29 de març 1986 es legalitzen els Beatles a la URSS 2004 Disc d'Or per Danzing Queen d'ABBA

Avui els protagonistes són els discs, sí, sí... els de vinil....

Tal dia com avui del 1986 es va legalitzar la venda de discos dels Beatles a la Unió Soviètica. Sí podeu tornar a llegir la frase perquè a nosaltres ens sembla mentida. És bo aturar-se un moment per mirar cap enrere. Per exemple, per recordar que, fins el no tan llunyà 1986, comprar o vendre discos dels Beatles a la Unió Soviètica era una cosa il·legal. El Kremlin seguia entre escandalitzat i temorós el fenomen que en els seixanta recorria el món i van tractar de preservar la seva joventut d'una plaga com aquesta. Per això, no es conformaven amb prohibir la difusió i venda de la seva música, sinó que des de la direcció de les Joventuts Comunistes s'aprofitava qualsevol oportunitat per ridiculitzar al grup britànic. No obstant això, com més es perseguia la música dels Beatles i als seus seguidors, més gran era la seva difusió clandestina i més creixia el nombre dels seus fans.  Per això tal dia com avui es va acabar la prohibició.

I tal dia com avui del 2004 el quartet suec ABBA aconsegueix el disc d'or amb “Dancing queen”. Un dels conjunts més populars de la dècada dels 70, portava ja diversos èxits abans del aclaparador nombre de vendes que va aconseguir aquest treball. Aquest va ser el seu primer nº 1 als EUA. El tema formava part de l'àlbum Arrival, el quart de la seva carrera i en el qual es trobaven altres títols tan coneguts com “Knowing me, knowing you” o “Money, money, money”. En aquells dies, ja eren considerats grans estrelles, almenys a Europa. Actualment està encara en cartell (a Londres des del 6 d’abril de 1999) una obra musical lligant les seves cançons més famoses  de la qual se’n va fer també una pel·lícula (2008) protagonitzada per Meryl Streep i Pierce Brosnan, ambdós obres amb el títol de “Mamma Mia” i fins i tot una segona part.

28 de març 1942 mor Miguel Hernández 1954 Primera perda del Camp Nou

Avui els nostres protagonistes són un final i un començament.

Miguel Hernández Gilabert va néixer a Orihuela el 30 d'octubre de 1910 i va morir de malaltia a la presó d’Alacant el 28 de març de 1942 quan tenia només 31 anys. Va ser un poeta i dramaturg molt important en la literatura espanyola del segle XX. Encara que tradicionalment se li ha enquadrat en la generació del 36, Miguel Hernández va mantenir una major proximitat amb la generació anterior fins al punt de ser considerat per Dámaso Alonso com «genial epígon» de la generació del 27. Avui deixarem que Pablo Neruda ens expliqui qui era Miguel Hernández...

“Recordar a Miguel Hernández que desapareció en la oscuridad y recordarlo a plena luz, es un deber de España, un deber de amor. Pocos poetas tan generosos y luminosos como el muchachón de Orihuela cuya estatua se levantará algún día entre los azahares de su dormida tierra. No tenía Miguel la luz cenital del Sur como los poetas rectilíneos de Andalucía sino una luz de tierra, de mañana pedregosa, luz espesa de panal despertando. Con esta materia dura como el oro, viva como la sangre, trazó su poesía duradera. ¡Y éste fue el hombre que aquel momento de España desterró a la sombra! ¡Nos toca ahora y siempre sacarlo de su cárcel mortal, iluminarlo con su valentía y su martirio, enseñarlo como ejemplo de corazón purísimo! ¡Darle la luz! ¡Dársela a golpes de recuerdo, a paletadas de claridad que lo revelen, arcángel de una gloria terrestre que cayó en la noche armado con la espada de la luz!”

El nostre inici és la primera pedra del Camp Nou que es va posar tal dia com avui de 1954. El Camp Nou és l'estadi on juga el FC Barcelona, en el barri barceloní de les Corts. Té la màxima qualificació (5 estrelles) que la FIFA pot atorgar a un estadi per acollir partits de futbol. El Camp Nou és l'estadi amb més capacitat d'Europa, amb 99.354 espectadors.

Fou inaugurat el 24 de setembre del 1957 amb el nom oficial d'Estadi del FC Barcelona, però popularment va adoptar el nom de Camp Nou pel fet de substituir l'antic Camp de les Corts. La temporada 2000-2001 es va oficialitzar el nom després d'una consulta popular per correu. Dels 29.102 socis que hi van participar, 19.861 (68,25%) van votar a favor del canvi.

27 de març Dia Internacional del Teatre

Quan s’obre el teló per un segon s’atura tot. Els llums en marquen on és la realitat que viurem durant una estona. El teatre ens porta a veure i viure altres situacions, altres temps, altres móns... a veure el món amb altres ulls que no són els nostres... el teatre ens obre al món.  Veure’l és fantàstic però viure’l ens deixa sense paraules perquè si el moment d’obrir el teló és màgic quan els llums s’apaguen i es tanca el teló ens queda l’escalf dels aplaudiments, la complicitat amb el públic i la satisfacció de la tasca ben feta. D’una tasca d’equip en la que tots des dels tècnics de llums i so fins la part de perruqueria, maquillatge o sastreria passant pels actors que són els qui donen la cara... el teatre és una gran tasca d’equip amb el director com a cap de sala.

Avui Dia Internacional del Teatre vull recordar tres persones que m’han fet estimar el teatre. El meu pare que va viure el teatre amateur des d’Els Pastorets fins a la sarsuela al Centre Moral del Clot. Fa quasi vint anys qu va morir i encara avui puc tancar els ulls i sentir, amb la seva veu, el monòleg de “La Vida es Sueño”... 

"Yo sueño que estoy aquí

de estas prisiones cargado,

y soñé que en otro estado

más lisonjero me vi.

¿Qué es la vida? Un frenesí.

¿Qué es la vida? Una ilusión,

una sombra, una ficción,

y el mayor bien es pequeño:

que toda la vida es sueño,

y los sueños,( amb una pausa molt ben posada...) sueños son.”

L'altra persona va ser la Srta. Elena Gallego (que després es va donar a conèixer com la propietària del conill "Carlitos" a Veterinàris) amb qui vaig descobrir la Literatura en Majúscules amb aquells llibres de lectura obligatòria de 3r de BUP i COU i amb les que tan vaig gaudir. I aquell vespre que vàrem anar a veure "Les tres germanes" d'Antoni Chéjov i el teatre fòrum que vam fer a casa seva amb els companys de classe.

I la tercera persona és la Srta. Mª Teresa Pous, mestra amb majúscules de l'Escola del Carme, de Cultura i de Menéndez Pidal. Amb ella he compartit tants temps de bambalines en les seves adaptacions personals de tants clàssics des d’ “Antígona” o “Lisitrata” fins “El Petit Princep” o el “Fill meu, estàs despatxat” passant per les diades de Sant Jordi recordant Darwin, la literatura, les activitats per la Pau o els pregons del Carnaval. Molts dels seus alumnes hem sortit amb el cuquet del teatre i recordem aquell minut de glòria sobre l’escenari que ens va fer comprendre que l’esforç era necessari per l’èxit i que sols potser arribaríem lluny però no tan bé com acompanyats dels nostres companys de viatge.

Gràcies a tots els que feu teatre perquè ens seguiu mostrant el món per un forat. Visca el Teatre!  

26 de març 1827 mor Beethoven 1985 SudÀfrica censura Stevie Wonder

Novament un dia dedicat a la Música amb dos noms propis: Ludwig van Beethoven i Stevie Wonder.

Tal dia com avui de l’any 1827 va morir Ludwig van Beethoven. Va ser compositor, director d'orquestra i pianista alemany. Potser no coneixem massa noms de compositors clàssics però aquest el coneix tothom... El seu llegat musical es va estendre, cronològicament, des del Classicisme fins a començaments del Romanticisme musical.

És considerat l'últim gran representant del classicisme vienès o Escola de Viena (després de Joseph Haydn i Wolfgang Amadeus Mozart), Beethoven va aconseguir fer transcendir la música del Romanticisme, motivant-ne la influència en una diversitat d'obres musicals al llarg del segle XIX. El seu art es va expressar en nombrosos gèneres i, tot i que les simfonies van ser la font principal de la seva popularitat internacional, el seu impacte va resultar ser sobretot significatiu a les obres per a piano i música de cambra.

La seva producció inclou els gèneres pianístics (32 sonates per a piano), de cambra (16 quartets de corda, 7 trios, 10 sonates per a violí i piano), vocal (lieder i una òpera: Fidelio), concertant (5 concerts per a piano i orquestra, un per a violí i orquestra) i orquestral (9 simfonies, obertures, etc.).

La música del quart moviment de la novena simfonia, està basada en l'Oda a l'Alegria de Friedrich von Schiller i va ser elegida Himne de la Unió Europea.

L’any 1985 les emissores de ràdio de Sud-àfrica van censurar els discs d’Stevie Wonder. El motiu era que la nit anterior en rebre l’Oscar a la millor cançó per “I Just Called to Say I Love You” el va dedicar a Nelson Mandela, encara empresonat en aquest país. Com canviarà tot... Aquell presoner arribarà a ser president del país i enlloc de predicar l’odi contra els que l’havien empresonat durant 27 anys va fomentar el perdó i la concòrdia. Va fer el més difícil... però el millor.

25 de març L'Anunciació 1947 neix Elthon John

Avui es celebra en l’església catòlica el dia de l’Anunciació, just nou mesos abans de Nadal. L’àngel Gabriel que anuncia a Maria, una noia jueva de quinze anys, que tindrà el goig i la responsabilitat de ser la mare de Jesús. La seva resposta marca la possibilitat del naixement, de la vida, mort i resurrecció que celebrarem ben aviat en la Setmana Santa. L'Anunciació ha esdevingut un dels temes més freqüents en l'art cristià occidental. Aquest episodi ha estat molt representat en la història de l'art sobretot pels pintors del renaixement. Ara en temps de Quaresma és temps de reflexió i de veure quina resposta donem nosaltres a les crides que ens venen d’àngels ben propers... Hi ha una plana interessant on un equip de 200 mossens de tot el món comenten l’evangeli del dia... evangeli.net

Tal dia com avui de 1947 va néixer Reginald Kenneth Dwight Harris a Pinner, Anglaterra. Segur que aquest nom no us diu res... a mi tampoc... Però el seu nom artístic és Elton John, reconegut cantant, pianista i compositor. Va prendre el seu nom fent homenatge a dos musics que admirava: el cantant John Baldry i el saxofonista Elton Dean. Ha tingut una dilatada carrera musical amb l’obtenció de cinc Grammys i d’un Oscar. Té un look ben especial i llampant del que destaquen les seves olleres. Un bon dia per sentir alguns dels seus títols com el seu primer èxit “Your song” de l’any 1970, o el que va escriure per la mort de la seva amiga la Princesa Diana de Gales “Candle in the Wind” l’any 1997...

L'imatge d'Avui és la cèlebre Anunciació de Fra Angèlico que està al Museo del Prado, a Madrid.

21 de març Dia Mundial de l'Aigua

La protagonista d’avui és l’aigua avui es celebra el Dia Mundial de l’Aigua 2019. 

Només un 3% de tota l’aigua que hi ha a la Terra és dolça. D’aquesta, l’1,74% es troba en forma de gel a les glaceres i als casquets polars. Si en restem l’aigua atmosfèrica, la que forma part dels éssers vius i la de constitució dels sòls, només queda un 0,007% d’aigua disponible per als éssers humans. És, per tant, essencial, que la utilitzem sota criteris d’estalvi i que després la gestionem de la manera més eficient possible.

L’ACA, com a administració de gestió pública de l’aigua a Catalunya participa activament en el Dia Mundial de l’Aigua, una cita emblemàtica que es celebra cada any el dia 22 de març. El nostre objectiu és trobar un espai de participació on poder compartir les mirades particulars i/o col·lectives en la reflexió i la sensibilització sobre l’aigua,  un element tan fràgil i vulnerable i, alhora, tant essencial per garantir la qualitat i la sostenibilitat del medi ambient i el benestar i la qualitat de vida de les persones.

L’Agència Catalana l’Aigua (ACA) commemora l’edició del Dia Mundial de l’Aigua de 2019 donant especial èmfasi a la problemàtica derivada de l’ús i l’abús dels plàstics i la seva presència a l’aigua. Segons les Nacions Unides, el plàstic representa el 90% de les escombraries existents als oceans i de seguir amb l’actual tendència es preveu que en 30 anys hi hagi més plàstics al mar que peixos.

Per a informar i conscienciar a la ciutadania sobre aquest tema, l’ACA té previstes diverses activitats per destacar la importància de l’aigua, la necessitat d’adoptar uns hàbits saludables i sostenibles i gestionar de manera adequada els residus plàstics.

Suggeriment: Entre el 20 de març i el 20 d’abril es podrà visitar al Palau Robert de Barcelona una exposició amb el títol Menys plàstic, més vida!, que mitjançant diversos cubs explicatius s’aportaran dades i imatges per conèixer els danys en el medi hídric que genera l’ús excessiu de plàstic i la seva gestió inadequada.

21 de març Dia Mundial de la Poesia

Avui celebrem el Dia Mundial de la Poesia amb les paraules de la UNESCO. Comencem amb les paraules de la Sra. Irina Bokova, directora general de la UNESCO, amb motiu del Dia Mundial de la Poesia.

«En retre homenatge a aquelles i aquells per als que la paraula lliure, font d'imaginació i d'actuació, és l'únic instrument, la UNESCO reconeix el valor de la poesia com a símbol de la creativitat de la ment humana. En donar forma i paraules al que encara no té ni una cosa ni l'altra (la bellesa inexplicable que ens envolta, els enormes sofriments i la misèria del món), la poesia contribueix a l'expansió de la nostra humanitat comuna, i ajuda a fer-la més forta, més solidària i més conscient d'ella mateixa.»

Cada any, el 21 de març, la UNESCO celebra el Dia Mundial de la Poesia i ens convida a reflexionar sobre el poder del llenguatge poètic i la florida de les capacitats creadores de cada persona. D'acord amb la decisió de la UNESCO, el principal objectiu d'aquesta acció és donar suport a la diversitat lingüística a través de l'expressió poètica i donar l'oportunitat a les llengües amenaçades de ser un vehicle de comunicació artística en les seves comunitats respectives.

D'altra banda, aquesta diada té com a propòsit promoure l'ensenyament de la poesia; fomentar la tradició oral dels recitals de poètics; donar suport a les petites editorials; crear una imatge atractiva de la poesia en els mitjans de comunicació perquè no es consideri una forma antiquada d'art, sinó una via d'expressió que permet a les comunitats transmetre els seus valors i furs més interns i reafirmar-se en la seva identitat; i restablir el diàleg entre la poesia i les altres manifestacions artístiques, com el teatre, la dansa, la música i la pintura.

La decisió de proclamar el 21 de març com a Dia Mundial de la Poesia va ser aprovada per la UNESCO durant el seu 30è període de sessions, que es va celebrar a París el 1999. La UNESCO anima els estats membres a prendre part activa en la celebració del Dia Mundial de la Poesia, tant a nivell local com nacional, amb la participació de les ONG i de les institucions públiques i privades: autoritats locals, escoles, associacions poètiques i culturals, museus, editorials, etc.

Suggeriments: avui us proposem cercar poesies o escriure’n. Podem aprofitar per jugar amb les paraules. També us proposem dibuixar sobre poemes escrits. La poesia també pot transmetre sentiments... i podríem proposar maridatges entre músiques i poemes...  realment podem fer moltes coses partint de la poesia... és el teu torn!

20 de març 1991 mort del fill d'Eric Clapton Dia Internacional de la Felicitat

Avui, els protagonistes són la felicitat i la tristor més profunda... és la vida, una mica de tot ben barrejat. 

Diuen que no hi ha res més dur per a l'ésser humà que veure morir un fill. Si a això se li uneix que aquest fill havia estat una de les poques alegries en la vida del pare que el perd la tragèdia és encara més gran. Aquesta tragèdia massa habitual va sacsejar a Eric Clapton el 20 de març de 1991 quan Connor, el fill nascut quatre anys abans fruit de la seva relació amb la model Lori del Sant, va caure des de la finestra de l'apartament de la seva mare situat al pis 53 d'un gratacels de Manhattan. El nen va ser enterrat a Anglaterra al costat del seu avi patern, Jack, mort en 1970. Aquesta terrible mort molt propera en el temps a la del seu amic  Jimi Hendrix, va sumir al guitarrista en uns anys de silenci. Clapton va aconseguir sortir de la tragèdia i fruit del dolor de la pèrdua del seu fill Connor va escriure una de les seves cançons més belles: "Tears in Heaven" que va gravar en directe al concert "desendollat" que va fer per a la MTV. Aquest disc, "Eric Clapton Unplugged", va arrasar en l'edició dels Grammy de 1992 amb premis que Clapton va dedicar al seu fill,a Connor. Coses terribles ens aporten imatges fantàstiques... avui no us podeu perdre escoltar aquesta emotiva cançó.

Què és el Dia de la Internacional de la Felicitat? És un dia per ser feliç, naturalment! Des de 2013, les Nacions Unides han celebrat el Dia Internacional de la Felicitat com a reconeixement de l'important paper que exerceix la felicitat en la vida de les persones de tot el món. El Dia Internacional de la Felicitat (International Day of Happiness) es celebra el dimecres 20 de març de 2019.

La felicitat és un sentiment molt subjectiu, alguns pensen que la felicitat està sobrevalorada. Existeixen moltes situacions que ens poden fer feliços: trobar-nos amb un bon amic, una posta de sol, un bon llibre, un bon àpat, un còmic, una nova il·lusió o un simple record del passat. Cada persona és un món en ella mateixa i la felicitat pot ser moltes coses o cap d’elles. Les Nacions Unides conviden a totes les persones de qualsevol edat, així com a les escoles, els negocis i els governs a celebrar cada 20 de març el Dia Internacional de la Felicitat.

19 de març Sant Josep i les Falles inici Hora del Planeta

Tres temes per avui: Sant Josep, les Falles de València i l’Hora del Planeta.

1.- Sant Josep. Sant Josep es va casar amb Maria i li va fer de pare a Jesús. Era fuster de professió i va morir abans de que Jesús comencès la seva vida pública. Sabeu perquè als Joseps se’ls diu Pepes? Dons en els escrits de l’església es refereixen a Josep com el pare putatiu de Jesús (el qual veneren com fill de Deu). Com que això de pare putatiu quedaba molt llarg fèien servir l’abreviatura p.p. i així es van quedar com a Pepes. Avui és tradicional menjar crema catalana també coneguda com crema de Sant Josep

Aprofitem per felicitar a tots els Joseps, Peps, Josefines, Pepis...

2.- Les Falles de València. En aquests dies València celebra la seva festa més internacional. Són unes festes que se celebren del 15 al 19 de març, amb una tradició arrelada a la ciutat de València i diferents poblacions de la Comunitat Valenciana. Oficialment comencen l'últim diumenge de febrer amb l'acte de “la Crida” i s’acaben amb “la Cremà” de les falles a les 12 de la nit del 19 de març. Aquestes festes han estan catalogades com a festa d'Interès Turístic Internacional.

3.- L'Hora del Planeta és una campanya de WWF que va començar el 2007 a Sidney, Austràlia, com un gest simbòlic de la lluita contra el canvi climàtic. Deu anys després, s'havia convertit en la major campanya de mobilització ambiental de la història. Una expressió multitudinària del sentir de milions de persones que estan demanant la implicació compromesa de tots enfront del canvi climàtic, la major amenaça ambiental a què ens enfrontem.

Aquest 2019 es celebrarà el 30 de març. Apaga per la natura i uneix-te al repte de l’Hora del Planeta. El repte és apagar el llum de 20:30 a 21:30 h. Aquest any es proposen altres reptes als que t’hi pots afegir aquell dia o més dies i et presenten uns formularis amb consells per superar aquests reptes:

#RetoDíaSinCarne

#RetoDíaSinPlástico d’un sol us: cada any es llencen 100 millions de tones de plàstic a la natura.

#RetoDíaSinEmisiones: el transport urbà és el causant del 30% de totes les emissions de CO2.

Dia Mundial del Son

Si anem buscant hi ha dies mundials, internacionals... gairebé sobre tot. Tots parteixen d’una necessitat de conscienciar... avui és el tema del Son.

El Dia Mundial del Son 2019 es va celebrar el 15 de març perqu`¡e no té una data fixa sinó que es celebra el tercer divendres de març. El lema per aquest any "Un son saludable porta a un envelliment saludable" expressa un desig que es fa realitat per només un terç de la població mundial. 

Tenir un somni sa és un tresor i un dels pilars de la salut, juntament amb una dieta equilibrada i exercici adequat. Quan el somni falla, la salut declina. La manca de son i la mala salut disminueixen la qualitat de vida i se’n porten la felicitat.

El Dia Mundial del son és un esdeveniment anual patrocinat Associació Mundial de Medicina del son (WASM), per conscienciar sobre els trastorns del son i ressaltar la importància que té en la societat.

Hi ha gent que de forma equivocada pensen que dormir és perdre el temps però dormir és imprescindible per tenir una bona salut.

Els tres elements de bona qualitat del son són:

- Durada. La durada del son hauria de ser suficient per estar descansat i alerta l'endemà. 

- Continuïtat. Els cicles de la son han de ser seguits, sense interrupció.

- Profunditat. El somni ha de ser prou per ser restaurador.

Aquestes regles tenen com a objectiu mantenir o restablir el somni sa natural, refrescant i saludable. Les condicions ambientals, com la temperatura, soroll, llum, comoditat del llit i dispositius electrònics poden modificar son i així exercir un paper significatiu en la capacitat adequada per dormir i, posteriorment a la salut.

És molt bo tenir unes bones rutines per anar a dormir. Quan dormim bé tenim una millor qualitat de vida.

17 de setembre Sant Patrick, patró d'Irlanda

El nostre protagonista d’avui és Saint Patrick, Patró d’Irlanda.

Patrick va néixer amb el nom de Maewyn al voltant de l'any 387 a Bennhaven Taberniae,  a l'actual Escòcia. Era fill d'un oficial romà que era cristià. Als 16 anys va caure presoner de pirates irlandesos i va ser venut com a esclau. Després de diversos intents, va aconseguir fugir i es va convertir en predicador de l'Evangeli a Irlanda, illa que en aquests temps es trobava dividida en nombrosos clans sotmesos a la poderosa autoritat dels druides.

Es va adaptar molt bé a les condicions socials del lloc, formant un clergat local i diverses comunitats cristianes, respectant les tradicions i costums propis dels seus habitants. Se’l coneix com l'Apòstol d'Irlanda, on va morir cap a l'any 461.

Una tradició irlandesa li atribueix la gesta d'haver lliurat l'illa de serps. Actualment, Irlanda és l'única regió de les Illes Britàniques que no posseeix ofidis silvestres, a causa de la seva separació de la Gran Bretanya poc després de finalitzar l'última glaciació.

La seva festa se celebra el dia 17 de març. La festa de Sant Patrick és molt celebrada a Irlanda, d'on és patró, i també als Estats Units, on hi viuen molts irlandesos i descendents d'irlandesos. Cada 17 de març s'organitza a Nova York una gran desfilada per la Cinquena Avinguda en la qual participen multitud de persones vestides de verd.

Sant Patrick va haver d'explicar una vegada el que era la Santíssima Trinitat. Perquè tots ho entenguessin va utilitzar un trèvol com a mostra, explicant que la Santíssima Trinitat, igual que el trèvol, era una mateixa unitat però amb tres persones diferents (una mateixa tija amb tres fulles).

Aquesta festa manté el nom però ha perdut en part el seu caracter religiós per exaltar les característiques irlandeses i les seves tradicions.

15 de març Dia Mundial dels Drets dels Consumidors

Avui, Dia Mundial dels Drets dels Consumidors, els protagonistes són els consumidors, els seus drets i les seves responsabilitats.

El 15 de març de 1962 el president dels Estats Units, John F. Kennedy, es va dirigir al Congrés del seu país oferint la seva visió sobre els drets dels consumidors, convertint-se en la primera vegada que un polític hagi establert aquests principis de manera formal.

"Per definició, el terme Consumidors, ens inclou a tots", va dir Kennedy en el seu discurs davant el Congrés. "Ells són el grup econòmic més ampli que afecta i és afectat per gairebé cada decisió econòmica pública o privada. No obstant això, és l'únic grup important ... les opinions sovint no són escoltades".

Amb el temps, el moviment de consumidors ha desenvolupat la seva pròpia visió establint un conjunt de vuit drets bàsics dels consumidors que en l'actualitat defineix i inspira la major part de la feina de CI (Consumers International) i les seves organitzacions membres porten terme (com en les àrees de serveis financers i comunicacions).

Dret a la satisfacció de necessitats bàsiques: tenir accés a béns i serveis bàsics essencials; adequats aliments, roba, habitatge, atenció de salut, educació, serveis públics, aigua i sanejament.

Dret a la seguretat: ser protegit contra productes, processos de producció i serveis perillosos per a la salut o la vida.

Dret a ser informat: accedir a les dades necessàries per poder fer eleccions informades i ser protegit a contra publicitat i etiquetats deshonestos o enganyosos.

Dret a escollir: poder triar entre un rang de productes i serveis, oferts a preus competitius amb la garantia de seguretat i bona qualitat.

Dret a ser escoltats: els interessos dels consumidors han d'estar representats en l'aplicació de polítiques governamentals i en el desenvolupament de productes i serveis.

Dret a la reparació: rebre resolucions justes per demandes justes, incloent la compensació per béns mal fets o serveis insatisfactoris.

Dret a l'educació com a consumidors: adquirir coneixements i habilitats necessàries per estar informats i fer eleccions apropiades sobre béns i serveis i, al mateix temps, estar conscients dels drets i responsabilitats bàsiques dels consumidors i saber com actuar sobre ells.

Dret a un ambient saludable: viure i treballar en un ambient que no amenaci el benestar de les generacions presents ni futures.

Tots els drets inclouen alhora unes responsabilitats. No podem parlar només de drets sempre els acompanyen els deures o responsabilitats. En aquest cas també va ser així...

Responsabilitats dels consumidors

En la dècada dels vuitanta, el llavors president de CI, Anwar Fazal , va encapçalar la crida a introduir també un conjunt de responsabilitats dels consumidors per complir els seus drets. Aquests principis continuen sent bàsics per a moltes organitzacions de drets del consumidor en l'actualitat:

Consciència crítica: els consumidors han de ser sensibilitzats per fer més qüestionaments sobre el lliurament i la qualitat de béns i serveis.

Participació o acció: els consumidors han d'involucrar i actuar per garantir que rebin un tracte just.

Responsabilitat social: els consumidors han d'actuar amb responsabilitat social, amb preocupació i sensibilitat cap a l'impacte de les seves accions sobre les altres persones, en particular en relació amb els grups vulnerables de la comunitat i en relació amb les realitats econòmiques i socials existents.

Responsabilitat ecològica: ha d'haver una major sensibilitat als impactes de les decisions de consum sobre el medi ambient físic, el qual ha de ser desenvolupat de manera harmoniosa, promovent la conservació com el factor més important en la millora de la qualitat real de vida de la població per al present i el futur.

Solidaritat: les millors i més eficaços accions es produeixen mitjançant esforços de cooperació dirigits a la formació d'organitzacions de consumidors / ciutadania que junts poden tenir la força i la influència per garantir que es presti la deguda atenció als seus interessos.

A Catalunya tenim l'Agència Catalana de Consum que depén de la Generalitat. Podeu consultar la seva web http://consum.gencat.cat/

** La resposta a l'endevinalla d'ahir era la pròpia del dia : el "pi-ojo".

14 de març Santa Matilde Dia Pi 1928 neix Félix Rodríguez de la Fuente

Els protagonistes d’avui són el nombre Pi i Félix Rodriguez de la Fuente.

Pi, potser va ser el primer nombre que vàrem conèixer que l’expressàvem amb una lletra, i a més grega... És un nombre irracional que pertany als nombres reals i el valor aproximat és 3,1415926535897932384, es coneix des de fa més de 4.000 anys i sol ser un mal de cap per als estudiants, mentre és lloat pels matemàtics. Se’l defineix com la circumferència d'un cercle dividit pel seu diàmetre. Es tracta d'un nombre irracional amb una representació decimal que mai acaba.

El dia de Pi (π), la constant matemàtica, és potser l'única celebració que fa a un nombre. El 1988, el físic Larry Shaw que treballava al Museu d'Exploració de Sant Francesc i va tenir l'ocurrència de fundar aquesta celebració, escollint la data precisament perquè el 14 de març, és el 14.3 encara que en el sistema nord-americà en què es posa per davant el mes, resulta sent 3.14.

El 2009, la Cambra de Representants dels EUA va reconèixer oficialment el 14 de març com el Dia nacional de Pi. Avui en dia s'ha estès la seva celebració a universitats, col·legis i institucions científiques d'Europa i els EUA que programen un seguit d'activitats, i articles sobre el tema s'escriuen en múltiples mitjans del món. Per exemple, l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) envia les cartes d'acceptació dels seus futurs estudiants el dia de pi. Al voltant d'aquesta data també ho han celebrat al Museu de les Matemàtiques de Catalunya (MMACA) de Cornellà.

En aquest dia també se celebra el naixement d'Albert Einstein.

La lletra grega pi (π) que representa el nombre prové de la paraula grega perímetre: περίμετρος. El primer registre és el del papir Rhind (1650 a.C.), encara que en aquest llavors se’l coneixia amb un altre nom i era una xifra diferent de la d'avui.

Tenint en compte que és el dia Pi una endevinalla... “cuál es el animal que tiene entre 3 y 4 ojos?” La resposta la trobareu demà.... penseu en obert i en castellà...

Avui es celebra Santa Matilde reina i felicitem a totes les noies que porten aquest nom.

Tal dia com avui de 1928 va néixer Felix Rodriguez de la Fuente a Poza de la Sal a Burgos. Va ser un famós divulgador ambientalista espanyol, pioner a el país en la defensa de la natura, i realitzador de documentals per a ràdio i televisió, destacant entre ells la sèrie “El Hombre y la Tierra” (1974-1980). Llicenciat en medicina i autodidacta en biologia, va ser un personatge polifacètic de gran carisma la influència del qual ha perdurat malgrat el pas dels anys. El seu saber va abastar camps com la cetreria i l'etologia, destacant en l'estudi i convivència amb llops. Va parlar d’ecologia i d’animals quan ningú ho feia aquí, a més al tenir un programa en l’únic canal de tele que es podia veure feia que la seva popularitat fos altíssima. El coneixia tothom i tenia molts imitadors perquè era molt conegut i perquè feia servir una cantarella molt especial...

13 de març 1869 neix Ramón Menéndez Pidal

Tal dia com avui, de 1869, va néixer a La Corunya Don Ramón Menéndez Pidal fou un filòleg, historiador, folklorista i medievalista espanyol, creador de l'escola filològica espanyola, membre erudit de la Generació del 98. Quantes paraules “estranyes” en una sola frase...

Què fa un filòleg? I un historiador? I un folklorista? I un medievalista?

El filòleg estudia d'una llengua junt amb la seva literatura i els seus contextos històrics i culturals, els quals són indispensables per a una comprensió dels treballs literaris i d'altres textos culturals significatius. 

L’historiador estudia el passat de les societats humanes d'acord amb els testimonis materials, orals, escrits i visuals. 

El folklorista estudia el folklore (de l'anglès folk, «poble» i lore, «saber» o «coneixement») que és l'expressió de la cultura d'un poble: artesania, balls, festes, costums, contes, història oral, llegendes, música, proverbis, supersticions, etc., comú a una població concreta, incloent les tradicions.

El medievalista estudia l’edat mitjana o edat medieval que és el període intermedi de la història d'Europa entre l'edat antiga i l'edat moderna. Els seus inicis es marquen per dos grans esdeveniments: l'inici al segle V amb la caiguda de l'Imperi Romà, l'any 476, i el final al segle XV amb la caiguda de Constantinoble, el 1453, o bé amb el descobriment d'Amèrica l'any 1492. El nom va ser posat pels humanistes del Renaixement com a terme despectiu, perquè la consideraven una època fosca compresa enmig de moments d'esplendor cultural.

Ramón Menéndez Pidal va ser un apassionat de la seva feina. De fet, el seu viatge de noces ja el va fer recreant el viatge de Rodrigo Díaz de Vivar conegut com el Cid Campeador, un personatge medieval espanyol protagonista d’una de les obres més importants de la literatura de la època: “El Cantar del Mio Cid”.

Va ser un dels ideòlegs del nacionalisme espanyol convençut de que “Castilla creó la nación por mantener su pensamiento ensanchado hacia la España toda”, va defendre la castellanització de Catalunya i el País Basc, mantenint que el català era una llengua iberoromànica i no pas gal·loromànica.

12 de març 1945 mor Anna Frank

Alemanya té dues ciutats que es diuen Frankfurt una al riu Main i una altra al riu Oder. Avui parlarem d’una noia nascuda a Frankfurt am Main l’any 1929. Amb la seva família van anar a viure a Amsterdam. Ella va morir abans de fer els setze anys i és coneguda arreu del món pel seu diari.

Autora d'“El diari d'Anne Frank”, un diari escrit mentre s'amagava amb la seva família i quatre amics, durant l'ocupació alemanya d'Amsterdam a la Segona Guerra Mundial.

El diari li van regalar a Annelies Marie Frank, més coneguda com a Anne Frank, per al seu tretzè aniversari i relata la seva visió dels esdeveniments en aquestes dates.

Ha estat traduït del neerlandès a nombroses llengües i ha esdevingut un dels llibres més llegits al món. Diverses pel·lícules, telefilms, obres teatrals i òperes s'han basat en aquesta obra. Descrit com el treball d'un esperit madur i perspicaç, ofereix un punt de vista íntim i particular sobre la vida quotidiana durant l'ocupació alemanya.

Després de l’ocupació alemanya es van amagar a la casa del darrere però van ser traïts per això va ser deportada a un camp d’extermini nazi. Ella va morir de malaltia poc abans d’acabar la guerra al camp de Bergen-Belsen, tal dia com avui de l’any 1945.

En finalitzar la guerra, el seu pare, Otto, l'únic supervivent del grup, tornà a Amsterdam i descobrí que el diari d'Anne no havia desaparegut. Convençut del caràcter únic de l'obra de la seva filla, decidí publicar-la. Originalment, sortí amb el títol “La casa del darrere: notes del diari del 12 juny de 1942 al 1r d'agost de 1944”. Gràcies als seus escrits, Anne Frank esdevingué una de les víctimes més cèlebres de l'Holocaust.

Suggeriment: Escriu un diari.

Escriure un diari és una bona manera de deixar constància... potser per nosaltres mateixos del que estem vivint en un moment determinat. L’exercici d’escriure és molt saludable. De vegades alguns escriuen el que fan, altres el que senten o el que els agradaria viure. Tots podem gaudir del fet d’escriure...

11 de març 1814 exili de Napoleó

Ho tenia tot. Va arribar a ser Emperador de França però tal dia com avui, de 1814 va signar el Tractat de Fontainebleau amb els representants d’Austria, Rusia i Prusia la seva renuncia i les condicions del seu exili a la illa d’Elba.

Napoleó Bonaparte (1769 - 1821) fou un militar i home d'estat francès. Fou general de l'exèrcit durant la Revolució Francesa, alt dirigent de França com a Primer Cònsol de la Primera República Francesa (11 de novembre de 1799-18 de maig de 1804), i Emperador dels Francesos, amb el nom de Napoleó I del Primer Imperi Francès, (18 de maig de 1804-6 d'abril de 1814), i posteriorment i de forma breu des del 20 de març al 22 de juny de 1815. Va ser també Rei d'Itàlia, Mediador de la Confederació Suïssa i Protector de la Confederació del Rin. També, sent Emperador dels Francesos va ser copríncep d'Andorra.

Va començar a destacar arran de la Revolució Francesa, on va comandar diverses i exitoses campanyes contra la Primera Coalició i la Segona Coalició. En els anys de canvi de segle (del XVIII al XIX), en només una dècada, els exèrcits francesos sota el seu comandament van lluitar contra gairebé totes les potències europees del moment, guanyant el control de la majoria del territori de l'Europa continental per conquesta o aliança. Va nomenar monarques o importants figures de govern a membres de la seva família i amics.

La desastrosa invasió de Rússia l'any 1812 va marcar el punt d'inflexió. Després d'aquesta desfeta i de la derrota a la Batalla de Leipzig, a l'octubre de 1813, la Sisena Coalició va envair França, forçant a Napoleó a abdicar a l'abril de 1814. Es va exiliar a l'illa d'Elba. Poc temps després, va retornar al poder en un episodi anomenat posteriorment el Govern dels cent dies, però va tornar a ser derrotat -definitivament- a la batalla de Waterloo, el 18 de juny de 1815. Va passar els sis anys del final de la seva vida a l'illa de Santa Helena, a l'oceà Atlàntic sud, sota supervisió britànica.

Al Palau de Fontainebleau es van signar molts tractats que porten aquest nom però aquest amb Napoleó va ser el darrer. El Tractat Fontainebleau al que ens referim es va signar l'11 d'abril 1814 entre Napoleó Bonaparte i els aliats Àustria, Hongria, Imperi Rus i Prússia en un dels punts finals de la sisena Coalició. Estipulava l'abdicació de Napoleó i el seu exili cap a l'Illa d'Elba. Com que el Regne Unit no havia mai reconegut el Primer Imperi Francès, només va signar les parts del tractat que referien al sort de Napoleó i sa família.

Les condicions signades eren aquestes:

- Napoleó i els seus hereus són espoliats per sempre dels drets a la corona del Primer Imperi Francès i del Regne d'Itàlia. Mai més no podran accedir a qualsevol poder polític a França;

- Napoleó i sa esposa Maria Lluïsa d'Àustria mantenen el títol d'emperador i d'emperadriu; ella també el de duquessa dels ducats italians de Parma, Piacenza i Guastalla;

- El seu fill és hereu del ducat de Parma i obté el títol de Príncep de Parma;

- França pagarà una pensió a la seva mare i als seus fills;

- A l'illa d'Elba hi podrà mantenir una guarda personal de màxim 400 soldats.

10 de març Semàfors

Hi ha elements que sembla que sempre han estat aquí però tot va tenir una primera vegada... i tot té una història...

El semàfor és un dispositiu, normalment elèctric, que regula el trànsit de vehicles i vianants a les interseccions de camins. El tipus més freqüent té tres llums de colors: verd, per avançar, ja que no hi ha obstacles; vermell, per parar-se immediatament; i groc o ambre, com a pas entremig del verd al vermell o precaució si està intermitent.

Es pot considerar el primer semàfor uns llums de trànsit que s'havien instal·lat a l'exterior del parlament britànic de Westminster; obra de l'enginyer J.P. Knight, especialista en senyals de ferrocarril. Aquest aparell va començar a funcionar el 10 de març del 1868. Imitava els senyals de ferrocarril i només utilitzava els llums de gas vermells i verds a la nit. Dos brunzits assenyalaven que el trànsit que podia avançar era el de l'avinguda i un sol brunzit indicava que era el trànsit del carrer 105. No va tenir una llarga existència atès que un desafortunat accident va provocar que explotés i matés un policia. Fins a la invenció de l'automòbil no va ser necessari, i va ser llavors quan es va reprendre el seu desenvolupament.

El 1914, el 4 d'agost, es va instal·lar el primer semàfor "modern", a Cleveland, Estats Units d'Amèrica. Gestionava el trànsit entre l'avinguda Euclid i el carrer 105 Est. Comptava amb llums vermells i verds, col·locats sobre uns suports amb forma de braç. A més, incorporava un emissor de brunzits tal com el seu antecessor anglès.

El primer semàfor d'Espanya es va col·locar l'any 1927 a Barcelona, a la cruïlla Balmes-Provença.

Els semàfors han anat evolucionant amb el pas del temps i actualment s'estan utilitzant làmpades LED per a la senyalització lluminosa, ja que utilitzen només el 10% de l'energia consumida per les bombetes d'incandescència i tenen una vida estimada 50 vegades superior. Així, es generen importants estalvis d'energia i de manteniment, i se satisfà l'objectiu d'aconseguir una major fiabilitat i seguretat pública. Entre els grans avantatges que tenen els senyals lluminosos amb LED hi figuren: molt baix consum i, per tant, estalvi energia; vida útil més llarga que les làmpades; més seguretat operativa; menys manteniment; respecte al medi ambient; recanvi fàcil; unitat òptica a prova de l'alt contrast amb la llum solar; senyalització lluminosa uniforme, major seguretat viària.

Avui, els semàfors ja no emeten brunzits llevat dels que estan preparats perquè quan s’hi acosti un invident s’activi.

A Barcelona tenim també semàfors per autobusos que fan servir una altra codificació. A dalt, línia blanca horitzontal significa parar i, abaix línia blanca vertical és per avançar. En trobem a moltes cruïlles en les que els autobusos han de fer canvis de carrils o girs com per exemple a la Plaça Lesseps pujant per Gran de Gràcia.

Darrerament tenim semàfors a terra pels que no deixen de mirar al mòvil (el primer a Sant Cugat) i semàfors a Santa Coloma de Gramanet, Canovelles, Madrid o Viena que són un cant a la diversitat sexual.

9 de març 1454 Neix Américo Vespuccio

Perquè Amèrica es diu Amèrica i no Colòmbia si la va descobrir Colom el 12 d’octubre de 1492?

Amèrico Vespucio dona nom a un continent però no va ser el primer d’arribar-hi. Va ser qui va ser conscient de que allò no era el què es pensava... era una terra nova. Però... anem a pams...

Américo Vespucio (en italià Amerigo di Vespucci) va néixer el 9 març de 1454, a Florència. Va ser un navegant italià que va treballar al servei del regne de Portugal i de la Corona de Castella. És el primer europeu a comprendre que les terres descobertes per Cristòfor Colom conformaven un nou continent; per aquesta raó el cartògraf Martin Waldseemüller en el seu mapa de 1507 va utilitzar el nom de "Amèrica" en el seu honor com designació per al Nou Món. 

Cristòfor Colom va ser el primer Europeu que va arribar a aquest nou continent, però ell no va ser conscient d’haver descobert un nou continent sinó que creia que havia arribat a Àsia, ell creia que havia arribat a l'Índia és per això que a Amèrica als nadius se’ls anomena indis. Americo Vespucio va ser el primer a descobrir que la nova ruta a l'Índia que havia descobert Cristòfor Colom no era això en realitat, sinó que era un nou continent i en el seu honor es va anomenar Amèrica al continent.

Avui, primer divendres de Quaresma ja podem tallar la primera cama a la Vella Quaresma. És un calendari gràfic que ens mostra el temps que falta per la Setmana Santa.

Suggeriments de cap de setmana

El cap de setmana és ple de coses interessants per fer...

Dissabte 9 de març a les 10.30, a les 12 i a les 17h podeu gaudir a l'Auditori del concert que porta per títol "Els nous colors del metall". Encara queden entrades.

El cap de setmana a la Farga de l'Hospitalet trobem la Japan Weekend.

Diumenge 10 de març es celebra la Zurich Marató de Barcelona 2019. Ja estan arribant corredors d'arreu del món... Si voleu animar, veure'ls passar, és una festa.

Tots els diumenges a partir de les 3 de la tarda hi ha entrada gratuita als museus...

8 de març Dia Internacional de la Dona

El Dia Internacional de les Dones o Dia de la Dona Treballadora se celebra el 8 de març de cada any i està reconegut per l'Organització de les Nacions Unides, com data en què es denuncia el sexisme i la desigualtat de drets i oportunitats entre homes i dones.

El 8 de març té origen en diversos fets puntuals: la vaga de les obreres tèxtils nord-americanes del 1857 i l'incendi de la fàbrica Cotton o el de la Triangle Shirtwaist Company, de Nova York, el dia 25 de març de 1911, on van morir unes 149 persones, la majoria dones, moltes d'elles immigrants i molt pobres que treballaven en condicions penoses. Les grans mobilitzacions que se’n van derivar són a l’origen del Dia Internacional de les Dones.

Enguany, el Consell de les Dones de Barcelona s’adhereix a la convocatòria de vaga feminista convocada per la Comissió 8 de març, que aplega diferents entitats del moviment feminista. Sota el lema “ENS ATUREM PER CANVIAR-HO TOT.CAP PAS ENRERE”, es convida a unir-se a una vaga convocada en diversos països d’arreu del món, com a vaga de cures, de consum, de treball productiu, d’estudis i de desobediència civil, per tal de denunciar la desigualtat i la violència envers les dones en tots aquests àmbits. La Comissió 8 de març ha convocat una manifestació a Barcelona a les 18.30 h. 

A més de la vaga feminista, a Barcelona s’organitzen una sèrie d’actes reivindicatius que podeu consultar en aquest espai web. 

https://ajuntament.barcelona.cat/dones/ca/diadones

El lema del Dia Internacional de la Dona a l'ONU d'enguany és, "Pensem en igualtat, construïm amb intel·ligència, innovem per al canvi", col·loca la innovació per part de les dones i les nenes, per a les dones i les nenes, al centre dels esforços per aconseguir la igualtat de gènere.

L'assoliment de la igualtat de gènere en el món requereix d'innovacions socials que funcionin tant per a homes com per a dones i que no deixin ningú enrere. Des de la planificació urbana que se centri en la seguretat de la comunitat fins a plataformes d'aprenentatge electrònic que portin les aules a les dones i les nenes, centres de cura infantil assequibles i de qualitat, així com tecnologia dissenyada per dones per abordar els obstacles persistents que les limiten, la innovació pot impulsar la carrera per la igualtat de gènere fins a la meta per 2030.

L'assoliment de la igualtat de gènere en el món comença per assegurar-se que les necessitats i experiències de les dones estiguin integrades en el propi origen de la tecnologia i les innovacions. Això significa crear solucions intel·ligents que vagin més enllà del reconeixement de les disparitats de gènere i atenguin les necessitats d'homes i dones en pla d'igualtat. I finalment, requereix innovacions que pertorbin l'statu quo i prestin especial atenció a com s'utilitza i s'accedeix a la tecnologia i qui ho fan; innovacions que garanteixin que les dones i les nenes tenen un paper decisiu en les indústries emergents.

Uniu-vos a nosaltres per celebrar a les dones i les nenes, la seva imaginació sense límits, els seus somnis d'aquesta i la seva força inesgotable.

L’Estatut d’Autonomia de Catalunya afirma en el seu articulat que l’equitat de gènere és un valor de la societat catalana i que els poders públics han d’emprendre polítiques actives per a reconèixer les dones com a subjectes socials i polítics, superar el model androcèntric i reconèixer l’expertesa femenina, així com les aportacions que les dones han fet i fan en totes les esferes polítiques, socials, econòmiques i culturals.

Volem felicitar des d’aquest blog a totes les dones: grans i petites, d’aquí i d’allà... en aquest dia celebrem on som però també recordem que encara no hi som totes. Hi ha països on les dones encara no poden fer coses per elles mateixes. A casa nostra també hi ha dones en risc. S’ha fet molta feina però no hem arribat totes, encara queda feina per fer. Avui veiem coses que eren impensables... Tenim dones que condueixen autobusos, que fan carrera militar, que fan ciència, que volen anar a Mart, que han estat escollides per governar estats... la campanya de la Generalitat d’aquest any va en la línia de promoure una reflexió personal i una actuació en conseqüència. I jo... on sóc?. I les altres... on són?. Avui gaudim i pensem! ... tenim 364 dies per fer.

7 de març 321 Diumenge festiu 1927 neix Josep Mª Espinàs 1947 descobriment del Carboni14

Avui protagonitzaran el dia tres curiositats relacionades amb les festes, les lletres i les restes arqueològiques.

Diuen que tal dia com avui de l’any 321 des de Constantinoble, actual Turquia, l’emperador Constantí I el Gran, decreta amb un edicte que el "dies solis" (l’actual diumenge) serà dia festiu i es va passar a dir “dies dominicus”. D’aquesta manera va anar entrant gradualment en les tradicions  de l’església que el van començar a celebrar enlloc del dissabte, fins el moment la festa més guardada entre els cristians. I és que cada religió té el seu dia de festa. Sabeu quin és el dia festiu per l’Islam? I pel Judaisme?

Josep Maria Espinàs i Massip va néixer a Barcelona el 7 de març de 1927. És un escriptor i periodista català conegut del gran públic per les novel·les, per les cròniques de viatges i pels articles periodístics. La pipa és una de les seves companyes de viatge...

Autor d'una extensa obra narrativa (90 novel.les publicades) amb la qual ha aconseguit el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, el Premi Joanot Martorell, el Premi Sant Jordi i el Premi Víctor Català. També va ser el cofundador d'Els Setze Jutges i de l'editorial La Campana.

L’any 1986 va publicar unes emotives cartes adreçades a la seva filla sota el títol “El teu nom és Olga”, que va ser un èxit editorial, a part de contribuir al coneixement de la relació amb una filla amb síndrome de Down. En un moment en el que aquestes persones no estaven incloses a la societat sinó que s’amagaven. No en veies pel carrer ni a les feines... Avui podem dir que s’ha fet feina però encara en queda molta per fer amb aquest col·lectiu tan sensible. La filla de l'escriptor Josep Maria Espinàs, l’Olga, va morir el 7 de febrer d’enguany amb 64 anys. En el llibre, traduït a diverses llengües, com el castellà, l'alemany, l'anglès, l'italià o el japonès, Espinàs reflexionava sobre la condició humana i explicava amb un to sensible però gens sentimental com era la seva filla Olga (a la fotografia els podeu veure tots dos).

Ha escrit, ha cantat... però hi ha una de les seves obres que es canta arreu del món i pocs saben que ell n’és l’autor. Es tracta de l’Himne del Barça. Una lletra senzilla que descriu un sentiment.

L’any 1947, el químic americà William Frank Libby va descobrir el Carboni14 i aquesta tècnica es fa servir per datar (posar data) troballes arqueològiques. Fins aquest moment no es podien datar les peces amb precisió i va ser un gran esdeveniment per a la comunitat científica.