Avui l’història ha volgut que anem fins el Renaixement. El Renaixement és el nom que s'aplica a l'època artística, i per extensió cultural, que dóna començament a l'Edat Moderna i en què es reflecteixen els ideals del moviment humanista que va desenvolupar-se a Europa el segle XVI. Aquest corrent reprenia els elements de la cultura clàssica. Aquesta nova etapa va plantejar una nova forma de veure el món i l'ésser humà, l'interès per les arts, la política i les ciències, revisant el teocentrisme medieval i substituint-lo per un cert antropocentrisme (l’home és el centre de totes les coses).
Tal dia com avui de 1446 va morir Filippo Brunelleschi a Florència. Va ser un excepcional orfebre, arquitecte i magnífic escultor italià que juntament amb Alberti, Donatello i Masaccio, van ser els creadors de l’estil renaixentista. Va ser ell qui va fer les primeres provatures amb la perspectiva en el camp de la pintura; va inventar enginys hidràulics i va elaborar rellotges, cap dels quals ha sobreviscut fins als nostres dies. La seva passió per les matemàtiques i els seus coneixements d’enginyeria li varen facilitar la seva dedicació, gairebé absoluta a l’arquitectura on destacarà pel seu treball a l'alta cúpula de base octagonal de Il Duomo (Santa Maria dei Fiore), la catedral de la seva ciutat natal. En el concurs per a l'adjudicació del segon parell de portes per al Baptisteri de Florència, va competir amb Ghiberti, que va dur a terme la famosa "Porta del Paradís". Per damunt de tot Brunelleschi serà recordat com l'arquitecte que va establir els nous cànons clàssics dels ritmes serens, la geometria clara i precisa i la simetria, sovint usant els materials més senzills: la pietra serena grisa i l'estuc.
També un 15 d'abril però de 1452, va néixer Leonardo a la ciutat de Vinci a la Toscana. Leonardo da Vinci fou un artista florentí i un home d'un esperit universal, a la vegada, científic, enginyer, inventor, anatomista, pintor, escultor, arquitecte, urbanista, naturalista, músic, poeta, filòsof i escriptor. No li hauria cabut tot en una targeta de visita, potser sí, com “home del Renaixement”: un filòsof humanista amb una curiositat il.limitada, i una gran força creativa; potser la persona més polifacètica i talentosa en un major nombre d'àmbits diferents. Dues de les seves obres, La Gioconda i El Sant Sopar, són pintures molt cèlebres, sovint copiades i parodiades i el seu dibuix de l'Home de Vitruvi ha estat igualment reproduït en nombrosos treballs. Només han sobreviscut fins a l'actualitat una quinzena d'obres; aquest petit nombre és una conseqüència del temps que dedicava a les seves constants experimentacions tècniques, i a la seva procrastinació crònica. En psicologia, procrastinació (paraula derivada del llatí pro: "endavant" i cras: "demà") és l'acció o hàbit de deixar per a més endavant accions o activitats que s'han d'atendre per altres més irrellevants i agradables. Malgrat tot, aquestes poques obres, i tot el que apareix als seus quaderns plens de dibuixos, diagrames científics i reflexions sobre la naturalesa de la pintura, han estat un important llegat per a les següents generacions d'artistes, equiparable, salvant les distàncies, al llegat de Miquel Àngel Buonarotti.
Com a enginyer i inventor, Leonardo desenvolupà idees molt avançades per l'època que vivia, des de l'helicòpter, al carro de combat, el submarí o, fins i tot, l'automòbil. Molt pocs dels seus projectes arribaren a ser construïts; ni tan sols no eren realitzables a la llum dels coneixements del seu temps, però algunes de les seves petites invencions, com una màquina per a mesurar el límit elàstic d'un cable, entren en el món de la manufactura. En tant que científic, les aportacions de Leonardo van contribuir a desenvolupar el coneixement en els àmbits tan diversos com l'anatomia, l'enginyeria civil i l'òptica.
Avui, dos grans artistes ens acompanyen i ens obren la porta a una època artística de gran belles amb noms propis com: Brunelleschi, un gran arquitecte i Leonardo da Vinci un geni renaixentista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada