Avui es celebra el Dia Internacional contra el Càncer Infantil.
El càncer infantil és la primera causa de mort per malaltia fins als 14 anys i cada any es diagnostiquen al voltant de 1.400 nous casos. El tipus de tumor maligne més freqüent en aquest sector poblacional és la leucèmia (25%), seguit dels tumors de sistema nerviós central (19,6%) i els limfomes (13,6%), segons el Registre Nacional de Tumors Infantils.
Seria bó que cap mare o pare passi per aquesta malaltia tan greu dels seus fills. Ens agradaria que cap nen les patissin. L'única manera d’aconseguir-ho és fomentar la investigació per aconseguir tractament per als diferents tipus de càncer. Ningú està lliure d'aquesta malaltia, però si podem, gràcies a diferents associacions i fundacions, aconseguir que la investigació aconsegueixi millorar les condicions de vida i finalment aconseguir la curs d’aquestes malalties.
Tal dia com avui de 1564 va néixer un home que va canviar el món. Es deia Galileo Galilei. Va ser un físic, matemàtic, i filòsof toscà que va tenir un paper important durant la revolució científica. Va millorar el telescopi i, per tant, l'observació astronòmica, i va donar suport a la teoria heliocèntrica de Nicolau Copèrnic. De vegades, se l'anomena "el pare de l'observació astronòmica", el "pare de la física moderna", el "pare de la ciència o de la ciència moderna". Stephen Hawking digué: “Galileu, potser més que qualsevol altra persona, fou el responsable del naixement de la ciència moderna”.
El 1990, l'ésser humà va col·locar en l'espai l'ull més precís per mirar l'univers, el telescopi espacial Hubble. Però això no hagués estat possible sense un invent menys tecnològic, però igualment revolucionari: el telescopi presentat per Galileu Galilei el 25 d'agost de 1609. Aquell instrument de refracció -de 1,27 metres de llarg, amb una lent convexa davant i una altra lent ocular cóncava- permetre al físic italià convertir-se en el pare de l'astronomia moderna.
Gràcies a aquest aparell, Galileu va poder observar el Sol, considerat fins llavors símbol de perfecció, i va veure que tenia taques. L'astrònom va realitzar observacions directes de l'estrella, aprofitant quan els núvols s'interposaven a el disc solar, o en els matins i capvespres, quan la intensitat lluminosa era més suportable, una pràctica que li va deixar totalment cec a la fi de la seva vida.
La Lluna tampoc era perfecta. Galileu va veure el que va considerar muntanyes i cràters, proves que el satèl·lit natural, a l'igual que el nostre planeta, era un cos rocós i ple d'irregularitats en la seva superfície i no una esfera impecable feta d'èter, com se sostenia per aquell temps. Aquestes observacions van posar en dubte les tesis aristotèliques tradicionals sobre la perfecció de l'món celeste, que residia a la completa esfericitat dels astres.
L'astrònom nascut a Pisa també va notar que Saturn tenia uns apèndixs estranys, que va descriure com a similars a dues nanses. Aquests "apèndixs" intrigar als astrònoms durant mig segle fins a 1659, quan el matemàtic, físic i astrònom holandès Christiaan Huygens va utilitzar telescopis més potents per desvendar el misteri sobre la canviant morfologia de el segon major planeta de sistema solar: aquestes nanses eren en realitat els seus anells.