzar-la amb eficàcia. La insulina és una hormona que es fabrica en el pàncrees i que permet que la glucosa dels aliments passi a les cèl·lules de l'organisme, on es converteix en energia perquè funcionin els músculs i els teixits. Com a resultat, una persona amb diabetis no absorbeix la glucosa adequadament, de manera que aquesta queda circulant en la sang (hiperglucèmia) i danyant els teixits amb el pas del temps. Aquest deteriorament causa complicacions per a la salut.

“La tejedora de sueños” és una obra de teatre en tres actes d'Antonio Buero Vallejo, es va estrenar al Teatro Español de Madrid l'11 de gener de 1952. Antonio Buero Vallejo. Va ser un dramaturg espanyol, guanyador del Premi Lope de Vega el 1949 i del Premi Cervantes el 1986. En aquesta obra trobem la recreació de L'Odissea d'Homer, narra la història de Penélope, amant esposa del guerrer Ulisses, que espera pacientment el seu retorn de la Guerra de Troia, teixint i desteixint dia i nit una toga per evitar l'assetjament dels seus pretendents. També va escriure altres obres de teatre com  “Un soñador para un pueblo”,  “Historia de una escalera” o “En la ardiente oscuridad”.

Pregunta: Aquest autor té una obra amb el mateix títol que una famosa obra del pintor Diego Rodríguez de Silva y Velázquez. Saps quina és? Demà podràs llegir la resposta.

Resposta a la pregunta d’ahir: Les nou ciutats espanyoles que tenen metro són: Madrid, Barcelona, Valencia, Bilbao, Alacant, Palma de Mallorca, Sevilla, Màlaga i Granada.

10 de gener 1863 Metro de Londres 2016 Carles Puigdemont investit 130è president de la Generalitat

Avui tenim dos protagonistes: un transport que mou amb facilitat milions de passatgers cada dia arreu del món i el 130è president de la Generalitat.

Tal dia com avui de l’any 1863 es va posar en marxa el Metro de Londres que és el primer i el més antic del món. El metro de Londres compta amb 11 línies i la seva xarxa és una de les més extenses del món. Pràcticament, si esteu passejant per Londres, sigueu on sigueu hi haurà una parada de metro molt a prop. Per referir-se al metro, els londinencs utilitzen la paraula "Tube" i, en menor mesura, "Underground".

El metro de Londres està dividit en 9 zones radials que comencen en el centre històric. El 95% dels punts turístics es troben a les zones 1 i 2. L'Aeroport de Heathrow es troba a la zona 6. A l'hora de comprar un bitllet de metro cal saber en quina zona es troba la parada d'origen i la de destinació. El bitllet més habitual sol ser el de les zones 1-2.

El metro es caracteritza per ser un transport massiu de passatgers a les grans ciutats, unint diverses zones i els seus voltants, amb alta capacitat i freqüència, i separats d'altres sistemes de transport. Les xarxes de metro es construeixen freqüentment subterrànies (Madrid, Barcelona, Buenos Aires, Moscú), encara que de vegades es disposen elevades (Chicago, Lima) i fins i tot a nivell de carrer (Mèxic, Medellín) però amb plataformes i vies exclusives.

Hi ha altres metros dignes de veure. El més espectacular és el Metro de Moscú. El de Paris també té algunes estacions molt boniques. La línia 9 del metro de Barcelona és la primera línia totalment automatitzada a la península ibèrica.

Pregunta: A Espanya hi ha diferents ciutats que tenen metro... sabries dir quines són? Una pista n’hi ha 9. Les ciutats que properament l’inauguraran seran Gijón, Sabadell i Terrassa. (ja pots investigar que demà trobaràs la resposta).

El 10 de gener del 2016 es va investir el Molt Honorable (aquest és el tractament de protocol que se li dona al President de la Generalitat) Sr.Carles Puigdemont. Va ser alcalde de Girona des del 2011 càrrec que va haver de deixar quan el van proposar com a President de la Generalitat. Quantes coses han passat des d'aquell llunyà 2016! Ara viu a Waterloo, exiliat des del 2017.