26 de novembre 2003 Últim vol del Concorde

No és freqüent que la indústria aeronàutica apareixi en els nostres textos... però avui és una data assenyalada: tal dia com avui de 2003 l’avió jet supersònic Concorde va volar per darrera vegada.

L'avió supersònic Aérospatiale-BAC Concorde va ser un dels dos únics models d'avió de passatgers supersònics en servei. El Concorde tenia una velocitat de creuer Mach 2,04 (més de dues vegades la velocitat del so) que li permetia travessar l’oceà Atlàntic en tres hores i mitja. Els vols comercials del Concorde, de British Airways i Air France, van començar el 21 de gener del 1976 i van acabar el 24 d'octubre del 2003, amb un últim vol d'acomiadament el 26 de novembre del mateix any. Fins al 2003, Air France i British Airways van continuar operant vols a Nova York de forma diària.

Podem trobar un exemplar de Concorde al Musée de l'Air et de l'Espace a l’aeroport de Le Bourget, prop de París. És un dels museus d'aviació més antics del món.

Voleu saber curiositats d’aquests fantàstic avió?

- En el món del cinema ha aparegut el Concorde en diferents ocasions: Un dels robots de “Els Transformers, la pel·lícula” és un Concorde. James Bond viatja amb el Concorde a “Moonraker”.

- Fins i tot un d’ells va aconseguir que un músic toqués a Europa i a Amèrica en el mateix dia. El 13 de juliol de 1985 es van celebrar per tot el planeta diversos concerts benèfics per ajudar econòmicament al tercer món, l'esdeveniment es va anomenar Live Aid. L'estrella del pop Phil Collins va volar amb el Concorde des de Londres fins a Filadèlfia i això va permetre que en un mateix dia actués a les dues ciutats.

- L'1 de novembre de 1968 un Concorde charter va donar la volta al món en 31 hores i 51 minuts.

22 de novembre Santa Cecília Patrona de la Música

Què seria la nostra vida sense música? Sense saber-ho, tenim una banda sonora personal. Les cançons que ens agraden, que ens han acompanyat en bons moments, en moments dolorosos... cançons que ens animen o ens entristeixen. Avui, Dia de la Música és un bon moment per agrair a tots aquells que la fan possible.

L'Església Catòlica commemora el 22 de novembre, la mort de Santa Cecília, una jove de família noble que va morir en un any indeterminat entre el 180 i el 230 de la nostra era després de ser torturada per la seva conversió al cristianisme.

En 1594, el papa Gregori XIII la va nomenar patrona dels músics, i així segueix sent fins avui.

Avui us suggereixo que obriu un llistat per ser conscients d’aquelles músiques que ens acompanyen i que ens han acompanyat al llarg dels anys.

Tornem a estar en temporada OT. L'any passat vam gaudir amb l'Amaia, l'Alfred, Agoney, Aitana, Ana Guerra, Nerea, Roi... i aquest any amb les veus espectaculars i en construcció dels joves de l'edició 2018: Alba Reche, Carlos Right, Famous, Julia, Marilia, Marta, Miki, Natalia, Noelia, Sabela. Quin són els vostres preferits? Molta gent enganxada a les cançons i als cantants esperant el dimecres per veure les gales, i alguns als passes de micro i, fins i tot als resums diaris o al 24h...

Moltes escoles i escoles de Música celebren aquest dia. En molts centres és molt especial. Es respira la música gràcies a docents que l'estimen i ho transmeten.     

20 de novembre Dia Universal de la Infància

L’any 1959, l’Assemblea General de les Nacions Unides va recomanar que s’instituís a tots els països un Dia Universal de la Infància que es dedicaria a promoure la fraternitat, comprensió i benestar dels nens i nenes de tot el món. L’Assemblea General és l'orgue principal de les Nacions Unides. En ella estan representats tots els Estats Membres, cadascun amb un vot. Les votacions sobre qüestions importants, com les de pau i seguretat, ingrés de nous membres i qüestions pressupostàries, es decideixen per majoria de dos terços (majoria qualificada). Per les altres qüestions n’hi ha prou amb majoria simple (la meitat més un dels vots). El 20 de novembre de 1959 es va aprovar la Declaració sobre els Drets dels Nens i per això avui celebrem el Dia Universal de la Infància.

Avui, sense voler, molts nens estan immersos en les nostres pitjors notícies: infants víctimes de la violència domèstica, dels desastres naturals com les riades de Mallorca, en el conflicte de Síria, en les guerres d’Àfrica, víctimes innocents de la pobresa i la violència arreu del món. Tot això ens recorda que són els més vulnerables en els desastres naturals i en els desastres humans creats pels adults.

Malgrat tot això, s’han produït alguns avenços rellevants. La mortalitat infantil es va reduir el 2012 a la meitat de la registrada en el 1990. La tendència és positiva però es pot fer molt més. La majoria dels gairebé set milions d’infants morts es podria evitar amb serveis bàsics de salut i nutrició adequada segons Anthony Lake, director executiu d’UNICEF.

Molta feina feta, molt per fer.... Fem servir la diada d’avui per recordar que els infants són el futur i per tenir el millor futur ells han de tenir el millor present. No ho podem arreglar tot però hi ha coses que sí que estan a les nostres mans...

19 de novembre 2002 accident del Prestige

El protagonista del dia d’avui és d’aquells de trist record. Preferiríem que no hagués passat mai i que no calgués parlar d’aquests accidents però lamentablement es produeixen. Avui recordem el vessament de petroli del Prestige davant de les costes gallegues.

El Prestige va ser un petrolier monobuc construït al Japó el 1976 que es va enfonsar davant les costes gallegues el 19 de novembre de 2002, produint una immensa marea negra que va afectar una àmplia zona compresa des del nord de Portugal fins a les Landes de França, provocant el major desastre ecològic de la història de Galícia i una mobilització social i política. L'accident va posar al descobert les deficiències dels sistemes de prevenció, i va generar una allau de crítiques contra els governs espanyol i gallec i va donar lloc al naixement d'un ampli moviment de protesta ciutadana liderat per la plataforma "Nunca Máis" (Mai més); i va fer que milers de voluntaris d'arreu de l'estat espanyol es desplacessin fins a les costes afectades per tal col·laborar solidàriament en les tasques de neteja, en un moviment que es va conèixer popularment com marea blanca (pel color dels uniformes que utilitzaven els voluntaris, i en oposició a la marea negra provocada per l'accident).

El vessament de petroli del Prestige ha estat considerat el tercer accident més costós de la història, amb un cost de neteja de 12.000 milions de dòlars, per darrere de l'accident del transbordador espacial Columbia i de l'accident de Txernòbil.

Es coneix com a chapapote el petroli o oli mineral deixat anar il·legalment pels vaixells cap a la costa, a vegades prové de tancs de combustible o maquinària. A causa del vessament del Prestige es va popularitzar aquest terme, que és un sinònim d'asfalt.

16 de novembre Santa Margarida 1945 fundació de la UNESCO

Avui felicitem a les noies que es diuen Margarida (Margalida a les Balears, Margarita en castellà i Daysi en anglès) perquè es celebra el dia de Santa Margarida Reina d’Escòcia. Tot i que va néixer a Hongria. se la coneix pel seu regnat com reina consort d’Escòcia. Quan la representen en pintures o vidrieres ho solen fer amb una corona de reina i un llibre a les mans.

Tal dia com avui de 1945 es va fundar a Londres la UNESCO, organisme especialitzat de les Nacions Unides per a l’educació, la ciència, la cultura i les comunicacions. És l’acrònim de l’anglès United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization.

Es va fundar el 16 de novembre de 1945 amb l’objetiu de contribuir a la pau i a la seguretat en el món mitjançant l’educació, la ciència, la cultura i les comunicacions. La constitució signada aquell dia va entrar en vigor el 4 de novembre de 1946, ratificada per vint països. El 1958 es va inaugurar la seva seu principal, al districte VII de París. La seva directora general és Irina Bokova. Al 2014, comptava amb 195 estats membres i vuit membres associats.

Es dedica a orientar als pobles en una gestió més eficaç del seu propi desenvolupament, a través dels recursos naturals i els valors culturals, i amb la finalitat de modernitzar i fer progressar a les nacions del món, sense que per això es perdin la identitat i la diversitat cultural. La UNESCO té vocació pacifista, i entre diverses coses s'orienta molt particularment a donar suport l'alfabetització. En l'educació, aquest organisme assigna prioritat a l'assoliment de l'educació elemental adaptada a les necessitats actuals. Col·labora amb la formació de docents, planificadors familiars i habitatge, administradors educacionals i encoratja la construcció d'escoles i la dotació d'equip necessari per al seu funcionament.

Les activitats culturals busquen la salvaguarda del patrimoni cultural mitjançant l'estímul de la creació i la creativitat i la preservació de les entitats culturals i tradicions orals, així com la promoció dels llibres i de la lectura. En matèria d'informació, la UNESCO promociona la lliure circulació d'idees per mitjans audiovisuals, fomenta la llibertat de premsa i la independència, el pluralisme i la diversitat dels mitjans d'informació.

Avui i sempre siguem tolerants!

15 de novembre Sant Albert Magne

Avui felicitem a tots els que teniu esperit científic. Avui és Sant Albert Magne patró dels científics!

Albert el Gran o el Magne, conegut també com a Albert de Bollstädt o Albert de Colònia, o sant Albert va ser un dominic, filòsof i professor recordat com un dels més grans pensadors medievals. És venerat com a sant per l'Església catòlica, l'anglicana i la luterana, i ha estat proclamat sant patró de les ciències i els científics.

Va tenir entre els seus deixebles un jove frare anomenat Tomàs d'Aquino (que acabarà sent el patró dels estudiants i de les Universitats i els professors de Secundària), de qui va ser mestre i amic. Hi havia tanta gent a les classes d’Albert de Colònia que va haver d'ensenyar en una plaça pública, la qual, encara que pocs ho saben, duu el seu nom. Es tracta de la Plaza Maubert, nom que ve de "Magnus Albert".

Els propis contemporanis de Sant Albert van ser qui li van donar el títol d'"el Gran". Per l'extraordinària profunditat i amplitud dels seus coneixements, solien anomenar-lo també "el Doctor Universal". Sant Albert havia dit que, de jove, li costaven els estudis i que per això una nit va intentar fugir del col·legi on estudiava... però s'ho va repensar.

En aquella època, la filosofia comprenia les principals branques del saber humà accessibles a la raó natural: la lògica, la metafísica, les matemàtiques, l'ètica i les ciències naturals.

La figura de Sant Albert destaca en el camp de les ciències naturals, la finalitat de les quals, segons diu el sant, consisteix a "investigar les causes que operen en la naturalesa". Fou una autoritat en física, geografia, astronomia, mineralogia, alquímia (és a dir, química, per la qual cosa gens té de sorprenent que la llegenda li hagi atribuït poders màgics), metafísica, matemàtiques, ètica, medicina, fisiologia animal, biologia, filosofia, teologia i fins i tot va escriure un manual del perfecte jardiner. En els seus tractats de botànica i fisiologia animal, la seva capacitat d'observació li va permetre dissipar llegendes com la de l'àguila, la qual, embolicava els seus ous en una pell de sorra i els posava a incubar al sol. També han estat molt lloades les observacions geogràfiques del sant, ja que va fer mapes de les principals cadenes muntanyenques d'Europa, va explicar la influència de la latitud sobre el clima i, en la seva excel·lent descripció física de la terra va demostrar que aquesta és rodona.

Entre els escrits de Sant Albert, que formen una col·lecció de trenta-vuit volums, hi ha obres sobre totes aquestes matèries.

Felicitem !!!

a tots els Alberts, als químics i per extensió a tota la gent de ciències.

14 de novembre 1983 quina cançó...

Segon post d’avui... amb una cançó de protagonista. Potser el títol no us digui gran cosa però de ben segur que els adults quan la sentin la reconeixeran ràpidament. Sobretot el Christian i la Miriam que la van ballar en el seu casament com si es tractès del Danubi blau…

Tal dia com avui de 1983 la cançó "Up where we belong" va arribar al número 1 de Billboard (la llista americana d'èxits). És la típica cançó que serveix per emmarcar una romàntica història d'amor. El duet protagonitzat per Joe Cocker i Jennifer Warnes es va col·locar un dia com avui al capdamunt de les llistes americanes. I com no podia ser d'una altra manera, el tema il·lustrava una de les pel·lícules més sentimentals de la història: “Oficial i cavaller”. De fet, el single va servir com a tema central de la banda sonora original de la pel·lícula protagonitzada per Richard Gere i Debra Winger. A més de ser número 1 de Billboard, la cançó va guanyar un Oscar com a Millor Banda Sonora i també un globus d'Or el 1983 a la millor cançó original. Per quan aquest senzill va ser editat els noms dels dos intèrprets eren ja molt coneguts, però aquest tema va ser una empenta definitiva a les carreres d'un i altre. Però la Banda Sonora contenia altres temes, també de tall melós, que posaven la cirereta al pastís ... "Hungry for your love", "Treat em right", "Be real" o "Tunnel of love" són només alguns exemples. Evidentment, tant Joe Cocker com Jennifer Warnes van fer més rendible la cançó incloent-la en les seves següents produccions discogràfiques. I anys després, Cocker, la convertiria en un imprescindible de les seves recopilatoris de grans èxits.

Música i cinema fan una parella perfecta. El cinema ha fet que es composessin grans temes i també ha fet servir molts temes que s’havien creat en altres temps o sense pensar en la seva projecció cinematogràfica.

14 de novembre 1888 inauguració de l'Institut Pasteur

La recerca fa avançar el món. Avui tenim com a protagonista un centre destacat arreu del món. L’Institut Pasteur és una fundació privada sense ànim de lucre inaugurada el 14 de novembre del 1888 a través d’una subscripció internacional per tal de que Louis Pasteur d’éxtengués la vacuna de la ràbia, desenvolupés l’estudi de les malalties infeccioses i  posés al servei de la comunitat científica els resultats obtinguts en les diferents recerques. 

Actualment l’Institut Pasteur està format per 32 seus en els cinc continents. Les seves investigacions es centren principalment en malalties com: la ràbia, la pesta, la diftèria, el tètanus, el tifus, la febre groga,  la tuberculosis, la poliomielitis, l’hepatitis B i la sida. 

Les investigacions i els descobriments dels equips que hi treballen han merescut deu Premis Nobel de Fisiologia o Medecina. L’any 1983 es va guardonar Luc Montaigner  i el seu equip pel descobriment del virus de la sida. El 1985 el reconeixement va ser per Pierre Tiollais i el seu equip per la vacuna contra l’hepatitis B. El 1989 va ser per Brigitte Guicquel i col·laboradors per l’elaboració d’un test de diagnòstic ràpid de la tuberculosi.

En aquest moment en el qual la crisi afecta també a la recerca trobem experiències de micromecenatge que fan que estudis que, lamentablement, s’haurien d’eliminar per manca de fons puguin seguir endavant. Hi ha un estudi curiós de cria d’àliga reial en captivitat per augmentar les poblacions autòctones al centre d’Espanya  que ha acudit al micromecenatge per tirar endavant la seva investigació amb èxit.

13 de novembre 1968 "Yellow Submarine" 2000 thebeatles.com

Els nostres protagonistes d’avui són els Beatles.

Tal dia com avui de 1968 es va estrenar la pel·lícula "Yellow submarine" que els Beatles protagonitzaven i que duia el títol d’una de les seves cançons més conegudes.

Quan començaven els Beatles, allà pels primers seixanta, els van contractar per rodar tres pel·lícules. Tot un somni que els equiparava amb "el rei" Elvis. Es van rodar les dues primeres "Quina nit la d'aquell dia" i "Help", a les ordres d'un dels genis del nou cinema britànic, Richard Lester. La tercera, que va quedar pendent, es va anar convertint en una pesada llosa per als cada vegada més independents i poderosos membres del quartet. Havien aconseguit deixar les gires, en part per la pressió de les masses en els seus concerts i en els seus desplaçaments, i cada un havia començat a fer coses pel seu compte. O sigui, cada vegada eren més cada un d'ells i menys els Beatles. Però el contracte amb la United Artists estava signat i faltava encara una pel·lícula per completar-lo. La solució va ser la de rodar una pel·lícula de dibuixos animats l'argument giraria al voltant dels Beatles que es il·lustraria amb cançons escrites específicament per a ella i amb altres èxits del grup, perquè el contracte no només incloïa la cessió de tot tipus de drets, sinó , a més, la creació d'una banda sonora original per la pel·lícula. La mandra o la manca d'interès van fer que només sis de les quinze cançons que sonen fossin escrites originalment per a la banda sonora. La resta es va completar amb material ja gravat pel grup, per al qual es van idear les corresponents escenes. Afortunadament, la selecció de temes va ser exquisida i el guió de Lee Minoff va ser esplèndidament portat a la pantalla per Georges Dunning, revolucionant el fet fins llavors en el camp de l'animació.

Tal dia com avui de l’any 2000 els Beatles entren oficialment a la xarxa... es llança: thebeatles.com. Es va penjar la web oficial de The Beatles a la Xarxa. El llançament es va fer coincidir amb la publicació de l'àlbum 1, un nou recopilatori del quartet. En aquesta col·lecció apareixien els 27 números 1 que The Beatles havia aconseguit en el Regne Unit i els Estats Units, des de 1963 fins a 1970.

Suggeriment: avui és un bon dia per recordar-los i escoltar la seva música. En el seu moment van ser una revolució i encara avui són un referent.

12 de novembre 1933 Foto del Monstre del LLac Ness 1945 Neil Young

Dos són els nostres protagonistes d’avui. Un dels misteris més coneguts i un cantant polièdric.

Tal dia com avui de 1933 es va prendre la primera foto coneguda del monstre del Llac Ness. Aquest monstre és tot un misteri però porta milers de curiosos a observar les seves aigües esperant avistar-lo de nou. Hi ha moltíssima literatura de creients, escèptics i persones que directament neguen el misteri i el troben una manera de promocionar una zona. Realment s’han escrit molts llibres, s’han fet pel·lícules i fins i tot cançons al voltant d’aquest misteri.

Tal dia com avui de 1945 va néixer Neil Young. És una espècie de Doctor Jekyll i Mister Hyde de la música, capaç d'oferir les més subtils balades i les més dures sessions de rock. Les quatre dècades de carrera de Neil Young, nascut a Toronto el 12 de novembre de 1945, són un mostrari de com es pot manifestar la creativitat d'un intèrpret i compositor amb les més variades cares: folk, country, jazz, soul o rock. El pare de Young era un conegut periodista esportiu casat amb una col·lega. Tots dos eren molt aficionats a la música, i aquesta afició es la lliuraren al seu fill que no va trigar a tocar la guitarra. Però la vida de Neil va canviar quan, després del divorci dels seus pares, va marxar a viure amb la seva mare a Winnipeg. Young va fer el batxiller amb la guitarra, que no deixava ni a sol ni a ombra, penjada a l'esquena. Això, unit al poc que li agradaven els llibres, va desembocar en un jove Neil Young amb el seu propi grup, cantant versions dels Beatles o Elvis, que, ajudat per la seva mare, no trigà a fer-se popular. Ja en els 60, torna a Toronto embarcat en el folk, primer com a solista i després dins d'una banda que, malgrat la seva influència al Canadà, acaba per trencar-se. A continuació Young va a Califòrnia, on, amb Stephen Stills i Richie Furay, crea Buffalo Springfield. Aquella banda, Buffalo Springfield, malgrat la seva curta vida, va ser una de les més influents del moviment folk rock. Després de la seva desaparició, Stephen Stills es va embarcar en el trio CS & N, al qual acabaria sumant-se Young. Crosby Stills, Nash & Young van triomfar al Festival de Woostock i van enregistrar un dels millors àlbums del rock, "Dejà vu", però van acabar dissolent-se per emprendre carreres en solitari de les que la més brillant és potser la del canadenc, que el 2005, després de una greu malaltia, va sorprendre a tothom amb el seu meravellós "Vent de la praderia". Neil Young ha estat, al llarg de les tres últimes dècades un creador incansable i no només en la música, també en el cinema, i compromès amb les idees progressistes, com ha deixat clar en 2006 sumant-se amb el seu àlbum "Vivint amb guerra" al moviment contra la invasió nord-americana a l'Iraq.

10 de novembre 2013 75 anys de la nit dels vidres trencats

Hi ha moltes accions de les quals els humans no podem sentir-nos orgullosos. La història ens ajuda a recordar per no repetir aquelles accions reprobables a les quals podem posar molts adjectius menys humanes..

Memòria, silenci, convivència paraules clau en la commemoració del 75è aniversari de la "nit dels vidres trencats". El representant de la comunitat israelita de Barcelona, Jorge Burgman, ha explicat perfectament la diferència entre la nit del 9 al 10 de novembre de 1938 i la marxa silenciosa que ha tingut lloc a Barcelona: "Una nit de tragèdia contra una nit de llum." Un centenar de persones es van aplegar el 10 de novembre amb espelmes enceses en record d'aquella nit de violència.

La marxa ha estat convocada per la Comunitat de Sant'Egidi i recorda un dels episodis més importants de l'inici de l'Holocaust. Recorda la història de la "nit dels vidres trencats", quan van morir un centenar de jueus, un miler de sinagogues van ser destruïdes o cremades i uns 30.000 jueus van ser arrestats i confinats en camps de concentració.

La memòria fa que puguem aprendre, que consolidem els bons comportaments i no tornem a repetir els errors. En un món convuls i que viu en el present fugisser es necessiten actes que ens recordin el que no ha de tornar a passar. Tots som germans. Tots tom diferents. Sempre i en tot lloc... fem memòria i estimem.

9 de novembre 2018 Comença la Setmana de la Ciència

Del 9 al 18 de novembre se celebrarà a Catalunya la 23a Setmana de la Ciència.

Durant la Setmana de la Ciència se celebraran tot un munt d’activitats de divulgació científica arreu del nostre territori. Jornades de portes obertes, exposicions, xerrades, jocs, tallers científics… tot un ventall de possibilitats al teu abast.

Els temes centrals de l’edició d’enguany són, d’una banda, el patrimoni cultural, amb motiu de la celebració de l’Any Europeu del Patrimoni Cultural que promou la Unió Europea; la figura i l’obra de Pompeu Fabra, amb motiu de la celebració dels 150 anys del naixement del lingüista i gramàtic català, celebració promoguda per la Generalitat de Catalunya; i la figura del prestigiós físic nord-americà Richard Feynman, amb motiu de la celebració del centenari del seu naixement, promoguda pel Grup de Comunicació i Divulgació de la Nanotecnologia, EspaiNano.

La imatge de la SC'18 s’escull en un concurs de cartells. Aquest any el guanyador és el de la Marta Biel Tres. El seu és la imatge de la Setmana de la Ciència 2018.

La Setmana de la Ciència és una iniciativa coordinada per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació. Consulteu la seva web https://setmanaciencia.fundaciorecerca.cat/frontend/   i podreu veure les activitats en les que podeu participar.

8 de novembre 1922 Neix Christiaan Barnard

Christiaan Barnard va neixer a Sudàfrica tal dia com avui del 1922. La seva família era d’origen holandès. El seu germà va morir molt jove d’una afecció cardíaca i es creu que això el va a portar a interessar-se seriosament per aquesta especialitzat. Se’l recorda per haver realitzat el primer trasplantament de cor l’any 1967 en el qual la vida del pacient es va allargar 18 dies. En el segon transplantament, que va fer  l’any 1968, va aconseguir que el pacient visqués amb bona qualitat 563 dies més. També va realitzar un doble trasplantament que consistia en afegir un cor sa a a algú que el tenia malalt perquè l’ajudés a fer les funcions del primer. Avui són incomptables els dies de vida que s'ha donat a través dels trasplantaments.

Els darrers 50 anys el món ha canviat molt i la medecina més. La cirurgia ha permès millorar la qualitat de vida de moltes persones. Moltes afeccions que eren sentència de mort ara tenen una nova possibilitat. La investigació, la pràctica mèdica i la generositat s’alien per donar millor qualitat de vida a pacients que la van perdent o ja l’han perduda. A Catalunya, hi ha al voltant de 200 donants d'òrgans l'any, i es realitzen més de 800 trasplantaments d’òrgans i uns 11.000 trasplantaments de teixits cada any.

Els transplantaments només es poden fer si hi ha donants. Ara ja tenim les tècniques i els professionals a punt falta la col.laboració de tothom. Us recomano la web del cat salut per concretar  la vostra solidaritat convertint-vos en donants. Un petit gest pot donar a altres la possibilitat de millorar la seva qualitat de vida, la seva possibilitat de viure.  

6 de novembre Gisela Pulido Campiona dl món de Kite-surf

L’esport més present en el nostre entorn és, sens dubte i de manera aclaparadora, el futbol. Els altres esports, més o menys minoritaris, lluiten per tenir un lloc als mitjans de comunicació. Però hi ha un esport, del qual ja fa nou anys que en parlem un cop l'any, per deixar constància de que la Campiona del Món va néixer a casa nostra.

El kite-surf que es practicava, des de fa molt de temps, a Indonesia on les condicions del mar i del vent el fan possible. Passa a ser un esport modern quan l’any  1977 es patenta la taula i l’estel. Requereix unes condicions de vent especials que no es donen a Espanya. Només es pot practicar seriosament a una platja de Tarifa i a Lanzarote (podem veure també estels a l’Estartit, Santa Pola, Calpe o Cullera però pocs dies l’any). Dotada d’un gran esperit competitiu obté els seus primers èxits esportius en natació. La Gisela Pulido entra en contacte amb el kiteboarding l’estiu del 2001 i el juliol de 2002 rep el seu baptisme como kitesurfista. La jove esportista evoluciona de manera espectacular en la pràctica d’aquest esport i com que no hi ha competicions a Espanya, on mostrar les seves habilitats, participa en el Campionat d’Europa Junior del 2003. Amb només 9 anys es va classificar en primera posició (categoria sub-14) i en 2ª posició (categoria sub-18). Per tant, no se’ns fa estrany que nou anys després la Campiona Mundial d’aquest esport continuï sent una noia de Premià de Mar, amb només 19 anys. Més excepcional encara és, que es tracti del seu novè títol mundial. Quantes hores d’entrenament hi ha darrera aquests títols.... quants sacrificis....  Gisela Pulido, amb només 19 anys, va guanyar el seu novè mundial de kite-surfing. Moltes felicitats, Gisela! Pel novè i pel desè mundial i per seguir lluitant sense defallir. El teu temps no ha acabat. Moltes Felicitats !

Ara podeu visitar la seva web https://www.giselapulidoprocenter.com/ on hi podreu trobar a més d’informació la possibilitat de fer cursos d’aquest especial esport.

Avui és Sant Sever, bisbe de Barcelona l’any 300. Formàvem part de la província Tarraconense i l’edicte de l’emperador Dioclecià manava perseguir els cristians. Va morir màrtir i s’el invoca pels mals de cap i migranyes. La seva església, barroca, és a prop de la catedral de Barcelona, la coneixeu?

5 de novembre 1913 Neix Vivien Leigh

Avui, l’actriu Vivien Leigh va néixer l'any 1913. Va morir per una tuberculosi que se la va endur prematurament als 54 anys. Però no la podem imaginar com una dolça centenària perquè sempre va ser una dona de caràcter amb moltes semblances amb el personatge que li va donar el primer Oscar de la seva carrera cinematogràfica. Als 23 anys, va descobrir aquell novel.lot de més de mil pàgines que havia revolucionat els Estats Units l’any 1936, mentre guardava repòs desprès d’un accident d’esquí. Es va buscar un agent als Estats Units i va fer tot el possible per ser la cara d’aquella rica i capriciosa Scarlata O’Hara. No va parar fins que ho va aconseguir. Va ser actriu de teatre i, fins i tot, va rebre un premi Tony per la seva actuació a la comèdia musical “Tovarich”. Va rebre un segon Oscar per la pel.lícula  “Un tramvia anomenat desig”. Va tenir una vida molt complicada amb un trastorn bipolar mal diagnosticat i amb diversos tractaments amb electroxocs, que la van afeblir prematurament.

Per a la gent de la meva generació el cinema ha estat, fins fa molt poc, parlat en castellà per això no puc per menys que recordar aquell descarat “Lo pensaré mañana. Después de todo, mañana será otro día” o aquell altiu “Pongo a Dios por testigo, que nunca volveré a pasar hambre”. Descansi en pau l’actriu britànica, nascuda a la India, que avui fa 105 anys.

4 de novembre Sant Carles 1869 Revista Nature

Avui celebrem el sant dels nois que es diuen Carles i les noies que es diuen Carlas. Moltes felicitats!

Però també celebrem l’aniversari d’una revista que va néixer tal dia com avui de 1869: la revista Nature.

Nature és una de les més prestigioses revistes científiques a nivell mundial, que va ser fundada per Joseph Norman Lockyer. El seu primer número va ser publicat el 4 novembre 1869. En 2007 va ser guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats, juntament amb la revista Science, «per la seva tasca durant més d'un segle impulsant i difonent les grans conquestes científiques de la Humanitat apropant d'aquesta manera la ciència a la vida».

Amb una periodicitat setmanal, la revista és publicada al Regne Unit per la companyia Nature Publishing Group. Nature té oficines a Londres, Nova York, San Francisco, Washington DC, Tòquio, París, Munic i Basingstoke, i disposa de corresponsals propis en la majoria dels països industrialitzats. L'editorial publica també diverses revistes especialitzades sota el nom de Nature com Nature Neuroscience, Nature Methods i Nature Structural and Molecular Biology entre altres títols.

La revista és llegida per científics i investigadors de tot el món sent la major part dels articles exposicions de treballs d'investigació molt tècnics. No obstant això també inclou editorials i notícies científiques de caràcter general així com articles sobre política científica a diferents països, crítiques de llibres tècnics i de divulgació i articles sobre la història i el futur d'algunes disciplines científiques.

Per a la majoria dels científics publicar a Nature constitueix una marca de prestigi. La revista rebutja entorn del 95% dels articles que li són enviats per a la revisió. Els articles publicats apareixen en ocasions ressenyats per la premsa general i es considera que es troben en el front de la investigació científica. Alguns articles famosos publicats per Nature van ser:

- El descobriment de l'estructura de l'ADN en doble hèlix per James Dewey Watson i Francis Crick en 19536

- El descobriment del primer planeta extrasolar 51 Pegasi b per Major i Queloz el 1995.

Els articles publicats a Nature se sotmeten a un rigorós sistema de comprobació per experts internacionals.

2 de novembre Dia de Difunts

Avui és el Dia de Difunts però el fet de que sigui un dia laborable fa que el record dels difunts i la visita als cementiris es faci el dia 1 que sempre és festiu. Aquests dies els cementiris són plens de gent que arreglen les tombes i els nínxols, hi posen flors en record dels seus éssers estimats.

Però avui també recordem l’arribada a Barcelona, l'any 1966, d’un goril·la que va ser un símbol per la ciutat: Floquet de Neu.

El nom original en fang era Nfumu Ngui ("goril·la blanc"), i Jordi Sabater el va anomenar Floquet de Neu. Inicialment presentat a Tele/Expres com Blancaneus, va fer fortuna el nom de Sabater quan la revista de la National Geographic el va treure en portada del març del 1967 amb el nom Snowflake. El nom va tenir ressò a la premsa (Stern, Life, Paris-Match) i va ser traduït al castellà com a Copito de Nieve. Sabater mateix l'anomenava Floquet o Copi, i els últims anys Nfumu. L'asteroide 95962 Copito, descobert per l'astrònom J. Manteca des de l'observatori de Begues, se li donà aquest nom en honor seu.

El nostre protagonista va ser capturat als afores de la ciutat de Nko (Río Muni, actualment Guinea Equatorial) l'1 d'octubre de 1966 per un caçador anomenat Benito Manié, de l'ètnia fang, que va abatre una parella de goril·les, i que va trobar el petit goril·la blanc abraçat a sa mare. Manié el vengué al primatòleg Jordi Sabater Pi per l'equivalent d'unes 20.000 pessetes d'aleshores. Sabater era el conservador del Centre d'Experimentació Zoològica d'Ikunde, dependent del Zoo de Barcelona. El 2 de novembre de 1966 va ser portat a Barcelona i posteriorment al Parc Zoològic.

El dia de Sant Josep de 1967 va ser rebut en audiència oficial per l'alcalde Josep Maria de Porcioles. Com a curiositat s'explica que va defecar mentre era assegut a la cadira del despatx de Porcioles.

A causa de ser l'únic goril·la albí del món va fer que ràpidament es convertís en un animal emblemàtic de la ciutat de Barcelona. Tot i que va arribar a tenir 22 descendents, de moment cap no n'ha heretat el color blanc característic. Des del 2001 patia un tipus de càncer de pell poc comú, possiblement perquè -en ser albí- la seva pell rebia un excés de radiació solar. Al setembre de 2003 es va anunciar que s'estava morint, i al mes següent se li va aplicar l'eutanàsia.

Un gran nombre de cartes han arribat al Zoo de Barcelona demanant la clonació de Floquet de Neu, la qual cosa el converteix en un dels animals més sol·licitats per ser clonats. Això seria possible, ja que el zoològic ha guardat mostres del seu ADN.

És molt curiós que no s’hagi trobat cap altre goril·la albí... Els que ja som una mica grans recordem perfectament el anar al Zoo a veure el Floquet de Neu que com el seu nom indica era ben blanc encara que al final dels seus dies va engroguir una mica. 

1 de novembre Tots Sants 1512 Capella Sixtina

Avui és Tots Sants (Omnia Sanctorum). Aquesta festivitat és una de les més antigues en el món cristià. A Espanya, França i Portugal, entre molts altres països de la mateixa tradició, és un dia festiu. En la tradició ortodoxa es celebra el primer diumenge després de la Pentecosta. Avui és el nostre dia! Dels que ja ho són i dels que volen ser sants.... Felicitats!

  

Per alguns aquesta paraula de santedat els pot sonar antiga però és d’una rabiosa actualitat. Diuen que estant en una església, a un nen li van preguntar què volia dir "ser sant", i ell aixecant la mirada i veient unes fantàstiques vidrieres amb unes imatges i va contestar “Sant és qui deixa passar la llum”. Fa molts anys que conec aquesta història i sempre he pensat que “se non è vero, è ben trovato” que diuen els italians. La definició de sant com aquell qui deixa passar la llum de Déu, em sembla molt poètica i alhora possible. Quan aconseguim sintonitzar i que es vegi el Senyor i no el “senyorito” sentim una gran pau. No és tot de color de rosa, aquesta pau no ens eximeix de les nostres obligacions, ni ens elimina les dificultats, però fa el camí molt més transitable i si a més el fem en companyia... Jo m’afanyo, de vegades a netejar el meu vitrall i em recordo que és molt interessant i necessari fer el que cal fer, com cal fer-ho, i en el seu moment. La teoria la tinc clara i la pràctica... la vaig vivint cada dia amb encerts i errors però aixecant-me desprès de cada caiguda. 

Avui em sento contenta. És el meu dia i el de tots els que fan camí aquí o allà intentant fer les coses ben fetes, que en diem popularment  “fer les coses com Déu mana”. Alguns encara no han tingut experiència de Déu però sense saber-ho ells van fent camí. A tots, creients o no, avui... que tingueu un bon dia! 

Tal dia com avui, al 1512, a Roma, s’exhibeix per primera vegada al públic la bòveda de la Capella Sixtina pintada per Miquel Àngelo Buonarotti. Encara ara hi ha llargues cures per visitar-la però ja no cal anar allà podem veure-la a través d’Internet i veure tots els seus detalls sense tenir el coll girat. Certament res és comparable com l’emoció d’un directe però...