25 de juny 1952 neix Antoni Gaudí 1997 mor Jacques-Ives Cousteau 2009 mor Michael Jackson

La història reuneix en el 25 de juny tres persones excepcionals en el seu àmbit: Antoni Gaudí, Jacques-Yves Cousteau i Michael Jackson.

L’any 1852 va neixer Antoni Gaudí a Riudoms. La seva contribució a l'arquitectura és única i està considerat com un dels màxims exponents del Modernisme. Des de la infantesa Gaudí va ser un atent observador de la natura, de la qual l'atreien les formes, els colors i la geometria. Malgrat tenir grans edificis realitzats, dels quals cada vegada es fan més monografies, el que més fama l'hi ha donat arreu del món és sens dubte el Temple de la Sagrada Família, obra encara en construcció i que a mesura que s'alça, la seva popularitat i admiració continua creixent. També són obres seves: la Casa Milà (la Pedrera), el Park Güell, la Colònia Güell, la Casa Vicens, el Col.legi de les Teresianes, la reforma de la Casa Batlló... i fora de Catalunya: el Palau Episcopal d’Astorga, el Capricho de Comillas i la Casa de los Botines a Lleó, la reforma de la Catedral de Mallorca...   

L’any 1997 va morir Jacques-Yves Cousteau oceanògraf, quan no n’hi havia... un home que va dedicar la seva vida a la conservació dels mars i oceans deixant constància com a cineasta de com eren els fons marins i com la petjada de la humanitat els estava alterant i malmetent. Activista en pro de la natura i del respecte als espais naturals. Va ser conegut també pel seu vaixell “el Calypso”. El comantdant va ser nomenat Premi Catalunya l’any 1991.

L’any 2009 va morir Michael Jackson. Tenia 50 anys. És d’aquells personatges que queden a l’imaginari popular i no morirà mai. Va començar com una estrella infantil amb els seus germans en el “Jackson’s 5” amb una gran popularitat. Ja en solitari va signar èxits inoblidables com Thriller, Billly Jean... inconfusible la seva manera de ballar i de portar l’espectacle a l’escenari. Com tots els personatges singulars tenia tant seguidors com detractors però el dia del seu enterrament va ser espectacular el desplegament de mitjans i fans d’arreu del món. Aquest 2014 any ha sortit un disc inèdit que ha estat de nou rècord de vendes. Diuen que els mites no moren mai.

23 de juny Verbena de Sant Joan 1972 s'inaugura el Zoo de Madrid

Aquesta és  la nit més curta de l’any en la qual els catalans celebrem la Revetlla de Sant Joan. Festes ancestrals amb el foc i el petards com a protagonistes que solem passar amb els amics amb un àpat lleuger acabat amb la tradicional Coca de crema, de fruites o de llardons i on no pot faltar el cava ben fresquet pels més grans. És molt habitual que la festa s’allargui a través de música en directe o “enllaunada”, la ballaruca és pròpia de la verbena. Els amants de la pólvora també aprofitaran una estona per encendre petards. Cal anar amb molt de compte i vigilar perquè la festa acabi bé. Hi ha moltes tradicions lligades al foc i a les herbes remeieres... diuen que és una nit màgica.... 

Avui el protagonista del nostra espai és el Zoo de Madrid que es va inaugurar el 23 de juny del 1972. 

El Zoo de la Casa de Campo és l’evolució natural de la Casa de Fieras del Retiro. Ja a l’any 1972 cridava l’atenció per mostrar els animals en rèpliques dels seus habitats naturals i no en gàbies com era el més habitual en aquells temps. Els parcs zoològics com a centres de conservació de la natura són una idea molt moderna, abans el que es pretenia era mostrar l’excepcionalitat i la diferència.

Al llarg de tots aquests anys han fet una gran tasca principalment educativa amb les famílies, centres docents i universitats difonent la biodiversitat. També han treballat la reproducció d’animals en captivitat i així sabem consultant la seva web que l’any 1982 va néixer Chulín el primer panda que arribava a terme desprès d’una inseminació artificial fora de Xina, o al 2002 van néixer tres cries de taurons grisos, al 2009 el primer rinoceront blanc a Europa també per inseminació artificial, els quatre ossos panda o darrerament aquest mes d’abril de 2014 han nascut des cries de girafa de Rothschild (Giraffa camelopardalis rothschildi) –des del 1976 no havien nascut girafes d’aquesta espècie en el zoo de Madrid.

Avui compta amb unes extenses i modernes instal.lacions, hi podem trobar 6.000 animals de 500 espècies diferents, alguns únics a Espanya com el koala, l’os formiguer o l’os panda. És reconegut internacionalment com una de les Institucions més importants pels seus èxits reproductius i pel seu compromís amb la conservació.

22 de juny 1968 mor Giovanni Guareschi 1970 inauguració Jardins Mossén Costa Llobera

Com que ja ha arribat l’estiu sembla que ve de gust llegir coses més lleugeres... jo avui us recomano pels més grans una novel.la de Giovanni Guareschi que va morir tal dia com avui l’any 1968. És una novel.la que ens narra la vida en un poble italià i te com a protagonista el capellà “Don Camilo” que intenta la concòrdia en el poble en les coses més quotidianes tot parlant i consultant què ha de fer amb el Crist que està a l’altar de l’església. En el mateix poble tenim un alcalde comunista, Pepone, amb qui a partir de l’enfrontament constant trobaran que són més semblants del que es pensen...

L’estiu també és temps per passejar i badar. El 22 de juny de 1970 es varen inaugurar a Montjuic a la ciutat de Barcelona els coneguts com els Jardins Mossèn Costa Llobera. Aquest jardí ofereix unes espectaculars vistes panoràmiques sobre la franja litoral de la ciutat i el seu port, però no són visibles des de la ciutat. No es veuen, tot i trobar-se a escassos deu minuts, a peu, des del monument de Colom, al capdavall de la Rambla de Santa Mònica. I encara estan més a prop, encara no a cinc minuts a peu, del barri del Poble Sec. La recent rehabilitació ha millorat notablement aquest accés cèntric amb l'obertura de dues noves portes als vianants que fins aleshores només eren utilitzades com a accessos de servei. És un jardí de cactus i plantes exòtiques a recer dels vents freds. Podem trobar espècies de zones subdesèrtiques, desèrtiques i tropicals, però també de zones d’alta muntanya. Totes les plantes que hi trobarem han hagut d’adaptar-se viure amb molt poc recurs hídric: són plantes que retenen l'aigua i que han reduït a la mínima expressió les seves fulles fins convertir-les en punxes o que han desenvolupat sistemes radiculars extensos o formes de tubèrcul per conservar l'aigua, tot amb la finalitat de garantir la seva viabilitat en condicions de gran eixutesa. 

Una passejada de matí o de tarda evitant el sol ardent, amb bona protecció solar ens transportarà a zones càlides de veritat. 

21 de juny arriba l'estiu astronòmic Dia de la Música 2014 Concert OBC a la Platja

Ja ha arribat l’estiu astronòmic! Ja fa dies que ha arribat la calor però avui a les 12 hores i 51 minuts d'aquest 21 de juny, hem inaugurat la nova estació, que durarà 93 dies i 15 hores, fins el 23 de setembre, dia de l'equinocci de tardor. Aquesta informació i molt més la trobeu al 3/24.

Un dia de la Música especial. Avui es celebra el Dia de la Música i  com que aquest any coincideix amb el 70è aniversari de l’OBC (Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya) van volgut fer una celebració diferent. Han proposat el primer concert d’una orquestra simfònica en una platja de Barcelona. La cita era avui, a les 20.30h, a la Barceloneta, a la Platja de Sant Sebastià, davant del Hotel W i els espectadors s’han de portar la cadira o la tovallola per gaudir còmodament d’una excel.lent música totalment gratuïta. L'acústica, tot i ser un concert simfònic en un escenari tan poc habitual com la platja, ha estat impecable. Sota la direcció de Jordi Bernárcer, la vuitantena de músics que conformen l'OBC han interpretat peces com "Música dels focs artificials" de Händel, molt escaient ara que s'acosta la revetlla de Sant Joan; "El vaixell fantasma" de Wagner; la cèlebre "Les Toreadors" de l'òpera "Carmen" de Georges Bizet o algun fragment d'"El llac dels cignes" de Txaikovski. Més de vuit mil persones han pogut gaudir d’aquesta vetllada tan especial.

I és que cal estar atent perquè hi ha mil propostes interessants en el nostre entorn...

20 de juny 2014 Darrer dia del curs 2013-2014

Avui, 20 de juny del 2014 és el darrer dia de classe del curs 2013-2014. 

Deixem enrere tot un curs que segur que ha tingut de tot... moments fantàstics, moments emotius, moments per recordar i d’altres que ja hem oblidat, paraules i somriures que viuran per sempre amb nosaltres i ens faran ser com som. Un curs és un temps preciós en el qual tots, grans i petits, aprenem i creixem. 

Aquest dia és esperat però alhora temut. Ara que estem tan bé amb la Srta. Susanna, amb la Srta. Victòria o amb el Jordi o l’Albert... alguns voldrien repetir per quedar-se amb ells. D’altres saben que el curs vinent continuaran amb l’Anna, o amb la Maria i estan contents... per altres ja és final d’etapa, d’escola, d’estudis i és el final de la situació actual... nous companys, nous mestres, potser un nou entorn, de ben segur un nou repte.... 

Però abans les merescudes vacances: descans, canvi d’activitat, més esport i més joc, potser platja o muntanya, més temps per llegir, per aprendre coses noves, per parlar i pintar, per estar en família, per badar, per no fer res.... Temps que s’escolarà com l’aigua de les mans si no el sabem gaudir. 

Avui, aquesta tarda és potser el moment de començar a fer llista del que t’agradaria fer aquest estiu. D’aquelles coses que sí depenen de tu. Pot ser una bona manera de començar a agafar les rendes de la teva vida... Planificar és una eina que ens servirà per sempre.

19 de juny 1987 atemptat d'ETA a l'Hipercor de Barcelona

   

Hi ha dies de trista memòria i avui és un d’ells. 

Per coses importants que passin... i avui hi ha hagut la proclamació com a Rei d’Espanya de Felip VI no puc deixar de recordar a gent que van sembrar la mort i el terror a casa nostra. 

Però de cada moment horrorós neix una oportunitat. Jo l’he viscut de prop amb el meu amic i company d’escola Robert Manrique. Aquella tarda del 1987 tenia festa però li havia canviat el torn a un company que ho necessitava. Que poc pensava en aquell moment que per sempre més aquell dia seria el seu nou aniversari com de molta altra gent que varen sobreviure al desastre. Una bomba sota els seus peus. 

Hi ha un abans i un després, però un després que lluny de quedar-se en el desastre va saber juntament amb la seva família, l’Esperança, el Joel i el Nacor, convertir el desastre en oportunitat de créixer com a persones i ajudar als que l’envoltaven sense preguntar si eren dels seus o dels altres. Sempre m’ha admirat la seva capacitat de treball i d’empatia envers els que pateixen l’assot del terrorisme vingui d’on vingui. 

Molts no ho entenen però ell sí. No vol carnets, banderes ni colors. La seva feina, el seu cor parla de persones que pateixen per la irracionalitat d’altres. El Robert sempre ha estat un esperit lliure. Ha fet i segueix fent una bona feina. Te criteri. De vegades no coincidim però sé que ell té més informació que jo, informació que mai explicarà però la té i conforma la seva persona. Avui vull recordar els que continuen en el record dels seus estimats, els que els han sobreviscut, els que no poden recordar encara sense dolor, els que han fet del dolor la saba per seguir creixent. 

Una escultura al final de la Meridiana recorda aquella tarda i aquella gent. Us suggereixo que hi aneu, passeu per allà una tarda d’aquest estiu i tingueu un pensament per a tots ells. És una bona manera de tenir-los presents i de que seguim dient que l’odi, encara que de vegades ho sembli, no pot guanyar mai.

Us recomano un llibre (secció joves i adults) "Pido la Palabra. Víctimas del terrorismo: una crónica íntima" de Goyo Martínez d'Ediciones Lectio publical al novembre del 2008. Realitat i sensibilitat. Senzill de llegir però amb gran calat. Val molt la pena.

18 de juny 1928 mor l'explorador dels Pols Roald Amudsen

En el segle XX encara quedava món sense explorar... sembla mentida, oi? Dons avui parlarem d’un explorador que va participar en expedicions tant en el Pol Sud com el Nord.

Roald Amundsen va ser un explorador noruec de les regions polars. Va dirigir l'expedició a l'Antàrtida que per primera vegada va aconseguir el Pol Sud. També va ser el primer a solcar el Pas del Nord-oest, que unia l'Atlàntic amb el Pacífic, i va formar part de la primera expedició aèria que va sobrevolar el Pol Nord.

Comptava amb una excel.lent formació marinera i una especial habilitat en les tècniques de supervivència, apreses en part de la seva experiència en esports hivernals, en la vida dels esquimals i en les expedicions que el van precedir. En les seves diferents expedicions va comptar amb un reconegut equip en els camps de la navegació, de l'esquí, de l'enginyeria aeronàutica i de l'aviació. Amundsen va desaparèixer tal dia com avui, el 18 juny 1928, mentre volava amb avió en el transcurs d'una operació de rescat a l'Àrtic.

16 de juny Bjorn Borg, de 18 años, guanya el Roland Garros

Avui recordem un gran tenista. El tennis era un esport molt tancat i elitista però a partir del tercer terç del segle XX es va anar popularitzant gràcies a les retransmissions esportives i la proliferació de camps de tennis.

Björn Borg és un extennista suec que va brillar com pocs en la història de l'esport durant la seva època de jugador entre 1973 i 1981. És considerat com un dels millors tennistes masculins de la història del tenis. Va aconseguir 11 títols de Grand Slam i va arribar a 16 finals, el que el situa quart i cinquè en els respectius historials de l'era oberta. Va ser campió del Torneig de Roland Garros de 1974, 1975, 1978, 1979, 1980 i 1981, i el Campionat de Wimbledon de 1976, 1977, 1978, 1979 i 1980. També va ser finalista de quatre edicions de l'Open dels Estats Units i un cop a Wimbledon. Va disputar una única vegada l'Open d'Austràlia, on va arribar a vuitens de final.

Va guanyar 64 tornejos durant la seva carrera, el que comprèn 11 de Grand Slam, tres finals de temporada, 15 màsters, 17 tornejos mitjans i 18 menors. D'altra banda, va guanyar 45 partits de la Copa Davis amb la selecció sueca, i va obtenir el títol el 1975.

Borg va ocupar el lloc número 1 del rànquing ATP en sis períodes diferents entre 1977 i 1981, totalitzant 109 setmanes. Es va situar primer en classificació final de 1979 i 1980, segon el 1976, 1978 i 1981, i tercer el 1974, 1975 i 1977.

Destaca per haver conquistat els tornejos de Roland Garros i Wimbledon, considerat com "el doblet més difícil de realitzar en el tennis", durant tres anys consecutius, un rècord fins ara sense superar.

El 1978 i el 1980 va guanyar el Torneig de Roland Garros sense perdre ni un sol set en tot el torneig. Roger Federer va aconseguir la mateixa gesta a l'Open d'Austràlia de 2007 i Rafael Nadal va igualar el rècord de Borg en guanyar Roland Garros sense cedir cap set en 2008 i 2010. 

Aquest any no podem deixar de mencionar a Rafa Nadal, un dels millors especialistes sobre terra batuda de la història del tennis. El seu nom estarà per sempre més lligat a Roland Garros que aquest any ha guanyat novament. Us recomano la plana de Roland Garros per coneixer tots els detalls de l’edició d’enguany. Nadal ha estat número 1 al rànquing de l'ATP durant més de 100 setmanes en tres etapes que van del 2008 al 2014. Un vertader campió en el món del tennis.

Sabieu que Roland Garros és el nom d’un pioner aviador francés que va combatre durant la Primera Guerra Mundial?

14 de juny 1971 obre el primer Hard Rock Cafè

Avui un establiment centra la nostra atenció. Una idea d’uns emprenedors pren forma i s’expandeix arreu del món convertint-se en una marca coneguda i reconeguda a les principals ciutats del món. A Barcelona en trobareu també a la cèntrica Plaça de Catalunya... parlem del Hard Rock Cafè.

El primer establiment adherit a aquesta 'marca', que amb els anys s'ha universalitzat, va obrir les seves portes al públic a Londres el 1971. La idea original era crear un local que albergués alguns dels objectes i recordatoris més destacables de la història del rock. Els seus fundadors, Isaac Tigrett i Peter Morton, eren dos empresaris emprenedors amants de la música. El 1982, Hard Rock va començar a expandir-se a mig món, i actualment hi ha més de 108 locals repartits per 41 ciutats. En tots ells s'alberguen peces considerades de museu relacionades amb el món de la música i els seus artistes més rellevants: guitarres emblemàtiques, vestits, partitures, pòsters, discos d'or i platí ... una infinitat de productes que solen anar rotant d'un local a un altre. Entre aquests tresors destaquen la guitarra Flying V de Jimi Hendrix o la lletra de Help escrita del puny i lletra de John Lennon. Les diferents 'sucursals' de Hard Rock han albergat, a més, actuacions dels artistes més emblemàtics de cada època.

13 de juny 1982 s'inaugura el Mundial de Futbol d'Espanya 2008 s'inaugura la Expo de Saragossa

Aquest 13 de juny es caracteritza per inicis memorables.

Tal dia com avui es va inaugurar l’any 1982 el Mundial de Futbol d’Espanya, que es va disputar entre el 13 de juny i l'11 de juliol d'aquell any en 14 ciutats organitzadores. La seva mascota va ser “El Naranjito” i molta gent recorda el 1982, popularment, com “l’any del Naranjito”. La pilota oficial va ser la Adidas Tango Espanya 82. El disseny no variava molt de la Tango de 1978, ambdues usaven com material el cuir,però aquest model portava costures impermeables que reduïen l'absorció d'aigua en cas de pluja. El pòster oficial de la competició fou dissenyat per Joan Miró. Itàlia va guanyar el Mundial en derrotar l'Alemanya Federal per 3 a 1 a la final. Amb el seu tercer títol (havia guanyat els mundials de 1934 i 1938), Itàlia va igualar al també tricampió Brasil.

El 13 de juny de 2008 es va inaugurar la Exposició Universal de Saragossa, “la Expo” i el dia 14 va obrir les portes al públic tancant-se definitivament el 14 de setembre. L'eix temàtic fou «Aigua i desenvolupament sostenible». El recinte de l'Exposició es va construir a la ribera del meandre de Ranillas, un revolt que el riu Ebre fa al seu pas per la ciutat.

L'Expo 2008 va estar coordinada pel Bureau International des Expositions (organització responsable d'assignar les Exposicions). Saragossa es va imposar a altres ciutats candidates per a ser seu d'aquesta exposició, com Tessalònica (Grècia) i Trieste (Itàlia), el 16 de desembre de 2004. L'any 2008 Saragossa commemorà també el bicentenari del Setge de Saragossa durant la Guerra del Francès i el centenari de l'Exposició Hispano-Francesa de 1908 que va suposar un primer salt qualitatiu de modernitat per a la ciutat. L'Expo 2008 va tenir per mascota: una gota d'aigua. Després d'un intens i controvertit debat ciutadà, el nom donat a la mascota fou «Fluvi», acrònim de flumen vitae (en llatí, ‘riu de la vida').

12 de juny Dia Mundial contra el Treball Infantil 1827 neix Johanna Spyri 1929 neix Anna Frank

Avui es celebra el Dia Mundial contra el Treball Infantil. És una pena que als inicis del segle XX encara sigui necessari recordar que els nens no han de treballar. Però la realitat és que molts nens fan feines que no els pertoquen. Entitats com Unicef, Save the Children treballen per a millorar les condicions de vida dels infants arreu del món.

Avui ajuntem el nom de dues nenes, una de veritat i un personatge de ficció, que han estat referents en la literatura infantil i juvenil del segle XX. 

El 12 de juny de 1827 va neixer a Hirzel (Suïssa) Johanna Spyri, l’escriptora suïssa que serà mundialment coneguda pel seu conte infantil, de la nena dels Alps, "Heidi", una nena òrfena que se'n va a viure amb el seu avi, fuster als Alps suïssos, perquè la seva tia ha d'anar a treballar a l'estranger. Els seus relats infantils seran reflex de l'ideal bucòlic i romàntic que, a més, comptaran amb un marcat sentiment religiós: els seus personatges seran nens orfes pobres que viuen al camp i tindran uns avis o oncles bons i religiosos. En el desenllaç sempre triomfarà el bo, que a més es deixarà ajudar per Déu. Aquí a Espanya va tenir una rellevància especial quen se’n van emetre els dibuixos animats els dissabtes a la tarda en lúnic canal que teniem. Tots els adults entre quaranta i cinaqunta anys recordem la Heidi, la Clara, el Pedro i l’horrible “Señorita Rottemmeier”. 

Tal dia com avui l’any 1929 va neixer a Frankfurt am Main (Alemanya), Anna Frank, una nena jueva, que va escriure el diari sobre la vida clandestina de la seva família en unes golfes d'uns magatzems d'Amsterdam durant dos anys, en la cruel ocupació alemanya dels Països Baixos. Es va convertir en un símbol contra la barbàrie nazi. Va morir en un camp d'extermini el 1945. 

11 de juny 1955 accident a les 24 hores de Le Mans

Actualment la seguretat en els cotxes i en els circuits de Fórmula 1 és una prioritat. Tot està dissenyat per donar espectacle però alhora per protegir l’integritat física dels pilots, dels tècnics, i també del públic. Però no sempre ha estat així. Sovint una gran desgracia marca un punt d’inflexió i a partir d’aquell moment les coses es fan de manera diferent...

L’any 1955, a França, al circuit de la Sarthe, proper a la població de Le Mans, durant la celebració de la mítica cursa automobilística de les "24 hores de Le Mans", té lloc un terrorífic accident en sortir volant el Mercedes de Levegh, contra les tribunes plenes de públic, després d'haver xocat prèviament contra l'Austin de Macklin, a més de 200 quilòmetres per hora, ocasionant un tràgic balanç de 79 víctimes mortals, inclòs el propi pilot.

Quan veiem imatges d’aquella època podem entendre com aquests pilots i aquest públic estaven en perill permanent. Ara, en el segle XXI tenim el que se’n diu cultura de la prevenció que fa que no hagin de passar coses perquè es posi remei. Podem preveure i actuar en conseqüència. 

10 de juny Dia Internacional dels Alcohòlics Anònims 1935 fundació d'Alcohòlics Anònims

Avui es celebra el Dia Internacional dels Alcohòlics Anònims en record de la seva fundació l’any 1935. Alcohòlics Anònims, qualificat per molts com l’ONG que s’encarrega a nivell mundial de la rehabilitació dels malalts alcohòlics, va néixer l’any 1935 a la ciutat nord-americana d’Akron quan un home de negocis de Nova York, que havia aconseguit mantenir-se sobri per primer cop, després d’haver-ho intentat en vàries ocasions durant molts anys, va buscar un altre alcohòlic per a compartir amb ell les seves experiències en un esforç per a superar un mal moment que estava passant i que, li feia témer que, el podria conduir a una recaiguda. Durant els pocs mesos de la seva recent adquirida sobrietat, aquest alcohòlic de Nova York havia observat que els seus desigs de beure disminuïen quan tractava d’ajudar a d’altres alcohòlics a deixar la beguda. A la ciutat d’Akron li van donar l’adreça d’un metge d’aquesta localitat que tenia problemes amb l’alcohol. Treballant junts, els dos homes (Bill i Bob) van descobrir que la seva capacitat per a mantenir-se allunyats de la beguda estava molt relacionada amb l’ajuda i l’estímul que ells podien donar a d’altres alcohòlics i també, pel fet de compartir amb ells les seves pròpies experiències.

L'Associació d'Alcohòlics Anònims (A.A.), és una comunitat formada per homes i dones que s'ajuden els uns a altres a deixar l'alcoholisme i a mantenir-se en aquest estat sobri. No té caràcter, polític, religiós ni d'altre tipus per tal de poder acollir així a qualsevol persona que lliurement s'hi presenti. No substitueix els tractaments mèdics, ja que la seva finalitat és de tipus psicològic centrada a donar coratge i suport emocional als seus membres per tal que procurin la rehabilitació.

En l’actualitat existeixen més de 100.000 grups locals d'ajuda mútua (o GAMs) repartits en més de 150 països, i més de 2.000.000 de persones segueixen les seves reunions. El programa que A.A. suggereix es basa en dotze passes dissenyades per a la recuperació personal de l'alcoholisme. El primer pas és presentar-se davant la comunitat amb el reconeixement explícit de tenir el problema de l'alcoholisme. En les reunions els membres comenten les seves experiències i emocions i procuren desfer-se de la possible càrrega de negativitat dels seus sentiments. Els alcohòlics anònims continuen identificant-se com a alcohòlics, i encara que portin anys sense beure alcohol no diuen que estan curats. Els membres d'Alcohòlics Anònims mantenen el seu anonimat personal a nivell de premsa, ràdio, televisió i la resta de mitjans de comunicació social.

Personalment admiro les persones que havent caigut en una addicció són capaces d’admetre-ho, posar-hi solució i recordar que és un procés que durarà per tota la vida. Encara que portin molt de temps sense beure han de seguir alerta. Però el temps no els aclapara. Si dic no podré beure mai més potser directament em posaré una copa perquè és tan gros que no ho puc afrontar però si em dic que per avui, i només per avui, no beuré... vint-i-quatre hores -de les quals ja n’he dormit unes i altres tinc activitats programades- són un objectiu assequible (que no fàcil). Jo, moltes vegades per les qüestions més diverses faig servir aquesta màxima i em funciona força bé “per avui i només per avui...” i demà tornarà ser un altre avui....

9 de juny 1930 neix Jordi Pujol 1942 Lídice és aniquilada

Avui és l’aniversari d’un gran home. Sempre ha estat conciliador, molt planer i home d’estat amb les idees molt clares i una visió de país. Políticament va viure una època en la qual calia donar pases petites i decidides però el pacte sempre era la millor opció per guanyar una mica i no perdre-ho tot. Gràcies a la seva feina i dels equips dels que es va envoltar en els 23 anys de president de la Generalitat avui estem on estem. A diferencia de molts polítics actuals té una cultura molt amplia i domina el català, el castellà, l'anglès, el francès, l'alemany i l'italià el que el converteix en un bon interlocutor.

Jordi Pujol i Soley, va néixer a Barcelona el 9 de juny del 1930. És un polític català, líder de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) des de 1974 fins al 2003, i President de la Generalitat de Catalunya del 1980 al 2003. El 2003, en acabar el seu darrer mandat, es va retirar de la primera línia política, deixant la direcció del partit en mans d'Artur Mas i fou nomenat President Fundador de CiU, tot i que continuà com a president de CDC. El 2008 fou proclamat de nou president de CDC, càrrec que mantingué fins a l'any 2012, quan passà a ser president honorari de CDC. Actualment, als seus vuitanta quatre anys, segueix sent una veu escoltada, és una opinió sempre valorada pels seguidors i detractors. 

Volia deixar-ho aquí però no me’n he pogut estar... L’ús de la força, la revenja, la falta de seny, amb el totalitarisme arriben a la seva màxima expressió, és terrible... aquí teniu una història que no s’hauria de repetir mai.

L’any 1942 en la petita població txecoslovaca de Lídice, actual República Txeca, i com a represàlia a un atemptat que el 27 de maig va costar la vida a Reinhard Heydrich, segon en l'escalafó de les SS, un Hitler rabiós va dictar les següents mesures contra l'esmentada vila: "Tot home major de 15 anys haurà de morir. Totes les dones han de ser portades als camps de concentració. Seleccionar els nens per ser reeducats (instruïts en la doctrina nazi) i la vila ha de ser destruïda i desaparèixer de la terra". La fatídica nit del 9 al 10 de juny de 1942, com a venjança per l'assassinat de R. Heydrich, a Lídice són executats 173 homes, l'edat oscil.la entre els 15 i 84 anys, i llançats a una fossa comuna. Les dones són sotmeses a patiments inimaginables i 106 nens, que no compleixen els criteris racials per ser germanitzats, són enviats a un camp de concentració; 84 d'ells al camp d'extermini de Chelmno on seran assassinats a les cambres de gas. Els nazis van dinamitar tots els edificis i els van destruir tots, fins i tot, el cementiri. Per si no fos suficient, les tropes alemanyes van cremar Lídice i van passar per sobre amb màquines per aplanar la runa. Amb aquestes atrocitats Hitler pretén advertir a tots els que lluiten contra el feixisme. Tot i això, Lídice es convertirà en un símbol de lluita contra la injustícia i el totalitarisme.

8 de juny 793 primera incursió dels Víkings 1671 neix Albinoni

Tal dia com avui van tenir lloc dos esdeveniments que volem recordar: el naixement d’un home al segle XVII que va escriure una de les peces més boniques de la història de la música i l’inici de la incursió dels víkings passant de comerciants a conqueridors.

El vuit de juny de 1671 va nèixer a Venècia, l'actual Itàlia, Tomaso Giovanni Albinoni, famós compositor d'òpera barroc, conegut per les seves sonates, cantates serenates i concerts. Va ser el creador de l’"Adagio en sol menor" que és una de les peces més reconegudes del barroc.

Tal dia com avui de l’any 793 es va produir la primera incursió víking a l'est d'Anglaterra al saquejar el monestir de Lindisfarne, a la costa. Els víkings, que fins aquest moment eren "comerciants nòrdics", passaran, durant els dos segles següents, a ocupar les cròniques i contes europeus, omplint una època de terror propiciada per aquests "homes del nord" o "homes del mar". Els seus vaixells, els anomenaven drakkar per tenir habitualment el mascaró de proa forma de cap de drac, realitzaran incursions en totes les costes d'Europa i remuntaran els rius de França i Espanya, conqueriran la majoria d'Irlanda i grans extensions d'Anglaterra, i establiran assentaments permanents a Rússia i les costes del Bàltic. Hi ha cròniques relatant les seves incursions a la Mediterrània, al Mar Caspi i el seu establiment a la mítica Vinland, a Amèrica del Nord. Actualment hi ha una exposició temporal molt interessant sobre els Víkings al Museu Marítim de Barcelona a les Drassanes. 

7 de juny 1940 Neix Tom Jones

Un impressionant aspecte i una potent veu van ser qualitats suficients perquè Tom Jones prengués el sobrenom de "El Tigre de Gal.les". Tom Jones, el nom original és Thomas Jones Woodward, va néixer el 7 de juny de 1940 a Pontypridd, al sud de Gal.les. 

Fill d'un miner i una mestressa de casa, el futur que li augurava no era molt diferent al dels nois d'aquella perduda ciutat. Acabat el col.legi sense pena ni glòria, als 16 anys ja s'havia casat i tenia un fill. Tom va tenir una gran varietat de treballs, des peó de paleta, fins tallador de guants passant per venedor ambulant d'aspiradors. L'únic que destacava de la seva vida monòtona era la seva participació amb la banda amb la qual actuava a la nit en els pubs de la ciutat. Allà posava en pràctica tot l’aprés en el cor de l'església i el col.legi. Un dia Gordon Mills, un cercatalents, va presenciar una de les seves actuacions i no es va poder resistir a la seva potent veu i al seu estil tan atrevit. Poc temps va trigar el manager a aconseguir un contracte. 

El primer gran èxit de Jones va arribar de la mà de la insinuant "It's not unusual" que va arrasar a tot el món. Per cert, la cançó va ser boicotejada per la conservadora BBC i va haver de ser difosa per una ràdio pirata. Tom Jones ha gravat al llarg de la seva carrera un autèntic allau d’èxits i ha aconseguit diversos discos d'or amb cançons com "Delilah", "Help major self", "Love my tonigh", "Kiss" i als 90, "Sex bomb". I és que amb el pas del temps Tom Jones ha aconseguit romandre en el més alt, provar tots els estils de música i, per descomptat, renovar-se. 

Aquest estiu actua en directe a Barcelona, el dia 30 de juny als Jardins de Pedralbes.

6 de juny 1944 és el Dia D: comença el Desembarcament de Normandia

Corria l’any 1944, just a mitjanit comença l'Operació Overlord dirigida per Eisenhower. A l'alba, acaba el bombardeig massiu de la costa francesa mentre 135.000 soldats aliats desembarquen a les platges de Normandia per cinc llocs diferents. Malgrat les formidables defenses alemanyes de la costa, a l'entrar per cinc llocs alhora, s'aconsegueix prendre la platja. Al vespre, 150.000 soldats hauran desembarcat a Europa, fent possible la ràpida alliberament de França i ampliant les possibilitats d'envair Alemanya aquest mateix any.

Avui fa setanta anys de l'històric desembarcament aliat a les costes de Normandia durant la Segona Guerra Mundial, el començament de la fi del nazisme. Una vintena de caps d'estat i de govern encapçalen avui a les platges de Normandia els actes de commemoració del setantè aniversari del desembarcament de tropes aliades, en plena Segona Guerra Mundial, a la França ocupada pels nazis. Aquell Dia D, saldat amb la mort de no pas menys de quinze mil soldats (principalment nord-americans), va obrir la porta a l'alliberament de París i a la caiguda, un any després, del règim d'Adolf Hitler. Internet ofereix una gran quantitat de recursos dedicats al desembarcament més gran de la història.

Conèixer la nostra història ens pot ajudar a no cometre els mateixos errors. En una guerra sempre hi perd tothom. Cal treballar per la Pau i evitar el conflicte sempre.

5 de juny Dia Mundial del Medi Ambient 1883 Primer viatge de l'Orient Exprés

Avui es celebra el Dia Mundial del Medi Ambient. Sortosament per a molts l’atenció al Medi no és cosa només d’una diada sinó que està integrat en el seu bon fer de cada dia. Però és interessant que continuï fent-se aquesta promoció o recordatori especial per tots aquells que encara no han arribat a aquest punt. Per a molts tancar l’aixeta quan es renten les dents, tancar els llums innecessaris, portar l’esmorzar en carmanyola, no imprimir tot el que reben a l’ordinador i, fins i tot, no deixar aparells en stand by són accions habituals. Reciclar, reutilitzar, utilitzar correctament són verbs que conjuguen de manera habitual. Gràcies a tots els que fem les coses ben fetes el nostre planeta es podrà seguir dient planeta blau però no ens enganyem.... malgrat això encara hi ha molta feina per fer. En el dia d’avui ens podríem proposar una cosa a realitzar durant aquest mes de juny, o a l’estiu... fem-nos una bona proposta i a treballar pel medi ambient (que és treballar per nosaltres i pel nostre entorn).

En el marc de la celebració del Dia Mundial del Medi Ambient, 5 de juny, el Departament de Territori i Sostenibilitat organitza l'acte de lliurament dels Premis Medi Ambient i dels Premis de les Escoles Verdes 2014, que enguany s’emmarquen en el Decenni Internacional per a l’Acció “l’Aigua, font de vida”.

Tal dia com avui de l’any 1883 sortí de la Gare de l’Est (estació de l’Est) de Paris amb destí Istanbul. Era un tren ràpid de luxe. El trajecte complet es realitzava en 72 hores en glamurosos vagons amb sofisticats i confortables compartiments per a passatgers milionaris i membres de l’aristocràcia europea. Ja estava en marxa la línia coneguda popularment com L'Orient Express, en català n’hauríem de dir l’Exprés d'Orient. Va ser una línia de llarga distancia que funcionà entre els anys 1883 i 2009. Va tenir diferents recorreguts però principalment es recorda la via Paris-Istambul. Tot i que va ser pensada com una línia normal s’associa a luxe i intrigues. Va desaparèixer al 2009 víctima de trens d'alta velocitat i les línies aèries low-cost però una empresa privada fa servir els vagons originals dels anys 20-30 per fer Londres-Venecia i de vegades Paris-Istambul com a viatges exclusius.

Ha estat l’escenari de moltes històries d’intrigues i luxe però sobre totes elles sobresurt l’Assassinat a l'Orient Express (originalment en anglès: Murder on the Orient Express) d'Agatha Christie, posant en escena el seu cèlebre detectiu belga Hercule Poirot. Se’n va fer una pel.lícula homònima l’any 1974 amb grans actors i actrius que va estar nominada a sis Oscars però només va rebre la preuada estatueta Ingrid Bergman com a millor actriu secundària. 

4 de juny 1942 neix Capitol Records 1984 s'edita "Born in the USA" de Bruce Springsteen

Avui va de Música. La Música en majúscules ens acompanya al llarg de tota la vida. De la mateixa manera que podem escriure la nostra biografia amb paraules també podríem fer-ho amb les músiques que ens han acompanyat. De fet hi ha mil músiques: de cançons, d’anuncis de pel.lícules que ens porten records concrets... i de la música en general al Boss que ja ha estat protagonista del nostre blog en alguna ocasió...

Recordem que tal dia com avui de 1942 va començar a rodar el segell discogràfic Capitol Records. Va néixer a Los Angeles (EUA), on va ser fundat pel compositor Johnny Mercer, el productor cinematogràfic Buddy de Sylva i Glen Wallich, propietari d'una botiga de discos. Frank Sinatra, Ella Fitzgerald, George Harrison, Ice Cube, Pink Floyd i molts artistes han format part de la nòmina d'aquesta discogràfica, les oficines centrals s'aixequen en plena ciutat de Los Angeles, en una torre batejada com la 'Capitol Tower'. Més en el nostre temps, trobem artistes com Kylie Minogue, Radiohead, Lisa Marie Presley o Robbie Williams.

Tal dia com avui del 1984 Bruce Springsteen edita l’àlbum "Born in the USA". El títol és molt apropiat si es té en compte que va ser el primer disc compacte manufacturat a Estats Units, els anteriors havien estat importats del Japó. Però tant el nom d'aquest treball com el tema que li dóna títol no té cap vinculació amb això, és més la seva intenció va ser mal interpretada, doncs es va pensar que era una cançó patriota, que destacava les virtuts americanes, quan en realitat no era així. El tema plantejava una crítica contra el sistema narrant la història d'un veterà de la guerra del Vietnam, després de la qual tornava al seu país i com aquests eren allà menyspreats i de les poques ajudes que rebien per començar una nova vida. Aquest va ser el setè àlbum per el Boss i és per a molts el millor de la seva carrera a més del més comercial. El primer dels èxits del disc va ser "Dancing in the dark" que va arribar al segon lloc de la llista de singles de Billboard però, en aquest magnífic disc, també trobem "Cover me", "My hometown", "I'm on fire" o "Glory days". Diuen que va vendre més d'un milió de Lp 's en només 50 hores ... 5 anys després de la publicació, sortia a la venda el 4 de juny de 1984, la revista Rolling Stone va situar a aquest àlbum en el lloc número 6 dels 100 millors àlbums dels anys 80. Bruce Springsteen és un dels artista molt compromès socialment.

3 de juny 1904 neix Charles Richard Drew (bancs de sang)

Tal dia com avui de l’any 1904 va néixer a Washington D.C. (EUA), el metge i cirurgià americà Charles Richard Drew, pioner en el desenvolupament dels bancs de sang. Va demostrar que el plasma era més durador que la sang sencera i va contribuir a crear bancs de sang per als aliats a Europa durant la II Guerra Mundial. 

A finals de 1940, poc després de completar la seva tesi doctoral, Drew va ser cridat per John Scudder per col.laborar en un programa experimental que permetés reunir, analitzar i distribuir plasma sanguini al Regne Unit. Drew va viatjar a Nova York per dirigir el projecte americà de plasma pel Regne Unit, una iniciativa per ajudar els soldats i civils britànics afectats per la guerra. Allà va organitzar un banc central de sang, assegurant-se que tota la sang donada fos analitzada abans de ser enviada. També va controlar que només personal idoni realitzés el maneig de la sang, a fi d'evitar la possibilitat de contaminació. Com el més prominent afroamericà en el camp de la medicina, Drew va protestar enèrgicament contra la pràctica de la segregació racial en la donació de sang, que no tenia cap fonament científic, una acció que li va costar la seva feina.... va ser molt crític amb les decisions oficials de separar la sang dels blancs i els negres en els bancs de sang . Actualment en el segle XXI ens sembla impossible que hi hagués aquests prejudicis absolutament infundats però aquesta és la realitat que es vivia als Estats Units on la segregació era un fet encara inqüestionable.

El programa va operar amb èxit durant cinc mesos, aconseguint un total de 15.000 donants, i aproximadament 5.500 dosis de plasma sanguini. En l’actualitat els bancs de sang són elements imprescindibles dins dels sistemes sanitaris però com sempre algú hi va pensar primer i ho va posar en marxa permetent el progrés en camps impensables en un inici i indispensables en l’actualitat.

2 de juny 2014 abdicació de Juan Carlos I 1953 coronació Isabel II d'Anglaterra 1963 abolició de l'esclavitud

Avui l’actualitat ens ha atrapat. La monarquia salta a la primera plana de tots els diaris amb l’abdicació del Rei Juan Carlos I, d’Espanya. Però no és la única notícia relacionada amb la monarquia datada tal dia com avui...

L’any 1953 es va celebrar la coronació de la reina Isabel II d'Anglaterra de manera solemne a l'abadia gòtica de Westminster, a Londres. De fet, Isabel ocupava el tron des de la mort del seu pare Georges VI. Tenia 27 anys.

L’any 1963 amb un decret del príncep regent Faisal, s'aboleix l'esclavitud a l'Aràbia Saudita, últim país que la reconeixia oficialment. Avui al segle XXI ja no està oficialment reconeguda però desgraciadament continua existint. Hi ha entitats No Governamentals que treballen per abolir-la no tan sols sobre el paper sinó també en la realitat.

Avui, l’any 2014, després de 39 anys de regnat, el rei Joan Carles I abdica. Tot es prepara per a procedir al nomenament com a Rei del seu fill, el Príncep d'Astúries Felip. Primer cal aprovar la llei de successió que encara no està desenvolupada i fer-la realitat. Els republicans han aprofitat la situació per fer-se sentir  en manifestacions arreu de l’estat i demanar un referèndum perquè els ciutadans votin si volen monarquia o república com a forma de govern.

1 de juny La Tamborinada

Es fa cada any des del 1977.  Aquesta festa va néixer per donar una mostra de tot allò que es fa en el camp del lleure als barris a través de les entitats de La Fundació La Roda. Certament, ningú no s'imaginava a l'època l'envergadura que adquiriria el projecte amb el pas del temps. La festa és organitzada per un miler de voluntaris que pertanyen a les entitats membres de la Fundació La Roda, amb un ventall de més de trenta tallers i més de vint grups de teatre, animació, circ, màgia, pallassos, titelles i finalment amb una afluència massiva de públic, estimada en unes setanta mil persones, que any rera any, són fidels a la nostra gran festa.

La Tamborinada és una mostra del conjunt d'activitats a les quals s'invita els infants a participar a través dels esplais i on els tallers són la font principal de participació infantil a la festa. 

Pel que fa als espectacles, durant tot el dia i en diferents punts escènics, el públic és convidat a gaudir de les millors representacions dels nostres grups. La Tamborinada es transforma en aparador del món de l'espectacle dedicat a l'infant i al jove. Per aquest motiu, els escenaris de la Tamborinada han estat espais amples i oberts el Poble Espanyol, el Parc de la Ciutadella, el recinte firal de Montjuïc, al Parc Güell o la plaça de l'Escorxador.

A més a més, cada any, la Tamborinada té un fil conductor temàtic sobre el qual giren totes les activitats que es fan a la festa, siguin els espectacles, els tallers muntats pels barris o bé els mateixos actes inaugurals i finals.

Ja és aqui LA TAMBORINADA 2014 T'imagines una gran festa amb teatre, animació, jocs, circ, pallassos, màgia, titelles, música i una pila de tallers? Doncs tot això ho trobaràs a la tamborinada! I com que aquest 2014 se celebren 300 anys dels fets de 1714, totes les activitats aniran enfocades a recordar valors culturals i de capacitat de treball. Serà una festassa!

1 de juny 2003 Peter Gabriel actua a Barcelona davant 12.000 persones.

Peter Brian Gabriel (nascut el 13 de febrer de 1950, a Chobham, Surrey, Anglaterra) és un músic i cantant anglés. Va conèixer la fama primer com a cantant i flautista del grup de rock progressiu Genesis. Després de deixar Genesis, Gabriel va engegar una carrera en solitari exitosa. Més tard ha centrat els seus esforços i esmerçat molt de temps a la producció i promoció de la "world music". Ha participat a més a un gran nombre de causes humanitàries.

Tal dia com avui l’any 2003 el Palau Sant Jordi de Barcelona va acollir l'únic concert de Peter Gabriel a Espanya de la gira d’Up. En ell, el músic exlíder de Genesis va donar un repàs pels temes del seu últim treball discogràfic, Up, i va recordar clàssics de la seva discografia com Sleedghammer o Digging in the dirt, entre d'altres. Era la tercera vegada que Barcelona rebia Peter Gabriel en concert. En aquesta ocasió, a més, la ciutat comtal s'apuntava l’honor de ser l'única localitat de l'estat espanyol que escoltaria en directe al veterà músic. En total, 12.000 persones van ser finalment els que van poder gaudir de l’espectacle del londinenc. Cuidant des del primer moment, l'escenografia en la qual es desenvolupava l'actuació, Gabriel va començar amb Here comes the flood, del seu primer àlbum, i després va interpretar successivament sis dels deu temes del seu últim disc: Darkness, Sky Blue, The Barry williams Show, More than this, Growing up i Signal to noise. Per descomptat, també hi va haver temps per ficar-se als seus fans a la butxaca gràcies a temes com Red rain, Sleedghammer o Mercy street. Si no el coneixeu aqui teniu dades per endinsar-vos en la seva discografia. És tot un artista.