23 de febrer Dijous Gras. Comença el Carnaval!

Tradicionalment el Dijous gras o Dijous llarder és el primer dia del Carnaval o Carnestoltes, tot i que actualment en nombroses poblacions la festa s'ha ampliat en el nombre de dies de celebració. És tradició prendre la botifarra d'ou en aquest dia a més d'altres de semblants com la blanca o la negra. També és costum prendre truita de botifarra. A l'hora d'esmorzar, per postres o per berenar, en els Carnavals més autòctons es menja la coca de llardons. Moltes escoles celebren avui o demà el seu Carnaval i per una qüestió pràctica comencen a escalfar motors a partir del dilluns d’aquesta setmana amb mil indicacions relacionades amb la festa de part del Rei Carnestoltes: “s’ha de portar llaços, pigues, pijama, corbates, ulleres, una perruca, un barret o un mitjó de cada color…”.

Avui comença el Carnaval. És una de les festes més acolorides de l’any només igualada en colors pel Holy dels hinduistes. Però així com Nadal sempre el celebrem el 25 de desembre, el Carnaval canvia de dates cada any.  El nostre calendari festiu te molta relació amb el calendari religiós.

El Carnaval presenta alguns aspectes fixes: sempre comença amb el Dijous Gras i s’acaba la setmana següent amb el Dimecres de Cendra. El cap de setmana de la primera setmana de Quaresma se’l coneix com el del Carnaval de Patacada. Però no tothom ho compta igual… en alguns pobles de Canàries els Carnavals s’acaben amb la Setmana Santa, jo crec que s’agafen el calendari una mica a la seva manera…

Bé, anem  a pams… perquè canvia de dates? de què depèn? Dons, depèn de la Setmana Santa. Ella també canvia cada any. La Setmana Santa te lloc en la primera lluna plena de Primavera i a partir d’ella es compten un seguit de festes relacionades: cap al gener… el Carnaval, el Dimecres de cendra, la Quaresma i cap a l’estiu el temps de Pasqua i la Pentacosta o Pasqua Florida.

Tot i que el dia central del Carnaval és el Dijous Gras actualment a moltes escoles es celebra el divendres i es pren el dilluns com a festa de lliure disposició. Per fomentar la participació en actes que es celebren al llarg de tota la geografia catalana fins i tot les lligues dels diferents esports entenen aquesta jornada com a jornada de descans per a tots els infants i joves.

Curiositats del nostre calendari…

22 de febrer 1928 neix Andy Warhol 1932 neix Mª Rosa Domènech

Els protagonistes d'avui són dos artistes.

Andy Warhol va ser un pintor estatunidenc i una figura central del moviment conegut com a pop art. Després d'una reeixida carrera com a il·lustrador comercial, Warhol es va fer famós en tot el món pels seus treballs com a pintor, cineasta, productor musical, escriptor i escultor. Va ser una important figura pública coneguda per la seva pertinença a cercles socials molt diversos que incloïen des de persones bohèmies que vivien al carrer fins a distingits intel·lectuals, celebritats de Hollywood, gent adinerada i aristòcrates.

El treball de Warhol, malgrat les múltiples crítiques oposades, ha estat objecte després de la seva mort de nombroses exposicions, llibres i pel·lícules. En general, Warhol està reconegut com un dels artistes més famosos del segle XX, de manera que va aconseguir molt més que el que havia estat el seu gran somni: «Ésser famós durant 15 minuts».

Andrew Warhol havia nascut a Pennsilvània, fill d'una família d'emigrants eslovacs. La família Warhola, perquè aquest era el seu veritable cognom, va perdre al pare quan el petit Andrew tenia 14 anys i potser aquests anys de penúria van empènyer a Warhol a la recerca incessant dels diners. Va ser la seva mare, lluitadora incansable, la qual va animar a Andy a pintar i a llegir.

Finalment, decideix traslladar-se a Nova York i estudiar art. De seguida, a més de col·laborar amb diverses revistes, treballa com aparadorista i dissenyador per a grans firmes com Tifanny 's. Els diners que tant anhelava, comencen a fluir i per fi pot dur a la seva mare a Nova York. Són els anys en què canvia de cognom i d'imatge, operant-se el nas i encarregant el primer de les desenes de perruquins blancs que lluiria al llarg de la seva vida. Descobreix les serigrafies i barreja l'art i el negoci, rebent encàrrecs de grans firmes per remodelar la seva imatge. Les sopes Cambell o la Cocacola són alguns dels seus clients. Arriben les sèries de serigrafies de Marilyn, Mao o el Che i que demostren que Warhol està ja a la part alta del núvol a la que volia pujar. 

El seu afany de protagonisme el porta a ser el centre de l'avantguarda i esdevé mecenes dels que, en aquells dies, eren només desconeguts. Tot i tots passen per "La Factoria", l'estudi de l'artista. Allà es fa art, cinema i, sobretot, música. És a “La Factoria” on es forja una experiència que marcaria una fita en la història de la música. Allà, sota el padrinatge de Warhol, es crea "The Velvet Underground", un grup de músics poetes, entre els quals estaven John Cale i Lou Reed. Al costat d'ells, una dona fascinant, Nico, que acabaria esdevenint una hippy més d'Eivissa, on va viure fins a la seva mort. Andy Warhol va estar, doncs, molt relacionat amb la música. Especialment com a productor del mític àlbum titulat "The Velvet Underground & Nico", per al qual disseny la famosa portada, amb un solitari plàtan que ocupa, amb la seva enorme signatura al peu, tot l'espai blanc del encartament. Eren les dues cares d'Andy Warhol, un personatge a qui li encantava el seu sobrenom de Drela, barreja de "Dràcula i Cinderela (Ventafocs)". Va morir el 22 de febrer de 1987 a Nova York.

Qui era Mª Rosa Domènech? la meva mare, i per molts alumnes de l'Escola Nostra Sra. del Carme del carrer Tapioles del Poble Sec la seva Srta. Mª Rosa. Juntament amb el seu espós, el Sr. Domingo Llucià, va estar al front d'aquesta institució fins als vuitanta. Tothom recorda el seu somriure i el seu posat sempre elegant. Va saber estar sempre al seu lloc i es va fer un lloc en el cor dels seus alumnes i les seves famílies que, passats els anys , encara la recorden amb carinyo.

Com heu vist per a mi la família és molt important i crec que formen part de la "intrahistòria" la història de les persones perquè.... ningú que visquès al Poble Sec dels anys cinquanta-inicis dels seixanta pot oblidar les processons, el Dia del Sant del Sr. Director, o la desfilada d'autocars per anar a l'excursió de Final de Curs on hi participaven les famílies que es van convertir en un dates molt especials.

Després de la mort del pare va desplegar els seus dots artístics a l'Escola Retaule. Va fer de tot: pintura, ceràmica, vidre... tenia molt bones mans i un gust exquisit. Va ser una artista tota la vida perquè no puc oblidar els pulmons fets amb cordes o el mussol amb grans s'arrós pintats... que pràcticament va fer ella i em van ajudar a tenir molt bona nota de Naturals o de Plàstica a la llunyana EGB...

Aquest any el seu aniversari coincideix amb la setmana de Carnaval. Les escoles són plenes de colors de pentinats originals, de cares pintades, de sabates o mitjons diferents... Demà serà Dijous Gras: el Dia de la Truita... quants records...

21 de febrer 1933 neix Nina Simone 1961 debuten els Beatles 2008 surt el darrer Harry Potter

Avui: dos protagonistes musicals i un llibre...

El 21 de febrer de 1933 a Tryon (Carolina del Nord, EUA), va néixer Nina Simone Eunice Kathleen Waymon, més coneguda com Nina Simone. De petita va ser una nena prodigi, al piano feia autèntiques entremaliadures encara que més endavant la seva carrera musical va transcórrer pels camins del jazz i el soul. Va usar per primera vegada el nom de Nina Simone en 1954 per la seva admiració cap a l'actriu Simone Signoret, i de nom Nina per 'petita'. El 1957 va gravar el seu primer disc, “Little blue girl” on es va incloure el tema “I love you Porgy” que la va llançar de ple a l'univers de les estrelles i astres musicals. A partir de llavors, va començar a explorar nous ritmes, el blues, el gospel. “My baby just cares for me” (1959) va suposar un gran èxit per la seva carrera musical. En els primers anys de la dècada dels 70, es va expatriar en protesta pel tracte que reben els afroamericans als Estats Units, i es va establir al sud de França. Al final dels 80 va tornar als Estats Units. El 1993 va aparèixer el seu nou àlbum, “A woman alone”, i la seva autobiografia, “I put a spell on you” (1992). Mai li va agradar que la encasillessin en un sol estil, per això es va preocupar de cantar cançons molt variades fent versions de “Ne me quitte pas” de Jacques Brel o “Suzanne” de Leonard Cohen. Va morir el 21 d'abril de 2003 a seu domicili de Carry-le-Rouet, prop de Marsella, al departament francès de les Boques-du-Rhône.

El segon apunt musical del dia ens el donen el grup anglès més famós de la història. Tal dia com avui del 1961 The Beatles van debutar a The Cavern. Al començament dels seixanta hi havia a Liverpool un club de jazz molt a l'estil francès de les caves parisines, on acudien els aficionats al jazz de la ciutat. Aquests aficionats no havien de ser molts, perquè, des dels primers moments, el propietari va decidir acollir en sessions especials la música que aleshores interessava més als joves. D'aquesta manera van néixer les "sessions de l'esmorzar" en què The Cavern acollia als centenars de joves que volien escoltar a tots aquests grups que donaven en aquell temps els primers passos del beat. Un d'aquests grups es feia dir The Quarrymen i en ell tocava un jove anomenat Paul McCartney. Paul va tocar per primera vegada a The Cavern, amb The Quarrymen, al gener de 1958. Com la cosa funcionava, el 1960, l'amo de The Cavern va decidir oferir aquest tipus de concerts també a altres hores i va ser així com van néixer "les nits beat ". Finalment, el 21 de febrer de 1961, en una d'aquelles "sessions de l'esmorzar" es va fer història. Aquest dia el grup contractat era el nou quartet de Paul, McCartney que ara es feia dir "The Beatles" i en el qual estaven ja John Lennon i George Harrison, encara que qui tocava la bateria no era Ringo Starr sinó Pete Best. Els Beatles van cobrar quinze lliures pel seu primer concert. Vindrien després altres concerts  i, com hi ha gent que porta el compte de tot, avui sabem que hi van tocar en 292 ocasions i que l'última vegada que ho van fer van cobrar 300 lliures. Avui, d’aquella “caverna” original no queda res. A mitjans dels setanta es va remodelar aquell barri de Liverpool i l’edifici on estava situat el local The Cavern va ser demolit. Molts poden presumir d'haver estat en el lloc que va fer famosos als Beatles, fins i tot poden presumir d'haver tocat les parets que van acollir els seus primers concerts. Però només serà una veritat a mitges, perquè el The Cavern actual es va reconstruir sota un nou edifici, emprant, això sí, 15.000 maons rescatats de l'autèntic.

Tal dia com avui del 2008 va sortir a la venda, en castellà, l'últim llibre de la saga de Harry Potter, “Harry Potter i les relíquies de la mort”, de l'escriptora JK Rowling. Aquesta saga ha estat revolucionària i ha fet llegir amb passió a més gent que moltes generacions de mestres... la creació dels personatges i d’un món màgic ha estat tot un revulsiu. 

Suggeriment: avui us suggerim escoltar música de la Nina Simone i dels Beatles. De la primera, si no sabeu per on començar us suggerim “My baby just cares for me”. 

20 de febrer 2003 avaria de Vodafone 2006 condemna per negar l'Holocaust

Els protagonistes d’avui barregen història i actualitat.

Tal dia com avui del 2003 una avaria va deixar sense telèfon mòbil a 8,7 milions d’espanyols abonats a la companyia Vodafone. Un dia, no fa pas massa,  va caure un servidor de what’s app durant un parell d’hores i va ser com un cataclisme. Connecto aquesta notícia, com no podia ser d’altra manera amb el Salvados del Jordi Évole d’ahir al vespre en els que ens feia reflexionar sobre la nostra relació amb aquest element. Molt interessants les paraules de Marc Masip, un jove psicòleg que treballa amb joves addictes al mòbil, i de Zygmunt Bauman, un sociòleg recentment desaparegut que parla molt clar sobre el mòbil i la comunicació que establim amb els altres. Una dada impressionant: a Espanya la meitat d’infants d’11 anys tenen mòbil... ens hem tornat bojos? Hem convertit en una necessitat alguna cosa que no ho és?... realment necessitem reflexionar i fer-ne un bon ús perquè no cal demonitzar-lo és una eina fantàstica... però  feta servir amb seny i amb mesura.

Tal dia com avui del 2006, la justícia austríaca va condemnar a tres anys de presó al escriptor David Irving per negacionisme de l’Holocaust  (l’exterminació dels jueus, i altres col·lectius, per part dels nazis durant la segona guerra mundial). Aquesta notícia em sembla impressionant. Que algú sigui capaç de dir que la mort de més de sis milions de jueus en mans dels nazis no va existir...  Als nostres dies tenim una realitat molt punyent de la qual s’han fet ressó mitjans de comunicació i que a les escoles s’ha treballat aquest any en motiu del dia de la Pau: el tema dels refugiats. També hi ha gent que vol silenciar aquesta realitat i fer com si no existís però aquest cap de setmana hem tingut una mostra de que malgrat alguns polítics no facin diligentment la seva feina, el poble ha sortit al carrer per dir que volem acollir. Molts gent es va trobar a Barcelona per fer sentir la seva veu. Esperem que aquest clam,  dins la campanya Casa Nostra Casa Vostra, que aplega més de 800 entitats catalanes aconsegueixi que es desencalli aquest tema i les persones que passen per aquesta situació puguin començar a refer les seves vides lluny dels camps de refugiats...  

17 de febrer 1836 neix Gustavo Adolfo Becquer 1997 comença "Saber y Ganar"

Els nostres protagonistes d’avui són un programa de televisió i un poeta.

El programa “Saber y Ganar” s'emet ininterrompudament des del 17 febrer 1997. El concurs de TVE és el més veterà de la història de la televisió d'Espanya. Actualment, i des de fa sis anys, també hi ha edició Cap de setmana. Avui per primera vegada el programa s’emetrà en directe, podrem veure l’"Especial 20 años". RTVE ha aclarit que el concurs ha comptat amb 2.269 concursants, 360.000 preguntes formulades, 3.000 hores d'emissió, 4.675 programes diaris, 490 en caps de setmana i 6.600.000 euros en premis. I tot això amb un únic presentador: Jordi Hurtado. Si aneu a la web de RTVE podreu veure l’evolució del més famós dels presentadors.

El coneixem com Gustavo Adolfo Bécquer però es deia Gustavo Adolfo Claudio Domínguez Bastida, va néixer a Sevilla el 17 febrer de 1836. Va ser un poeta i narrador espanyol, pertanyent al moviment del Romanticisme. Per ser un romàntic tardà, ha estat associat igualment amb el moviment postromàntic. Tot i que en vida ja va aconseguir certa fama, va ser després de la seva mort i després de la publicació del conjunt dels seus escrits va obtenir el prestigi que avui se li reconeix. La seva obra més cèlebre són les Rimes i Llegendes. Els poemes i històries inclosos en aquesta col·lecció són essencials per a l'estudi de la literatura hispana, sobre la qual van exercir posteriorment una gran influència. Trobareu poemes archifamosos com el que protagonitzen “las oscuras golondrinas”.

16 de febrer 1928 neix Pere Casaldàliga

Hi ha persones que deixen petjada. Dels que parlem bé quan encara són vius. Hi ha persones coherents amb les seves idees i creences. D’aquells que el que diuen i el que fan van en la mateixa direcció. El nostre protagonista d'avui és una d'aquestes persones. 

Pere Casaldàliga i Pla va nèixer a Balsareny, 16 de febrer de 1928. És un religiós, escriptor i poeta català, que ha estat gran part de la seva vida al Brasil, país on és bisbe de la prelatura territorial de São Félix do Araguaia, a l'Estat de Mato Grosso. Ha estat sempre vinculat a la teologia de l'alliberament i considerat un defensor dels drets dels menys afavorits.

El 2013 s'estrenà una minisèrie amb la participació de TV3 sobre la seva vida titulada “Descalç sobre la terra vermella”, que està basada en el llibre homònim que va escriure Francesc Escribano. L'abat de Montserrat, Josep Maria Soler i Canals publicà una biografia il·lustrada en forma de conte per a nens. Ell mateix ha escrit molts i bons llibres en català, castellà i portuguès.

Molts han estat els reconeixements a la seva tasca. El 1997 va rebre el premi per la Pau, de l'Associació per a les Nacions Unides a Espanya. El 9 de març de l'any 2006 va ser el primer català distingit amb el Premi Internacional Catalunya, en la seva divuitena edició, per la «seva meritòria tasca entre els més desvalguts, en especial els indígenes i camperols sense terra, amb els que ha col·laborat en la transformació socioeconòmica del Mato Grosso brasiler». El 2007 se li va fer una exposició commemorativa al Palau Robert de Barcelona.

No ha tingut una vida fàcil. Ha estat plena d'entrebancs i de gent que l'ha volgut canviar, seduir amb les riqueses o privilegis, perpetuar les diferències... Segur que quan acabin els seus dies podrà mirar enrera i dir ha estat molt dur de vegades, però ha valgut la pena.

15 de febrer Dia Mundial contra el C`ncer Infantil 1965 mor Nat King Cole

Els nostres protagonistes d’avui són un Dia per recordar i una veu que quan l’has sentit no la pots oblidar...

La salut és una d’aquelles coses que sembla que vinguin incorporades amb les persones però desgraciadament no és així. Avui es celebra el Dia Mundial contra el Càncer infantil. No hi ha prevenció però sí es treballa molt en el diagnòstic i el tractament. Hi ha associacions que donen suport als infants i a les seves famílies. Es diagnostiquen més de 1100 nous casos cada any. Avui volem donar el nostre suport a aquests  nens i nenes lluitadors, a les seves famílies, als equips mèdics i psicològics que treballen amb ells i d’una manera molt especial als investigadors que cerquen remei o millora per a tots ells. Abans la paraula càncer era sinònim de mort. Ara les coses han canviat i és una malaltia molt dura però que cada vegada té un millor pronòstic, tot i que segueix sent una paraula que voldríem fora del diccionari ... Els veritables superherois són els que lluiten cada dia per la vida.

Com ha canviat la vida als Estats Units en pocs anys... avui a partir de la figura de Nat King Cole, pianista i cantant recordem una història que no és gaire llunyana... als Estats Units era normal que els blancs i els negres vivíssin separats i que els blancs sentissin una superioritat que feia que els negres es sentissin menyspreats.

  

Nat havia nascut el 1919 a Montgomery, capital de l'estat d'Alabama. Era un territori difícil si un és negre i parlem dels feliços, per a alguns, anys vint. També Nat King Cole era fill d'un pastor protestant la dona dirigia el Cor de l'església, una combinació que es repeteix moltíssim en la història de la música negra dels Estats Units. La família es va traslladar a Chicago quan Nat tenia dos anys i, a l'església del seu pare, l'òrgan va passar a ser una de les joguines de Nat que, aviat, va començar a tocar i a cantar en els oficis. Molts ignoren que Nat king Cole va ser, primer, i sobretot un magnífic pianista, a qui alguns aficionats al jazz encara no han perdonat que es deixés seduir per la fama i els diners que va arribar a guanyar cantant. Però no cal oblidar que a l'hora de triar, la seva primera opció va ser el piano.

Ja casat, va formar un curiós trio sense bateria, amb piano, guitarra i contrabaix. El 1939 aquest trio va acompanyar a la cantant Bonnie Lake com els "King Cole 'Swingsters", per, d'ara endavant, passar a ser el "Nat King Cole Trio". La fórmula va funcionar i van ser cridats per Lionel Hampton per els seus enregistraments amb la RCA. D'aquí va passar a la Ràdio i el trio va ser fitxat per la DECCA. D'aquests anys és, per exemple, el seu famós "Sweet Lorraine". Gairebé immediatament, va signar un contracte amb la que va ser la seva companyia fins a la seva mort: la Capitol, que acabaria també contractant a la seva filla Natalie i que, encara avui, segueix fent caixa amb els enregistraments de Cole.

L’any 1946 és elegit "pianista de l'any" per la revista "Metronome". En els anys següents el rei Cole comença a cantar, sofrint l'aversió dels seus admiradors com a pianista. Una cosa que, anys després, també li va passar a Bob Dylan quan va deixar el folk per acostar-se al rock. El seu primer èxit com a vocalista el va obtenir amb “Straighten up and fly right”, un tema que va escriure basant-se en una llegenda dels esclaus negres americans que el seu pare va adaptar per als seus sermons.

El seu primer número u el va aconseguir el 1950 amb “Mona Lisa”. L'èxit i la popularitat que va aconseguir Nat King Cole com a pianista és incomparable al que va obtenir després com a cantant. Cole es va convertir en un ídol nacional i va aconseguir escalar, un a un, els esglaons de la difícil societat blanca. Cole va ser el primer negre americà a tenir el seu propi programa de ràdio, una cosa que encara portaria més lluny quan, el 1950, va tenir el seu primer programa propi a la televisió. Nat King Cole es va negar tota la seva vida a cantar en els locals en què es practiqués la segregació entre blancs i negres. I, és clar, aquest no era pas un bon exemple. Per això, el 1956, quan actuava en el seu Alabama natal, va ser atacat per un grup de blancs que pretenien segrestar-lo. Cole, amb tota dignitat i malgrat les ferides que va rebre, va concloure l'espectacle i va jurar que mai més tornaria a cantar al Sud. On sí que va actuar, i molt sovint, va ser a Cuba, especialment a l'Hotel Nacional de l'Havana, quan aquesta ciutat era el paradís dels nord-americans. D'aquells anys és el seu peculiar accent espanyol que va immortalitzar en desenes de cançons en castellà.

El 15 febrer 1965 va morir, després d'una penosa operació per aturar la càncer de pulmó que patia, Nathaniel Adams Coles, que, durant gairebé vint anys, va seduir amb la seva veu i el seu piano a mig món com "Nat King Cole".

14 de febrer Sant Valentí 2009 mor Montserrat Felices

El Dia de Sant Valentí és una celebració tradicional en alguns països anglosaxons, exportada a altres cultures, en la qual els nuvis, enamorats o esposos s'expressen el seu amor o afecte mútuament que se celebra el 14 de febrer. En molts països és considerat el Dia dels Enamorats, celebrat en aquesta data perquè es creia que era el dia en què les aus triaven parella. A Colòmbia, per motius comercials, aquesta festa se celebra el tercer cap de setmana de setembre i es coneix com a Dia de l'Amor i l'Amistat. En l'actualitat, se celebra mitjançant l'intercanvi de notes d'amor conegudes com a "valentines", amb símbols com la forma simbòlica del cor i Cupido.

Aquí a Catalunya el Dia dels Enamorats per excel·lència és Sant Jordi. En aquesta data es regalen roses i llibres per mostrar el seu amor. L’entrada de Sant Valentí és una mostra més de l’esperit comercial (pastissos, flors, obsequis variats...) És una festivitat comercial amb rètols i ofertes de tota mena...

Des del segle XIX es va introduir l'intercanvi de postals produïdes massivament. A aquesta pràctica s'hi va afegir la de donar altres tipus de regals com ara roses i xocolates, normalment regalats pels homes a les dones. Als Estats Units, aquesta celebració també es va començar a associar amb una salutació d'amor platònic de "Happy Valentine's", enviat pels homes a les seves amigues -rarament als seus amics-. Típicament el Dia de Sant Valentí ha estat una festa occidental però últimament s'ha estès a altres països, com el Japó, la Xina i Taiwan.

No puc tancar l’article sense recordar la meva sogra, Montserrat Felices Doria, una gran dona que ens va deixar tal dia com avui de l’any 2009. Una gran dona, esposa, mare i àvia. El seu record m’impulsa a estar atenta a les necessitats dels que m’envolten i a que sàpiguen que els estimo. Ha anat passant el temps, la trobem molt a faltar però ja la podem recordar amb un somriure. 

  

13 de febrer Dia Mundial de la Ràdio

La Conferència General de la UNESCO, en la seva 36a reunió, proclamà el Dia Mundial de la Ràdio el 13 de febrer. El Consell Executiu de la UNESCO va recomanar a la Conferència General que es proclamés el Dia Mundial de la Ràdio, en base a un estudi de viabilitat realitzat per la UNESCO en resposta a una proposta d'Espanya.

Cal considerar a la ràdio com un mitjà de comunicació de baix cost, especialment apropiat per arribar a les comunitats allunyades i a les persones vulnerables com els analfabets, els discapacitats, les dones, els joves i els pobres, que a més ofereix una plataforma per intervenir en el debat públic, independentment de quin sigui el nivell d'educació dels oients. La ràdio exerceix, així mateix, un paper important i específic en la comunicació en situacions d'emergència i en les operacions de socors. D'altra banda, els serveis radiofònics de la ràdio estan experimentant canvis en el context actual dels mitjans de comunicació, i adopten noves formes tecnològiques, com la banda ampla, els telèfons mòbils i les tauletes. No obstant això, avui dia, prop de mil milions de persones no tenen encara accés a la ràdio.

Al juny de 2011 la UNESCO va iniciar un ampli procés de consulta dirigit a tots els interessats, és a dir, les associacions de mitjans de radiodifusió; les emissores públiques, estatals, privades, comunitàries i internacionals; els organismes, fons i programes de les Nacions Unides; les organitzacions no governamentals relacionades amb el tema; les universitats, les fundacions i els organismes bilaterals per al desenvolupament, així com les delegacions permanents i les Comissions Nacionals de la UNESCO. En el 91% de les respostes es donava suport al projecte. L'impulsor del projecte, l'Acadèmia Espanyola de la Ràdio, va rebre més de 46 cartes de suport de diferents parts interessades, com ara: la Unió de Radiodifusió dels Estats Àrabs (ASBU), la Unió de Radiodifusió per a Àsia i el Pacífic (ABU ) la Unió de Radiodifusió del Carib (CBU), la Unió Europea de Radiodifusió (UER), l'Associació Internacional de Radiodifusió (AIR), la North American Broadcasters Association (NABA), l'Organització de Telecomunicacions Iberoamericanes (OTI), la BBC, la Universitat Internacional de Ràdio i Televisió (URTI), Ràdio Vaticà, etc.

La directora general de la UNESCO va proposar la data del 13 de febrer, dia en què es va crear Ràdio Nacions Unides el 1946, per commemorar el Dia de la Ràdio. Els objectius de la jornada són conscienciar al públic i als mitjans de comunicació sobre la importància de la ràdio; encoratjar els encarregats de prendre decisions a crear i oferir accés a la informació a través de la ràdio; així com millorar les xarxes i la cooperació internacional entre els organismes de radiodifusió.

L’any passat RAC1 ja ho van celebrar posant la ràdio del revés i canviant els seus presentadors. Enguany s’hi afegeix també Catalunya Ràdio que per celebrar-ho treu els seus programes a l’exterior i els emetrà des de diferents poblacions catalanes.

Visca la Ràdio!

8 de febrer 1828 neix Juli Verne 1971 vot femení a Suissa 1975 s'edita "Killer Queen"

Avui tenim tres protagonistes: un escriptor, un referèndum i una cançó.

Jules Gabriel Verne va néixer a Nantes el 8 de febrer de 1828. Nosaltres el coneixem com Juli Verne. Va ser un escriptor, poeta i dramaturg francès cèlebre per les seves novel·les d'aventures i per la seva profunda influència en el gènere literari de la ciència ficció. Nascut en el si d'una família burgesa a la ciutat portuària de Nantes, Verne va estudiar per continuar els passos del seu pare com a advocat, però molt jove va decidir abandonar aquest camí per dedicar-se a escriure. La seva col·laboració amb l'editor Pierre-Jules Hetzel va donar com a fruit la creació de Viatges extraordinaris, una popular sèrie de novel·les d'aventures escrupolosament documentades i visionàries entre les quals s'incloïen les famoses “Viatge al centre de la Terra” (1864), “Vint mil llegües de viatge submarí” (1870) i “​​La volta al món en vuitanta dies” (1873). Jules Verne és un dels escriptors més importants de França i de tota Europa gràcies a l'evident influència dels seus llibres a la literatura avantguardista i el surrealisme, i des de 1979 és el segon autor més traduït al món, després d'Agatha Christie. És considerat, juntament amb HG Wells, el ”pare de la ciència ficció”. Va ser condecorat amb la Legió d'Honor per les seves aportacions a l'educació i a la ciencia.

Hi ha coses que avui en el nostre món tenim molt assumides: les dones voten i el seu vot és igual al dels homes. Però aquesta frase només és certa a partir de finals del segle XX i no en tots els països per igual.  El vuit de febrer de 1971 un referèndum popular aprova ―per majoria de dos terços― la concessió del dret al vot femení, a Suïssa. Això ens obre la pregunta... com està aquest tema al món? En quines eleccions les dones van poder votar als diferents països? Encara queda algun país on les dones no tenen aquest dret?

Tal dia com avui del 1975 Queen va llançar el senzill ”Killer Queen” Aquesta cançó formava part de “Sheer heart attack” (1974), el tercer àlbum de la banda anglesa fundada el 1971 per Freddie Mercury, Brian May, John Deacon i Roger Taylor. “Killer Queen”, tot i no ser el seu primer senzill, és considerat per molts com la cançó que els va donar el seu primer gran èxit. De fet, va ser el primer single que es va editar als EUA, i el primer a entrar en les llistes d'aquest país. L'àlbum “The game” (1980), en el qual estava inclòs el trencador “Another one bites the dust”, va ser el seu únic nº 1 de Billboard en tota la seva història.

Suggeriments: Posar algun llibre de Juli Verne a la llista dels llibres a llegir o rellegir. Investigar el tema del vot femení. Escoltar alguna cançó de Queen, avui potser per ser el dia... “Killer Queen” o “Another one bites the dust”, per exemple. 

S'apropa el temps de Falles i avui la nostra imatge pertany a una falla que es va fer en record a un dels nostres protagonistes d'avui i a la seva gran imaginació.

6 de febrer 1931 neix Domingo Llucià 1945 neix Bob Marley 1956 Primera estudiant negre a Alabama 2002 neix Marc Fernández

Avui tenim quatre protagonistes. Dos són reconeguts pel món sencer, un ho és en un entorn molt proper i l'altre és una promesa de futur amb tot un futur per davant.

I començo per casa. El sis de febrer de 1931 a les 9 del matí, a punt per anar a escola, va néixer a Vilassar de Dalt, al Maresme, Domingo Llucià. El meu pare va ser un home del seu temps que va viure per l'educació. Ell deia que era un dret i per això va treballar per fer-la de qualitat i extensiva a gent de Barcelona al Poble Sec primer amb l'Escola del Carme i després a Menéndez Pidal, a Cornellà en l'Escola Europa, a l'Arbós, a Corbera a l'Escola L'Oreig, a l'escola Sant Jordi de Vilassar de Dalt... Va ser fill, germà, espós, pare, avi i mestre. Tots els que vam coincidir amb ell en un tros del nostre camí el recordem perquè no passava desapercebut. Va deixar petjada en milers d'infants i joves que avui ja són grans. Avui, dia del seu aniversari el recordem amb una de les seves frases: "Avui, una mica millor que ahir. Avancem!". 

Tal dia com avui va néixer el ritme i no un ritme qualsevol... a Jamaica va néixer Bob Marley, músic de reggae. Parlar de Bob Marley i del reggae no és només parlar d'un moviment musical, és molt més, és tota una filosofia de vida. Robert Nesta Marley naixia en una petita població al nord de Jamaica, Nine Mile, el 6 de febrer de 1945. El seu pare un jamaicà blanc, capità de la marina britànica, de cinquanta anys i la seva mare Cedella, de 19 anys, mai van viure junts. La família paterna amenaçava desheretar-los si ho feien. La seva música, la seva filosofia, les seves creences, la seva ajuda al tercer món, als més desfavorits, el seu compromís polític i social, la seva contribució a la cultura jamaicana ... tot això i ser com era ... un geni , li va servir entre moltes altres coses per aconseguir l'Ordre del Mèrit de Jamaica, però sens dubte el seu major èxit va ser posar Jamaica  al mapa. Va morir de càncer a Miami l’11 de maig de 1981 als 36 anys. S’ha convertit en una llegenda de la música. De Bob Marley trobem discs en directe, d’estudis i dels seus Tours entre 1973 i 1980, posteriorment (1991 i 2003) s’han editat discs enregistrats al 1973 i 1976.

Hi ha notícies que no puc deixar passar per alt... tal dia com avui l’any 1956 es fan protestes per l’entrada de la primera estudiant negra a la Universitat d’Alabama. No estem parlant de fa tres-cents o cinc-cents anys... estem parlant de fa molt poc... Quan llegim que hi havia locals comercials o transports on no podien accedir els negres, sembla mentida. Els que creiem en la dignitat de tots els humans veiem que la seva concreció és un tema molt nou i que, desgraciadament, hi ha moltes dinàmiques que encara no s’han trencat. Hi ha molta feina per fer. Parlem de discriminació per raó de color. Crec que la manera de fer treballar la igualtat en dignitat és a través de l’educació. Quan a les escoles es treballa la pau, la solidaritat, la tolerància, l’amistat... quan a les famílies observem, escoltem i acollim... estem parlant de diferències que ens acosten, de mirar amb ulls de respecte a tothom siguin iguals o diferents.

I ja fa 15 anys, tal dia com avui del 2002 va néixer el Marc Fernández Carulla. Amb la il·lusió de la joventut als ulls tenim ganes d'acompanyar-te molts i molts anys més. T'ha tocat aprendre-ho des de molt menut però ja en tens experiència. Ho saps molt bé..."You never walk alone". Feliç aniversari, Marc!  

3 de febrer Sant Blai 1468 mor Guttemberg

Avui es celebra Sant Blai. Sobre aquesta data el refranyer castellà té diferents propostes. Recomana el refranyer que "Por San Blas, si ya no lo has sembrado, siembra tu ajar". També fa referència al fet que els dies s'allarguen amb la dita "Por San Blas, una hora más". I no s'oblida de les cigonyes, a què al·ludeix en el conegut refrany: "Por San Blas la cigüeña verás, y si no la vieres: año de nieves". Aquestes majestuoses aus migratòries tornen a Espanya per criar des d'Àfrica al febrer o març, anunciant que s'aproximen el bon temps, el sol i la calor. Encara que si l'hivern és fred ( "any de neus"), aquest retorn es retarda. Però, en les darreres dècades aquest refrany ha perdut vigència a causa de que aquesta espècie, en molts casos, ja no emigra a trobar a la península Ibèrica abundant menjar en els abocadors i aigua en els regadius, segons destaquen ornitòlegs de SEO / Bird Life. A més, la població de cigonyes, amb més de 30.000 parelles segons el cens realitzat en 2004 augmenta a Espanya cada any.

Per cert, que sobre el mes de febrer, ja ens adverteix una altra dita sobre la meteorologia: "En febrero loco ningún día se parece a otro".

Recordem també que tal dia com avui de l’any 1468 va morir Johannes Gutenberg, inventor de l'impremta. Fins a l’arribada d’aquest invent la única manera de tenir una còpia d’un document o un llibre era tornar-lo a escriure. La impremta és un mètode mecànic destinat a reproduir textos i imatges sobre paper, tela o altres materials. En la seva forma clàssica, consisteix a aplicar una tinta, generalment oliosa, sobre unes peces metàl·liques (tipus) per transferir-la al paper per pressió. Encara que va començar com un mètode artesanal, la seva implantació va comportar una revolució cultural. Més modernament, l'evolució de diverses tecnologies ha donat lloc a diferents mètodes d'impressió i reproducció, com són la flexografia, la serigrafia, el gravat al buit, l'alt gravat, la fotografia electrolítica, la fotolitografia, la litografia, la impressió òfset, la xerografia i els mètodes digitals.

2 de febrer Festa de la Candelera. Fira a Molins de Rei

Avui es celebra la Candelera. És la festa que tanca el cicle de Nadal. Després de Reis ja molta gent va treure tota referència al Nadal i moltes botigues ho van canviar per les Rebaixes... però avui és el dia de treure el pessebre que es va posar per la Puríssima. Te una celebració especial a la llum de les candeles.

Però la Candelera és una festa que te una gran força en el camp de les dites. El temps que faci avui ens marca el que passarà... “Si la Candelera plora el fred és fora i si la Candelera riu, el fred és viu”. Però com pot plorar la Candelera? Es refereix a si plou o no. Si plou, s’ha acabat el fred però si per contra fa un bon sol, el fred continuarà entre nosaltres.

La Candelera és també la Fira de Molins de Rei que arriba aquest any a la seva 166a edició. Aquest any es celebrarà del 3 al 5 de febrer aprofitant el cap de setmana. Aquesta població s’omple de gom a gom. És una fira de productes artesans i naturals juntament amb la Fira agrícola. 

Suggeriment: Podeu veure els cartells de les diferents edicions i buscar aquells que més us agradin. En alguns trobareu semblances que ens parlen de les coses que caracteritzen aquesta fira tan antiga i popular. També podeu veure si aquest cap de setmana se'n parla als mitjans de comunicació... i quin seguiment se'n fa. Si hi voleu anar, eviteu diumenge perquè no s'hi cap. I sobretot no hi aneu en cotxe, el tren us deixa al bell mig de Molins i és molt còmode (tot i que també va ple). 

Per mi, és un dia especial perquè el meu avi matern celebrava el seu aniversari. Hi ha dates que no s'obliden...