19 de juliol 1903 Primer Tour de França 1909 Primer Mallot Groc al Tour

Avui parlarem de ciclisme...

El Tour de França és una competició ciclista per etapes disputada al llarg de la geografia francesa i d'altres països durant tres setmanes del mes de juliol. S'ha celebrat anualment des de 1903, només interrompuda des de 1915 a 1918 a causa de la Primera Guerra Mundial i de 1940 a 1946 per culpa de la Segona Guerra Mundial. L'any 2003 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries dels Esports.

El Tour de França és una cursa ciclista coneguda arreu del món. Sol tenir 21 dies o etapes amb un recorregut màxim de 3.500 kilòmetres. El Tour més curt va ser el 1904 amb 2.420 kilòmetres, i el més llarg el 1926 amb 5.745 kilòmetres.

Les tres setmanes normalment inclouen dos dies de descans, a vegades són utilitzats per portar els ciclistes d'una ciutat a una altra. La cursa recorre França en el sentit de les agulles del rellotge o en sentit contrari en anys alternatius. El primer circuit en el sentit contrari de les agulles del rellotge va ser el 1913.

Avui recordem dues dates relacionades amb el Tour.

Al 1903, a París, Maurice Garin va guanyar la primera edició del Tour de França. El primer Tour de França es va celebrar entre l'1 de juliol i el 19 de juliol de 1903 tot i tenir només 6 etapes. Va ser un recurs publicitari del diari francès L'auto-Vélo i el seu recorregut fou dissenyat pel director del mateix, Henri Desgrange. En aquest Tour els ciclistes que abandonen en una de les etapes els és permès de continuar prenent-hi part. El primer guanyador fou el francès Maurice Garin qui va treure gairebé 3 hores al seu perseguidor a la general, el també francès Lucien Pothier.

Al 1909 a Ginebra, Suïssa, es va instaurar el mallot groc en el Tour de França de 1909.

El color va ser escollit per representar el color del paper en el que s’imprimia el diari L'Auto (que posteriorment s’anomenaria L'Équipe), principal patrocinador de l’esdeveniment. El ciclista Eugène Christophe va ser el primer a vestir-lo. Aquest mallot groc és el senyal del vencedor que encara avui es tradicional. De manera excepcional Greg LeMond, l’any 1990, va portar el mallot groc durant tot el Tour fins el penúltim dia, recuperant-lo de nou el darrer dia en la contrarrellotge final.

El mallot blanc (del francès jersei blanc) és el jersei que se li dóna al jove millor classificat del Tour de França. El guanyador d'aquest jersei ha de ser menor de 26 anys l'1 de gener de l'any del Tour en qüestió, és a dir, limitada per a corredors amb 25 anys com a màxim. El portador del jersei es determina mirant la classificació general, i eliminant els ciclistes que hagin nascut després de la data límit.

Els ciclistes que més vegades han guanyat el Tour han estat els francesos Jacques Anquetil i Bernard Hinault, el belga Eddy Merckx i l’espanyol Miguel Indurain. Tots ells ho van aconseguir en cinc edicions.

18 de juliol 1936 Alzamiento Nacional 1918 neix Mandela 1953 primera cançó d'Elvis 1966 Los 40 Principales 1975 neixcen els Nois de la Torre

 

El divuit de juliol va lligat a una Festa Nacional durant el règim franquista (de 1939 a 1975), en la qual es commemorava l'inici de l'anomenat "Alzamiento Nacional" que va provocar la Guerra Civil Espanyola.

Però aquesta data van passar moltes altres coses, avui en destacarem quatre més...

Al 1918, a Umtata, a la Unió Sud-africana, va neixer Nelson Mandela, president de la república de Sud-àfrica, defensor dels drets humans.

Al 1953 Elvis va enregistrar ‘My happiness’, la seva primera cançó, com regal per la seva mare Gladys. El personal dels estudis va quedar encantat amb la cançó i  li van oferir un contracte discogràfic.

Al 1966 es va emetre per primera vegada el programa musical “Los 40 Principales” a la Cadena SER. 

Al 1975 a Torredembarra es presenten oficialment els “Nois de la Torre”, en una actuació castellera, encara amb camises blanques, al camp de futbol de la Unió Deportiva Torredembarra. En aquell moment, són la tretzena colla existent del món casteller.

17 de juliol 1952 neix David Hasselhoff

Què poc em pensava que aquella sèrie que vèiem a la tele amb tant d’interès mentre somiàvem amb tenir aquell cotxe negre que ens ajudava a viure mil aventures acabaria sent protagonista del dia....

Tal dia com avui de l’any 1952 naixia David Hasselhoff, actor. El seu nom estarà sempre lligat a “El coche fantástico” que és com el vam conèixer a Espanya però en anglès era  Knight Rider, a Mèxic “El Auto increíble”y “El Auto Fantástico” a la resta de Llatinoamèrica. Aquesta va ser una sèrie de televisió nord-americana dels anys 80. En ella, el protagonista era l'actor David Hasselhoff interpretant a Michael Knight, un defensor dels pobres i desemparats que condueix un cotxe intel·ligent anomenat KITT (Knight Industries Two Thousand). El cotxe utilitzat en la sèrie era un Pontiac Firebird Trans Am v8. La sèrie produïda per Glen A. Larson, va ser un èxit pel públic adolescent i pre-adolescent de l'època i va llançar a la fama a Hasselhoff. Michael i KITT eren destinats a missions per Devon Miles (Edward Mulhare) el qual apareixia en cada capítol enviant a Michael i a KITT a una missió. Tenia una curiositat que no vaig percebre en aquell moment però és cert… és la primera vegada que la mecànica del cotxe era una dona. 

Potser ara que ja tenim cotxes que aparquen sols, que no fan soroll, que ens avisen si trepitgem la ratlla… ja no tingui tanta gràcia, però us asseguro que als anys 80 va ser una sèrie “estrella”. 

16 de juliol Mare de Déu del Carme

Avui es celebra la Mare de Déu del Carme. Aquest era un nom molt freqüent a tot l’estat sobretot a la franja costanera donat que se la consideraba la Patrona del Mar. Però d’on ve aquest nom?  

Santa Maria del Mont Carmel, referida comunament com Mare de Déu del Carme, Verge del Carme o Nostra Senyora del Carme, és una de les diverses advocacions de la Mare de Déu. La seva denominació procedeix de l'anomenada Muntanya Carmel, a Israel, un nom que deriva de la paraula Karmel o Al-Karem i que es podria traduir com 'jardí'. Existeixen avui en actiu ordres carmelites repartides per tot el món, masculines i femenines, les quals giren al voltant d'aquesta figura mariana.

A Espanya és patrona de la mar, dels pescadors i de l'Armada Espanyola.

Aquesta advocació dóna nom a totes aquelles persones que es diuen Carme o Carmel, celebrant la seva onomàstica el dia de la festa d'aquesta Verge, el 16 de juliol.

Com comentàvem anteriorment la Mare de Déu del Carme és la patrona de moltes poblacions del litoral mediterrani. Anualment se celebren festivitats, molt sovint amb processons marineres. En aquestes, hi ha embarcacions de tot tipus que s'arrenglen darrere la barca principal. Aquesta porta mar endins la imatge de la Mare de Déu del Carme, o "Stella Maris". Arribat a un punt de la processó, totes les barques fan sonar reiteradament les sirenes en homenatge a la verge.

A la majoria de les processons marineres es fa una ofrena floral, llençant rams a l’aigua, en memòria de tots aquells que varen trobar la mort a la mar. De tornada a port, la imatge de la verge es portada al davant d'una processó. Els portadors canten la Salve marinera quan la imatge es torna al seu altar de l'església.

Abans que el patronatge fos compartit amb la Mare de Déu del Carme, sant Elm era el patró de la gent de mar.

Però per què el 16 de juliol?

Segons la tradició, el diumenge 16 de juliol de 1251, la Mare de Déu es va aparèixer a Cambridge (Anglaterra) a sant Simó Stock, a qui va entregar-li l'Escapulari del Carme. D'aquí la data de la festivitat del Carme. L'escapulari (del llatí scapula, espatlla) és un vestit, portat en certs ordes religiosos (com els Cistercencs) cobrint les espatlles, l'esquena i el pit, incloint, per als homes, una caputxa. Era generalment un vestit de treball destinat a protegir la roba ordinària. Progressivament, s'ha modificat, quedant només la caputxa i dos faldons de teixit, al davant i darrere, caient fins als peus. Al llarg del temps, els escapularis han evolucionat sent de talla més curta, sota el vestit, i a vegades el seu sentit s'ha reemplaçat simplement per una medalla. El que porta un escapulari es compromet a pregar regularment i tenir una devoció particular a la Verge. 

Són boniques les imatges de les procesons marineres i la Salve Marinera. Sigueu o no creients tot això forma part de la nostra cultura.

15 de juliol 1885 mor Rosalía de Castro

Avui el protagonisme és per símbol de Galícia: Rosalía de Castro.

Rosalía de Castro  va morir el 15 de juliol de 1885. Va ser una poetesa i novel·lista espanyola que va escriure tant en llengua gallega com en llengua castellana. Considerada en l'actualitat com una escriptora indispensable en el panorama literari del segle XIX, representa juntament amb Eduardo Pondal i Curros Enríquez una de les figures emblemàtiques del Rexurdimento gallec, no només per la seva aportació literària en general i pel fet que els seus Cantares Gallegos siguin entesos com la primera gran obra de la literatura gallega contemporània, sinó també pel procés de sacralització a què va ser sotmesa i que va acabar per convertir-la en encarnació i símbol del poble gallec. A més, és considerada juntament amb Gustavo Adolfo Bécquer, com la precursora de la poesia espanyola moderna.

Escriure en gallec al segle XIX, és a dir, en l'època en què va viure Rosalía, no resultava gens fàcil per un gran nombre de raons, la major part d'elles lligades al pensament i estructuració de la societat del moment. La llengua gallega estava molt desprestigiada, cada vegada més distant d'aquella època en què havia estat l'idioma vehicular de la creació de lírica galaicoportuguesa. Tota la tradició escrita havia estat perduda, per la qual cosa es feia necessari començar des de zero trencant amb el sentiment de menyspreu i indiferència cap a la llengua gallega, però pocs eren els que es plantejaven la tasca, doncs aquesta constituiria un motiu de desprestigi social. En un ambient en què el castellà era la llengua de la cultura, en ser la llengua que la classe minoritària dominant protegia, Rosalía de Castro li va atorgar prestigi al gallec en usar-ho com a vehicle de la seva obra denominada Cantares Gallegos i consolidant el renaixement cultural de la lengua.

Encara que va ser una assídua cultivadora de la prosa, on Rosalía va sobresortir va ser en el camp de la poesia, a través de la creació de les que poden ser considerades les seves tres obres clau: “Cantares Gallegos”, “Follas Novas” i “En las orillas del Sar”. La primera d'elles representa un cant col·lectiu, artísticament aconseguit, que va servir de mirall dignificant a la comunitat gallega en emprar la llengua d'aquesta, així com també va ser útil per a prosseguir amb la tendència tímidament iniciada pel pontevedrés Xoán Manuel Pintos amb la seva obra titulada “A Gaita Galega” (1853). A la segona, l'escriptora va donar lloc a una poètica de gran profunditat, que empra el símbol com a mètode per expressar l'inefable i que revela la plurisignificación pròpia de la més elevada poesia; juntament amb les obres “Aires dóna Miña terra” (Curro Enríquez), “Saudades Gallegues” (Valentín Lamas Carvajal) i “Maxima ou a filla espúrea” (Marcial Valladares Núñez) completa el conjunt d'obres publicades a la dècada de 1880 que van fer d'aquests anys una etapa clau en el desenvolupament de la literatura gallega, si bé l'obra de Rosalía sempre va mantenir una posició predominant respecte a la resta. Finalment, en “En las orillas del Sar” es manifesta un to tràgic que encaixa amb les dures circumstàncies que van envoltar els últims anys de la vida de Rosalía. Escrit en castellà, l'obra aprofundeix en el lirisme subjectiu propi de “Follas Novas” al mateix temps que es consoliden les formes mètriques que hi apuntaven. Inicialment qualificat de precursor i obviat per la crítica del seu temps, avui dia hi ha diferents estudiosos que el consideren com la principal creació poètica de tot el segle XIX.

En l'actualitat, la figura de Rosalía de Castro i les seves creacions literàries continuen sent objecte d'una abundant bibliografia i rebent una constant atenció crítica, tant en el territori espanyol com a l'extranger. És tal l'acceptació i l'interès que les obres de aquesta escriptora desperten al món, que en les últimes dècades els seus poemes han estat traduïts a idiomes com el francès, l'alemany,  el rus i el japonés.

14 de juliol Festa Nacional de França S'acaben els Sanfermines

Avui és un dia “tremendo”... tinc tanta informació i la veig tota curiosa... però començarem pel més important. Avui Festa Nacional a França i darrer dia dels Sanfermines.

Festa Nacional a França.- Avui a França no celebren l’inici de la Revolució encara que va ser la mateixa data. El 14 de juliol de 1789, dia en què la Bastilla és presa per assalt pels Parisencs és, per tradició, considerat com l'inici de la fi de «l'Antic Règim» i el començament de la Revolució Francesa. A partir de 1880, el 14 de juliol ha estat el Dia de la Festa Nacional de França, però no per celebrar la presa de la Bastilla en sí, sinó per recordar la Festa de la Federació de 1790, la data coincidia a propòsit i que celebrava la reconciliació i la unitat de tots els francesos.

La Revolució francesa va ser un conflicte social i polític, amb diversos períodes de violència, que va convulsionar França i, per extensió de les seves implicacions, a altres nacions d'Europa que enfrontaven a partidaris i opositors del sistema conegut com l'Antic Règim. Es va iniciar amb l'autoproclamació del Tercer Estat com a Assemblea Nacional en 1789 i va finalitzar amb el cop d'estat de Napoleó Bonaparte en 1799.

Si bé, després que la Primera República caigués després del cop d'Estat de Napoleó Bonaparte, l'organització política de França durant el segle XIX va oscil·lar entre república, imperi i monarquia constitucional, la veritat és que la revolució va marcar el final definitiu del feudalisme i l'absolutisme en aquest país, i va donar a llum a un nou règim on la burgesia, recolzada en ocasions per les masses populars, es va convertir en la força política dominant al país. La revolució va soscavar les bases del sistema monàrquic com a tal en la mesura que el va enderrocar amb un discurs i iniciatives capaços de conertir-lo en il·legítim.

Segons la historiografia clàssica, la Revolució francesa marca l'inici de l'Edat Contemporània a assentar les bases de la democràcia moderna, el que la situa al cor del segle XIX. Va obrir nous horitzons polítics basats en el principi de la sobirania popular, que serà el motor de les revolucions de 1830, de 1848 i de 1871.

Sanfermines.- Ha estat una setmana de festa que va començar amb el “txupinazo” el sis de juliol. Aquesta nit a les dotze tot acabarà amb el “Pobre de mí” Tothom a la plaça de l’ajuntament cantant tristament al so de la charanga “Pobre de mí, pobre de mí se han acabao las fiestas de San Fermín” però de cop sona l’alegre “uno de enrero, dos de febrero...” i tornen a saltar però torna el “pobre de mí” ... i avui ja se sent a Pamplona la cèbre frase...”Ya queda menos para San Fermín” sí ja queda menys d’un any per poder tornar a gaudir d’una festa molt especial que quintuplica la població de Pamplona. 

13 de juliol 1942 neix Harrison Ford

A Chicago, el 13 de juliol de 1942 va néixer Harrison Ford. 

Avui és un actor nord-americà de cinema i televisió però els seus inicis no van ser fàcils. Va començar fent d’actor però en papers molt petits que no li permetien ni mostarr el que podía fer ni mantenir la seva família així que va passar a guanyar-se la vida com a fuster mentre seguia fent alguna feineta d’actor. En les seves primeres pel·lícules va apareixer com a Harrison J, Ford per diferenciar-se d'un actor de cinema mut que tenia el seu mateix nom.

George Lucas, el guionista, productor i director, va ser el primer a donar-li la possibilitat de consagrar-se com a actor. Els seus papers d'Han Solo en la trilogia original de “Star Wars” i d'Indiana Jones el van elevar al nivell d'estrella internacional. Encara que va començar amb un fracàs inicial en taquilla, la pel·lícula de Ridley Scott “Blade Runner”, on exerceix el paper del caçador de replicants Rick Deckard, va acabar convertint-se en una pel·lícula de culte de la ciència ficció.

Amb més de cinc mil sis-cents milions de dòlars recaptats a tot el món per les seves pel·lícules, Ford és l'actor amb majors ingressos en taquilla de la historia. El 1998 va ser elegit, amb cinquanta-sis anys, l'home viu més sexy del món per la revista nord-americana People, i en 1995 per la britànica Empire com un dels cent actors més sexy de la història (en el lloc 15). Tot i tenir una cicatriu a la barbeta d’un accident de cotxe contra un poste que li podria haver costat la vida.

Mundialment famós pels seus papers en pel·lícules d'acció i aventures, va ser guardonat amb el premi Cecil B. DeMille en reconeixement a la seva trajectòria cinematogràfica a la gala dels Globus d'Or de 2002 i amb el Cèsar honorífic al conjunt de la seva carrera en 2010; el 1994 la National Association of Theatre Owners li va atorgar el títol de «Estrella del segle del box-office». A més de les distincions personals rebudes, sis de les pel·lícules en què va treballar figuren al National Film Registry, i cinc estan classificades en el «top 100» de l'American Film Institute.

Ha posat la seva fama al servei de la conservació de la naturalesa i de la preservació del medi ambient, sensibilitzant particularment sobre la situació crítica de desforestació dels boscos tropicals.

És un d’aquells actors que omple la pantalla amb el seu somriure...

12 de juliol 1904 neix Pablo Neruda

Avui recordem un poeta en el dia del seu naixement, però no un poeta qualsevol... dels poetes amb majúscules. Llegiu algun dels seus poemes i sabreu perquè és tan important...

Pablo Neruda va néixer a el Parral, a Xile, el 12 de juliol de 1904. El seu nom real era Ricardo Eliezer Neftalí Reyes Basoalto, i està clar que necessitava un pseudònim i va triar Pablo Neruda. Va ser un poeta xilè, considerat entre els millors i més influents artistes del seu segle; «El més gran poeta del segle XX en qualsevol idioma», segons Gabriel García Márquez.

Entre els seus múltiples reconeixements, destaquen el Premi Nobel de Literatura en 1971 i un Doctorat Honoris Causa per la Universitat d'Oxford. «Cap poeta de l'hemisferi occidental del nostre segle admet comparació amb ell», ha escrit el crític literari Harold Bloom, qui el considera un dels vint autors centrals del cànon de la literatura occidental de tots els temps.

A més, va ser un destacat activista polític, senador, membre del Comitè Central del Partit Comunista, precandidat a la presidència del seu país i ambaixador a França.

L'Acadèmia Sueca va considerar candidat al Premi Nobel de Literatura a Neruda el 1963, quan va ser part d'una llista juntament amb el britànic-nord-americà WH Auden, l'irlandès Samuel Beckett, el japonès Yukio Mishima, el danès Aksel Sandemose i el grec Giorgos Seferis. Després, va formar la terna final juntament amb Auden i Seferis, a qui finalment li va ser concedit.

Vuit anys després, el 21 d'octubre de 1971, Neruda va ser guardonat amb el Nobel i va viatjar a Estocolm a rebre’l 10 de desembre. En les seves Memòries, el poeta recorda: «El anciano monarca nos daba la mano a cada uno; nos entregaba el diploma, la medalla y el cheque [...] Se dice (o se lo dijeron a Matilde –su esposa- para impresionarla) que el rey estuvo más tiempo conmigo que con los otros laureados, que me apretó la mano con evidente simpatía. Tal vez haya sido una reminiscencia de la antigua gentileza palaciega hacia los juglares».

“Veinte poemas de amor y una canción desesperada” és una de les més cèlebres obres del poeta xilè Pablo Neruda (1904-1973). Publicat el 1924, el poemari va llançar al seu autor a la fama quan tenia només 19 anys d'edat, i és una de les obres literàries de més renom del segle XX a la llengua espanyola. Va ser un escriptor molt prolífic amb moltes obres publicades en vida i moltes pòstumament.

11 de juliol 2010 Espanya Campions del Mundial de Sudàfrica

Avui fem esport... bé és un dir... celebrem una fita esportiva.

La Copa del Món de la FIFA Sud-àfrica 2010 (FIFA World Cup South Africa 2010, en anglès) va ser la XIX edició de la Copa del Món de Futbol. Es va disputar a Sud-àfrica, entre l'11 de juny i l'11 de juliol de 2010, sent la primera vegada que aquest torneig es disputava a Àfrica i la cinquena vegada que es disputava a l'Hemisferi sud. 204 de les 208 associacions o confederacions nacionals afiliades a la Federació Internacional de Futbol Associació (FIFA) es van inscriure per participar en el procés de classificació realitzat entre mitjans de 2007 i finals de 2009 per determinar els 32 equips participants en la fase final del torneig. El campionat estava compost de dues fases: A la primera, es conformaren 8 grups de 4 equips cadascun, avançant a la següent ronda els dos millors de cada grup. Els 16 equips classificats s'enfrontaren posteriorment en partits eliminatoris fins que els dos equips finalistes s'enfrontaren a la final que es realitzà a l'estadi Soccer City de Johannesburg. La selecció italiana era la defensora del títol.

Però anem a les curiositats:

La mascota.- No va ser una mascota creada per l’ocasió sinó que es va fer servir una que recollia els valors del campionat: el Zakumi (creada el 16 de juny de 1994), un lleopard antropomòrfic amb els cabells verds. El seu nom ve de "ZA", l'abreviatura internacional de Sud-àfrica, i "kumi", una paraula que significa "deu" en diversos idiomes africans. Els colors de la mascota reflecteixen els de l'equipament del país amfitrió - groc i verd. La data de creació de Zakumi coincideix amb un dia conegut i celebrat com a Dia de la Joventut a Sud-àfrica i en el seu segon partit. L'any 1994 marca les primeres eleccions no racials nacionals a Sud-àfrica. Va complir 16 anys al 2010. El lema oficial Zakumi és: "El joc d'en Zakumi és el Fair Play." El lema va ser mostrat en els cartells publicitaris digitals durant la Copa FIFA Confederacions 2009 i a la Copa del Món de 2010.

La cançó oficial.- Va ser el "Waka Waka" interpretada per la cantant colombiana Shakira i la banda Freshlyground de Sud-àfrica. Existeixen dues versions de la cançó; en anglès i en castellà. Va ser cantada a la cerimònia d'inauguració l'11 de juny i a la cerimònia de cloenda a la final l'11 de juliol. I a totes hores abans, durant i després de la competició.

La pilota.- S'anomenà Adidas Jabulani (que significa "celebrar" en zulu) i, tal com es dedueix del nom, fou confeccionada per l'empresa Adidas. Va ser presentada per David Beckham a Ciutat del Cap, Sud-àfrica el 4 de desembre de 2009, durant la cerimònia de sorteig dels grups que disputaren la primera fase del campionat. Els onze colors de la pilota són un reflex simbòlic dels onze jugadors de cada equip, dels onze idiomes oficials de Sud-àfrica i de les onze comunitats sud-africanes que donaran la benvinguda al món del primer Mundial de futbol disputat a Àfrica. Té un rodonesa exacta, gràcies a vuit panells 3D modelats de forma esfèrica.

La vuvuzela.- Les vam descobrir en aquest mundial però ells les fan servir en els partits de futbol per animar els equips. És una mena de trompeta llarga utilitzada sobretot al futbol sud-africà per a animar els equips al llarg de tot el partit. Sol estar feta de plàstic i el so que emet, molt fort, pot recordar el d'un elefant o, si n'hi ha moltes alhora, un eixam d'abelles. Donem fe del soroll... impressionant!

El silenci.- Per mi, que el futbol no és una de les meves passions el més impressionant va ser el silenci que es va fer en el camp quan va arribar Nelson Mandela, ja molt gran en un carret per donar una volta d'honor, i la cridòria posterior. Va ser molt emocionant.

El Trofeu Guant d'Or al millor porter va ser per Iker Casillas (porter de la selecció espanyola) i el Trofeu FIFA al joc net va ser per la sel·lecció espanyola.

Tal dia com avui,  l’11 de juliol de 2010, es va celebrar la final Espanya-Holanda. El gol d’Iniesta va donar la victòria i ell li va dedicar el seu gol al seu amic Daniel Jarque, mort un any abans d'un atac de cor. Durant el partit tot l’estat estava paralitzat... tots amb “la roja” i amb el gol va esclatar l’alegria. La Selecció Espanyola de Futbol va guanyar el Mundial a Sud-àfrica.

10 de juliol Sant Cristòfol 1099 mor El Cid 1917 neix Joan Capri

Avui, 10 de juliol, es celebra Sant Cristòfol, patró dels automobilistes. Tindrem també dos persones que la història ha convocat el dia d’avui van lluitar amb l’espasa i amb la paraula i per això són recordats.. Rodrigo Díaz de Vivar i Joan Capri.

M’ha semblat curiosa la història de Sant Cristòfol i us la resumeixo...  diuen que el nostre sant era un gegant de proporcions enormes i amb un gran desig de buscar Déu. Va ser un ermità qui li digué que per veure Déu, ajudés els caminants a passar un riu fondo i així Déu li manifestaria el seu agraïment. Cristòfol, instal·lat a la vora de l’aigua i amb un tronc d’un arbre que li feia de bastó, ajudava els homes a travessar el riu. Una nit, mentre dormia sentí una veu d’un nen que volia passar d’un costat a l’altre. Cristòfol cel carregà a coll i notà que aquell infant pesava molt més del que hauria de pesar per a la seva edat. Segons la llegenda, el nen era Jesucrist, que agraïa el servei que Cristòfol feia transportant els viatgers duna part a l’altra del riu. El Crist encara li digué: planta aquest tronc i demà el trobaràs convertit en un gran arbre carregat de fruits, cosa que succeí, apareixent una gran palmera plena de dàtils. En el dia d’avui (alguns ho han passat al proper diumenge) té lloc la benedicció dels cotxes en record a aquest sant que ajudava a passar el riu.

Tal dia com avui de l’any 1099 va morir a València Rodrigo Díaz de Vivar, conegut com El Cid. El Cid Campeador, El Cid o Mio Cid (de l'àrab vulgar "el meu senyor") va ser un noble castellà, guerrer i figura llegendària de la Reconquesta espanyola. Del Cid Campeador recordem la seva dona Jimena, les seves filles doña Elvira i doña Sol, el seu cavall Babieca i les seves espases Tizona i Colada. El Cantar de mio Cid és una cançó de gesta anònima que relata gestes heroiques inspirades en els últims anys de la vida del cavaller castellà Rodrigo Díaz el Campeador. Es tracta de la primera obra narrativa extensa de la literatura espanyola en una llengua romanç, i destaca per l'alt valor literari del seu estil. Va ser escrit –segons la gran majoria de la crítica actual– als voltants de l'any 1200 (segle XIII). El Cantar de mio Cid és l'única cançó èpica de la literatura espanyola conservada gairebé completa. Al cinema també trobem aquests personatge us recomano la pel·lícula “El Cid” (1961) dirigida per Anthony Mann, interpretada per Sophia Loren i Charlton Heston, de coproducció italo-estatunidenca, i rodada en part a Peníscola. També trobem “Ruy, el pequeño Cid” (1980), una sèrie d'animació de TVE, sobre la infantesa del personatge.

El 10 de juliol de 1917  va néixer a Barcelona Joan Camprubí i Alemany. Amb els anys es va convertir amb Joan Capri. Va ser actor, humorista i monologuista català. La seva participació en obres de teatre i els monòlegs que va enregistrar el van convertir en un emblema de l'humor català. Amb una ironia amable però incisiva, va esdevenir una caricatura del català urbà mitjà que va fer riure diverses generacions. Recordo quan jo era petita que els diumenges al matí escoltàvem els discos d’en Capri on feia monòlegs sobre temes de vida quotidiana: el sis-cents, el futbol, la moda, els pisos, la família... tenia una gràcia especial molt allunyada d’altres humoristes de l’època. Més tard el vam veure a la tele en el seu personatge del Doctor Caparrós en la versió de Medicina General i de Metge de Poble amb un joveníssim Joan Pera que començava... ja tenim una edat però el que hem viscut és història. Joan Capri em torna a la infantesa a moments de riure junts de situacions ben quotidianes...

9 de juliol 1972 primera gira de Paul McCarney and The Wings 1980 mor Vinicius de Moraes

Avui la protagonista és la Música en dos camps molt diferents.

Tal dia com avui l’any 1972 va tyenir lloc la primera gira del grup de Paul McCartney Wings. Wild Life va ser la presentació discogràfica d'aquest grup, un disc que no va aconseguir acaparar l'atenció del públic i molt menys les bones crítiques per part dels entesos. I això que l'àlbum, en un intent de capturar l'espontaneïtat de les interpretacions en directe, contenia cinc cançons, de vuit en total, que van ser primeres preses fetes en l'estudi. Tot i així, l'afany de McCartney per treure el projecte endavant, va derivar en la primera gira de la banda. El 9 juliol 1972 The Wings, al que s'uneix l'ex-guitarrista de Spooky Tooth -Henry McCullough-, dóna el primer dels concerts d'un tour que els portaria per diferents universitats britàniques. Allà van oferir concerts sense previ avís, aconseguint autèntic quòrum i l'èxit que el disc no els havia proporcionat. Més tard, iniciarien una segona gira, anomenada Wings Over Europe Tour per petits locals, on McCartney va decidir no interpretar cap cançó de la seva etapa amb The Beatles.

L’any 1980 a Rio de Janeiro, al Brasil va morir Vinícius de Moraes, poeta, cantautor, compositor i escriptor brasiler. La música de Vinicius de Moraes, es va popularitzar en el nostre país a mitjans dels anys 70 quan la multinacional CBS va publicar en vinil dos LP’s de referència, Vinicius de Moraes en la Fusa, enregistrats en els estudis ION de Buenos Aires. En el primer disc de 1970, Vinicius tocava amb Maria Creuza i Toquinho i en el segon, de 1971, el geni carioca estava acompanyat per Toquinho i Maria Bethania. En ambdós treballs el músic català Mike Ribas va dirigir la gravació i en el segon disc, el mateix Mike va fer la majoria dels arranjaments musicals i es va integrar en el grup tocant el piano. Si us agrada la música brasilera no us els podeu perdre... per mi és una música relaxant que em transporta als estius vora el mar...

8 de juliol 2007 Mulla't per l'esclerosi múltiple

Tal dia com avui de l'any 2007 va tenir lloc a Catalunya una nova campanya del "Mulla't per l'Esclerosi Múltiple" a més de 600 piscines, i amb més de 70.000 participants.

L’esclerosi múltiple (EM i MS, en les seves inicials angleses i alemanyes, respectivament; EM en català) és una malaltia en què el sistema immunitari propi actua contra la mielina, una substància de la coberta de les fibres nervioses. El sistema nerviós central pot anar perdent la seva funció a diferents parts del cos. Així, és una malaltia neurodegenerativa, crònica i no contagiosa. Encara no existeix cura. Pot tenir causes genètiques però actualment les causes exactes encara són desconegudes.

El Mulla't per l'esclerosi múltiple, que aquest any celebra el vintè aniversari, tindrà lloc el 14 de juliol. Aquest any, el Mulla't estrena mascota, en Xop, una gota d'aigua d'estil gaudinià, mascota dels Mundials de Natació que se celebren a Barcelona aquest estiu.

Al llarg d'aquests vint anys, el Mulla't s'ha consolidat com el segon acte solidari més important de Catalunya darrera de la Marató de TV3. Es calcula que enguany 630 piscines participaran el 14 de juliol en aquesta activitat, que consisteix en capbussar-se a la piscina en el que és un acte simbòlic de lluita contra l'esclerosi múltiple.

El Mulla't té una doble finalitat. D'una banda, pretén conscienciar la societat respecte a la malaltia. D'altra banda, és la principal campanya de captació de fons de la Fundació Esclerosi Múltiple. Gràcies a campanyes com el Mulla't la FEM pot oferir serveis de neurorehabilitació en hospitals de dia i serveis d'inserció i orientació laboral a persones amb esclerosi múltiple. 

Col·laborar amb el Mulla't és fàcil. Podeu fer-vos voluntaris del Mulla't i ajudar-nos a organitzar l'activitat. Atès que el Mulla't se celebra en 630 piscines necessitem voluntaris a totes elles el 14 de juliol. Les persones voluntàries impulsen que tothom mulli per l'esclerosi múltiple i posen a la venda el material de marxandatge del Mulla't. Si  aquest any no hi heu arribat a temps... podeu col.laborar en altres activitats o en el Mulla’t de l’any vinent!

Podeu fer un donatiu a la Fundació Esclerosi Múltiple a través de migranodearena.org. Ens hem fixat el repte d'aconseguir 2.500 euros a través de petits donatius. Amb només 5 euros ja haureu posat el vostre gra de sorra.

7 de juliol San Fermín 1940 neix Ringo Star

Avui set de juliol tenim dos protagonistes: la ciutat de Pamplona i un bateria mundialment conegut, Ringo Starr.

“Viva San Fermín!” La ciutat de Pamplona es tenyeix de blanc i vermell i quintuplica la seva població durant aquesta setmana. Però Sant Fermín no és patró de Pamplona, ho és de tota Navarra. Honor que comparteix amb Sant Francesc de Javier. El patró de Pamplona és Sant Saturnino o Sant Cernin, bisbe de Tolosa i màrtir i es celebra la seva festa el 29 de novembre, quasi en la intimitat. L'escriptor nord-americà Ernest Hemingway va ser un dels que van contribuir a propagar mitjançant el seu llibre “Fiesta”. 

Tal dia com avui de l’any 1940 a Liverpool, Anglaterra, va neixer Richard Starkey. Conegut com a Ringo Starr, músic de rock anglès, va ser el segon bateria de The Beatles. És músic, cantant i actor britànic, mundialment conegut per ser el bateria del mític grup dels Beatles. Va ser el vocalista de diversos temes del grup, com "Yellow Submarine", "Act Naturally" i "With a Little help from my friends". De petit, al 1953, va contraure tuberculosi i va ser internat en un sanatori, on va romandre dos anys. El 1957, va fundar la seva primera banda, el grup Clayton Skiffle Eddie. Quan els Beattles es van formar en 1960, Starr era membre del grup Rory Storm and the Hurricanes. A l'agost de 1962 s'uniria finalment als Beatles, en substitució de Pete Best. Després de la seva separació en 1970, va llançar diversos temes i àlbums d'èxit. 

Avui podem aprofitar per coneixer millor la festa que es viu a Pamplona i coneixer el vocabulari específic: “txupinazo”, “encierro”, “hornacilla del santo”, “Pobre de mí”... i també per escoltar música dels Beatles.

6 de juliol "Chupinazo" a Pamplona 1907 neix Frida Kahlo 1946 neix Silvester Stalone 1980 neix Pau Gasol

El sis de juliol és un dia especial. A Pamplona té lloc l’inici de les “Fiestas de San Fermín” amb el coet, “el chupinazo” que es llença a les 12 del migdia des del balcó de l’ajuntament. Sembla impossible que aquella plaça tan petita pugui contenir tanta gent i tanta alegria quan esclata el coet i es crida per primera vegada "Viva San Fermín! Gora San Fermin!!!!". A partir d’avui la ciutat, sitiada  per gent de tot el món viu les festes més internacionals de l’estat espanyol.

Però avui hi ha, també, molts noms propis. Tal dia com avui van nèixer Pau Gasol, Frida Kahlo, Silvester Stalone.

En Pau Gasol va néixer a Barcelona el 6 de juliol de 1980 (tot i que als sis anys es traslladà a Sant Boi de Llobregat) en el si d'una família relacionada amb la medicina i el bàsquet. És un jugador català de bàsquet que actualment juga amb els Chicago Bulls. Va ser el segon jugador espanyol i primer jugador català de la història fitxat per un equip de l'NBA (Memphis Grizzlies, 2001), i considerat un dels més destacats jugadors de la selecció espanyola de bàsquet. El 14 de juny de 2009 es convertí en el primer jugador català en guanyar l'anell de campió de l'NBA. Ha estat dos cops guardonat amb el premi Mr. Europa, els anys 2004 i 2009. Aquest any va tenir l’honor de jugar enfront del seu germà (la primera vegada que dos germans arribaven a aquesta situació) en un partit d’All Stars i tots dos van fer el salt inicial.

Magdalena Carmen Frieda Kahlo Calderón  coneguda com Frida Kahlo va nèixer a Coyoacán, Ciutat de Mèxic, el 6 de juliol del 1907 i va ser una reconeguda pintora mexicana. Va formar part, durant els anys 1925 i 1929, d'una tendència estètica de tipus avantguardista europea sorgida a Mèxic, anomenada estridentisme, que tenia com a actitud la construcció d'una nova societat a partir de l'eliminació del vell ordre. La seva pintura va desenvolupar-se a partir de la influència de diferents estils com el realisme, el surrealisme i el simbolisme. Va saber copsar tot el que tenia al seu voltant –pintures, fotografies, gravats, exvots, exposicions, llibres i viatges–, va estudiar-ho, i això va ajudar-la a definir un estil pictòric propi. Durant tota la seva vida va tenir una salut fràgil, patint poliomielitis als sis anys i un greu accident de trànsit als divuit que va fer que hagués de sotmetre's a multitud d'operacions quirúrgiques. El 1929, es va casar amb l'artista Diego Rivera.

Sylvester Gardenzio Stallone, conegut com a Sylvester Stallone, va neixer a Nova York el 6 de juliol de 1946. És un actor, escriptor, productor i director de cinema dels més populars de Hollywood des de la dècada de 1970. Stallone va escriure'n el guió i va protagonitzar sis vegades la saga del boxador d'origen italià Rocky Balboa. La primera pel·lícula va ser Rocky, el 1976. Amb ella, assolí la fama i va ser considerat un actor seriós que prometia arribar al nivell d'actors com Al Pacino i Jack Nicholson. Amb aquesta pel·lícula, que va guanyar l'Oscar a Millor Pel·lícula, Stallone va ser nominat també a l'Oscar a les categories de Millor Actor i Millor Guió. D'aleshores ençà no ha tornat a ser nominat.