18 d'abril 1506 primera pedra de Sant Pere del Vaticà 1887 inicia la façana de la catedral de Barcelona

Avui les protagonistes són dues esglésies de pedra. Avui parlem d’arquitectura.

Tal dia com avui de 1506 el Papa Juli II col.locà la primera pedra del que serà la nova Basílica  papal de Sant Pere. En llatí és Basilica Sancti Petri i en italià és Basilica Papale di San Pietro in Vaticà. En ella van treballar alguns dels arquitectes més famosos de la història, com Donato Bramante, Miquel Àngel o Bernini.

La basílica compta amb el major espai interior d'una església cristiana al món, presenta 193 m de longitud, 44,5 m d'alçada, i abasta una superfície de 2,3 hectàrees. L'alçada que li confereix la seva cúpula fa que la seva figura domini l'horitzó de Roma. És considerat com un dels llocs més sagrats del catolicisme. Ocupa una posició única al món cristià i és «la més gran de totes les esglésies de la cristiandat». És una de les quatre basíliques majors i una de les esglésies que s'han de visitar en el pelegrinatge de les set esglésies de Roma per aconseguir la indulgència plenària en Any Sant.

En la tradició catòlica, la basílica es troba situada sobre el lloc d'enterrament de sant Pere, que va ser un dels dotze apòstols de Jesús de Natzaret, primer bisbe d'Antioquia, primer bisbe de Roma i, per tant, el primer dels pontífexs. La tradició i les evidències històriques i científiques sostenen que la sepultura del Sant està directament sota l'altar major de la basílica. També la majoria dels papes han estat enterrats en Sant Pere des de l'època paleocristiana.

Tot i la creença popular, Sant Pere no és una catedral, ja que l'Archibasílica de Sant Joan del Laterà és la veritable catedral de Roma.

Als barcelonins que no conèixen la història se’ls fa estrany perquè si la catedral de Barcelona és d’estil gòtic no apareix en els llibres que parlen d’estil gòtic. Avui en sabreu el perquè. Tal dia com avui del 1887 van començar les obres de la façana de la catedral pagades pel mil.lionari banquer i alcalde de Barcelona, Manuel Girona. Sí, ho heu llegit bé. La catedral de Barcelona tenia una façana de maons. Era una façana plana. En tenim algun record fotogràfic. Dons ja ho sabeu la que sembla façana gótica de Barcelona segueix l’estil gòtic però està construïda a finals del segle XIX i per això no surt entre les catedrals gòtiques de més renom.

1 de novembre Tots Sants 1512 s'obre la Capella Sixtina 1520 Estret de Magallanes

Avui és Tots Sants. Tots Sants (Omnia Sanctorum) és una festa tradicional catòlica dedicada al record dels avantpassats que se celebra el dia 1 de novembre i que està molt lligada amb la festa celebrada l'endemà, la del Dia dels Morts o Dia dels Difunts, el 2 de novembre. Aquesta festivitat és una de les més antigues en el món cristià. A Espanya, França i Portugal, entre molts altres països de la mateixa tradició, és un dia festiu. En la tradició ortodoxa es celebra el primer diumenge després de la Pentecosta.

Avui també recordarem dos fets del segle XVI que van passar tal dia com avui:

Al 1512, a Roma, s’exhibeix per primera vegada al públic la bòveda de la Capella Sixtina pintada per Miquel Àngelo Buonarotti. Encara ara hi ha llargues cures per visitar-la però ja no cal anar allà podem veure-la a través d’Internet i veure tots els seus detalls sense tenir el coll girat. Certament res és comparable com l’emoció d’un directe però...

Al 1520 el portuguès Fernando Magallanes va navegar per primera vegada per l’estret que porta el seu nom. L'estret de Magallanes és un pas marítim localitzat en l'extrem sud de Sud-amèrica -entre la Patagònia, Illa Gran de Terra del Foc i diverses illes situades a l'oest d'aquesta cap a l'oceà Pacífic-. És el principal pas natural entre els oceans Pacífic i Atlàntic al sud de Xile. El Sr. Fernando de Magallanes té una història molt curiosa...

Però... com queda reflectit el descobriment d’un nou espai? A través de la cartografia. La cartografia és la ciència que tracta de la representació Terra sobre un mapa. Com que la Terra és esfèrica ha de valer-se d'un sistema de projeccions per a passar de l'esfera al plànol. Veiem com va anar la representació d’aquest Estret de Magallanes.

Al 1532 va aparèixer el primer plànol que va considerar el descobriment de l'estret de Magallanes. Va ser un planisferi italià conegut com "Padró Real de Torí" atribuït a Juan Vespucio, nebot d'Américo. Després van aparèixer altres plànols que van ser mers dibuixos. Al 1580 es va elaborar un mapa del sector oriental de l'estret atribuït a Pedro Sarmiento de Gamboa; aquest és considerat el primer pla pròpiament tal. En ell figura ja abundant toponímia. Al 1600 va aparèixer el primer mapa complet de l'estret, gràcies a les expedicions holandeses i especialment al pilot Jan Outghersz considerat com el fundador de la cartografia del canal. L'avenç més important des l'aportació holandesa es deu a la cartografia originada per les expedicions d'Antonio de Còrdova a finals del segle XVIII. Després tenim la cartografia moderna de l'estret, producte dels complets treballs hidrogràfics de Parker King i Fitz Roy. Les primeres cartes fruit d'aquestes exploracions van ser impreses al 1832, cartes que van servir de base a edicions franceses i espanyoles que van aparèixer en 1838 i 1861 respectivament. Des de 1874 l'Armada de Xile a través de l'Oficina Hidrogràfica, després Institut Hidrogràfic, va iniciar la producció de la cartografia de l'estret i va començar la publicació de Rumbs per a la seva navegació. Finalment el 1945 l'Institut Geogràfic Militar va realitzar l'aixecament aerofotogramètric de la regió austral.

15 d'abril 1446 mor Brunelleschi 1452 neix Leonardo da Vinci

Avui va d’artistes del Renaixement...

Tal dia com avui de l’any 1446 va morir Brunelleschi. A la seva ciutat natal de Florència, Itàlia, va morir Filippo Brunelleschi, orfebre, arquitecte i magnífic escultor italià, que juntament amb Alberti, Donatello i Masaccio, van ser els creadors de l’estil renaixentista. La seva passió per les matem,àtiques i els coneixements d’enginyeria li van facilitar la seva dedicació quasi exclusiva a la arquitectura en la que destacarà pel seu treball a la cúpula de Il Duomo, la catedral de Florència.

I uns anys més tard, tal dia com avui de 1452 va néixer el que es coneix com l’artista més complet de tots els temps. Neix Leonardo Da Vinci a Anchiano (Itàlia). Aquest geni resumirà l’ideal humanista. Algunes de les seves obres ja van ser molt influents en la seva època com el "Sant Sopar", pintada entre 1495 i 1498 i el retrato de "Mona Lisa", tant a la seva època com per les generacions posteriors. Resten per a la posteritat tractats d’anatomia, d’aeronàutica... era una persona curiosa que li agradava investigar i practicar... Una persona molt interessant....

19 de febrer 1473 neix Nicolau Copèrnic

Nicolau Copèrnic va nèixer tal dia com avui de l’any 1473 a Toruń (Polònia). Va ser un astrònom polonès, també conegut com a Mikołaj Kopernik (en polonès) o Nicolaus Copernicus (en llatí).

Va ser el primer astrònom a formular una àmplia cosmologia heliocèntrica que va desplaçar la Terra com a centre de l'Univers. Fins aquest moment es creia que la Terra era el centre de l’univers i que tots els planetes, els estels i fins i tot el sol giraven al seu voltant. El seu llibre “De revolutionibus orbium coelestium” (Sobre les revolucions de les esferes celestes), publicat el 1543, just abans de la seva mort, és sovint considerat com el punt de partida de la moderna astronomia i el punt d’inici de la revolució científica. El seu model heliocèntric, amb el Sol al centre de l'Univers, ha demostrat que els moviments observats dels objectes celestes poden explicar-se sense suposar que la Terra és en repòs en el centre de l'univers. La seva feina va estimular noves investigacions científiques i es convertí en una icona de la història de la ciència que sovint es coneix com la Revolució copernicana o Revolució de Copèrnic.

Copèrnic és considerat el fundador de l'astronomia moderna, per tal com establí les bases que permetrien a Galileu i Isaac Newton de culminar la revolució astronòmica —en passar d'un Univers geocèntric (la Terra és el centre) a un cosmos heliocèntric (el Sol és el centre)— i de capgirar de manera irreversible la visió del cosmos prevalent fins aleshores.

Com els grans renaixentistes no era especialista en res però feia de tot. Eren polifacètics. Treballaven a diferents àrees de coneixement. Va ser matemàtic, astrònom, metge, poliglot multilingüe, estudiós dels clàssics, traductor i artista. També era clergue catòlic, jurista, governador, líder militar,diplomàtic i economista. Entre les seves moltes responsabilitats, l'astronomia figurava com poc més que un passatemps. Tot i amb això, va ser en aquest camp aquell en què va marcar una fita per a la humanitat.

14 de setembre 1321 mor Dant Alighieri

Dant Alighieri va morir el 14 de setembre de 1321. Quan parlem dels grans autors del Renaixement apareixen tres noms: Dant, Bocaccio i Petrarca. 

La seva gran obra, “La Divina Comèdia”, és una de les novel•les fonamentals de la transició de l’etapa medieval al renaixement i està considerada l’obra mestra de la literatura italiana i una de les més importants de la literatura mundial. En aquesta obra s'hi descriu el fantasiós viatge del poeta a través dels diversos cercles de l'Infern, el Purgatori i el Paradís a la recerca de la seva estimada Beatriu, sota el guiatge de Virgili. 

La vida i obra del Dant han tingut una influència decisiva en la construcció de la identitat italiana i en general en la cultura moderna. Molts escriptors i intel•lectuals han utilitzat i segueixen utilitzant la Divina Comèdia i altres obres de Dant com una font d'inspiració.

9 d'abril 1942 mor Lorenzo de Medici

Parlem avui de mecenatge perquè tal dia com avui de 1492, l’any del descobriment d’Amèrica, moria Lorenzo de Medicis.  Lorenzo, va ser banquer, polític, però sobre tot un important mecenes de les arts i les lletres durant el Renaixement italià. Va reunir a la seva cort  als creadors i intel.lectuals més importants de la seva època, com els artistes Sandro Botticelli i Miquel Àngel Buonarotti, els filòsofs Giovanni Pico della Mirandola i Marsilio Ficino ... 

El mecenatge és el patrocini financer d'artistes o científics, a fi de permetre'ls de desenvolupar la seva obra sense exigir en contrapartida crèdits monetaris immediats. Potser tradicionalment ho hem relacionat amb les obres d’art però actualment s’obre a diferents àmbits. Des de els equips femenins de futbol del Sant Gabriel fins a pel.lícules com el 1714 o a la preservació d’espais naturals compten amb l’ajut econòmic de particulars per tirar endavant. El mateix Palau de la Música compta amb una part del seu pressupost en aquesta forma de financiació. Avui a més del mecenatge, en sentit estricte, han aparegut noves fórmules com el micromecenatge (molts col.laboradors amb petites quantitats fins arribar al total necessari per fer realitat un projecte). 

Personatges com Francesc Cambó o Carles Ferrer Salat són tot un referent pel que fa al mecenatge nacional, que ha anat evolucionant molt al llarg dels anys. Francesc Cambó va fer de mecenes de nombroses activitats artístiques i culturals. Destaca la creació, el 1922, de la Fundació Bernat Metge, que ha traduït al català nombrosos textos clàssics grecs i llatins, i la Fundació Bíblica Catalana, que va traduir la Bíblia completa al català, a partir dels textos originals. Crea també la Fundació Cambó de la Sorbona de París. El seu mecenatge el porta a finançar obres com la Història de Catalunya (1934-35) de Ferran Soldevila, i el Diccionari General de la Llengua Catalana (1932) de Pompeu Fabra. Sovint se'l considera la versió catalana de grans filantrops com Rockefeller, els Rothschild o Krees. A la seva mort gran part de la seva col.lecció de pintura la va deixar a la ciutat de Barcelona, actualment al Museu Nacional d'Art de Catalunya.

6 de març 1457 neix Miquel Àngel 1869 es presenta la taula periòdica 1902 neix el Real Madrid

Hi ha dies que hi ha tantes coses interessants que em costa molt destacar un sol tema. Avui: popurri (una pinzellada de cada).

El 1475 neix a la ciutat de Caprese un dels italians més famosos... pintor, escultor, arquitecte genial del Renaixement: Michelangelo Buonarotti . Va desenvolupar la seva vida artística durant més de seixanta anys, a les ciutats on vivien els seus grans mecenes: a Florència, amb la família Mèdici i a Roma amb els diferents papes que li encarregaven les obres d’art i el protegien. La seva obra és molt amplia i està caracteritzada per un profund estudi i coneixement de la figura humana. Veient les seves obres a l’ordinador o als llibres és impressionant però en directe oblides que les escultures estan fetes amb marbre i et sembla que es bellugaran en qualsevol moment. No us podeu perdre el David, el Moisés, la Pietat com a escultures i les seves pintures en el sostre de la Creació o la paret del Judici Final de la Capella Sixtina del Vaticà, o el Tondo Doni..

El 1869 a San Petersburg (Rússia), el químic Dmitri Mendeléyev, va presentar una primera versió de la seva taula periòdica dels elements davant de la Societat Química de Rússia. És la primera taula coherent amb les semblances dels elements químics, segons les seves mases atòmiques. En ella apareixen els 63 elements coneguts en aquell moment en ordre creixent de pes atòmic. Si us interessa la Química hi ha una exposició molt interessant, molt visual  i interactiva al Museu de la Ciència i la Tècnica de Terrassa que no us podeu perdre.

El 1902 dos germans catalans Joan i Carles Padrós funden el Real Madrid C. F. Amb el nom de Madrid Foot Ball Club. Quines coses té la vida, el Madrid fundat per catalans i a principis del segle vint posant noms en anglès com a símbol de modernitat... què curiós....