31 de maig Dia Mundial sense Tabac 1852 neix Julius Petri

Avui tenim dos somnis protagonistes per acabar el mes de maig: el somni d’un món sense fum i el de poder observar alló tan repetit que necessitem microscopis.

El 31 de maig es commemora el Dia Mundial sense Tabac, amb què l'Organització Mundial de la Salut demana posar fi al comerç il·legal de productes del tabac. El lema d’aquest 2017 és: “El tabac és una amenaça per a tots”. La imatge ens mostra el cartell que proposa l’OMS en espanyol. La Jornada Mundial sense Fum i obre les portes a usuaris i usuàries amb l'objectiu de conscienciar-los dels perjudicis del tabac i assessorar-los de com abandonar l'hàbit de manera efectiva. L'objectiu és de conscienciar-los dels perjudicis del tabac i assessorar-los de com abandonar l'hàbit de manera efectiva.

Tal dia com avui de 1852 va néixer Julius Richard Petri, que va ser un microbiòleg alemany que va inventar les plaques que porten el seu nom, les plaques de Petri, que es fan servir als laboratoris.

La placa de Petri o placa de cultiu és un recipient rodó, de vidre o poliestirè amb tapadora en el mateix material, de diferents diàmetres (essent més comuns els diàmetres al voltant de deu centímetres), de fons baix, amb una coberta de la mateixa forma que la placa, però una mica més gran de diàmetre, perquè es pugui col·locar damunt i tancar el recipient. Fou inventada per Julius Richard Petri, el 1887. S'utilitza en els laboratoris principalment en el cultiu de bacteris o altres microorganismes, tot cobrint el fons amb diferents medis de cultiu (per exemple un gel d'agar) segons el microorganisme que es vol cultivar.

30 de maig Dia de les Illes Canàries

El 30 de maig és el Dia de Canàries. Aquest és un dia festiu en totes les illes de Canàries. Es commemora en aquest dia, l'aniversari de la primera sessió del Parlament de Canàries amb seu a la ciutat de Santa Cruz de Tenerife, que va tenir lloc el 30 de maig de 1983.

Canàries és un arxipèlag de l'oceà Atlàntic que conforma una comunitat autònoma espanyola, amb estatus de nacionalitat histórica. És, a més, una de les regions ultraperifèriques de la Unió Europea. Es compon de set illes principals: El Hierro, La Gomera, la Palma i Tenerife, que formen la província de Santa Cruz de Tenerife; i Gran Canària, Fuerteventura i Lanzarote, que constitueixen la província de Las Palmas. També formen part de Canàries els territoris insulars de l'arxipèlag Chinijo (La Graciosa, Montaña Clara i Alegranza), i l'illot de Lobos, tots ells pertanyents a la província de Las Palmas.

L'arxipèlag està situat al nord d'Àfrica, a prop de les costes del sud del Marroc i del nord del Sàhara, entre les coordenades 27º 37 'i 29º 25' de latitud nord i 13º 20 'i 18º 10' de longitud oest. A causa d'aquesta situació, Canàries s'utilitza durant l'hivern boreal l'hora de Greenwich (UTC ± 0) i durant l'estiu boreal una més (UTC + 1), amb una hora de diferència respecte a la resta de l’estat. L'illa de Fuerteventura dista uns 95 km de la costa africana. La distància a la massa continental europea és d'uns 940 km -del illot d'Alegranza al cap de Sant Vicente-. Per la seva situació geogràfica, les Canàries són la regió més austral i occidental d'Espanya.

Tal com estableix l'Estatut d'Autonomia, la capitalitat de la comunitat autònoma és compartida entre les ciutats de Santa Cruz de Tenerife i Las Palmas de Gran Canària; la seu del president del Govern autonòmic alterna entre ambdues per períodes legislatius,  sent la seu del vicepresident diferent de la del president. El Parlament està a Santa Cruz de Tenerife, mentre que la seu de la Delegació del Govern es situa a las Palmas de Gran Canària, existint a més una Subdelegació del Govern a cadascuna de les dues ciutats. Així mateix, hi ha un equilibri entre les dues capitals pel que fa a seus de conselleries i institucions públiques encara que la resta de l'administració autonòmica es troba en la seva pràctica totalitat duplicada entre les dues ciutats. Per la seva banda, a la ciutat de San Cristóbal de la Laguna es troba la seu del Consell Consultiu de Canàries, que és el suprem òrgan consultiu.

29 de maig 1953 Edmund Hillary i Tenzing Norgay fan cim per primera vegada a l'Everest

La muntanya més alta del món és la nostra protagonista, i també els qui fan cim...

.  

La muntanya Everest, també coneguda al Nepal com “El front del cel”, al Tibet com “Mare de l'univers”,  és la muntanya més alta del planeta Terra, amb una altura de 8.848 metres sobre el nivell del mar. Està localitzada a la serralada de Mahalangur Himal, al continent asiàtic, i marca la frontera entre la Xina i el Nepal. El massís inclou els pics veïns Lhotse, 8.516 m; Nuptse, 7.855 m i Changtse, 7.580 m.

Els primers esforços documentats a aconseguir el cim de l'Everest van ser fets per muntanyencs britànics. Amb Nepal denegant l'accés als estrangers per aquell temps, els britànics van fer diversos intents per la ruta de l'aresta nord del costat tibetà. Després que la primera Expedició Britànica de reconeixement a l'Everest de 1921 va arribar tot just als 7.000 m pel Coll Nord; l'expedició de 1922 va aconseguir 8.320 m per la ruta de l'aresta nord, sent la primera vegada que un humà escalava per sobre dels 8.000 m. La tragèdia els va colpejar durant el descens quan set portadors van morir en un allau. L'Expedició britànica a l'Everest de 1924 va resultar el major misteri de l'Everest fins al dia d'avui: George Mallory i Andrew Irvine van fer un atac final al cim el 8 de juny, però mai van tornar, generant un debat sobre si van ser els primers a arribar al cim. Van ser vistos aquest dia a la part alta de la muntanya, però van desaparèixer entre els núvols, i no van ser tornats a veure, fins que el cos de Mallory va ser trobat el 1999 a 8.155 m a la cara nord. 

Tal dia com avui de 1953 l’expedició Britànica amb Tenzing Norgay i Edmund Hillary van aconseguir el primer ascens oficial usant la ruta de l'aresta sud-est. Tenzing havia arribat a 8.595 m un any abans com a membre de l'Expedició Suïssa a l'Everest de 1952. L'equip de muntanyencs xinesos compost per Wang Fuzhou, Gongbu i Qu Yinhua van aconseguir el primer ascens documentat del pic des de la Aresta Nord el 25 de maig de 1960.

Des de llavors molts escaladors, moltes expedicions han fet l’Everest. Però aquests dies hem conegut una gesta excepcional protagonitzada per en Kílian Jornet.

Però qui és aquest noi? Kílian Jornet i Burgada neix a Sabadell l’any 1987. És un esquiador de muntanya i corredor de muntanya català. Esportista especialment prolífic, ha estat campió del món d'esquí de muntaya el 2010 i el 2011, i campió del món de curses de muntanya del 2007 al 2010 i també del 2012 al 2014. És especialment conegut per haver guanyat en tres ocasions (2008, 2009 i 2011) l'Ultra-Trail du Mont Blanc i la Pierra Menta (2008, 2010 i 2011). Jornet també s'ha proclamat vencedor en dues ocasions del Grand Raid de l'illa de la Reunió, la Diagonale des Fous (2010 i 2012), ha guanyat en 8 ocasions la marató Zegama-Aizkorri, i ha entrat en primera posició a totes les edicions del Giir di Mont entre 2008 i 2011, cursa que també va vèncer el 2014. A més, també ha batut nombrosos rècords de temps i distàncies, com el del Tahoe Rim Trail, el de la Hardrock 100 (en tots dos sentits), el del GR20 (2009), el de l'ascens i el descens del Kilimanjaro o el de diversos cims emblemàtics del planeta gràcies al projecte Summits of my Life. És àmpliament reconegut com un dels millors atletes de tots els temps en la seva disciplina, i l'any 2014 la revista National Geographic el distingí com l'aventurer de l'any.

Per si tot això fos poc... la setmana passada va pujar dues vegades a l’Everest. Us deixo amb les narracions del seu blog que podeu trobar a http://www.kilianjornet.cat/

“Jornet fa cim, el 22 de maig, en solitari a la muntanya més alta del món (8.848m) sense oxigen, sense utilitzar cordes fixes i d’una sola tirada. Amb aquest ascens, que forma part del projecte Summits of My Life, ha establert una nova marca de velocitat de 26h des del Camp Base de l’Everest (5.100) fins al cim, a 8.484m.” però no es va trobar bé, tenia problemes estomacals i no en va quedar satisfet...

Però això no és tot. “Kílian Jornet va escalar el 27 de maig la cara nord de l’Everest (8.848m) per segona vegada en una setmana. Per fer-ho no va utilitzar ni oxigen, ni cordes fixes i ho va fer d’una sola tirada. Amb aquesta ascenció Jornet repeteix cim al sostre del món cinc dies després d’haver-hi pujat per primera vegada i explicava: “Estic molt emocionat d’haver pogut fer cim altra vegada! Avui m’he trobat bé, tot i que feia molt vent i m’ha costat força avançar. Fer dues vegades cim a l’Everest en una setmana i sense oxigen crec que estableix una nova línea de possibilitats en alpinisme i estic molt content d’haver-ho pogut dur a terme ”, explicava Jornet”.

22 de maig Santa Rita de Cassia 1813 neix Richard Wagner 1907 neix Hergé

Avui recordem Santa Rita, patrona de les causes difícils o impossibles. Però tal dia com avui van néixer creadors importants: Richard Wagner i Hergé.

Avui l'Església Catòlica celebra una de les santes més populars: Santa Rita de Càssia. Diu la llegenda que santa Rita ja volia ser monja de ben jove, però l’obligaren a casar-se i va tenir dos fills. Divuit anys més tard, morts el marit i els fills, va entrar al convent de les augustinianes de Cascia (Itàlia), on al principi no fou ben rebuda per haver estat dona casada. Quan era a punt de morir, va dir a les seves germanes que el seu més gran desig era olorar roses. Era a ple hivern, però baixaren a l’hort i trobaren tots els rosers florits. Vet aquí per què és venerada com a patrona dels impossibles i de les venedores ambulants de roses i per què aquesta flor té tanta presència en els actes d’homenatge a la santa. La festa de Santa Rita, patrona dels impossibles i de les venedores ambulants de roses, és la celebració més concorreguda de la religiositat popular del barri del Raval i se celebra anualment el 22 de maig. Aquell dia, milers de veïns acudeixen a l’església de Sant Agustí a venerar les relíquies de la santa i li porten roses, flor que recorda un dels miracles que se li atribueixen, el de fer florir els rosers de l’hort d'un convent a ple hivern. Alhora, des de primera hora del matí la plaça de Sant Agustí s’omple de parades de roses, estampes i espelmes que els fidels poden adquirir per oferir a la santa.A la fotografia podreu veure la plaça de l'església.

Tal dia com avui de l’any 1813 va néixer Richard Wagner. Va ser un compositor d'òpera, director d'orquestra i teòric musical alemany. Creador del drama musical i renovador del gènere operístic, Wagner va ampliar l'horitzó del teatre líric en establir les bases d'una òpera alemanya, en la qual l'acció dramàtica preval sobre el virtuosisme vocal. La seva obra exercí una influència capital damunt la música europea subsegüent, i també en altres cercles no directament vinculats amb la música. La revolució que Wagner representà en el camp de l'òpera influí fins i tot en Verdi i en els autors posteriors de l'òpera italiana, i donà un nou impuls a l'escenografia; però, tot i que Wagner pretengué d'igualar la funció de la música amb la de la poesia i de les altres arts, en definitiva també en les seves obres la música manté un cert predomini, pel fet que la seva obra com a compositor és molt superior a la literària. El Liceu es va convertir en un teatre wagnerià. Algunes de les seves òperes més importants són: L'holandès errant (Der fliegende Holländer) (1843), Tannhäuser (1845), Lohengrin (1850), Tristany i Isolda (Tristan und Isolde) (1865), Els mestres cantaires de Nuremberg (Die Meistersinger von Nürnberg) (1868), la Tetralogia titulada L'Anell del Nibelung (Der Ring des Nibelungen), estrenada l'any 1876 i formada per: L'or del Rin (Das Rheingold) (1869), La Valquíria (Die Walküre) (1870), Sigfrid (Siegfried) (1871) i El capvespre dels déus (Götterdämmerung) (1874). Tot i que va morir l’any 1888 l’alemanya nazi es va apropiar de la seva música i això l’ha convertit en una música marcada i fins i tot prohibida a Israel.

També l’any 1907 va néixer Hergé a Etterbeek. Georges Remi va ser un historietista belga de gran renom, sobretot gràcies a la creació del famós personatge Tintín, l'any 1929. Georges Remi és més conegut amb el pseudònim Hergé, el qual prové de la pronunciació en francès de les seves inicials a l'inrevés (R.G). A part del Tintín, va crear amb èxit altres personatges, tals com Jou, Zette i Jocko o Quico i Flupi. Tintín (en francès Tintin) és un personatge de ficció que protagonitza la sèrie de còmics Les aventures de Tintín. Les seves aventures es van començar a publicar per fascicles a la revista Le Petit Vingtième l'any 1929. Es tracta d'un jove reporter intrèpid que, acompanyat del seu inseparable gosset Milú, s'embarcarà en un seguit d'aventures que el portaran pels cinc continents enfrontant-se sovint a tota una colla de malvats (Rastapopoulos, Allan, el doctor Müller, etc.) envoltat dels seus amics, que anirà coneixent amb el temps, com el capità Haddock, el professor Silvestre Tornassol o els poc afortunats detectius Dupond i Dupont, entre d'altres.

19 de maig 1560 Madrid capital

Madrid no ha estat sempre la capital de l'estat i això pot ser una novetat.

L'any 1560 el rei es trasllada a Madrid i aquesta ciutat passa de facto a ser la capital d'Espanya. El rei però tindrà residència a Madrid i a Toledo. Per reial cèdula de 8 de maig de 1561, Felip II ordena el trasllat de la cort des de Toledo a Madrid, les formalitats d'aquest canvi són les pròpies de la tradició medieval i de les lleis de Castella: el rei passava a viure a Madrid, no necessàriament de manera permanent, i amb ell anava la cort. Però aquella cort del sobirà més poderós del món ja no era una petita cort feudal, sinó un gran aparell polític de cortesans, militars, buròcrates i servents acompanyats de l'enorme bagatge que això requeria, per la qual cosa una operació formalment rutinària era a la pràctica de gran calat. Felip II ja no traslladaria mai més la cort al llarg del seu regnat, cosa, però, que no va suposar que la capitalitat fos fixada jurídicament, sinó que fou una realitat de fet. 

En tot cas, aquest fet seria decisiu per l'evolució de la ciutat. La cort, la capitalitat, de facto primer i de iure més tard, (primer de fet i després per llei) serà consubstancial a Madrid des de llavors. Amb l'establiment de la cort a Madrid, la seva població comença a créixer de manera significativa, entre 1561 i 1571 passà de 7.500 a 33.000 habitants, població que incloïa als membres de la cort però també desheretats i buscaires de tot l'imperi. En un primer moment aquesta transformació no anà acompanyada d'una planificació urbana ni rebé el suport de la corona, més enllà de la construcció d'edificis del seu interès, sinó que el municipi hi va haver de fer front amb els seus escassos mitjans.

Madrid és avui encara la capital del regne d'Espanya i a més de la Comunitat de Madrid. És una ciutat situada a la meseta del centre de la Península Ibèrica seu de la cort dels reis d'Espanya des del 1561 (excepte el període 1601-1606). Té una població de 3.273.049 habitants (2010) i una àrea metropolitana de 6.043.031, la tercera ciutat més poblada de la Unió Europea, darrere de Berlín i Londres, i la tercera àrea metropolitana més poblada, darrere de la de París i Londres.

Com a capital de l'Estat espanyol, Madrid alberga les seus del govern espanyol (Gobierno de España), el Congrés i el Senat (Cortes Generales), els Ministeris, i les principals institucions i organismes oficials, així com la residència oficial dels Reis d'Espanya. Des de la vessant econòmica, Madrid és un important centre financer i industrial, acull el principal mercat de valors del país, de nombroses empreses nacionals i algunes de les més grans corporacions del món. Des de la vessant internacional, acull la seu mundial de l'Organització Mundial del Turisme (OMT) i organitza la fira FITUR. Madrid és també un important centre cultural i compta amb tres museus referents internacionals: el Museu del Prado, el Museu Thyssen-Bornemisza i el Museu Reina Sofia.

Questió: quin és el logo de la ciutat de Madrid i perquè? hi ha una estatua a una plaça important de Madrid... saps quina és? Dilluns en donarem la resposta.

18 de maig 1920 neix Joan Pau II

Avui coneixerem dos Sants Pares en motiu del neixament de Joan Pau II. El Papa de Roma és el cap de l'Església Catòlica

Tal dia com avui de l’any 1920 va néixer Karol Józef Wojtyła, més conegut com Joan Pau II, va ser el 264è Papa de l'Església catòlica entre 1978 i 2005. Com tal, va ser també el cap d'Estat de la Ciutat del Vaticà. Després d'haver estat bisbe auxiliar (des de 1958) i arquebisbe de Cracòvia (des de 1962), es va convertir en el primer papa polonès en la història, i un dels pocs en els últims segles que no van néixer a Itàlia. El seu pontificat de més de 26 anys ha estat el tercer més llarg en la història de l'Església catòlica, després del de sant Pere (es creu que entre 34 i 37 anys) i el de Pius IX (31 anys). Joan Pau II ha estat aclamat com un dels líders més influents del segle XX, recordant especialment per ser un dels principals símbols de l'anticomunisme i per la seva lluita contra l'expansió del marxisme per llocs com Iberoamèrica, on va combatre enèrgicament al moviment conegut com la teologia de l'alliberament, amb l'ajuda de la seva mà dreta, fet i fet successor, Joseph Ratzinger. Se'l recorda com el Papa viatger i com el Sant Pare de la Joventut.

Actualment el Sant Pare es diu Francesc, en llatí Franciscus. Pero aquest no és el seu nom. Quan va néixer li van posar Jorge Mario Bergoglio. És el 266è Papa de l'Església Catòlica, el primer no europeu des de la mort del Papa Gregori III l'any 741, i el primer castellanoparlant.

Va resultar elegit el 13 de març de 2013, després de la renúncia al càrrec de Benet XVI, pels cardenals que van votar en el conclave. És el primer pontífex procedent del continent americà. Anteriorment, i després de la mort del papa Joan Pau II el 2 d'abril de 2005, havia estat considerat un dels candidats a Summe Pontífex, moment en què va ser escollit Benet XVI. Exercia d'arquebisbe de Buenos Aires des del 1998, i fou ordenat cardenal el 2001. Escollí el seu nom papal en honor a Francesc d'Assís.

Avui també felicitem a les Clàudies que celebren el seu sant.

17 de maig Dia das Letras Galegas 1924 creació Metro-Golwyn-Mayer

Els protagonistes d'avui són el Dia de les Lletres Gallegues i, en l’àmbit del cinema recordarem la fundació de la Metro-Goldwyn-Mayer.

Dia das letras Galegas, en gallec, és una celebració instituïda el 1963 per la Real Acadèmia Gallega per homenatjar a aquelles persones que destaquessin per la seva creació literària en idioma gallec o per la seva defensa d'aquesta llengua. Cada any es dedica a una personalitat diferent, escollida per la Real Acadèmia Gallega, tenint en compte que s'exigeixen almenys deu anys des de la seva mort. Des de la instauració d'aquesta celebració cultural, només en 1998 hi va haver una dedicació conjunta als poetes medievals Martín Codax, Xohán de Cangas i Mendinho, famosos per les seves cantigues. La data de celebració d'aquest esdeveniment, el 17 de maig, es deu al fet que en tal dia com aquest, en 1863, es va publicar a Vigo el primer exemplar de l'obra Cantares Gallegos, de Rosalía de Castro, que marcaria l'inici del "Rexurdimento" o renaixement cultural del gallec. És festiu a la Comunitat Autònoma de Galícia (Espanya).

Hem vist moltes pel·lícules de la Metro-Goldwyn-Mayer i coneixem molt bé el seu lleó... però sabíeu que aquesta companyia va ser la fusió de tres companyies anteriors? Eren la Metro Pictures, la Goldwyn Pictures i Louis B. Mayer. Aquesta fusió va tenir lloc tal dia com avui de 1924. És una gran companyia, involucrada principalment en la producció i distribució de pel·lícules de cinema i programes de televisió. El 2005 va ser adquirida per un grup de companyies encapçalades per Sony Pictures Entertainment, que era anteriorment Columbia Pictures. El seu lema és Ars Gratia Artis (art per l'art mateix) i el seu emblema és un lleó, creat el 1928.

15 de maig San Isidro 2011 15-M

Els nostres protagonistes d'avui són Sant Isidre i el moviment dels indignats.

Isidre, el Llaurador o de Madrid, va ser un camperol canonitzat al segle XVII i venerat com a sant per l'Església Catòlica. Des de 1622 és el patró de la pagesia espanyola (a Catalunya i, en menor mesura al País Valencià, va substituir els patrons tradicionals, els sants Abdó i Senén i sant Galderic) i de la ciutat de Madrid. La festa se'n commemora el 15 de maig, aniversari de la mort. En l’Espanya rural era un sant molt celebrat. A la ciutat de Madrid trobem molts llocs recordant la vida del sant en aquesta vil.la.

Però el 15 de Març també és la data en la que l’any 2011 es va crear el moviment del “indignats” també conegut com el moviment del 15-M. Són una sèrie de protestes ciutadanes pacífiques que reivindiquen un canvi radical en la política espanyola i la seva societat. Els manifestant, etiquetats com a indignats, consideren que els partits polítics ni els representen ni prenen mesures pensant en l'interès de la població, i veuen que el futur que els espera és totalment incert i més difícil del que s'havien trobat les generacions anteriors.

Comparades amb la «Primavera Àrab» i el «Maig del 68», es van inicial el 15 de maig amb una convocatòria inicial a 58 ciutats d'arreu d'Espanya, dies abans de les eleccions municipals i autonòmiques espanyoles del 22 de maig. Es consideren un moviment no-violent, revolucionari i polític, tot i que apartidista (de cap partit polític), que està format per joves, gent gran i fins i tot famílies. A Madrid es van instal.lar a la Puerta del Sol i a Barcelona van ocupar amb tendes de campanya la Plaça de Catalunya. Actualment continuen treballant pels seus ideals des dels moviments veïnals i diverses associacions.

12 de maig Sant Pancraç

El 12 de marig es celebra Sant Pancraç (venerat com a sant per l'Església Catòlica i l’Esglèsia Ortodoxa).

Sant Pancraç va néixer a la darreria del segle III a la província romana de Frígia, regió de l’Àsia Menor actualment dins Turquia. Fill de pares pagans d’origen noble, quedà orfe quan encara era un infant. Amb el seu oncle Dionís marxà a Roma, on es convertí al cristianisme en la clandestinitat. Als catorze anys fou capturat i, després de rebutjar amb insolència la clemència de l’emperador Dioclecià, fou degollat. Corria l’any 287 o 304, segons la versió.

Molt popular, la figureta d’aquest sant —que s’ha de regalar, mai no s’ha de comprar— se sol representar amb el dit índex de la mà dreta assenyalant el cel, circumstància que molta gent aprofitava per col·locar-hi una moneda foradada. A la mà esquerra, a més de lluir la palma del martiri, modernament se li ha afegit un llibre obert amb la inscripció en llatí “veniu a mi i us donaré tota classe de béns”, text bíblic extret de la història de Josep a Egipte. Entre altres supersticions, molta gent col·loca julivert en un vaset d’aigua a tocar de la figura, apunta el dit cap a l’interior de la casa o del negoci, o deixa un tros de pa als seus peus si esperen clients. Per fer diners, el que convingui.

La protecció de la salut li és reconeguda a tot arreu des de sempre i, encara que sembli paradoxal, sembla que està relacionada amb la manera com va morir. Al seu sepulcre hi ha inscrit en una làpida: “En aquest lloc es torna la salut als que hi arriben amb malalties, i molts beneficis de curacions s’atorguen a tots aquells que amb fe sincera hi acudeixen i s’hi atansen”. Pel que fa a la feina, segons Aureli Capmany, la devoció popular entorn de sant Pancraç a Catalunya per demanar protecció en aquest àmbit data de molt antic. Aquest folklorista aventura que potser s’establí una relació amb les almoines que els primitius cristians donaven als esclaus obligats a fer treballs forçats, o, més versemblantment, a la generositat del sant màrtir, el qual abandonà tota la seva fortuna en convertir-se. El mateix autor recollí a mitjan segle XX diverses formes d’invocació al sant a casa nostra. Una de molt popular deia “salut i feina, i menjar per l’eina”. Els seus informants, que no li van saber explicar per què sant Pancraç intercedia per la salut i per la feina, tampoc no van desvetllar mai a quina eina es referien.

Segur que heu vist alguna vegada en alguna botiga o en alguna casa la figura de Sant Pancraç avui en sabeu més coses...

11 de maig Sant Ponç

Avui és Sant Ponç. Sant Ponç o Sant Poni (Provença, començament del s. III - Cimiez, Niça, 258) va ser un predicador cristià de la Gàl·lia, mort màrtir. És venerat com a sant. Una tradició local explica que, fugint dels seus perseguidors, Ponç va arribar a Barcelona i que, en veure tanta misèria i malalties entre la població, es va posar a preparar pocions amb herbes remeieres que coneixia bé, per tal d’alleugerir-ne els dolors. Això li va fer guanyar el respecte i l'admiració dels barcelonins que a partir d'aquell moment van començar a celebrar una fira d’herbes en el seu honor. Sant Ponç es convertí així en patró dels herboristes i apicultors, el dia de la seva festivitat, l'11 de maig tenen lloc arreu de Catalunya fires on es ven mel, herbes remeieres i aromàtiques i fruites confitades.

Per celebrar aquesta festa es fan Fires d'herbes remeieres a Barcelona. La més coneguda de les fires de Sant Ponç és la que es fa al carrer de l'Hospital, a la vora de l'antiga capella. En ella, els herbolaris ofereixen diferents productes naturals vinculats a la millora de la salut: herbes remeieres i aromàtiques i flors i productes del camp, com mel, arrop, formatges, confiteria tradicional, melmelada i fruita en almívar o gebrada. Les primeres dades documentades sobre la fira la remeten al segle XVI, quan ja era tradició fer un cop l'any una fira d'herbes davant de l'església de Sant Miquel (Barcelona), vora l'Ajuntament. Aquestes fires podrien tenir l'origen en les que els pagans feien en honor a Flora, deessa romana de la vegetació.

Durant els últims vint anys, altres districtes de la ciutat s'han afegit a la tradició i proliferen altres fires similars en barris com Sants-Montjuïc, Sarrià-Sant Gervasi (a la plaça Mañé i Flaquer i la plaça de Sarrià) o al carrer de Blai, al Poble-Sec.

Suggeriment: si podeu visiteu les fires. Un repte lingüístic...aquesta setmana trobem dos noms propis que acaben en ç. Això no és gaire freqüent en català... sabeu altres molts que acabin en aquesta lletra?

10 de maig 1720 inici de la construcció de la Plaza Mayor de Salamanca

La protagonista d'avui és una de les places més boniques d'Espanya.

La Plaza Mayor de Salamanca, és un espai urbà construït com a plaça major castellana que amb el temps s'ha convertit en el centre de la vida social de la ciutat. Va començar la seva construcció tal dia com avui de 1720. Fins llavors era un descampat quatre vegades més gran i va ser construïda en estil barroc. El disseny és de l'arquitecte Alberto Churriguera (pavellons Real i de San Martín) i posteriorment continuada per altres amb poques modificacions respecte al projecte inicial. Les places majors castellanes són quadrilàters, sovint irregulars. 

El nom de " Plaza Mayor" es preveu explícitament en una Ordenança dels Reis Catòlics de 1480 com el que ha de portar el lloc d'una població amb suficient espai obert per celebrar el mercat i en el qual ha instal.lar la casa consistorial de l'Ajuntament. També se les coneixia, sobretot a Amèrica com a Plaça d’Armes", i s’utilitzava com principal punt de reunió en cas de un atac, de manera que, a més dels principals edificis públics (casa consistorial i església major) hi trobem els arsenals o guarnicions d'armes. 

El 1935, va ser declarada Monument Nacional, per ser “la Plaza Mayor más decorada, proporcionada y armónica de todas las de su época”.

9 de maig Dia d'Europa

Avui és el Dia d'Europa.

Avui és un d'aquests dies que els autobusos de la ciutat de Barcelona porten banderes d'Europa per celebrar la diada.

El Ministre francès d'Afers Exteriors, Robert Schuman, va fer una declaració a París el dia 9 de maig de 1950, mitjançant la qual es donà el tret de partida a la creació de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA) antecedent de la Comunitat Econòmica Europea. Per aquest motiu, el 9 de maig es commemora el Dia d'Europa. A pesar de ser l'únic dia de celebració oficial en tota la Unió Europea, a la pràctica cap dels estats membres de la Unió no organitza festivitats commemoratives d'alt nivell, com les quals es realitzen amb motiu de les festes nacionals de cada estat.

La bandera d'Europa és la bandera i l'emblema de la Unió Europea (UE) i el Consell d'Europa (CdE), que també es fa servir per referir-se a l'euro o els països de l'eurozona. Consisteix en un cercle de dotze estrelles daurades sobre un camp d'atzur. L'atzur representa l'Occident i el nombre d'estrelles representa la completesa, mentre que la seva distribució en forma de cercle representa la unitat. La quantitat d'estrelles no canvia segons el nombre de membres de cada organització, car representen tots els pobles d'Europa, incloent-hi els que encara no s'han unit al procés d'integració europea.

L'himne europeu des de l'any 1972 és l'Oda a l'Alegria, escrita per Ludwig van Beethoven el 1793 sobre un text homònim de Friedrich Schiller del 1785. Aquesta peça és tradicionalment coneguda en el món coral català com a Cant de joia, per ser aquest el títol que Joan Maragall donà a la seva traducció.

El 9 de maig s'ha convertit en el símbol europeu que, juntament amb l'euro, la bandera europea i l'himne europeu, identifiquen l'entitat política de la Unió Europea. El Dia d'Europa és un símbol exclusiu de la UE, a diferència de la bandera i l'himne que són símbols de tota Europa per extensió. Això es deu al fet que la declaració Schuman va ser posterior a la creació del Consell d'Europa, d’on provenen els altres dos símbols.

8 de maig 1945 fi de la Segona Guerra Mundial 1970 darrer disc dels Beatles

Avui dos moments històrics. Tal dia com avui...

... de l'any 1945 a les 23:01h, va entrar en vigor la rendició incondicional d'Alemanya. Avui es celebra el Dia de la Victòria a Europa: els aliats occidentals celebren la victòria sobre Alemanya a la Segona Guerra Mundial. A Berlín (Alemanya): El mariscal alemany Keitel va signar davant els mariscals Júkov i Tedder i els generals Spaatz i Lattre de Tassigny un segon document de rendició incondicional d'Alemanya (després del signat a Reims el dia anterior). La guerra havia acabat. La guerra acaba però no els seus efectes... tenim una Europa destrossada que es reconstruirà ràpidament però amb molt d’esforç. Ja fa més de setanta anys i encara queden persones que la van viure...

Tal dia com avui de 1970 The Beatles va llançar el seu últim disc, “Let it be”. Encara que es va considerar l'últim àlbum del quartet de Liverpool, no va ser l'últim a gravar-se. Abbey Road, es va gravar més tard però va sortir abans a la venda. Ni tan sols els components de The Beatles van tenir massa a veure en aquest disc, ja que la majoria de la feina va ser a càrrec del productor Phil Spector i les seves remescles. Els quatre van gravar, això sí, el single que dóna títol al disc Let it be, en els estudis Abbey Road. D'altra banda John Lennon i Paul McCartney van registrar les veus de You know my name (Look up mi number). Aquest àlbum els va conduir també a la que seria la seva última incursió en el cinema. La pel·lícula portava també per títol “Let it be”, i encara que al principi va ser pensada com un documental que mostrés el ressorgir del grup, en aquells dies un tant fragmentat per tensions internes, va acabar sent l'adéu del grup més important de la història de la música pop. Més de tres dècades després, el 17 de novembre de 2003 va sortir a la venda una nova versió d'aquest àlbum, “Let it be ... naked”, en la qual, sota la supervisió de McCartney, es van suprimir els arranjaments i orquestracions de Spector, donant-li al disc un aire molt més nu i rocker.