Avui, dia de Sant
Martí, Festa Major del Clot a Barcelona, és el torn d’una carretera i d’un armistici.
La imatge del dia és pel mapa de la famosa ruta 66. Aprofitem per felicitar a
tots els nois que porten aquest bell i generós nom.
La Ruta 66,
oficialment U.S. 66 però també coneguda com a U.S. Route 66, Route 66, The Main
Street of America (El carrer principal d'Amèrica), The Mother Road (La
carretera mare) i la Will Rogers Highway, és una carretera històrica que va
formar part de la Xarxa de Carreteres Federals dels Estats Units.
Hi ha una
carretera mítica als Estats Units, la Ruta 66 que va des de Chicago fins a
Santa Mònica. És una de les rutes federals originals. L'U.S. 66 es va establir
l'11 de novembre de 1926, tot i que no es va senyalitzar fins a l'any següent.
Originalment discorria des de Chicago (Illinois), a través Missouri, Kansas,
Oklahoma, Texas, Nou Mèxic, Arizona i Califòrnia, fins a finalitzar a Los
Angeles amb un recorregut total de 2.448 milles (3.939 km).
Va ser el
principal itinerari dels emigrants que anaven a l'oest, especialment durant les
tempestes de pols dels anys 30, i va sostenir l'economia de les zones que la
carretera travessava. La gent que va prosperar durant la creixent popularitat
de la carretera va ser la mateixa que anys més tard va lluitar per mantenir-la
viva quan es va començar a construir-se la nova Xarxa d'Autopistes
Interestatals dels Estats Units.
La carretera va
ser descatalogada (és a dir, oficialment retirada de la Xarxa de Carreteres
dels Estats Units) el 27 de juny de 1985, després de decidir-se que la
carretera ja no era rellevant i haver estat reemplaçada per la Xarxa
d'Autopistes Interestatals dels Estats Units. Parts de la carretera que
discorre a través d'Illinois, Nou Mèxic i Arizona han estat senyalitzades amb
rètols de "Historic Route 66" (Històrica Ruta 66) i ha tornat a aparèixer
en els mapes de carreteres d'aquesta forma.
La Primera Guerra
Mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i
al Pròxim Orient entre 1914 i 1918. La política exterior cada vegada més
agressiva d'Àustria-Hongria, Rússia i especialment Alemanya va originar el
conflicte. El detonant de l'esclat de la guerra fou l'assassinat, el 28 de juny
de 1914 a Sarajevo (Bòsnia), de l'hereu al tron dels Habsburg, Francesc Ferran
d'Àustria. Després de la declaració de guerra d'Àustria a Sèrbia el 28 de
juliol, la majoria d'estats europeus es van veure implicats en el conflicte.
Rússia es va mobilitzar en suport de Sèrbia els dies 29 i 30 de juny. Alemanya
va declarar la guerra a Rússia el 1r d'agost i a França el 3 d'agost. Dels 32
països bel·ligerants, els principals estats involucrats van ser, d'una banda,
els anomenats «aliats»: França, l'Imperi britànic, Sèrbia, l'Imperi Rus, els
Estats Units i el Regne d'Itàlia, i de l'altra les «potències centrals»:
l'Imperi alemany, l'Imperi Austrohongarès, l'Imperi turc i Bulgària. L'Estat
Espanyol va romandre neutral durant tota la guerra.
Finalitzà amb la
signatura de l'armistici de Compiègne l'11 de novembre de 1918, que establia la
derrota de les potències centrals, provocada més per un desgast que
impossibilitava la continuació de l'esforç militar que no pas per cap derrota
militar. En aquest sentit, i amb la decisió dels dos bàndols de no arribar a un
status quo després dels primers mesos de guerra, amb l'estil de guerra de
desgast i guerra total, la I Guerra mundial representa un canvi radical
respecte als conflictes del segle XIX. Durant tota la guerra ambdós bàndols van
haver d'anar adaptant-se a noves situacions estratègiques, per a les quals no
estaven preparats. Hi respongueren amb una escalada militar sense precedents en
la història europea que causà un total de nou milions de morts.
