dilluns, 31 de març del 2014

31 de març 1958 Chuck Berry llança "Johnny B. Goode" i la variabilitat del març


Acabava març de 1958 quan Chuck Berry va posar al mercat el que seria el seu gran èxit "Johnny B. Goode". Només cal veure la portada d'aquella primera edició per saber que el disc que tanca és una invitació al ball . I no només això . Les sabates amb cordons de xarol blanc i negre diuen clarament que es tracta de música negra. Per Chuck Berry aquest tema va ser la seva consagració. Per al rock & roll "Johnny B. Goode" va suposar una porta oberta a altres ritmes que serien eternament imitats. Però cap dels imitadors tenia la genialitat i el virtuosisme d'aquest mag de la guitarra que encara guardava moltes i bones cançons per a la història.

Moltes vegades el món del cinema connecta amb la música.  Trobem un detall lligat amb el tema d’avui quan a “Regreso al Futuro” el Martin McFly fill agafa la guitarra i toca aquesta cançó en el ball de graduació dels seus pares mentre que un dels músics negres truca per telèfon al seu cosí  Chuck Berry per fer-li sentir aquesta música dient-li  que creu que aquest és el só que estas buscant per a la teva guitarra...

No podem deixart passar el mes de març sense parlar de la seva variabilitat meteorològica que es veu reflectida en dites i refrans: “Març marçot, mata la vella a la vora del foc, i a la jove si pot”, “Març habitual, un dia bo i un dia mal”, “Març ventós i abril plujós, fan el maig florit i formós”, “Sol de març porta refredats”, “Març marcedor, nit freda i dia amb calor”. També trobem el verb “marcejar” per parlar de variabilitat.

diumenge, 30 de març del 2014

30 de març 2014 passem a l'horari d'estiu


Avui, novament hem canviat l’horari i passem al que es coneix com l’horari d’estiu.  L'horari d'estiu (també denominat DST, Daylight saving time o horari d'estalvi de llum diürna) és l'horari que obeeix a la convenció per la qual s'avancen els rellotges; el motiu és per aprofitar més la llum diürna, especialment quan aquesta es redueix als matins. Dit d'una altra manera, és el temps local que un país adopta per a una determinada part de l'any, que generalment consisteix a avançar en una hora l'horari estàndard oficial, o horari d'hivern.

Les dates de començament i acabament del DST també varien però, generalment, a l'hemisferi nord comencen a les dues de la matinada del primer diumenge d'abril o l'últim de març, i finalitza a les dues de la matinada del darrer diumenge d'octubre. A l'hemisferi sud, les dates de començament i acabament són sis mesos més tard. Amb aquesta iniciativa, el temps oficial s'avança una hora a començaments de la primavera i es retarden de nou a la tardor de forma que les hores d'activitat s'acomoden millor a les hores de llum diürna; és a dir, no desaprofitar la llum mentre es dorm.

Es va emprar àmpliament, per primera vegada, a partir del 1916, durant la Primera Guerra Mundial, per estalviar carbó. Tot i que no tothom hi està d’acord, des de llavors molts països ho han implantat. 

El DST es considera més beneficiós que perjudicial, ja que redueix el consum d'energia. Per raons òbvies, el DST es duu a terme en les zones temperades, que són les que corresponen a latituds del globus que s'estenen entre els tròpics i els cercles polars. La durada del dia en els tròpics no varia prou com per justificar l'aplicació del DST.

També cal destacar que és una norma controvertida. Afegir temps de llum diürna a les tardes és interessant per al comerç, la pràctica esportiva i altres activitats que es beneficien de la presència de llum en acabar la jornada laboral, però, d'altra banda, pot ocasionar problemes a l'agricultura i a altres ocupacions que depenen de l'exposició solar. L'increment de llum a la tarda pot ajudar a disminuir els accidents de trànsit, però els seus efectes sobre la salut i la incidència en la disminució del crim són menys clars. Es diu que mitjançant l'horari d'estiu s'estalvia energia elèctrica en reduir-se la necessitat d'il.luminació artificial, però les proves que recolzen aquesta afirmació són dèbils, ja que l'horari d'estiu pot estimular l'aparició de pics de demanda, la qual cosa incrementa els costos.

D'altra banda, els canvis d'horari dificulten la percepció del temps i poden causar problemes en els cicles de la son, així com trastocar calendaris de reunions, de viatges, el manteniment de registres, de dispositius mèdics i l'ús de maquinària pesant. Molts sistemes dirigits per computadores són capaços d'ajustar automàticament els seus rellotges, però també es poden produir errors, especialment quan les regles de l'horari d'estiu són modificades.

Hi havia veus que demanaven que no es fes aquest canvi horari però aquesta vegada no ha estat possible... potser l’any vinent...


dissabte, 29 de març del 2014

29 de març 1989 Mitterand inaugura la piràmide de vidre del Louvre 1986 es legalitza a la URSS la venda de discos dels Beatles


Quan pensem en piràmides... sempre marxem mentalment cap a Egipte, potser altres vegades cap a Mèxic però la primera idea mai és Paris i allà trobem una piràmide de vidre digna de menció. 

Hi passarem per entrar al Museu del Louvre que és un dels museus més importants i visitats del món. És un dels més grans del món i el més gran de París per la seva superfície (210.000 metres quadrats, dels quals "només" 60.600 estan dedicats a exposicions). Tots els amants de l'art hem somiat alguna vegada amb quedar-nos-hi a viure una temporada...

La Piràmide del Museu del Louvre dóna accés a l'edifici. Va ser dissenyada per l'arquitecte Ieoh Ming Pei. D'estil internacional, aquesta piràmide de vidre i alumini va ser inaugurada l'any 1989 pel llavors president francès, François Mitterrand. Té una alçada de 20,6 m. i un total de 673 panells de vidre laminat transparent dividits en 603 rombes i 70 triangles. El pes total de l'estructura és de 180 tones. La inclinació de les seves parets, com la de les piràmides egípcies, és de 51 graus.

El seu centre de gravetat coincideix amb el dels tres pavellons del museu: Richelieu al nord , Denon al sud i Sully a l'est. És la principal i més gran de les piràmides de vidre del museu, que inclou , a nivell subterrani , una altra piràmide però invertida. Abans de construir la piràmide, l'entrada al Louvre tenia unes llargues cues. Amb la seva construcció, a més de solucionar el problema, s'ha augmentat l'espai d'exposició del museu.


Volia deixar-ho aquí però les curiositats històriques no m’ho han permès i he hagut d’incloure els Beatles en aquesta entrada. Em sembla impossible però és veritat...  Tal dia com avui es va legalitzar la venda de discos dels Beatles a la Unió Soviètica. Fins el 1986, comprar o vendre discos dels Beatles a la Unió Soviètica era una cosa il.legal. El Kremlin seguia entre escandalitzat i temorós el fenomen que en els seixanta recorria el món i tractar de preservar la seva joventut d'una plaga com aquesta. Per això, no es conformaven amb prohibir la difusió i venda de la seva música, sinó que des de la direcció de les Joventuts Comunistes s'aprofitava qualsevol oportunitat per ridiculitzar el grup britànic. Però ja sabem com van aquestes coses... com més es perseguia la música dels Beatles i als seus seguidors, més gran era la seva difusió clandestina i més creixia el nombre dels seus fans.

divendres, 28 de març del 2014

28 de març 1954 primera pedra del Camp del Barça.


Si a Catalunya hi ha una marca reconeguda arreu del món, és la marca “Barça”. Sovint veiem gent d’altres països cantant l’himne i sentint els colors i, fins i tot el Homer Simpson ha portat la samarreta blaugrana en algun dels seus episodis.

El Futbol Club Barcelona, popularment conegut com a Barça, és una entitat esportiva fundada el 29 de novembre de 1899 per un grup de joves futbolistes suïssos, catalans i britànics encapçalats per Joan Gamper. A diferència de la majoria de clubs esportius professionals a tot el món, el Barça no és una societat anònima, és a dir, que la propietat del club recau en els seus 176.000 socis per això se’ls va consultar quan es va construir l’estadi i ara se’ls tornarà a consultar per veure quines modificacions s’hi volen fer.

Disposa, a banda del futbol, de quatre seccions professionals més, totes en l'elit de les competicions esportives europees de clubs, en les disciplines del bàsquet, handbol, hoquei patins i futbol sala. A més el club també té 11 seccions amateurs en altres disciplines esportives: hoquei herba, atletisme, patinatge artístic, hoquei gel, beisbol, voleibol, voleibol (femení), rugbi, bàsquet amb cadira de rodes, futbol platja i futbol indoor.
És el segon club de futbol amb més socis del món, després del Benfica i seguit pel Bayern de Munich. És considerat "més que un club" pel seu paper d'ambaixador i defensor de la cultura i la llengua catalanes i per les actuals tasques de solidaritat i d'ajuda social a infants desfavorits realitzades arreu del món.

Tal dia com avui es va posar la primera pedra de l’actual estadi, el Camp Nou, per diferenciar-lo del camp de Les Corts on jugava l’equip. Ha anat canviant i millorant amb el temps ara té una capacitat per 99.354 espectadors. 

El Museu del Futbol Club Barcelona o Museu President Núñez, és el museu del Futbol Club Barcelona i està situat a les instal.acions del Camp Nou de Barcelona. En aquest es mostren tots els trofeus aconseguits per totes les seccions esportives del club català al llarg de la seva història. Es va inaugurar el 24 de setembre de 1957, i actualment és un dels museus més visitats de Catalunya amb una mitjana anual de visitants en els darrers anys superior a 1.200.000 de visites.

Els seus seguidors, els culers, es troben per tot arreu. Diuen que les penyes repartides per tot el món l’any 2009 eren 1.888. Tot això fa que sigui l'entitat esportiva més important de Catalunya (un 63,9% dels catalans escull el Barça com el seu equip preferit) i una de les més importants del món pel que fa a projecció i massa social.

dijous, 27 de març del 2014

27 de març Dia Mundial del Teatre


L'any 1948, diferents personalitats del món teatral, van proposar, conjuntament amb la UNESCO, la creació d'un Institut Internacional de Teatre (ITI / UNESCO) que, avui dia, és l'ONG més famosa en el camp de les arts escèniques.

En una de les reunions que anualment manté l'Institut, concretament a Hèlsinki i després a Viena en el novè congrés mundial de l' ETI en juny de 1961, el president Arvi Kivimaa,va proposar en nom del Centre Finès i recolzat pels Centres Escandinaus,la creació d’un Dia Mundial del Teatre. Aquesta proposta va ser aprovada per aclamació.

Es va triar el 27 de març perquè en aquesta data, de l’any 1962, va tenir lloc l'obertura de temporada i inauguració del Teatre de les Nacions de París. Des de llavors, personalitats de la talla de Jean Cocteau, Arthur Miller, Laurence Oliver, Richard Burton, Luchino Visconti, etc ... han estat escollits per a escriure el missatge que es llegeix en motiu d’aquesta diada a tots els teatres que pertanyen al ITI. Enguany, celebrem el 52è aniversari del nostre Dia amb un manifest a càrrec del director sud-africà Brett Bailey que podeu trobar a la web de "El Timbal, Escola de Teatre de Barcelona (www.escolateatre.com).

El teatre, com part de la literatura que és, ens omple l’esperit i ens permet viure altres vides diferent de la nostra. Viure-les en la nostra imaginació quan llegim teatre i ser espectadors de la vida quan estem asseguts al pati de butaques. Però també ens permet ser protagonistes, actors, tècnics, fins i tot escriptors... A les escoles és un recurs molt treballat (hauria de ser-ho) perquè permet exercitat habilitats socials des de una altra persona i això lluny de separar-nos, ens complementa i ens uneix. Visca el Teatre!!!

Aquest cap de setmana per celebrar la diada podríem anar al teatre... se’n fa de tota mena: comèdies i drames, professionals i amateurs, contemporanis o clàssics... trieu i gaudiu del teatre!

dimecres, 26 de març del 2014

26 de març 1827 mor Ludwig van Beethoven 1885 boicot sudafricà a Stevie Wonder


Avui parlem de música amb un dels compositors més coneguts arreu del món i de intolerància amb l’actitud de les emissores ràdio de Sud-àfrica envers Stevie Wonder.

Tal dia com avui  del 1827 va morir un geni de la música, Ludwig van Beethoven. Va ser un compositor, director d'orquestra i pianista alemany. El seu llegat musical es va estendre, cronològicament, des del Classicisme fins a començaments del Romanticisme musical. Va ser un compositor molt prolífic, va composar peces per a piano (32 sonates per a piano), música de cambra (16 quartets de corda, 7 trios, 10 sonates per a violí i piano), peces vocals (lieder i una òpera: Fidelio), concerts (5 concerts per a piano i orquestra, un per a violí i orquestra) i peces orquestrals (9 simfonies, obertures, etc.). De tot el que va composar hi ha una peça que tothom coneix que va ser elegida Himne de la Unió Europea, el quart moviment de la novena simfonia, basat en l'Oda a l'Alegria de Friedrich von Schiller.

L’any 1985 les emissores de radio de Sud-àfrica van censurar els discos d’Stevie Wonder. Quin era el motiu?  La nit abans, Stevie Wonder li va dedicar l’Oscar  que va guanyar per la cançó “I Just Called to Say I Love You” a Nelson Mandela que estava a la presó per denunciar l’apartheid. Mandela va estar vint-i-set anys de presó i va ser alliberat l’11 de febrer de 1090. La persona que havia estat perseguida va ser, uns anys després, el primer president negre de Sud-àfrica el 1994. Continuà amb èxit la política de reconciliació nacional. Després d'un únic mandat, als 81 anys es retirà de la vida política activa. Darrerament ha estat present per tot arreu perquè va morir el 5 de desembre del 2013.

dimarts, 25 de març del 2014

25 de març 1947 neix Elton John


Reginald Kenneth Dwight Harris va nèixer a  Pinner, Anglaterra el 25 de març de 1947. És un reconegut cantant, compositor i pianista. Va obtenir el títol de Sir, en concret Sir Hèrcules John. Ha arribat a vendre més de 250 milions de discos i col.locar més de 50 de les seves cançons en la llistes d'èxits de tot el món.Va començar tocant el piano el tema "He Ain't heavy He 's mi Brother" de The Hollies i va continuar una trajectòria musical que abasta ja més de 40 anys. És conegut també per la seva original manera de vestir, pentinar i per les estrafolàries olleres que porta.

El va trasbalsar la mort per la Sida del seu amic Ryan White, que era hemofílic. El 1992 va fundar l'Elton John AIDS Foundation, una de les organitzacions més grans sense ànim de lucre que lluita contra la sida, a la que va decidir destinar tots els beneficis dels seus singles.  

Us suggereixo dues cançons: “Your song” i “Candle In The Wind” que va composar en ocasió de la mort de la seva amiga, la Princesa Diana de Gal.les, i que va cantar en el seu enterrament. Per aquesta cançó va rebre el seu quart Grammy i encara en va rebre un cinquè. 

El dissabte 6 de desembre de 2014 farà un concert a Barcelona, al Palau Sant Jordi, i les entrades ja estan a la venda. Els seus concerts són tot un espectacle.

dilluns, 24 de març del 2014

24 de març 1905 mor Juli Verne 1949 neix Joaquim Maria Puyal 1973 llençament del disc de Pink Floyd "The dark side of the moon"


Els protagonistes del dia d’avui saben fer servir les paraules i la música per a comunicar.  

L’escriptor francès Juli Verne va morir tal dia com avui i se’l considera com un dels  pares de la ciència ficció. Va imaginar coses impossibles en el seu moment però que ara s’han fet realitat. Ens venen al cap un nombre limitat d¡obres però va escriure cinquanta-cinc novel.les (podeu consultar el llistat d’obres a la wikipèdia) . Títols com “la Volta al món en vuitanta dies”, “Vint-i-cinc mil llegues de viatge submarí”, o “De la terra a la Lluna” s’han fet realitat. L’únic que encara no s’ha fet realitat ha estat “Viatge al Centre de la Terra”, de moment ningú hi ha arribat. És el segon escriptor més traduït del món després d’Agatha Christie.

Joaquim Maria Puyal es llicencià en filologia romànica a la Universitat de Barcelona, i posteriorment amplià els seus estudis amb una llicenciatura en Ciències de la Informació a la Universitat Autònoma de Barcelona. Des de 1976 ha desenvolupat tota la seva carrera en llengua catalana, convençut que el treball dels periodistes podia contribuir de forma decisiva a la normalització lingüística del català, després dels quaranta anys de repressió del règim franquista. És el nom d’un periodista que molts associem a Catalunya Ràdio, més exactament a les retransmissió del futbol en català. Però va començar fent  futbol en castellà i va narrar més de 500 partits fins que el 5 de setembre de 1976 ell va retransmetre el primer partit en català des de la república. Moltes de les seves expressions s’han fet un lloc en el vocabulari periodístic des de la bimba fins a jugar-s’hi un pèsol passant pel “Urruti t’estimo”o per l’”escapolir-se de l’escomesa”. Ell ha estat present, i ens hi ha fet estar a molts, en els grans moments del barcelonisme: Sevilla, Paris, Basilea, Wembley, Roma... ens els bons moments i en els dolents ell, ha estat allà i ha fet que molts veiessin la tele tot sentint en Puyal. La meva àvia, la meva mare l’admiràven, veien i sentien el Barça a través de les seves paraules. Però és molt més que això. Professionalment també ha treballat a la televisió (va començar a Miramar i ha presentat o dirigit programes com el "Vostè Pregunta",  “La vida en un xip”,  “Un tomb per la vida”, “Tres pics i repicó” i “El joc del segle”) i ha escrit llibres i donat classes... i ha fet molta feina callada des de una voluntària privacitat. L’any 2011 va ser escollit català de l’any i ha rebut nombrosos premis al llarg de la seva llarga trajectòria. Avui fa 65 anys, espero que segueixi fent-nos gaudir amb les retransmissions i amb el seu bon fer.  Per molts anys, mestre!        

Pink Floyd acabava de publicar un impecable “Allan Parsons Project” i en set setmanes van enregistrar un àlbum clàssic “The dark side of the moon” gràcies a la fusió de la música electrònica i el rock, el blues... amb cançons tan importants com “Money”, “Time, “The great Gig In the sky” o “Us and Them”. Del temps, dels diners, dels conflictes armats, de les malalties, del neixament, de la mort… temes tractats d’una manera tan exquisida que fan que la prestigiosa revista Rolling Stone situa a “The dark side of the moon” en el lloc 43 dels “500 millos àlbums de tots els temps”.

La música i la paraula són mitjans per comunicar. Fem los servir amb propietat (correctament i amb cura).

diumenge, 23 de març del 2014

23 de març Dia Mundial de la Meteorologia


El 23 de març de cada any l'Organització Meteorològica Mundial (OMM) i els seus 187 membres, així com les comunitats meteorològiques de tot el món celebren el Dia Meteorològic Mundial.Aquest dia commemora l'entrada en vigor, el 23 de març de 1950, del Conveni pel qual es va crear l'Organització.

Des de que l’home passeja per aquest món que hem mirat el cel. Alguns intentant predir quin temps farà. Altres embadalits per la seva bellesa. Avui Dia de la Meteorologia us proposo una mica de ciència i una mica de poesia (el dia 21 va ser el Dia Mundial de la Poesia). Avui parlarem de núvols....

Per què els núvols són blancs ?
La resposta és molt interessant . Novament, tot és gràcies a que els núvols estan formades per moltíssimes gotetes d'aigua. Malgrat totes les gotetes són transparents, la llum que entra en elles és refractada (és a dir la llum es doblega , com quan submergeixen un llapis en aigua ). La llum es refracta tantes vegades, que al final tenim tots els colors " rebotant " dins del núvol, i resulta que el blanc és la barreja de tots els colors. I això no només és cert per els núvols, molts altres objectes blancs fan el mateix, per exemple, la sal o el talc .

Això fa que els núvols siguin capaços de reflectir entre el 70 i 95% de la llum visible que els arriba. Per aquesta raó els núvols sempre seran blancs si es miren des de dalt, i prendran colors grisos i foscos si es veuen des de baix. És a dir, la propera vegada que vegeu un enorme i intimidador núvol fosc de tempesta recordeu que es veu ben blanc i inofensiu com el cotó des de l'espai.

Però per núvol bonics avui us suggereixo escoltar la cançó “El núvol blanc” de Lluís Llach cantada per ell o pel Cor Geriona. Us transportarà amb la seva poesia a dalt dels núvols.

Feliç dia de la Meteorologia a tothom!

dissabte, 22 de març del 2014

22 de març Dia Mundial de l'Aigua


El Dia Mundial de l'Aigua va ser declarat per resolució l'Assemblea General de les Nacions Unides el 22 de març de l'any 1993. Aquesta diada va ser proposada formalment per l'Agenda 21 de la Conferència de les Nacions Unides pel medi ambient i el desenvolupament de Rio de Janeiro. Es va començar a celebrar des de l'any 1993.

Les Nacions Unides i els estats membres dediquen aquest dia a implementar les recomanacions de les Nacions Unides i a promoure activitats concretes dins dels seus països respecte als recursos mundials d'aigua. Cada any una o diverses de les agències de l'ONU involucrades en els temes de l'aigua prenen la iniciativa de promoure i coordinar activitats internacionals durant el dia mundial de l'aigua. Aquest any el lema és “Aigua i energia”.

L’aigua i l’energia estan estretament vinculades: la generació i el transport d’energia requereixen aigua i prop del 8 % de l’energia generada globalment serveix per bombar i tractar l’aigua i fer-la arribar als consumidors.

Per aquesta raó, el Dia Mundial de l'Aigua es proposa enguany: conscienciar la població del lligam entre aigua i energia; posar de manifest que la formulació de solucions integrades en matèria d’aigua i d’energia té uns efectes econòmics i socials més grans; i identificar els actors clau en el nexe aigua-energia i comprometre’ls a desenvolupar-lo d’ara endavant.

En motiu d'aquesta celebració, el dissabte 22 de març La Fàbrica del Sol ofereix els següents tallers i rutes per Barcelona:

Les clavegueres de Barcelona: Visita a un tram del clavegueram de Barcelona per conèixer l’estructura de la xarxa i el seu funcionament. Horari: de 9 a 10 h, de 10.15 a 11.15 h, d'11.30 a 12.30 h i de 12.45 a 13.45 h

Aprofitem la platja per investigar l’aigua: Taller familiar d'experiments per conèixer les propietats físiques, químiques i biològiques de l’aigua de la platja. Horari: d'11 a 12 h

Geocerca dels camins de l’aigua del Gòtic: Ruta familiar amb smartphones per les fonts de beure del barri Gòtic mitjançant l’app Fonts Bcn. Horari: d'11 a 13 h

Passeig ambiental a la vora del mar: Ruta guiada per conèixer les característiques ambientals de les platges de Barcelona i com és la seva gestió integral. Horari: de 17.30 a 19 h

L'art de la llum i el color: Visita a les instal.lacions de la Font Màgica de Montjuïc. Horari: de 18 a 20 h

També, el Museu Agbar de les Aigües, organitza la següent activitat: 

Expedient Aqüífer: Activitat familiar per a descobrir, al llarg d'un seguit de proves, experiments i jocs, com circulen les aigües subterrànies. Sabeu d'on ve l'aigua dels pous? Aquesta és la primera qüestió que us haureu de plantejar si voleu treballar al Servei de Policia de Rius i resoldre el cas de les aigües de Vallfrondosa. Horari: d'11 a 14 h

Moltes d'aquestes activitats les poseu trobar també els cap de setmana al llarg de l'any.

22 de març 1948 neix Andrew Lloyd Weber


Andrew Lloyd Weber és un compositor britànic que ha composat moltes comèdies musicals, algunes d’elles reconegudes a nivell mundials com “Evita”, “Cats”, “Sunset Boulevard”, “El Fantasma de la Òpera”, “Joseph i el seu increïble abric multicolor”, “Jesucrist Superstar” entre d’altres. La seva és una carrera d’èxits. El primer va ser l’òpera Rock "Jesucrist Superstar" que va ser portada també al cinema i que aquí a Espanya, Madrid, van interpretar Paloma SanBasilio i Camilo Sesto. "El Fantasma de la Òpera" amb més de 7.400 representacions s’ha convertit en el musical més representat als escenaris de Nova York i "Cats", amb més de vint anys en cartell ininterrompudament s’ha convertit en el musical més representat a Londres. Li van encarregar una cançó per les Olimpíades de Barcelona 92 i ell és el autor del mític “Amics per sempre”. Una brillant carrera musical.

Avui us proposo sentir la seva música o veure alguns fragments de les seves comedies musicals que s'han representat en diferents idiomes per tot el món. El teatre musical és un gènere que té el seu públic entusiasta.

dijous, 20 de març del 2014

21 de març Comença la Primavera Dia Internacional per a l'eliminació de la discriminació racial 574 mor Sant Benet de Núrsia


Avui tres temes ben diferents:

L’inici de la Primavera. El poeta deia “La Primavera ha venido y nadie sabe cómo ha sido”. És un reviure de la natura que semblava morta o adormida. Evidentment els arbres no s’esperen a aquest dia per florir però ja podem trobar molts arbres florits a les nostres ciutats. Els jardins i els balcons s’omplen de color. Els dies es fan més llargs i avui tenim l’equinocci de primavera quan el dia i la nit tenen el mateix nombre d’hores. Comencem a caminar cap a l’estiu...Però a l’hemisferi sud avui comencen la tardor i van caminant cap a l’hivern. 

Ja hem comentat en altres esdeveniments d’aquesta mena que quan parlem de Diades Internacionals, Mundials, Nacionals... és que encara queden coses per resoldre. I en el camp de l'elimnació de la discriminació racial ja hi ha un llarg camí recorregut però encara queda feina per fer. Fa cinquanta, seixanta anys als Estats Units hi havia autobusos, bars on els blancs i els negres tenien zones ben diferenciades. La vida per aquests dos col.lectius era ben diferenciada. Les persones de raça negra eren tractats com éssers inferiors. Avui, aquell mateix país te un president descendent d’aquells afroamericans. Han canviat moltes coses però en queden moltes per canviar... Poso sobre la taula un tema per a la reflexió... en quin color penses si et parlo del color carn? És un petit detall que vaig llegir en un blog d’una mare d’un infant d’educació infantil que era adoptat i pertanyia a una altra raça (no recordo si era asiàtic o africà però per a la historia tant és...). Ella parlava de la importància de que a l’escola, el color carn no fos un únic color, perquè hi ha moltes carns diferents a la classe. Quin detall. És ben cert i ningú pot negar que a les nostres aules hi ha nens i nenes que tenen la carn de diferent color. El color carn ja no pot ser un únic color i això ens porta a ser tolerants amb la diferència des de l’inici: veient que hi ha gent de tots colors i que tots som iguals en dignitat. 

Tal dia com avui de l’any 547 moria Sant Benet de Núrsia, una persona que va iniciar el monacat (la vida religiosa als monestirs) i que va fundar l’ordre dels benedictins. Per a mi  una de les coses més importants va ser la Regla ( o norma de Sant Benet) que com a persona creient intento aplicar. Ell deia en llatí “Ora et labora” que vol dir resa i treballa. En castellà diuen que cal anar “a Dios rogando y con el mazo dando”.  Les dues coses són necessàries en la vida del creient. 

20 de març 1991 mor el fill d'Eric Clapton 2000 Phil Collins reb un Oscar


Avui les persones els noms propis del dia estan relacionats directament amb la Música i amb la Música en majúscules, tot i pertànyer al segle XX. Coincideixen en la data el moment més trist en la vida d’una persona i el moment de més reconeixement en la vida d’un music. La vida té moments de tot i hem de saber aprofitar, aguantar o gaudir el moment segons la circumstància que ens toca viure.

Tal dia com avui va morir d’accident Connor, el fill  de 4 anys de Eric Clapton. Aquest fet el va trasbalsar i silenciar com artista, lògicament, però un temps més tard li va escriure una de les cançons més boniques que s’han escrit: “Tears on Heaven”. És un tema que es va enregistrar en directe en el concert acústic (desendollat- unplugged) que va fer per la MTV. El disc “Eric Clapton Unplugged” va arrasar en l’edició dels Grammy  de 1992 amb premis que el cantant va dedicar, com no podia ser d’altra manera, al seu fill.

Tal dia com avui de l’any 2000 Phil Collins va rebre un Oscar per una altra magnífica cançó “You’ll be in my heart”. La cançó va ser el tema central de la banda sonora de la pel.lícula de Disney “Tarzán” (1999). Aquest mateix any, i per aquesta mateixa cançó, va rebre també un Grammy i un Globus d’Or.

dimecres, 19 de març del 2014

19 de març Sant Josep


Avui, 19 de març es celebra el dia de Sant Josep. Els cristians diuen que Josep és el pare putatiu, o "adoptiu" (el "biològic" seria Déu), de Jesús. D'aqui ve que als Joseps se'ls digui Pepes perquè pare putatiu s'abreuja "p.p.". Per extensió es celebra el Dia del Pare. 

A Catalunya, és tradició aquest dia menjar crema catalana, que per aquest motiu s'anomena també crema de Sant Josep. La meva àvia, la iaia Maria en feia una de boníssima. 

S'ha de destacar la celebració que es fa a València, on les falles són l'element festiu més destacable. Les falles són monuments o escultures artístiques, satíriques o grotesques sobre qualsevol cosa, persona, esdeveniment, etc., prou desafortunat per cridar l'atenció dels ulls crítics dels fallers. Totes les escultures són cremades la nit de Sant Josep, excepte la guanyadora del concurs de falles que és indultada. 

Als valencians els córre polvora i foc per les venes. Valencia és una gran festa al voltant de Sant Josep, aquest any diuen que l’ocupació hotelera la setmana passada ja era del 95%. De fet, tot l’any gira al voltant d’aquesta festa i mentre la gent de Pamplona sol dir “ya queda menos para San Fermín”, els de Valencia conten els anys per Falles. 

Tot comença amb “la  crida”, que es fa unes setmanes abans de començar la festa, quan ja s'ha elegit la nova fallera major, en aquest moment comencen moltes activitats falleres en els casals i de la Junta Central Fallera. No obstant això, és a partir de l'1 de març que cada dia (fins al 19 inclòs) es disparen les” mascletas” a la plaça de l'ajuntament de València. Els dissabtes a la nit de la setmana de Març tenen lloc la Cavalcada del Ninot i la Cavalcada del Regne. A partir del dia de la plantà (dia en que es munten les falles al carrer), molts casals organitzen cada dia despertades cap a les 8 del matí, mascletades cap a la 1-2 del migdia, cordades a les nits. Els dies 17 i 18, a la Plaça de la Mare de Déu, totes les falleres majors i infantils fan una ofrena de flors a la Mare de Déu dels Desemparats. L'ajuntament organitza focs d'artifici (denominats castells) els últims dies, generalment a la llera del riu Túria. La nit del 18 és la nit gran, coneguda com la Nit del Foc, quan es dispara el castell de focs d'artifici més important (acabada l'ofrena de flors) i es disparen coets i es balla pels carrers fins de bon matí. El dia 19 a la nit és la cremà, es cremen les falles (les infantils a les 22h, la infantil guanyadora a les 23 h, les normals a les 24h, i una hora més tard la guanyadora i la de la plaça de l'Ajuntament). Acabada la cremà es replega ràpidament i és una nit trista i en la qual es comença ja a pensar en les falles de l'any vinent.

Avui felicitem a tots els Joseps, Josepes, Josefines, Peps, Pepes i Pepets... també a tots els Pares. Moltes felicitats!

dimarts, 18 de març del 2014

18 de març s'acosta el Dia Mundial de la Meteorologia


Des de sempre els humans hem mirat al cel. I el temps meteorològic sempre ens ha fascinat. Crec que a tots ens agrada cercar senyals que ens ajudin a predir què passarà i amb això la meteorologia ha comptat amb molt bons observadors. Mil refranys i dites en parlen. Diem: “sol rogent, pluja o vent”, que “el Garbí, a les set és a dormir”, o que “després de la tempesta ve la calma”... Molts hem passat tardes d’estiu contemplant les capricioses formes dels núvols. D’altres han anat registrant tot això amb mentalitat més científica que poètica.

Aquest cap de setmana podem celebrar el Dia Mundial de la Meteorologia al Cosmocaixa. Aprendre a identificar tipus de núvols, analitzar dades atmosfèriques o, fins i tot, fer una predicció del temps. Són només algunes de les activitats que es poden fer els dies 22 i 23 de març al CosmoCaixa amb motiu del Dia Mundial de la Meteorologia. Per celebrar-ho, s’hi organitzen tallers, exposicions i visites guiades a la seva estació meteorològica.

Diuen que a TV3 el programa més seguit és “El Temps”. Tothom es refia dels meteoròlegs i tenen un alt prestigi a casa nostra. De fet n’exportem i trobem meteoròlegs catalans a televisions de la resta de l’estat i fins i tot més enllà de les nostres fronteres.

Entre les activitats que han preparat trobem: 
- Taller: Núvols, depressions i huracans: la meteorologia en experiments "low cost".
- Pràctiques d'observació i pronòstic del temps.
- Exposició del "Mur de refranys" meteorològics.
- Realització i seguiment d'un radiosondatge meteorològic.
- I altres activitats més, com ara construccions d'aparells meteorològics, exposicions fotogràfiques...

Dissabte 22 de març, de 09:00-20:00 h
"Particularitats climàtiques de Catalunya Meteocat".
Jornada de Meteorologia de l'ACOM 2014.

Diumenge 23 de març, 17:00 h
"El canvi climàtic des de dins de casa". Xerrada participativa, a càrrec de Francesc Mauri, meteoròleg de TV3 i Catalunya Ràdio.

És una molt bona ocasió per gaudir de la ciència en un entorn immillorable i envoltat d’altres ments curioses.

dilluns, 17 de març del 2014

17 de març Sant Patrick, patró d'Irlanda


Sant Patrick és el patró d’Irlanda. És una festa cultural i religiosa que es celebra el 17 de març. És festiu a la República d'Irlanda, Irlanda del Nord, Terranova, Labrador i Montserrat. Es celebra, també, en molts altres punts com Gran Bretanya, Canadà, Estats Units, Argentina, Austràlia i Nova Zelanda; perquè d’irlandesos n’hi ha per tot arreu.

Aquesta festa es celebra des del segle XVII (i hi ha indicis que molt abans) i la observen tots els cristians: els catòlics, els anglicans, els ortodoxos i els luterans. Aquest dia s’aixequen les prohibicions de quaresma cosa que va fer en un inici molt celebrada la festa. Cal remarcar que si coincideix en Setmana Santa la celebració es canvia de data, això va passar al 2008 i no tornarà a succeir fins el 2160. Es commemora l’arribada dels cristianisme a Irlanda. A partir de la dècada dels 90 s’utilitza aquesta festa per mostrar l’herència i cultura dels irlandesos. Fan desfilades i festivals amb molta participació popular. Tothom és irlandès el 17 de març. A més de Dublín , moltes altres ciutats, pobles i llogarets a Irlanda tenen els seus propis desfilades i festivals, incloent Cork, Belfast, Derry, Galway, Kilkenny, Limerick i Waterford. 

El color associat a Sant Patrick era el color blau però va passar a ser el verd recordant que el sant feia servir trèvols per explicar als pagans irlandesos la Santíssima Trinitat.  Ara el color verd s’associa també als leprechauns o a la cura i respecte pel medi ambient.

Hi ha grans desfilades com la de Dublín,  o la de Mont-real al Canadà, però la més curta fa només 100 metres  té lloc a Dripsey , Cork i es desplaça entre els dos bars del poble.

diumenge, 16 de març del 2014

16 de març 2014 Marató de Barcelona


Avui te lloc la Marató de Barcelona. La Marató és una prova d'atletisme. Ha arribat a ser molt popular i se n'organitzen per tot el món. Les més importants són les que se celebren cada any a les ciutats de Londres, Boston, Chicago, Nova York i París. Barcelona també està en el mapa de les ciutats maratonianes gràcies a l’esforç i il.lusió de persones que com en Ramón Oliu va fer tot el possible perquè des de 1980 Barcelona tingués la seva pròpia Marató.

És una cursa de 42,195 km. La distància moderna de les maratons es va establir als Jocs Olímpics de Londres del 1908 i representa la distància des del castell reial de Windsor fins a l'estadi de White City a l'oest de la ciutat. És la prova que sempre clausura els Jocs Olímpics d'estiu. Des de l'inici de les olimpíades modernes l'any 1896 fins al 1984 només hi corrien homes. No va ser fins als Jocs Olímpics de Los Angeles del 1984 que les dones van participar en aquesta prova. 

Fins a l'1 de gener de 2004 no hi havia rècords masculins ni femenins de la prova perquè, malgrat la distància és la mateixa, el recorregut és sempre diferent. Ara la IAAF en reconeix en maratons homologades, en què els recorreguts segueixen unes normes molt estrictes.

La marató té una llarga i curiosa història. El seu origen es troba en la gesta del soldat grec Fidipides, qui a l'any 490 aC va morir de fatiga després d'haver recorregut 42 quilòmetres des de la ciutat de Marató (Grècia) fins a Atenes per anunciar la victòria sobre l'exèrcit persa.

Ja fa uns anys que la Marató de Barcelona està esponsoritzada per Zurich seguros. L’organització d’un esdeveniment esportiu d’aquesta magnitud és important. Vol ser una gran festa cívica i de participació ciutadana marcada pel respecte al medi ambient per això apliquen una sèrie de mesures per aconseguir que sigui una Ecomarató: aconsellen fer servir el transport públic o el bicing, fomenten el reciclatge i l’utilització responsable de l’aigua. 

Les curses populars estan de moda però aquesta n’és la reina. A tothora trobem gent corrent pel carrer i segons en quins entorns has de ser runner per ser algú.... Però cal un molt bon entrenament per poder córrer una marató. Diuen que és adictiu... qui ho prova, amb una bona preparació, ja mai més ho pot deixar.... és l'estil de vida dels corredors...

dissabte, 15 de març del 2014

15 de març 1956 s'estrena "My fair lady" a Broadway


El 15 de març de 1956 es va estrenar la comèdia musical “My fair lady” al Mark Hellinger Theatre de Nova York. My Fair Lady és un musical, basat en l'obra Pigmalió de George Bernard Shaw, amb llibret i lletres de Alan Jay Lerner i música de Frederick Loewe. L'argument tracta sobre Eliza Doolittle, una florista cockney que comença a prendre lliçons del professor Henry Higgins, un fonetista, perquè pugui passar com una dama. La producció de Broadway al 1956 va ser un èxit, arribant a ser llavors el musical de més estada a Broadway. Va ser seguit per la producció de Londres, la qual també gaudí d'un gran èxit, d'una adaptació cinematogràfica i de nombrosos revivals. Ha estat definit com el musical perfecte. Va moure's al Broadhurst Theatre i després al The Broadway Theatre, on tancà el 29 de setembre de 1962 després de 2.717 funcions, un record en aquella època, rècord que restà vigent fins al 1968. L'enregistrament del Repartiment Original va ser el disc més venut als Estats Units al 1957 i al 1958. Els protagonistes principals van ser per a Rex Harrison i una joveníssima Julie Andrews.

George Bernard Shaw és l'única persona guardonada alhora amb el premi Nobel de Literatura (1925) i el premi Oscar (1938, pel guió adaptat de la pel.ícula Pigmalió). La pel.lícula, dirigida per George Cukor, estrenada el 1964, és una adaptació de la comèdia musical homònima. Va obtenir vuit Oscars, entre ells el de millor pel.lícula, director, actor masculí i vestuari. En el film  el personatge femení d’Eliza Doolittle va ser interpretat per Audrey Hepburn.

El procés de l'aprenentatge i el canvi de la noia és molt difícil però aconsegueixen que sembli una dama de l'alta societat. Hi ha frases inoblidables com les que li ensenyen a dir: "In Hertford, Hereford and Hampshire, hurricanes hardly ever happen” o "The rain in Spain stays mainly in the plain". Aquesta darrera  en la versió espanyola era “La lluvia en Sevilla es una pura maravilla”. 

Alguns noms propis d’aquesta obra són:  l’Eliza Doolittle, la jove florista del carrer; l’Henry Higgins, un professor de fonètica, que ensenya a Eliza a parlar amb propietat; el Coronel Pickering, amic de Higgins, que l'ajuda a ensenyar a Eliza; l’Alfred P. Doolittle, pare d'Eliza, un pobre escombriaire que s’enriqueix cedint la seva filla per a l’experiment....

La paraula Pygmalió procedeix de la mitologia grega. Segons explica Ovidi a la seva obra Les metamorfosis Pigmalió, rei de Xipre i excel.lent escultor, havia buscat una esposa la bellesa de la qual correspongués amb la seva idea de la dona perfecta. A la fi va decidir que no es casaria i dedicaria tot el seu temps i l'amor que sentia dins seu a la creació de les estàtues més boniques. Va realitzar l'estàtua d'una jove, a la qual va anomenar Galatea, tan perfecta i tan bonica que es va enamorar d'ella perdudament. Va somiar que l'estàtua cobrava vida i gràcies a Afrodita així va ser i Galatea es va transformar en una dona real.

divendres, 14 de març del 2014

14 de març 1879 neix Albert Einstein


Albert Einstein va néixer el 14 de març del 1879. Va ser un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i nord-americà. És el científic més conegut i important del segle XX.

L'any 1905, publicà la seva Teoria Especial de la Relativitat quan encara era un jove físic desconegut, treballador de l'Oficina de Patents de Berna. A aquesta teoria hi va incorporar conceptes i fenòmens estudiats anteriorment per Henri Poincaré i Hendrik Lorentz, amb un marc teòric simple fonamentat en postulats físics senzills. Probablement, l'equació de la física més coneguda és la de l'equivalència entre massa i energia, E=mc², deduïda per Einstein com a conseqüència lògica d'aquesta teoria. Aquell mateix any publicà uns altres treballs que fonamentarien algunes de les bases de la física estadística i la mecànica quàntica.

Va guanyar el Premi Nobel de Física del 1921 per la seva explicació de l'efecte fotoelèctric i per les seves nombroses contribucions a la física teòrica, i no per la Teoria de la Relativitat. Car el científic a qui es va encomanar la tasca d'avaluar-la no la va entendre. I van témer el risc que es demostrés errònia posteriorment. En aquella època era encara considerada una mica controvertida per part de molts científics.

Malgrat que arribaria a ser un dels més importants físics teòrics, un mestre seu va dir al seu pare: "No farà mai res de profit". Interessat en les matemàtiques als 12 anys, als 15 es va sentir atret per l'àlgebra i la geometria i finalment pel càlcul infinitesimal. Tot i haver-se graduat a l'Escola Politècnica Federal de Zuric l'any 1900 com a professor de matemàtiques i física, no va poder tenir cap plaça a la universitat. Com molts d’altres en molts moments es va sentir sol, poc acompanyat... però qui té un somni, sent que té possibilitats i fa l’esforç de posar-ho en pràctica... té moltes possibilitats d’aconseguir-ho. Ens mostra que l’esforç i la constància són uns valors que ens empenyen per fer realitat els nostres projectes. 

dijous, 13 de març del 2014

13 de març 2013 Habemus Papam, Francesc I


Fa un any que tenim un nou papa, Francesc I. Tal dia com avui, va sortir fumata blanca d'aquella petita xemeneia que ens indicava que en el Conclave els cardenals havien escollit el nou Papa. El cardenal Jorge Mario Bergoglio, és el 266è Papa de l'Església Catòlica, el primer no europeu des de l'any 741, quan Gregori III d'origen sirià va morir, i el primer castellanoparlant. Va arribar a ser el personatge de l’any 2013 per a la revista Time. 

Va resultar elegit el 13 de març de 2013, després de la renúncia al càrrec de Benet XVI, pels cardenals que van votar en el conclave. És el primer pontífex procedent del continent americà. Anteriorment, i després de la mort del papa Joan Pau II el 2 d'abril de 2005, havia estat considerat un dels candidats a Summe Pontífex, moment en què va ser escollit Benet XVI. Exercia d'arquebisbe de Buenos Aires des del 1998, i fou ordenat cardenal el 2001. Escollí el seu nom papal en honor a Francesc d'Assís. 

Des del primer moment vam veure que havia canviat alguna cosa... en la seva primera aparició al balcó de la Plaça Sant Pere del Vaticà  va ser tan planera que va sorprendre tothom: “Germans i germanes, bona tarda!”. La senzillesa i els petits detalls impregnen les seves actuacions. En els seus escrits i compareixences parla de la importància de la conversió, del compromís personal, de l’alegria del creient, ... en la Trobada amb la Joventut Mundial a Rio de Janeiro va dir molt clar que els creients (joves i grans) hem de portar la nostra fe, el nostre compromís, la nostra esperança, i alegria al món.  És una persona que no deixa indiferent a ningú. Tan de bo pugui continuar la seva obra i portar el compromís religiós dels fidels de l’església catòlica al món.

dimecres, 12 de març del 2014

12 de març 1945 mor Anna Frank


Tal dia com avui moria de tifus, al camp de concentració de Berger-Belsen, Annelies Marie Frank, més coneguda com Anne Frank. Ella va ser una adolescent alemanya jueva nascuda a Frankfurt del Main a Alemanya. És autora d'un diari íntim escrit mentre s'amagava amb la seva família i quatre amics, durant l'ocupació alemanya d'Amsterdam a la Segona Guerra Mundial. El diari li van regalar a Anne per al seu tretzè aniversari i relata la seva visió dels fets en aquestes dates: del 12 de juny de 1942 fins al 1r d'agost de 1944. Ha estat traduït del neerlandès a nombroses llengües i ha esdevingut un dels llibres més llegits al món. Diverses pel.lícules, telefilms, obres teatrals i òperes s'han basat en aquesta obra. Descrit com el treball d'un esperit madur i perspicaç, ofereix un punt de vista íntim i particular sobre la vida quotidiana durant l'ocupació alemanya. Gràcies als seus escrits, Anne Frank és una de les víctimes més conegudes de l'Holocaust. 

Amb l'arribada al poder d'Adolf Hitler, el mes de gener de 1933, la família marxà de Frankfurt a Amsterdam amb la intenció d'escapar de les persecucions nazis. Amb la invasió nazi dels Països Baixos, les persecucions contra els jueus s'intensificaren i la seva família s'amagà, el juliol de 1942, en una cambra secreta condicionada, a la part del darrere, de l'empresa Opekta, d'Otto Frank, el seu pare. En el moment d'amagar-se, Anne tenia uns 13 anys. Després de dos anys en aquest refugi, el grup fou traït i deportat als camps d'extermini nazis. Set mesos després de la seva detenció i alguns dies després de la defunció de la seva germana Margot, Anne moria del tifus al camp de Bergen-Belsen. En finalitzar la guerra, el seu pare, Otto, l'únic supervivent del grup, tornà a Amsterdam i descobrí que el diari d'Anne no havia desaparegut. Convençut del caràcter únic de l'obra de la seva filla, decidí publicar-lo. Originalment, es va publicar amb el títol “Het Achterhuis: Dagboekbrieven van 12 Juni 1942 - 1 Augustus 1944” (La casa del darrere: notes del diari del 12 juny de 1942 al 1r d'agost de 1944).

Molta gent escriu diaris, de fet un fantàstic exercici que fa que amb el temps recordem quines coses eren importants per a nosaltres en un moment determinat... ens ajuda a repassar el dia, a ser conscient del que sentim, de com vivim i ens permet a partir d’avui construir el demà que vulguem, fer un camí conscient.  

11 de març 2004 Atemptats a Madrid


L’11 de març del 2004, ara fa deu anys,  van aflorar el pitjor i el millor de l’humanitat.  El pitjor va ser el d’algú que es creu amb poder d’arrencar la vida a innocents. Però el millor, i amb diferència, va ser l’actitud i l’acció de tothom. Després del shock inicial perquè, per primera vegada vam sentir que en aquells trens hi anàvem tots i que tots érem un Madrid trencat, va venir l’acció.... llargues cues de donants de sang; taxis fent viatges de franc per les famílies de les víctimes; gent que baixava de casa seva mantes, entrepans; psicòlegs, metges, infermers de tots dos gèneres que acudien a la seva feina, tot i estant de festa o fora de torn, o que acudien a IFEMA per fer el que calgués ... cadascú aportava el que podia, el que tenia i els tècnics feien la seva feina coordinant el que semblava incoordinable.  

Hi ha moments excepcionals que treuen el millor de nosaltres. Hauríem de ser nosaltres els que fóssim humans amb tota l’extensió de la paraula sempre i en tot lloc. Practiquem l’humanitat! no cal esperar que passin coses extraordinàries, en les coses petites i en el dia a dia podem mostrar tota la nostra humanitat.

dilluns, 10 de març del 2014

10 de març 1977 es descobreixen els anells d'Urà

Avui l'espai arriba al nostre blog. Tal dia com avui es descobreixen els anells d'Urà. Des de sempre mirem al cel i cada dia en coneixem més coses. Primer es va observar a ull nu i, mica en mica, van arribar mitjans per observar el cel cada cop més complicats. 

Urà és el setè planeta des del Sol, el tercer més gran i el quart amb major massa del Sistema Solar. S'anomena en honor de la divinitat grega del cel Urà (grec antic Οὐρανός) el pare de Cronos (Saturn) i l'avi de Zeus (Júpiter). Encara que és visible a ull nu com els altres cinc planetes clàssics, mai no va ser reconegut com a planeta pels observadors antics a causa de la lentitud de la seva òrbita. Sir William Herschel va anunciar el seu descobriment el 13 de març de 1781, expandint els límits coneguts del Sistema Solar per primera vegada en la història moderna. També va ser el primer descobriment d'un planeta utilitzant un telescopi.

Com els altres planetes gegants, Urà té un sistema d'anells, una magnetosfera, i satèl.lits nombrosos. El sistema d'Urà té una configuració única respecte als altres planetes perquè el seu eix de rotació està molt tombat, gairebé fins al seu pla de revolució al voltant del Solaixò vol dir que els seus pols nord i sud es troben on la majoria dels altres planetes tenen l'equador. Vistos des de la Terra, els anells d'Urà poden semblar que volten el planeta com una diana, i que els satèl.lits roden al seu voltant com les agulles d'un rellotge, encara que el 2007 i el 2008, els anells apareixien de costat. El 1986, les imatges del Voyager 2 van mostrar Urà com un planeta sense gairebé cap característica especial en la banda de llum visible, sense les bandes de núvols o tempestes associades amb els altres gegants. Tanmateix, els observadors terrestres han vist senyals de canvis d'estació i un augment de l'activitat meteorològica en els últims anys a mesura que Urà s'acosta al seu equinocci. Les velocitats del vent a Urà poden arribar als 250 metres per segon (900 km/h).

Pels que us interessa el cel i esteu més enllà dels núvols no us podeu perdre les activitats de L'Agrupasció Astronòmica de Sabadell. N'hi ha per totes les edats i per tots els nivells. Molt, molt interessants. 

dissabte, 8 de març del 2014

8 de març Feliç Dia de la Dona


Quan es celebren dies nacional, mundials, internacionals... vol dir que encara queda feina per fer. Quan els temes estan normalitzats no en fem cap dia especial per sensibilitzar... Però el paper de la dona a la societat actual encara presenta molts costats foscos tot i els avanços aconseguits.

Aquesta setmana vaig tenir el plaer d’assistir a una conferència coral al Cosmocaixa sobre la coeducació. Va tenir una part més teòrica a càrrec de Marina Subirats, una sociòloga que treballa a fons aquest tema, gran observadora i creadora d’eines per tal de poder copsar la realitat. Ella ens expressava la seva preocupació perquè malgrat els avanços aquests es barregen amb punts molt millorables. Trobem concepcions antigues de la masculinitat que porten a un alt grau d’agressivitat i no només envers les dones sinó també amb altres homes. Trobem també concepcions ensucrades o monolítiques de dones que no acaben de trobar el seu lloc. Va expressar la seva gran confiança en l’educació perquè en un futur proper les noves generacions siguin homes i dones del segle XXI, no del segle XIX. La clau està en la coeducació, ben pensada i ben treballada. La funció de la família i de l’escola és clau per tal d’aconseguir aquestes persones equilibrades. A l’escola es proposa una intervenció proactiva, conscient i un acompanyament a les famílies. I per a mostra un botó: mestres de llars d’infants de dos centres de Terrassa ens van explicar com ho fan als seus centres i va ser molt interessant. La Joana Roldán i la Laura Calatrava del EBM Somriures i la Puri Carmona de l’EBM Moisés treballen de manera coordinada amb l’ICE de la Universitat Autònoma de Barcelona. 

És molt interessant perquè si bé al llarg de tota la vida es poden treballar aquests temes és clar que l’identitat sexual i de gènere està consolidada als 4-5 anys i a partir d’allà només la podem modificar però la base ja hi és. Per tant en la primera infància seran molt importants els estímuls i models que els oferim perquè els serviran per construir-se. Fem la reflexió de quions estímuls i models reben els nostres infants i joves per contruir-se: quins els ofereix la societat i quins els oferim els seus adults més propers...entre tots avui construim el futur. 



divendres, 7 de març del 2014

7 de març 731 anem cap al diumenge festiu Primer divendres de Quaresma


L'any 731, a Constantinoble l'actual Turquia, l’emperador Constantí I el Gran decretà mitjançant un edicte que el "dies solis" (actual diumenge) serà dia festiu, entrant gradualment en les tradicions de l'Església, substituint així al dissabte que fins aquell moment era el dia de festa dels cristians com ho és pels jueus. El 3 de novembre de 383, un altre emperador, Teodosi I , establirà que el dia de descans, el "dies solis ", passarà anomenar "dies dominicus" o dia del Senyor d’on derivarà el nostre diumenge.

Avui és el primer divendres de Quaresma. La Quaresma és el temps de preparació per a la Setmana Santa i dura quaranta dies (que es poden comptar des del Dimecres de Cendra fins al diumenge de Rams o des del Dimecres de Cendra fins el Divendres Sant restant tots els diumenges de Quaresma).  És un temps en el qual els cristians reforcen la seva fe principalment en tres aspectes: la relació amb Déu (oració), la relació amb els altres (caritat-almoina) i l’esforç personal (dejuni). 

La religió catòlica ha estat molt present en el nostre entorn i en el Costumari Català de Joan Amades hi trobem un calendari gràfic que seguim fent servir a les escoles, amb la mainada, per a comptar el temps que queda fins la Setmana Santa: La Vella Quaresma. Representa una vella molt eixuta que sol anar vestida de negre amb un davantal i en una mà du un cistell i en l’altra un bacallà (símbols de l’abstinència de menjar carn). Aquesta velleta té tants peus com divendres té la quaresma i cada setmana (cada divendres) se li talla un peu i ens mostra d’una manera molt gràfica quant temps ens queda de quaresma. A l’inici era una vella molt eixuta i gens agradable ara aquesta velleta s’endolceix per treballar-ho amb els més menuts.

dijous, 6 de març del 2014

6 de març 1457 neix Miquel Àngel 1869 es presenta la taula periòdica 1902 neix el Real Madrid


Hi ha dies que hi ha tantes coses interessants que em costa molt destacar un sol tema. Avui: popurri (una pinzellada de cada).

El 1475 neix a la ciutat de Caprese un dels italians més famosos... pintor, escultor, arquitecte genial del Renaixement: Michelangelo Buonarotti . Va desenvolupar la seva vida artística durant més de seixanta anys, a les ciutats on vivien els seus grans mecenes: a Florència, amb la família Mèdici i a Roma amb els diferents papes que li encarregaven les obres d’art i el protegien. La seva obra és molt amplia i està caracteritzada per un profund estudi i coneixement de la figura humana. Veient les seves obres a l’ordinador o als llibres és impressionant però en directe oblides que les escultures estan fetes amb marbre i et sembla que es bellugaran en qualsevol moment. No us podeu perdre el David, el Moisés, la Pietat com a escultures i les seves pintures en el sostre de la Creació o la paret del Judici Final de la Capella Sixtina del Vaticà, o el Tondo Doni..

El 1869 a San Petersburg (Rússia), el químic Dmitri Mendeléyev, va presentar una primera versió de la seva taula periòdica dels elements davant de la Societat Química de Rússia. És la primera taula coherent amb les semblances dels elements químics, segons les seves mases atòmiques. En ella apareixen els 63 elements coneguts en aquell moment en ordre creixent de pes atòmic. Si us interessa la Química hi ha una exposició molt interessant, molt visual  i interactiva al Museu de la Ciència i la Tècnica de Terrassa que no us podeu perdre.

El 1902 dos germans catalans Joan i Carles Padrós funden el Real Madrid C. F. Amb el nom de Madrid Foot Ball Club. Quines coses té la vida, el Madrid fundat per catalans i a principis del segle vint posant noms en anglès com a símbol de modernitat... què curiós....

dimecres, 5 de març del 2014

5 de març Dia de l'eficiència energètica 1827 mor Alessandro Volta


Avui es celebra el Dia de l’eficiència energètica. Però què vol dir això de l’eficiència energètica? És l’ús que fem del consum d'energia que té com a objecte reduir-ne el consum. També s'anomena estalvi d'energia .
Els ajuntaments amb les seves ordenances municipals poden fer actuacions a favor de l’estalvi energètic, els estats poden fer lleis en aquesta línia però... i què podem fer nosaltres?

Tothom hi pot col.laborar. Grans i petits. Cadascú a casa seva pot fer moltes petites accions que si les fes tothom... però no podem fer que els altres facin però sí que els podem animar amb el nostre exemple. Sempre hi ha qui li costa o qui pensa que pot fer tan poca cosa que no val la pena però en català tenim una dita que ens va molt bé per la Diada d’avui: “de mica en mica s’omple la pica”. Moltes miques poden fer un molt. El més important és fer un canvi d’hàbits perquè quan les accions puntuals es converteixen en bons hàbits estem en el camí correcte.

Com es pot estalviar? Tancant llums innecessaris, posant bombetes de baix consum, tancant l’aixeta de l’aigua quan ens rentem les dents, no deixar la nevera oberta, posar la rentadora quan estigui plena, tancar bé els aparells elèctrics perquè no tinguin encesa la llumeta del stand by, mantenir la casa a una temperatura adequada ni massa freda (aire condicionat) ni massa calenta (calefacció)...  Hi ha mil exemples i en podríeu trobar mil més.

Reciclar, reutilitzar i reduir són tres verbs que hauríem de conjugar cada dia en la nostra vida diària. 

Us convido a veure un documental que es diu HOME on ens parla del món i de com l’hem malmès però alhora del que ja s’està fent per cuidar-lo. És molt interessant.

A més tal dia com avui l’any 1827 a la ciutat italiana de Como va morir el físic italià que va inventar la pila elèctrica, el Sr. Alessandro Volta. Avui recordeu que quan s’acaba la seva vida útil s’han de portar a contenidors especials que trobareu a les ferreteries i a les deixalleries. Com a acció d’eficiència energètica potser podríem fer servir piles recarregables? Ens podríem informar per saber si aquesta és una bona solució.

dimarts, 4 de març del 2014

4 de març 1789 entra en vigor la Constitució dels Estats Units 1974 comença a sona Waterloo d'ABBA


Avui parlem de la constitució més antiga del món que continua vigent, la dels Estats Units. Sentim a parlar molt de constitució però... què és?

Una constitució és un conjunt de principis fonamentals o precedents establerts segons els quals un estat o una altra organització es governa. Quan aquests principis s'escriuen a una col.lecció única o conjunt de documents legals, es pot dir que aquells documents comprenen una constitució escrita. Les constitucions estableixen les regles i els principis que governen l'organització o una entitat política. En el cas dels estats, la constitució és la norma jurídica fonamental que defineix l'estructura, els procediments, les prerrogatives, drets i responsabilitats del govern i dels ciutadans. 

Tal dia com avui, es va reunir per primera vegada la Cambra dels Representants el 4 de març de 1789, data en què entrà en vigor la constitució. La federació va reemplaçar la unió dèbil i descentralitzada que existia abans, el document legal de la qual eren els Articles de la Confederació. Una transcripció original del document s'exhibeix a la Seu dels Arxius Nacionals de Washington, DC.. La redacció de la Constitució del Estats Units va finalitzar el 17 de setembre de 1787.

Aquesta Constitució contenia un preàmbul i set articles. El preàmbul diu "Nosaltres el poble dels Estats Units, per tal de formar una Unió més perfecta, establir justícia, assegurar-ne la tranquil.litat interna, proveir una defensa comuna, promoure el benestar general i assegurar les benediccions de llibertat per a nosaltres i els nostres descendents, ordenem i establim aquesta Constitució per als Estats Units d'Amèrica". El Preàmbul no atorga cap dret ni prohibeix cap acció, només explica les raons i els motius de la Constitució. Les primeres tres paraules ("Nosaltres el poble", We the people) s'han convertit en la frase més famosa i més citada del document.

En un altre ordre de coses recordem també que l’any 1974 va començar a sonar Watterloo d’ABBA. Aquest mateix any aquest grup suec va guanyar el Festival d’Eurovisió, va marcar estil i tendència i van donar-se a conèixer arreu d’Europa. Els vèiem tan moderns i ara... us convido a veure el vídeo i fer-vos una idea de la moda de l'època.

3 de març Sant Medir 1955 Elvis Presley a la televisió

Aquest any la festa de Sant Medir, la festa dolça del barri de Gràcia ha coincidit amb un dia de festa a moltes escoles (festa de lliure disposició) però això no l’ha fet menys lluïda... ans al contrari,  hi havia canalla per tot arreu!

Explica el Costumari Català que aquesta festa procedeix molt possiblement d’una història que va passar l’any 1803. Aquesta història passa al barri de Gràcia de Barcelona. Un forner malaltís, en Josep Vidal, que vivia al carrer Gran de Gràcia es va encomanar a sant Medir i li va prometre que  en cas de curar-se aniria cada any en pelegrinatge fins a la seva ermita, a la serra de Collserola, i que ho difondria per intentar estendre la devoció al Sant. I rumiant com podria fer-ho saber a tothom va pensar que faria la peregrinació muntat sobre una euga i que abans faria un cercavila per gràcia tot llençant caramels i així tothom coneixeria la història i tothom coneixeria el sant.

Avui al barri de Gràcia sembla Festa Major. Trobem un munt de colles, cavalls engalanats, tones de caramels i molta gent als carrers. No sé si tothom coneix la història però a Sant Medir ni els graciencs, ni els llaminers no el podran oblidar. Bona Festa Dolça a tothom!

Recordem també que tal dia com avui, l’any 1955 Elvis Presley va fer la seva primera aparició per televisió. Acabaria sent conegut com el Rei del Rock. Per tot hi ha una primera vegada i, fins i tot el Rei, va ser desconegut en els seus inicis. Això ens ha d’esperonar a seguir els nostres somnis.

2 de març alliberament del periodista Marc Marginedas

De vegades l’actualitat entra en el nostre blog de Cultureta. Avui ho fa amb un motiu ben especial. Marc Marginedas, periodista de El Periódico, ha estat alliberat desprès gairebé sis mesos segrestat a Síria en mans de gihadistes pertanyents al grup Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant ( ISIL ). Marginedas ha arribat a Turquia, on, acompanyat per funcionaris de l'Estat, ha estat sotmès a una revisió mèdica per avaluar el seu estat de salut després del llarg captiveri.

La professió dels corresponsals de guerra ha ser apassionant i també és molt perillosa. Però alhora és necessària per fer saber al món el que està passant en un punt concret del planeta. Estem contents perquè ell ja ha tornat però hi ha encara molts periodistes que feien la seva feina en zones de guerra segrestats. No tothom vol que se sàpiga la veritat, que s’informi del que passa... Ells són els nostres ulls en les zones de conflicte. 

Els periodistes que fan aquesta feina sembla que estan fets d’una altra pasta, que és una expressió que fem servir per dir que no són com l’altra gent, que tenen unes característiques que els diferencien. De fet, expliquen que un cop va tornar a Barcelona enlloc de demanar un temps de vacances per reposar tota la experiència viscuda va demanar marxar cap a Ucraïna. Realment es porta a la sang. 

Però avui estem contents... els seus amics s’han trobat tots els dijous a les portes del diari on treballava per demanar l’alliberament del periodista, aquest dijous la trobada serà ben diferent... Benvingut a casa Marc!


dissabte, 1 de març del 2014

1 de març Dia de les Illes Balears 2009 mor Pepe Rubianes



El Dia de les Illes Balears es celebra cada any l'1 de març, en commemoració de la data en què entrà en vigor l' Estatut d'Autonomia de 1983, que és també la mateixa que la del nou Estatut de 2007. A més, el dia 1 de març de 1230, fou el dia de la creació del Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) que, encara que nominalment fos "de Mallorca", incloïa totes les Illes Balears.

La Llei 9/1984, de 30 d'octubre, va declarar l'1 de març com a "Dia de les Illes Balears", amb caràcter de festa oficial en tota la comunitat autònoma, però laborable; i sense perjudici que cada illa pogués tenir la seva pròpia diada per acord del seu consell insular respectiu. Es considerà per primera vegada com a dia no laborable en 1999 (Resolució de la Conselleria de Treball i Formació de 20 de novembre de 1998). Des del 2010 es presenta un programa d’activitats especials per celebrar la diada a Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera que van des de actes institucionals fins a proves esportives passant per jornades de portes obertes a edificis emblemàtics i museus.

Ja fa cinc anys que tal dia com avui moria a Barcelona José Rubianes Alegret, més conegut com Pepe Rubianes. Fou un actor de teatre galaico-català resident a Catalunya i especialitzat en mim, imitacions i monòlegs. Es definia com un "actor galaico-català: galaic perquè vaig nàixer a Galícia encara que quasi mai he viscut allà i català perquè sempre he viscut a Catalunya encara que mai he nascut aquí". Amb la seva camisa negra i sol sobre l’escenari omplia els teatres per viure la seva passió: comunicar. Va fer diferents espectacles com “Pay-Pay”, “Ño”, “Sin palabras”, “.Ssscum!”, “Rubianes: 15 años”, “Rubianes, solamente” (editat en DVD), “La sonrisa etíope”... Pels que no el vau poder veure en directe us suggereixo que cerqueu el seu monòleg sobre “les tapes” i veureu la vitalitat que traspuava. Era ràpid, irònic, de vegades fins i tot àcid, pol.líticament incorrecte (les deia molt gruixudes..) i per això va tenir diferents polèmiques. Va rebre un gran nombre de Premis i va ser capaç d’omplir el teatre cada nit durant deu anys amb la mateixa funció. Era d’aquelles persones davant de les quals no pots quedar indiferent: o agradava molt o gens. Desprès de la seva mort un grup d’amics seus es van autoproclamar “viudes de Rubianes” per perpetuar el seu record.  L’alcalde de Barcelona a la mort de l’actor, Jordi Hereu, va dir que tindria un espai amb el seu nom a la ciutat de Barcelona. Aquest any, als cinc anys de la seva mort (temps normatiu per aquests afers) Xavier Trias, actual alcalde de la ciutat, ha comunicat que si tot va com està previst a mitjans del 2015 en la confluència Borrell/Aldana/Paral.lel naixerà una plaça que portarà per nom Plaça de Pepe Rubianes, haurien volgut que fos un espai de la seva estimada Barceloneta però això hagués allargat molt el procés i calia posar fil a l’agulla.