9 de febrer 1908 Inauguració del Palau de la Música Catalana 2009 Ringo Starr rep el seu estel al Passeig de la Fama

Avui la protagonista és la Música en forma d’edifici i de reconeixement.

Tal dia com avui de 1908 es va inaugurar el Palau de la Música Catalana, obra de l'arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner. El Palau de la Música Catalana és un auditori de música situat al barri de Sant Pere (Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera) de Barcelona. Va ser projectat per l'arquitecte barceloní Lluís Domènech i Montaner, un dels màxims representants del modernisme català. La construcció es va portar a terme entre els anys 1905 i 1908, amb solucions a l'estructura molt avançades, amb l'ús dels nous perfils laminats, una estructura central metàl·lica estabilitzada pel sistema de contraforts i voltes perimetrals d'inspiració gòtica i amb l'aplicació de grans murs de vidre i la integració de totes les arts aplicades: escultura, mosaic, vitrall i forja. Domènech i Montaner va comptar amb els artistes habituals a la seva obra: el mosaïcista Lluís Bru, els ceramistes Josep Orriols i Modest Sunyol, els vitralls de la casa Rigalt i Granell i el paviment hidràulic de la casa Escofet. I entre els escultors, Miquel Blay, Eusebi Arnau, Dídac Masana i Pau Gargallo.

L'edifici va ser encarregat per l'Orfeó Català, fundat el 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives, perquè fos la seva seu. Va ser sufragat per industrials i financers catalans, il·lustrats i amants de la música, estament que seixanta anys abans ja havia finançat el teatre d'òpera i ballet Gran Teatre del Liceu. L'auditori va ser destinat a concerts de música coral, orquestral i instrumental, així com a interpretacions corals i de cantants. Actualment continua complint totes aquestes funcions, tant a l'àmbit de la música clàssica com el de la música moderna.

L'any 1997 la UNESCO va incloure l'edifici a la seva relació del Patrimoni Comú de la Humanitat.

Suggeriments: Podeu participar en una visita guiada al Palau de la Música on us explicaran la seva història i podreu gaudir dels detalls de la seva arquitectura però també hi podeu gaudir de concerts d’estils ben diferents. Si consulteu la seva web de ben segur que trobareu algun concert que us faci el pes. N’hi ha una gran varietat en un marc incomparable...

Tal dia com avui del 2009, Ringo Starr rep la seva estrella en el Passeig de la Fama. L'estrella número 2401 de les famoses voreres de Hollywood va ser pel bateria dels Beatles. La cerimònia va marcar el 50 aniversari de l'atracció. Els Beatles ja comptaven amb una estrella com a grup des de 1998, però per separat només s'havia fet amb la seva John Lennon. George Harrison la rebria poc després, en una cerimònia en la qual va ser present la seva vídua Olivia. Curiosament, a Paul McCartney també li atorgarien la seva també un 9 de febrer uns anys després.

16 de novembre Santa Margarida Dia Internacional per la Tolerància Dia de la Llengua Islandesa 1945 Fundació de l'UNESCO

 

Avui és un dia de grans paraules: Tolerància, UNESCO... i d’un gran país llunyà ple de volcans: Islàndia.

Comencem per felicitar a les noies que es diuen Margarida, Margarita o Daisy!

El 12 de desembre de 1996, en la 82 sessió plenària, l'Assemblea General de les Nacions Unides a la Resolució 51/951 "convida als Estats Membres a que el 16 de novembre de cada any observin el Dia Internacional per la Tolerància amb activitats adequades dirigides tant als centres d'ensenyament com al públic en general". Cada vegada que veiem un Dia Internacional, Mundial... és que hi ha un tema que encara requereix sensibilització. I la Tolerància, sens dubte, necessita que tothom la practiqui.

A Islàndia avui es celebra el Dia de la Llengua Islandesa. L'islandès és la llengua oficial que es parla a Islàndia. És una llengua de gran complexitat morfològica que pertany a la família de les llengües germàniques, grup germànic septentrional, subgrup escandinaves occidentals i és l'única llengua escandinava que no presenta variació dialectal. La parlen al voltant de 320.000 persones.

Ara, a RAC 1, a les 7 de la tarda i fins tres quarts de vuit, hi ha un programa que presenta l’Albert Om que es diu Islàndia. No només en du el nom sinó que donen informacions sobre aquest llunyà i desconegut país. Cada dia ens en donen la temperatura...

L'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura es diu en anglès United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, i la seva abreviatura internacional és UNESCO. És un organisme especialitzat de les Nacions Unides. Es va fundar a Londres el 16 de novembre de 1945 amb l'objectiu de contribuir a la pau i la seguretat al món mitjançant l'educació, la ciència, la cultura i les comunicacions. La constitució signada aquell dia va entrar en vigor el 4 de novembre de 1946, i va ser ratificada per vint països. El 1958 es va inaugurar la seva seu principal, al districte VII de París. Al 2014, comptava amb 195 estats membres i vuit membres associats. Es dedica a orientar als pobles en una gestió més eficaç del seu propi desenvolupament, a través dels recursos naturals i els valors culturals, i amb la finalitat de modernitzar i fer progressar a les nacions del món, sense que per això es perdin la identitat i la diversitat cultural. La UNESCO té vocació pacifista, i s'orienta molt particularment a donar suport a la alfabetització. En l'educació, aquest organisme assigna prioritat a l'assoliment de l'educació elemental adaptada a les necessitats actuals. Col·labora amb la formació de docents, planificadors familiars i habitatge, administradors educacionals i encoratja la construcció d'escoles i la dotació d'equip necessari per al seu funcionament.

9 de febrer 1908 inauguració del Palau de la Música 2009 Ringo Starr rep el seu estel al Passeig de la Fama

 

Avui la protagonista és la música en forma d’edifici i de reconeixement.

Tal dia com avui de 1908 es va inaugurar el Palau de la Música Catalana, obra de l'arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner. El Palau de la Música Catalana és un auditori de música situat al barri de Sant Pere (Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera) de Barcelona. Va ser projectat per l'arquitecte barceloní Lluís Domènech i Montaner, un dels màxims representants del modernisme català. La construcció es va portar a terme entre els anys 1905 i 1908, amb solucions a l'estructura molt avançades, amb l'ús dels nous perfils laminats, una estructura central metàl·lica estabilitzada pel sistema de contraforts i voltes perimetrals d'inspiració gòtica i amb l'aplicació de grans murs de vidre i la integració de totes les arts aplicades: escultura, mosaic, vitrall i forja. Domènech i Montaner va comptar amb els artistes habituals a la seva obra: el mosaïcista Lluís Bru, els ceramistes Josep Orriols i Modest Sunyol, els vitralls de la casa Rigalt i Granell i el paviment hidràulic de la casa Escofet. I entre els escultors, Miquel Blay, Eusebi Arnau, Dídac Masana i Pau Gargallo.

L'edifici va ser encarregat per l'Orfeó Català, fundat el 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives, perquè fos la seva seu. Va ser sufragat per industrials i financers catalans, il·lustrats i amants de la música, estament que seixanta anys abans ja havia finançat el teatre d'òpera i ballet Gran Teatre del Liceu. L'auditori va ser destinat a concerts de música coral, orquestral i instrumental, així com a interpretacions corals i de cantants. Actualment continua complint totes aquestes funcions, tant a l'àmbit de la música clàssica com el de la música moderna.

L'any 1997 la UNESCO va incloure l'edifici a la seva relació del Patrimoni Comú de la Humanitat.

Suggeriments: Podeu participar en una visita guiada al Palau de la Música on us explicaran la seva història i podreu gaudir dels detalls de la seva arquitectura però també hi podeu gaudir de concerts d’estils ben diferents. A continuació us en proposo uns quants però si consulteu la seva web de ben segur que trobareu algun concert que us faci el pes. El dijous 10  de febrer a les vuit del vespre teniu un concert amb cançons dels Beatles, Queen, Abba i altres grans del pop. El dissabte 12 de febrer a les 6 de la tarda hi podrem sentir La Traviata. El dimecres 23 a les 9 del vespre dins del Festival Mediterrani 2021 podreu veure la Rigoberta Baldini. El dissabte 19 de març a les 9 del vespre tindreu un Gran Concert de Gospel. Com veieu hi ha una gran varietat en un marc incomparable...

Tal dia com avui del 2009, Ringo Starr rep la seva estrella en el Passeig de la Fama. L'estrella número 2401 de les famoses voreres de Hollywood va ser pel bateria dels Beatles. La cerimònia va marcar el 50 aniversari de l'atracció. Els Beatles ja comptaven amb una estrella com a grup des de 1998, però per separat només s'havia fet amb la seva John Lennon. George Harrison la rebria poc després, en una cerimònia en la qual va ser present la seva vídua Olivia. Curiosament, A Paul McCartney també li atorgarien la seva també un 9 de febrer uns anys després.

4 de desembre Santa Bàrbara 1997 Palau de la Música i Hospital de Sant Pau Patrimoni de la Humanitat

 

Avui celebrem el dia de Santa Bárbara, aquella de la que nomès ens enrecordem quan trona. També recordem que hi ha  dos edificis de Barcelona que van ser declarats per la UNESCO  Patrimoni de la Humanitat, tal dia com avui del 1997: el Palau de la Música Catalana i l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

Santa Bàrbara (Nicomèdia, s. III - 306) és una santa i màrtir venerada a tota la cristiandat. No hi ha però, cap prova històrica de la seva existència real ni consta als escrits martirològics més antics, ni tan sols al primer de sant Jeroni d'Estridó. Possiblement es tracti d'una santa llegendària, la veneració a la qual es difongué a partir del segle VII. A causa d'aquests dubtes, va ser eliminada del Calendari dels sants de l'Església Catòlica Romana el 1969, permetent-ne el culte en els llocs on és tradicional. És una santa molt popular, associada a alguns treballs com els miners i artillers, i invocada contra els llamps i la mort sobtada i violenta.

El Patrimoni de la Humanitat (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972. També és conegut amb altres noms com ara Patrimoni Mundial de la Humanitat, Patrimoni Comú de la Humanitat, Patrimoni Cultural de la Humanitat (en el cas dels béns culturals) o Patrimoni Natural de la Humanitat (pel que fa als béns naturals). A data de juliol del 2016, conformen la llista del Patrimoni de la Humanitat 1.052 béns, dels quals 814 són culturals, 203 naturals i 35 mixtos (culturals i naturals), pertanyents a un total de 165 estats. Des de la seva instauració el 1977, només dos béns han perdut la distinció de la UNESCO: la reserva de l'òrix blanc d'Oman (el 2007) i la Vall de l'Elba a Dresden (Alemanya) el 2009. Un cas a part és el Patrimoni Cultural Immaterial (en anglès Intangible Cultural Heritage, ICH), els primers elements del qual, anomenats aleshores Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat, foren proclamats l'any 2001, i des de llavors la llista s'ha anat ampliant regularment, de manera que actualment hi ha catalogats 423 elements arreu del món, entre els quals la Patum de Berga, el Misteri d'Elx, el Tribunal de les Aigües de València, els castells o el Cant de la Sibil·la. Podeu cercar la llista del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat als Països Catalans.

El Palau de la Música Catalana és un auditori de música situat al barri de Sant Pere (Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera) de Barcelona. Va ser projectat per l'arquitecte barceloní Lluís Domènech i Montaner, un dels màxims representants del modernisme català. La construcció es va portar a terme entre els anys 1905 i 1908, amb solucions a l'estructura molt avançades, amb l'ús dels nous perfils laminats, una estructura central metàl·lica estabilitzada pel sistema de contraforts i voltes perimetrals d'inspiració gòtica i amb l'aplicació de grans murs de vidre i la integració de totes les arts aplicades: escultura, mosaic, vitrall i forja. Domènech i Montaner va comptar amb els artistes habituals a la seva obra: el mosaïcista Lluís Bru, els ceramistes Josep Orriols i Modest Sunyol, els vitralls de la casa Rigalt i Granell i el paviment hidràulic de la casa Escofet. I entre els escultors, Miquel Blay, Eusebi Arnau, Dídac Masana i Pau Gargallo.

L'edifici va ser encarregat per l'Orfeó Català, fundat el 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives, perquè fos la seva seu. Va ser sufragat per industrials i financers catalans, il·lustrats i amants de la música, estament que seixanta anys abans ja havia finançat el teatre d'òpera i ballet Gran Teatre del Liceu. L'auditori va ser destinat a concerts de música coral, orquestral i instrumental, així com a interpretacions corals i de cantants. Actualment continua complint totes aquestes funcions, tant a l'àmbit de la música clàssica com el de la música moderna.

Hospital de la Santa Creu i Sant Pau és un conjunt modernista situat a la ciutat de Barcelona que fou projectat per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner. Va ser construït entre 1902 i 1930 en dues fases: la primera, duta a terme per ell mateix entre 1902 i 1913, que consta de tretze edificis modernistes; i la segona, realitzada pel seu fill Pere Domènech i Roura a partir de 1920, que inclou sis edificis més d'un modernisme moderat, així com altres construccions posteriors. Tot i que no s'ha desenvolupat tot el projecte original, la seva notorietat ha estat reconeguda amb diversos premis i amb el reconeixement com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Edificat com un centre hospitalari modern i innovador, cent anys després ha deixat de fer aquestes funcions, que van ser traslladades, a partir del 2009, a un nou hospital dins del mateix recinte, en sintonia amb les necessitats del segle XXI. Després de quatre anys d'obres de restauració, el recinte modernista es va inaugurar el 24 de febrer del 2014 per acollir, entre altres, centres de les Nacions Unides i de l'OMS. 

Construït amb els materials i la decoració propis d'un modernisme amb inspiració neogòtica, en destaca la profusió de ceràmica, amb funcions profilàctiques i decoratives, maó vist i escultures que incorporen una àmplia iconografia on es mostra la visió religiosa i historicista de l'autor. Per la gran quantitat d'edificis, la riquesa ornamental i el nivell de conservació, l'Hospital de Sant Pau és el conjunt més gran de l'arquitectura modernista catalana. A nivell assistencia cada any d'atenen 35.000 pacients ingressats i més de 145.000 urgències. Les consultes externes reben 350.000 visites anuals i l'Hospital de Dia atén a 75.000 usuaris. Disposa de 136 punts d'Hospital de Dia, 644 llits i 21 quiròfans.

27 de gener Dia en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust

Cada any, entorn del 27 de gener, la UNESCO rendeix tribut a la memòria de les víctimes de l'Holocaust i ratifica el seu compromís de lluitar contra l'antisemitisme, el racisme i tota una altra forma d'intolerància que pugui conduir a actes violents contra determinats grups humans. El 27 de gener es commemora l'alliberament en 1945 per les tropes soviètiques del camp de concentració i extermini nazi d'Auschwitz-Birkenau; l'Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar oficialment aquesta data Dia Internacional de Commemoració. 

Tal dia com avui de 1945 les tropes soviètiques alliberen l'horror del camp nazi de concentració d'Auschwitz (Polònia). L'espectacle que es troben és dantesc i supera qualsevol cosa, fins llavors, imaginable. Per a més d'un milió i mig d'éssers humans, el noranta per cent d'ells d'origen jueu, Auschwitz va ser l'última etapa d'un calvari indicible. Només sobreviuen 7.500 persones d'aquest milió i mig, 600 d'elles menors, que en el dia d'avui recuperen la seva llibertat després de sobreviure a l'horripilant malson dels camps de concentració nazis, on han estat assassinats sis milions de jueus com a part de la "Solució Final" planejada pel megalòman Adolf Hitler.

16 de novembre Santa Margarida Dia Internacional per la Tolerància Dia de la Llengua Islandesa

Avui és un dia de grans paraules: Tolerància, UNESCO... i d’un gran país llunyà ple de volcans: Islàndia.

Comencem per felicitar a les nois que es diuen Margarida, Margarita o Daisy!

El 12 de desembre de 1996, en la 82 sessió plenària, l'Assemblea General de les Nacions Unides a la Resolució 51/951 "convida als Estats Membres a que el 16 de novembre de cada any observin el Dia Internacional per la Tolerància amb activitats adequades dirigides tant als centres d'ensenyament com al públic en general". Cada vegada que veiem un Dia Internacional, Mundial... és que hi ha un tema que encara requereix sensibilització. I la Tolerància, sens dubte, necessita que tothom la practiqui.

A Islàndia avui es celebra el Dia de la Llengua Islandesa. L'islandès és la llengua oficial que es parla a Islàndia. És una llengua de gran complexitat morfològica que pertany a la família de les llengües germàniques, grup germànic septentrional, subgrup escandinaves occidentals i és l'única llengua escandinava que no presenta variació dialectal. La parlen al voltant de 320.000 persones. 

Ara, a RAC 1, a les 7 de la tarda, hi ha un programa que presenta l’Albert Om que es diu Islàndia. No només en du el nom sinó que donen informacions sobre aquest llunyà i desconegut país. Cada dia ens donen la temperatura... 

L'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura es diu en anglès United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, i la seva abreviatura internacional és UNESCO. És un organisme especialitzat de les Nacions Unides. Es va fundar a Londres el 16 de novembre de 1945 amb l'objectiu de contribuir a la pau i la seguretat al món mitjançant l'educació, la ciència, la cultura i les comunicacions. La constitució signada aquell dia va entrar en vigor el 4 de novembre de 1946, i va ser ratificada per vint països. El 1958 es va inaugurar la seva seu principal, al districte VII de París. La seva directora general és Audrey Azoulay (França), des del 10 de novembre, que substitueix a l'antiga directora Irina Bokova (Bulgària). Al 2014, comptava amb 195 estats membres i vuit membres associats. Es dedica a orientar als pobles en una gestió més eficaç del seu propi desenvolupament, a través dels recursos naturals i els valors culturals, i amb la finalitat de modernitzar i fer progressar a les nacions del món, sense que per això es perdin la identitat i la diversitat cultural. La UNESCO té vocació pacifista, i s'orienta molt particularment a donar suport a la alfabetització. En l'educació, aquest organisme assigna prioritat a l'assoliment de l'educació elemental adaptada a les necessitats actuals. Col·labora amb la formació de docents, planificadors familiars i habitatge, administradors educacionals i encoratja la construcció d'escoles i la dotació d'equip necessari per al seu funcionament.

16 de novembre Santa Margarida 1945 fundació de la UNESCO

Avui felicitem a les noies que es diuen Margarida (Margalida a les Balears, Margarita en castellà i Daysi en anglès) perquè es celebra el dia de Santa Margarida Reina d’Escòcia. Tot i que va néixer a Hongria. se la coneix pel seu regnat com reina consort d’Escòcia. Quan la representen en pintures o vidrieres ho solen fer amb una corona de reina i un llibre a les mans.

Tal dia com avui de 1945 es va fundar a Londres la UNESCO, organisme especialitzat de les Nacions Unides per a l’educació, la ciència, la cultura i les comunicacions. És l’acrònim de l’anglès United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization.

Es va fundar el 16 de novembre de 1945 amb l’objetiu de contribuir a la pau i a la seguretat en el món mitjançant l’educació, la ciència, la cultura i les comunicacions. La constitució signada aquell dia va entrar en vigor el 4 de novembre de 1946, ratificada per vint països. El 1958 es va inaugurar la seva seu principal, al districte VII de París. La seva directora general és Irina Bokova. Al 2014, comptava amb 195 estats membres i vuit membres associats.

Es dedica a orientar als pobles en una gestió més eficaç del seu propi desenvolupament, a través dels recursos naturals i els valors culturals, i amb la finalitat de modernitzar i fer progressar a les nacions del món, sense que per això es perdin la identitat i la diversitat cultural. La UNESCO té vocació pacifista, i entre diverses coses s'orienta molt particularment a donar suport l'alfabetització. En l'educació, aquest organisme assigna prioritat a l'assoliment de l'educació elemental adaptada a les necessitats actuals. Col·labora amb la formació de docents, planificadors familiars i habitatge, administradors educacionals i encoratja la construcció d'escoles i la dotació d'equip necessari per al seu funcionament.

Les activitats culturals busquen la salvaguarda del patrimoni cultural mitjançant l'estímul de la creació i la creativitat i la preservació de les entitats culturals i tradicions orals, així com la promoció dels llibres i de la lectura. En matèria d'informació, la UNESCO promociona la lliure circulació d'idees per mitjans audiovisuals, fomenta la llibertat de premsa i la independència, el pluralisme i la diversitat dels mitjans d'informació.

Avui i sempre siguem tolerants!

16 de novembre Sta. Margarita Dia Internacional per la Tolerància Dia de la Llengua Islandesa 1945 fundació de l'UNESCO

Avui és un dia de grans paraules: Tolerància, UNESCO... i d’un gran país llunyà ple de volcans: Islàndia.

Comencem per felicitar a les nois que es diuen Margarida, Margarita o Daisy!

El 12 de desembre de 1996, en la 82 sessió plenària, l'Assemblea General de les Nacions Unides a la Resolució 51/951 "convida als Estats Membres a que el 16 de novembre de cada any observin el Dia Internacional per la Tolerància amb activitats adequades dirigides tant als centres d'ensenyament com al públic en general ". Cada vegada que veiem un Dia Internacional, Mundial... és que hi ha un tema que encara requereix sensibilització. I la Tolerància, sens dubte, necessita que tothom la practiqui.

A Islàndia avui es celebra el Dia de la Llengua Islandesa. L'islandès és la llengua oficial que es parla a Islàndia. És una llengua de gran complexitat morfològica que pertany a la família de les llengües germàniques, grup germànic septentrional, subgrup escandinaves occidentals i és l'única llengua escandinava que no presenta variació dialectal. La parlen al voltant de 320.000 persones. Ara, a RAC 1, a les 7 de la tarda, hi ha un programa que presenta l’Albert Om que es diu Islàndia. No només en du el nom sinó que donen informacions sobre aquest llunyà i desconegut país. 

L'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura es diu en anglès United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, i la seva abreviatura internacional és UNESCO. És un organisme especialitzat de les Nacions Unides. Es va fundar a Londres el 16 de novembre de 1945 amb l'objectiu de contribuir a la pau i la seguretat al món mitjançant l'educació, la ciència, la cultura i les comunicacions. La constitució signada aquell dia va entrar en vigor el 4 de novembre de 1946, i va ser ratificada per vint països. El 1958 es va inaugurar la seva seu principal, al districte VII de París. La seva directora general és Audrey Azoulay (França), des del 10 de novembre, que substitueix a l'antiga directora Irina Bokova (Bulgària). Al 2014, comptava amb 195 estats membres i vuit membres associats. Es dedica a orientar als pobles en una gestió més eficaç del seu propi desenvolupament, a través dels recursos naturals i els valors culturals, i amb la finalitat de modernitzar i fer progressar a les nacions del món, sense que per això es perdin la identitat i la diversitat cultural. La UNESCO té vocació pacifista, i s'orienta molt particularment a donar suport a la alfabetització. En l'educació, aquest organisme assigna prioritat a l'assoliment de l'educació elemental adaptada a les necessitats actuals. Col·labora amb la formació de docents, planificadors familiars i habitatge, administradors educacionals i encoratja la construcció d'escoles i la dotació d'equip necessari per al seu funcionament.

13 de febrer Dia Mundial de la Ràdio

La Conferència General de la UNESCO, en la seva 36a reunió, proclamà el Dia Mundial de la Ràdio el 13 de febrer. El Consell Executiu de la UNESCO va recomanar a la Conferència General que es proclamés el Dia Mundial de la Ràdio, en base a un estudi de viabilitat realitzat per la UNESCO en resposta a una proposta d'Espanya.

Cal considerar a la ràdio com un mitjà de comunicació de baix cost, especialment apropiat per arribar a les comunitats allunyades i a les persones vulnerables com els analfabets, els discapacitats, les dones, els joves i els pobres, que a més ofereix una plataforma per intervenir en el debat públic, independentment de quin sigui el nivell d'educació dels oients. La ràdio exerceix, així mateix, un paper important i específic en la comunicació en situacions d'emergència i en les operacions de socors. D'altra banda, els serveis radiofònics de la ràdio estan experimentant canvis en el context actual dels mitjans de comunicació, i adopten noves formes tecnològiques, com la banda ampla, els telèfons mòbils i les tauletes. No obstant això, avui dia, prop de mil milions de persones no tenen encara accés a la ràdio.

Al juny de 2011 la UNESCO va iniciar un ampli procés de consulta dirigit a tots els interessats, és a dir, les associacions de mitjans de radiodifusió; les emissores públiques, estatals, privades, comunitàries i internacionals; els organismes, fons i programes de les Nacions Unides; les organitzacions no governamentals relacionades amb el tema; les universitats, les fundacions i els organismes bilaterals per al desenvolupament, així com les delegacions permanents i les Comissions Nacionals de la UNESCO. En el 91% de les respostes es donava suport al projecte. L'impulsor del projecte, l'Acadèmia Espanyola de la Ràdio, va rebre més de 46 cartes de suport de diferents parts interessades, com ara: la Unió de Radiodifusió dels Estats Àrabs (ASBU), la Unió de Radiodifusió per a Àsia i el Pacífic (ABU ) la Unió de Radiodifusió del Carib (CBU), la Unió Europea de Radiodifusió (UER), l'Associació Internacional de Radiodifusió (AIR), la North American Broadcasters Association (NABA), l'Organització de Telecomunicacions Iberoamericanes (OTI), la BBC, la Universitat Internacional de Ràdio i Televisió (URTI), Ràdio Vaticà, etc.

La directora general de la UNESCO va proposar la data del 13 de febrer, dia en què es va crear Ràdio Nacions Unides el 1946, per commemorar el Dia de la Ràdio. Els objectius de la jornada són conscienciar al públic i als mitjans de comunicació sobre la importància de la ràdio; encoratjar els encarregats de prendre decisions a crear i oferir accés a la informació a través de la ràdio; així com millorar les xarxes i la cooperació internacional entre els organismes de radiodifusió.

L’any passat RAC1 ja ho van celebrar posant la ràdio del revés i canviant els seus presentadors. Enguany s’hi afegeix també Catalunya Ràdio que per celebrar-ho treu els seus programes a l’exterior i els emetrà des de diferents poblacions catalanes.

Visca la Ràdio!

20 de desembre 1812 s'editen contes dels Germans Grimm / 1967 neix el Xavier

Avui tenim uns protagonistes especials: els contes recolilats i adaptats pels germans Grimm, el Patrimoni immaterial de la Humanitat i l'aniversari del Xavier... què més voleu?

Els germans Grimm van ser Jacob Ludwig Karl Grimm (1785-1863) i Wilhelm Karl Grimm (1786-1859),dos germans nascuts a Hanau (Hessen-Kassel), catedràtics en l'especialitat de filologia germànica. Van realitzar extenses investigacions sobre l'alemany d'aquella època i també sobre el folklore de les diferents regions germàniques. Els germans Grimm no són autors o inventors de contes com Hänsel i Gretel, Els músics de Bremen, El llop i les set cabretes, La caputxeta vermella, El sastre valent, La Bella dorment del bosc, La Ventafocs, La Blancaneu i els set nans, L'ocell d'or, entre d'altres; sinó que són històries recollides per Jacob i Wilhelm de les veus del poble o de manuscrits de les biblioteques on ells van treballar. El seu mèrit va ser saber donar a les narracions la senzillesa i saviesa natural de la tradició narrativa oral.

Tal dia com avui de 1812 s'editen per primera vegada a Berlín (Alemanya) els "Contes per a la infància i la llar" recopilats pels germans Grimm des 1806. La segona part es publicarà en 1814. Amb el temps es traduiran a més de 170 idiomes en innombrables versions i s'inspiraran centenars de pel·lícules i des de 2005 seran Patrimoni de la Humanitat. 

El Patrimoni cultural immaterial o Patrimoni cultural intangible forma part de les declaracions de la UNESCO per a la salvaguarda del patrimoni cultural no tangible, conegut com a «oral» o «immaterial». Segons la Convenció per la Salvaguarda del patrimoni Cultural Immaterial (Convention for the Safeguarding of Intangible Cultural Heritage), el patrimoni cultural immaterial (PCI) és «el gresol de la nostra diversitat cultural i la seva conservació, una garantia de creativitat permanent». Hi ha un comitè, que es reuneix de forma regular, per inscriure els elements del patrimoni cultural immaterial des d'on són triats, segons rellevància.

El concepte va sorgir l'any 1990 com a contrapartida al Patrimoni de la Humanitat, que està centrat en aspectes essencials de la cultura. El 2001, la Unesco va fer una enquesta entre estats i ONGs per intentar fer-ne una definició, i va ser adoptada una Convenció el 2003 per a la seva protecció. Es defineix com «el conjunt de creacions basades en la tradició d'una comunitat cultural expressada per un grup o per individus i que responen a les expectatives d'una comunitat en la mesura en què reflecteixen la seva identitat cultural i social». Llengua, literatura, música i dansa, jocs i esports, tradicions culinàries, els rituals i mitologies, coneixements i usos relacionats amb l'univers, els coneixements tècnics relacionats amb l'artesania i els espais culturals es troben entre les moltes formes de patrimoni immaterial. El patrimoni immaterial és vist com un dipòsit de la diversitat cultural i l'expressió creativa, així com una força motriu per a les cultures vives. Com pot ser vulnerable a fenòmens de la globalització, la transformació social i la intolerància, la Unesco encoratja a les comunitats per identificar, documentar, protegir, promoure i revitalitzar aquest patrimoni.

Són Patrimoni Immaterial de la Humanitat als Països Catalans, per ordre d'antiguitat: el Misteri d’Elx, la Patum de Berga, el Tribunal de les Aigües, els castells, el Cant de la Sibil·la, la dieta mediterrània, les festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí, les festes del foc del Pirineu i les Falles de València.

Tal dia com avui, de l’any 1967, va néixer el Xavier. Vam decidir fer camí junts fa una colla d’anys i continuem caminant... S’acosten dates especials en les que tornarem a sentir el cor trencat per les cadires buides però volem aprofitar el temps que tenim amb les cadires plenes. Avui, i cada dia, celebrem la Vida! Per molts i bons anys!

16 de novembre Santa Margarida Dia Internacional per la Tolerància Dia de la Llengua Islandesa a Islàndia 1945 es funda l'UNESCO

Avui és un dia de grans paraules: Tolerància, UNESCO... i d’un gran país llunyà ple de volcans: Islàndia.

Comencem per felicitar a les nois que es diuen Margarida, Margarita o Daisy!

El 12 de desembre de 1996, en la 82 sessió plenària, l'Assemblea General de les Nacions Unides a la Resolució 51/951 "convida als Estats Membres a que el 16 de novembre de cada any observin el Dia Internacional per la Tolerància amb activitats adequades dirigides tant als centres d'ensenyament com al públic en general ". Cada vegada que veiem un Dia Internacional, Mundial... és que hi ha un tema que encara requereix sensibilització. I la Tolerància, sens dubte, necessita que tothom la practiqui.

A Islàndia avui es celebra el Dia de la Llengua Islandesa. L'islandès és la llengua oficial que es parla a Islàndia. És una llengua de gran complexitat morfològica que pertany a la família de les llengües germàniques, grup germànic septentrional, subgrup escandinaves occidentals i és l'única llengua escandinava que no presenta variació dialectal. La parlen al voltant de 320 000 persones. Ara, a RAC 1, a les 7 de la tarda, hi ha un programa que presenta l’Albert Om que es diu Islàndia. No només en du el nom sinó que donen informacions sobre aquest llunyà i desconegut país. 

L'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura es diu en anglès United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, i la seva abreviatura internacional és UNESCO. És un organisme especialitzat de les Nacions Unides. Es va fundar a Londres el 16 de novembre de 1945 amb l'objectiu de contribuir a la pau i la seguretat al món mitjançant l'educació, la ciència, la cultura i les comunicacions. La constitució signada aquell dia va entrar en vigor el 4 de novembre de 1946, i va ser ratificada per vint països. El 1958 es va inaugurar la seva seu principal, al districte VII de París. La seva directora general és Irina Bokova. Al 2014, comptava amb 195 estats membres i vuit membres associats. Es dedica a orientar als pobles en una gestió més eficaç del seu propi desenvolupament, a través dels recursos naturals i els valors culturals, i amb la finalitat de modernitzar i fer progressar a les nacions del món, sense que per això es perdin la identitat i la diversitat cultural. La UNESCO té vocació pacifista, i s'orienta molt particularment a donar suport a la alfabetització. En l'educació, aquest organisme assigna prioritat a l'assoliment de l'educació elemental adaptada a les necessitats actuals. Col·labora amb la formació de docents, planificadors familiars i habitatge, administradors educacionals i encoratja la construcció d'escoles i la dotació d'equip necessari per al seu funcionament.

21 de març Dia Mundial de la Poesia

Avui celebrem el Dia Mundial de la Poesia amb les paraules de la UNESCO. Comencem amb les paraules de la Sra. Irina Bokova, directora general de la UNESCO, amb motiu del Dia Mundial de la Poesia.

«En retre homenatge a aquelles i aquells per als que la paraula lliure, font d'imaginació i d'actuació, és l'únic instrument, la UNESCO reconeix el valor de la poesia com a símbol de la creativitat de la ment humana. En donar forma i paraules al que encara no té ni una cosa ni l'altra (la bellesa inexplicable que ens envolta, els enormes sofriments i la misèria del món), la poesia contribueix a l'expansió de la nostra humanitat comuna, i ajuda a fer-la més forta, més solidària i més conscient d'ella mateixa. »

Cada any, el 21 de març, la UNESCO celebra el Dia Mundial de la Poesia i ens convida a reflexionar sobre el poder del llenguatge poètic i la florida de les capacitats creadores de cada persona. D'acord amb la decisió de la UNESCO, el principal objectiu d'aquesta acció és donar suport a la diversitat lingüística a través de l'expressió poètica i donar l'oportunitat a les llengües amenaçades de ser un vehicle de comunicació artística en les seves comunitats respectives.

D'altra banda, aquesta diada té com a propòsit promoure l'ensenyament de la poesia; fomentar la tradició oral dels recitals de poètics; donar suport a les petites editorials; crear una imatge atractiva de la poesia en els mitjans de comunicació perquè no es consideri una forma antiquada d'art, sinó una via d'expressió que permet a les comunitats transmetre els seus valors i furs més interns i reafirmar-se en la seva identitat; i restablir el diàleg entre la poesia i les altres manifestacions artístiques, com el teatre, la dansa, la música i la pintura.

La decisió de proclamar el 21 de març com a Dia Mundial de la Poesia va ser aprovada per la UNESCO durant el seu 30è període de sessions, que es va celebrar a París el 1999. La UNESCO anima els estats membres a prendre part activa en la celebració del Dia Mundial de la Poesia, tant a nivell local com nacional, amb la participació de les ONG i de les institucions públiques i privades: autoritats locals, escoles, associacions poètiques i culturals, museus, editorials, etc.

Suggeriments:  avui us proposem cercar poesies o escriure’n. Ara que estem en temps de vacances escolars  podem aprofitar per jugar amb les paraules. També us proposem dibuixar sobre poemes escrits. La poesia també pot transmetre sentiments... i podríem proposar maridatges entre músiques i poemes...  realment podem fer moltes coses partint de la poesia... és el teu torn! 

13 de febrer Dia Mundial de la Radio

La Conferència General de la UNESCO proclama el 13 de febrer Dia Mundial de la Ràdio.

El 19 d'octubre de 2011 la Conferència General de la UNESCO a la Resolució 36 C / 63 proclama el 13 de febrer Dia Mundial de la Ràdio, dia en què les Nacions Unides van crear la Ràdio de les Nacions Unides el 1946. La proposta inicial va ser presentada per la Delegació Permanent d'Espanya davant la UNESCO.

El tema del Dia Mundial de la Ràdio 2016 és "La ràdio en temps de desastre i emergència", amb el qual es pretén celebrar la importància de la ràdio a les nostres vides, tant en temps de pau com en temps de desastres i emergències.

Un dia és la festa però n’hi ha que ho celebra quan ho creu convenient. Avui recordaré la celebració del Dia de la Ràdio a RAC1. Ho van celebrar dijous posant “la Ràdio del revés”. Cada hora, a partir de les nou del matí van anar posant-se davant del micròfon grans professionals. Des de l’Antoni Bassas fins l’Andreu Buenafuente passant pel Jordi Evole o el Josep Cuní. En Jordi Basté anunciava que potser seria el dia del podcast. Perquè ara, la ràdio també es pot sentir en directe o en diferit. Podem fer-ho a la carta.  Us convido a sentir els podcast.  

La ràdio fa companyia a molta gent, informa, forma, entretén... La ràdio és un mitjà de comunicació amb tota l’extensió de la paraula. En els últims anys ha canviat molt la manera de fer ràdio i la manera d’escoltar-la. Però continua sent un element essencial en el món actual.

16 de novembre Santa Margarida 1945 fundació de l'UNESCO

Avui felicitem a les noies que es diuen Margarida (Margalida a les Balears, Margarita en castellà i Daysi en anglès) perquè es celebra el dia de Santa Margarida Reina d’Escòcia. Tot i que va néixer a Hongria. se la coneix pel seu regnat com reina consort d’Escòcia. Quan la representen en pintures o vidrieres ho solen fer amb una corona de reina i un llibre a les mans.

Tal dia com avui de 1945 es va fundar a Londres la UNESCO, organisme especialitzat de les Nacions Unides per a l’educació, la ciència, la cultura i les comunicacions. És l’acrònim de l’anglès United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization.

Es va fundar el 16 de novembre de 1945 amb l’objetiu de contribuir a la pau i a la seguretat en el món mitjançant l’educació, la ciència, la cultura i les comunicacions. La constitució signada aquell dia va entrar en vigor el 4 de novembre de 1946, ratificada per vint països. El 1958 es va inaugurar la seva seu principal, al districte VII de París. La seva directora general és Irina Bokova. Al 2014, comptava amb 195 estats membres i vuit membres associats.

Es dedica a orientar als pobles en una gestió més eficaç del seu propi desenvolupament, a través dels recursos naturals i els valors culturals, i amb la finalitat de modernitzar i fer progressar a les nacions del món, sense que per això es perdin la identitat i la diversitat cultural. La UNESCO té vocació pacifista, i entre diverses coses s'orienta molt particularment a donar suport l'alfabetització. En l'educació, aquest organisme assigna prioritat a l'assoliment de l'educació elemental adaptada a les necessitats actuals. Col·labora amb la formació de docents, planificadors familiars i habitatge, administradors educacionals i encoratja la construcció d'escoles i la dotació d'equip necessari per al seu funcionament.

Les activitats culturals busquen la salvaguarda del patrimoni cultural mitjançant l'estímul de la creació i la creativitat i la preservació de les entitats culturals i tradicions orals, així com la promoció dels llibres i de la lectura. En matèria d'informació, la UNESCO promociona la lliure circulació d'idees per mitjans audiovisuals, fomenta la llibertat de premsa i la independència, el pluralisme i la diversitat dels mitjans d'informació.

26 de febrer 1908 Inauguració del Palau de la Música

El Palau de la Música Catalana és un auditori de música situat al barri de Sant Pere (Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera) de Barcelona. Va ser projectat per l'arquitecte barceloní Lluís Domènech i Montaner, un dels màxims representants del modernisme català. La construcció es va portar a terme entre els anys 1905 i 1908, amb solucions a l'estructura molt avançades, amb l'ús dels nous perfils laminats, una estructura central metàl·lica estabilitzada pel sistema de contraforts i voltes perimetrals d'inspiració gòtica i amb l'aplicació de grans murs de vidre i la integració de totes les arts aplicades: escultura, mosaic, vitrall i forja. Domènech i Montaner va comptar amb els artistes habituals a la seva obra: el mosaïcista Lluís Brú, els ceramistes Josep Orriols i Modest Sunyol, els vitralls de la casa Rigalt i Granell i el paviment hidràulic de la casa Escofet. I entre els escultors, Miquel Blay, Eusebi Arnau, Dídac Massana i Pau Gargallo.

L'edifici va ser encarregat per l'Orfeó Català, fundat el 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives, perquè fos la seva seu. Va ser sufragat per industrials i financers catalans, il·lustrats i amants de la música, estament que seixanta anys abans ja havia finançat el teatre d'òpera i ballet Gran Teatre del Liceu. L'auditori va ser destinat a concerts de música coral, orquestral i instrumental, així com a interpretacions corals i de cantants. 

Tal dia com avui de l’any 1908 va ser inaugurat el Palau de la Música. L'acústica de l'auditori és destacable, especialment per a la música coral i de cambra; en conjunts simfònics grans, presenta alguns problemes en les zones altes. Els millors intèrprets i batutes del món de l'últim segle (des de Richard Strauss fins Daniel Barenboim, passant per Ígor Stravinski i Arthur Rubinstein i els catalans Pau Casals i Frederic Mompou) han desfilat pel Palau, autèntic santuari de la música de Catalunya i, alhora, sala de concerts de referència en el panorama artístic internacional. Actualment continua complint totes aquestes funcions, tant a l'àmbit de la música clàssica com el de la música moderna. L'any 1997 la UNESCO va incloure l'edifici a la seva relació del Patrimoni Comú de la Humanitat.

Si no hi heu estat mai, és una visita que no us podeu perdre: tant la visita arquítectòcnica com l'assistència a algun concert... és una experiència fantàstica. Ve gent de tot el món per admirar el nostre Palau de la Música.

5 de febrer Santa Àgueda patrona de les dones 1852 s'obre el Museu de l'Ermitage

Tal dia com avui de l’any 1852 es va obrir al públic el Museu Estatal de l’Ermitage de Sant Petersburg, la segona ciutat de Rússia després de Moscou amb més de cinc milions d’habitants. El Museu situat al centre la ciutat, a la riba del Neva, és el museu més gran del món en nombre d'objectes (més de 60 000 peces s'exhibeixen en gairebé 1.000 sales, mentre que prop de 3 milions d'articles es mantenen en reserva). El Museu, al costat de moltes peces de l'antiguitat, presenta una col·lecció d'obres d'art europeu de l'època clàssica que es troba entre els millors del món. Entre les obres exposades s’inclouen pintures de mestres holandesos i francesos, com Rembrandt, Rubens, Matisse i Paul Gauguin. També hi ha dues pintures a l’oli de Leonardo da Vinci i trenta-un quadres de Pablo Picasso. El museu té una plantilla de 2500 persones i utilitza l'ajut de molts alumnes gestionats pels voluntaris de Serveis del Museu Ermitage. Els edificis que alberguen el Museu Hermitage han estat declarats, com d'altres al centre de Sant Petersburg, Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Santa Àgata de Sicília o Àgueda fou una jove, morta a Catània com a màrtir durant els primers temps del cristianisme. És venerada com a santa a tota la cristiandat, i es celebra la seva festivitat el dia 5 de febrer. És una de les set dones, fora de la Mare de Déu, commemorades pel nom al cannon de l’església catòlica.

Santa Àgata és la patrona de les dones. La festivitat s'ha celebrat per tota Espanya: Salamanca, Zamora, País Basc, Saragossa, Jaén, Mallorca... És particularment vistosa, dins de Catalunya, a pobles lleidatans (Seròs, la Granja d’Escarp, Juncosa, Sunyer, Aitona i Sudanell, entre d’altres): on les dones es desentenien de les feines casolanes, que eren assumides pels seus marits; avui es celebren balls, actes solemnes en honor a la santa i àpats col.lectius, i en les festes són les dones les que manen.

A la Ribera d’Ebre, Terra Alta i Priorat la santa és coneguda com a Agda i la festa de les dones és viva a diverses localitats amb l'element comú que les dones manen al poble i els homes es queden a casa o les han de servir durant tot el dia. També es troben governs de dones (amb presa de possessió de l’alcaldessa i regidores), àpats servits pels homes del poble, balls femenins, homenatges a les dones més grans de la població, teatre, processons, campionats de cartes, etc.

També era tradició que les dones es posessin alfàbrega als pits i entre els cabells, perquè aquesta planta, diuen, crida l’amor i atreu els casadors. Segons el refrany, "Per Santa Àgueda planta l’alfàbrega; dama espavilada, ja la té sembrada; dama garrida, ja la té sortida, i la galana, trasplantada".

9 de desembre 1983 Cuzco i Machu Pichu Patrimoni de la Humanitat

"Un Bé declarat Patrimoni de la Humanitat és un llegat de la comunitat internacional i la seva presència en un determinat país, li exigeix a aquest país un increment d'imaginació, preocupacions i despeses per aconseguir la seva protecció i defensa". (Convenció sobre la protecció del patrimoni mundial cultural i natural -París, 1972-)

L'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) es va proposar promoure la identificació, la protecció i la preservació del patrimoni cultural i natural de tot el món considerat especialment valuós per a la humanitat. Tots els països tenen llocs i monuments d'interès local o nacional, però perquè aquest "patrimoni nacional" sigui considerat també "patrimoni mundial" ha de ser patrimoni de "valor universal excepcional". A la "Convenció sobre la protecció del patrimoni mundial cultural i natural" (París, 1972) es van especificar els criteris pels quals s'inscriu a un lloc o monument a la Llista del Patrimoni Mundial.

El 1959 la UNESCO va fer una crida a tothom per a la salvació dels monuments de Núbia. Tot va començar quan la rpesa d’Assuan,a Egipte amenaçava els impressionants monuments de Núbia. Es va demanar ajut a la comunitat internacional que va donar el 50% del cost de desmuntar aquestes joies i tornar-les a muntar en terreny no afectat i evitar unes pérdues irreparables.

El 9 de desembre de 1983 la ciutat peruana de Cuzco i el santuari Inca de Machu Picchu van ser declarats Patrimoni de la Humanitat.

La ciutat de Cusco (en l'original quítxua, Qusqu), és la capital del departament homònim del Perú. Està situada en la serra sud del país. Actualment compta amb aproximadament tres-cents mil habitants. Va ser una ciutat cabdal en temps de l'Imperi Inca i des del 1993 és la capital històrica del Perú per la constitució.

El Machu Picchu (en quítxua: Machu Pikchu, «muntanya vella») és una de les joies arquitectòniques i arqueològiques més importants de l'Imperi inca en el Perú. La ciutat sagrada de Machu Picchu està ubicada a 130 quilòmetres al nord-est de Cusco, a la cresta de la serra Machu Picchu, a 2.200 metres d'altitud sobre el nivell del mar. La ubicació de la ciutat era un secret militar, ja que els penya-segats profunds i les muntanyes eren la millor defensa natural. És un dels centres arqueològics més destacats, el més important de Sud-amèrica i, a més a més, l'atractiu turístic més visitat del Perú.

16 de novembre Santa Margarida 1945 fundació de l'UNESCO

Santa Margarida d'Escòcia fou una reina consort ( esposa del rei) d'Escòcia, esposa de Malcolm III d'Escòcia. És venerada com a santa per les esglésies catòlica i anglicana. És patrona d’Escòcia.

Tal dia com avui de l’any 1945 a Londres es va fundar l’UNESCO. L'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides per promoure la col•laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.

Avui en dia 193 estats pertanyen a la UNESCO, i set més en són membres associats. Té la seu a París (França), i la seva xarxa comprèn més de 60 oficines arreu del món. Els projectes patrocinats per la UNESCO inclouen projectes científics internacionals, programes d'alfabetització, d'ensenyament tècnic o de formació de mestres, projectes històrics i culturals regionals, foment de la cooperació internacional per preservar el patrimoni cultural i natural mundial, i promoció dels drets humans.

A través de la “Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural”, la UNESCO va crear l'any 1972 un pla de protecció dels béns culturals del món conegut com a Patrimoni Comú de la Humanitat.

El Patrimoni Cultural de la Humanitat reconegut per l’UNESCO és per dates d’inscripció:

1984 i 2005: Obres d'Antoni Gaudí: el Parc Güell, el Palau Güell, la Casa Milà, la façana del Naixement i la cripta de la Sagrada Família, la Casa Vicens i la Casa Batlló a Barcelona, juntament amb la cripta de la Colònia Güell a Santa Coloma de Cervelló. 1991: El monestir de Poblet, a la Conca de Barberà.

1997: El Palau de la Música Catalana i l'Hospital de Sant Pau a Barcelona, obres de Lluís Domènech i Montaner.

2000: Les esglésies romàniques de la Vall de Boí, a l'Alta Ribagorça.

2000: El conjunt arqueològic de Tàrraco, a Tarragona.

I també hi ha una altra part que en diuen Patrimoni immaterial de la Humanitat:

2005: La Patum de Berga (Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat – Patrimoni Cultural Immaterial).

2010: Els castells (Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat). En la valoració de la candidatura, la UNESCO destacà que els castells "són percebuts pels catalans com a part integrant de la seva identitat cultural, transmesa de generació en generació, i proporcionen als membres de la comunitat un sentit de continuïtat, cohesió social i solidaritat".

27 d'abril Mare de Déu de Montserrat 2007 mor Rostropovitx

La Mare de Déu de Catalunya és la patrona de Catalunya. La verge negra en un massís excepcional presideix el nostre país. El santuari és un punt de referència cultural i un punt de trobada de caminants (creients o no) que des de qualsevol punt del país s’atreveixen a anar a Montserrat a peu. És famosa arreu del món la seva Escolania i el cant més conegut a la Mare de Déu és el Virolai. La tradició diu que "un bon català no és ben casat fins que no ha anat a Montserrat". Si fa temps que no hi heu estat, pot ser el moment per repetir la visita... ara que ve el bon temps. Natura, fe i país es troben en aquest indret.

Tal dia com avui del 2007 va morir Mstislav Leopóldovitx Rostropóvitx, de càncer, als vuitanta anys, a Moscou. Va ser un músic d'origen soviètic, nacionalitzat estatunidenc, considerat el millor violoncel.lista de la seva generació. Va mantenir sempre un compromís social a favor de les llibertats i contra la Unió Soviètica. Va ser embaixador de bona voluntat de la UNESCO per recordar els valors d'unió i concordia que té la música. Una bona manera de recordar-lo pot ser escoltant alguna de les peces en els enregistraments que ens va deixar.

12 d'abril 1981 la reutilització arriba a la NASA 1933 neix Montserrat Caballé

Tal dia com avui celebrem l'arribada de la reutilització amb majúscules a la NASA. Fins aquest moment molts dels enginys que construien es convertien a la llarga en brossa espacial. Amb aquest projecte va començar un procés que disminueix (minimitza em sembla agoserat) l'impacte i el cost dels elements dissenyats per les agencies espacials. Nosaltres a casa fem servir diverses vegades la carmanyola i ells van crear un transbordador espacial que han fet servir en diverses ocasions... ja no era tot "utilitzar i llençar".... 

La brossa espacial o ferralla espacial (space debris o space junk en anglès) són objectes creats per l'home que estan actualment en òrbita al voltant de la terra però que no tenen cap tipus d'utilitat pràctica. La preocupació que genera la brossa espacial està creixent en els darrers anys, ja que les col.lisions a velocitats orbitals poden causar greus avaries en satèl.lits operatius a la vegada que poden produir encara més ferralla descontrolada en el procés. Actualment les naus es blinden per intentar lluitar contra aquests impactes, o com a mínim, intentar minimitzar-los. Per això és una fita històrica que l’any 1981 es llancés des de Cap Canaveral, a Houston (EE.UU.), la primera nau espacial reutilitzable de la història: el transbordador Columbia. Us aconsello la plana de la NASA referida a la brossa espacial, al programa Orbital Debris, és molt interessant

http://orbitaldebris.jsc.nasa.gov/index.html  

Avui també és l’aniversari d’una catalana universal Montserrat Caballé. Soprano i cantant d'òpera catalana ha cantat als teatres d’òpera de tot el món. És una de les més grans sopranos d'òpera de la segona meitat del segle XX. Té molta anomenada per la seva tècnica i les seves interpretacions dels grans papers del bel canto de Rossini, Bellini i Donizetti. Va estudiar solfeig, piano i cant al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona. Tot i uns difícils inicis, per la precarietat econòmica de la família i els problemes de salut del seu pare, gràcies a un mecenes, Joan Antoni Bertrand, entra en el món de l’òpera. Va debutar al Liceu l’any 1962 però el seu primer gran èxit internacional va ser l’any 1965 substituint a una indisposada Marilyn Horne en la representació de Lucrezia Borgia al Carnegie Hall de Nova York. La seva actuació causà sensació i la féu famosa al món de l'òpera, arribant a dir el New York Times que la seva veu era la unió de Maria Callas i Renata Tebaldi. Montserrat Caballé ha cantat més de vuitanta papers operístics, des de l'òpera barroca fins a Verdi, Wagner i Puccini, incloent obres de Richard Strauss. També ha cantat cançons populars espanyoles. La seva veu és notable per la seva puresa, pel seu control precís i per la seva potència. Caballé també ha fet incursions en la música pop, per exemple, el duet de Caballé amb el cantant de rock Freddie Mercury, “Barcelona”, es va convertir en l'himne oficiós dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992. Ara, ja retirada, participa en activitats benèfiques: és Ambaixadora de Bona Voluntat de la UNESCO i ha creat una fundació pels nens necessitats a Barcelona.