28 de novembre 1814 The Times s'imprimeix amb màquines de vapor 1995 s'inaugura el Macba 28 de novembre 1814 publicació especial de "The Times" 1995 s'inaugura el Macba

Avui parlem de premsa per una de les entrades de la tecnologia en l’àmbit de la premsa escrita i .

La Premsa Escrita és el conjunt de publicacions impreses que es diferencien en funció de la seva periodicitat, que pot ser diària ser (que en aquest cas es diu - diari), setmanal (setmanari),  o anual (anuari ); o simplement diari.

Els antecedents de la difusió escrita de notícies es remunten a l'antiguitat. En efecte, en algunes civilitzacions es difonien els successos en forma de textos escrits en fulls (papir, seda o més rarament en pergamí) o en inscripcions públiques (en pedra, fusta o metall). Al mateix temps, els viatgers comerciants i pelegrins actuaven com mitjans per a la propagació de novetats a traves de les distàncies. Moltes vegades els cronistes amplificaven o distorsionaven  aquestes notícies en els seus escrits, les cròniques. Una altra forma de difusió de notícies eren les cartes. Amb l'aparició de la impremta la premsa escrita es va convertir en el mitjà de comunicació de masses i els vehicles originals del periodisme. Les funcions de la premsa escrita són informar, persuadir, promoure, formar opinió, educar i entretenir (habitualment resumides en la triada: informar, formar i entretenir).

“The Times” és un diari britànic que es publica de dilluns a dissabte. Va començar en 1785 sota el títol “The Universal” i va adoptar el seu nom actual l'1 de gener de 1788. Avui parlem d’aquest diari perquè tal dia com avui de 1814 el diari “The Times”  s’imprimeix per primera vegada amb premses alimentades per màquines de vapor.

Tal dia com avui del 1995 es va inaugurar el Museu d'Art Contemporani de Barcelona, conegut també per les seves sigles MACBA, està dedicat a l'exposició de l'art i les pràctiques culturals contemporànies. Està situat al barri del Raval de la ciutat de Barcelona, molt a prop del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. La idea era aconseguir per la ciutat de Barcelona un museu inspirat en el Museu d'Art Modern de Nova York (Moma). Va ser declarat museu d'interès nacional per la Generalitat de Catalunya. Actualment és dirigit per Ferran Barenblit. És una entitat molt activa on podeu participar en moltes activitats per grans i petits.

27 de novembre Dia del Mestre - Sant Josep de Calasanz

Avui es celebra el Dia del Mestre. Fins i tot Google té els seu Dooodle per celebrar la diada. És un dia especial en el que reconeixem la feina dels qui acompanyen la canalla al llarg de tota la seva escolarització des de la Llar d'infants fins el Batxillerat o el Cicles Formatius.

Som el que som gràcies als nostres Mestres. Ells ens han acompanyat al llarg de molts dies de la nostra vida i han deixat una petjada. Recordem aquells que van saber veure alguna cosa en nosaltres, que ens van ajudar a confiar en nosaltres, a créixer. Avui amb més de cinquanta anys de camí, i tots ells compartir amb mestres i professors, valoro més que mai aquesta professió que és també un estil de vida. Valoro la implicació dels qui volen ajudar als infants a ser la millor versió d’ells mateixos. Per tot això avui, Dia del Mestre, us vull desitjar que la vostra feina us ompli i que us brillin els ulls perquè els vostres alumnes us ho agrairan eternament amb la seva vida.

27 de novembre Primer diumenge d'Avent

Quan tenim una celebració especial la preparem. Avui comença l’Advent. És el temps de preparació pel Nadal. L’Església catòlica marca aquests dies com un temps de preparació pel Nadal. És curiós que no té una data fix d’inici. L’Advent comença quatre diumenges abans de Nadal. Aquest temps de preparació se’ns proposa no perquè ens centrem en decorar, comprar, preparar àpats... que també formen part del Nadal sinó per preparar el cor per l’arribada de Jesús.  La corona d’advent és un calendari visual. Cada diumenge s’encén una espelma i l’augment de la llum ens mostra que es va acostant Nadal.

M’agrada aprofitar els temps de preparació. Alguns són laics: inici de curs, inici d’any i altres pertanyen a la religió catòlica: l’Advent i la Quaresma. Són temps en els quals us convido a mirar endins i seguir treballant cada dia per ser una mica millors. En aquests temps que ens ha tocat viure us convido a que us proposeu petits objectius i aneu caminant cap a complir-los. L’Advent pot ser un bon punt d’inflexió... perquè de vegades nosaltres no vivim la vida sinó que la vida ens viu i ens sentim atrapats caminant cap a una direcció que no és la que volíem. Aprofitem el moment. Parem. Pensem i actuem.

No me’n he pogut estar de posar una corona d’Advent d’una escola. Avui amb la primera espelma encesa. Recordeu que estem en camí.

25 de novembre Dia Internacional de la Eliminació de la Vilolència de Gènere 1864 es publica "Viatge al centre de la Terra"

Avui es celebra el Dia Internacional de la Eliminació de la Violència de Gènere contra la Dona. L’Ajuntament de Barcelona ha engegat una campanya de tolerància  zero: no deixar passar “ni mitja”. I és que hi ha frases i comportaments que estan molt arrelats i que s’entenen com a normals i no ho són. Quan llegim les frases que ens mostren en els cartells o a les falques publicitàries podem constatar que les hem sentit alguna vegada: al cinema, al carrer, amb els amics –potser per riure- però les hem sentit... no hem de deixar que floreixi cap tipus de violència. Aquesta tampoc. Els Grups d'Atenció a la Víctima, o GAV, són uns equips de treball que hi ha a totes i cadascuna de les comissaries dels Mossos d'Esquadra per tal d'oferir un servei ràpid i confidencial a les dones i infants víctimes de la violència de gènere. En cas d'emergència cal trucar al telèfon 112 que comunicarà immediatament amb la dotació policial que caigui més a prop (tant de mossos com de policia local)

Tal dia com avui del 1864 es va publicar “Viatge al centre de la Terra” (Voyage au centre de la Terre) que tracta de l'expedició d'un professor de mineralogia, el seu nebot i un guia a l'interior del globus. Aquesta és una de les poques novel·les de Jules Verne que no va ser serialitzada. Totes les altres es van anar publicant en fascicles.

Jules Gabriel Verne, conegut com Juli Verne, va ser un escriptor, poeta i dramaturg francès cèlebre per les seves novel·les d'aventures i per la seva profunda influència en el gènere literari de la ciència ficció.

Va néixer a Nantes el 1828 i va estudiar per continuar els passos del seu pare com a advocat, però molt jove va decidir abandonar aquest camí per dedicar-se a escriure. La seva col·laboració amb l'editor Pierre-Jules Hetzel va donar com a fruit la creació de “Viatges extraordinaris”, una popular sèrie de novel·les d'aventures escrupolosament documentades i visionàries entre les quals s'incloïen les famoses “Viatge al centre de la Terra”, “Vint mil llegües de viatge submarí” i “La volta al món en vuitanta dies”.

Jules Verne és un dels escriptors més importants de França i de tota Europa gràcies a l'evident influència dels seus llibres a la literatura avantguardista i el surrealisme, i des de 1979 és el segon autor més traduït al món, després d'Agatha Christie.  És considerat, juntament amb HG Wells, el “pare de la ciència ficció”. Va ser condecorat a França amb la Legió d'Honor per les seves aportacions a l'educació i a la ciència.

24 de novembre 1939 creació del CSIC

Avui parlarem d’una entitat que va nèixer tal dia com avui de 1939 es redefineix el projecte de  la creació del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (Ley de 24/11/1939).

L'Agencia Estatal Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) és la major institució pública dedicada a la investigació a Espanya i la tercera d'Europa. Adscrita al Ministeri d'Economia i Competitivitat, a través de la Secretaria d'Estat d'Investigació, Desenvolupament i Innovació, el seu objectiu fonamental és desenvolupar i promoure investigacions en benefici del progrés científic i tecnològic, per això està oberta a la col·laboració amb entitats espanyoles i estrangeres. Segons el seu Estatut (article 4), té com a missió el foment, coordinació, desenvolupament i difusió de la investigació científica i tecnològica, de caràcter pluridisciplinar, amb la finalitat de contribuir a l'avanç del coneixement i al desenvolupament econòmic, social i cultural, així com a la formació de personal i a l'assessorament d'entitats públiques i privades en aquesta matèria.

El CSIC té un paper central en la política científica i tecnològica, ja que abasta des de la investigació bàsica a la transferència del coneixement al sector productiu. El motor de la investigació el formen els seus centres i instituts, distribuïts per totes les comunitats autònomes, i els seus més de 15.000 treballadors, dels quals més de 3.000 són investigadors en plantilla i altres tants doctors i científics en formació. El CSIC compta amb el 6 per cent del personal dedicat a la Investigació i el Desenvolupament a Espanya, que genera aproximadament el 20 per cent de la producció científica nacional. A més, gestiona un conjunt d'importants infraestructures, la xarxa més completa i extensa de biblioteques especialitzades i compta amb unitats mixtes d'investigació.

Pel seu caràcter multidisciplinari i multisectorial el CSIC cobreix tots els camps del coneixement. La seva activitat, s’estén des de la investigació bàsica fins al desenvolupament tecnològic, s'organitza al voltant de vuit àrees cientificotècniques:

Àrea 1. Humanitats i Ciències Socials

Àrea 2. Biologia i Biomedicina

Àrea 3. Recursos Naturals

Àrea 4. Ciències Agràries

Àrea 5. Ciència i Tecnologies Físiques

Àrea 6. Ciència i Tecnologia de Materials

Àrea 7. Ciència i Tecnologia d'Aliments

Àrea 8. Ciència i Tecnologies Químiques

Les seves principals funcions són:

Investigació científica i tècnica de caràcter multidisciplinari

Assessorament científic i tècnic

Transferència de resultats al sector empresarial

Contribució a la creació d'empreses de base tecnològica

Formació de personal especialitzat

Gestió d'infraestructures i grans instal·lacions

Foment de la cultura de la Ciència

Representació científica d'Espanya en l'àmbit internacional

El Sr.Emilio Lora-Tamayo D'Ocón presideix el CSIC. És doctor en Ciències Físiques per la UCM. Investigador en diverses institucions franceses i professor convidat a la Universitat de Berkeley. És catedràtic de la UAB. Té relació amb el CSIC des de 1975. En el CSIC ha estat director del Centre Nacional de Microelectrònica, vicepresident i, entre 2003 i 2004. Des del 13 de gener de 2012 és el president perquè així es va acordar en el consell de ministres.

22 de novembre Santa Cecília , patrona de la Música 1876 (23) neix Manuel de Falla 1962 (23) neix Carlinhos Brown

Avui es celebra Santa Cecília, la patrona de la Música. Avui felicitem als músics, als qui van camí de ser-ho, als qui els agrada la música... perquè la música des de l’inici dels temps forma part de la nostra vida.i a les noies que es diuen Cecília.

Avui recordarem dues persones relacionades amb la música que fan anys demà, dia 23 però com que avui és el Dia de la Música avui parlarem d’ells.

Tal dia com avui del 1876 va néixer a Cadis, Manuel de Falla. Bé el seu nom era molt més llarg , Manuel María de los Dolores Falla y Matheu i va ser un dels compositors espanyols més importants de la primera meitat del segle XX, al costat de Isaac Albéniz, Enric Granados, Joaquín Turina i Joaquín Rodrigo. Va composar obres per cor, per veus, per piano, per a guitarra, per instrument i orquestra, òperes i operetes, ballets i obres per orquestra. Algunes de les seves obres més conegudes són: “El amor brujo”, per orquestra i el ballet “El sombrero de tres picos”.

Com a homenatge a la seva tasca artística, el Banc d'Espanya va decidir utiltzar un retrat de Manuel de Falla a l’anvers dels bitllets de 100 pessetes, que van ser emesos a partir del 17 de novembre de 1970 (encara que es van posar en circulació el 1973). Aquest bitllet va ser el de més circulació durant la dècada dels 70 fins que, a causa de la inflació, el 1982 es va prendre la decisió d'encunyar monedes de 100 pessetes. El bitllet de 100 pessetes amb l'efígie de Manuel de Falla va començar llavors a ser retirat pels bancs, encara que va seguir sent de curs legal fins a la instauració de l'euro.

El 23 de novembre de 1962 va néixer a l'estat de Bahia i criat a la perifèria de Salvador de Bahia al Brasil Antonio Carlos Santos de Freitas.  És un cantant, percussionista, compositor i productor brasiler a qui coneixem pel seu nom artístic: Carlinhos Brown. Va començar aprenent a tocar el pandeiro i, de mica en mica, va començar a dominar tots els instruments de percussió de la cultura afrobrasilera. Carlinhos es va tornar un dels instrumentistes més importants de Bahia a principis de la dècada dels 80. A Barcelona el coneixem perquè va participar en un dels principals esdeveniments del primer cap de setmana de Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004. El Passeig de Gràcia de Barcelona es va convertir en un sambódrom on més de 400.000 persones van ballar la samba a la rua carnavalesca del músic brasiler Carlinhos Brown. Ens va portar l'espectacle, el color i la festa dels carnestoltes de la seva ciutat natal, Salvador de Bahia. Va ser impressionant i els que ho vàrem viure no ho oblidarem mai.

Per tot això, la seva música és sinònim de festa, de diversió, perquè considera que l'alegria fa a tothom igual, al ric i al pobre. Però per sobre de tot, la seva música és exemple de solidaritat, de compromís, d'ajuda. Pocs artistes poden presumir del compromís que ha demostrat Carlinhos Brown amb la comunitat (el barri) on va néixer, va créixer, Candeal. I amb el seu país. I amb el món en general. Compromís que no es queda en les lletres de les cançons o en les paraules de les entrevistes, sinó a aportar tot el que està en la seva mà i a la seva butxaca.

21 de novembre Dia Mundial de la Televisió

L'Assemblea General de les Nacions Unides decideix proclamar el 21 de novembre Dia Mundial de la Televisió. El Dia de la Televisió és una efemèride que se celebra a Mèxic, Perú, Xile, Paraguai, Argentina, Espanya, Colòmbia, Uruguai, Equador, Bolívia i Veneçuela i en alguns altres llocs.

El 17 de desembre de 1996 l'Assemblea General de les Nacions Unides a la Resolució 51/205 "decideix proclamar el 21 de novembre Dia Mundial de la Televisió, en commemoració de la data en què es va celebrar el primer Fòrum Mundial de la Televisió. Convida a tots els Estats Membres a que observin el Dia Mundial de la televisió promovent intercanvis mundials de programes de televisió centrats, en particular, en qüestions com la pau, la seguretat, el desenvolupament econòmic i social i la promoció de l'intercanvi cultural ".

Dins el món de les comunicacions, la televisió és una de les protagonistes clau. Ha estat els ulls del món en molts conflictes i altres amenaces per a la pau i la seguretat, així com per haver cridat l'atenció de tota la societat en importants qüestions econòmiques i socials.

Actualment és un element que ha entrat en totes les llars del primer món. Són moltes les llars que compten amb diversos aparells de televisió. La possibilitat de veure un gran nombre de canals ha donat lloc a noves expressions com “fer zapping”.

L’horari de la tele ha canviat molt. Va començar amb els informatius del migdia i després tornava a emetre a la tarda. Entre aquests temps d’emissió hi havia la carta de ajuste. Poc a poc es van anar allargant els temps d’emissió primer a la tarda, després els matins i finalment la nit. I ja tenim l’horari que ara coneixem: un horari continu, llevat de les emissions locals. 

L’evolució també ha estat tecnològica tant en el color com en la definició. Va començar en blanc i negre per passar a ser amb color.

Ara ja no hem d’esperar a l’emissió d’un programa. El podem veure a través de l’ordinador, tablet o mòvil o en el aparell del televisor a qualsevol hora. Això vol dir que l’espectador és qui tria. Ha passat a tenir un paper molt més actiu que quan hi havia un sol canal i havia de veure el que li donaven quan ho donaven...

La tele forma part de la vida de molta gent, tot i que hi ha famílies que opten per no tenir tele... què en penses? 

18 de novembre 1928 neix Mickey Mouse 1995 S'estrena "Goldeneye"

Els nostres protagonistes d’avui són un ratolí dibuixat i una nova entrega de les pel·lícules de James Bond.

Mickey Mouse és un personatge fictici, emblema de la companyia Disney. Creat el 18 de novembre de 1928, aquest ratolí té un origen disputat. La llegenda oficial explica que va ser creat per Walt Disney durant un viatge en tren i que el seu nom inicial va ser Mortimer, però que va canviar a Mickey a petició de la seva esposa, Lillian. Segons Bob Thomas, la llegenda del nom és fictícia, i cita el cas d'un personatge anomenat Mortimer Mouse, que va néixer el 1936, oncle de Minnie Mouse. A Disney cal atribuir tant la veu del personatge, com la personalitat i el caràcter del ratolí: “El seu cap era un cercle amb un altre cercle a manera de musell. El seu cos era com una pera i tenia una cua llarga; les seves potes eren tubs i vam dibuixar amb sabates grans per donar-li l'aspecte d'un noi amb el calçat del seu pare.

The Walt Disney Company celebra el naixement de Mickey el 18 de novembre de 1928, arran de l'estrena de Steamboat Willie, primer curtmetratge sonor de dibuixos animats, i tercera aparició del ratolí. Walt Disney va prestar la seva veu al personatge, durant disset anys, des de 1928 fins a 1947, quan va ser substituït pel tècnic de so Jimmy MacDonald. Des de 1977 la veu és de Wayne Allwine fins 2009 des de llavors és interpretat per Bret Iwan. Al llarg dels anys Mickey ha aparegut en dibuixos animats, cinema, tires còmiques, videojocs, convertint-se en la icona de la companyia Walt Disney, que comparteix nom amb el seu creador.

Tal dia com avui de 1995 comença al cinema un nou Agent 007. S'estrena la pel·lícula “Goldeneye”, amb Pierce Brosnan com a nou James Bond. Pierce Brosnan feia el seu debut interpretant al famós agent secret britànic. El tema central d'aquest nou film, el nº 17 de la saga de 007, va ser una cançó escrita pels components d'U2, Bono i The Edge, que es va encarregar d'interpretar amb gran èxit Tina Turner. El músic francès Éric Serra (El gran blau, El professional, Nikita) es va encarregar de compondre la banda sonora del film.

17 de novembre 2003 estrella de la Fama per Britney Spears 2010 primera festa religiosa no catòlica a Espanya

Avui dos protagonistes: una artista i una festa.

Tal dia com avui de 2003 Britney Spears aconsegueix la seva estrellael seu Estel en el Passeig de la Fama d'Hollywood.  La cantant nord-americana entrava al grup dels “escollits” al inscriure el seu nom en l'estrella i la rajola de rigor del celebèrrim Passeig de la Fama de Hollywood. D'aquesta manera, Britney es convertia en la cantant més jove a aconseguir aquest honor, ja que en aquest moment encara li quedaven un parell de setmanes per fer els 22 anys.

Si observeu atentament el nostre calendari totes les festes són religioses llevat del Dia de la Constitució i la Diada. L’estat espanyol té una forta tradició religiosa lligada a l’església catòlica. Tal dia com avui de 2010 va ser la primera vegada que una festa religiosa no-catòlica es va celebrar a Espanya oficialment des de la Reconquesta.  Va ser la festa del Eid al Adha, una festa pública oficial musulmana. Això no va ser a tot l’estat, només a la ciutat de Melilla. Una ciutat espanyola situada al nord d’Àfrica.

Suggeriments: avui és el “dia del llistat”. Et proposem que facis dos llistats: un amb artistes que tinguin estrella al Passeig de la Fama de Hollywood i un altre amb les festes del nostre calendari laboral... quantes festes pots recordar? Per comprovar si te’n deixes alguna pots consultar les festes laborals de l’any 2016. 

16 de novembre Santa Margarida Dia Internacional per la Tolerància Dia de la Llengua Islandesa a Islàndia 1945 es funda l'UNESCO

Avui és un dia de grans paraules: Tolerància, UNESCO... i d’un gran país llunyà ple de volcans: Islàndia.

Comencem per felicitar a les nois que es diuen Margarida, Margarita o Daisy!

El 12 de desembre de 1996, en la 82 sessió plenària, l'Assemblea General de les Nacions Unides a la Resolució 51/951 "convida als Estats Membres a que el 16 de novembre de cada any observin el Dia Internacional per la Tolerància amb activitats adequades dirigides tant als centres d'ensenyament com al públic en general ". Cada vegada que veiem un Dia Internacional, Mundial... és que hi ha un tema que encara requereix sensibilització. I la Tolerància, sens dubte, necessita que tothom la practiqui.

A Islàndia avui es celebra el Dia de la Llengua Islandesa. L'islandès és la llengua oficial que es parla a Islàndia. És una llengua de gran complexitat morfològica que pertany a la família de les llengües germàniques, grup germànic septentrional, subgrup escandinaves occidentals i és l'única llengua escandinava que no presenta variació dialectal. La parlen al voltant de 320 000 persones. Ara, a RAC 1, a les 7 de la tarda, hi ha un programa que presenta l’Albert Om que es diu Islàndia. No només en du el nom sinó que donen informacions sobre aquest llunyà i desconegut país. 

L'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura es diu en anglès United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, i la seva abreviatura internacional és UNESCO. És un organisme especialitzat de les Nacions Unides. Es va fundar a Londres el 16 de novembre de 1945 amb l'objectiu de contribuir a la pau i la seguretat al món mitjançant l'educació, la ciència, la cultura i les comunicacions. La constitució signada aquell dia va entrar en vigor el 4 de novembre de 1946, i va ser ratificada per vint països. El 1958 es va inaugurar la seva seu principal, al districte VII de París. La seva directora general és Irina Bokova. Al 2014, comptava amb 195 estats membres i vuit membres associats. Es dedica a orientar als pobles en una gestió més eficaç del seu propi desenvolupament, a través dels recursos naturals i els valors culturals, i amb la finalitat de modernitzar i fer progressar a les nacions del món, sense que per això es perdin la identitat i la diversitat cultural. La UNESCO té vocació pacifista, i s'orienta molt particularment a donar suport a la alfabetització. En l'educació, aquest organisme assigna prioritat a l'assoliment de l'educació elemental adaptada a les necessitats actuals. Col·labora amb la formació de docents, planificadors familiars i habitatge, administradors educacionals i encoratja la construcció d'escoles i la dotació d'equip necessari per al seu funcionament.

15 de novembre Sant Albert Magne

Avui es celebra Sant Albert Magne. És el patró dels estudiants de ciències naturals, ciències químiques i de ciències exactes. Per tant comencem felicitant als Alberts i als estudiants i amants de les ciències. Però... qui era aquest Albert?

Sant Albert Magne va néixer a Lauingen, Baviera,  entre el 1193 i el 1206. Va ser sacerdot, bisbe i doctor de l'Església, un destacat teòleg, geògraf, filòsof i una figura representativa de la química i, en general, de la ciència medieval. La seva humilitat i pobresa van ser notables. Va ensenyar a la Sorbona de París, i en algunes de les poques universitats que existien en aquest moment a Europa. A la universitat de París va traduir, va comentar i classificar textos antics, especialment d'Aristòtil. Va afegir a aquests seus propis comentaris i experiments, encara que Albert Magne no veia els experiments com ho veurien després dels fundadors de la ciència moderna i especialment Galileu Galilei, sinó que en la seva opinió l'experimentació consistia a observar, descriure i classificar. Aquest gran treball enciclopèdic va establir les bases per al treball del seu deixeble Sant Tomàs d'Aquino. També va treballar en botànica i en alquímia, destacant pel descobriment de l'arsènic en 1250. En geografia i astronomia va explicar, amb arguments sòlids, que la terra és esfèrica. Les seves obres, recollides en 21 volums, van ser publicades a Lió en 1629.

14 de novembre 2016 superlluna 2016 Carles Capdevila reb el Premi Nacional de Comunicació

Mare meva! Tothom parla de la superlluna! Però això què és? Avui veurem la lluna plena molt més gran de l'habitual. Podrem contemplar una de les anomenades "superllunes", però no una qualsevol: es tracta de la més pròxima a la Terra des dels últims 70 anys. Parlem de superlluna, o lluna del perigeu, quan hi ha una coincidència entre la fase plena i la situació del nostre satèl·lit al perigeu, el punt de l'òrbita lunar més pròxim a la Terra. Ara bé, com que aquesta distància entre la Terra i la Lluna no sempre és la mateixa, no totes les superllunes són iguals. Avui, a les 12.23, hora d'aquí, la Lluna estarà en un perigeu situat a 356.523 quilòmetres de distància, la més petita des de l'any 1948. Fa poc menys d'un mes vam gaudir d'una altra lluna de perigeu, en aquell cas amb una distància de 358.475 quilòmetres de la Terra. Si el les condicions meteorològiques ho permeten, podrem veure l'astre fins un 14% més gran i un 30% més lluminós. La Lluna assolirà la fase plena dilluns a les 14.52, per tant si us heu perdut la lluna de diumenge, tornareu a tenir una altra oportunitat dilluns, si el temps ho permet. Sinó sempre ens quedaran les imatges. La propera superlluna serà el 14 de desembre, però caldrà esperar al 2034 per gaudir-ne d'una de la mateixa magnitud que la de dilluns.

Hi ha gent que sap comunicar i en aquest cas al Carles Capdevila li han concedit el Premi Nacional de Comunicació.  Perquè tingueu una mostra de qui és, no me’n puc estar de copiar les seves paraules d’agraïment quan va rebre el Premi Ciutat de Barcelona de Comunicació. Si busqueu una mica trobareu el discurs d'agraïment del premi d'avui.

"Us diré set coses

1. Un minut és poc, en gastaré dos.

2. Gràcies, jurat, per valorar l’humor que educa, per valorar el periodisme que homenatja els educadors. I gràcies per valorar el meu discurs de comiat de l’ARA, del qual n’estic molt orgullós. Però ja és ben curiós que em premieu per deixar l’ARA, i no per haver-lo fundat. Si ho arribo a saber plego abans.

3. És el segon premi important que em donen, primer va ser el Marta Mata, des que tinc càncer. A vegades penso: collons, Carles, sí que deus estar fotut. Però vaja, si em premieu per això tinc molt males notícies: no tinc cap intenció de morir-me, i un cop sobrevisqui no penso tornar el premi.

4. No el penso tornar, perquè de fet no el vull, el premi. El premi el dedico i comparteixo amb tots els mestres, professors, educadors socials, monitors, amb tothom que educa cada dia a primera línia amb passió, vocació, il·lusió i bon humor. Em reconeixeu per posar en valor l’educació en positiu, doncs jo reconec que tot tot i tot el mèrit és d’aquests educadors positius.

5. La dotació econòmica tampoc no la vull, els 7.000 euros els cedeixo tots íntegres al Vall d’Hebron Institut d’Oncologia. Tinc la sort que em curen en un hospital públic pioner en recerca i vull que ho continuït sent.

6. I el premi físic el trossejaré o clonaré per donar-ne un bocí a cada membre de la redacció de l’ARA, agraït per la seva complicitat de cinc anys inoblidables.

i 7. Què em queda del premi per a mi? Què m’emporto jo sol? El compromís, la responsabilitat. Dir al currículum que tens el premi Ciutat de Barcelona és l’hòstia. Me’l doneu als 50 anys i ara i aquí em comprometo a treballar 50 anys més per l’educació, per un periodisme ben intencionat, ben educat, ambiciós, que aspiri a transformar la societat, proper als que pateixen i als que els atenen i crític amb tots els poders. I em comprometo a ajudar tant com pugui a fer que Barcelona sigui la capital mundial de les persones, barri a barri, que sigui una ciutat tan intel·ligent que sigui justa socialment, que elimini la pobresa, que posi la gent al centre, que sigui la ciutat del món que tingui millor cura dels nens i dels avis, que sigui el paradís de les persones que tenen cura de les persones, un paradís on l’educació sigui garantia de meritocràcia. Visca la Barcelona educada i educadora!"

Com diria el Victor Küppers: “ole, ole y ole!” LLegiu-lo bé no hi manca ni hi sobra res ni en la forma ni en el fons. Carles Capdevila és un gran comunicador.

11 de novembre Sant Martí de Tours 1821 neix Dostoievski 1926 neix Noah Gordon

Avui tres protagonistes: un sant i dos escriptors.

Avui l’església catòlica celebra la festa de Sant Martí de Tours. Sant Martí va néixer a Hongria l’any 316, en temps de l’Imperi Romà. Va rebre la seva educació en Pavía (Itàlia),  va ingressar amb 15 anys a la guàrdia imperial romana, en la qual va servir fins a l'any 356 a França. La llegenda més famosa entorn de la seva vida succeiria en l'hivern de 337, quan estant Martí a Amiens troba prop de la porta de la ciutat un captaire tremolant de fred, a qui dóna la meitat de la seva capa, doncs l'altra meitat pertany al exèrcit romà en què serveix. A la nit següent, Crist se li apareix vestit amb la mitja capa per agrair-li el seu gest. Aquesta és l'escena que s'ha preferit per a la seva representació. A partir d’aquí deixa l’exèrcit romà, es bateja cristià i arriba a ser bisbe de Tours i un cop elevat a sant és patró de nombrosos llocs com Orense, Hongria, Buenos Aires (Argentina), Utrecht (Paisos Baixos). La seva festivitat se celebra el 11 de novembre i com que coincideix amb la matança del porc en moltes regions d'Espanya, d'aquí ve l'expressió «A cada cerdo le llega su San Martín». Aquí a Catalunya parlem de “l’estiuet de Sant Martí” que són uns dies de bonança enmig del temps de tardor.

En aquest dia van nèixer dos escriptors: al 1821 neix Fyodor Dostoievski, escriptor rus, autor d’obres como “Crim i càstig“, “Els germans Karamazov”,  “L’idiota” o “El jugador”. Retrata d’una manera excepcional la condició humana. També va néixer tal dia com avui del 1926, Noah Gordon, novel·lista nordamericà autor de best-sellers (obres molt conegudes i venudes) com la trilogia “El Metge”, “Chaman” i “La doctora Cole“, o “El Rabí”, “El diamant de Jerusalem”. Amb les seves paraules pinta paisatges i relata accions amb un llenguatge que ha atrapat a milions de lectors. 

10 de novembre 1959 comença "Sesam Street"

Avui el nostre protagonista és un programa de televisió.

Tal dia com avui de 1959 va començar l’emissió d’un programa infantil que encara continua en antena. "Sesame Street", en la versió original en anglès, es va traduir al castellà com "Barrio Sésamo".  És una sèrie de televisió educativa nord-americana dirigida als nens d'edat preescolar, pionera en l'estàndard educatiu de la televisió contemporània que combina l'educació i l'entreteniment. Barri Sèsam és molt coneguda pels seus personatges, The Muppets o Los Teleñecos a l'Estat espanyol, titelles creats per Jim Henson. La primera emissió als Estats Units va ser el 10 de novembre del 1969 per la cadena pública NET (actual PBS), i des d'aleshores s'ha continuat emetent a aquesta cadena, si bé des del 16 de gener de 2016 els programes s'estrenen al canal de pagament HBO, emetent-se posteriorment a la televisió pública. Va arribar a un total 4.135 episodis en la temporada 37 que el van convertir en el programa per a infants més durador de tota la història de la televisió. Amb l’Epi, el Blas, el Coco i molts d’altres moltes generacions d’infants han aprés la diferència entre obrir i tancar, molts i pocs, gran i petit... De fet, ha quedat en el imaginari popular i quan els grans volem fer veure a algú una cosa obvia alguns fan servir la cantarella del programa “grandeeee... pequeño....”. És un programa de renom on tots els personatges volen sortir perquè té una gran audiència i és una manera fantàstica d’arribar als més menuts. Com a programa educatiu ja fa anys que treballen els hàbits saludables entre els més menuts i el monstre de les galetes ara menja fruita. Hi ha un personatge inspirat en el cardiòleg de Cardona, el Dr. Valentí Fuster Carulla que els anima a tenir una vida saludable per a ells i pels grans. Fan molt bona feina! 

9 de novembre 1967 publicació de la revista "Rolling Stone"

Avui la protagonista és la música escrita: la revista “Rolling Stone”.

Recordem que tal dia com avui de 1967 va néixer la revista “Rolling Stone” per a “caminar pel costat salvatge de la vida”. Va ser fundada a San Francisco, Califòrnia, pel crític musical Ralph Gleason i Jann Wenner, que en l'actualitat segueix sent el seu director. La revista va voler implicar-se en la realitat i participar d'ella. Va decidir proposar un nou tipus de periodisme. Rolling Stone es va proposar reflectir el sorgiment d'una rebel·lió generacional en Estats Units, i fer-ho d'una manera totalment innovador, que corregués paral·lel a la revolució cultural que sacsejava a la societat americana. L'escriptor Lawrence Right va descriure així les pautes necessàries per a l'escriptor que pretengués publicar-hi: “No només ha de dir l'última paraula sobre un tema, sinó que l'enfocament ha de ser descarat i l'estil vigorós”. La revista estava orientada cap a la informació musical, principalment el rock, i amb el temps es convertiria en una de les més prestigioses del món, fins a aconseguir que un grup de rock li dediqués una cançó. Per a ella han escrit personatges tan coneguts com Iggy Pop, Bono, Tom Wolfe i Ken Kesey. En el seu primer número, va ser John Lennon qui va ocupar la portada. De fet, va ser també John Lennon amb la seva dona Yoko Ono qui va protagonitzar la portada considerada la millor de les últimes quatre dècades per la Societat Americana d'Editors de Revistes. La imatge va ser presa per la fotògrafa Anne Leibowitz poc abans que l'ex beatle fos assassinat per un fan, al desembre de 1980, i va aparèixer en el nombre del 22 de gener de l'any següent. S'hi veu un Lennon completament nu que abraça Yoko Ono al llit de la parella. A partir de l'any 2000, Rolling Stone va començar a publicar els llistats dels més grans de tots els temps. Un dels més famosos va ser el llistat, el 2003, dels 500 millors àlbums de la història. Entre els 10 primers llocs es troben quatre àlbums dels Beatles, sent Sargent Pepper 's Lonely Hearts Club Band el primer d'ells. The Beach Boys, Bob Dylan, Marvin Gaye, The Rolling Stones i The Clash estaven també al capdamunt de la llista.

8 de novembre 1793 s'obre el Museu del Louvre 1889 Montana, estat 41 1960 Kennedy president d'USA

Avui continuem amb els Museus i parlarem dels Estats Units.

El Museu del Louvre (en francès: Musée du Louvre) és el museu nacional de França consagrat a l'art anterior a l'impressionisme, tant belles arts com arqueologia i arts decoratives. És un dels més importants del món. Està situat a París, en l'antic palau reial del Louvre, i actualment promou dues subseus, a Lens (França) i a Abu Dhabi (Emirats Àrabs Units).

Les seves extenses col·leccions són el resultat d'un doble esforç històric. Al col·leccionisme desenvolupat per la monarquia francesa al llarg de diversos segles, es va sumar l'esforç dels homes de la Il·lustració, la tasca desamortitzadora de la Revolució francesa i les campanyes arqueològiques i compres impulsades durant tot el segle XIX. L'obertura del Louvre, el 8 de novembre de 1793 va significar, dins de la història dels museus, el traspàs de les col·leccions privades de les classes dirigents (monarquia, aristocràcia i Església) a galeries de propietat pública perquè el conjunt de la societat en pogués gaudir. Per això el Louvre va constituir el precedent de tots els grans museus nacionals europeus i nord-americans, i de fet va ser el model per a molts d'ells. És el museu d'art més visitat del món, molt famós per les seves obres mestres, especialment “La Gioconda” de Leonardo da Vinci.

La data d’avui també recull dos moments importants en la història dels Estats Units.

- La seva història s’ha anat fent poc a poc i els estats es van anar sumant mica en mica. Tal dia com avui de 1889, l’estat de Montana va ser admès com l’estat número 41.

- Actualment estem en plena cursa presidencial cap a la Casa Blanca. Dons, tal dia com avui de l’any 1960, John F. Kennedy va ser escollit president dels Estats Units. I avui, dimarts 8 de novembre de 2016, hi ha novament eleccions, qui serà el nou president o presidenta? Hillary Clinton o Donald Trump?

7 de novembre 1867 neix Marie Curie 1929 s'inaugura del MoMA de Nova York

Els nostres protagonistes són una científica i un museu.

El  7 de novembre de  1867 a Varsòvia va neixer Maria Salomea Skłodowska. Al casar-se amb Pierre Curie es va convertir en Marie Curie. Va ser una científica polonesa, nacionalitzada francesa. Pionera en el camp de la radioactivitat, va ser, entre altres mèrits, la primera persona a rebre dos premis Nobel en diferents especialitats -Física i Química- i la primera dona a ocupar el lloc de professora a la Universitat de París. En 1995 va ser sepultada amb honors en el Panteó de París pels seus propis mèrits. I fa molt poc que està (en figura de cera) al vestíbul del Cosmocaixa de Barcelona juntament amb Darwin i Einstein.

El Museum of Modern Art, més conegut pel seu acrònim MoMA, és un museu d'art situat al centre de Manhattan (Nova York), a la 11 West amb el carrer 53 i entre la Cinquena i la Sisena Avinguda. Hi podem trobar “La nit estelada” de Van Gogh, “Broadway Boogie-Woogie” de Piet Mondrian, “Les senyoretes d'Avinyó” (1907) de Pablo Picasso, “La persistència de la memòria” de Salvador Dalí i obres d'artistes nord-americans com Jackson Pollock, Andy Warhol i Edward Hopper. Va ser fundat per les filantròpiques nord-americanes Lillie P. Bliss, Mary Quinn Sullivan i Abby Aldrich Rockefeller, esposa de John D. Rockefeller Jr., per «ajudar la gent a entendre, utilitzar i gaudir de les arts visuals del nostre temps». Va obrir les seves portes al públic tal dia com avui, el 7 de novembre del 1929.

4 de novembre Sant Carles 1963 Beatles i la Reina d'Anglaterra Movembre

Els protagonistes d’avui són els Beatles i els bigotis.

Tal dia com avui de 1963, The Beatles: John Lennon, Paul McCartney, George Harrison i Ringo Starr, van oferir una actuació al Teatre Príncep de Gal·les de Londres (Regne Unit), i entre el seu públic havia personalitats molt importants. Els quatre més famosos de Liverpool van cantar davant la Reina Isabel, i davant la Reina Mare, en un concert en el qual Lennon va dir una frase que va passar a la història. En un moment de l'actuació, el Beatle va comentar al públic: "Els que estigueu en els seients més barats aplaudir ben fort i els que estigueu en el més cars simplement feu sonar les vostres joies!". Aquest detall va ser molt comentat i recordat fins avui.

Heu vist que hi ha homes que es deixen bigoti només en el mes de novembre? Per què? És que ha començat el mes de “Movember”.

Movember Foundation és una organització benèfica internacional compromesa amb impulsar una vida més feliç, saludable i duradora per als homes. Des de 2003, milions de persones s'han unit a la causa per la salut masculina, la qual ha recaptat 542 milions d'euros i ha finançat més de 1.000 programes d'investigació centrats en el càncer de pròstata, el càncer de testicles, la salut mental i la inactivitat física.

Cada mes de novembre, des de l’any 2003, proposen als homes que es deixin bigoti. És senzill i molt visual. Deixar-se créixer el bigoti i recaptar donacions per la investigació. Al llarg de 30 dies poden penjar fotos de la seva evolució capil·lar (ara encara incipient) i tothom qui vulgui pot entrar al seu perfil, deixar-hi comentaris i, si vol, aportar diners destinats a la investigació contra el càncer de pròstata. Els participants s’anomenen Mo Bros i protagonitzen, a més, diverses accions en favor de la prevenció d’aquesta malaltia. Pots veure un detall de tot el que es fa a la seva web, i si vols saber quines iniciatives han posat en pràctica, visita la pàgina https://es.movember.com/about/foundation

Felicitem a tots els nois que es diuen Carles i a les noies que es diuen Carles, avui és el seu sant!

3 de novembre Santa Sílvia 2000 mor Domingo Llucià

Avui és un dia especial. Avui, tres de novembre, ja fa setze anys que va morir el meu pare. És una data que queda marcada per sempre. I desprès de Tots Sants i de Difunts... Al llarg d’aquests setze anys he fet un llarg camí sense poder consultar, comentar, agrair, abraçar. Però ha arribat un moment en el que pots recordar sense aquell dolor tant punyent, i recordes els bons moments viscuts a casa i a l’escola.

El Sr. Domingo Llucià va néixer el 6 de febrer de 1932 a Vilassar de Dalt. Mestre de vocació va dedicar tota la seva vida a l’educació en tots els àmbits. Va deixar petjada en moltes generacions del Poble Sec on va començar amb la primera escola, l’Escola del Carme, en la dècada dels 50. Quants records del carrer Tapioles: la sortida en la que donava la ma a cadascun dels seus alumnes; les excursions que movien totes les famílies amb aquells autocars quan gairebé ningú tenia cotxe, les Primeres Comunions; els Festivals; la celebració del Sant del Sr. Director sempre acompanyat de la mare, la Srta. Mª Rosa. Als seixanta va fundar amb el seu bon amic Vicenç Rovira la Institución Escolar Menéndez Pidal a la Vall d’Hebró. Ell volia posar-li escola Lledoner però va perdre, i per sempre l’escola va portar el nom del filòleg espanyol estudiós de la literatura medieval que encara era viu i va agrair aquest honor que li feia una escola catalana. Estava a les classes però també va fer política educativa a Barcelona i a Madrid participant de manera activa a través de la Federació de Centres Docents amb les subvencions, les àvies dels concerts educatius dels centres privats. Per ell l’educació era un dret. Van ser anys molt intensos. Nosaltres seguim recordant el pare, l’avi, el mestre, el director... de vegades, encara ara, em sembla sentir els seus passos. Ara, ja han descatalogat la seva colònia i no sentim olor de tabac als despatxos... tot això formava part d’ell com les sarsueles, el futbol o afaitar-se amb aquell sabó blanc que feia tan bona olor cada matí... però era molt més... era tot el que ha deixat escampat pel món. 

El dia del seu enterrament hi havia moltíssima gent. I molts dies després, encara ara, quan trobem gent del Carme o de Menéndez seguim recordant-lo. Hi ha vides plenes que deixen detalls de vida. Avui, des del segle XXI diria que va ser un home del seu temps i que va viure molt intensament. Per això el trobem molt a faltar i seguim fent camí.

Avui també és Santa Sílvia i aprofitem per felicitar a totes les Sílvies !!! 

2 de novembre Dia de Difunts i ahir... Tots Sants!

Quin món més barrejat: Tots Sants, difunts, castanyada, halloween... Però anem a pams...

Tots Sants!  és el nostre dia! dels que ja ho són i dels que volen ser sants.... Felicitats!

Per alguns aquesta paraula de santedat els pot sonar antiga però és d’una rabiosa actualitat. Diuen que estant en una església, a un nen li van preguntar què volia dir "ser sant", i ell aixecant la mirada i veient unes fantàstiques vidrieres amb unes imatges i va contestar “Sant és qui deixa passar la llum”. Fa molts anys que conec aquesta història i sempre he pensat que “se non è vero, è ben trovato” que diuen els italians. La definició de sant com aquell qui deixa passar la llum de Déu, em sembla molt poètica i alhora possible. Quan aconseguim sintonitzar i que es vegi el Senyor i no el “senyorito” sentim una gran pau. No és tot de color de rosa, aquesta pau no ens eximeix de les nostres obligacions, ni ens elimina les dificultats, però fa el camí molt més transitable i si a més el fem en companyia... Jo m’afanyo, de vegades a netejar el meu vitrall i em recordo que és molt interessant i necessari fer el que cal fer, com cal fer-ho, i en el seu moment. La teoria la tinc clara i la pràctica... la vaig vivint cada dia amb encerts i errors però aixecant-me desprès de cada caiguda. 

Em sento contenta. Tots Sants és el meu dia i el de tots els que fan camí aquí o allà per fer les coses ben fetes, que en diem popularment  “fer les coses com Déu mana”. Alguns encara no han tingut experiència de Déu però sense saber-ho ells van fent camí. A tots, creients o no, avui... que tingueu un bon dia! 

Avui sí que és el Dia de Difunts. Els recordem avui per tradició i cada dia per necessitat del nostre cor i per gratitud. Algunes vegades encara sentim dolor quan recordem altres, potser pel pas del temps, podem recordar sense dolor. Fer-los presents ens desperta sentiments contradictoris: d’una banda és com si hi fossin, d’una altra sentim el buit de les seves abraçades, paraules i petons però no de la seva presencia que continua amb nosaltres... i ens dona pau.  I quan estem amb el cor més embolicat veiem el curiós tràfec d’aquests dies de comprar flors, anar als cementiris...

A Barcelona tenim un bon nombre de cementiris: el de Poble Nou, el de Sant Genís dels Agudells, el de les Corts, el de Sant Andreu però el més gran de tots és el de Montjuic. Fora de Barcelona, però ja tan enganxat que és com si fos de la ciutat, tenim del de Collserola. Aquests dies a tots ells hi trobem activitats especials.