16 de març 1521 Fernando de Magallanes arriba a les Filipines 1948 Neix Picanyol 1998 L'Església demana perdó 2001 Neix la Viquipedia en català-valencià

 

Recordem avui quatre fets rellevants: el descobriment de les illes Filipines en la primera volta al món, el neixement d’algú que ha conseguit captar la nostra atenció infantil en mil jocs i passatemps, una institució que demana perdó i el neixament de la viquipèdia en català.

Fernando de Magallanes, explorador i navegant portuguès al servei de la Corona espanyola en el seu intent de completar el primer viatge al voltant del món, arriba a l'illa de Samar, en un arxipèlag al qual bateja amb el nom de Sant Lázaro, tal dia com avui de 1521 a les illes Filipines. Magallanes morirà el pròxim 27 d'abril a l'illa filipina de Mactán, en un enfrontament amb els indígenes. Prendrà el comandament de l'expedició el capità de la nau "Concepción" Juan Sebastián Elcano que serà qui porti a l'expedició a completar amb èxit el primer periple realitzat mai al voltant del món.

Picanyol, és el nom artístic de Josep Lluís Martínez i Picañol que va neixer el 16 de març de 1948 a Vic, malgrat sempre deia que era de Moià on va viure fins els 15 anys. Va ser un dibuixant autodidacta. La seva professió era ninotaire. Va treballar a la “Infantil” (revista coneguda més endavant com a Tretzevents). Aquesta revista li va donar bones oportunitats d'experimentació i aprenentatge permetent-li canvis d'estil i de personatges, tractar la il·lustració, els passatemps, diversos estils de còmic, etc. El 1971 va crear el personatge d'Ot, el Bruixot, que primer es va publicar a Bèlgica i Holanda i, més tard, va arribar a Catalunya. Amb el temps, Picanyol, va arribar a col·laborar en nombroses revistes i periòdics, i fins i tot en la televisió. És l’autor de còmics i d’infinitat de passatemps. La imatge d’avui és per Ot el Bruixot agraint-li al seu dibuixant tantes coses….

No és habitual que les institucions demanin perdó. Encara menys que ho facin en nom dels que ja no hi són. El 16 de març de 1998 es va produir un fet important. En el Vaticà, el papa Joan Pau II va demanar perdó per la inactivitat i silenci de molts catòlics durant l’Holocaust jueu.

La Viquipèdia en català o Viquipèdia en valencià és l'edició de la Viquipèdia en llengua catalana. Fou la tercera a crear-se, el 16 de març de 2001, pocs minuts després de la versió alemanya. Durant dos mesos fou l'única a tenir articles en llengua no anglesa, mentre que la versió alemanya romania latent. Pel nombre total d'articles, a data de gener de 2021, és la vintena, per davant de la sèrbia i per darrere de la persa, així com la cinquena edició en llengua románica. El 16 de març de 2001, Jimmy Wales va anunciar que volia crear viquipèdies alternatives en altres llengües. Afegia un usuari que tenia especial interès en la versió en català. El mateix dia, amb pocs minuts de diferència, es van crear els nous dominis «deutsche.wikipedia.com» i «catalan.wikipedia.com». D'aquesta manera, aquesta darrera esdevenia la tercera versió idiomàtica a crear-se. No se'n conserven les primeres edicions; possiblement es tracta de proves en anglès. Consta que la pàgina principal de la Viquipèdia en català la va editar el 16 de març, a les 21:07 UTC, l'usuari anònim 216.7.146.xxx. El març del 2001, la Viquipèdia en català tenia sis articles. El 8 de març del 2003 va arribar als 1.000 articles i el febrer del 2004 en tenia 5.000. El 16 de novembre del 2004 arribà als 10.000; el 19 de novembre del 2005, als 20.000; el 6 de maig del 2006, als 30.000; el 20 de setembre del 2006, als 40.000, i el 4 de gener del 2007, a les 00:53 UTC, va assolir la xifra de 50.000 articles. El 18 de gener del 2008 arribà als 100.000, i el 21 de setembre del 2009, als 200.000. El 29 de juny del 2010 arribà als 250.000 articles. El 21 de desembre del 2010 arribà als 300.000; el 26 d'agost de 2011, als 350.000, i el 12 d'abril del 2013, als 400.000. El 3 de febrer de 2015 va aconseguir els 450.000 articles. L'11 de març de 2016 va arribar als 500.000 i el 8 de gener de 2019 s'assoliren els 600.000. Entre 2003 i 2011, es creaven de mitjana uns 5.300 articles mensuals o 150 cada dia. Del 2011 fins al 2019, el número abaixa a 3.100 articles mensuals, en paral·lel a un canvi en les prioritats de la comunitat on es deixa de reivindicar la quantitat d'articles per centrar-se en la qualitat dels mateixos. L'edició en català-valencià de l'enciclopèdia lliure més gran del món va ser la tercera a crear-se, el 16 de març de 2001, i té l'honor de ser la primera que va contenir articles en llengua no anglesa. Les dades a 7 de febrer del 2023 diuen que la Viquipèdia en català té 720.837 articles i la versió anglesa en té 6.397.461.

16 de març 1521 descobriment de les Illes Filipines 1948 Neix Picanyol 1998 L'Església demana perdó 2001 neix la Viquipèdia en català

Recordem avui quatre fets rellevants: el descobriment de les illes Filipines en la primera volta al món, el neixement d’algú que ha conseguit captar la nostra atenció infantil en mil jocs i passatemps, una institució que demana perdó i el neixament de la viquipèdia en català. 

Fernando de Magallanes, explorador i navegant portuguès al servei de la Corona espanyola en el seu intent de completar el primer viatge al voltant del món, arriba a l'illa de Samar, en un arxipèlag al qual bateja amb el nom de Sant Lázaro, tal dia com avui de 1521 a les illes Filipines. Magallanes morirà el pròxim 27 d'abril a l'illa filipina de Mactán, en un enfrontament amb els indígenes. Prendrà el comandament de l'expedició el capità de la nau "Concepción" Juan Sebastián Elcano que serà qui porti a l'expedició a completar amb èxit el primer periple realitzat mai al voltant del món.

Picanyol, és el nom artístic de Josep Lluís Martínez i Picañol que va neixer el 16 de març de 1948 a Vic, malgrat sempre deia que era de Moià on va viure fins els 15 anys. Va ser un dibuixant autodidacta. La seva professió era ninotaire. Va treballar a la “Infantil” (revista coneguda més endavant com a Tretzevents). Aquesta revista li va donar bones oportunitats d'experimentació i aprenentatge permetent-li canvis d'estil i de personatges, tractar la il·lustració, els passatemps, diversos estils de còmic, etc. El 1971 va crear el personatge d'Ot, el Bruixot, que primer es va publicar a Bèlgica i Holanda i, més tard, va arribar a Catalunya. Amb el temps, Picanyol, va arribar a col·laborar en nombroses revistes i periòdics, i fins i tot en la televisió. És l’autor de còmics i d’infinitat de passatemps. La imatge d’avui és per Ot el Bruixot agraint-li al seu dibuixant tantes coses….

No és habitual que les institucions demanin perdó. Encara menys que ho facin en nom dels que ja no hi són. El 16 de març de 1998 es va produir un fet important. En el Vaticà, el papa Joan Pau II va demanar perdó per la inactivitat i silenci de molts catòlics durant l’Holocaust jueu. 

La Viquipèdia en català o Viquipèdia en valencià és l'edició de la Viquipèdia en llengua catalana. Fou la tercera a crear-se, el 16 de març de 2001, pocs minuts després de la versió alemanya. Durant dos mesos fou l'única a tenir articles en llengua no anglesa, mentre que la versió alemanya romania latent. Pel nombre total d'articles, a data de gener de 2021, és la vintena, per davant de la sèrbia i per darrere de la persa, així com la cinquena edició en llengua románica. El 16 de març de 2001, Jimmy Wales va anunciar que volia crear viquipèdies alternatives en altres llengües. Afegia un usuari que tenia especial interès en la versió en català. El mateix dia, amb pocs minuts de diferència, es van crear els nous dominis «deutsche.wikipedia.com» i «catalan.wikipedia.com». D'aquesta manera, aquesta darrera esdevenia la tercera versió idiomàtica a crear-se. No se'n conserven les primeres edicions; possiblement es tracta de proves en anglès. Consta que la pàgina principal de la Viquipèdia en català la va editar el 16 de març, a les 21:07 UTC, l'usuari anònim 216.7.146.xxx. El març del 2001, la Viquipèdia en català tenia sis articles. El 8 de març del 2003 va arribar als 1.000 articles i el febrer del 2004 en tenia 5.000. El 16 de novembre del 2004 arribà als 10.000; el 19 de novembre del 2005, als 20.000; el 6 de maig del 2006, als 30.000; el 20 de setembre del 2006, als 40.000, i el 4 de gener del 2007, a les 00:53 UTC, va assolir la xifra de 50.000 articles. El 18 de gener del 2008 arribà als 100.000, i el 21 de setembre del 2009, als 200.000. El 29 de juny del 2010 arribà als 250.000 articles. El 21 de desembre del 2010 arribà als 300.000; el 26 d'agost de 2011, als 350.000, i el 12 d'abril del 2013, als 400.000. El 3 de febrer de 2015 va aconseguir els 450.000 articles. L'11 de març de 2016 va arribar als 500.000 i el 8 de gener de 2019 s'assoliren els 600.000. Entre 2003 i 2011, es creaven de mitjana uns 5.300 articles mensuals o 150 cada dia. Del 2011 fins al 2019, el número abaixa a 3.100 articles mensuals, en paral·lel a un canvi en les prioritats de la comunitat on es deixa de reivindicar la quantitat d'articles per centrar-se en la qualitat dels mateixos.

11 de novembre Sant Martí de Tours 1821 neix Dostoievski 1926 neix Noah Gordon

Avui tres protagonistes: un sant i dos escriptors.

Avui l’església catòlica celebra la festa de Sant Martí de Tours. Sant Martí va néixer a Hongria l’any 316, en temps de l’Imperi Romà. Va rebre la seva educació en Pavía (Itàlia),  va ingressar amb 15 anys a la guàrdia imperial romana, en la qual va servir fins a l'any 356 a França. La llegenda més famosa entorn de la seva vida succeiria en l'hivern de 337, quan estant Martí a Amiens troba prop de la porta de la ciutat un captaire tremolant de fred, a qui dóna la meitat de la seva capa, doncs l'altra meitat pertany al exèrcit romà en què serveix. A la nit següent, Crist se li apareix vestit amb la mitja capa per agrair-li el seu gest. Aquesta és l'escena que s'ha preferit per a la seva representació. A partir d’aquí deixa l’exèrcit romà, es bateja cristià i arriba a ser bisbe de Tours i un cop elevat a sant és patró de nombrosos llocs com Orense, Hongria, Buenos Aires (Argentina), Utrecht (Paisos Baixos). La seva festivitat se celebra el 11 de novembre i com que coincideix amb la matança del porc en moltes regions d'Espanya, d'aquí ve l'expressió «A cada cerdo le llega su San Martín». Aquí a Catalunya parlem de “l’estiuet de Sant Martí” que són uns dies de bonança enmig del temps de tardor.

En aquest dia van nèixer dos escriptors: al 1821 neix Fyodor Dostoievski, escriptor rus, autor d’obres como “Crim i càstig“, “Els germans Karamazov”,  “L’idiota” o “El jugador”. Retrata d’una manera excepcional la condició humana. També va néixer tal dia com avui del 1926, Noah Gordon, novel·lista nordamericà autor de best-sellers (obres molt conegudes i venudes) com la trilogia “El Metge”, “Chaman” i “La doctora Cole“, o “El Rabí”, “El diamant de Jerusalem”. Amb les seves paraules pinta paisatges i relata accions amb un llenguatge que ha atrapat a milions de lectors. 

16 de febrer 1828 neix Pere Casaldàliga

Hi ha persones que deixen petjada. Dels que parlem bé quan encara són vius. Hi ha persones coherents amb les seves idees i creences. D’aquells que el que diuen i el que fan van en la mateixa direcció. Avui recordem una d’aquestes persones. 

Pere Casaldàliga i Pla va nèixer a Balsareny, 16 de febrer de 1928. És un religiós, escriptor i poeta català, que ha estat gran part de la seva vida al Brasil, país on és bisbe de la prelatura territorial de São Félix do Araguaia, a l'Estat de Mato Grosso. Ha estat sempre vinculat a la teologia de l'alliberament i considerat un defensor dels drets dels menys afavorits.

El 2013 s'estrenà una minisèrie amb la participació de TV3 sobre la seva vida titulada “Descalç sobre la terra vermella”, que està basada en el llibre homònim que va escriure Francesc Escribano. L'abat de Montserrat, Josep Maria Soler i Canals publicà una biografia il·lustrada en forma de conte per a nens. Ell mateix ha escrit molts i bons llibres en català, castellà i portuguès.

Molts han estat els reconeixements a la seva tasca. El 1997 va rebre el premi per la Pau, de l'Associació per a les Nacions Unides a Espanya. El 9 de març de l'any 2006 va ser el primer català distingit amb el Premi Internacional Catalunya, en la seva divuitena edició, per la «seva meritòria tasca entre els més desvalguts, en especial els indígenes i camperols sense terra, amb els que ha col·laborat en la transformació socioeconòmica del Mato Grosso brasiler». El 2007 se li va fer una exposició commemorativa al Palau Robert de Barcelona.

No ha tingut una vida fàcil. Ha estat plena d'entrebancs i de gent que l'ha volgut canviar, seduir amb les riqueses o privilegis, perpetuar les diferències... Segur que quan acabin els seus dies podrà mirar enrera i dir ha estat molt dur de vegades, però ha valgut la pena.

10 de febrer Avui és Dimecres de Cendra

Avui és el Dimecres de Cendra. El Dimecres de Cendra (dies cinerum) és el primer dia de la Quaresma als calendaris litúrgics catòlic i anglicà, com també als de diverses denominacions protestants (luterana, metodista, presbiteriana i certes denominacions baptistes). Se celebra quaranta-sis dies abans del diumenge de Pasqua. Aquesta diada pot variar anualment segons com se celebri la Pasqua, la qual ha de coincidir amb el primer diumenge després de la primera lluna plena de primavera. Per tant, el Dimecres de Cendra pot oscil·lar entre el 4 de febrer i el 10 de març. La Quaresma és un temps de preparació per a la Pasqua.

La Quaresma, un costum que es va fixar al segle IV, són els quaranta dies d'abans de la Pasqua, tot emmirallant-se en els quaranta dies que Jesús va passar al desert, a on va arribar a ser temptat pel dimoni. Als segles VI i VII el dejú va anar adquirint importància com a pràctica quaresmal. Com que el diumenge es commemora la resurrecció de Crist i, per tant, no és pràctica habitual fer-hi dejú, els cristians només en feien de dilluns a dissabte (sis dies) i al llarg de sis setmanes, així com de dimecres a dissabte durant la setmana precedent, de manera que es cobria el període de quaranta dies. Això va comportar que l'inici de la Quaresma s'avancés al dimecres previ al primer dissabte del període.

Quan sentim parlar de dejuni potser pensem en no prendre aliments però aquest any el Papa Francesc ens proposa un dejuni diferent. Aquí teniu algunes propostes...

- Dejuna de paraules que fereixin i transmet paraules bondadoses.

- Dejuna de descontents i omple’t de gratitud i paciència.

- Dejuna de pessimisme i de queixar-te, i omple’t d’esperança i optimisme.

- Dejuna de preocupacions i omple’t de confiança.
- Dejuna de paraules i fes silenci. 

Encara que no siguis creient pots fer servir aquests temps per millorar com a persona. 

18 d'abril 1506 inici construcció Sant Pere del Vaticà 1887 inici construcció de la façana de la catedral de Barcelona

Avui parlarem d'una part de l'Església catòlica: les construccions. Església és una paraula polisèmica que es fa servir tant per designar els edificis com per designar el conjunt de creients seguidors de Jesús de Natzaret. Sovint es parla dels creients com a pedres vives de la seva església. Avui, que aquest any els cristians commemorem Divendres Sant, coincideixen dates d’inici de construcció relacionats amb esglésies de pedra.

L’any 1506 El Papa Juli II va col.locar la primera pedra del que serà la nova Basílica de San Pere a Roma. Aquesta es va construir on s’havia enderrocat la Basílica de Constantí (després antiga basílica de Sant Pere) en el lloc on va ser crucificat i enterrat Sant Pere, el primer Papa. L’any 1965 es va confirmar segons les investigacions realitzades per l'arqueòloga i epigrafista Margherita Guarducci que hi està enterrat Sant Pere.

La basílica de Sant Pere del Vaticà (en italià Basílica di San Pietro in Vaticano) és un dels principals edificis del catolicisme i el més gran tant en importància, ja que és l'església dels papes, com per les dimensions, ja que fa 193 metres de llargada i 44,5 d'alçada. Està situada a la riba del riu Tíber, dins del territori del Vaticà, estat independent dins de la ciutat de Roma. La seva construcció es donarà per finalitzada el 18 de novembre de 1626.

No és la catedral de la diòcesi de Roma, però sí que és l'església del Papa, en la qual celebra les cerimònies litúrgiques més importants. Al seu interior es troba la cathedra Petri, o Tron de Sant Pere. L'autèntica catedral de Roma és l'arxibasílica de Sant Joan del Laterà.

Fins a finals del segle XIX la Catedral de Barcelona no va tenir façana. Sí, estava tota construïda des de feia una colla d’anys, però la façana era una paret de pedra sense ornamentar. L’any 1887 van començar les obres de la façana de la catedral pagades pel mil.lionari banquer i alcalde de Barcelona, Manuel Girona. Hi ha imatges gràfiques, fotografies, de la catedral sense façana i és certament curiós. Per això quan es fa la relació de catedrals gòtiques de l’estat espanyol es parla de la de Burgos, León, Cuenca, Palencia, Sevilla, Girona, Pamplona, Palma de Mallorca... però mai de la de Barcelona. El fet, és que no es va començar i acabar en aquest estil arquitectònic. La façana es va construir en imitació al gòtic però amb tècniques de finals del segle XIX. A Barcelona hi ha altres edificis religiosos gòtics com l’església de Santa Maria del Mar, la de Santa Maria del Pi o el Monestir de Pedralbes.

11 d'abril Santa Gemma Galgani 1988 Oscar per "(I've had)The time of my life"

Una santa. Santa Gemma Galgani va ser una jove, mística vinculada a la congregació de les Religioses de la Passió de Jesucrist. El Santuari de Santa Gemma, al carrer Capità Arenes num 9, és un dels llocs de culte catòlic de Barcelona més concorregut: cada diumenge passen por ell més de 5.000 persones. Va ésser canonitzada per Pius XII en 1940, esdevenint la primera santa del segle XX. 

Una cançó. 1988 "(I've had)The time of my life", el tema principal de Dirty dancing, guanya un Oscar. La pel.lícula dirigida per Emile Ardolino i protagonitzada per Patrick Swayze es va convertir en tot un boom cinematogràfic. Un èxit al qual, d'alguna manera, va contribuir la banda sonora original que acompanyava al film, la temàtica central girava entorn de la música i el ball. La lletra d'aquesta cançó era de Frank Previte estava interpretada per Bill Medley de The Righteous Brothers i Jennifer Warnes, la mateixa que va realitzar un duet amb Joe Cocker en la cançó Up where we belong. "(I'veu had)The time of my life" va aconseguir el número 1 de Billboard i el 1988 es va alçar amb un Grammy a la Millor Actuació Pop d'un duo. La banda sonora de Dirty Dancing incloïa a més altres èxits com Hungry eyes, d'Eric Carmen.

Un somni fet realitat. Vam poder veure en el You Tube un casament en el qual els nuvis representaven la cançó de Dirty Dancing... per a ells un somni fet realitat. Cada vegada marxem més dels convencionalismes i hi ha gent que li agraden les coses diferents i no es queden en un somni sinó que les porten a la pràctica.

19 de març Sant Josep

Avui, 19 de març es celebra el dia de Sant Josep. Els cristians diuen que Josep és el pare putatiu, o "adoptiu" (el "biològic" seria Déu), de Jesús. D'aqui ve que als Joseps se'ls digui Pepes perquè pare putatiu s'abreuja "p.p.". Per extensió es celebra el Dia del Pare. 

A Catalunya, és tradició aquest dia menjar crema catalana, que per aquest motiu s'anomena també crema de Sant Josep. La meva àvia, la iaia Maria en feia una de boníssima. 

S'ha de destacar la celebració que es fa a València, on les falles són l'element festiu més destacable. Les falles són monuments o escultures artístiques, satíriques o grotesques sobre qualsevol cosa, persona, esdeveniment, etc., prou desafortunat per cridar l'atenció dels ulls crítics dels fallers. Totes les escultures són cremades la nit de Sant Josep, excepte la guanyadora del concurs de falles que és indultada. 

Als valencians els córre polvora i foc per les venes. Valencia és una gran festa al voltant de Sant Josep, aquest any diuen que l’ocupació hotelera la setmana passada ja era del 95%. De fet, tot l’any gira al voltant d’aquesta festa i mentre la gent de Pamplona sol dir “ya queda menos para San Fermín”, els de Valencia conten els anys per Falles. 

Tot comença amb “la  crida”, que es fa unes setmanes abans de començar la festa, quan ja s'ha elegit la nova fallera major, en aquest moment comencen moltes activitats falleres en els casals i de la Junta Central Fallera. No obstant això, és a partir de l'1 de març que cada dia (fins al 19 inclòs) es disparen les” mascletas” a la plaça de l'ajuntament de València. Els dissabtes a la nit de la setmana de Març tenen lloc la Cavalcada del Ninot i la Cavalcada del Regne. A partir del dia de la plantà (dia en que es munten les falles al carrer), molts casals organitzen cada dia despertades cap a les 8 del matí, mascletades cap a la 1-2 del migdia, cordades a les nits. Els dies 17 i 18, a la Plaça de la Mare de Déu, totes les falleres majors i infantils fan una ofrena de flors a la Mare de Déu dels Desemparats. L'ajuntament organitza focs d'artifici (denominats castells) els últims dies, generalment a la llera del riu Túria. La nit del 18 és la nit gran, coneguda com la Nit del Foc, quan es dispara el castell de focs d'artifici més important (acabada l'ofrena de flors) i es disparen coets i es balla pels carrers fins de bon matí. El dia 19 a la nit és la cremà, es cremen les falles (les infantils a les 22h, la infantil guanyadora a les 23 h, les normals a les 24h, i una hora més tard la guanyadora i la de la plaça de l'Ajuntament). Acabada la cremà es replega ràpidament i és una nit trista i en la qual es comença ja a pensar en les falles de l'any vinent.

Avui felicitem a tots els Joseps, Josepes, Josefines, Peps, Pepes i Pepets... també a tots els Pares. Moltes felicitats!

27 de novembre Mare de Déu de la Medalla Miraculosa

Molt emocionant...Molt personal....

Ahir vam celebrar a la meva parròquia el dia de la Patrona, la Mare de Déu de la Medalla Miraculosa. Potser hi vaig arribar ja una mica tocada perquè durant tot el dia he estat recordant el Dia del Mestre... La celebració de la missa va ser molt emocionant. L’església, que és força gran, estava ben plena. Amb els primers acords de guitarra ens vàrem posar tots drets. Hi havia ambient de festa. Van arribar els sacerdots a l’altar i quan es van girar ... la cara del rector era tot un poema. L’alegria li sortia per tot arreu. Els qui no tenen experiència d’amor amb aquest Déu que ens estima no poden entendre res, de fet, abans  jo tampoc no ho entenia. Ara ho visc diferent i la veritat és que torno a tenir seriosos problemes amb el nivell de l’aigua.... M’he sentit a casa, estimada, acaronada... Tothom hi va participar: els grans, els joves, els cants amb guitarres, amb l’orgue, els d’ara i els d’abans (molt contenta de tornar a veure aqui a Mossén Enric)... tota la comunitat parroquial. Va oficiar la cerimònia el Dr. Salvador Pié que ens va explicar que quan ell era seminarista va estar durant sis anys col.laborant amb els infants i el Catecisme, les colònies i els joves a la “Mila” que és com li deien, a la parròquia, en aquell moment. Tant de temps a Roma i ara a Santa Maria del Mar, tan savi i tan planer.... Vam llegir lectures molt conegudes però ell en va donar un aire nou. Ens va proposar ser imatges dignes d’admiració, i jo continuava amb el mocador amunt i avall. Les paraules, la música, tot constituïa un conjunt encisador que convidava a demanar plantar les tendes – jo m’hi hagués quedat-.... però hem de sortir,estar en els nostres ambients.  

A la Miraculosa aquesta setmana estem celebrant la Sisena Setmana Bíblica "Jesus de Nazaret". Encara ens queden xerrades, Adoracions al Santíssim, lectios divines i el Concert de dissabte al vespre a l’espai No Temo. El que ja hem fet i el actes en els quals he pogut participar m’han semblat fantàstics. Us convido a participar del que queda. Un temps de formació, participació i goig de compartir. Si esteu en aquesta onda no us ho podeu perdre.       

Aquesta és la meva església !

Al llarg de la història l’Església ha comès molts encerts i molts errors. Està formada per homes i dones que sovint no han fet gala de la seva humanitat en tota l’extensió de la paraula o, que moguts pels vents dels temps no han interpretat les escriptures com avui ho podem fer tenyides de l’amor d’un Deu que ens estima i ens perdona .

Remenant per les xarxes he trobat dos fets que em fan sentir contenta de formar part d’una església que, pel meu gust una mica tard -però diuen que val més tard que mai-, sap fer la reflexió sobre els seus actes i demanar perdó pèls errors.  Tal dia com avui l’any 1991 L’Església Catòlica aixecà l’excomunió a Martín Luter i va fer les paus amb els protestants i l’any 1992 Joan Pau II va reconèixer com injusta la condemna a Galileu.  

M’agradaria tenir l’encert de saber descobrir aquelles coses de les quals hauria de demanar  perdó i la força per passar a l’acció: acostar-me i demanar perdó a aquelles persones que hagi pogut ofendre.