10 de febrer 1785 Lavoisier sintetitza aigua 2008 Amy Winehouse guanya 5 Grammys

Avui tenim dos protagonistes la Química i la Música.

Tal dia com avui de 1785 a França, el químic Lavoisier aconsegueix sintetitzar aigua a base de combinar hidrogen amb oxigen. Antoine Lavoisier va ser un químic francès. És considerat el creador de la química moderna pels seus estudis: llei de conservació de la massa, explicació de la combustió, la respiració, i l'oxidació com a reaccions amb l'oxigen, demostració de la naturalesa no elemental de l'aigua, composició de l'aire, nomenclatura química, definicions d'element químic i d'àcid, etc.

Els Premis Grammy es consideren els equivalents als Oscars en el món de la Música. El 10 de febrer del 2008, es va celebrar la cerimònia de lliurament dels premis Grammy 2008, en què Amy Winehouse va resultar la gran guanyadora de la nit amb cinc dels sis premis als quals era nominada: Millor nou artista, Enregistrament de l'any, Cançó de l'any, Millor interpretació femenina de pop per "Rehab", a més de Millor àlbum pop vocal per Back to Black, però no va poder assistir a la cerimònia perquè els Estats Units li va negar el visat. Per això va haver de veure la gala a Londres des de casa seva. L'artista, de 24 anys, va completar la seva "presència" en la vetllada amb una actuació via satèl·lit des de Londres, en la qual va abordar dues de les seves cançons més reeixides.

“Back to Black” va tenir un èxit rotund i una crítica molt favorable. La revista Rolling Stone va dir que en aquest àlbum Amy Winehouse desprenia la força dels intèrprets d'indie i d'hip hop. La revista anglosaxona "People" va afirmar que "Back to Black" és un disc que és millor cada vegada que l'escoltem. "The New Statesmen" va remarcar que aquest segon treball era millor que el primer, referint-se a ell com "un impressionant treball de soul"...

Però no tot va ser fantàstic. La seva vida va estar marcada per l'abús de l'alcohol i altres drogues. La seva mort prematura als vint-i-set anys, probablement com a conseqüència de l'alcohol, fa entrar aquesta estrella musical a l'anomenat Club dels 27, amb altres estrelles com Kurt Cobain, Jimmy Hendrix, Janis Joplin o Jim Morrison.

Suggeriments: coneixes el nom d'algun altre químic que hagi passat a la història per la seva feina? potser és el moment d'investigar...

16 de juny 1978 neix Daniel Brühl 1999 Phil Colllins al Walk of Fame

Els nostres protagonistes d’avui estan relacionats amb el món del cinema: Daniel Brühl i Phil Collins.

Daniel Cèsar Martí Brühl González Domingo, conegut artísticament com a Daniel Brühl, va néixer a Barcelona el 16 de juny de 1978. És un actor catalano-alemany fill del realitzador alemany Hanno Brühl i una professora catalana. Malgrat que va néixer a Catalunya va créixer a Colònia (Alemanya). Ha treballat en cinema i televisió en diversos mitjans europeus. Apareix a pel·lícules com Good Bye, Lenin! (2003), Feliz Navidad (2005), Inglourious Basterds (2009), Eva (2011), Rush (2013), Colonia (2015) y Capitán América: Civil War (2016). Pel seu treball a Eva de Kike Maíllo va ser nominat al Gaudí al millor actor i al Goya al millor actor.

Tal dia com avui de 1999 Phil Collins va obtenir un estel en el Walk of Fame de Hollywood. Philip David Charles Collins cantant, compositor, bateria, pianista i actor britànic, nascut el 30 de gener de 1951 al barri londinenc de Chiswick, és un dels personatges més actius i de major èxit de la música rock. El 1999 entra a formar part de Walk of Fame de Hollywood, ja que la seva carrera en els últims anys també ha estat molt relacionada amb el cinema, amb grans èxits gràcies a bandes sonores. La carrera en solitari de Phil Collins comença amb l'àlbum 'Face Value', en què barreja temes de rock simfònic. En els seus discos posteriors es decanta per un estil de rock molt més comercial i convencional, aconseguint diversos supervendes, entre ells 'But Seriously ...'. També col·labora en diverses pel·lícules, entre les que destaca 'Buster', la història de l'atracament al tren correu de Glasgow. Destaca la banda sonora de la pel·lícula de Disney 'Tarzan', en què interpreta el tema principal en diversos idiomes i pel que va obtenir l’Oscar, el Globus d’Or i el Grammy.

14 de juny Dia Mundial del Donant de Sang 1971 1r Hard Rock Café 1996 mor Ella Fitzgerald

Avui és el Dia Mundial del Donant de Sang. No fa pas massa dies vàrem parlar dels Bancs de Sang i de les condicions per donar sang. Els dies mundials, internacionals... serveixen per a sensibilitzar la població envers un tema concret. Diuen que hi ha dies de tot. Avui recordem que la sang és necessària i encara no la sabem fabricar... necessitem donants!

Les dues efemèrides que recordem tenen a veure amb la música... Els Hard Rock Café i la veu especial d’Ella Fitzgerald completen el dia d’avui...

Tal dia com avui de 1971 va obrir les portes el primer Hard Rock Cafè. Ho va fer a Londres. La idea original era crear un local que albergués alguns dels objectes i recordatoris més destacables de la història del rock. Els seus fundadors, Isaac Tigrett i Peter Morton, eren dos empresaris emprenedors amants de la música. El 1982, Hard Rock va començar a expandir-se a mig món, i actualment existeixen 108 locals repartits per 41 ciutats. En tots ells es alberguen peces considerades de museu relacionades amb el món de la música i els seus artistes més rellevants: guitarres emblemàtiques, vestits, partitures, pòsters, discos d'or i platí ... una infinitat de productes que solen anar rotant d'un local a un altre. Entre aquests tresors destaquen la guitarra Flying V de Jimi Hendrix o la lletra de Help escrita del puny i lletra de John Lennon. Les diferents 'sucursals' de Hard Rock han albergat, a més, actuacions dels artistes més emblemàtics de cada època. Ara ja compten amb bars, hotels i casinos.

Tal dia com avui de fa vint anys la veu de Ella Fitzgerald es va apagar per sempre. Feia dos anys que vivia apartada de la vida pública a casa de Beberly Hills. La diabetis havia minat la salut de la gran dama del jazz. La seva salut estava molt deteriorada i el catorze de juny de 1996 va morir. A mitjans dels vuitanta va haver de patir una intervenció quirúrgica a cor obert i al 1993 li van haver d'amputar les dues cames. Pero no tot van ser desgràcies.... la seva carrera musical es va perllongar al llarg de sis dècades, ja que el seu debut es va produir en plena adolescència. Havia nascut a Virgínia el 1917 i als 15 anys va guanyar un concurs amateur al mític Teatre Apollo de Harlem. Tot just uns dies abans havia estat escridassada a un altre concurs. Diuen que per això va tenir sempre un malaltís pànic al fracàs. Va guanyar així els seus primers 25 dòlars com a cantant. Aviat la seva veu es va fer popular, primer amb la banda de Chick Webb i després en solitari. Al llarg de la seva carrera va vendre més de 40 milions d'àlbums i va guanyar 13 Grammys. També va cantar acompanyada i acompanyant als més grans dels grans de la seva època. Ella Fitzgerald va deixar enregistrat el seu testament artístic en un àlbum, l'últim, titulat "All that jazz" en el qual, als seus 69 anys, desgrana, amb els millors "veterans" del moment, inclós el seu marit Ray Brown. Proveu a recordar la seva veu era una senyora dalt de l'escenari... no us la perdeu...

10 de febrer 1785 Lavoisier sintetitza l'aigua 2008 Amy Winehouse guanya cinc Grammys

Avui tenim dos protagonistes la Química i la Música.

Tal dia com avui de 1785 a França, el químic Lavoisier aconsegueix sintetitzar aigua a base de combinar hidrogen amb oxigen. Antoine Lavoisier va ser un químic francès. És considerat el creador de la química moderna pels seus estudis: llei de conservació de la massa, explicació de la combustió, la respiració, i l'oxidació com a reaccions amb l'oxigen, demostració de la naturalesa no elemental de l'aigua, composició de l'aire, nomenclatura química, definicions d'element químic i d'àcid, etc.

Els Premis Grammy es consideren els equivalents als Oscars en el món de la Música. El 10 de febrer del 2008, es va celebrar la cerimònia de lliurament dels premis Grammy 2008, en què Amy Winehouse va resultar la gran guanyadora de la nit amb cinc dels sis premis als quals era nominada: Millor nou artista, Enregistrament de l'any, Cançó de l'any, Millor interpretació femenina de pop per "Rehab", a més de Millor àlbum pop vocal per Back to Black, però no va poder assistir a la cerimònia perquè els Estats Units li va negar el visat. Per això va haver de veure la gala a Londres des de casa seva. L'artista, de 24 anys, va completar la seva "presència" en la vetllada amb una actuació via satèl·lit des de Londres, en la qual va abordar dues de les seves cançons més reeixides.

“Back to Black” va tenir un èxit rotund i una crítica molt favorable. La revista Rolling Stone va dir que en aquest àlbum Amy Winehouse desprenia la força dels intèrprets d'indie i d'hip hop. La revista anglosaxona "People" va afirmar que "Back to Black" és un disc que és millor cada vegada que l'escoltem. "The New Statesmen" va remarcar que aquest segon treball era millor que el primer, referint-se a ell com "un impressionant treball de soul"...

Però no tot va ser fantàstic. La seva vida va estar marcada per l'abús de l'alcohol i altres drogues. La seva mort prematura als vint-i-set anys, probablement com a conseqüència de l'alcohol, fa entrar aquesta estrella musical a l'anomenat Club dels 27, amb altres estrelles com Kurt Cobain, Jimmy Hendrix, Janis Joplin o Jim Morrison.

Suggeriments: coneixes el nom d'algun altre químic que hagi passat a la història per la seva feina? potser és el moment d'investigar...

9 de juny 2001 inici de la gira mundial de Madonna

La protagonista d’avui és Madona i la seva música, els seus concerts i la seva posta en escena.

Madonna Louise Veronica Ciccone, més coneguda com a Madonna, és una cantant, compositora i productora estatunidenca de música disco, pop, dance i electrònica, principalment. Ha treballat de manera més intermitent com a actriu, dissenyadora de moda i escriptora, i últimament ha debutat com a directora cinematogràfica.

Denominada com a Queen of pop (reina del pop), la cantant és una icona popular internacional de les últimes tres dècades, aspecte que li reconeixen, fins i tot, els seus detractors. És una estrella de pop coneguda per reinventar la seva imatge, i per l'ambició, innovació i provocació en els seus vídeos musicals i espectacles. També és coneguda per les polèmiques durant tota la seva vida personal, i per l'ús de símbols polítics, religiosos i sexuals al llarg de la seva carrera. Des dels seus inicis -el 1983- amb el llançament del seu primer àlbum Madonna, fins al seu últim disc “Celebration” manté l'èxit i la fama mundials, que ha travessat diferents generacions.

La trajectòria de Madonna és un exemple del triomfador "fet a si mateix", típic de la cultura nord-americana, amb els seus èxits, fracassos i reaparicions. D'un entorn una mica gris i conservador, Madonna va fugir a Nova York a finals dels 70 per a dedicar-se a la música. Ha aconseguit nombrosos reconeixements, entre els quals es troben 7 premis Grammy d'un total de 27 nominacions. El seu afany de superació com artista va conduir-la a papers protagonistes a pel·lícules com Evita, paper pel qual va guanyar el Globus d'Or a la millor actriu. Però Madonna també ha viscut moments difícils: la seva carrera al cinema ha estat desigual i ha sofert dures crítiques, descens comercial i dificultats personals, que ha superat.

L'any 2000, el Llibre Guinness de Rècords va publicar que Madonna és l'artista femenina amb més èxits de tots els temps, estimant que les vendes superen els 338,6 milions d'àlbums i senzills venuts a tot el món. La seva actual companyia discogràfica, Warner Bros, va afirmar el 2005 que les vendes mundials de Madonna excedeixen els 380 milions de discs, només en format àlbum.

Tal dia com avui de l’any 2001 Madonna inicia la seva gira mundial a Barcelona. Madonna va volar al Palau Sant Jordi per iniciar amb l'espectacularitat que la caracteritza la seva gira mundial Drowned World Tour 2001. Aquest era el primer tour mundial de Madonna en 8 anys. Un sorprenent i suggestiu ostentació de tecnologia, estètica i eclecticisme tant en música com en dansa es va desplegar sobre el recinte de la Ciutat Comtal i el resultat va ser espectacular. Madonna va emergir com una immaculada reina del cyberpunk i amb una estètica post-Blade Runner que aviat es va transformar en un quadre japonès ple de geishas, samurais i manga. En total van ser 23 temes extrets majoritàriament dels dos últims discos de Madonna, fins a aquesta data, amb poques excepcions com “Human nature”, “Beautiful stranger”, “La isla bonita” i “Holiday”. “Music”, va ser el tema que va tancar el primer concert que va tenir una rèplica al dia següent també a Barcelona.

Pot ser un bon moment per escoltar alguna de les seves cançons o veure al You Tube fragments dels seus concerts... és espectacular!

28 d'abril 1908 neix Oskar Schindler 1987 el primer CD abans que vinil

A la població de Zwittau, actual República Txeca, neix Oskar Schindler. Va ser un empresari que va fer fortuna durant la dominació nazi del seu país, i més tard a Polònia, utilitzant per a això a obrers hebreus. Serà membre del partit nazi i un gran vividor. Va dilapidar en festes seva enorme fortuna. Malgrat tot, va defensar i protegir, sobretot al final de la guerra, als seus obrers hebreus, salvant-los d'una mort segura. Per a això, traslladarà a 1.200 d'ells, a una fàbrica al seu país natal. 

Aquesta història ha estat portada al cinema amb el nom de “Schindler's List”.És una pel.lícula rodada en blanc i negre excepte tres escenes que són en color. Una pel.lícula que explica una dura realitat viscuda durant la Segona Guerra Mundial. És una pel.lícula de 1993 basada en el llibre “Schindler's Ark” de Thomas Keneally. Va ser dirigida per Steven Spielberg i interpretada, entre d'altres, per Liam Neeson i Ben Kingsley. La pel.lícula va ser guardonada amb 7 Oscars, entre ells el de millor director i millor pel.lícula, 3 Globus d’Or, 7 BAFTAs (premis britànics) i el Grammy a la millor composició instrumental per a un genial John Williams.

El vint-i-vuit d’abril del 1987 tenim una fita tecnològica als Estats Units. Per primera vegada, un disc surt a la venda en CD abans que en vinil. Si avui anem a una botiga de discos no trobarem cap LP o, com es diu ara, cap vinil. Potser sí que trobaríem algun d'aquests discos de plàstic negre i uns 30 cm. de diàmetre, però per a col.leccionistes o bé per a ús dels que tota la vida han estat discjòqueis i que ara es diuen DJs. Aquest primer disc va ser "The art of excellence" i a partir d’aquí tot ha anat molt de pressa i els “pick up“ dels nostres avis i els nostres “tocadiscos” han passat a ser història. 

20 de març 1991 mor el fill d'Eric Clapton 2000 Phil Collins reb un Oscar

Avui les persones els noms propis del dia estan relacionats directament amb la Música i amb la Música en majúscules, tot i pertànyer al segle XX. Coincideixen en la data el moment més trist en la vida d’una persona i el moment de més reconeixement en la vida d’un music. La vida té moments de tot i hem de saber aprofitar, aguantar o gaudir el moment segons la circumstància que ens toca viure.

Tal dia com avui va morir d’accident Connor, el fill  de 4 anys de Eric Clapton. Aquest fet el va trasbalsar i silenciar com artista, lògicament, però un temps més tard li va escriure una de les cançons més boniques que s’han escrit: “Tears on Heaven”. És un tema que es va enregistrar en directe en el concert acústic (desendollat- unplugged) que va fer per la MTV. El disc “Eric Clapton Unplugged” va arrasar en l’edició dels Grammy  de 1992 amb premis que el cantant va dedicar, com no podia ser d’altra manera, al seu fill.

Tal dia com avui de l’any 2000 Phil Collins va rebre un Oscar per una altra magnífica cançó “You’ll be in my heart”. La cançó va ser el tema central de la banda sonora de la pel.lícula de Disney “Tarzán” (1999). Aquest mateix any, i per aquesta mateixa cançó, va rebre també un Grammy i un Globus d’Or.

10 de novembre de 1928 Neix Ennio Morricone

Aquest nom anirà lligat per sempre a música de cinema i molt especialment als westerns. Ell va ser el compositor de la banda sonora de “La muerte tenia un precio”. Ennio Morricone va néixer a Roma l’any 1928. De ben petit, va aprendre a tocar la trompeta i desprès es va formar com a director d’orquestra i cant coral. És reconegut mundialment per ser el compositor de més de 500 bandes sonores.

Entre els westerns podem destacar “Por un puñado de dólares” (1964), “La muerte tenía un precio” (1965), “El bueno, el feo y el malo” (1966) o “Hasta que llegó su hora” (1968). Peró la seva obra s’estén a diferents gèneres convertint-se en un dels compositors més versàtils de la història del cinema títols com “La Misión”(1986) , “Los intocables de Elliot Ness”(1987) o “Cinema Paradiso” (1988) així ho confirmen.  

Morricone ha rebut dos premis Grammy, dos Globus d’Or, cinc BAFTA, set David de Donatello, vuit Nastro d'argento i el Premio de Música Polar en 2010, considerat com el Nobel de la música. L’any 2007, va rebre l’Óscar honorífic "per les seves magnífiques i  polifacètiques contribucions a l’art de la música del cinema", a més de ser nominat a l’Óscar cinc vegades en la categoria de "Millor banda sonora original". És un músic i compositor excepcional.