31 de desembre L'home dels Nassos 1925 Primera Cursa de Sant Silvestre a Sao Paulo

La nit de cap d'any és l'últim dia de l'any, el 31 de desembre, data que se sol celebrar amb una gran festa que sol incloure focs d'artifici i reunions d'amics. La més nombrosa té lloc a Rio de Janeiro. 

Nosaltres mengem els raïms al ritme de les campanades. Així com les festes de Nadal són festes familiars, el Cap d’Any es sol celebrar amb els amics.

Segons la tradició catalana recollida per Joan Amades, en aquest dia surt l'Home dels nassos, que té tants nassos com dies té l'any. En fer-se visible només el darrer dia de l'any, el personatge mitològic té, com tots els humans, un sol nas, i per tant, pot ser qualsevol persona. S'explica de tal forma als nens que s'imaginen un personatge estrafolari amb 365 nassos a la cara, sense pensar que el 31 de desembre a l'any li queda només un dia per acabar.

La Cursa de Sant Silvestre és una cursa atlètica amb recorregut urbà que es fa en algunes ciutats el darrer dia de l'any. La primera cursa de Sant Silvestre que es va celebrar fou a la ciutat brasilera de Sao Paulo l'any 1925, que entroncava amb una vella tradició francesa de curses nocturnes que es disputaven la nit de cap d'any on el concursants duien torxes per a córrer. La cursa se sol disputar el dia 31 de desembre a la tarda tot i que hi ha molta varietat horària i també de dies, malgrat que la idea inicial és que sigui l'última de l'any. Porta el nom del pontífex Silvestre I que fou santificat per ser el primer papat no martiritzat per l'Imperi Romà. A partir de la Corrida Internacional de São Silvestre de Sao Paulo, la tradició d'aquesta cursa s'ha escampat per diverses ciutats del món i s'ha convertit en una prova típica del Nadal amb molta popularitat. Existeixen diferents modalitats, des de les més professionalitzades fins a les més populars i divertides. A Catalunya es disputa la Sant Silvestre Barcelonesa a Sant Cugat del Vallès a les 17.30, la Cursa dels Nassos a Barcelona, mentre que a Madrid s'anomena San Silvestre Vallecana.

A Barcelona es fa la Cursa dels Nassos a les 17.30h. Fins a 11.500 persones podran participar de l’últim esdeveniment esportiu de l’any a Barcelona. La Nassos és la cursa popular per excel·lència de la ciutat de Barcelona. En aquest sentit, ens agrada posar èmfasi en els atletes amb diversitat funcional, que també juguen un paper molt important en el desenvolupament de la Cursa dels Nassos. Sense aquests atletes, la cursa seria menys cursa. Els atletes amb diversitat funcional (cadira de rodes, paràlisis cerebral, discapacitat visual i discapacitat intel·lectual) també s’han d’inscriure per internet o presencialment com la resta de participants. 

En aquesta cursa hi ha un gest solidari: “El teu gest val per dos”: gest mediambiental i social. Els xips blancs es poden retornar a l’arribada. Lliurar-los representa una aportació de 80 cèntims per xip a Càritas. Una bona acció pel medi ambient i pels més necessitats. Una bona manera d’acabar l’any.

Suggeriment per avui i sempre: Passeu-ho molt bé! 

Us desitjo una molt bona entrada d'any al 2016!

30 de desembre 1922 creació de la URSS

Avui recordem un canvi substancial en el mapa del món i a partir d’aquí parlem de cartografia.

La cartografia és la ciència que tracta de la representació Terra sobre un mapa. Com que la Terra és esfèrica ha de valer-se d'un sistema de projeccions per a passar de l'esfera al plànol. El terme projecció es refereix a qualsevol funció definida a la superfície de la Terra amb valors sobre un pla, i no necessàriament a una projecció geomètrica.

Però, a més de representar els contorns geogràfics dels objectes, les superfícies i els angles, també s'ocupa de representar la informació que apareix sobre el mapa, segons es consideri què és rellevant i què no. Això, normalment, depèn del que es vulgui representar en el mapa, així com de l'escala.

Quan la realitat física o política canvia els mapes també ho han de fer perquè són representacions de la realitat.

Tal dia com avui de 1922 a Moscou, Rússia, es va reunir el Congrés dels Soviets i es va aprovar per unanimitat la creació de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, un estat socialista federal format per quinze repúbliques. 

Era una confederació constitucional d'estats socialistes basada en la ideologia comunista. La Unió Soviètica tenia un sistema polític de partit únic, dominat pel Partit Comunista fins al 1990. Encara que l'URSS era nominalment una unió de repúbliques soviètiques amb la capital a Moscou, realment era un estat altament centralitzat amb una economia planificada.

L'URSS va sorgir després de la Revolució d'Octubre, el 1917, i un període posterior de guerra civil, al final del qual els comunistes o bolxevics van prendre el poder. Després de seixanta-nou anys d’existència, es va dissoldre finalment el 31 de desembre de 1991.

Els estudiants que havien d'aprendre les capitals enyoraven el temps de la URSS capital Moscú quan havien d'aprendre les capitals de les repúbliques exsoviètiques...

Suggeriment: busqueu un mapa polític d'Europa de mitjans o finals del segle XX i trobeu les diferències amb un mapa actual. Us dono una pista: a Europa les diferencies les trobareu cap a l'est...

29 de desembre 1876 neix Pau Casals

El nostre protagonista d’avui és un dels nostres músics més internacionals.

Pau Casals va néixer al Vendrell, Baix Penedès, el 29 de desembre de 1876. Va ser violoncel·lista, pedagog, director i compositor musical català. La seva gran contribució al món de la música va ser la innovació en la interpretació amb el violoncel que, més tard, va ser adoptada per tots els violoncel·listes del món. La seva interpretació d' “El cant dels ocells” s’ha convertit en un símbol de pau i llibertat arreu del món. Va promoure Fundacions per a l'impuls i la divulgació de la música. 

Pau Casals ha estat un dels violoncel·listes amb més talent del segle XX. Reconegut internacionalment com un dels millors intèrprets i directors d'orquestra del seu temps, continua avui,  com una icona musical de referència. 

Com a violoncel·lista va aportar canvis innovadors al tocar el violoncel, i que el va convertir en un gran instrument solista. Com a director i mestre, buscava igualment la profunditat expressiva, l'essència musical que ell aconseguia amb el violoncel. Fritz Kreisler el va definir com «el rei de l'arquet» i Eugene Ormandy va dir de Pau Casals: «No és solament el més gran violoncel·lista, sinó possiblement el músic viu més extraordinari del món».

Va iniciar una croada personal per la lluita per la pau i la llibertat, dirigint “El Pessebre” arreu del món i participant en nombroses classes magistrals, entre les quals cal destacar les de Berkeley, a Califòrnia (1962) i les de Marlboro a Vermont (1962 – 1973).

El 1958 va fer un concert i el «Missatge de Pau» que Pau Casals havia enregistrat uns dies abans a Ginebra va ser retransmès a més de 40 països. També aquell any va ser proposat com a candidat pel Premi Nobel de la Pau.

El 1961 va ser convidat pel president John Fitzgerald Kennedy a fer un concert a la Casa Blanca i, dos anys més tard, el mateix president dels Estats Units, li concedí la Medalla de la Llibertat.

El 1971 va compondre l'Himne a les Nacions Unides, que dirigí el 24 d'octubre d'aquell any en un concert a la mateixa seu de les Nacions Unides, i on el secretari General de les Nacions Unides d’aquell moment li entregà la Medalla de la Pau. Va ser en aquesta ocasió que va pronunciar la frase What is more, I am a Catalan.

«Sóc català. Catalunya va tenir el primer parlament democràtic molt abans que Anglaterra. I fou al meu país on van existir les primeres nacions unides. En aquell temps —segle onzè van reunir-se a Toluges avui França- per parlar de la pau, perquè els catalans d'aquell temps ja estaven en contra de la guerra».

Al llarg de la vida, Pau Casals va lluitar constantment per la pau, la justícia i la llibertat. Des dels inicis va rebutjar tocar en països on no es respectessin els principis democràtics i els últims anys es va manifestar en contra de nombroses guerres i l'ús de les armes nuclears.

L’any 1973 li va ser concedida, a títol pòstum, la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya.

Suggeriments: No cal esperar què es mori a algú per sentir els primers compassos del Cant dels Ocells. La podem trobar en formats molt diferents... També podem buscar el discurs de Pau Casals a les Nacions Unides, tota una declaració de principis.

28 de desembre Sants Innocents 1954 neix Denzel Whasington

El Dia dels Sants Innocents és la commemoració d'un episodi del cristianisme: la matança dels nens menors de dos anys nascuts a Betlem (Judea), ordenada pel rei Herodes I el Gran per tal de desfer-se del nounat Jesús de Natzaret. 

A Hispanoamèrica i a Espanya és costum fer en aquesta data bromes de tota classe. Una de les més comunes és penjar “una llufa” (un ninot de paper) a l’esquena d’algun innocent... Els mitjans de comunicació també fan bromes o tergiversen el seu contingut de tal manera que la informació sembli real. Es tracta d'una llibertat, una oportunitat que només tenen un cop l'any. És tradició que els diaris publiquin notícies que semblen serioses i enganyen al lector desprevingut. El dia dels innocents es viu a tot el món hispanoparlant. El primer dia d’abril es celebra el dia de les bromes en els països de parla francesa i el món anglosaxó, és una festa dedicada a les bromes, de la mateixa manera que el dia dels Sants Innocents. Es celebra a França, Finlàndia, Austràlia, Alemanya, Itàlia, Bèlgica, Regne Unit, Portugal, Estats Units, Brasil i altres països).

Tal dia com avui de 1954 va néixer l’actor i director americà Denzel Washington, guanyador de dos Oscars. Va néixer a Mount Vernon, Nova York, als Estats Units. El seu primer paper va ser a una pel·lícula per la televisió (“Wilma”) de 1975. Mentre rodava aquesta pel·lícula va conèixer Pauletta Pearson, amb qui més endavant es casaria. Es donaria a conèixer quan va començar a protagonitzar la popular sèrie de televisió “St. Elsewhere” (A cor obert). Va rebutjar papers a algunes pel·lícules d'acció, esperant un paper millor. El 1987 va fer de paladí antiapartheid sud-africà Steve Biko a la pel·lícula “Cry Freedom” de Richard Attenborough. El 1989 va guanyar l'Oscar al millor actor secundari per l'esclau desafiador de “Temps de glòria”. El 1990, Spike Lee li dóna un paper a “Mo' Better Blues”, i el 1992 a “Malcolm X”. Va ser nominat a l'Oscar pel seu paper a aquesta pel·lícula.

Però és amb “L'informe Pelicà” (amb Julia Roberts) i després amb “Filadèlfia” (amb Tom Hanks) on Denzel Washington serà descobert pel gran públic. Fins al 1999 fa moltes pel·lícules de qualitat, i finalment “Training day” (al costat d'Ethan Hawke) li donarà l'Oscar al millor actor pel paper del policia corrupte Alonzo Harris. 

Decideix passar a la direcció el 2003 amb “Antwone Fisher”, que explica la història d'un jove negre de la marina americana forçat a anar al psicòleg.

Realment podem parlar d’un bon actor de bones pel·lícules en temàtiques molt diverses.

Suggeriment: estar ben atents per no caure en cap broma i pensar-ne alguna d'enginyosa pels que us envolten. Als que ens agrada el cinema... veure alguna pel·lícula de Denzel Whasington si cal, la podem veure amb la família al voltant per poder comentar-la,.

27 de desembre 1822 neix Louis Pasteur 1831 Darwin puja al Beagle 1963 Lennon i McCartney millors compositors de l'any

Avui tenim quatre protagonistes per pair les trobades familiars de les festes nadalenques...

Tal dia com avui de 1822  va néixer Louis Pasteur. Va ser un químic francès. Els seus descobriments van tenir enorme importància en diversos camps de les ciències naturals, sobretot en la química i microbiologia. A ell es deu la tècnica coneguda com pasteurització. La pasteurització és el procés tèrmic realitzat a líquids (generalment aliments) amb l'objectiu de reduir la presència d'agents patògens (com ara certs bacteris, protozous, fongs, llevats, etc.) que puguin contenir. Aquest procés d'escalfament rep el nom del qui el va portar a terme per primera vegada, el científic-químic francès Louis Pasteur. La primera pasteurització va ser realitzada el 20 d'abril de 1864 per el propi Pasteur i el seu col·lega Claude Bernard. Un dels objectius del tractament tèrmic és una "esterilització parcial" dels aliments líquids, alterant el menys possible la seva estructura física, els seus components químics i les seves propietats organolèptiques (aroma i saber).

A través d'experiments Pasteur va refutar definitivament la teoria de la generació espontània i va desenvolupar la teoria germinal de les malalties infeccioses. Pels seus treballs és considerat el pioner de la microbiologia moderna, iniciant l'anomenada «Edat d'Or de la Microbiologia».

Tal dia com avui de 1831, Charles Darwin marxa en el bergantí Beagle cap a Amèrica del Sud; aquest viatge li permetrà demostrar la seva famosa teoria sobre l'evolució. Darwin va ser un naturalista anglès que va afirmar que totes les espècies d'éssers vius han evolucionat amb el temps a partir d'un avantpassat comú mitjançant un procés anomenat selecció natural. L'evolució va ser acceptada com un fet per la comunitat científica i per bona part del públic en vida de Darwin, mentre que la seva teoria de l'evolució mitjançant selecció natural no va ser considerada com l'explicació primària del procés evolutiu fins als anys 1930. Actualment constitueix la base de la síntesi evolutiva moderna. Amb les seves modificacions, els descobriments científics de Darwin encara segueixen sent la base de la biologia com a ciència, perquè constitueixen una explicació lògica que unifica les observacions sobre la diversitat de la vida.

Molt més tard, el 27 de desembre de 1963, Lennon i McCartney són considerats els millors compositors de l'any. Un diari londinenc va reconèixer la tasca de dos dels membres de The Beatles com a millors compositors. Al capdavant d'aquesta valoració hi havia el crític musical Richard Buckle, que fins i tot es va atrevir a dir que “eren els millors compositors des Beethoven”. En aquest mateix any el quartet de Liverpool havia publicat el disc “With the Beatles” i la versió americana de “Please, please, me”, que es va titular “Introducing ... The Beatles”.

Suggeriments: Podem observar quants aliments van servir la pasteurització. Podem observar en els animals la teoria de l'evolució de Darwin. També podem acabar l'any escoltant música dels Beatles ara que podem trobar tota la seva discografia remasteritzada a Spotify.

26 de desembre Sant Esteve 1953 Primer transplantament renal

Sant Esteve és el dia que ve després de Nadal, això és, el 26 de desembre, festivitat de Sant Esteve màrtir. En l'estructura social patriarcal dels segles precedents, la festivitat de l'endemà de Nadal (igual que el Dilluns de Pasqua Florida) responia a la necessitat funcional de disposar de prou temps per tornar a peu, generalment, des del mas pairal on s'havia celebrat la festa fins al domicili de cadascun dels diversos membres de la família. L'extrema dificultat de viatjar de nit obligava, sempre, a ajornar el viatge de retorn fins l'endemà, i per tant quedava com un dia no-útil a efectes laborals; i així fins a derivar en dia festiu. La dita popular "Per Nadal, cada ovella al seu corral; per Sant Esteve, cada ovella a casa seva" descriu molt bé aquest fenomen social, gregari o de clan, entorn del mas pairal en les festes assenyalades.

A Catalunya, és tradicional que la família es reuneixi a menjar amb l'altra meitat que no havia pogut el dia anterior. Al Principat és tradicional menjar canelons de primer i pollastre farcit o tall rodó de segon. De postres sempre cauen neules i torrons.

Hi ha una tradició prou estesa que fa que els més menuts de la casa hagin d'enfilar-se damunt d'una cadira per dir un poema (i no un vers) en veu alta. 

Si a la gent gran els agrada, el nen s'endurà uns quants diners de premi.

A les Illes Balears la mateixa festivitat es coneix com a Segona festa de Nadal o Sa mitjana festa.

Hi ha persones que no coneixem però que són importants perquè en el segle XXI tinguem els coneixements mèdics que ens permeten que en el nostre pais s’hagin fet 12.555 transplantaments renals del 1971 fins el 2014. El primer transplantament de ronyó fet a Espanya va ser al 1965 al Hospital Clínic de Barcelona. Però per què parlem de transplantament ronyons avui?

Tal dia com avui, de l’any 1953, va tenir lloc el primer transplantament de ronyó d’un donant viu. Va dirigir tota l’operació Jean Hamburger, un cirurgià i assagista francès.

Hamburger va néixer l’any 1909 en una família jueva a París. Juntament amb René Kuss, Hamburger va definir els mètodes precisos i les normes per a la realització de la cirurgia del trasplantament renal, i se li atribueix la fundació de la disciplina mèdica de la nefrologia. El 1953, a l'Hospital Necker de París, es va realitzar el primer èxit de la cirurgia de trasplantament renal a França, a un jove un fuster de només 16 anys, Marius Renard. Va tenir un accident en una obra i va caure d’una bastida danyant el seu únic ronyó. La seva mare va ser el donant viu.  L’operació va ser un èxit però l'òrgan va fallar. El més important és que el rebuig es va evitar durant tres setmanes, un rècord en aquest moment. El 1955, va crear el primer ronyó articifial. Hamburger s'acredita amb grans avenços en trasplantaments renals: l'èxit de la primera perllongació d’un rebuig en 1953, primer èxit rotund entre els bessons en 1959 i no bessons el 1962. També va ser autor de la investigació bàsica sobre la base immunològica de la malaltia renal i les malalties autoimmunes 

24 de desembre Nit de Nadal 1914 Primera Treva de Nadal.

Avui tot el món cristià celebra la Nit de Nadal, el Neixament de Jesús.

Amb la litúrgia romana actual o forma ordinària (Pau VI) hi ha quatre Santes Misses de Nadal possibles: "Missa de vigília", "Missa de nit", "Missa de l'aurora" i "Missa del dia".

El Papa Sixte III (segle V dC), va introduir a Roma el costum de celebrar per Nadal una vigília nocturna, a mitjanit, "de seguida de cantar el gall", en un petit oratori, anomenat "ad praesepium", "davant el pessebre", situat darrere de l'altar major de la Basílica de Santa Maria la Major de Roma. Aquesta expressió es deu al fet que els antics romans anomenaven el Cant del Gall al començament del dia, a la mitjanit. La missa que se celebrava a aquesta hora va agafar el nom de Missa de Gall. Aquesta missa també era coneguda popularment amb el nom de "Missa dels pastors". Avui és molt popular a casa nostra la Missa del capvespre, que per comparació amb la missa del Gall, es coneix com la Missa del "Pollet", sobretot a Catalunya.

Des de l'any 1961, TVE emetia en directe des de Roma la Missa del Gall en directe, bé a La 1, bé a La 2. Des de l'any 2013 la Missa del Gall no s'emet per TVE, sent possible seguir-la a Espanya només a través de l'emissora privada 13TV.

L’any 1914, en plena Primera Guerra Mundial va tenir lloc un moment especial. Els soldats britànics i alemanys interrompen la primera guerra mundial per celebrar el Nadal. Cantaran nadales, enterraran els seus morts, intercanviaran cigarretes i, fins i tot, faran un partit de futbol en el que guanyaran els alemans per 3 a 2. Passat el dia de Nadal van tornar a remprendre els combats.

A partir d’aquí, en moltes confrontracions hi ha treves per Nadal. És una pena que a partir d’aquestes treves no trobin motius per fer les paus... per construir la Pau.

23 de desembre 1881 neix Juan Ramón Jiménez

Al protagonista d’avui és un escriptor que se’l coneix per les seves inicial JRJ, es diu Juan Ramón Jiménez i es va casar amb Zenobia Camprubí (un nom que no sé per què, no he oblidat mai).

Juan Ramón Jiménez va néixer a Moguer, Huelva, el 23 de desembre de 1881. Va ser un poeta espanyol que va guanayar el Nobel de Literatura l’any 1956, pel conjunt de la seva obra. El seu text més destacat va ser la narració “Platero y yo”.  

“Platero y yo” explica poèticament la vida i la mort d’un ase, Platero. És molt famós el primer pàrraf:

“Platero es pequeño, peludo, suave; tan blando por fuera, que se diría todo de algodón, que no lleva huesos. Sólo los espejos de azabache de sus ojos son duros cual dos escarabajos de cristal negro. Lo dejo suelto y se va al prado y acaricia tibiamente, rozándolas apenas, las florecillas rosas, celestes y gualdas... Lo llamo dulcemente: ¿Platero?, y viene a mí con un trotecillo alegre, que parece que se ríe, en no sé qué cascabeleo ideal...”

La primera edició es va publicar en 1914, i en 1917 es va publicar l'edició completa, composta per 138 capítols (Editorial Calleja, Madrid). Quedava clar que Platero era un text adult, encara que per la seva senzillesa i transparència s'adeqüés perfectament a la imaginació i al gust dels nens. En alguns capítols hi ha una certa crítica social, revelant una dimensió de l'autor que molts van trigar a advertir. El mateix Juan Ramón Jiménez confirmava que no es tractava d’un llibre per infants encara que pel seu tema i per la forma ho semblés. 

Sembla que l’autor va tenir la intenció d’ampliar el text i fins i tot en va escriure una segona part que no va arribar a publicar-se.

La Fundació Juan Ramón Jiménez es crea el 7 de maig de 1987 amb la finalitat de gestionar i custodiar la Casa Museu "Zenobia i Juan Ramón", promocionar i editar estudis sobre l'obra i vida de l'autor, i custodiar els originals, documents, residències i biblioteca del poeta. Té la seva seu a la Casa Museu Zenobia i Juan Ramón.

D'ella depèn el Centre d'Estudis Juanramoniano que, entre altres funcions, cataloga els fons propis de la Fundació i els estudis dedicats al poeta, ofereix material i beques per a l'estudi de la seva obra i organitza simposis, trobades i cursos sobre Juan Ramón Jiménez i Zenòbia Camprubí.

Entre les commemoracions Juanramonianas que organitza anualment la Fundació Juan Ramón Jiménez, cal destacar:

- La concessió del Premi Hispanoamericà de poesia Juan Ramón Jiménez que concedeix anualment la "Fundació".

- La trobada anual de poesia “Voces del extremo” patrocinat per la Fundació des de 1999, i organitzat pel poeta i assagista de Moguer Antonio Oriola. Aquestes trobades s'enquadren dins del moviment poètic denominat poesia de la consciència, nova poesia social o poesia política.

Ocasionalment dintingueix a persones o entitats amb els següents distincions:

- La imposició del “Perejil de plata”, per la difusió i coneixement de l'obra del Nobel moguereño.

- Distinció com a Membre d'honor de la Fundació.

Suggeriment: avui va de lectura... heu llegit “Platero y yo”? o de geografia... sabeu on és Moguer? O on es donen els Premis Nobel? Ara pot ser un bon moment per saber-ho!

22 de desembre Arriba l'hivern i la Loteria de Nadal

Avui arriba l’hivern i és el dia de la Loteria! Com de l'hivern en sabem més cosa escriurem sobre la Loteria de Nadal.

Diuen que aquest any cada català s’ha gastat, de mitja, uns 57 euros en loteria. I com que molts no compren loteria alguns n’han gastat molt més i és que això de les estadístiques no ens explica la realitat de cadascú....

El seu origen es remunta a l'època de les Corts de Cadis, quan el ministre de la Cambra d'Índies va pensar en ella com un mitjà per augmentar els ingressos de l'erari públic sense exprémer amb impostos directes els contribuents. El primer sorteig es va celebrar el 18 desembre 1812.

Va rebre el nom de 'Loteria Moderna', per diferenciar-la de la 'Loteria Primitiva' iniciada pel Marquès d'Esquilache. El nom de 'Sorteig de Nadal' no va arribar fins al 23 de desembre de 1892 i cinc anys després aquesta denominació ja apareixia impresa a les butlletes.

Des del primer sorteig, van ser els nens de Sant Ildefons els encarregats de cantar els números, que fins a 1913 estaven impresos en papers. A partir d'aquesta data, es va implantar el sistema de bombos i boles de fusta que se segueix utilitzant avui.

En l'actualitat el sorteig es fa el dia 22 de desembre i el premi màxim té un valor de 4 milions d'euros.

També es coneix aquest dia com el Dia de la Salut. Perquè tots aquells que no guanyen res diuen... almenys tenim salut...

Però els que acaben el 22 de desembre amb les mans buides encara tenen una data en la qual confiar: el 6 de gener, quan es juga la Loteria del Nen. Aquest sorteig va néixer el 1941, tot i que no va adoptar fins a 1966 el nom amb el qual se li coneix avui dia, derivat precisament de la coincidència amb la data de l'adoració al Nen dels Reis Mags d'Orient.

18 de desembre Mare de Déu de l'Esperança 1946 neix Steven Spielberg 1963 neix Brad Pitt 2015 s'estrena Star Wars

Avui l’església celebra el dia de la Mare de Déu de l’Esperança. També se la coneix com la Mare de Déu de la O perquè les cançons que li dedicaven començaven amb un OOOOOh! I així es va quedar.

Però l’OOOOh d’avui va de cinema. Celebrem l’aniversari de dos persones importants en aquest món i l’estrena de la darrera pel·lícula de Star Wars. 

Steven Allan Spielberg va neixer a Cincinnati, Ohio, el 18 desembre de 1946. És un director, guionista, productor de cinema i dissenyador de videojocs dels Estats Units. És un dels directors més reconeguts i populars de la indústria cinematogràfica mundial.

Candidat set vegades als Premis Oscar en la categoria de millor director, obtenint el premi en dues ocasions, amb "La llista de Schindler" (1993) i "Saving Private Ryan" (1998). Tres de les seves pel·lícules ("Jaws", "ET: the Extra-Terrestrial" i "Jurassic Park") van aconseguir rècord de taquilles i es van convertir en les pel·lícules de major recaptació en el seu moment. També va dirigir les pel·lícules d’Indiana Jones. Ha estat també condecorat amb l'Ordre de l'Imperi Britànic i la National Humanities Medal. Gran aficionat al còmic, té una gran col·lecció, que inclou el número 1 de la revista Mad.

En el món de l'espectacle, se’l coneix com "El Rei Mides de Hollywood". Segons la revista Forbes, la fortuna de Spielberg supera els 7 mil milions de dòlars norteamericans. Vanity Fair va publicar la llista dels Top 40 celebritats de Hollywood amb més ingressos al llarg de 2010 i Spielberg va ser classificat n.º 3 en la llista , va guanyar un estimat d'uns 80 milions de dolars.

William Bradley "Brad" Pitt va neixer a Shawnee, Oklahoma, el 18 de desembre de 1963. És un actor i productor de cinema nord-americà. A més de pel seu treball interpretatiu, pel qual ha estat nominat en tres ocasions als Premis Oscar i en quatre als Premis Globus d'Or, la seva significativa presència mediàtica es deu també a la seva consideració com un dels homes més atractius del món.

Pitt va començar la seva carrera interpretativa en aparèixer com a convidat en programes de televisió, entre els quals s'inclou un paper en el serial televisiu "Dallas" (1987). Posteriorment, va obtenir reconeixement de la premsa amb la interpretació del cowboy autoestopista que sedueix al personatge de Geena Davis a la pel·lícula "Thelma & Louise" (1991). Els primers papers protagonistes de Pitt en produccions d'alt pressupost van ser "A River Runs Through It" (1992) i "Entrevista amb el vampir" (1994). També va participar juntament amb Anthony Hopkins en el drama "Llegendes de passió" (1994), paper que li va fer obtenir la seva primera nominació als Premis Globus d'Or. El 1995 va rebre aclamació de la crítica per les seves interpretacions en el film de suspens "Se7en" i en el de ciència ficció "Dotze micos", sent aquesta última la que ho va fer guanyar un Globus d'Or en la categoria de millor actor de repartiment i una nominació al Premi Oscar. Quatre anys més tard, va protagonitzar l'èxit de culte "Fight Club" (1999), i poc després va actuar en l'exitós film "Ocean's Eleven" (2001) en el paper de Rusty Ryan i el mateix en les seves seqüeles, "Ocean's Twelve" (2004) i "Ocean's Thirteen" (2007). Els seus màxims èxits a nivell comercial han estat "Troia" (2004) i "Sr i Sra. Smith" (2005). Pitt va rebre la seva segona nominació al premi de l'Acadèmia pel seu paper protagonista en la pel·lícula "El curiós cas de Benjamin Button" (2008) i la seva tercera nominació quatre anys més tard, en la mateixa categoria, per "Moneyball" (2011).

"Star Wars" ocupa portades no només de revistes de cinema sinó també de diaris a tot arreu. És un fenòmen mundial. "La guerra de les galàxies" (Star Wars en anglès) és una sèrie de pel·lícules de ciència-ficció creades pel guionista, productor i director George Lucas. La primera pel·lícula, "Una nova esperança", va comptar amb els actors Mark Hamill, Harrison Ford, Carrie Fisher, Alec Guinness, Anthony Daniels, Kenny Baker, Peter Mayhew, Peter Cushing i David Prowse i, tot i que va tenir nombroses dificultats durant la producció, 20th Century Fox es va encarregar finalment de la seva distribució. La seva estrena va ser el 25 de maig de 1977. Ara, a partir de demà podrem veure la darrera producció que compta amb molts d’aquells actors. La saga cinematogràfica de Star Wars ha derivat en altres mitjans, com ara: llibres, sèries de televisió, videojocs, còmics i jocs de rol. Aquests suplements formen el denominat «Univers expandit».

Ja ha arribat el dia... "que la Força us acompanyi!!!!"

17 de desembre 1843 "Un conte de Nadal" de Dickens 1989 comença els Simpson

Avui els capítols són els protagonistes. Estem acostumats als capítols d’una sèrie però abans els llibres també es venien per capítols. Nosaltres ara comprem llibres complets però no sempre ha estat així... El 1843 a Anglaterra, Charles Dickens publica la seva coneguda obra "Un conte de Nadal" i el 1989 es va emetre el primer capítol dels Simpsons.

Charles Dickens va ser un destacat escriptor i novel·lista anglès, un dels més coneguts de la literatura universal, i el més excel·lent de l'era victoriana. Va ser mestre del gènere narratiu, a què va imprimir certes dosis d'humor i ironia, practicant alhora una aguda crítica social. En la seva obra destaquen les descripcions de gent i llocs, tant reals com imaginaris. En ocasions, va utilitzar el pseudònim «Boz». Les seves novel·les i relats curts van gaudir de gran popularitat durant la seva vida, i encara avui s'editen i s'adapten per al cinema habitualment. Dickens va escriure novel·les per lliuraments, el format que va usar en aquella època va ser la ficció, per la senzilla raó que no tothom posseïa els recursos econòmics necessaris per comprar un llibre. Cada nova entrega de les seves històries era esperada amb gran entusiasme pels seus lectors, nacionals i internacionals. Va ser i segueix sent admirat com un influent literari per escriptors de tot el món.

“Los Simpson” és una sèrie Nord-americana de comèdia, en format d'animació, emesa en diversos països del món. La sèrie és una sàtira de la societat nord-americana que narra la vida i el dia a dia d'una família de classe mitjana (els membres Homer, Marge, Bart, Lisa i Maggie Simpson) que viuen en un poble fictici anomenat Springfield. Diuen que són grocs perquè els van dibuixar sobre un tovalló d’aquests color.

Els Simpson ha guanyat nombrosos premis des de la seva estrena incloent 25 premis Emmy, 24 premis Annie i un premi Peabody. La revista Time del 31 de desembre de 1999 la va qualificar com la millor sèrie del segle XX, el 14 de gener de 2000 va rebre una estrella en el Passeig de la Fama d'Hollywood. Els Simpson són una de les sèries nord-americanes de dibuixos animats de llarga durada i el programa nord-americà d'animació més llarg. És una sèrie per adults però el fet de que sigui de dibuixos animats fa que els agradi també als joves i petits.

16 de desembre 1770 neix Beethoven 1893 Dvorak estrena la Simfonia del nou món

Avui 16 de desembre va de músics... celebrem el naixement de Beethoven i l’estrena de la Simfonia del nou món de Dvorak.

Ludwig van Beethoven va néixer al 1770. Va ser un compositor alemany. Una figura cabdal en la transició entre les eres clàssiques i romàntiques en música occidental, que segueix sent un dels més famosos i influents de tots els compositors. Les seves composicions més conegudes inclouen 9 simfonies, 5 concerts per a piano, 1 concert per a violí, 32 sonates per a piano, 16 quartets de corda, la seva gran Missa Solemnis i una òpera, Fidelio.

Nascut a Bonn, Beethoven va mostrar el seu talent musical a una edat primerenca i va ser ensenyat pel seu pare Johann van Beethoven i pel compositor i director d'orquestra Christian Gottlob Neefe. A l'edat de 21 anys es va traslladar a Viena, on va començar a estudiar composició amb Joseph Haydn, i es va guanyar una reputació com a pianista virtuós. Va viure a Viena fins a la seva mort. Als 30 anys la seva audició va començar a deteriorar-se, i en la última dècada de la seva vida, era gairebé totalment sord. El 1811 va renunciar a dirigir i actuar en públic, però va continuar composant; moltes de les seves obres més admirades provenen d'aquests últims 15 anys de la seva vida.

El 16 de desembre de 1893 Anton Dvorák va estrenar al Carnegie Hall de Nueva York (EE.UU.) la seva "Simfonía del nou món" amb gran èxit de públic. En aquesta obra el compositor cristalitza les sensacions del seu viatge pels Estats Units, i es pot gaudir de l’entusiasme que mostra per la música india i negra al llarg de tota la composició.

Suggeriment: avui podríem sentir Beethoven, no?

12 de desembre 1915 neix Frank Sinatra.

Ja fa cent anys que va neixer Francis Albert Sinatra, que amb el nom artistic de Frank Sinatra va ser una de les figures més importants de la música popular del segle passat. Fill d'un bomber d'origen italià, va saber col·locar-se en el cim de l'èxit ja en la segona meitat dels anys trenta i, pràcticament, no es va baixar d'ella fins a la seva mort el 1998. Va començar com a vocalista (cantant) en una orquestra, l'orquestra de Tommy Dorsey. Sent ja un cantant reconegut i popular gràcies als grans programes de ràdio en directe, els seus ulls blaus, la seva legió de fans jovenetes i unes certes dots interpretatius van portar al cinema. S'ha escrit de Sinatra que ningú com ell per dir el text de les cançons. Tant, que gairebé és possible entendre-sense compartir l'idioma. Canalla i elegant va tenir una vida sentimental agitada. Els últims anys de Sinatra van ser un continu homenatge que es va commemorar amb dos discos de duets en què va compartir cançons amb la flor i nata de la música. El seu vuitantè aniversari també va servir per veure reeditada la seva discografia. 

Suggeriment: Avui pot ser un bon dia per escoltar alguna de les seves cançons: des del “My way” fins al típic i tòpic “New York”. 

11 de desembre Dia Internacional de les Muntanyes

Aquesta setmana no guanyem per dies internacionals! I aquí tenim el següent: el Dia Internacional de les Muntanyes !

Les muntanyes cobreixen el 22 per cent de la superfície terrestre del món i són la llar de 915 milions de persones aproximadament, representant el 13 per cent de la població mundial. No obstant això, un de cada tres habitants de les muntanyes en els països en desenvolupament és vulnerable a la inseguretat alimentària, i s'enfronta a la pobresa i l'aïllament.

La població de muntanya, que són en gran part agricultors familiars, basa els seus mitjans de subsistència en activitats molt diversificades. Durant generacions, han desenvolupat sistemes de producció únics, resilients i sostenibles, adaptats als seus ambients locals que afavoreixen la producció de productes i serveis específics de la muntanya.

La demanda mundial en qualitat, alt valor, aliments i artesanies tradicionals produïdes en zones de muntanya, com el cafè, el formatge, les herbes i les espècies, així com artesanies i medicaments està en augment. L'agricultura de muntanya de petita escala no pot competir amb els volums de producció de les terres baixes, però té el potencial per aprofitar els mercats com l'orgànic, el comerç just, o els d'alta qualitat, i aconseguir preus premium.

Aquest any, el tema del Dia és la promoció de productes de muntanya. La globalització ofereix oportunitats per als productors de muntanya de comercialitzar els seus productes de muntanya d'alta qualitat com ara cafè, cacau, mel, herbes, espècies i artesania a nivell nacional, regional i internacional. Encara que l'agricultura de muntanya no pot competir amb els preus i els volums de producció de les terres baixes, es pot concentrar en un alt valor, productes d'alta qualitat per impulsar les economies locals.

10 de desembre Dia Internacional dels Drets Humans

El Dia dels Drets Humans se celebra tots els anys el 10 de desembre. Es commemora el dia en què, el 1948, l'Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la Declaració Universal dels Drets Humans. El 1950, l'Assemblea va adoptar la resolució 423 (V), convidant a tot Estats i organitzacions interessades a que observin el 10 de desembre de cada any com Dia dels Drets Humans.

En aquesta ocasió el Dia està dedicat al llançament d'una campanya d'un any de durada per commemorar el 50 aniversari dels dos pactes internacionals de drets humans: el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals i el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics , que van ser adoptats per l'Assemblea General el 16 desembre 1966. Els dos Pactes, juntament amb la Declaració Universal dels Drets Humans, constitueixen la Carta Internacional de Drets Humans, que estableix els drets civils, polítics, culturals, econòmics i socials que té tot ésser humà en néixer.

«Els nostres Drets. Les nostres llibertats. Sempre »té com a objectiu promoure i donar a conèixer els dos Pactes en el seu 50 aniversari. La campanya gira al voltant del tema dels drets i llibertats (la llibertat d'expressió, la llibertat de culte, la llibertat a viure lliures de la misèria i la llibertat a viure sense por) que sustenten la Carta Internacional de Drets Humans. Aquests drets i llibertats són tan rellevants avui com quan es van adoptar els Pactes fa 50 anys. Per obtenir més informació sobre el tema d'aquest any i la campanya consulteu el lloc web de l'oficina de Drets Humans de l'ONU.

9 desembre Dia Internacional contra la Corrupció

Avui, 9 de desembre es celebra el Dia Internacional contra la Corrupció. És molt important que aprenguem a ser honestos en les coses petites perquè així també ho serem en les coses grans. Si tothom fes el que cal fer no seria necessari seguir celebrant aquests dia però hi ha gent que es beneficia de la seva situació o del poder que té. És necessari que tothom sigui honest però de vegades la realitat que veiem és una altra. Avui, simplement he traduït l’escrit que hi ha a la web de la ONU (UN) en motiu d’aquesta diada.

“«La nova Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, que constitueix el nostre pla per posar fi a la pobresa i assegurar una vida digna per a tothom, reconeix la necessitat de lluitar contra la corrupció en tots els seus aspectes i demana una reducció significativa dels fluxos financers il·lícits i la recuperació dels actius robats »

                                 Missatge del Secretari General de les Nacions Unides,

Tema 2015: Trenca la cadena de la corrupció!

La corrupció és un complex fenomen social, polític i econòmic, que afecta tots els països. Per exemple, soscava les institucions democràtiques a distorsionar els processos electorals, perverteix l'imperi de la llei i crea entrebancs burocràtics, l'única raó de ser és la de sol·licitar suborns. També atròfia els fonaments del desenvolupament econòmic, ja que desanima la inversió estrangera directa i a les petites empreses nacionals els resulta sovint impossible superar les «despeses inicials» requerides per la corrupció.

El 31 d'octubre de 2003, l'Assemblea General va aprovar la Convenció de les Nacions Unides contra la Corrupció, que va entrar en vigor el desembre de 2005 dins de l'Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte (UNODC). 

Per crear consciència contra aquesta xacra i difondre el valuós paper de la Convenció a l'hora de lluitar contra ella i prevenir-la, l'Assemblea també va designar el 9 de desembre com a Dia Internacional contra la Corrupció.

Governs, el sector privat, organitzacions no governamentals, mitjans de comunicació i ciutadans en tot el món estan unint forces per combatre aquest delicte. El Programa de Desenvolupament de les Nacions Unides (PNUD) i l'Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte (UNODC) estan en primera línia en aquest esforç.

La campanya internacional conjunta en 2015 se centra en com la corrupció soscava la democràcia i l'estat de dret, porta a violacions dels drets humans, distorsiona els mercats, erosiona la qualitat de vida i permet que prosperin el crim organitzat, el terrorisme i altres amenaces a la seguretat humana.

La campanya #breakthechain també subratlla que la corrupció és un delicte transversal, que afecta moltes àrees. A més, posa d'evidència que actuar contra la corrupció és fonamental per assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible, que tenen per fi eradicar la pobresa, protegir el planeta i assegurar la prosperitat per a tothom."

4 de desembre Santa Bàrbara

Santa Bàrbara és una santa i màrtir venerada a tota la cristiandat. No hi ha però, cap prova històrica de la seva existència real ni consta als escrits martirològics més antics, ni tan sols al primer de sant Jeroni d'Estridó. Possiblement es tracti d'una santa llegendària, la veneració a la qual es difongué a partir del segle VII. A causa d'aquests dubtes, va ser eliminada del Calendari dels sants de l'Església Catòlica Romana en 1969, permetent-ne el culte en els llocs on és tradicional. És molt venerada també en l’església ortodoxa. És una santa molt popular, associada a alguns treballs com els miners i artillers, i invocada contra els llamps i la mort sobtada i violenta.

Hi ha una dita que diu que “només ens enrecordem de Santa Bárbara quan trona”.

Us presentem algunes dites que signifiquen el mateix:

A port arribat, bot oblidat.

A port arribat, vot oblidat.

Acabats els trons, adéu Santa Bàrbara.

Hom no pensa en santa Bàrbara sinó quan trona.

No recordar-se de santa Bàrbara fins que trona.

No se'n recorda de santa Bàrbara sinó quan trona.

Només es recorda de santa Bàrbara quan trona.

Trobem també equivalents en diferents llengües, en francès, castellà o anglès...

Danger passé, saint oublié.

El peligro pasado, el voto olvidado.

Nadie se acuerda de santa Bárbara hasta que truena.

Rogar al santo hasta pasar el tranco.

The danger past God is forgotten.

Aquesta dita significa que generalment no acudim a Déu o a la benevolència dels homes fins que ens trobam estrets o en perill. També ens recorda que sol passar que ens oblidem de les promeses que per tal d’obtenir ajuda hem fet quan ens trobàvem en una situació difícil. 

3 de desembre Sant Francesc Xavier 1949 creació de l'ACNUR

El 3 de desembre es celebra la festa de Sant Francesc Xavier. Patró de Navarra.

Tal dia com avui de 1949 es va crear l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR, en anglès UNHCR, United Nations High Commissioner for Refugees) és l'organisme de les Nacions Unides encarregat de protegir als refugiats i desplaçats per persecucions o conflictes, i promoure solucions duradores a la seva situació, mitjançant el reassentament voluntari en el seu país d'origen o en el d'acollida. Té la seva seu a Ginebra, Suïssa, i té més de 250 oficines repartides per tot el món en 125 països. El dret a l'asil i refugi és contemplat en la Declaració Universal de Drets Humans: En cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil ia beneficiar-se'n en d'altres països. Aquest dret no podrà ser invocat contra una persecució veritablement originada per delictes comuns o per actes oposats als objectius i principis de les Nacions Unides.

En reconeixement a la seva tasca, l'ACNUR ha rebut el Premi Nobel de la Pau el 1954 i 1981, i ha estat guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries en 1991.

Història de l'ACNUR. Si bé les Nacions Unides han enfrontat la "qüestió refugiats" des del principi de la seva activitat, i fins i tot abans de la seva institució formal, la comunitat internacional ja havia assumit aquesta responsabilitat - estretament lligada al principi fonamental de defensa dels drets humans - molt abans , gairebé a principis del segle XX.

Es pot dir que el fenomen dels refugiats i dels desplaçats del segle XX va començar a principis de 1912, amb les guerres balcàniques, assumint dimensions més preocupants amb la revolució russa i el fracàs de la contrarevolució de 1917.

En aquesta època, l'assistència als refugiats i desplaçats estava en mans d'organismes humanitaris, com la Lliga de les Societats de la Creu Roja.

ACNUR a Espanya. Com corresponsalia a Espanya, la presència de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) data dels anys 60, i és en 1979 quan s'estableix la Representació de l'ACNUR a Madrid, al capdavant de la qual es troba un Representant del Alt Comissionat. Des de l'any 2014 Francesca Friz-Prguda és la Representant d'ACNUR a Espanya.

Espanya es va adherir a la Convenció de Ginebra de 1951 sobre l'Estatut dels Refugiats el 22 de juliol de l'any 1978, quedant consagrat el dret d'asil en l'article 13.4 de la Constitució espanyola del mateix any. La primera llei reguladora del dret d'asil i de la condició del refugiat a Espanya s'aprova el maig de l'any 1984, sent modificada per la Llei 9/1994 i el Reial Decret 203/95 d'aplicació de la llei, i més recentment per la Llei 12/2009 de 30 d'octubre.

Com Organisme Internacional creat per les Nacions Unides, la presència de l'ACNUR es regula mitjançant un acord de seu amb el Ministeri d'Afers Exteriors.

2 de desembre 1923 neix Maria Callas 1981 neix Britney Spears

Avui és l’aniversari de dues dones que tenen un nom propi al món de la música. 

El dos de desembre de 1923 a Nova York (EUA) va neixer la soprano Maria Callas. El seu nom és Ana María Cecilia Sofía Kalogeropoulou. Maria Callas és el seu nom artístic (en grec:Μαρία Κάλλας). Va ser una gran soprano greco-estatunidenca i és considerada com la més famosa cantant d'òpera del període de postguerra, anomenada a vegades La Divina o Diva assolutta.

Callas combinava una impecable tècnica de bel canto amb un gran talent dramàtic, les quals coses la van fer la més famosa actriu cantant d'aquella època. Era extraordinàriament versàtil, el seu repertori anava des de l'opera seria clàssica, com La vestale de Gaspare Spontini, fins a les òperes de Giuseppe Verdi, o Giacomo Puccini. Sembla que això va ser la causa de moltes crítiques per a la Callas, que li permetien cantar papers molt diferents.

Tal dia com avui de 1981 va neixer a McComb, a Mississipí, Britney Spears. Britney Jean Spears, més coneguda pel nom artístic de Britney Spears , és una cantautora de pop, ballarina i actriu estatunidenca. Britney Spears es va convertir en una icona de la música pop immediatament després d'haver llançat el seu àlbum debut. 

Va començar com estrella infantil en el Disney Channel. La revista Rolling Stone va escriure: "Spears és una de les artistes més controvertides i reeixides del segle XXI, Britney Spears no només és un ídol del pop...". La Revista Billboard va escriure: "Britney és més que una cantant pop, el seu llegat és comparat al dels més grans com, Michael Jackson, Elvis Presley, The Doors i The Beatles, probablement ella i Madonna són les dones més grans en la història".

Suggeriments: podem escoltar algun enregistrament d'aquestes dues dones tan diferents o veure algunes imatges. Avui la música és la protagonista. 

1 de desembre Giving Tuesday Dia Mundial de la Lluita contra la Sida

Després de la bogeria consumista del Black Friday m’ha arribat aquesta altra informació. Apareix el #GivingTuesday.

Què és el #GivingTuesday?

És un moviment global, sense ànim de lucre, per promoure la solidaritat entre persones, organitzacions i empreses, que es celebra el primer dimarts de desembre. És un dia per compartir, per pensar en els demés i actuar.

L’1 de desembre és #GivingTuesday

#GivingTuesday és el punt de trobada de totes les persones i organitzacions que vulguin donar a conèixer les seves accions solidàries. Pots col·laborar en projectes existents fent una donació o com a voluntari, i també pots posar en marxa la teva iniciativa o proposar una causa amb motiu d’aquest dia mundial. 

L’1 de desembre és el Dia Mundial de la Lluita contra la Sida. És la jornada escollida per recordar i donar a conèixer al món l’epidèmia global de la sida causada per la extensió de la infecció pel VIH. Aquest any es celebren 30 anys del primer diagnòstic de sida al món. Des d’aleshores, més de 25 milions de persones a tot el món han mort per malalties relacionades amb el VIH/sida convertint-se en una de les epidèmies més mortals de la història i que encara avui no té cura.

El llaç vermell és el símbol d’aquesta lluita. Es fan moltes activitats amb aquest motiu algunes ben originals. El Far de Calella s'il·luminarà de vermell però no serà l’únic... Entre les 18h i la 1 de la matinada del dia 2, més d’una vintena d’edificis es tenyiran de vermell a la ciutat de Barcelona: l’Ajuntament, el Palau de la Generalitat de Catalunya, la Torre Agbar, la Sagrada Família, la Pedrera, el Liceu, Caixafòrum, la Fundació Francisco Godia, la Fundació Suñol, l’Hotel Majestic, l’Hotel Axel, Pedralbes Centre, El Molino, Gran Via 2, el Poble Espanyol, El Palauet, l’Hotel Room Mate PAU, la Casa Batlló, el TNC, l'Auditori, el CC Les Arenes, la Font Màgica de Montjuïc o l'Arc de Triomf, entre d’altres.

Suggeriment: És molt interessant que cridin la nostra atenció per que ens movem en una direcció determinada però... no haurien de ser "giving" tots els dies? La nostra actitud és més de donar o de rebre? Un dia o tots els dies de l'any? No pensem només en diners es pot donar temps, un somriure, un ajut, companyia... I nosaltres què fem.