15 de febrer Dia Internacional contra el Càncer Infantil 1564 Neix Galileo Galilei

Avui es celebra el Dia Internacional contra el Càncer Infantil.

El càncer infantil és la primera causa de mort per malaltia fins als 14 anys i cada any es diagnostiquen al voltant de 1.400 nous casos. El tipus de tumor maligne més freqüent en aquest sector poblacional és la leucèmia (25%), seguit dels tumors de sistema nerviós central (19,6%) i els limfomes (13,6%), segons el Registre Nacional de Tumors Infantils.

Seria bó que cap mare o pare passi per aquesta malaltia tan greu dels seus fills. Ens agradaria que cap nen les patissin.  L'única manera d’aconseguir-ho és fomentar la investigació per aconseguir tractament per als diferents tipus de càncer. Ningú està lliure d'aquesta malaltia, però si podem, gràcies a diferents associacions i fundacions, aconseguir que la investigació aconsegueixi millorar les condicions de vida i finalment aconseguir la curs d’aquestes malalties.

Tal dia com avui de 1564 va néixer un home que va canviar el món. Es deia Galileo Galilei. Va ser un físic, matemàtic, i filòsof toscà que va tenir un paper important durant la revolució científica. Va millorar el telescopi i, per tant, l'observació astronòmica, i va donar suport a la teoria heliocèntrica de Nicolau Copèrnic. De vegades, se l'anomena "el pare de l'observació astronòmica", el "pare de la física moderna", el "pare de la ciència o de la ciència moderna". Stephen Hawking digué: “Galileu, potser més que qualsevol altra persona, fou el responsable del naixement de la ciència moderna”.

El 1990, l'ésser humà va col·locar en l'espai l'ull més precís per mirar l'univers, el telescopi espacial Hubble. Però això no hagués estat possible sense un invent menys tecnològic, però igualment revolucionari: el telescopi presentat per Galileu Galilei el 25 d'agost de 1609. Aquell instrument de refracció -de 1,27 metres de llarg, amb una lent convexa davant i una altra lent ocular cóncava- permetre al físic italià convertir-se en el pare de l'astronomia moderna.

Gràcies a aquest aparell, Galileu va poder observar el Sol, considerat fins llavors símbol de perfecció, i va veure que tenia taques. L'astrònom va realitzar observacions directes de l'estrella, aprofitant quan els núvols s'interposaven a el disc solar, o en els matins i capvespres, quan la intensitat lluminosa era més suportable, una pràctica que li va deixar totalment cec a la fi de la seva vida.

La Lluna tampoc era perfecta. Galileu va veure el que va considerar muntanyes i cràters, proves que el satèl·lit natural, a l'igual que el nostre planeta, era un cos rocós i ple d'irregularitats en la seva superfície i no una esfera impecable feta d'èter, com se sostenia per aquell temps. Aquestes observacions van posar en dubte les tesis aristotèliques tradicionals sobre la perfecció de l'món celeste, que residia a la completa esfericitat dels astres.

L'astrònom nascut a Pisa també va notar que Saturn tenia uns apèndixs estranys, que va descriure com a similars a dues nanses. Aquests "apèndixs" intrigar als astrònoms durant mig segle fins a 1659, quan el matemàtic, físic i astrònom holandès Christiaan Huygens va utilitzar telescopis més potents per desvendar el misteri sobre la canviant morfologia de el segon major planeta de sistema solar: aquestes nanses eren en realitat els seus anells.

 

14 de febrer Eleccions Sant Valentí arreu del món

Avui a Catalunya tenim la Festa de la Democracia: tenim eleccions. Aquesta vegada amb la pandèmia en ple funcionament i amb tots els embolics polítics d’interessos interessats cada vegada més a la vista ens han aconsellat que anem a votar per correu. Altres ho faran avui personalment i desgraciadament n’hi haurà que es quedaran a casa (per mil i un motius). Esperem que hi hagi molta gent que voti perquè així els resultats es correspondran millor amb el que vol la gent. Aquest vespre en tindrem els resultats.

Abans de començar una exhaustiva exposició sobre Sant Valentí, dir que a Catalunya el Dia dels Enamorats és Sant Jordi en el que regalem el llibre i la rosa. Tot i així, la festa de Sant Valentí ha arribat des de fora per tal de consumir i comprar... trobem cors a les floristeries, pastisseries, botigues... per tot arreu... però està clar que no és la nostra festa dels Enamorats. Potser aquest any valdrà la pena consumir productes de proximitat... 

El dia de Sant Valentí és una festa oficial a la Comunió Anglicana i en l'Església Luterana. El dia de sant Valentí és típicament occidental, ja que es remunta a l'Europa germànica (inclòs l'actual Regne Unit) des d'on passaria a EE. UU. I d'allí a gran part de el món, però actualment s'ha estès a altres països, com Xina, Japó i Taiwan.

Comencem al Regne Unit i als Estats Units:

Al Regne Unit, gairebé la meitat de la població gasta diners en les seves targetes de Sant Valentí i al voltant de £ 1300000000 es gasten anualment en targetes, flors, xocolates i altres regals, amb un estimat de 25 milions de targetes enviades.

A Estats Units Es coneix com el Dia dels Nuvis o el Dia dels Enamorats, se celebra l'Amor però també l'Amistat. És freqüent veure les persones caminant pels carrers amb flors, globus i xocolates que han rebut o regalaran a altres persones.

Continuem amb països de Centre i Sudamèrica:

A l'Argentina, se l'anomena "Dia dels enamorats", i se celebra la unió entre les parelles. No és usual l'enviament de targetes o cors, alguna cosa que és considerat més propi de l'món anglosaxó. Encara que si s'acostuma a regalar-flors i bombons. Tampoc és l'únic dia relacionat amb l'amor: la setmana prèvia a el Dia de l'Amic (20 de juliol), se celebra la Setmana de la Dolçor, que ha anat adquirint gran popularitat en els últims anys. En aquesta setmana és habitual regalar llaminadures i petons.

A Equador es celebra el 14 de febrer amb roses, targetes, serenates, sopars nocturnes entre parelles casades, de nuvis i amics.

A Mèxic es demostra l'amor entre nuvis o esposos o amants regalant roses i xocolates el dia 14 de febrer, i per als amics es va establir que el 30 de juliol sigui el Dia Internacional de l'Amistat.

A Nicaragua es diu "Dia de l'Amor i l'Amistat" i se celebra en família i amics.

A Panamà se celebra el 14 de febrer, es coneix com el "Dia de l'amor i l'amistat" Se celebra amb la parella o amics ja sigui amb flors, xocolates, peluixos, targetes, etc.

A Uruguai es celebra el Dia dels Enamorats, generalment en el mes d'octubre, a la primavera, i també des de fa uns anys el Dia de Sant Valentí el 14 de febrero.28

A Veneçuela se celebra el 14 de febrer, dia en què els nuvis, esposos, i amics, celebren el dia de l'amor i l'amistat regalant flors, targetes i xocolates, entre els més comuns i reunint-se a compartir amb les persones més properes.

A Bolívia l'anomenat “Dia de l'amor i l'amistat” és el 21 de setembre. És el primer dia de primavera i tradicionalment les parelles de nuvis intercanvien flors, regals i targetes. El 14 de febrer no és dia de festa, ja que en aquesta data de l'any 1879 es va produir la invasió d'Antofagasta que va iniciar la Guerra de el Pacífic.

Al Brasil l'anomenat 'Dia 2 Namorados' (dia dels nuvis) és el 12 de juny, en memòria de sant Antoni de Pàdua, sant famós per ser matrimonier. Les parelles de nuvis canvien regals i targetes. Se celebra en aquesta data, ja que febrer és el mes en què es celebra el Carnaval.

I a alguns països de la resta del món: 

A Aràbia Saudita en l’actualitat es permet a les persones celebrar el Dia de Sant Valentí. Hi va haver una prohibició durant molts anys però el Príncep Mohammad bin Salman és un líder modern i ha permès a les parelles celebrar la diada públicament des 2019. Els saudites celebren amb flors, xocolates, sopars romàntics, etc. La diada és beneficiosa per als negocis com cafès, restaurants, joieries, els salons de bellesa, i clíniques de bellesa.

Al Japó, a més de al festival de Tanabata, el Dia de Sant Valentí se celebra des de febrer de 1958, impulsat inicialment per la companyia de xocolates Morozoff. Com a particularitat, es destaca el fet que són les dones les que regalen xocolata als homes, ja siguin els seus familiars, amics o companys de treball. En aquest últim cas, l'obsequi es torna gairebé una obligació, ja que han de regalar-los xocolates a tots els seus col·legues giri-xoco, de giri: 'deure', i xoco: apòcope de chokoreeto: 'xocolata'). Per a l'home que la dona estima veritablement es regala el honmei xoco (xocolata favorit). Com una espècie de compensació, inventat pels pastissers en 1980, els homes tornen el favor un mes després, el 14 de març, celebració coneguda com White Day ('dia blanc'), en el qual se solen regalar obsequis de color blanc, com xocolata blanca, malví o fins i tot roba interior.

A Dinamarca en lloc de regals, s'envien unes targetes anomenades "Gaekkebrev" amb una rima de caràcter graciós amb les lletres que componen el nom de la persona que envia la targeta. Quan se signa la targeta, les vocals del nom són substituïdes per punts, amb la qual cosa, qui rep la targeta ha d'esbrinar qui és el remitent. Si encerta, aquesta persona rebrà un ou de pasqua del seu estimat que donarà peu a una cita. També se solen regalar unes flors blanques anomenades "gotes de neu".

A Espanya aquesta festa es va començar a celebrar a mitjan el segle XX, amb el motiu d'incentivar la compra de regals. Sovint es diu que aquesta festa la va introduir la cadena de grans magatzems Galeries Preciados.

Sembla que tots ens apuntem a les celebracions siguin nostres o no... això és el que ens ha portat la globalització. Podem gaudir de la resta de celebracions sense perdre les nostres. 

13 de febrer Dia mundial de la Ràdio 1883 mor Richard Wagner 1999 mor Carles Sabater

Aquest any serà la vuitena vegada que RAC1 celebrarà el Dia de la Ràdio amb una festa especial i com no... fent ràdio. Aquests darrers anys han fet “La ràdio cap per avall” en la que cap programa tenia els seus conductors habituals.

La celebració del Dia Mundial de la Ràdio el 13 de febrer, va ser proclamada per l'Assemblea General de les Nacions Unides en la seva 36a reunió, d'acord amb la resolució aprovada per la Conferència General de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura el desembre de 2011. Es va triar aquesta data, per ser el dia en què es va establir la Ràdio de les Nacions Unides el 1946.

A mi m’agrada més celebrar els aniversaris de neixament que de mort però avui coincideixen dos músics dignes de menció.

Richard Wagner va morir a Venècia el 13 de febrer de 1883. Va ser un compositor d'òpera, director d'orquestra i teòric musical alemany. Creador del drama musical i renovador del gènere operístic, Wagner va ampliar l'horitzó del teatre líric en establir les bases d'una òpera alemanya, en la qual l'acció dramàtica preval sobre el virtuosisme vocal. A partir de Wagner, s'inicia un predomini del drama sobre la música. L'òpera, convertida en drama musical, anteposa, a Wagner i els compositors per ell influïts, el contingut del text al de la música, transportant el protagonisme de les veus a l'orquestra.

Carles Sabater va morir a Vilafranca del Penedès el 13 de febrer de 1999 va ser un cantant i actor català. Va tenir una vida dedicada a l'art, interpretant diverses obres de teatre, musicals, pel·lícules, i alhora formant part com a cantant del grup de música pop-rock Sau. Sabater va treballar juntament amb el guitarrista, pianista i amic Pep Sala en el grup anomenat Sau. Aquest fou creat el 1987 i fou dissolt el 1999, a causa de la mort sobtada del cantant, als seus 36 anys, d'una aturada cardiorespiratòria en el primer concert de la gira «XII»

Malgrat la Festa de la Ràdio avui la fotografia és pel Carles Sabater, pel que ens vas fer gaudir al teatre i pel que ha quedat com un himne, la cançó “Boig per tu”.

11 de febrer Dijous Gras! Comença el Carnaval!

Avui es celebra el Dijous Gras! El dia del Pregó! El primer dia del Carnaval. El dia de la truita, de la truita de botifarra d’ou. 

Avui només us donarem possibles disfresses i els titulars dels que provenen relacionats amb la data d'avui:

- Japonesos: l’any 660 a. C. L’emperador Jinmu funda Japó.

- Inventors: l’any 1847 neix Thomas Alva Edison.

- Cantant negre amb vestit i maraques: el 1903 neix Antonio Machín, cantante y compositor cubano

- Esquiadors: el 1928 es van fer els Primers Jocs Olímpics d’Hivern a Saint Moritz, a Suissa. 

- Indígenes bolivians: El 1956 s’aprova a Bolívia la ley que permet el voto als indígenes, les dones i els militars. 

- Hostessa de l’aire afroamericana. El 1958 als Estats Units l’aerolínea Mohawk Airlines contracta a Ruth Carol Taylor como hostesa de l’aire (azafata en castellà). Va ser la primera dona afroestadounidenca que consigue ese trabajo. Però la seva feina només va durar sis mesos per una altra barrera laboral discriminatoria: l’empresa prohibía que les hosteseses es casessin. 

- Necessiteu més idees... per les rues del cap de setmana?

10 de febrer 1673 estrena de "El Malalt Imaginari" de Molière 1950 Neix Mark Sptiz 1990 anunciat l'alliberament de Mandela

Avui: una estrena, un atleta i un anunci molt desitjat...

El malalt imaginari és una comèdia-ballet de Molière estrenada el tal dia com avui de 1673 a Paris i que gira al voltant de la hipocondria. És la darrera comèdia de l'autor, que va morir després d'interpretar justament el paper del malalt vestit de color groc. Per això el diuen que el color groc dona mala sort sobre l’escenari, potser és una bestiesa però no es paren a desmentir-ho, per si un cas...

Mark Andrew Spitz va néixer a Modesto, Califòrnia, el 10 de febrer de 1950. És un nedador estatunidenc d'origen jueu dels anys 60 i 70. Va guanyar set medalles d'or als Jocs Olímpics de Munic 1972 i establí un rècord que no fou batut fins a l'any 2008, quan Michael Phelps en guanyà vuit. Entre 1965 i 1972, Spitz guanyà 9 medalles d'or olímpiques, una d'argent i una de bronze, 5 ors en Jocs Panamericans, 31 títols nacionals dels Estats Units (Amateur Athletic Union) i 8 títols universitaris (National Collegiate Athletic Association). En aquests anys va establir 26 rècords del món individuals i 5 de relleus. El 2002 fou guardonat amb el premi Marca Leyenda.

El 10 de febrer de 1990 va tenir lloc a Sudáfrica un anunci que molts esperaven. El president Frederik de Klerk anuncià que el líder negre Nelson Mandela, empresonat durant vint-i-set anys condemnat a perpetuïtat i a treballs forçats, serà lliberat l’endemà, l’11 de febrer del 1990. En aquell moment, aquell advocat activista contra l’apartheid no podia ni somiar que acabaria sent el president de l’estat sudafricà per sufragi universal no racial i aconseguiria una certa pau duradora entre blancs i negres sense enfrontament civil.

Malgrat la potencia de la figura de Nelson Mandela la nostra fotografia d’avui és per aquell Mark Sptiz guanyador de set medalles d’or a les Olimpíades de Munic 1972  amb el sobrenom del “Tauró de Munic”.  

9 de febrer 1979 Carmen Conde en la RAE 2009 Estrella de la Fama para Ringo Starr

Avui recordem una dona quasi desconeguda, tot i ser la primera acadèmica en la Real Academia de la Lengua; i un dels homes més coneguts del món pel grup en el que va tocar.

Carmen Conde Abellán va néixer a Cartagena el 15 d'agost de 1907. Va ser poetesa, prosista, dramaturga, assagista i mestra espanyola. Considerada una de les veus més significatives de la generació poètica del 27. Va ser la primera acadèmica de la Real Academia Española, pronunciant el seu discurs d'entrada en tal dia com avui de 1979. Va fundar, al costat d'Antonio Oliver Belmás, la primera Universitat Popular de Cartagena. Després de la seva mort la seva butaca en la Real Acadèmia Espanyola la va ocupar Ana María Matute l'any 1998. 

Al juliol de 2018 l'Associació "Herstóricas. Història, Dones i Gènere" i el col·lectiu "Autors de Còmic" va crear un projecte de caràcter cultural i educatiu per a visibilitzar l'aportació històrica de les dones en la societat i reflexionar sobre la seva absència consistent en un joc de cartes. Una d'aquestes cartes està dedicada a Carmen Conde.

Tal dia com avui de 2009, Ringo Starr, bateria dels Beatles, rep la seva estrella al Passeig de la Fama. (encara que sembli estrany acaba en dues rs). La seva va ser l’estrella 2401, de les que hi ha a Hollywood. La cerimònia va marcar el 50 aniversari de l'atracció. Els Beatles ja comptaven amb una estrella com a grup des de 1998, però per separat només s'havia fet amb la seva John Lennon. George Harrison la rebria poc després, en una cerimònia en la qual va estar present la seva vídua Olivia. Curiosament, A Paul McCartney també li atorgarien la seva un 9 de febrer uns anys després.

És important posar cara a les persones que coneixem, avui la fotografia és per Carmen Conde.

8 de febrer 1928 Neix Juli Verne 1834 Neix Dmitri Mendeléiev

Comença la setmana d'escalfament el Carnaval. Realment comença el Dijous Gras però moltes escoles que fan festa pròpia dilluns vinent ho celebren divendres. Aquest any, amb la pandèmia per aquí no sé quina una s'empescaran per fer un Carnaval segur però de ben segur que alguna cosa ens proposaran.... 

Avui dos noms propis en àmbits ben diferents: la literatura i la química.  

Jules Gabriel Verne va néixer a Nantes, el 8 de febrer del 1828. Va ser un escriptor francès conegut especialment per novel·les en què apareixen molts temes de ciència-ficció i un nombre considerable d'invents tècnics. Una de les seves idees era la «novel·la de la ciència»: escriure aventures basades en els invents i avenços científics i tècnics.

És el segon autor més traduït de tots els temps, després d'Agatha Christie, segons Index Translationum.

Juntament amb H. G. Wells, és considerat un dels pares de la ciència-ficció. Durant molts anys, va viure a la ciutat d'Amiens, a la casa que, avui dia, és un museu en honor seu.

Va escriure 55 novel·les, aquí en teniu algunes d’elles: Cinq semaines en ballon (Cinc setmanes en globus) (1863), Voyage au centre de la Terre (Viatge al centre de la terra) (1864), De la terre à la lune (De la Terra a la Lluna) (1865), Les Enfants du capitaine Grant (Els fills del capità Grant) (1867-68),  Vingt mille lieues sous les mers (Vint mil llegües de viatge submarí) (1869-70), Le Tour du Monde en quatre-vingts jours (La volta al món en vuitanta dies) (1873), Michel Strogoff (Miquel Strogoff) (1876), Un capitaine de quinze ans (Un capità de quinze anys) (1878), L'Ecole des Robinsons (Escola de Robinsons) (1882), Paris au XXe siècle (escrita l'any 1863, però no fou publicada fins al 1994).

Dmitri Ivànovitx Mendeléiev (en rus: Дмитрий Иванович Менделеев) va néixer a  Tobolsk, Imperi Rus el 8 de febrer del 1834 va ser un destacat químic rus, catedràtic de la Universitat Imperial de Sant Petersburg, famós per haver descobert la llei periòdica el 1869 amb la qual classificà els elements químics en la taula periòdica. Aquesta classificació li permeté preveure l'existència d'elements químics encara no descoberts, com ara el gal·li, el germani i l'escandi, predir-ne amb molta exactitud les propietats, així com detectar errors en els valors de propietats d'elements ja coneguts, com la massa atòmica o les valències, mal calculats.

Per altra banda, també fou el descobridor de la temperatura crítica (que ell anomenà temperatura absoluta d'ebullició) i formulà per primera vegada l'equació d'estat dels gasos ideals, tot identificant la constant del gasos com una constant universal i calculant-ne el valor de manera molt precisa. A més a més, tingué un paper destacat com a assessor del govern rus en relació amb la modernització de la major part dels sectors industrials del país, que havien quedat molt endarrerits respecte als països europeus i als Estats Units.

Fou nomenat Doctor honoris causa per les universitats d'Edimburg, Göttingen, Oxford, Cambridge, Princeton, Glasgow i Yale. Malgrat el seu prestigi internacional, mai fou admès com a membre de l'Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg i la seva candidatura al Premi Nobel de Química fou rebutjada dues vegades (1905 i 1906).

Avui podem veure un segell on es recorda la seva aportació sobre la taula periòdica, la ordenació dels elements químics.

7 de febrer 1812 Neix Dickens 1998 Neix l'Anna Carulla

Avui dos aniversaris (un d’especial). 

Charles John Huffan Dickens va néixer a Landport, Portsmouth, Anglaterra, el 7 de febrer de 1812. És un dels escriptors britànics més coneguts, amb múltiples adaptacions al cinema de les seves obres i referències en la cultura popular.

Durant la seva carrera, Charles Dickens va escriure moltes novel·les que van ser molt populars i van desplegar la seva rica imaginació i la seva genial ironia. Actualment és tractat com un dels novel·listes més grans de l'era victoriana i les seves obres són documents importants per conèixer la vida d'aquella època. Algunes de les seves obres més importants són: Els papers pòstums del club Pickwick (The Pickwick Papers), Oliver Twist, The Old Curiosity Shop, tots els contes de Nadal (Christmas Books): Cançó de Nadal (A Christmas Carol), Les campanes (The Chimes), El grill de la llar (The Cricket on the Hearth), La batalla de la vida (The Battle of Life); David Copperfield, Temps difícils (Hard Times), Little Dorrit, Una història de dues ciutats (A Tale of Two Cities) ...

En aquest moment les novel·les es publicaven originàriament com a novel·les de fulletó d'aparició mensual en diaris o revistes. En acabar les novel·les es publicàven en un sol volum. Oliver Twist és una de les primeres novel·les socials de la història de la literatura. Crida l'atenció als seus lectors sobre diversos mals socials de l'època, com el treball infantil o la utilització de nens per a cometre delictes. Dickens es burla de la hipocresia de la seva època tractant aquests temes tan seriosos amb sarcasme i humor negre.

Els crítics han celebrat la seva mestria en la prosa, la seva capacitat d'inventar personatges memorables i el seu poder de sensibilització social. Tot i això, tot sovint ha rebut crítiques per l'excés de sentimentalisme, els esdeveniments improbables i els seus personatges grotescos.

Jo estic segura que el següent aniversari aviat apareixerà en informacions d’ampli abast, però de moment està en l’àmbit casolà i del meu cor. Avui fa 22 anys +1 (perquè el vint-i-tres no li agrada) la meva filla petita, l'Anna Carulla. És una tot terreny i una gran comediant des de molt menuda, i ja ha acabat els seus estudis en l’àrea del teatre musical a Memory. Sempre en formació, i exposant el seu talent a les xarxes, busca i provoca el seu moment. La podeu seguir al seu instagram @pallorarbailando.  Per ara, continua fent psicologia, jugant a futbol de defensa central l’amateur del Martinenc i ens alegra la vida a tots els que estem al seu voltant. Si tot va bé, la veurem dalt de l'escenari el proper 26 de febrer... Però de moment... per
molts i bons anys, Anna! 

6 de febrer 1921 i 1939 Films de Chaplin 1952 Coronació Isabel II 1945 neix Bob Marley

Avui recordarem a Xarlot, a la Reina d'Anglaterra i a un músic especial.

Comencem amb Charles Chaplin, Xarlot. Tal dia com avui del 1921 va estrenar la seva pel·lícula “The kid”. I l’any 1931 s’estrena la seva pel·lícula Llums de la ciutat. 

El 6 de febrer de 1952 va tenir lloc la coronació d’Isabel II com a reina del Regne Unit. En el 2020 s’ha emès una sèrie que mostra el llarg regnat d’Isabel II. Alguns capítols, sobretot els referents a Lady Diana Spencer van dir que no s’atenen a la realitat i que són ficció cinematogràfica.

El 6 de febrer de 1945 va néixer Bob Marley a Jamaica. Bob Marley va ser un músic de reggae. No és només un moviment musical, és molt més, és tota una filosofia de vida. No hi ha dubte que el màxim representant d'aquest estil de música, que a el principi s'utilitzava en les cerimònies "rastes", per a més tard passar a ser un mitjà d'expressió dels "ghettos" de Jamaica, és: Bob Marley. Robert Nesta Marley va neixer en una petita població a nord de Jamaica, Nine Mile, el 6 de febrer de 1945. Su pare Norval, jamaicà blanc, capità de la marina britànica i cinquanta anys i la seva mare Cedella de 19 anys mai van viure junts, la família paterna amenaçava de desheretar si ho feien. La seva música, la seva filosofia, les seves creences, la seva ajuda al tercer món, als més desfavorits, el seu compromís polític i social, la seva contribució a la cultura jamaicana... tot això i ser com era... un geni, li va servir entre moltes altres coses per aconseguir l'Ordre de l'Mèrit de Jamaica, però sens dubte el seu major assoliment és el que el nom, la cultura i el sentir de Jamaica fos reconegut a tot el món. Un càncer es va dur a el gran Bob, símbol d'una i mil causes, en un hospital de Miami l'11 de maig de 1981, profecia que ja havia fet el mateix en l'estiu del 69 abans de l'Festival de Woodstock quan va dir a Ibis Pitts i Dion Wilson: "Moriré quan tingui 36 anys". Un cop més, i en aquesta ocasió desafortunadament el seu anunciat es va complir i a aquesta edat exactament ens va deixar per unir-se a Jah el Déu Rastafari.

5 de febrer Sta. Àgueda, patrona de les dones 1852 s'obre l'Hermitage de Sant Petersburg

Santa Àgata de Sicília o Àgueda va ser una jove, morta a Catània com a màrtir durant els primers temps del cristianisme. És venerada com a santa en tota la cristiandat; la seva festivitat és el dia 5 de febrer. Considerada patrona de les dones, moltes poblacions fan festes en honor seu. Moltes tenen caràcter carnavalesc i es caracteritzen per la inversió dels papers socials entre homes i dones.

Poden ser una romanalla de les antigues Matronalia romanes, celebracions que commemoraven el rapte de les sabines per part dels romans. Durant aquestes festes les dones assumien els papers dels homes i a la inversa.

La festivitat s'ha celebrat particularment a Catalunya en pobles lleidatans (Seròs, la Granja d'Escarp, Juncosa, Sunyer, Aitona i Sudanell, entre d'altres): les dones es desentenien de les feines casolanes, que eren assumides pels marits; avui hi ha balls, actes solemnes en honor de la santa i àpats col·lectius, i en les festes són les dones les que manen.

L'Hermitage de Sant Petersburg, a Rússia, és una de les majors pinacoteques i museus d'antiguitats del món. La col·lecció del Museu Estatal de l'Hermitage ocupa un complex format per sis edificis situats a la riba del riu Nevà, el més important dels quals és el Palau d'Hivern, antiga residència oficial dels tsars. La resta del complex arquitectònic el formen cinc edificis, entre els quals es troben el Palau Mènxikov, l'edifici de l'Estat Major i un recinte per a emmagatzematge obert.

El museu es va formar amb la col·lecció privada que van anar adquirint els tsars durant diversos segles, i no va ser fins a l'any 1917 quan va ser declarat museu estatal. La seva col·lecció, formada per més de 3 milions de peces, abasta des d'antiguitats romanes i gregues fins a quadres i escultures de l'Europa Occidental, art rus, art oriental, peces arqueològiques, així com joies o armes. La seva pinacoteca és considerada, juntament amb la del Museu del Prado, com la més completa del món. Tal dia com avui de 1852 es va obrir al públic la col·lecció de l’Hermitage de San Petersburg.

4 de febrer Dia Mundial contra el Càncer 1789 George Whasington és el primer president d'USA

El 4 de febrer se celebra el Dia Mundial contra el Càncer, promogut per L'Organització Mundial de la Salut, el Centre Internacional d'Investigacions sobre el Càncer (CIIC) i la Unió Internacional contra el Càncer (UICC) amb l'objectiu d'augmentar la conscienciació i mobilitzar la societat per avançar en la prevenció i control d'aquesta malaltia.

George Washington va ser el primer president dels Estats Units d'Amèrica, és considerat un dels Pares Fundadors (Founding Fathers) i sovint és anomenat el «Pare de la pàtria» o «Pare del país» (Father of his nation, Father of his country). Washington era un ric propietari rural. Dirigí les milícies virginianes en la Guerra Franco-Índia de 1756-1763 contra Pontiac. El nomenaren delegat de Virgínia als congressos de Filadèlfia, i es declarà partidari decidit de la independència de les colònies nord-americanes. Fou el general i comandant en cap de l'exèrcit continental el 1775 durant la Guerra d'Independència dels Estats Units. Hagué d'organitzar, amb grans dificultats, un exèrcit coherent, tot vencent la mentalitat localista dels voluntaris i els recels de les diferents colònies entre elles. Després de sis anys de guerra, amb alternatives variables, aconseguí finalment la capitulació de les tropes britàniques a Yorktown (1781), fet que decidí la independència dels Estats Units d'Amèrica.

Fou nomenat novament delegat de Virgínia a la convenció de Filadèlfia de 1787, hi intervingué decisivament en l'aprovació de la Constitució dels Estats Units i fou elegit primer president de la Unió tal dia com avui de 1789. De fet, fou l'únic president nord-americà sense afiliació política. Es dedicà a posar les bases de l'estructura política del nou estat (creà moltes de les tradicions constitucionals) i a assegurar-ne la independència econòmica i financera (tarifes duaneres, banca nacional, emissió de monedes).

Va exercir un paper de moderador entre els federalistes d'Alexander Hamilton i els republicans de Thomas Jefferson. Fou reelegit l'any 1792, però perdé popularitat en acceptar un acord amb la Gran Bretanya el 1795. En acabar el seu segon mandat, decidí no presentar-se a la reelecció i es retirà als seus dominis de Mount Vernon. Fou el creador de la tradició de no presentar-se a més de dos mandats presidencials, duta a terme per tots els seus successors llevat Franklin D. Roosevelt. Un any abans de morir, el 1798, encara fou nomenat general en cap de les tropes nord-americanes davant una possible guerra contra el Directori francès.

3 de febrer Sant Blai 1973 Crocrodile rock d'Elton John num. 1 del Billboard

Avui és Sant Blai. Hi ha un refrany castellà que diu “Por San Blás las cigueñas verás". Ens parla del pas de les aus migratòries buscant bon temps que fan els seus niu en els campanars de les esglésies. 

Tal dia com avui de 1973 la cançó de “Crocodile rock” d'Elton John, nº 1 de Billboard. Va ser la primera cançó d'Elton John a aconseguir el número 1 en la llista americana. Estava inclosa en àlbum “Do not shoot I'm only the piano Player”. El cantant britànic va iniciar la seva carrera discogràfica el 1951 quan va entrar a formar part de la banda Bluesology, els integrants eren entre d'altres, el pioner del blues britànic Long John Baldry (veu i guitarra) i el saxofonista Elton Dean, dels quals es va servir, temps després, per formar el seu nom artístic, Elton John, amb el qual és mundialment conegut. El 1968, ja separat de la banda, va conèixer a qui seria el seu company inseparable en la composició de les seves cançons, el poeta Bernie Taupin. A partir de llavors van formar un duo amb el que aconseguirien gran èxit amb temes com “Skyline pigeon”, “Your song”, “Daniel”, “Crocodile rock” o “Candle in the wind”. Ha guanyat diversos Grammy i un Oscar per la cançó “Can you feel the love tonigth”, tema estrella de la pel·lícula de Disney El Rei Lleó (1994). També cal destacar les seves múltiples tasques humanitàries i benèfiques a favor de la lluita contra el sida. 

Rocketman és una pel·lícula estatunidenca biogràfica i musical de 2019 basada en la vida del músic Elton John estrenada 30 de maig del 2019. Dirigida per Dexter Fletcher i escrita per Lee Hall. Pot ser un bon dia per totrnar-la a veure, per recordar les seves cançons o ho podem deixar pel cap de setmana.

2 de febrer La Candelera El dia de la marmota Fira de Molins de Rei 1977 Shakira 1987 Gerard Piqué

Avui, dos de febrer és la Candelera. És el dia de guardar el pessebre. És la Virgen de la Candelaria, la patrona de les Illes Canàries. També hi ha refranys que ens parlen de la relació d’aquest dia a mb el temps meteorològic. “Si la Candelera plora (plou) el fred és fora, però si la Candelera riu (fa sol) el fred és viu”.

Per la Candelera es celebra a Molins de Rei una de les Fires més grans i més antigues de Catalunya amb expositors de ramaderia, agricultura... 

Als Estat Units i al Canadà es celebra , tal dia com avui, el Dia de la Marmota. El dia de la marmota assenyala aproximadament la meitat del període que va entre el solstici d'hivern i l'equinocci de primavera, de forma similar al dia de Tots Sants o el dia dels Difunts (l'equivalent al "Halloween"), que assenyala la meitat del període que va entre l'equinocci de tardor i el solstici d'hivern. El dia de la marmota és un mètode folklòric usat pels grangers, especialment dels Estats Units i el Canadà, per predir la fi de l'hivern, basats en el comportament de l'animal quan surt d'hivernar el 2 de febrer. Segons la creença, si no es veu l'ombra de la marmota en sortir del cau, perquè el dia és ennuvolat, això significa que l'hivern acabarà aviat. Si, per contra, és un dia assolellat i es veu l'ombra de la marmota, vol dir que l'hivern durarà sis setmanes més.

En el dia d’avui també van néixer dos artistes que porten una colla d’anys junts: la Shakira (1977) i el jugador del Barça Gerard Piqué (1987). I també feia anys el 2 de febrer el pare de la meva mare: l’avi Joan. Va morir l’any 1990 però tinc tants bon records d’aquell home bo que va anar a la batalla de l’Ebre i quan va veure que revisaven si havien disparat llençava la seva munició a l’aire perquè no volia fer mal a ningú com no volia que li fessin a ell. Tota una vida dedicada a la família vivint amb la metralla d’aquella injusta guerra dins però treballant sempre per la Pau. 

1 de febrer 1881 Inici del Canal de Panamà 1881 Comença La Vanguardia 2013 El mirador del Shard

Comencem la setmana i el mes de febrer amb tres protagonistes: una de les obres civils més importants del món, un diari de casa nostra i el mirador del que va ser l’edifici més alt d’Europa el 2013. 

El canal de Panamà, va començar les seves obres el primer de febrer del 1881 i va ser inaugurat el 15 d'agost de 1914. Amb la seva singular ubicació en el punt més estret entre l'oceà Atlàntic i l'oceà Pacífic, ha tingut un efecte important al escurçar la distància i el temps de comunicació marítima, i ha produït avenços econòmics i comercials al llarg de gairebé tot el segle XX.

El canal de Panamà està situat entre el Golf de Panamà, dins de l'oceà Pacífic, i la mar Carib a l'Atlàntic. La forma sinuosa de l'istme de Panamà fa que el recorregut del canal travessi de sud-est (al Pacífic) al nord-oest (a l'Atlàntic). Per evitar tota confusió, les autoritats del canal classifiquen els trànsits en dues categories: direcció nord (del Pacífic a l'Atlàntic) i direcció sud (de l'Atlàntic al Pacífic).

El canal pot acollir vaixells de diferents mides, des de iots privats fins a grans naus mercants. Els grans vaixells dissenyats prenent el Canal de Panamà com a patró, prenent la restricció de màxima amplada admissible són anomenats Panamax. Un nombre creixent de naus sobrepassen aquesta mida, als quals se'ls anomena post-Panamax. En terme mitjà, el viatge creuant aquest canal per a un vaixell de càrrega dura unes nou hores. El 2008, 12.849 naus van prendre el canal, transportant un total de 198 milions de tones de càrrega

El diari del qual parlarem va sortir el mateix dia de l’inici de les obres del Canal de Panamà, l’1 de febrer del 1881, avui fa 140 anys! És La Vanguardia. Actualment es publica en català i castellà publicat a Barcelona. Va ser fundat el 1881 i és editat pel Grupo Godó, propietat de Javier Godó, comte de Godó. És un dels dos rotatius amb més difusió a Catalunya i el diari català més venut a Espanya. Inicialment fou un diari en llengua castellana, fins que el 3 de maig de 2011 va introduir també la versió catalana. Els subscriptors tenen accés a una rèplica digital exacta de l'edició impresa en català i en castellà. La versió oberta en línia només està disponible en castellà. Les cartes al director es publiquen en la llengua d'origen, sense traducció i diumenge van publicar la d’una bona amiga sobre els mestres, la Berta Pardina. Té 64.000 subscriptors i uns 53.000 exemplars distribuïts a quiosc, segons OJD 2012. 

El Tercer protagonista d’avui és el Mirador d’un edifici de Londres. El Shard London Bridge, també anomenat Shard de Vidre, o antigament London Bridge Tower és un gratacel de 87 plantes situat a Southwark, Londres i que forma part del barri del Pont de Londres. La construcció de l'edifici va començar el març de 2009, va ser acabat el 30 de març de 2012 i es va inaugurar el 5 de juliol de 2012. Va estar finalment complet el novembre de 2012. El mirador, situat a la planta 72, s'anomena The View from The Shard (Les Vistes del Shard) i va ser inaugurat l'1 de febrer de 2013.

Amb 309,67 metres d'altura, el Shard London Bridge és actualment l'edifici més alt de la Unió Europea. També és la segona estructura més alta del Regne Unit, després de l'estació de telecomunicacions Emley Moor. La torre piramidal revestida de vidre té 72 pisos habitables, amb una galeria i un mirador en una plataforma a l'aire lliure a la planta 72, a una altura de 244,3 metres. Va ser dissenyat per l'arquitecte italià Renzo Piano en substitució de les torres Southwark, un bloc d'oficines de 24 pisos construït en el mateix lloc el 1975. El Shard va ser desenvolupat per Sellar Property en nom de LBQ Ltd i és propietat de Sellar Property juntament amb l'estat de Qatar.