21 de maig 1963 Stevie Wonder enregistra el seu segon disc 1972 un dement intenta trencar la Pietat de Miquel Àngel

Avui veurem que els humans som capaços del millor i del pitjor. Els nostres protagonistes són un nen negre i cec que va començar a brillar en el món de la música, i un individu del qual no recordem el nom que va voler trencar una de les estatues més belles: la Pietat de Miquel Àngel Buonarotti.

Tal dia com avui de 1963, Stevie Wonder va publicar el seu segon àlbum. Little Stevie Wonder ja començava a ser conegut com un nen prodigi dins el panorama musical nord-americà. L'enregistrament del seu segon treball discogràfic, el primer va ser The Jazz Soul of Little Stevie (1962), es va produir al Regal Theatre de Chicago pocs dies després del seu tretzè aniversari. En aquest elapé podia escoltar un dels seus primers hits, “Fingertips”, i la seva altra gran cançó del moment, “Hallelujah I love her so”. Tots dos inèdits aparèixer sota la signatura de Motown, el segell que l'ha acompanyat durant tota la seva vida. Steveland Hardaway Judkins, més conegut com Stevie Wonder, va demostrar des de molt petit que era capaç de superar la discapacitat física que patia des del seu naixement. Malgrat això, tant en la seva infantesa com en l'actualitat s'ha convertit en un veritable icona de la música norteamericana.

Tal dia com avui del 1972 un dement va colpejar amb un martell el rostre de la Mare de Déu de la Pietat del Vaticà (1499) de Miquel Àngel. La figura estava a la vista. Ara aquesta estatua està protegida per un vidre. Per a mi és una estatua molt especial. Està tan ben feta que no sembla de marbre. Si la mires fixament sembla que la mare de Déu respira... espectacular.

20 de maig 1953 primera ascensió a l'Everest

Avui els nostres protagonistes són la muntanya més alta del món, un escalador i un sherpa.

La muntanya Everest és la muntanya més alta del planeta Terra amb una alçada de 8848 metres sobre el nivell del mar. Està localitzada a l'Himàlaia, al continent asiàtic, i marca la frontera entre el Nepal i la Xina. Al Nepal s’anomena Sagarmatha ("El front del cel") i a la Xina Chomolungma o Qomolangma Feng ("Mare de l'univers"). La muntanya va ser nomenada Everest en honor de George Everest, geògraf gal·lès, el 1865.

La muntanya porta des de sempre allà però no és fins el segle XX que es decideixen a pujar-la. El 8 de juny de 1924, George Mallory i Andrew Irvine, ambdós britànics, van realitzar un intent d'ascensió fins al cim per la Via de Collado Nord, del qual no van tornar mai. El 1999, la "Expedició d'Investigació sobre Mallory i Irvine" va trobar el cos de Mallory en el punt esperat prop de l'antic camp base xinès. A partir d'aquest moment, va sorgir la controvèrsia en el món del muntanyisme sobre si els dos muntanyencs van poder aconseguir cim en aquella ascensió, 29 anys abans que la aconseguissin Hillary i Tenzing en 1953. Mallory havia pronunciat una sèrie de conferències als Estats Units el any anterior, el 1923. En elles un reporter de Nova York li va preguntar: per què escalar l'Everest? I ell va respondre: "Perquè està aquí".

L’any 1933, lady Houston, una milionària britànica exballarina, va patrocinar el Vol Houston de l'Everest de 1933, pel qual una formació d'avions dirigida per Douglas Douglas-Hamilton, catorzè duc de Hamilton i marquès de Clydesdale, va volar sobre el cim en un esforç de desplegar la bandera del Regne Unit sobre el cim. Les primeres expedicions van ascendir la muntanya des del Tibet per la cara nord, accés que va ser tallat a expedicions occidentals en 1950 després que la República Popular de la Xina reafirmés el control sobre el territori tibetà. De tota manera, un grup d'escaladors comandats per Hill Tilman va realitzar una expedició exploratòria a través del Nepal per la ruta que avui és la ruta habitual des del sud.

Avui recordem la primera ascensió a l’Everest. Tal dia com avui de l’any 1953, una expedició britànica de nou membres dirigida per John Hunt, Baró de Llanfair Waterdine, va tornar al Nepal. Hunt va seleccionar dos parells de muntanyencs per l'assalt al cim. El primer parell, Tom Bourdillon i Charles Evans van arribar a 100 metres del cim el 26 de maig i van retornar al camp base. 

L'endemà l'expedició va fer el seu segon i últim intent amb la segona parella d'escaladors. El neozelandès Edmund Hillary i el Sherpa Tenzing Norgay del Nepal van arribar al cim a les 11.30 del matí, hora local, del 29 de maig de 1953, per la Via del Collado Sud. En aquesta època, tots dos van declarar que havia estat un esforç d'equip de tota l'expedició però anys més tard Tenzing va revelar que Hillary va ser el primer que va posar el seu peu sobre el cim. Van parar a la muntanya per fer fotografies i van enterrar a la neu alguns dolços i una creu abans de descendir. La notícia de l'èxit de l'expedició va arribar ràpidament a Londres en el matí de la coronació de la reina Isabel II. De tornada a Katmandú, Hillary i Tenzing van descobrir que havien estat nomenats cavallers britànics.

19 de maig 1560 Madrid capital d'Espanya

Quan ens pregunten quina és la capital d’Espanya contestem que Madrid. Però això no sempre ha estat així. 

Això va començar a ser veritat l’any 1560. I se’n va encarregar de fer-la capital el rei Felipe II d'Espanya, anomenat «el Prudent» que va ser rei de Espanya des del 15 de gener de 1556 fins a la seva mort. En aquest moment els reis ho eren de diferents territoris per qüestions bèl·liques o per matrimoni. Ell ho va ser també de Nàpols i Sicília des de 1554 i de Portugal i dels Algarves -com Felip I- des de 1580, realitzant la tan anhelada unió dinàstica amb Portugal que va durar seixanta anys. També va ser rei d'Anglaterra i Irlanda iure uxoris, pel seu matrimoni amb María I, entre 1554 i 1558.

Aquest rei va fixar la capital a Madrid, on va assentar tota la burocràcia i va crear un circuit anual pels reals llocs de l'Escorial i Aranjuez. 

Des de llavors Madrid ha estat la capital d'Espanya, excepte en aquestes èpoques:

- Entre 1601 i 1606 que la capitalitat va passar a Valladolid.

- Entre 1729 i 1733 la família reial i bona part de la Cort es van traslladar a Sevilla.

- Entre 1808 i 1814 en la Guerra del Francès en què varies ciutats van acollir les Corts Generals, entre elles Sevilla i Cadis.

- Entre 1936 i 1939 durant la Guerra Civil Espanyola, quan el govern de la República es trasllada a València i després a Barcelona; de l'1 d'abril al 18 d'octubre de 1939, quan en finalitzar la Guerra Civil, la ciutat de Burgos ostenta la capitalitat d'Espanya.

18 de maig 1908 neix Moisès Broggi 1920 neix Joan Pau II

Avui, 18 de maig recordem dues persones que van ser molt longeves i es recorden per la petjada que van deixar en el seu camp: Moisès Broggi i Karol Józef Wojtyła més conegut com a Joan Pau II.

Tal dia com avui de 1908 va neixer Moisès Broggi i va morir el 31 de desembre del 2012 als 104 anys i està enterrat al cementiri del Port de la Selva. Va ser un metge cirurgià recordat per la seva professionalitat i pel seu compromís ètic i polític. A Barcelona hi ha un institut que porta el seu nom i l’hospital d Sant Joan Despí es va renomenar Moisès Broggi l’any 2010.

El 18 de maig de 1920 naixia a Wadowice, Polonia, Karol Józef Wojtyła. Va ser el 264è papa de l'Església catòlica amb el nom de Joan Pau II entre 1978 i 2005. Com a tal, va ser també el cap d'Estat de la Ciutat del Vaticà. Després d'haver estat bisbe auxiliar (des de 1958) i arquebisbe de Cracòvia (des de 1962), es va convertir en el primer Sant Pare polonès en la història, i un dels pocs en els últims segles que no van néixer a Itàlia. El seu pontificat de més de 26 anys ha estat el tercer més llarg en la història de l'Església catòlica, després del de sant Pere (es creu que entre 34 i 37 anys) i el de Pius IX (31 anys). Joan Pau II ha estat aclamat com un dels líders més influents del segle XX. Se’l coneixia també com el papa viatger i el papa de la joventud per la tasca que va realitzar arreu del món i amb els joves. Saps quants kms va fer i quants paisos va visitar?

12 de maig Sant Pancraç

Avui es celebra la festivitat de Sant Pancraç.

Sant Pancraç va néixer a la darreria del segle III a la província romana de Frígia, regió de l’Àsia Menor actualment dins Turquia. Fill de pares pagans d’origen noble, quedà orfe quan encara era un infant. Amb el seu oncle Dionís marxà a Roma, on es convertí al cristianisme en la clandestinitat. Als catorze anys fou capturat i, després de rebutjar amb insolència la clemència de l’emperador Dioclecià, fou degollat. Corria l’any 287 o 304, segons la versió.

Molt popular, la figureta d’aquest sant —que s’ha de regalar, mai no s’ha de comprar— se sol representar amb el dit índex de la mà dreta assenyalant el cel, circumstància que molta gent aprofitava per col·locar-hi una moneda foradada. A la mà esquerra, a més de lluir la palma del martiri, modernament se li ha afegit un llibre obert amb la inscripció en llatí “veniu a mi i us donaré tota classe de béns”, text bíblic extret de la història de Josep a Egipte. Entre altres supersticions, molta gent col·loca julivert en un vaset d’aigua a tocar de la figura, apunta el dit cap a l’interior de la casa o del negoci, o deixa un tros de pa als seus peus si esperen clients. És una figureta que trobem a molts negocis, sobretot és fàcil veure-la a les botigues.

11 de maig Sant Ponç 1904 neix Dalí 1916 neix Camilo José Cela 1984 neix Andrés Iniesta

  

L’11 de maig és Sant Ponç , patró dels herbolaris , i per aquest motiu en diverses ciutats i pobles de Catalunya s’organitzen fires en les quals les herbes remeieres, la mel, els dolços, fruites en almívar i productes confitats són protagonistes. Una de les de més renom és la fira de Sant Ponç de Barcelona que es celebra al carrer de l’Hospital. També en trobareu una altra de més nova a la Rambla del Poble Sec, al carrer Blai.

Avui també recordem tres persones que han nascut tal dia com avui: Salvador Dalí, Camilo José Cela i un futbolista que va posar Fuentealbilla al mapa (aquest poble només el coneixia la gent de la zona i gràcies a ell se’l coneix a tot el món): Andrés Iniesta.

Tots el coneixem com Salvador Dalí però té un nom ben llarg i curiós: Salvador Felipe Jacinto Dalí i Domènech, marquès de Dalí de Púbol. Va néixer tal dia com avui del 1904 a Figueres. Va ser pintor, escultor, gravador, escenògraf i escriptor del segle XX. Se'l considera un dels màxims representants del surrealisme. També va ser un expert dibuixant. Va fer nombroses col·laboracions amb altres artistes audiovisuals (fotografies, cinema...). Va tenir la capacitat d’aconseguir un estil genuïnament personal. En l’aspecte personal li agradava cridar l’atenció amb comportaments extravagants. Duia un bigoti en espiral i feia una mirada com de boig...  El seu Museu a Figueres és un dels més visitats de tot Catalunya.

Tal dia com avui de 1916 va néixer a Padrón (on els pebrots, a La Corunya) un escriptor ben especial: Camilo José Cela.  Va escriure molts llibres i en estils ben diferents: novel·les, assaigs, articles a diaris... Va ser acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola durant 45 anys i guardonat, entre altres, amb el Premi Príncep d'Astúries de les Lletres el 1987, el premi Nobel de Literatura el 1989 i el premi Cervantes el 1995. Pels seus mèrits literaris, el 1996 el rei Joan Carles i li va atorgar el marquesat d'Iria Flavia, creat expressament per a ell.

I acabem  l’11 de maig de 1984 amb el naixement de Don Andrés. Andrés Iniesta Luján vas néixer al poble de Fuentealbilla, Albacete. Sabem el nom del seu poble perquè en una celebració al Camp Nou després de dir unes paraules va dir Visca el Barça i Visca Fuentealbilla!. És un futbolista que juga com a migcampista al F. C. Barcelona de la Primera Divisió d'Espanya, equip del qual és actualment capità. Té contracte fins a l'any 2018. La seva formació com a futbolista la va iniciar en les categories inferiors de l'Albacete Balompié. Amb dotze anys, el F. C. Barcelona el va fitxar portant-l’ho directament a La Masia. Va passar per les categories inferiors del F. C. Barcelona i pel F. C. Barcelona "B" abans de debutar amb el primer equip a Primera Divisió durant la temporada 2002/03. Amb la Selecció Espanyola és internacional des del 2006. Amb «la roja» llueix el dorsal número «6», amb el qual ha disputat quatre tornejos importants; Copa del Món de Futbol de 2006 del qual no van aconseguir passar de vuitens i l'Eurocopa 2008, Copa Mundial de Futbol de 2010 i Eurocopa 2012, guanyadors dels tres tornejos. Iniesta va ser l'autor de l'únic gol, al minut 116 de la Final del Mundial 2010 contra Països Baixos. Des de aquell moment se l’aplaudeix a tots els camps on juga en agraïment per la seva trajectòria i aquell golet...

10 de maig 1960 neix Bono de U2 1987 neix Catalunya Música

Avui parlarem de Música perquè és l’aniversari de Bono de U2 i de les emissions de Catalunya Música.

Hi ha vegades en què la personalitat de les bandes de rock es veuen superades, fins i tot àmpliament superades, per la d'algun dels seus membres. Aquest és el cas del grup irlandès U2 perquè el cantant Bono és tan conegut o més que el grup. La seva implicació en l'activisme polític l’ha fet popular, fins i tot on no arriben les seves cançons. Per això, no és estrany veure’l al costat de caps d'estat com Bill Clinton o Joan Pau II i, fins i tot, se'l va poder escoltar dirigint-se a l'Assemblea de Nacions Unides. Home apassionat que es defineix com "cantant, poeta, activista i creient", Paul Hewson, més conegut com Bono, va néixer a Dublín el 10 de maig de 1960. Amb 16 anys, Bono va respondre a l'anunci penjat per un company d'institut reclamant gent interessada en formar un grup de rock. La cita va ser a la cuina del convocant, que era el que després seria bateria d'U2, i en ella va quedar constituït el grup. Batejats amb el nom del "avió espia" nord-americà de la guerra freda, en quatre anys ja tenien un àlbum al carrer i en altres tres "War", un èxit mundial. Ja en el 1987, va arribar "The Joshua Tree", el seu àlbum definitiu. El 2014 publiquen Songs of Innocence.  Al llarg de tota la història de la banda, el grup i els seus membres en particular, s'han mostrat molt interessats per col·laborar amb diferents projectes humanitaris i afers polítics. Bono ha estat nominat al Premi Nobel de la Pau i són col·laboradors habituals de Greenpeace i Amnistia Internacional entre molts altres. També participaren en els concerts Live Aid (1985) i Live 8 (2005) destinats a combatre la pobresa i la marginació. Han produït diversos senzills, el benefici dels quals es destinà a diferents projectes solidaris com Do They Know It’s Christmas? (Saben ells que és Nadal?), The Sweetest Thing (La cosa més dolça), Walk On (Segueix caminant) o The Saints Are Comming (Els sants vénen).

El 10 de maig de 1987 van començar les Emissions de Catalunya Música. L'emissió en directe de Catalunya Música, oferia una selecció de la millor música clàssica de tots els temps. 

Per a la seva programació de 24 hores al dia set dies de la setmana, es nodreix de quatre fonts principals:

- Els enregistraments de concerts de producció pròpia,

- Els enregistraments que provenen de l'intercanvi internacional entre emissores de música clàssica d'arreu del món,

- Les gravacions comercials que es troben al mercat,

- Programes de contingut d'elaboració pròpia.

Catalunya Música té una política de seguiment i suport a les manifestacions musicals d'interès del país. Aquesta política es tradueix en una difusió de les activitats a través de diversos espais com l'informatiu musical diari i les agendes, prèvies i crítiques inserides a la programació, en les transmissions en directe i en els enregistraments d'aquests concerts. La cooperació entre canals donada per la Unió Europea de Radiodifusió comporta, també, que les produccions musicals catalanes tinguin presència més enllà del propi àmbit lingüístic.

La programació dels canals especialitzats com Catalunya Música permet donar veu a la creació musical de molts gèneres que enriqueix el patrimoni cultural de la nostra societat. La programació de Catalunya Música inclou espais de format lleuger adreçats a una audiència àmplia, amb continguts variats i a l'abast de tothom, i d'altres espais de caràcter monogràfic que pretenen satisfer segments més especialitzats d'audiència, posant atenció a estils i gèneres específics. Catalunya Música compta a la seva graella amb programes temàtics que parlen en profunditat de temes específics com l'òpera, la música simfònica, la música vocal, la música contemporània, el jazz o l'art sonor. A més dóna veu als artífex de la creació musical amb converses i entrevistes que s'emeten de manera regular a la seva graella de programació. A través de les xarxes socials, Catalunya Música s'ha obert a la interacció amb els oients i promou el debat i l'intercanvi de coneixements en l'àmbit de la música clàssica.

Catalunya Música posa una atenció especial als continguts que contribueixen a despertar l'interès i el gust per la música i s'ha convertit en una eina viva de l'escena cultural del país.

9 de maig Dia d'Europa

El Dia d'Europa és una celebració que té lloc cada 9 de maig a la Unió Europea, en record de l'anomenada Declaració Schuman, en la qual el ministre francès d'exteriors, Robert Schuman, va donar el primer pas per a la integració dels estats europeus en proposar que el carbó i l'acer d'Alemanya (llavors República Federal Alemanya) i França (i els altres països que s'adherissin) se sotmetessin a una administració conjunta, impulsant la creació de la primera Comunitat Europea: la del carbó i acer, sent per tant l'origen de l'actual Unió Europea la importància d'aquesta proposta realitzada el 1950, cinc anys després de la rendició del règim nazi i davant una Europa devastada per la II Guerra Mundial, radica a més que en sotmetre les dues produccions indispensables de la indústria armamentística a una única autoritat, els països que participaran en aquesta organització, trobarien una gran dificultat en el cas de voler iniciar una guerra entre ellos.

La commemoració d'aquesta data té lloc des de 1985, després de la seva aprovació pels caps d'Estat i de govern reunits en el Consell Europeu. Tot i ser l'únic dia de celebració oficial a la Unió Europea, es considera un dia laborable i les celebracions organitzades pels estats membres no solen equiparar-se a les que es fan amb motiu de les festes nacionals de cada estat.

Peròavui volem anar més enllà... sabeu qui era Europa? Era un mite grec.

Els bitllets de cinc euros i les monedes gregues de dos euros ens recorden contínuament el nostre mite fundacional. Europa era una princesa fenícia, filla del rei Agènor de Tir (Líban). La seva extraordinària bellesa no passà desapercebuda a Zeus, qui, fent honor a la seva fama d’incansable faldiller, adoptà l’aparença d’un brau blanc per poder-la seduir. L’innocent donzella es trobà amb l’animal en una platja, i, veient que era mans, l’acaronà i s’hi acabà pujant al llom.

De seguida, el patriarca olímpic aprofità l’ocasió per arrencar a córrer mar endins, portant aquella tota plorosa presa fins a l’illa de Creta, on li revelà la seva vertadera identitat. Tres fills (Minos, Radamant i Sarpedó) certificarien la unió de l’exòtica parella. Un cop convertida Europa en la reina de Creta, Zeus recreà en el firmament la forma del brau blanc amb la constel·lació de Taure.

Però perquè el nostre continent es diu Europa? Què significa? És un misteri l’etimologia del personatge mitològic que acabà donant nom al nostre continent. Uns la vinculen amb l’arrel semítica ereb, que significaria “terra de l’ocàs”, atès que, des d’una perspectiva asiàtica, és la terra on mor (occido, en llatí) el sol, és a dir, Occident. Els hel·lenòfils, en canvi, prefereixen pensar que és el resultat de la combinació de l’adjectiu grec eurús (“ample”) i del substantiu ops (“mirada”).

5 de maig 2013 mor Constantino Romero

Hi ha veus que formen part de la nostra vida. No només les de la família... actors, cantants, actors de doblatge...

Avui recordem una gran veu i una gran persona.  

La matinada del 5 de maig del 2013, el locutor, actor, doblador i presentador de televisió Constantino Romero moria a Barcelona a causa d'una malaltia neurològica. Romero, nascut a Albacete el 29 de maig del 1947, va destacar per la seva veu potent. Es va iniciar en el món de la ràdio i l'any 1985 va fer el salt a la televisió, on es va fer molt popular amb els programes "El tiempo es oro" i "La parodia nacional". També va ser la veu dels Jocs Olímpics de Barcelona 92. 

Romero va anunciar la seva jubilació el 12 de desembre del 2012 a través del seu compte de Twitter amb una piulada que deia: "Gràcies per l'afecte. Han estat 47 anys de feina. I tota una vida. Ràdio, televisió, teatre, doblatge. Ha valgut la pena. Una abraçada. That's all folks!". 

Romero va rebre els premis Antena de Oro el 1999 i dos TP d'Or com a millor presentador de televisió el 1996 a "La parodia nacional" i el 1999 per "Alta Tensión". Però el millor premi era el reconeixement del públic. Un public que no l'oblida.

4 de maig 1879 Es publica el Diari Català 1904 s'inicia la construcció del Canal de Panamà

Darrerament estem sentint a parlar dels papers de Panamà. Avui nosaltres també en parlem però en un altre sentit. Parlarem de papers perquè el nostre protagonista serà un diari. Però també parlem de Panamà perquè tal dia com avui va començar la construcció d’una obra colossal que ajunta l’Oceà Atlàntic i el Pacífic: el canal de Panamà.

El 4 de maig de 1879 a Barcelona s'hi publica el primer número del “Diari Català”. El “Diari Català”, va ser fundat per Valentí Almirall i Llozer el 1879, va ser el primer diari escrit íntegrament en català. Va defensar el republicanisme federal i va intentar formar consciència catalanista. Va tenir tres anys de vida i va prestar especial atenció a la informació de les comarques i es va proposar d'actuar com a portaveu de les classes populars. Va ser suspès tres vegades, temps durant el qual es va publicar sota tres títols alternatius: “Lo Tibidabo”, “La Veu de Catalunya” i “Lo Catalanista”.

Tal dia com avui de 1904 va començar la construcció del Canal de Panamà. No va ser fàcil i la construcció es va allargar deu anys. El canal de Panamà, va ser inaugurat el 15 d'agost de 1914, amb la seva singular ubicació en el punt més estret entre l'oceà Atlàntic i l'oceà Pacífic, ha tingut un efecte d'àmplies projeccions en escurçar la distància i el temps de comunicació marítima, i ha produït avenços econòmics i comercials al llarg de gairebé tot el segle XX.

3 de maig 1977 partida Kasparov - Deep Blue

Avui parlem d'escacs...

Els escacs és un joc entre dues persones, cadascuna de les quals disposa de 16 peces mòbils que es col·loquen sobre un tauler. En la seva versió de competició està considerat com un esport.

Originalment va ser inventat com un joc per a persones, però a partir de la creació de computadores i programes comercials d'escacs, una partida d'escacs pot ser jugada per dues persones, per una persona contra un programa d'escacs o per dos programes d'escacs entre si.

Es juga sobre un tauler quadriculat de 8 × 8 caselles, alternades en colors blanc i negre, que constitueixen les 64 possibles posicions per al desenvolupament del joc. Al principi del joc cada jugador té setze peces: un rei, una dama, dos alfils, dos cavalls, dues torres i vuit peons. Es tracta d'un joc d'estratègia en el qual l'objectiu és «enderrocar» al rei de l'oponent. Això es fa amenaçant la casella que ocupa el rei amb alguna de les peces pròpies sense que l'altre jugador pugui protegir al seu rei interposant una peça entre el seu rei i la peça que l'amenaça, moure el seu rei a un escac lliure o capturar la peça que ho està amenaçant, el que porta com a resultat l'escac i mat i la fi de la partida.

Aquest joc, tal com es coneix actualment, va sorgir a Europa durant el segle XV, com a evolució del joc persa shatranj, que al seu torn va sorgir a partir del més antic Chaturanga, que es practicava a l'Índia al segle VI. La tradició d'organitzar competicions d'escacs va començar al segle XVI. El primer campionat oficial del món d'escacs es va organitzar el 1886. Els escacs està considerat pel Comitè Olímpic Internacional com un esport, i les competicions internacionals estan regulades per la FIDE. Els jugadors competeixen a nivell individual en diferents tornejos, encara que també hi ha competicions per equips, sent una de les més importants les Olimpíades d'escacs.

Els escacs són un dels jocs més populars del món, practicat per milions de persones en torneigs (d'aficionats i professionals), clubs, escoles, a través d'Internet, per correspondència i de manera informal. Hom calcula que hi ha uns 605 milions de persones arreu del món que saben jugar als escacs, i d'aquestes, 7,5 milions estan afiliades a alguna de les federacions nacionals que hi ha a 160 països a tot el món.

Però avui parlem d’escacs perquè tal dia com avui del 1997 es va celebrar la partida entre el campió Gary Kasparov i l’ordinador Deep Blue. El superordinador d’IBM Deep Blue va guanyar a Gary Kasparov, obrint la polèmica de qui era més potent si la màquina o l’home. Actualment molts jugadors, del més petits als més grans fan servir programes informàtics per entrenar... 

2 de maig Festiu a la Comunitat de Madrid 1675 Observatori de Greenwich 1927 es crea l'Acadèmia de les Arts i Ciències Cinematogràfiques de Hollywood

Avui, 2 de maig, és festiu a la Comunitat de Madrid.

Sembla un bon dia per fer inauguracions perquè tal dia com avui es va donar el tret de sortida a l’Observatori de Greenwich i es va fundar l’Acadèmia de les Arts i Ciències Cinematogràfiques de Hollywood.

El Reial Observatori de Greenwich es troba a la ciutat que porta el mateix nom. Està a Anglaterra i és un suburbi de Londres. Es tracta d’observatori astronòmic, la construcció va ser apadrinada el 1675 pel rei Carles II d'Anglaterra. La primera pedra es va col·locar el 11 d'agost. El rei també va crear el càrrec de «astrònom real», director de l'observatori tenia un encàrrec molt especial: hauria de dedicar-se a la «diligència i cura més exacte amb la rectificació de les taules dels moviments del cel i els llocs de les estrelles fixes per trobar la molt desitjada longitud dels llocs per perfeccionar l'art de la navegació ».

Aquest observatori dona nom al primer meridià a partir del qual es compten tots els altres. A partir d’aquest meridià es mesura la longitud. La latitud és la mesura des de l’equador. I amb aquestes dues mesures podem trobar qualsevol punt del planeta.

A causa de la contaminació ambiental de la ciutat de Londres així com a la il·luminació nocturna que dificultaven les observacions, l’observatori es va traslladar al castell de Herstmonceux, tot i que encara se segueix prenent com a origen dels meridians l'emplaçament original de l'observatori. En l'actualitat és un museu d'eines i artefactes de navegació, d'astronomia i rellotgeria, entre els quals destaquen els cronòmetres H1 a H4 dissenyats per John Harrison. Al febrer de 2005, l'observatori va començar a ser remodelat, per instal·lar un nou planetari, galeries d'exposició suplementàries i equip educatiu.

L'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques de Hollywood (Academy of Motion Picture Arts and Sciences) és una organització nord-americana inicialment creada per promoure la indústria cinematogràfica dels EUA. Va ser fundada l'11 de maig de 1927 a Los Angeles, Califòrnia. Aquesta organització és coneguda a nivell internacional pels seus premis anuals dedicats al cinema fet a Hollywood, popularment coneguts com els Oscars.