30 de novembre Sant Andreu 1667 neix Jonathan Swift, 1835 neix Mark Twain

Avui tota l’església celebra la festa de Sant Andreu. Era pescador i germà de qui va ser Sant Pere. Andreu es va fer deixeble de Joan Baptista i quan Jesús es va anar fer a batejar per ell al riu Jordà el va conèixer i el va seguir. Diuen que és el primer apòstol de Jesús. És venerat com a sant a tota la cristiandat. És el patró d’Escòcia, d’Ucraïna, de Rússia, de Sicília i de Grècia... i a casa nostra també de Serinyà, de Sant Andreu de Llavaneres i del districte de Sant Andreu del Palomar. Aquestes poblacions celebren en honor del sant la seva Festa Major d’hivern.

Tornem a la literatura parlant de clàssics amb dos noms propis que treballen la literatura satírica: Jonathan Swift i Mark Twain.

Tal dia com avui de 1667 va néixer a Dublín en Jonathan Swift, escriptor irlandès. La seva obra principal és “Els viatges de Gulliver” que sota la forma d'un conte infantil expressa una crítica contra la societat i la condició humana.

Tal dia com avui del 1835 va néixer, també,  Samuel Langhorne Clemens que era el nom real de qui coneixem pel seu pseudònim: Mark Twain. Va ser un escriptor i humorista estatunidenc. Destacà per les seves novel·les “Les aventures de Huckleberry Finn” (1885), considerada sovint com "the great American novel", i “Les aventures de Tom Sawyer” (1876). Twain fou un personatge molt conegut a la seva època, i va ser amic de presidents, artistes, grans empresaris, i membres de la reialesa europea. Pel seu enginy i talent per a la sàtira va ser molt popular. En el moment de la seva mort, se'l va considerar "l'humorista americà més gran de la seva època", i William Faulkner el va anomenar "el pare de la literatura americana". La seva sàtira mostrava la doble moral americana (dir una cosa i fer-ne una altra o fer coses que estan bé però que molts no farien...).

La fotografia correspon a un fotograma de la pel·lícula "Els viatges de Gulliver", estrenada l'any 2010.

29 de novembre 1773 neix Friedrich Mohs

A Gernrode, actual Alemanya, neix tal dia com avui de 1773 en Friedrich Mohs, geòleg i mineralogista alemany que serà recordat per la creació de l'escala de Mohs de duresa dels minerals comprovant la seva capacitat de ser ratllats, utilitzada com a referència per comparar la solidesa d'una substància, amb el talc i el diamant en les seus extrems. 

Cercant he trobat altres catalogacions de la duresa... Actualment existeixen les escales següents:

Duresa Brinell: empra com a punta una bola d'acer. Per a materials durs, és poc exacta.

Duresa Rockwell: s'utilitza com a punta un con de diamant (en alguns casos bola d'acer). És la més estesa, ja que la duresa s'obté per mesura directa i és apte per a tot tipus de materials. Se sol considerar un assaig no destructiu per la petita grandària de l'empremta.

Rockwell superficial: hi ha una variant de l'assaig, anomenada Rockwell superficial, per a la caracterització de peces molt primes, com a fulles d'afaitar o capes de materials que han rebut algun tractament d'enduriment superficial.

Duresa Knoop: mesura la duresa en valors d'escala absolutes, i es valoren amb la profunditat de senyals gravades sobre un mineral mitjançant un estri amb una punta de diamant al qual se li fa una força estàndard.

Duresa Rosiwal: mesura en escales absoluta de dureses, s'expressa com la 
resistència a l'abrasió mitjanes en proves de laboratori i prenent com a base el corindó amb un valor de 1000.

Duresa Shore: empra un escleroscopi. Es deixa caure un indentat a la superfície del material i es veu el rebot. És adimensional, però consta de diverses escales. A major rebot → gran duresa. Aplicable per a control de qualitat superficial. És un mètode elàstic, no de penetració com els altres.

Duresa Webster: empra màquines manuals en el mesurament, sent apte per a peces de difícil maneig com a perfils llargs extruïts. El valor obtingut se sol convertir a valors Rockwell.

Duresa Vickers: utilitza com penetrador un diamant amb forma de piràmide quadrangular. Per a materials tous, els valors Vickers coincideixen amb els de l'escala Brinell.

És molt curiós com no som gens conscients de que coneixem una part molt petita del món. El món és gran i divers. Tot ho tenim molt proper. Hi ha tant per fer i tantes maneres de fer-ho... Avui recordem un home que va experimentar els materials per la seva capacitat de ser ratllats. Els humans tenim la necessitat d'ordenar, de posar nom, de separar per característiques, de controlar... 

Això que és molt bo de fer amb les coses perquè ens ajuda a avançar com a societat alguns pretenen fer-ho també amb les persones. M’agradaria que el respecte fos norma per tot arreu i no hi haguessin persones ni tradicions ratllades sinó convivència pacífica. 

28 de novembre 1995 inauguració del Macba.

El Museu d'Art Contemporani de Barcelona, conegut també per les seves sigles MACBA, està dedicat a l'exposició de l'art i les pràctiques culturals contemporànies. Es troba situat al barri del Raval de la ciutat de Barcelona, molt a prop del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, a la Plaça dels Àngels número 1. Es va inaugurar el 28 de novembre de 1995.

Aqui teniu els consell que ens proposen per preparar la visita a la web del MACBA:

• Consulta els horaris i preus del Museu. 

• Consulta els serveis que ofereix el Museu i les visites guiades, ja que el MACBA posa a disposició dels visitants un equip d’educadors que atén el públic, tant en visites en horaris fixos com en visites concertades per a grups.

• A la web trobaràs informació detallada de les exposicions vigents i futures. També pots consultar dades de molts dels artistes i obres que formen part de la nostra Col·lecció permanent.

• Si t’interessa aprofundir en algun aspecte específic de l’art contemporani, pots descarregar-te els nostres vídeos i àudios o consultar els textos de les publicacions.

• Descarrega’t la nostra aplicació gratuïta de realitat augmentada (dins la pestanya 'Accés a internet'). Et permetrà conèixer algunes de les obres exposades d’una manera més lúdica. 

• Si véns en família, consulta la pestanya corresponent i descobreix-ne totes les opcions. 

• Si tens preguntes o dubtes, pots consultar les FAQ o trucar per telèfon.

Curiosament trobem un altre museu que també té el mateix nom: MACBA també és el Museu d'Art Contemporani de Buenos Aires.

La fotografia correspon a la façana del Museu però si hi heu estat potser no la reconeixereu perquè no hi ha skaters a la plaça...jejeje...

27 de novembre Dia del Mestre

Felicitem a tots els Mestres! Els qui treballen amb el més menuts o amb els més grans, els generalistes i als més especialitzats, als de l’educació formal i a tots els que ens han ensenyat tantes coses al llarg de la vida... els nostres mestres.... Avui és un dia especial....

He tingut la sort de conèixer a grans mestres... hi puc posar molts noms.... aquells que de manera absolutament vocacional acompanyen els infants i joves en el seu procés de fer-se grans. No és un acompanyament de lluny, des de fora, ni una incursió dirigista i obligatòria. Des del respecte més profund a la persona es treballa perquè infants i joves arribin a ser tot allò que poden arribar a ser. Aquests són els mestres que la nostra societat necessita.  No és una professió fàcil barreja:  passió, dedicació, encert, assumir l’error com a part del procés i com deien els grecs res en excés. El mestre és seny i rauxa, il.lusió i tècnica. Les tecnologies, les ratios, les llibretes, les cançons, els problemes, els grups cooperatius, les programacions, els continguts, les avaluacions, les competències, els projectes... tot són mitjans mentre caminem, mentre el curs avança, mentre els cursos avancen...

A casa nostra celebrem avui el Dia del Mestre en record a Josep de Calassanç que va néixer a Peralta de la Sal (Osca) l’any 1557. Va ésser un sacerdot i va fundar les Escoles Pies per a l'ensenyament dels nens. És venerat com a sant per l'Església catòlica. Climent XIII el canonitzà el 16 de juliol de 1767. Avui es celebra el Dia del Mestre en el qual s’engloben mestres, catedràtics i professors. Se celebra en diferents dates d'acord amb cada país.

24 de novembre 1974 troben l'australopitecus Lucy 2012 Dia de l'Orgull Primat

El vint-i-quatre de novembre recordem dos fets relacionats amb la paleontologia. La paleontologia és la disciplina basada en el mètode científic que estudia el desenvolupament de la vida sobre la Terra, de plantes i animals antics, basant-se en el registre fòssil, evidència de la seva existència que s'ha conservat en fòssils. Això inclou l'estudi de fòssils, petjades i nius (icnofòssils), fems fossilitzats (copròlits) i residus químics. Entre els seus objectius hi ha, a més de la reconstrucció dels éssers vius molt antics, l'estudi del seu origen, dels seus canvis en el temps (evolució i filogènia), de les relacions entre ells i amb el seu entorn (paleoecologia, evolució de la biosfera), de la seva distribució espacial i migracions (paleobiogeografia), de les extincions, dels processos de fossilització (tafonomia) o de la correlació i datació de les roques que els contenen (biostratigrafia). La paleontologia permet entendre l'actual composició (biodiversitat) i distribució dels éssers vius sobre la Terra (biogeografia) -abans de la intervenció humana-, ha aportat proves indispensables per a la solució de dues de les més grans controvèrsies científiques del passat segle, l'evolució dels éssers vius i la deriva dels continents, i, de cara al nostre futur, ofereix eines per a l'anàlisi de com els canvis climàtics poden afectar al conjunt de la biosfera. 

El 24 de novembre de 1974 el nord-americà Donald Johanson i el seu equip van trobar un esquelet fossilitzat gairebé complet d'un homínid pertanyent a l'espècie Australopithecus afarensis, de 3,2 milions d'anys d'antiguitat. El van descobrir a 159 km de Addis Abeba, a Etiòpia. 

Es tracta de l'esquelet d'una femella d'al voltant d'1 metre d'alçada, d'aproximadament 27 kg de pes (en vida), d'uns 20 anys d'edat (els queixals del judici estaven acabades de sortir) i que pel que sembla va tenir fills, encara que no se sap quants. Dotada d'un crani minúscul, comparable al d'un ximpanzé, Lucy caminava sobre els seus membres posteriors, signe formal d'una evolució cap a l'hominització. La capacitat bípeda de Lucy pot deduir-se de la forma de la seva pelvis, així com de l'articulació del genoll.

Li van posar per nom Lucy. El seu nom prové de la cançó «Lucy in the sky with diamonds» del conjunt musical The Beatles, que sentien els membres del grup investigador en el moment de la troballa.

Fins al 1977, la comunitat científica no va prendre en consideració la troballa de Johanson i el seu equip de l'International Afar Research Expedition. La revista Kirtlandia va acceptar publicar el descobriment del nou homínid, al qual els seus autors van assignar el nom científic d'Australopithecus afarensis.

Tal dia com avui del 2012 en alguns països de Llatinoamèrica, es va celebrar per primera vegada el Dia de l'Orgull Primat. Commemoraven una doble fita: la publicació del llibre L'origen de les espècies, del naturalista britànic Charles Darwin (1859), i el descobriment de les restes fòssils de Lucy.

23 de novembre 1888 Neix Harpo Marx

El vint-i-tres de novembre de 1888 va néixer Harpo Marx.

Els Germans Marx van ser un grup de còmics dels Estats Units que originàriament estava compost per cinc germans (entre parèntesis els noms artístics): Leonard (Chico), Adolph (Harpo), Julius (Groucho), Milton (Gummo) i Herbert (Zeppo).

Harpo es va fer famós gràcies al seu paper de mut, amb la perruca característica de color taronja, la gavardina amb les butxaques sempre plenes i la botzina, amb la qual podia emetre sons.

Va escriure les seves memòries en el llibre ¡Harpo Parla! (1961).

Van començar actuant quatre germans però les seves pel·lícules més famoses les van fer Groucho, Harpo i Chico. Alguns dels títols més recordats són: A Night at the Opera (Una nit a l'òpera) (1935), A Day at the Races (Un dia a les curses) (1937), Room Service (L'hotel dels embolics) (1938), At the Circus (Una tarda al circ) (1939), Go West (Els germans Marx a l'Oest) (1940) i A Night in Casablanca (Una nit a Casablanca) (1946).

Suggeriment: potser un bon dia per plantejar-nos veure alguna pel·lícula dels germans Marx. Tenen algunes escenes que han passat a la història del cinema com la quantitat de gent que hi cap en un camarot o la lectura d’un contracte que fa Groucho Marx...

    

22 de novembre Santa Cecília 2015 Minyons de Terrassa fan història

22 de novembre Festa de Santa Cecília. Celebrem el Dia de la Música!

Què seria la nostra vida sense música? Sense saber-ho tenim una banda sonora personal. Les cançons que ens agrades, que ens han acompanyat en bons moments, en moments dolorosos... cançons que ens animen o ens entristeixen. Avui, Dia de la Música és un bon moment per agrair a tots aquells que la fan possible.

El 22 de novembre de 2015, en la Festa del Minyons de Terrassa es va sentir música celestial al món casteller. Els amfitrions, els Minyons de Terrassa, van aixecar el primer quatre de deu amb folre i manilles de la història.

A primera ronda, sense pensar-s’ho dues vegades, van tirar amunt el tres de deu que tan bons resultats els estava donant aquella temporada. Amb agilitat, ritme i de manera impecable el van descarregar i ja en van sumar quatre, la colla que més cops el va completar en un mateix curs. Però el plat fort arribava a segona ronda, quan van començar a muntar el peu del quatre de deu amb folre i manilles, un castell inèdit que mai abans ningú havia pogut carregar. El castell ha pujat decidit, ràpid; cada segon que els malves esgarrapaven al quatre, es veia més a prop la fita. Amb els nervis controlats i dosificant les forces, la canalla hi ha dibuixat l’aleta per primer cop a la història, i amb un esforç titànic de manilles, els egarencs han pogut descarregar la bèstia dels castells. La celebració ha estat merescuda; cap colla havia arribat més enllà de l’entrada dels dosos en aquest castell, i allò que semblava impossible ho van fer realitat.

Els Minyons de Terrassa és una colla castellera creada el 21 de juny del 1979 i presentada el 14 de juliol del mateix any. Amb el malva com a color distintiu de la seva camisa, els Minyons van eixamplar el circuit casteller, incorporant-hi, a ple dret, la comarca del Vallès Occidental i el municipi de Terrassa, ciutat en aquell moment sense cap tradició en l'art de fer castells i que, en poc temps, els èxits dels Minyons ja van convertir en centre de referència obligada pels afeccionats de tot el món casteller. Els Minyons són la més veterana de les dues colles castelleres existents a Terrassa (l'altra són els Castellers de Terrassa, fundada l'any següent partint d'una escissió dels Minyons). 

21 de novembre Dia Mundial de la Televisió

L'Assemblea General de les Nacions Unides decideix proclamar el 21 de novembre Dia Mundial de la Televisió. El Dia de la Televisió és una efemèride que se celebra a Mèxic, Perú, Xile, Paraguai, Argentina, Espanya, Colòmbia, Uruguai, Equador, Bolívia i Veneçuela i en alguns altres llocs.

El 17 de desembre de 1996 l'Assemblea General de les Nacions Unides a la Resolució 51/205 "decideix proclamar el 21 de novembre Dia Mundial de la Televisió, en commemoració de la data en què es va celebrar el primer Fòrum Mundial de la Televisió. Convida a tots els Estats Membres a que observin el Dia Mundial de la Televisió promovent intercanvis mundials de programes de televisió centrats, en particular, en qüestions com la pau, la seguretat, el desenvolupament econòmic i social i la promoció de l'intercanvi cultural".

Dins el món de les comunicacions, la televisió és una de les protagonistes clau. Ha estat els ulls del món en molts conflictes i altres amenaces per a la pau i la seguretat, així com per haver cridat l'atenció de tota la societat en importants qüestions econòmiques i socials.

Actualment és un element que ha entrat en totes les llars del primer món. Són moltes les llars que compten amb diversos aparells de televisió. La possibilitat de veure un gran nombre de canals ha donat lloc a noves expressions com “fer zapping”.

L’horari de la tele ha canviat molt. Va començar amb els informatius del migdia i després tornava a emetre a la tarda. Entre aquests temps d’emissió hi havia la carta de ajuste. Poc a poc es van anar allargant els temps d’emissió primer a la tarda, després els matins i finalment la nit. I ja tenim l’horari que ara coneixem: un horari continu, llevat de les emissions locals. 

L’evolució també ha estat tecnològica tant en el color com en la definició. Va començar en blanc i negre per passar a ser amb color.

Ara ja no hem d’esperar a l’emissió d’un programa. El podem veure a través de l’ordinador, tablet o mòvil o en el aparell del televisor a qualsevol hora. Això vol dir que l’espectador és qui tria. Ha passat a tenir un paper molt més actiu que quan hi havia un sol canal i tothom havia de veure el que li donaven quan ho donaven...

La tele forma part de la vida de molta gent, tot i que hi ha famílies que opten per no tenir tele... què en penses? 

20 de novembre Dia Universal de la Infància des del 1959

L’any 1959, l’Assemblea General de les Nacions Unides va recomanar que s’instituís a tots els països un Dia Universal de la Infància que es dedicaria a promoure la fraternitat, comprensió i benestar dels nens i nenes de tot el món. L’Assemblea General és l'orgue principal de les Nacions Unides. En ella estan representats tots els Estats Membres, cadascun amb un vot. Les votacions sobre qüestions importants, com les de pau i seguretat, ingrés de nous membres i qüestions pressupostàries, es decideixen per majoria de dos terços (majoria qualificada). Per les altres qüestions n’hi ha prou amb majoria simple (la meitat més un dels vots). El 20 de novembre de 1959 es va aprovar la Declaració sobre els Drets dels Nens i per això avui celebrem el Dia Universal de la Infància.

El diari Ara se’n fa ressó, avui, amb dibuixos de nens i nenes. Els principis de la Declaració Universal dels Drets de l'Infant aprovada el 1959 a les Nacions Unides, que compta amb un preàmbul en què s'afirma que "la humanitat ha d'atorgar a l'infant el millor d'ella mateixa". Podrem opinar però primer hem de conèixer.

Avui, sense voler, molts nens estan immersos en les nostres pitjors notícies: a les guerres, amb la fam, entre els refugiats, són víctimes innocents de la pobresa i la violència arreu del món. Tot això ens recorda que són els més vulnerables en els desastres naturals i en els desastres humans creats pels adults.

Malgrat tot això, s’han produït alguns avenços rellevants. La mortalitat infantil s’ha reduït. La tendència és positiva però es pot fer molt més. La majoria dels gairebé set milions d’infants morts es podria evitar amb serveis bàsics de salut i nutrició adequada.

Molta feina feta, molt per fer.... Fem servir la diada d’avui per recordar que els infants són el futur i per tenir el millor futur ells han de tenir el millor present. No ho podem arreglar tot però hi ha coses que sí que estan a les nostres mans...

17 de novembre Santa Isabel d'Hongria 1869 Inauguració del Canal de Suez 1970 es patenta el ratolí de l'ordinador

Comencem per felicitar a les noies que es diuen Isabel en record a Santa Isabel d'Hongria.

Avui parlem de viatges i d'ordinadors....

Per anar d’Europa a Àsia per mar només s’hi podia anar vorejant Àfrica amb el que això suposava de temps i de cost. Però un projecte ho va canviar tot... 

El Canal de Suez és un canal artificial que enllaça la mar Mediterrània amb la mar Roja a través de l'itsme de Suez i aïllant la península del Sinaí. El canal, que des de 1957 es troba en territori egipci, fou construït per Ferdinand de Lesseps entre els anys 1859 i 1869. Es va inaugurar el 17 de novembre del 1869. La seva longitud és de 162,2 km i uneix les poblacions de Port Saïd (a la riba mediterrània) i Suez (a la costa del Mar Roig). Aquest canal té una enorme importància per a l'abastiment europeu de petroli i pel comerç mundial en general perquè permet la comunicació marítima entre Europa i Àsia sense necessitat de circumval·lar el continent africà pel cap de Bona Esperança (Sud-àfrica).

Els ordinadors van anar incorporant peces que feien més fàcil el seu us. Avui recordarem que el disset de novembre de 1970 es va patentar el primer ratolí d’ordinador als Estats Units.  

Douglas C. Engelbart (Portland, Oregon, 30 de gener de 1925 - 2 de juliol de 2013), fou un inventor i pioner de la computació estatunidenc. És més conegut per inventar el ratolí d'ordinador, i com un pioner de la interacció persona-ordinador.Va començar amb el ratolí d'ordinador, però també va col·laborar perquè fos possible una primera videoconferència, l'hipertext, el processador de text, la hipermedia, l'enllaçat dinàmic i l'editor col·laboratiu, amb pantalla compartida entre dues persones en diferents llocs comunicats amb una xarxa d'àudio i vídeo. Moltes persones han fet possible tot això que nosaltres tenim avui només prement un botó.

El major assoliment d’Engelbart va ser el ratolí de l’ordinador, que va començar a desenvolupar en la dècada de 1960 i va acabar per patentar el 1970. Per aquell llavors consistia en una simple carcassa de fusta que cobria dues rodes metàl·liques. Es tractava d’un dispositiu que l’usuari podia desplaçar amb la mà i traslladar el corresponent moviment a la pantalla. El concepte d’Engelbart, que per llavors treballava per a l’Institut de Recerca Stanford, a Menlo Park (Califòrnia), va ser materialitzat pels enginyers de Xerox amb forma de pastilla de sabó i batejat com a ratolí (mouse, en anglès).

16 de novembre Sta. Margarita Dia Internacional per la Tolerància Dia de la Llengua Islandesa 1945 fundació de l'UNESCO

Avui és un dia de grans paraules: Tolerància, UNESCO... i d’un gran país llunyà ple de volcans: Islàndia.

Comencem per felicitar a les nois que es diuen Margarida, Margarita o Daisy!

El 12 de desembre de 1996, en la 82 sessió plenària, l'Assemblea General de les Nacions Unides a la Resolució 51/951 "convida als Estats Membres a que el 16 de novembre de cada any observin el Dia Internacional per la Tolerància amb activitats adequades dirigides tant als centres d'ensenyament com al públic en general ". Cada vegada que veiem un Dia Internacional, Mundial... és que hi ha un tema que encara requereix sensibilització. I la Tolerància, sens dubte, necessita que tothom la practiqui.

A Islàndia avui es celebra el Dia de la Llengua Islandesa. L'islandès és la llengua oficial que es parla a Islàndia. És una llengua de gran complexitat morfològica que pertany a la família de les llengües germàniques, grup germànic septentrional, subgrup escandinaves occidentals i és l'única llengua escandinava que no presenta variació dialectal. La parlen al voltant de 320.000 persones. Ara, a RAC 1, a les 7 de la tarda, hi ha un programa que presenta l’Albert Om que es diu Islàndia. No només en du el nom sinó que donen informacions sobre aquest llunyà i desconegut país. 

L'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura es diu en anglès United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, i la seva abreviatura internacional és UNESCO. És un organisme especialitzat de les Nacions Unides. Es va fundar a Londres el 16 de novembre de 1945 amb l'objectiu de contribuir a la pau i la seguretat al món mitjançant l'educació, la ciència, la cultura i les comunicacions. La constitució signada aquell dia va entrar en vigor el 4 de novembre de 1946, i va ser ratificada per vint països. El 1958 es va inaugurar la seva seu principal, al districte VII de París. La seva directora general és Audrey Azoulay (França), des del 10 de novembre, que substitueix a l'antiga directora Irina Bokova (Bulgària). Al 2014, comptava amb 195 estats membres i vuit membres associats. Es dedica a orientar als pobles en una gestió més eficaç del seu propi desenvolupament, a través dels recursos naturals i els valors culturals, i amb la finalitat de modernitzar i fer progressar a les nacions del món, sense que per això es perdin la identitat i la diversitat cultural. La UNESCO té vocació pacifista, i s'orienta molt particularment a donar suport a la alfabetització. En l'educació, aquest organisme assigna prioritat a l'assoliment de l'educació elemental adaptada a les necessitats actuals. Col·labora amb la formació de docents, planificadors familiars i habitatge, administradors educacionals i encoratja la construcció d'escoles i la dotació d'equip necessari per al seu funcionament.

15 de novembre Sant Albert Magne

Avui felicitem a tots els Alberts i als que teniu esperit científic. Avui és Sant Albert Magne patró dels científics!

Albert el Gran o el Magne, conegut també com a Albert de Bollstädt o Albert de Colònia, o sant Albert va ser un dominic, filòsof i professor recordat com un dels més grans pensadors medievals. És venerat com a sant per l'Església catòlica, l'anglicana i la luterana, i ha estat proclamat sant patró de les ciències i els científics.

Va tenir entre els seus deixebles un jove frare anomenat Tomàs d'Aquino (que acabarà sent el patró dels estudiants i de les Universitats i els professors de Secundària), de qui va ser mestre i amic. Hi havia tanta gent a les classes d’Albert de Colònia que va haver d'ensenyar en una plaça pública, la qual, encara que pocs ho saben, duu el seu nom. Es tracta de la Plaza Maubert, nom que ve de "Magnus Albert".

Els propis contemporanis de Sant Albert van ser qui li van donar el títol d'"el Gran". Per l'extraordinària profunditat i amplitud dels seus coneixements, solien anomenar-lo també "el Doctor Universal". Sant Albert havia dit que,de jove, li costaven els estudis i que per això una nit va intentar fugir del col·legi on estudiava... però s'ho va repensar.

En aquella època, la filosofia comprenia les principals branques del saber humà accessibles a la raó natural: la lògica, la metafísica, les matemàtiques, l'ètica i les ciències naturals.

La figura de Sant Albert destaca en el camp de les ciències naturals, la finalitat de les quals, segons diu el sant, consisteix a "investigar les causes que operen en la naturalesa". Fou una autoritat en física, geografia, astronomia, mineralogia, alquímia (és a dir, química, per la qual cosa gens té de sorprenent que la llegenda li hagi atribuït poders màgics), metafísica, matemàtiques, ètica, medicina, fisiologia animal, biologia, filosofia, teologia i fins i tot va escriure un manual del perfecte jardiner. En els seus tractats de botànica i fisiologia animal, la seva capacitat d'observació li va permetre dissipar llegendes com la de l'àguila, la qual, embolicava els seus ous en una pell de sorra i els posava a incubar al sol. També han estat molt lloades les observacions geogràfiques del sant, ja que va fer mapes de les principals cadenes muntanyenques d'Europa, va explicar la influència de la latitud sobre el clima i, en la seva excel·lent descripció física de la terra va demostrar que aquesta és rodona.

Entre els escrits de Sant Albert, que formen una col·lecció de trenta-vuit volums, hi ha obres sobre totes aquestes matèries.

Suggeriment: Avui dimecres gaudim de l’observació que és el primer pas de la ciència. Tenim una tardor en marxa que ens ensenya a la natura els seus mil colors....

13 de novembre 1940 s'estrena Fantasia 1968 s'estrena Yellow Submarine 2017 Marc Márquez Campióp del Món motos GP

Els nostres protagonistes d’avui són dues pel·lícules i un somni fet realitat.

"Fantasia" és una pel·lícula d'animació feta pels estudis Disney, estrenada el 13 de novembre de 1940. Precedida pel gran èxit de la Blancaneus (Snow White and the Seven Dwarfs 1937) i abans de Pinotxo, estrenada al començament de els quaranta, va ser el segon llargmetratge de dibuixos animats produït per Walt Disney, i com els anteriors, és reconeguda com una obra clàssica de l'animació.

La seva composició va suposar una treball experimental sense diàlegs (llevat de les breus intervencions del director d'orquestra i Mickey Mouse) l'objectiu és il·lustrar o acompanyar amb l'animació temes de música clàssica. S'interpreten vuit peces musicals, interpretades la majoria d'elles per l'orquestra de Filadèlfia dirigida per Leopold Stokowski, que acompanyen a set seqüències d'animació. Per a molts autors i crítics és una obra d'art d'un gènere nou, un pont entre les arts i una «forma de presentar l'art» (un nou mitjà de comunicació). Fantasia va ser una de les primeres pel·lícules d'exhibició comercial amb so estereofònic. Aquest va ser un dels factors que van disparar el cost de producció d'aquest llargmetratge fins gairebé tres milions de dòlars. Fantasia, que no va tenir en el seu moment l'èxit habitual de les produccions de Disney de l'època, és el primer volum d'una sèrie ideada per Walt Disney. La Segona Guerra Mundial va impedir la seva estrena a Europa, i l'escassetat de sales preparades per a la reproducció idònia de la pel·lícula (requeriments del sistema de so), va suposar que les recaptacions dels primers anys fossin molt discretes. El 1990, la pel·lícula va ser considerada «cultural, històrica i estèticament significativa» per la Biblioteca del Congrés dels Estats Units i seleccionada per a la seva preservació en el National Film Registry. Forma part del AFI 's 10 Top 10 en la categoria de "Pel·lícules de animació ". Gràcies a l'esforç de Roy Edward Disney, nebot de Walt, una segona pel·lícula, Fantasia 2000 es va estrenar el 17 de desembre de 1999 a Nova York.

Tal dia com avui del 1968 s'estrena la pel·lícula "Yellow submarine". Quan començaven els Beatles, allà pels primers seixanta, els van contractar per rodar tres pel·lícules. Tot un somni que els equiparava amb "el rei" Elvis. Es van rodar les dues primeres "Quina nit la d'aquell dia" i "Help", a les ordres d'un dels genis del nou cinema britànic, Richard Lester. La tercera, que va quedar pendent, es va anar convertint en una pesada llosa per als cada vegada més independents i poderosos membres del quartet. Havien aconseguit deixar les gires, en part per la pressió de les masses en els seus concerts i en els seus desplaçaments, i cada un havia començat a fer coses pel seu compte. O sigui, cada vegada eren més cada un d'ells i menys els Beatles. Però el contracte amb la United Artists estava signat i faltava encara una pel·lícula per completar-lo. La solució va ser la de rodar una pel·lícula de dibuixos animats l'argument giraria al voltant dels Beatles que es il·lustraria amb cançons escrites específicament per a ella i amb altres èxits del grup, perquè el contracte no només incloïa la cessió de tot tipus de drets, sinó , a més, la creació d'una banda sonora original per la pel·lícula. La mandra o la manca d'interès van fer que només sis de les quinze cançons que sonen fossin escrites originalment per a la banda sonora. La resta es va completar amb material ja gravat pel grup, per al qual es van idear les corresponents escenes. Afortunadament, la selecció de temes va ser exquisida i el guió de Lee Minoff va ser esplèndidament portat a la pantalla per Georges Dunning, revolucionant el que s'ha fet fins llavors en el camp de l'animació.

I deixem pel final l’actualitat. Marc Márquez torna a ser campió del món de motos GP per segon any consecutiu (ja porta 4 campionats). La temporada passada va ser el seu campionat de la capacitat de gestió i molt pocs errors, aquest any és el de les caigudes i remuntades. Sí, “qui no s’arrisca no pisca” , però és fantàstica la gestió de l’error del Marc. No perd el somriure. Hi torna una altra vegada amb l’ensenyança apresa, integrant el que ha aprés i continuant endavant... Ahir el circuit de Chest va ser una festa, ara Cervera t’espera... Felicitats Campió!

10 de novembre Setmana de la Ciència 1810 Llibertat d'impremta 1839 Primera Fotografia 1871 Troben el Dr.Livingstone

Avui i fins el dia 19 es celebra la Setmana de la Ciència. Hi ha tot un seguit de propostes de conferències, portes obertes, activitats i tallers de diferents tipus per a totes les edats. Us mostrem el cartell d’aquesta edició. No us ho podeu perdre. Segur que trobareu algun acte que sigui del vostre interès.

Avui el nostre recull d'activitats correspon al segle dinou... queda lluny però és un dia per recordar dos inicis i una retrobada... 

Tal dia com avui de l’any 1810 les Cortes de Cádiz van concedir per primera vegada la llibertat d’impremta. 

Tal dia com avui del 1839 trobem una notícia curiosa... en el diari de Barcelona “El Constitucional” es publica la notícia sobre l’obtenció de la primera fotografia a Espanya. Va ser un daguerrotip de la lotja de Barcelona que s’atribueix a Pedro Felipe Monlau. 

Hi ha frases que han passat a la història. Una d’elles diuen que es va dir tal dia com avui de l’any 1871. Posem-nos en situació... durant diversos anys David Livingstone  va estar perdut per Àfrica i no va saber-se res d'ell, per la qual cosa el diari Nova York Herald va organitzar una expedició de socors que va ser confiada a Henry Stanley, qui, en 1871, va aconseguir trobar David Livingstone a les costes del llac, a la ciutat de Ujiji. En aquella trobada Stanley va pronunciar la seva famosa frase: “Doctor Livingstone, I presume” (“Dr.Livingstone,suposo”»). Tots dos van decidir explorar conjuntament Tanganyika, fins que un any després van agafar dos camins diferents.

9 de novembre 1940 s'estrena El Concierto de Aranjuez 1961 neix Antoni Bassas 1981 neix David Guapo

Avui música per escoltar, una persona per pensar i una altra per riure...

Tal dia com avui de l’any 1940 s’estrena al Palau de la Música el “Concierto de Aranjuez” del Maestro Joaquín Rodrigo. És una composició musical per a guitarra i orquestra. El 1991, el rei Juan Carlos I d’Espanya dona al compositor el títol de Marquès dels Jardins d’Aranjuez.  El compositor i la seva esposa estan enterrats al cementiri d’Aranjuez en un mausuleu presidit per una guitarra cubista, obra de l’escultor Pablo Serrano.

Antoni Bassas és un periodista i guionista de ràdio i televisió català, actual membre l'equip directiu del diari Ara. Va néixer el 9 de novembre del 1961 al barri de Gràcia de la ciutat de Barcelona. Va començar a treballar a la ràdio amb setze anys, a l'emissora Ràdio Joventut. Posteriorment es va llicenciar en Ciències de la Informació a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Bassas ha tingut grans èxits d'audiència i premis importants, com el Premi Ondas. L'any 2009 s'incorporà a TV3 com a corresponsal als Estats Units i des del 2013 forma part de la direcció del diari Ara. És un d’aquells periodistes que cal llegir... persona de seny. 

Tal dia com avui del 1981 va néixer David Guapo, que es diu David Callejón. És un humorista i cantautor català. Va començar la seva carrera com a músic tocant la guitarra a diversos pubs de Barcelona. Tot i que el seu debut televisiu va tenir lloc al canal Paramount Comedy, Berto Romero el va descobrir durant una de les seves actuacions i li va donar l'oportunitat de col·laborar a Buenafuente. El salt definitiu el va tenir després de les seves aparicions a El Club de la Comedia, iniciant així gira en solitari per tot el territori espanyol amb l’espectacle “Que no nos frunjan la fiesta”.

3 de novembre Sta. Sílvia 2000 mor Domingo Llucià

Avui és un dia especial. Avui, tres de novembre, ja fa disset anys que va morir el meu pare. És una data que queda marcada per sempre. I desprès de Tots Sants i de Difunts... Al llarg d’aquests disset anys he fet un llarg camí sense poder consultar, comentar, agrair, abraçar. Però ha arribat un moment en el que pots recordar sense aquell dolor tant punyent, i recordes els bons moments viscuts a casa i a l’escola.

El Sr. Domingo Llucià va néixer el 6 de febrer de 1932 a Vilassar de Dalt. Mestre de vocació va dedicar tota la seva vida a l’educació en tots els àmbits. Va deixar petjada en moltes generacions del Poble Sec on va començar amb la primera escola, l’Escola del Carme, en la dècada dels 50. Quants records del carrer Tapioles: la sortida en la que donava la ma a cadascun dels seus alumnes; les excursions que movien totes les famílies amb aquells autocars quan gairebé ningú tenia cotxe, les Primeres Comunions; els Festivals; la celebració del Sant del Sr. Director sempre acompanyat de la mare, la Srta. Mª Rosa. Als seixanta va fundar amb el seu bon amic Vicenç Rovira la Institución Escolar Menéndez Pidal a la Vall d’Hebró. Ell volia posar-li escola Lledoner però va perdre, i per sempre l’escola va portar el nom del filòleg espanyol estudiós de la literatura medieval que encara era viu i va agrair aquest honor que li feia una escola catalana. Estava a les classes però també va fer política educativa a Barcelona i a Madrid participant de manera activa a través de la Federació de Centres Docents amb les subvencions, les àvies dels concerts educatius dels centres privats. Per ell l’educació era un dret. Van ser anys molt intensos. Nosaltres seguim recordant el pare, l’avi, el mestre, el director... de vegades, encara ara, em sembla sentir els seus passos. Ara, ja han descatalogat la seva colònia i no sentim olor de tabac als despatxos... tot això formava part d’ell com les sarsueles, el futbol o afaitar-se amb aquell sabó blanc que feia tan bona olor cada matí... però era molt més... era tot el que ha deixat escampat pel món. 

El dia del seu enterrament hi havia moltíssima gent. I molts dies després, encara ara, quan trobem gent del Carme o de Menéndez seguim recordant-lo. Hi ha vides plenes que deixen detalls de vida. Avui, des del segle XXI diria que va ser un home del seu temps i que va viure molt intensament. Per això el trobem molt a faltar i seguim fent camí.

Avui també és Santa Sílvia i aprofitem per felicitar a totes les Sílvies !!!

Novembre o Movembre?

Heu vist que hi ha homes que es deixen bigoti només en el mes de novembre? Per què?

Movember: Bigotis contra el càncer de pròstata

Com cada mes de novembre des de l’any 2003, milers d’homes de tot el món s’hi apunten amb un propòsit: deixar-se créixer el bigoti i recaptar donacions (485 milions fins ara). Al llarg de 30 dies han de penjar fotos de la seva evolució capil·lar (ara encara incipient) i tothom qui vulgui pot entrar al seu perfil, deixar-hi comentaris i, si vol, aportar diners destinats a la investigació contra el càncer de pròstata.

També hi ha dones que s’hi apunten, i es deixen créixer bigotis “virtuals”. En aquesta edició hi participen més de mig milió de voluntaris.

Els participants s’anomenen Mo Bros i protagonitzen, a més, diverses accions en favor de la prevenció d’aquesta malaltia. 

Pots veure un detall de tot el que es fa a la seva web, i si vols saber quines iniciatives han posat en pràctica, visita la pàgina 

https://es.movember.com/about/foundation

Per a més informació, pots anar a la web https://es.movember.com/

1 de novembre Tots Sants

Tots Sants! és el nostre dia! dels que ja ho són i dels que volen ser sants.... Felicitats!

Per alguns aquesta paraula de santedat els pot sonar antiga però és d’una rabiosa actualitat. Diuen que estant en una església, a un nen li van preguntar què volia dir "ser sant", i ell aixecant la mirada i veient unes fantàstiques vidrieres amb unes imatges i va contestar “Sant és qui deixa passar la llum”. Fa molts anys que conec aquesta història i sempre he pensat que “se non è vero, è ben trovato” que diuen els italians. La definició de sant com aquell qui deixa passar la llum de Déu, em sembla molt poètica i alhora possible. Quan aconseguim sintonitzar i que es vegi el Senyor i no el “senyorito” sentim una gran pau. No és tot de color de rosa, aquesta pau no ens eximeix de les nostres obligacions, ni ens elimina les dificultats, però fa el camí molt més transitable i si a més el fem en companyia... Jo m’afanyo, de vegades a netejar el meu vitrall i em recordo que és molt interessant i necessari fer el que cal fer, com cal fer-ho, i en el seu moment. La teoria la tinc clara i la pràctica... la vaig vivint cada dia amb encerts i errors però aixecant-me desprès de cada caiguda.

Em sento contenta. Tots Sants és el meu dia i el de tots els que fan camí aquí o allà per fer les coses ben fetes, que en diem popularment  “fer les coses com Déu mana”. Alguns encara no han tingut experiència de Déu però sense saber-ho ells van fent camí. A tots, creients o no, avui... que tingueu un bon dia!

Demà sí que és el Dia de Difunts. Els recordem per tradició i cada dia per necessitat del nostre cor i per gratitud. Algunes vegades encara sentim dolor quan recordem altres o potser, pel pas del temps, podem recordar sense dolor. Fer-los presents ens desperta sentiments contradictoris: d’una banda és com si hi fossin, d’una altra sentim el buit de les seves abraçades, paraules i petons però no de la seva presencia que continua amb nosaltres... i ens dona pau.  I quan estem amb el cor més embolicat veiem el curiós tràfec d’aquests dies de comprar flors, anar als cementiris...

A Barcelona tenim un bon nombre de cementiris: el de Poble Nou, el de Sant Genís dels Agudells, el de les Corts, el de Sant Andreu però el més gran de tots és el de Montjuic. Fora de Barcelona, però ja tan enganxat que és com si fos de la ciutat, tenim del de Collserola. Aquests dies a tots ells hi trobem activitats especials.